Experiències des de Catalunya: la recerca a secundària

Ma. del Tura Puigvert MasóRosa Maria Melià Avià

Jornades AEFiQ - Curie, 7, 8 i 9 de maig

Referents generalsDes de l’aplicació de la LOGSE al

desplegament definitiu de la LOE, a Catalunya s’ha implantat un disseny curricular que ha potenciat el treball experimental en les matèries de ciències de tota la secundària. Són trets caaracterístics les hores de laboratori, les pràctiques assistides per ordinador, les petites recerques a ESO, els treballs de recerca individuals i projectes de recerca en grup a batxillerat.

El text de la LOE i la seva interpretació en totes les autonomies impulsa a ESO metodologies pròpies del treball de recerca.

Marc LOGSE a Catalunya

Del Decret de mínims al DOGCEls crèdits variablesEls crédits de síntesiEl treball experimental a ESOEl treball de recerca

Marc LOE a Catalunya

Del Decret d’ensenyances mínimes al DOGCCrèdits de síntesiProjecte de recerca 4t ESO Treball de recerca batxillerat

ESO: Finalitats i objectius A2. Finalitats

L'autonomia personal, la corresponsabilitat i la interdependència personal.

A3. objectiusDesenvolupar l'esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

Autonomia de centre ESO -LOE L'autonomia pedagògica i de gestió que es

contempla permet que els centres educatius tinguin una funció determinant en el desenvolupament i en l'aplicació del currículum.

L'adequació curricular a les característiques de cada centre comporta la flexibilitat necessària per avançar en una educació inclusiva.

L’autonomia afavoreix la coordinació entre els centres d'un mateix territori per intercanviar experiències i punts de vista.

L'educació secundària obligatòria posa especial atenció a l'orientació educativa i professional del conjunt de l'alumnat.

L'acció educativa en aquesta etapa procurarà la integració de les diverses experiències i aprenentatges de l'alumnat i s'adaptarà als seus ritmes de treball.

Normatives en altres CCAA

Orden de 12 de julio por la que se establece el currículo y se regula

laESO en el ámbito MEC. BOE 21 julio 2007

Art 11.1: En el cuarto curso la materia optativa consistirá en un trabajo monográfico tutelado, referido a alguno de los campos de conocimiento de las materias cursadas por el alumno y elegido por éste entre la oferta realizada por el centro.

Conselleria d’educació Gen. ValencianaCurriculum ESO En tots els cursos s’arrepleguen conjuntament, els continguts

que tenen a veure amb les formes de construir la ciència i de transmetre l’experiència i el coneixement científic.

Pel que fa a la metodologia, és important transmetre la idea que la ciència és una activitat en permanent construcció i revisió, amb implicacions amb la tecnologia i amb la societat;

La realització d’activitats pràctiques adaptades a cada nivell … proporcionarà mètodes de treball en equip, …. servirà de motivació per a l’estudi.

El millor coneixement del món físic … requerix així mateix l’habilitat per a analitzar sistemes complexos, en els quals intervenen diversos factors. Però esta competència també exigix els aprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement sobre els fenòmens naturals.

L’aventura que suposa enfrontar-se a problemes oberts, participar en la construcció temptativa de solucions, en definitiva, l’aventura de fer ciència

Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement per a analitzar, individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques.

Conselleria d’educació Gen. ValencianaMatèries optatives

REGULACIÓ I ORDENACIÓ DE LES MATÈRIES OPTATIVES ESO:Ordre de 27 de maig de 2008, de la Conselleria

d’Educació, per la qual es regulen les matèries optatives en l’educació secundària obligatòria. (DOGCV de 12/06/2008)

Annex I: Treball monogràfic d’investigació

Horaris ESO i Bat Catalunya

Treball de síntesi obligatori a 1r, a 2n i 3r ESO (comptat dins les matèries optatives)

Projecte de recerca a 4t ESO

Treball de recerca a batxillerat

Matèries 1r 2n 3r

Llengua catalana i literatura 3 3 3

Llengua castellana i literatura 3 3 3

Llengua estrangera 3 3 3

Matemàtiques 3 3 3

Ciències de la naturalesa 3 3 4

Ciències socials, geografia i història 3 3 3

Educació física 2 2 2

Música 3 - 1

Educació visual i plàstica - 3 1

Tecnologia 2 2 2

Educació per a la ciutadania - - 1

Religió (opcional) 2 1 1

Tutoria 1 1 1

Matèries optatives 2 3 2

Total setmanal 30 30 30

Horari setmanal de 1r, 2n i 3r ESO

Matèries 4t

Llengua catalana i literatura 3

Llengua castellana i literatura 3

Llengua estrangera 3

Matemàtiques 3

Ciències socials, geografia i història 3

Educació eticocívica 1

Educació física 2

Projecte de recerca 1

Religió (opcional) 1

Tutoria 1

Matèries optatives específiques 9

Total setmanal 30

Horari setmanal de 4t ESO

Matèries 1r 2n

Llengua catalana i literatura 2 2

Llengua castellana i literatura 2 2

Llengua estrangera 3 3

Educació física 2 -

Filosofia i ciutadania 2 -

Ciències per al món contemporani 2 -

Història de la Filosofia - 3

Història - 3

Tutoria 1 1

Religió (voluntària) -/2* .

Treball de recerca    

Matèria modalitat 1 4 4

Matèria modalitat 2 4 4

Matèria modalitat 3 4 4

Matèria modalitat 4 o optativa 4/2* 4

Total 30 30

Horari setmanal de 1r i 2n de Batxillerat

Treball de síntesi El treball de síntesi està format per un

conjunt d'activitats d'ensenyament i aprenentatge que s'han de fer en equip, concebudes per desenvolupar competències complexes i comprovar si s'ha aconseguit, i fins a quin punt, que l'alumnat sigui capaç de relacionar les competències bàsiques treballades en les diferents matèries per a l'aplicació i la resolució de qüestions i problemes relacionats amb la vida pràctica.

Aquest treball ha d'integrar continguts de diverses matèries i admet diverses concrecions temporals.

Al llarg del treball, l'alumne o alumna ha de mostrar capacitat d'autonomia en l'organització del seu treball individual, i també de cooperació i col·laboració en el treball en equip.

S'ha de fer un treball de síntesi en cadascun dels tres primers cursos de l'etapa.

El treball de síntesi a efectes de qualificació tindrà la consideració d'una matèria optativa.

Projecte de recercaEN EL QUART CURS D’ESO TOT

L'ALUMNAT HA DE REALITZAR UN PROJECTE DE

RECERCA EN EQUIP

Ha d'estar constituït per un conjunt d'activitats de descoberta i recerca realitzades per l'alumnat entorn d'un tema escollit i acotat, en part, per ell mateix, sota el guiatge del professorat.

Al llarg del projecte, l'alumne o alumna ha de mostrar capacitat d'autonomia i iniciativa en l'organització del seu treball individual, i també de cooperació i col·laboració en el treball en equip.

El projecte de recerca tindrà la consideració d'una matèria optativa.

Les matèries optatives, que hauran de ser d'un mínim de dues hores setmanals, es podran organitzar al llarg de tot el curs o en trimestres o quatrimestres, tot i que, en l'avaluació final de curs i a efectes de promoció, es consideraran com una única matèria.

Treball de recerca LA REALITZACIÓ D'UN TREBALL DE RECERCA ÉS PRESCRIPTIVA AL BATXILLERAT

Tasca o conjunt de tasques en les quals es posen en joc recursos i simultàniament s'aprèn a mobilitzar-los.

Formular-se preguntes, hipòtesis i objectius Determinar el mètode a seguir per la realització de

treballs de camp o experimentals, la recopilació i selecció de la informació pertinent

Avaluar els resultats Ajustament dels processos i les metodologies Elaboració i comunicació del treball final amb el

contingut i la forma adients.

Suport al professorat sobre recercaCursos de formació de professoratSeminaris d’innovació curricularGrups de treball: realització de projectes,

anàlisi i adaptació de materials i projectes, grups de recercai innovació.

Intercanvis d’experiències i JornadesSessions d’actualització científicaTrobades Secundària - UniversitatICEs, Facultats de Ciències de l’Educació,

CRP i Serveis educatius, Facultats de Ciències, UPC, IEC (SCQ, SCF i SHCT), CdL, ColQuim, FCRI, ColFis, RSFQ.

Informació estructurada sobre els Treballs de recerca Històrics: El treball de recerca en química

del projecte Química Salters, Documentació de sessions formatives, Documentació de cursos de formació, Escola d’estiu del CdL, Llibres monogràfics, MAGMA.

Recursos del Dep. d’Educació: edu365, Serveis Educatius i CRP, CESIRE-CDEC.

Fundació Ersilia: Canalrecerca Webs de professorsWebs de centres

Competències metodològiques relacionades amb recerca

ComunicativaTractament de la

informació i competència digital

Matemàtica Aprendre a aprendre,

que afavoreix la capacitat de poder desenvolupar un aprenentatge continuat al llarg de tota la vida

Competència en recerca 1S'entén per competència en recerca la

facultat de mobilitzar els coneixements i els recursos adients per aplicar un mètode lògic i raonable per tal de trobar respostes a preguntes o per resoldre problemes rellevants que encara no s'han solucionat en el nivell i en l'àmbit adequat als coneixements, destreses i actituds que es posseeixen.

Competència en recerca 2

Capacitat d'elegir amb criteri propi Capacitat creativa i d’indagació per

imaginar projectes i desenvolupar-los amb l'ús de les tècniques adequades

Grau d'autonomia considerable amb l'orientació i guia del professorat.

Relacionada amb les competències comunicatives i de tractament i gestió de la informació

No pot considerar-se recercaEfectuar una recopilació del coneixement

acumulat Produir una dissertació sobre un tema

concret Redactar una reelaboració d’un escrit o

d’una obra d’art preexistent, d’un fet històric o científic o d’un invent tecnològic

Crear una nova composició literària, musical, pictòrica, escultòrica, arquitectònica...

(M. Belmonte)

Significat global de recerca

L’objectiu és obtenir personalment una resposta.

L’objectiu no és realitzar un recull de respostes que altres

persones han trobat.

Condicionants d’una bona recerca

Estranyar-se davant un fet, una situació observada a la natura, la societat, en una persona ...

Preguntar-se sobre les seves causes, factors que hi poden influir, i, de vegades, sobre com controlar-ho.

Elaborar un nou sistema adient per trobar les respostes a les preguntes, o bé modificar un de preexistent adaptant-ho a les necessitats del cas.

Arribar a unes conclusions, és a dir, a respondre en part o totalment la pregunta efectuada inicialment.

Fer partícip a la resta de la Societat de la troballa realitzada.

Idees sobre naturalesa de la ciènciaLa principal finalitat de la ciència és adquirir coneixement

sobre el món físicAl món hi ha un ordre fonamental que la ciència pretén

descriure de la manera més simple i comprensiva possibleTota observació està impregnada d’una teoriaEls científics poden interpretar les mateixes dades

experimentals en més d’una formaLa ciència és canviant, dinàmica i provisional (les teories

científiques són tentatives)La ciència no és totalment objectivaL’objectivitat en les ciències prové d’un procés de validació

competitiva “inter pares”El progrés científics es caracteritza per conflictes,

competències, inconsistències i controvèrsies entre teories rivals

No hi ha un mètode científic universal que indiqui els passos a seguir

El treball pràctic i la recercaTipologies de treballs

pràctics segons el grau d’obertura i el nivell de conceptualització

Decisions de centre per organitzar el Treball de recerca El treball de recerca ha de ser individual o en grup? Qui proposa el tema del T.R., els seminaris o l'alumnat? Com i quan es fa el seguiment i tutoria del Treball de recerca i quin

nombre de professors/es són tutors/es? Quants alumnes per professor/a? La presentació del T.R. es fa en públic o sense? Hi ha recuperació

del T.R.? El tema del T.R. està obligatòriament vinculat a la modalitat de

batxillerat o només es recomana que ho estigui? La llengua instrumental en què s'escriuen i exposen els T.R. és el

català o és indiferent? La preparació metodològica pel T.R. quan es fa? Quina temporització del T.R. es fa? Qui forma part de la Junta d'avaluació? El procediment per a arribar a les qualificacions dels distints

aspectes avaluats ha de ser quantitatiu o qualitatiu?(J. Aliberas i A. Botta)

Fulls d’informació sobre el TR

Continguts generals dels dossiers elaborats en els

Centres:Línies de recerca que proposen els DepartamentsSistema de seguiment i criteris d’avaluacióOrientacions des del treball experimental al treball

escritComposició del treball escritPresentació oralSistema de puntuació

Exemple d’organització del TR

IES Puig i Cadafalch Mataró

Joan Aliberas

Característiques del TR (1) Ha de girar a l'entorn d'un objectiu clar. Es tracta

d’aclarir algun aspecte desconegut (recerques de tipus científic), resoldre un problema pràctic amb mitjans tecnològics (recerca tecnològica) o bé interpretar el significat d’algun tipus d’obra (recerques artístiques i literàries).

L'objectiu ha de condicionar tota l'estructura del treball: a partir d'ell l'alumne realitza tota la seva recerca per arribar a concretar al final les seves conclusions, enteses com la resposta a la pregunta que l'objectiu constitueix. Es tracta de fer una recerca, no d'acumular informació sobre un tema (treball monogràfic).

Característiques del TR (2)

Ha de contenir tant una aproximació als fets que s'estudien com una anàlisi teòrica a l'abast de l'alumne i també per la comprensió amb teories científiques.

Aquesta tensió fets-teoria és fonamental. Excloem els treballs únicament bibliogràfics.La tasca de recerca pot d'oferir a l'alumne un

contacte amb les seves perspectives acadèmiques i professionals. És recomanable que durant la seva recerca l'alumne hagi de recórrer a l'ajut de professionals del seu possible ofici futur.

Formació en metodologia de recerca L'equip docent de Batxillerat organitza dies monogràfics sobre la

recerca coincidint amb les dates de realització dels crèdits de síntesi a l'ESO de forma paral·lela en cinc àmbits

Per assignar un àmbit a cada alumne es realitza una activitat en una sessió de tutoria.

Durant les sessions de recerca, cada àmbit té un nombre reduït d'alumnes a càrrec de dos professors. S'hi fa un estudi de com és una recerca, i també es fa una petita recerca en grups. Aquestes sessions s'avaluen a partir del treball realitzat i de la memòria escrita presentada, i es tenen en compte en l'avaluació final del treball de recerca.

Una altra activitat que es fa al final d'aquestes jornades és orientar l'alumne perquè concreti un possible tema de recerca a partir d'una llista de temes que només pretén ser orientativa. Primer en grup i després de forma individual, la proposta acaba essent recollida per escrit.

Els alumnes que aproven el primer de batxillerat tenen una darrera entrevista amb professors de l'àmbit i es comprometen per escrit a realitzar unes primeres tasques de documentació o recollida de dades durant l'estiu.

Treball amb el tutor Els primers dies de curs els professors reben la llista de temes de recerca.

Cada professor tria el treball que voldria dirigir. Els casos de diferents professors pel mateix treball o alumnes sense tutor de recerca són tractats a la comissió pedagògica que proposa solucions als departaments.

Finalment es publica la llista de treballs amb els tutors corresponents i els alumnes de segon s'han de presentar al seu tutor de recerca per continuar el treball sota la seva direcció. No s'admetran treballs que no hagin estat dirigits de forma efectiva pel corresponent tutor de recerca.

Les cites de treball es fan fora d'hores de classe. S'intenta –encara que no sempre és possible- que els professors que dirigeixen treballs tinguin alguna compensació horària.

Durant aquesta fase l'alumne té una llibreta de recerca on anota els resultats més rellevants que va obtenint i també les cites amb el tutor i els compromisos que hi va adquirint. Cada sessió es poden revisar les dades i els compromisos i se'n preparen de nous.

A mitjans de novembre es fa una avaluació formativa utilitzant la mateixa graella que s'utilitzarà al final, amb la finalitat que l'alumne vagi constatant quins aspectes haurà d'anar millorant. A principis de desembre la tasca de recerca pròpiament dita (obtenció i anàlisi de dades, elaboració de les conclusions) ha d'estar ja acabada.

Criteris d’avaluació 1. Formula amb claredat quin és el dubte que es tracta de resoldre a cada

moment, i el punt en què es troba la seva resolució. 2. Selecciona i utilitza els recursos conceptuals i teòrics adequats per

representar-se cada situació. 3. Estableix les etapes per a la resolució del problema, preveient els

raonaments o les accions pràctiques adequades. 4. Preveu, utilitza -tot respectant les normes de seguretat- i descriu el

conjunt de tècniques (documentals i experimentals) necessàries per a l'obtenció de dades.

5. Preveu, realitza i descriu els processos (convencionals informàtics) adequats per al tractament de les dades.

6. Formula les conclusions referint-les a l'objectiu general i, si és el cas, al subobjectiu corresponent i a l'estratègia prevista.

7. Suggerir causes d'error en els resultats, així com maneres de millorar el procés seguit.

8. Coneix les fases (descrites en els punts anteriors) d'un treball de recerca i les utilitza amb autonomia i responsabilitat.

9. És conscient de les implicacions del coneixement que ha manejat pel que fa a millora de la qualitat de vida i a la seva utilització responsable.

10. Presenta tot el seu informe -tant escrit com oral- en perfectes condicions.

Memòria escrita Els darrers dies abans de Nadal l'alumne ha de

presentar i consensuar amb el seu tutor de recerca un esquema amb l'estructura de la memòria escrita. Durant les festes l'alumne haurà de fer-ne el redactat i lliurar al tutor de recerca una primera versió el primer dia lectiu després de Reis. Fins a final de gener l'alumne, orientat pel tutor, anirà fent-hi revisions i retocs fins que a finals de gener ja lliura la versió definitiva.

Presentació oral Un cop lliurada la memòria escrita l'alumne prepara

l'exposició oral seguint les pautes del tutor de recerca i realitzant diversos assaigs davant d'amics i familiars.

Mentrestant es van constituint les comissions d'avaluació, una de diferent per a cada treball presentat. Cada comissió la compon el tutor de recerca, que la presideix, un professor del mateix àmbit que el treball presentat, un professor d'un àmbit diferent, i un alumne de segon de Batxillerat, triat pel mateix alumne.

Cada component d'una comissió té accés a una còpia del treball que ha d'avaluar. Disposa d'uns quinze dies per començar a avaluar-lo, utilitzant una graella que ajuda a valorar cadascun dels deu criteris d'avaluació.

La sessió de presentació oral i d'avaluació es realitza un dimecres a la tarda, amb possibilitat de presència com a públic d'alguns alumnes de Batxillerat que ho sol·licitin. L'alumne realitza la seva exposició (d'uns quinze o vint minuts) i cada membre de la comissió aprofita per modificar el que calgui de les seves anotacions en la graella d'avaluació.

Puntuació del TR La puntuació no es realitza per raonaments quantitatius. La

graella concreta cadascun d'aquests criteris i la persona que avalua pot valorar cada aspecte (bé, regular, malament).

En els aspectes qualificats amb regular o malament s'han de concretar les mancances detectades. La lectura d'aquestes mancances és la que ajuda a elaborar la nota que qualifica la qualitat de la recerca feta.

Cal tenir en compte que una recerca amb poques mancances però importants (per exemple, no tenir objectiu clar), podria ser qualificada com a suspesa.

Als alumnes suspesos la seva comissió d'avaluació anota en l'acta la llista de mancances detectades en el treball i que cal solucionar per poder aprovar-lo. El tutor de recerca és qui s'encarrega de fer-ho arribar a l'alumne.

A primers de maig la comissió es reuneix de nou per analitzar les modificacions que l'alumne ha introduït en la memòria escrita i avaluar de nou la recerca.

Revisió final i millores

El cicle de la recerca de cada promoció s’acaba fent una valoració de tot el procés en els departaments; en funció d'elles, la comissió pedagògica proposa variacions de cara a la propera promoció.

Per últim es fa un petit acte de cloenda del treball de recerca amb la presència d'alumnes, pares i professors

Fem un tomb per la xarxa Pàgina web del Departament d’Educació amb

informació exhaustiva sobre recerca a secundària: http://www.edu365.cat/batxillerat/recerca/index.htm

Pàgina web de la Fundació Ersilia. 10 passos sobre com es fa la recerca. Recursos per al professorat. La ciència al dia en canalrecerca http://www.ersilia.org/canalrecerca/

Pàgina web de les Jornades científiques de Badalona http://www.xtec.es/serveis/crp/a8930002/activitats/jjcc/ amb document sobre metodologia científica

Contingut d’un document d’orientació general sobre les

enquestes: Observacions

preliminars Tipus de dades

estadístiques Qüestionaris Resultats Gràfics Comentaris

Enquestes-qüestionaris-entrevistes

Enquestes-qüestionaris-entrevistes

Observacions preliminars

En el TR, l’enquesta només té sentit per confirmar o rebutjar una hipòtesi de treball

Els resultats seran extrapolables a altres col·lectius si:

Els individus es trien per mostreig aleatori adequat.

El nombre d’individus enquestats és prou gran. En cas contrari cal fer esment de les característiques del

grupenquestat i donar a l’enquesta el valor que té.

Enquestes-qüestionaris-entrevistes

Tipus de dades estadístiques

Procedents de resultats experimentals Paràmetres de tipus demogràfic, econòmic

o sociològic. Poden ser numèriques o no, i la majoria no són obtingudes pel alumnes sinó que deriven de fonts fiables.

Dades sobre opinions o actitud d’un col·lectiu d’individus.

Enquestes-qüestionaris-entrevistes

Qüestionaris

Tipus de pregunta: Socioeconòmica Factual Opinió o actitud

Tipus de resposta: Preguntes i alternatives per respondre Resposta múltiple o no Resposta oberta (més difícil de mesurar)

Característiques: perfil dels individus, quants han respost i

quants no, quan, on i com s’ha realitzat, amb quin criteri s’ha fet la selecció dels enquestats.

Enquestes-qüestionaris-entrevistes Resultats

Per a cada pregunta han d’incloure: Nombre de respostes de cada alternativa. En l’alternativa “altres”, quines respostes s’han

donat. El % de respostes en cada alternativa sobre el

total d’enquestats que ha respost. En el cas de resposta múltiple no s’ha

d’incloure el % de cada resposta. Per tal que el total doni el nombre d´enquestats

cal incloure sempre l’alternativa “no contesta”.

Enquestes-qüestionaris-entrevistesGràfics

Diagrama de barres: freqüències absolutes

Histograma: variable per intèrvals

Diagrama de Pareto: freqüència relativa de dades

Diagrama de sectors: expressió visual del %

Enquestes-qüestionaris-entrevistesGràfics

Ha de tenir un títol descriptiu de la situació Magnitud i unitat a cadascun dels eixos Divisions del eixos equidistants Si se superposen dos gràfic cal expressar

clarament les variables relacionades. Els diagrames de sectors han de distingir

clarament els sectors i quin valor reflecteixen No s’han d’emprar diagrames de sectors per

fer comparacions ni per dades numèriques, ni quan el nombre d’alternatives és superior a 7.

En cas de dades que tinguin un component temporal, cal emprar exclusivament gràfics de línia o d’evolució

En cas de dubte, es pot emprar gràfics de barres.

Evitar efectes especials inútils.

Enquestes-qüestionaris-entrevistes Els comentaris

Cal explicitar tota la informació disponible, ja que una enquesta o conjunt de dades sense comentari no val

res.

Per a cada variable cal descriure verbalment la seva distribució: freqüència dels valors, grau de discrepància entre uns i altres, existència d’acumulacions de valors molt semblants, separació clara entre dos o més grups de valors, etc.

Cal escriure i explicar (o explicitar que no es coneix l’explicació)

Si la variable té base temporal s’ha d’explicar en termes d’evolució.

Si fem comparacions cal dir si s’observen diferències significatives.

Si la informació és numèrica cal expressar-la amb els paràmetres de l’estadística: moda, mitjana, grau de desviació, grau de normalitat, etc.

Entrevistes És un diàleg, una conversa entre l´entrevistat i

l’entrevistador. L'entrevista és el desenvolupament d'un

qüestionari planificat, organitzat, coherent i dirigit a satisfer incògnites concretes i a descobrir solucions.

L’entrevista no solament és usada a nivell periodístic sinó que es una eina de recerca molt útil dins la didàctica i dins la recerca sanitària.

Cal emprar estratègies periodístiques: fotografia, gravació, detecció de llenguatge no verbal, pauses, canvi de registre, cerca d’analogies, etc.

Entrevistes

Selecció del tema i de les persones Selecció de les preguntes i disseny del

qüestionari Com formular les preguntes per tal que les

respostes siguin obertes i generin noves preguntes

Com enregistrar les dades Limitacions que cal tenir en compte

Noves tecnologies i recerca

Caceres del tresorWebquestsVídeos i vedeotequesPàgines webEspai virtual de comunicació: moodle, blogs,

etc.Grup Aulamedia i propostes de recerca

CIRIT, UAB-Argo, UPC, UdL, UdG, SCF, SCQ, SCHCT, URV, URL-Epson, FCRI.

Ciència en acción. Science on stageJóvenes investigadores: INJUVE. Setmana de la ciència: concurs de web de ciènciaJornades científiques, mostres i fires.Fòrums de treballs de recercaExporecercaDepartament d’Educació: CESIRE, CRP, Serveis

educatius.

Consell Interdeparta-mental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT)

Societat Catalana de Física Premis per als Treballs de Recerca de Batxillerat

Premi de l'aigua d'Stockholm per a joves

Societat Catalana de Química Premis als treballs de recerca de batxillerat dins l’àmbit de la Química

Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Institut d'Estudis Catalans. IV Premi. ANTONI QUINTANA MARI

(Obrint hipervincles de cada icona connecten internet)

Congrés de Treballs de Recerca de l’IES Joan d’Àustria

Certamen Jovenes Investigadores (INJUVE)

Jornades Científiques d’Ensenyament Secundari de Badalona

VII Premis als Treballs de recerca. Matadepera, Terrassa, Viladecavalls

MAGMA, Associació per a Promoure la Recerca Jove X Exporecerca Jove

Documentació MEC Real Decreto 1631/2006 de 29 de diciembre por el que se establecen las

enseñanzas mínimas correspondientes a la Educación Secundaria Obligatoria. Dep. Edu. RESOLUCIÓ de 30 de juny de 2008 per la qual s’aproven les instruccions per a

l’organització i el funcionament dels centres educatius públics d’educació secundària per al curs 2008-2009.

Dep. Edu. DECRET 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat. DOGC núm. 5183

Dep. Edu. DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundaria obligatòria. DOGC núm. 4915

Conselleria d’Educació DECRET 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana.

Aliberas J. Botta A. Els treballs de recerca. Revista Catedra. Caamaño, A., Experiencias, experimentos ilustrativos, ejercicios prácticos e

investigaciones. ¿Una clasificación útil para los trabajos prácticos?, Alambique, 39, 8-19, 2004.

Coromina E. Casacuberta X. Quintana D., (2000), El treball de recerca, Editorial Eumo.

http://www.edu365.cat/batxillerat/recerca/index.htm http://www.edu365.cat/batxillerat/comfer/recerca/index.htm http://phobos.xtec.net/apinero1/ http://www.xtec.net/sgfp/matform/matrecerca/index.htm http://www.eun.org/portal/index.htm http://www.gencat.cat/diue/serveis/premis/ur/index.html

RecursosCESIRE-CDEC http://www.xtec.cat/cdec edu365: http://www.edu365.cat/aulanet/comsoc/ Aulamedia: http://www.aulamedia.org/recerca Webquests: http://blocs.xtec.cat/webquest Aprenentatge basat en problemes:

http://www.udel.edu/pbl; http://pbl.guim.net Llicències d’estudis:

http://phobos.xtec.cat/sgfprp/entrada.php Fundació Ersilia www.ersilia.org/canalrecerca Magma:

http://www.magmarecerca.org/cat/exporecerca/inscripcat.htm

Astronomia: http://astronomia2009.es