ENS VISITA PUNXETES

Arriba un eriçó a la classe i després d'observar-lo, pesar-lo, mesurar-lo i parlar una mica sobre que sabem d'estos animals anem a visitar la pàgina web Projecte Eriçó http://www.atelerix.org/

Esta pàgina dona les pautes d'identificació de les dos espècies d'eriçons presents al nostre territori i després de fer un petit test dona la possibilitat d'introduir dades d'algun eriçó trobat. L'objectiu de la pàgina és fer un recompte de l'estat de les poblacions d'eriçó a Catalunya.

La nostra classe ens convertim en experts eriçonaires, passem el test sense fer cap errada i finalment introduïm les dades del nostre eriçó.

De totes les converses aparegudes dins el grup al voltant de l'eriçó en pesco dos que penso que poden servir de fil conductor per a noves activitats.

- Quantes punxes té l'eriçó? (PAU)

- L'eriçó pesa més que nosaltres? (MARTA)

I com a conseqüència d'un error a l'hora d'escriure a la pissarra el pes de l'eriçó n'apareix una altra.

- És el mateix 1,082 kg que 1,820 kg?

L'experiència

Les punxes de Punxetes

Davant la pregunta de Pau els plantejo que durant el cap de setmana pensen junt amb les seues famílies com podríem contar les punxes de l'eriçó.

El dilluns hi ha algunes respostes tot i que la majoria no en tenen cap.

Una alumna diu que podríem contar les punxes que hi ha en una “fila” i després les que hi ha en una “columna” de l'eriçó, multiplicar-ho i tindríem el resultat. La superfície!!!

Ho intentem però ens descomptem i arribem a la conclusió que és impossible.

Per introduir-los al càlcul de l'àrea a partir de la quadrícula i del comptatge de quadres que caben dins una superfície els preparo una fitxa on han de calcular l'àrea de diferents figures geomètriques.

Després ens proposem convertir el cos de Punxetes en una figura que ens permeti calcular-ne l'àrea.

Abans de continuar juguem al tangram i fem algunes activitats per a que tots prenguem consciència que l'àrea d'una figura geomètrica

es manté encara que en canviem la forma.

Una vegada entesa la idea, els explico que he transformat la pell (zona amb punxes) de Punxetes en un rectangle, tal com si fos un tangram.

Els presento també dos instruments de mesura un per contar les punxes d'un centimetre quadrat i l'altre d'un decímetre. Després de provar-ho triem el més menut.

Tots passem a contar quantes punxes hi ha en un centímetre quadrat de Punxetes i ho anotem en una taula.

Veiem que els comptatges de cadascú són molt diferents i arribem a la conclusió que com les punxes van cap a tots els cantons és molt difícil trobar dos cm amb les mateixes punxes.

Els parlo de la mitjana i la seua funció i els dono la fórmula Però no sabem dividir!

Sort que Andreu ens mostra els misteris de l'algorisme de la divisió.

Ja tenim la resposta: en un centímetre quadrat de Punxetes té 12,1 punxes!Per a no complicar més la cosa ho deixem en 12...

Ara ens posem en parelles i amb un foli d'igual àrea que la zona punxenca de l'eriçó hem de calcular el número total de punxes.

Al principi empren diferents estratègies però poc a poc se'n van adonant que contant una filera i una columna i multiplicant-ho (Base x Altura) obtenen el total

de centímetres quadrats del rectangle.

Després multipliquen els quadrats per 12 i... tots els grups menys un arriben a un resultat molt proper al “real”

Més de 11000 punxes!!!

Per acabar cada parella explica a la resta de la classe l'estratègia utilitzada per a calcular l'àrea del full i contar les punxes que hi cabrien

Després d'això i estirant del fil d'aquelles preguntes que van sortir amb les primeres converses sobre l'eriçó hem seguit treballant amb els pesos i els decimals (fraccions)...

Si ara comencés de nou a fer la mateixa experiència canviaria algunes coses que penso que millorarien l'activitat.

- L'activitat va ser massa guiada, els alumnes van tindre poc espai per a experimentar.

- Amb les meues intervencions vaig induir al grup al càlcul de la superfície utilitzant la multiplicació, no vaig deixar que hi arribessen sols.

- Posaria més èmfasi en la identificació i comunicació de les estratègies utilitzades pels alumnes. Potser fent primer una redacció escrita de tot el procés i després d'això fer l'explicació als companys.

- La pregunta “Quantes punxes té Punxetes?” era massa tancada. Es impossible respondre a la pregunta amb exactitud però, en canvi, jo vaig assumir com a resultat “real” el de 11.148 tot i que no ho era i, per tant, vam assumir les respostes donades pels alumnes com a aproximacions però no totalment correctes. Si la pregunta hagués sigut “Aproximadament quantes punxes té?”, totes les respostes haguessen sigut igualment correctes i al fi i al cap el que importava no era el resultat sinó els processos viscuts.