exposicio_imatges - A4

© Arxiu Municipal de Sant Andreu de la Barca

Sant Andreu de la Barca, 1908. A la vessant de Pallejà, el carrer de la Palla quedava tallat. S’obreel 1909 pel camp de l’Era, propietat d’Antoni Jansana, per poder creuar el pas de la via que lacompanyia Camino de Hierro del Nordeste de España estava construint. Fons: AMSAB. Col·leccióEnric Capdevila.


La línia del ferrocarril travessa el poble i es converteix en un eix que circula en paral·lel amb lacarretera. Fons: AMSAB. Data atribuïda: 1926. Autor: L. Roisin.


El canal Sedó va obligar a situar la línia del ferrocarril uns seixanta metres més a prop del nucli dela població respecte al projecte de 1891. Fons: AMSAB. Data atribuïda: 1922-1926. Autor: L.Roisin.

Traçat del ferrocarril a l’altura de la roca de Droc, aprofitant els marges de la carretera. Això vasuposar un important estalvi en la construcció de la línia. Fons: AMSAB. Data atribuïda: 1922-1926.Autor: L. Roisin.


Ponts a la riera de Corbera. Al fons, el canal Sedó; al mig, el pont del ferrocarril i en primer terme,el pont de la carretera. La construcció de les infraestructures necessàries per al pas del ferrocarrilcondicionarà el paisatge de Sant Andreu de la Barca. Fons: AMSAB. Data atribuïda: 1912-1920.



Plànol del pont d’un arc de deu metres a la riera de Corbera, 1907. Fons: Arxiu FGC.


L’existència del canal Sedó i la fàbrica de carbur va obligar a fer importants obres d’infraestructurai a modificar el projecte inicial. Fons: AMSAB. Data atribuïda: 1920-1930.


Projecte de pont obliqu amb tram metàl·lic de 32 metres de llum sobre el canal de la fàbrica decarbur, km 3,998 del ramal de Martorell a Sant Andreu de la Barca, 1911.Fons: Arxiu FGC.


Grup de treballadors preparant un pilar, 1911. Fons: Arxiu FGC.


El tren inaugural va arribar a Sant Andreu de la Barca el 29 de desembre de 1912, al voltant de les15 h. En arribar la comitiva, van pujar-hi l’alcalde Nicolau Costa, el secretari Baudili Net, mossènGaietà Juanico, el jutge municipal, Joan Campmany, i el caporal de sometent, Joan Amigó, i vancontinuar el viatge fins a Martorell. Fons: AMSAB.


Grup de santandreuencs esperant l’arribada del primer tren, el 29 de desembre de 1912. Fons:AMSAB. Donació: Josep Amigó Lloverol.


L’expectació que va provocar l'arribada del primer tren es fa prou evident. Es va arreplegar ungran nombre de persones de totes les edats. Les cròniques de l'època diuen que també hi vanacudir estiuejants provinents de Barcelona. Fons: AMSAB. Donació: Lluís Miquel Tuells Moreno.

Locomotora número 1 de la companyia Camino de Hierro del Nordeste de España i tres cotxesd’origen de la línia entrant a l’estació de Sant Andreu de la Barca, 1913-1915. Fons: AMSAB.Donació: Josep Amigó Lloverol. Autor: Josep Boixadera.



Tren entrant a Sant Andreu de la Barca, 1912-1918. L’estació es va dotar d’un edifici de 3a classe,vàters exteriors, moll cobert i descobert. Fons: AMSAB. Autor: F. Pitchotet.

Grup de treballadors a l'estació de Martorell-Enllaç, 1928. Al centre, amb americana clara i corbatahi ha Francesc Segú. En aquell moment actuava com a factor de circulació, és a dir, comandamentque s'ocupava de la circulació dels trens. Fons: AMSAB. Donació: Família Moray Segú.



Grup de treballadors a l'estació d'Igualada, 1935. A l'esquerra Josep Bes Auvi, fill de Sant Andreude la Barca, que va ser maquinista fins a la jubilació. La seva família va arribar al voltant de 1911amb les obres de construcció del ferrocarril. Fons: AMSAB. Donació: Família Bes Matas.


Vista del recorregut del tren per la zona de Can Prats, 1912-1915. Actualment està ocupat perl’avinguda del Parlament a la dreta, part de l’estació, i, la banda esquerra, és una zonad’estacionament. Fons: AMSAB. Autor: Josep Boixadera.

Vista del canal Sedó i tram de la línia del ferrocarril, 1922-1925. Actualment, a la banda esquerrahi ha l’IES Montserrat Roig, l’espai que ocupava el canal i la línia del ferrocarril és el tram final del’avinguda del Parlament. A la dreta, es pot veure la casa Estrada. Fons: AMSAB. Autor: L. Roisin.



Grup d'estiuejants a l'estació, 1934. El fenomen de l’estiueig i l’arribada del ferrocarril estan moltlligats. Aquest nou sistema de transport facilita que les classes benestants passin llarguestemporades fora de la ciutat. Fons: AMSAB. Donació: María Amparo Pedemonte Marco.

Vehicle d’inspecció de línia, 193?. Era utilitzat pel capatàs de via per a una inspecció ocular d’untram del recorregut de la línia. Fons: AMSAB. Donació: Juan Antonio Tenorio.



Francesc Segú Llorens, va exercir el càrrec de cap d'estació a Sant Andreu de la Barca a principisdels anys quaranta fins la seva jubilació, l’any 1967. Era el responsable i la màxima autoritat al’estació i vivia amb la seva família al mateix edifici. Fons: AMSAB. Donació: Família Moray Segú.


Estació de Sant Andreu de la Barca, 1959. La màquina de la dreta és de les primeres dièsel Alsthom i la de

l’esquerra és un automotor Ferrostaal, conegut popularment com a Boleto Verde. Aquest nom li ve donat per

unes paperetes d’un sorteig promogut per la unió de productors de vins als anys cinquanta. La gent va comparar

el color de les butlletes amb el tren. Fons: AMSAB. Autor i donació: Josep Martí Canudas.


Descarrilament d’un tren a l’estació de Sant Andreu de la Barca, juliol de 1960. Fons: AMSAB.Autor i donació: Josep Martí Canudas.

Accident ferroviari ocorregut el 28 de febrer de 1977, al voltant de les 15.00 h, entre SantAndreu de la Barca i Pallejà en produir-se un xoc frontal entre dos trens. Va provocar la mort de 22persones i 105 ferits i va tenir un important ressò mediàtic. Fons: La Vanguardia Española. Autor:Pérez de Rozas.


Les estacions de la línia durant els anys seixanta i setanta van patir un important abandonament.L’any 1963 s’activa un pla de modernització que va suposar l'arribada de l'electrificació a SantAndreu de la Barca, l'any 1968. Fons: Arxiu FGC.

Detall de l'encreuament de les dues andanes al tram final de l'estació, 1978. Al fons elguardaagulles engreixant el canvi d’agulles. Fons: Arxiu FGC.



Estació en obres, 1983. Les necessitats del servei durant aquests anys provoquen que s’hagid’adaptar l’edifici i els annexos. Aquesta reestructuració va suposar la reforma i l’ampliació, ambla qual cosa es va aixecar una planta destinada a l’habitatge del cap d’estació. Fons: Arxiu FGC.


Estació, l’any 1986. La màquina de tren era un automotor que s’havia adquirit els anys seixanta desegona mà a RENFE (FC de Cercedilla-Navacerrada) per als serveis regionals i de rodalies. En l’argotferroviari era conegut amb el nom de Lagarto. Fons: Arxiu FGC.


Celebració del 75è aniversari de l’arribada del carrilet, 1987. La locomotora Berga que cobria lalínia Manresa-Berga, va ser construïda entre 1890-1911. Fons: Arxiu FGC.


Creuament de dos trens a l’estació de Sant Andreu de la Barca, 198?. L’any 1982 FGC va adquirirnoves unitats elèctriques que es van conèixer amb el nom de Copito. Eren la sèrie 211, el del’esquerra de la fotografia. El bon estat mecànic dels antics automotors Lagarto va motivar ques’optés per la seva renovació total. Se’ls va conèixer amb el nom de Naranjito, fent al·lusió alsmundials i és el de la dreta de la imatge. Autor: Carles Salmerón i Bosch.


Pas a nivell al carrer de Catalunya, 198?. El creixement del municipi converteix la via del tren enuna barrera arquitectònica que divideix el territori i dificulta la cohesió. Fons: AMSAB.

Vista del pas a nivell del carrer de Catalunya, octubre de 2001. Tot i la millora de la senyalitzacióals anys noranta, els passos a nivell i les barreres posaven en perill la circulació dels vianants.Fons: AMSAB.


No se puede mostrar la imagen. Puede que su equipo no tenga suficiente memoria para abrir la imagen o que ésta esté dañada. Reinicie el equipo y, a continuación, abra el archivo de nuevo. Si sigue apareciendo la x roja, puede que tenga que borrar la imagen e insertarla de nuevo.


Tot passa i tot roda. Imatge d’un tren passant per l’actual passeig de Rafael de Casanova, a tocarde l’estació, abril de 2000. Fons: AMSAB. Autor: Tony López.


Vista de la línia a l’actual passeig del Parlament, octubre de 2001. Fons: AMSAB.


Vista del pas de la línia del tren als anys vuitanta per l’actual passeig de Rafael de Casanova, atocar de l’estació. El perill per a la població és prou evident. Fons: AMSAB.


Bateig del vagó Sant Andreu de la Barca per part de l’alcalde Enric Llorca, 2000. Fons: AMSAB.

El canal Sedó havia quedat sense servei arran de les obres de l’autovia N-II. Es va proposar a FGCaprofitar el túnel de 8 m x 6 m que travessava la població per soterrar la línia de ferrocarril. Fons:AMSAB. Data: 30 de juny de 2000.



L’octubre de 1999 es comencen les obres de soterrament que també preveien el desplaçament del’estació uns dos-cents metres i la construcció d’un baixador al barri del Palau. El servei de la líniano va deixar de funcionar mai. Fons: AMSAB. Data: 25 de gener de 2001.


La incomoditat de les obres són evidents. Tot i així, es fa un esforç important per solucionar elsconflictes que es puguin originar i la població ho tolera entenent els beneficis que els reportarà enel futur. Fons: AMSAB. Data: 31 de maig de 2001.

Les obres avancen a bon ritme. El setembre de 2001 ja s’estava treballant en la instal·lació delrails i la doble línia fins a Martorell era ja una realitat. Fons: AMSAB.


El primer tren soterrat va circular per Sant Andreu de la Barca el dia 20 de novembre de 2001 a les5.14 hores. Es va viure com una jornada històrica que posava fi a una llarga reivindicació. Fons:AMSAB.



Estació del Palau, 2001. La construcció d’aquesta estació culmina una reivindicació històrica perdonar servei a la zona del Palau i als polígons industrials propers. Fons: AMSAB.


Acte inaugural de l’estació del Palau, 25 d’abril de 2002. L’alcalde, Enric Llorca, acompanyant elsconsellers de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas i Felip Puig, i altres autoritats. Fons: AMSAB.Autor: FOTOVISIÓN.


La inauguració de l’estació del Palau culmina amb una festa popular que posa fi al conjunt d’obresque han suposat el soterrament i desdoblament de la via i la construcció d’una nova estació perSant Andreu de la Barca. Fons: AMSAB. Autor: FOTOVISIÓN,

Vista actual de l’estació de Sant Andreu de la Barca. Fons: AMSAB. Autor: Manel Gómez. Data: 8d’octubre de 2012.



Vista actual de l’estació del Palau. Fons: AMSAB. Autor: Manel Gómez. Data: 8 d’octubre de 2012.

L’any 2011 l’estació de Sant Andreu de la Barca va registrar 564.394 viatgers. La modernització deles instal·lacions i la freqüència horària han convertit el que s’havia concebut com un tramvia enun metro al Baix Llobregat. Fons: AMSAB. Autor: Manel Gómez. Data: 8 d’octubre de 2012.


L’estació del Palau s’ha convertit en un element imprescindible. L’any 2011 va ser utilitzada per228.501 viatgers. Fons: AMSAB. Autor: Manel Gómez. Data: 8 d’octubre de 2012.


exposicio_imatges - A4

Documents

Transcript of exposicio_imatges - A4