f 1 da

y!.^i^, ^ 1^

••

Any VIII.—Núm. 369 Barcelona, 26 de gener de 1929 Preu: 10 cèntim%

EjSUPLEMENT IL • LUSTRAT D' «EN PATUFET»

1n Ralel I'inxit pinta un paisatge.

I eIs xicots del poble vénen a tafa- tant augmenta la colla, que en Rafelnejar;

J^.

_ M-- 4-%

1'endem;i cunpareix amb un paravent i se'l. posa ai darrera per tapar la vista als tafaners. pers aquests

niés excitats pel secret s'enfilen a treure el nas pel -damttnt fins que fan caure el paravent, el pintor iel cavallet alhora.

26 V1ROLET

•• •• Lina missió :: ::Text de J. FECIT

Dibuixos d'en MIRET

• ^ ^ ^,^^ VII

que per aquells voltants no hi haviacap teatre ni cine ni cap casino pensa-ren que era millor anar-se'n al llit, iaixí ho ' feren. Creien que els costariaadormir-se trobant -se en uns llits tanestranys per a ells, però no fou així.Al cap de poca estona els dos companysroncaven cona dues manxes. El negre,entretant s'apoderava del contingut de

9 1^

t^

ges, la màquina de fotografia i altresandròmines es donaren compte de latraïció de què havien estat objecte.

—Ara sí que l'hem feta bona!—ex-clamava l'un. —Estem perduts..! —res-ponía l'altre. —Què farem, pobres denosaltres... ! —deia el primer. —No ensortirem pas, replicava el segon—. Pro-vcm, ara que el sol encara no pica tan

les butxaques i del que li feia més goigi deixava els nostres amics abandonatsa la seva sort. A l'endemà al matí (lanit era curta) mig adormit Remigiallargà el braç per a tocar el timbreavisant a la cambrera que li preparésel bany (adormit ni es recordava ques'hagués mogut de Barcelona). En notrobar el timbre a les palpentes, ni la

m

PÅWVÅbIfort com ahir, de seguir la direcció quedúiem... proposà Renat. Així ho feren,sense gran convenciment, perquè no es-taven segurs de què la direcció que ha-vien emprès amb el negre fos la bona.Afortunadament, com que no s'ho ha-vien tret del damunt, havien conservatels revòlvers i les drogues. Emprengue-

tauleta de nit, obrí els ulls i de mo-ment tingué un ensurt de trobar -se tanamunt i amb un sostre tan alt.,.! Renatencara dormia, però es despertà tot se.guit pels crits de Remigi que demanavael negre. Estigueren una llarga estonaconfiats en què el negre havia anat acercar aigua, però en comprovar queels faltaven els portamonedes i rellot-

ren de nou la ruta seguint la direccióempresa amb el negre. De sobte Re-migi, que anava al davant, s'aturà es-verat. —¿Què passa ?, li demanà Renatque se n'adonà. —No cridis, veig unaserp com una manguera dels bombers!Apuntem-li al cap—. Els dos amics po-gueren apuntar a plaer, perquè el terri-ble ofidi dormia confiadament. —Ase-

o

rena't, Remigi, que veig que el pols ettremola. —Procuraré fer-ho, responguél'alludit, perquè no puc refiar-ne delteu tret, tota vegada que veia que tre-moles com una fulla a l'argre. A launa...! a les dues...! a les tres...!Pum...! ! ! La serp féu una contraccióhorrible, es recargolà esfereïdorament

durant llarga estona i finalment llan-guí. —Ara sí que ens fa falta una foto!exclamaren alegrement els dos amicsen comprovar l'èxit de la seva proesa.

L'anaren duent estirant -la fins a unlloc més net de la brossa i allí pro-cediren a llevar -li la pell. Un cop enpossessió de la pell prosseguiren el ea-

mí i familiaritzant-se més anib el país(potser .. hi ajudà que el dia, amb toti ésser-ho molt no era tan feixugamentcalorós com l'anterior), avençant més.A més ja havien après del negre algu-nes manyes i precaucions. Remigi s'en-filà a un arbre per a fer de vigia...

(Acabarà.)

VIROLET 27

-:- Volta que volta -:-IiIIIIIIIIIiIIiIIIIIIIIIIiIIIIIIIIIiIIImIIIIHI^IIIiIi^IIIIkIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIiIIIIIIIIIIIIIIIIUIIiIIIIIIIIIIIIIIIiIIIiMIIIiIIIIIIIIiInIIIIIIIiIiIIIIIIIItlIIIIIÍIIIIIIIIIIIIIIIIVI^üIIIINItNlillllllllllllllli@111NIIIINIIIIIIIINIIlflIIIIIItlIININIM^IIIIIIIIINUIINIlIIINII^iIn1NIII^I^flIII^iIIIINNIImMII^IIIINiII!IIIIIIIIII^IIIIIIfIIIIIINIIIiIIIIIIiIIIIihNIWliVlllilllill^

Diu el pagès enujat: La formiga veu menjada Criden lloques i gallets:—La formiga cm pispa el blat! per les lloques sa filiada. —El gat se'ns menja els pollets!

Diu el gat lot rancorós: El gos es queixa amb raó - El caçador sempre es queixa—Mai no em deixa en pau el gos! que el fa sua el caçadô. que el bosc caminar no el deixa.

I el bosc protesta sovint La cabra ara ha protestat En fi: el món volta rabentque la cabra el va aclarint. que el pagès molt l'ha explotat. i ningú n'est:! content.

Lliga el gos amb una gomaper si acàs torna aquell home.

Veient que és lligat encaraa robar més es prepara.

i28 VIROLETI

SORPRESA INESPERADA

IIi,šCom que el gos està lligatles gallines ha robat.

L'amo es posa a rumiari un bon remei creu trobar.

—Ai pobret que no hi arribes!El gos obre les genives...

o^-ego

I mercès al fil elàstical lladre dóna un bon càstig.

VIROLET 29

Avui cedeixo la paraula—com hi guanyareu! —a mestreRuyra. Us vol parlar de LA MA11SUETUD DE SO-CRATES.—Segons el nostre conte, Sòcrates vivia a laciutat d'Atenes, en una escaleta de veïns, i era home d'unamansuetud tan extraordinària que, amb tot i estar casatamb tina dona Llunàtica, mai ningú no el va veure sortirde fogó.

__ 7W4V4Í1

.'* ,

Un dia estava capfk'cat escrivint una pàgina, un prim-filava una teoria subtilíssima i transcendental, quan se li

palp]antà al davant la muller i es posà a explicar -li unabaralla que havia tingut anib una marmanyera. L'homesuspengué la ploma i feia cony aquell que escolta, encaraque sense entendre res.

Y

6

La dona esforçà els seus arguments i els seus crits, es- Lis veïns, tafanerament al armats pel desori, havien

perant que ell li donaria la raó (una raó tan grossa que sortit a llurs portes parant un pam d'orella, i, quart apa-

no li cabia al cos), i veient que el bo d'home restava regué el filòsof, li preguntaren a una veu :—Què passa?

enfavat sense badar boca, s'anà enquimerant i, després —No res, trona,—va respondre ell amb tota natura-

de molts crits, esgarips i picament de peus, agafà el tin- litat.ter i va trabocar-lo sobre la preciosa paperal].a. AleshoresS )trates s'aixecà. es posà el mantel] i sortí del pis.

V'

ijT

1, dit això, davallà l'escala i passi la porta forana; —No res; després . dels trons ha vingut la pluja—va

però en aquell moment la seva muller, que no li havia respondre Sòcrates; i s'encaminà calmosament a prendre

perdonat la guillada, li abocà des de la finestra una ga- el sol, tot espolsant-se la mullena.lleda d'aigua al damunt.

—Valga'ns tots els déus! —exclamaren els veïns sen-tint el xàfec—. ¿Què és això?

30 VIROLET

Transformació

J ^/

Un reciment europeua un po^let desembárcad'un xic país musulmàper mirar de fer-se'l seu.

Als afores acamparenen tendes i camionsi procurar provisionsfou el primer que pensaren.

Va trametre un capitàel valent sergent Punyfortperquè anés a provar sorten recerca de menja.

T

Punyfort arribà al pobleti el primer que va sentifou el gruny d'un bell garrípropietat d'en Mahomet.

—El porc queda requisat.—Al•lah és gran! estava escrit!fa 1'alarb adolorit.1 el sergent ja l'ha ensacat.

Després diu: —Ara veurési tens alguna gallina.Mentre el corral examina,Mohamet, destre i lleug8

treu del sac el seu garrí Torna en Punyfort del corral Vol treure el formós garríi hi posa el seu gos de presa, - sense haver trobat gallina al davant del capità,que és un monstre de feresa i -amb el sac ja s'encamina i el gos, que enujat está,que a tothom sol envestí. cap al quarter general. . els empaita i fa fugi.

—Senyoreta, els seus formosos ulls m'han inspirat aquesta poesia!—Pobra de mi! Hauré de veure un oculista de seguida!

(De The Passing Show.)

VIROLET 31

1 1 1 ten clue 1a sap 11 arga 1IIIIIIIIIIIIIIIIIIII1IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIiII1

Ui no coneix en Penyes, l'avarfamós que porta les ulleres a la

butxaca per estalviar els vidres

i duu barba perquè a més d'estalviar -se

el ral del barber, impedeix que ningúvegi que no duu corbata?

Però la seva especialitat són les gor-res. No les que porta, que sempre sóngreixoses, velles, fora de combat i re-

galades, sinó les que fa als amics, con-vidant-se a dinar motu proprio, comdiu ell mateix en llatí per estalviarparaules, puix si hagués de dir que ho

fa pel seu lliure albir en diria quatrei en la llengua de Virgili es diu ambdues. -

S'ha fet famós el seu acudit per sor-tir-se de compromisos el dia que anàa dinar a casa d'un amic que celebra-vales noces d'or. En tal cas és obligatque cada convidat porti un regal al'hoste, regal que ha de consistir preci-samcnt en algun objecte d'or, color deles roces que es celebren.

'Tothom esperava amb ànsia què fa-rien tres avars que havien estat con-vidats, entre ells en Penyes. Cal ad-vertir que el nuvi d'or era un notariespecialitzat en el protest de lletres ipagarés i per això tenia tanta relacióentre els usurers.

Quan arribà l'hora dels regals, l'a-var Aranya oferí al festejat una esti-logràfica d'or de 3'95 Pessetes.

L'avar Replega li regalà una peixe-ra amb un parell de peixets daurats.

Tothom estava pendent d'un fil es-perant qúé podria fer en Penyes perbatre el rècord de l'avarícia que elssens companys acabaven d'establir. Noel. calgué esperar gaire. En Penyes esprc-entà duent... el seu amic IssacarMont-d'Or, el jueu.

Li fou atribuida unànimament la pal-mi l'avarícia.

Aquesta feta queda encara ofuscadape r la que succeí l'altre dia en ocasiód'un banquet al qual cada convidat hilw\ la de contribuir amb alguna cosa.E¡a una reunió d'amics i un s'encarre-g<< del peix, l'altre del rostit, l'altredels vins... etc. Un digué que ell noduria res, però que alegraria la vetlla

-da tocant el piano, i en Penyes s'oferítambé a dinar de franc i alegrar lavelilada amb alguns jocs de mans.

Els seus amics, en sentir parlar dejocs de mans ja tremolaren, però da-vant la tranquillitat d'en Penyes noti mueren més remei que accedir.

Arribà el dia del tiberi. Tot anà ala perfecció. El menjar era suculent,l'alegria, general, la vigilància de tot-

hom perquè en Penyes no els fes jocsde mans a les butxaques, enternidora.

El pianista complí el seu comès ambart i bon gust i fou cap al final del'àpat que un dels concurrents es dirigía en Penyes per recordar-li el seu ofe-riment.

—¿I els jocs de mans, senyor Pe-nyes?

—Ara, ara és el moment. Permeteu-me.

Es tragué de la cartera un segell decorreu de dos rals i digné:

—Qualsevol de vosaltres pot fer unasenyal amb llapis en aquest segell. Ala part de la goma, eh! que desprésencara pugui servir.

Un dels circumstants- complí la re-questa.

—Ara—afegí en Penyes—vós mateixestripeu -lo a bocinets i cremeu -lo al'estufa.

El segell fou destruït entre l'admi-ració de tots que no comprenien comen Penyes llençava dos rals d'aquellamanera.

—Molt bé, féu en Penyes quan elsegell fou destruït,—ara qualsevol de -vosaltres pot donar-me un cigar i dedintre d'ell en treuré el segell, senceri amb la marca.

Un li donà un cigar.—No n'hi ha prou—féu en Penyes—

podrien pensar els altres que jo m'heentès amb vós i estem en combinacióper fer trampa. Serà millor que cadas-cú me'n deixi un i jo a ulls clacs triaréel que s'ha de desfer.

Havent dit això, donà la volta a lataula recollint un cigar de cadascú.

Dels cigars recollits que eren més d'unadotzena, en trià un sense mirar i elpartí amb el ganivet, tot murmurantallò de «Polvos de la mare Celestinai del pare Cutxaron... »

I dintre el cigar no hi havia mésque tabac!

—Ho sento! m'ha sortit malament—féu en Penyes. —I el pitjor del cas ésque he perdut dos rals.

I engrapant la dotzena llarga de ci-gars que valien entre tots més de dosduros, se n'anà rient per sota el nas.

CACERA A L'INREVES

Un pagès de Vilatristaestava molt enutjat:perquè una guineu li feiadesgràcies a l'aviramsense que pogués caçar -laamb verí, trets ni parany.Resolt a acaba amb la guillava baixar a la ciutati va compra un gos de presa,el més fer que va trobar.De retorn a la masiala matinada esperà,i quan sentí que la guillapassejava pels voltants,deixà anar el gos que, amb fúria,a empaitar -la començà.Volent veure la cacerael pagès muntà a cavalli els seguí, però els va perdrede vista molt aviat.Passant per una boscúriaa un carboner preguntà-:—¿Has vist un gos i una guilla?—Sí—respon.-1 doncs, ¿què talet sembla, que l'atrapava?—Crec que no l'atraparàperquè el gos almenys li anava<l iare metres endavant!

0.0.

kedacció i Administració: Cardenal Casañas, 4 impremta: Carrer de bauntaner, 24. Interior.

oci ti,.K'

,.

32 VIROL1

Noves aventures d'en BaIiga 1 en Balaga

Bolaga lia estat a la vorade morir de mort. traïdora.

Ara surt l'home canóque a la quitxalla fa p&

Un pes enorme ha aixecat Mentre el públic l'aclamavaque duu aióoo quilos» marcat. el pes al bell roig deixava.

`fit -'r

En 1a1aga, innocentment. Quan l'hèrcules se n'adonacuita a endreçar-lo al moment es promet 'revenja .bona.

I aprofita l'ocasióele fer l'acte del carió.

L^^ r 4ut'g

QI^

Engèga la bala i flames Les cames resten trencades. —Yero amics meus, què us disgusta?dret d'en Balaga a les cames. Tothom hi corre a gambacles. ¿no veieu que eren de fusta?