8 de junyN.° 9

Preu: 15 ptes. Preu d'ajut: 25 ptes. PORTAVEU DEL PARTIT SOCIALISTA DE CATALUNYA

-l-í^C**1* "5 - * \f'-~' -'-."- ' " *• »

Foto: Colita

arem!

I Arribem.ja1 q..Vesperada data de la celebració,,dé les\ eleccions,, ? l'ho fem. én 'un 'context encara no:.democràtic, amb una greu crisi econòmica, amb uníndex creixent ^d'atur v inflació: Aquest serà el marcen .què èsi celebraran les primeres'eleccions, viseu- *»•des:ax casa. mostra. després de quaranta %anys- da \franquisme, després dé i quaranta anys de dictadura: •I encarà amb l'agreujament ^derivat dels- intents*-de *desestabilització provocats pels darrers actes terro-ristes^ que únicament beneficien als continuadorsdel franquisme, -que cultiven la psicosi de por i fandèprofetes àe catàstrofes. £ ... . ^^l^Nomès,.J'a<ctiiud responsable i serena del poblepot-donar un contingut, clarament democràtic a les ;eleccions:. Una actitud responsable i serena, I unvot-eficaç inútil. Peraixò repetim una vegada més., *ta;nostra' crida a favor del vot pels Socialistes.deÇ i l à ^ í " ' " %

votar Socialistes de Catalunya, i cal fer-hoperquè les coalicions neofranquistes de ConvivènciaCatalana- Alianza Popular i Unión del Centro De-mpcràticó%ïni ens portaran la democràcia, ni resolrdràn la Jcrisi econòmica, que lesiona eh interessosdeis'treballadors ideï poble'. .;:[Cah votar:; Socialistes de Catalunya, i cal fer-ho

perquè les rcoalicions dé la dreta i el centre nacio-nalista (Lliga, Unió del Centre i la Democràcia Cris-tiana, i el Pacte'Democràtic), encara que realmentdemocràtiques,, no.poden donar resposta als interes-sos ;dels treballadors i del poble, perquè llurs inte-

. réssos són els de la gran burgesia, ï la gran banca,j, els dels monopolis internacionals.. ' .-.."*•

Cal votar Socialistes de Catalunya, i cal fer-ho'- ' perquè el socialisme ésJllibertat, i perquè-només

amb el tripmf del socialisme guanyarem la llibertat,f'v l'amnistia i, l'Estatut d'Autonomia, perquè només

amb el triomf dels socialistes garantirem una Cons-' " titúció democràtica que defensi els interessos popu-

n lars. ' •Cal votar Socialistes de Catalunya, i cal fer-ho

perquè el socialisme és la garantia de l'autonomiade Catalunya i dels altres pobles de VEstat espan-yol, la garantia de la construcció d'una Catalunya

, lliure, pròspera i sense classes,, 1 C] ^,,r Cal votar Socialistes dé Catalunya*:i cal fer-ho

perquè el socialisme és Teina per resoldre la crisieconòmica, la solució a Vàtür i a la'inflació, l'aliér^nativa per al canvi de \à vida, lde tesr condicionsd'existència, i la seguretat d'àyànçar\vers una, so-

.cietat justa, igualitària, solidària i Viure.*'. *" Cal votar Socialistes de Catalunya, i bal fer-hoperquè votar socialista és fer un vot úÜl, un yotque pot ésser, i. que sens dubte serà compartit.peruna gran majoria del poble i dels treballadors, iperquè el socialisme compta amb els homes capa-ços, honestos i responsables per a la realitzaciód'un autèntic programa de govern que defensi, elsinteressos populars. . . '.*.,'. .. -

Vota Socialistes de Catalunya!

Foto: Colita

L'alternativa socialista: Catalunya i l'autonomia

JOSEP ANDREU I ABELLÓ:La Història d'ahir i la lluita d'avuiJosep Andreu i Abelló és el vete-

rà de la candidatura dels Socialistesde Catalunya. Té setanta anys i ésel tercer en la llista pel Congrés.Durant la República va exercir el

LA GENERALITAT

. JOSEP ANDREU I ABELLÓ.— Cal trae les noves generacionsconeguin que la Generalitat deCatalunya es va proclamar el14 d'abril a Barcelona, desprésque el 12 d'abril les esquerreshaguéssim guanyat les eleccionsper a la majoria dels ajunta-ments. L'endemà de saber-se elresultat de les eleccions, doncs,Lluís Companys proclamava laRepública des del balcó de l'A-jüntament de Barcelona i alspocs moments Francesc Maciàfeia el mateix amb la RepúblicaCatalana dins de. la Federació 'dTSstats Ibèrics des del Palaude la Generalitat. Com es prorduí aquest fet? Quan en Com-panys va arribar a l'Ajuntamenthi havia en aquells moments elalcalde, el Comte de .Güell, queno posà cap obstacle a queaquell ocupés el seu càrrec. Ala Generalitat, en entrar-hi enMacià, el president de la Dipu-tació de Barcelona (així es deiaaleshores) Joan Maluquer i Vila-dot, en conèixer l'objecte del'entrada de'n Macià, li diguéque representava la llei, que ha-via estat anomenat pel rei i quesolament per la violència deixa-ria el seu lloc. En Macià s'abra-ça a ell i li preguntà si aquellaviolència era suficient. En JoanMaluquer li contestà: «DonFrancesc, amb aquesta violèncian'hi ha prou». Així es proclamàla República Catalana sense lamés petita violència, sense dis-parar cap tret, sense incidents.Contra el què s'ha vingut dient,aquest quaranta anys, la procla-mació de la República Catalanafou acceptada per l'exèrcit, pelCapità General de Catalunya iper les Forces de l'Ordre Públic.Precisament van ser dues com-panyies de gala dé l'exèrcit lesqui per ordres del Capità Gene-ral senyor López Ochoa, la nitdel 14 d'abril, sortiren a procla-mar per tot Barcelona la Repú-blica Catalana.

El Govern Provisional de laRepública Espanyola de Madrid,presidit per en Alcalà Zamora,manifestà la seva preocupació ja

càrrec de membre de la Generalitatparticipant en la comissió que varedactar l'Estatut Interior de Cata-lunya. Presidi la comissió de Justí-cia i Dret. Fou President de l'Au-diència Territorial de Catalunya i

Josep Andreu i Abelló, candidat número tres al Congrés per Barce-lona. . • • - - .

que si bé a Catalunya la procla-mació de la República no haviaproduït cap malestar en l'exèr-cit, no era tan segur que es po-gués consolidar la llibertat i lademocràcia a la resta de nacio-nalitats i regions de l'Estat es-panyol, i el nom de RepúblicaCatalana potser era excessiva-ment fort per a ser assumit pertot, l'Estat. Després del diàlegamb tres ministres del Governde Madrid que es desplaçaren aBarcelona, els catalans Lluís Ni-colau i Marcelí Domingo i elministre socialista Fernando delos Ríos, el dia 17 d'abril s'arri^bà a l'acord de canviar el nomde República Catalana pel deGeneralitat de Catalunya. A par-tit d'aquell moment, i com s'ha-via convingut en el Pacte deSant Sebastià, es senyalaren elstràmits a seguir per a proposarla fórmula d'Estatut.

L'H. S. —Quin paper vas ju-gar a la Generalitat i a la Cata-lunya d'aquells dies?

J. A. A. —Bé, jo aleshores eramolt jove. Vaig ser anomenat el14 d'abril Comisari Adjunt de laGeneralitat a Tarragona, ambdos companys mes, sustituint lesDiputacions que encara hi ha-vien, provinents totes dels tempsde la dictadura de'n Primo deRivera. Inmediatament es con-vocaren unes eleccions per laDiputació Provisional de la Ge-neralitat; en aquestes eleccionsjo vaig ser escollit com a repre-sentat per la Conca de Bàrbara.Vaig formar part de la Mesad'edat perquè era el nés jove detots i inclús no tenia l'edat re-glamentària per a ser diputatque aleshores era de 25 anys ijo en tenia només 24. Un copel.laborat l'Estatut en FrancescMacià entregà al president de laRepública, don Niceto Alcalà Za-mora, enmig de l'entusiasme deles esquerres i dels socialistes,el projecte d'Estatut que foutramès al Parlament de Madrid.

La discusió de l'Estatut va

darrer President del Tribunal deCassació de Catalunya. Ningú,doncs, millor que ell per a parlar-nos del què fou la Generalitat i delquè pot tornar a ser avui. .

començar paralel.lament a la dela Constitució de la República isense obstaculitzar .el procésd'obtenció tle l'autonomia de lesaltres regions i nacionalitats del'Estat Quan algú ha dit quel'Estatut de Catalunya era un

„ privilegi pels catalans ha comèsun gran error. A la Constitucióde la República no es parla perres de Catalunya; en els articlesque van del dotze al vint-i-tresque són els que parlen de laqüestió de l'autonomia de lesnacionalitats i regions de l'Estatassenyala solament els requisitsque qualsevol ! d'elles, i nonomés Catalunya, .han d'acom-plir. Així de la mateixa maneraque nosaltres ho vern aconseguiri ho va aconseguir, més tard, èlPaís Basc i va estar a punt deconseguir-ho el País Gallec sinóhagués estat de l'esclat de laguerra civil, podrien haver ob-tingut la seva autonomia LesIlles, Canàries, Andalusia oqualsevol altre poble.

Hi hagueren unes festes ino-blidables quan, un cop aprobat,vingueren a portar-lo simbòlica-ment el president de la Repúbli-ca i el cap de govern senyorAzana. . -

Immediatament es convoca-ren eleccions al Parlament deCatalunya, que havia de serl'òrgan d'expressió de la sobira-nia del poble que, alhora, ano-menaria el President que sen'encarregaria de formar el go-vern; però" cal dir que tant elPresident com el seu governquedaven sotmesos contínua-ment a la confiança del Parla-ment de Catalunya. Les tres ins-titucions del nostre Estatut eren,per tant, el Parlament, el Presi-dent de la Generalitat i el seugovern i el Tribunal de Cassacióque, comparable al que és el«Tribunal Supremo» a Madrid,veia en última instància els re-cursos en tots els plets d'aque-lles matèries en-que tenia sobi-rania i podia legislar el Parla-ment de Catalunya, especial-ment en el què feia referènciaal Dret Civil i al Dret Adminis-tratiu. .

L'H. S —De la política legisla-

tiva de la Generalitat quinescreus que foren les millors con-secucions? De tot el què va arri-bar a fer la Generalitat, mentrela vern tenir, què va ser el mi-llor?

J. A. A. —Em referiré essen-cialment a la tasca que va ferel Parlament de Catalunya. AlParlament de Catalunya jo vaigpresidir la comissió de Justícia iDret i vaig presentar totes les.lleis de caràcter d'organitzacióde la societat. En el poc tempsque vern gaudir de l'autonomiade Catalunya, una de les prime-res lleis que vern fer va ser lade la majoria d 'edat . Vernaprobar rebaixar el límit de lamajoria d'edat fins als 21 anys,vencent l'oposició de les forcesde dreta que volien que estèsals 23 anys. Jo sempre dic queera molt més audaç aconseguirl'any 1931 que la majoria d'edatfós als 21 anys que no pas ob-tenir l'any 1977 que la majoriad'edat sigui als 18 anys com voltota la joventut avui a Catalu-nya,

. Una altra llei molt importantque es va dictar va ser la quedeclarava la igualtat i els dretsde la dona que, quan s'acceptà,era la llei més avançada de totel món.

També fou important la legis-lació de la llei de successió in-testada que regulava la herènciai establia qui podien ser els legí-.tims hereus, en la què s'evita-ven les famoses aparicions defamiliars fantasmes i es donavaigual relleu als fills legítims queals ilegitims amb el consegüentdisgust de la dreta i l'Església.Aleshores això fou molt criticati debatut per l'Església i esticsegur que avui l'Església estariad'acord amb aquesta llei.

Importantíssima fou la Llei deContractes de Conrreu. Era unaflollTTl'l't'Of*lf\ f i f* 1·1_ T\y#\T11 fl*frfi*fr ** rar»Aui£zxEEtxtctt>xcr^ttt> itt~ yjt. KjyL·XJ tu L «grcr-ria del nostre país mentre a Es-panya no es feia cap mena dereforma agrària. Aquesta llei ex-cità enormement a les dretes ials grans propietaris que creienencara en el dret de propietatdefinit com el dret d'usar i abu-sar del què és propi. Gràcies aaquesta llei que s'acceptà, mal-grat les dificultats esmentades,al camp català es treballà en unambient de pau i convivènciaentre arrendataris, parcers, pro-pietaris i petits propietaris.

Una llei bàsica va ser la lleimunicipal que comportava unaautonomia plena dels municipisi que, d'haver estat vigentaquests darrers anys, hagués, ano dubtar-ho, impedit tots elsproblemes ecològics i de corrup-ció que avui hi han als poblesde tot l'Estat perquè segonsaquesta llei el poble fiscalitzavala tasca dels regidors, i podiarevocar-los, en qualsevol mo-ment. Es va posar en funciona-

ment el Tribunal de Cassació,anomenat així per comparançaamb l'equivalent francès, quefuncionà fins el darrer dia de laguerra.;

En resum es van fer moltescoses i molt bones que caldràanar recollint d'ara endavant.

: L'H. S. — Com vas veure la fide la Generalitat? -

J. A. A. -E l 18 de juliol véuna guerra civil que ni la vamorganitzar ni la volien els cata-lans però que ens hi vam. trobarficats. La Generalitat acabàquan el senyor Franco, el pri-mer dia que pren un pam de te-rreny català publica un decret-llei en virtut del qual diu quel'Estatut ja està derogat des deldia 17 de juliol de l'any 1936,que l'Aliança Nacional no podiatolerar l'Estatut de Catalunya;cometent la monstruositat de feruna llei retroactiva anulant l'Es-tatut el 5 d'abril de 1938. Esaquest decret, és aquesta llei deguerra que ara tots demanem 'que s'aboleixi, feta per un homesol, pel dictador Franco i és evi-dent que no podem dir que co-mença a haver-hi democràcia alnostre país sinó es comença perderogar una llei tan injusta comaquesta que anula el que haviavingut pacíficament i represen-tava la voluntat del poble deCatalunya.

Cal derogar aquell nefastdecret-llei per a obtenir l'Estatutdel 32 de nou i, com és natural,posar-lo al dia segons les neces-sitats i problemes que avui te-nim i que, clar, l'Estatut del 32no podia contemplar.

LA GUERRA

L'H. S. —Durant la guerra,què fa en Josep Andreu i Abe-lló?

J. A. A. —Durant la guerra joera diputat del Parlament deCatalunya, vaig estar de seguidaal costat del govern de la Gene-ralitat i a les poques setmanesun bon amic meu, el presidentde l'Audiència Temtoríal de Ca-talunya, va ser afusellat per lestropes de'n Franco acusat d'ha-ver acceptat un càrrec del go-vern de la Generalitat de Cata-lunya. Llavors era cap del go-vern en Joan Casanovas. Ell,juntament amb en Companys,em cridaren per a posar ordreal Tribunal, de Justícia del quès'havien apoderat grups incon-trol.lats que exercien una menade justícia descontroLlada i es-bojarrada a la que calia posarfi. Vaig acceptar èl càrrec i vaigtornar a normalitzar els tribu-nals i els jutjats i a fer funcio-nar la justícia per. tot Catalun-ya. Al cap d'un mes va quedarvacant la presidència del Tribu-nal de Cassació de Catalunya iem van designar president a miAixí, defensant la justícia a Ca-

*L'autonomia de Catalunya sols es podrà aconseguir amb un PartitSocialista fort». '

talunya des de les seves institu-cions autonòmiques, vaig estarfins el darrer dia. Aquest dia,vaig anar a buscar el president*Companys a casa seva i amb elseu cotxe vam sortir de Barcelo-na quan ja a dalt de Montjuic iel Tibidabo hi havien tropes mo-res, italianes i algun espanyolper ocupar a la matinada Barce-lona. A les dues de la nit vernsortir d'Horta, on vivia el presi-dent Companys, vern baixar pelcarrer Major de Gràcia, Plaçade Catalunya, Ramblas i vemanar fins a la plaça de SantJaume. Es una nit que jo noveuré mai més arreu del món.En tot aquell llarg trajecteno vem veure ni una persona,ni un vigilant, ni un serè, nivem sentir el més petit soroll,semblava que caminéssim perun cementeri abandonat. Enarribar a la plaça Sant Jaumevem baixar de l'automòbil enCompanys i jo i en Companys,mirant- el Palau- de la- Generali-tat, em digué «Tardarem moltsanys a tornar, Josep; això haestat molt dur, haurem de pas-sar molt temps fora del nostrepaís». Jo, com era més jove iper tant més optimista li vaigcontestar que s'equivocava i queaviat tornaríem, amb el restabli-ment de l'autonomia de Cata-lunya i amb el poble Català alnostre costat. Els dos ens equi-vocàvem. Ell fou segrestat aFrança l'any següent per la Ges-tapo i els falangistes d'aquí, duta Madrid i traslladat després aBarcelona on va ser afusellat. Ijo, que em pensava que tornariaaviat, he passat 25 anys d'exilisense poder tornar al meu país.

AVUI

L'H. S. -Parlem, doncs, delquè passa avui. Tothom reivin-dica el restabliment de la Gene-ralitat i la recuperació de l'Es-tatut i institucions autonòmiques

però sembla que ho hi.ha acorden la forma de ferho. Què suc-ceeix? Quines són les diferentespropostes i qui hi ha al darrerad'ells? .-

J. A. À. —El problema és quees fagi desaparèixer aquesta lleique va anular l'Estatut; a parürd'aquest moment no hi ha capproblema tècnic que no es puguiresoldre per a tornar a instau-rar la Generalitat de Catalunya.Ara evidentment hi ha qui creu

;, que la Generalitat es pot instau-rar, com va passar el 14 d'a-bril, després d'aquestes elec-cions del dia 15. Jo només vulldir que la gent reflexioni, el 14d'abril no solament aquí vamguanyar i poder proclamar laGeneralitat i un govern autonò-mic de Catalunya, sinó que aMadrid se'n va anar el rei, esva proclamar la República i va .canviar tot. Per tant jo sóc con-trari a fer un 6 d'octubre i atota violència, també sóc contra-ri~ü lutü subiüissiú) et dia r6~es~~plantejaran situacions molt difí-cils arreu i fonamentalment ales Corts de Madrid. AquestesCorts no seran, en molta part,democràtiques; és a dir aquíveiem que hi han partits que notenen cap contacte amb la po-blació només que a través d'a-nuncis invitant-los a passar pelseu despatx i a votar. Això noté precedents a cap elecció delmón sencer. Si aquesta gent téuna gran força al Parlament elsdiputats catalans es trobaranamb una gran resistència; ara,jo crec, que la posició dels dipu-tats catalans ha de ser ben cla-ra, nosaltres hem de demanar1'anul.lació d'aquesta llei del 5d'abril, hem de demanar quese'ns dongui immediatamentl'autonomia de Catalunya i nopodem acceptar de cap de lesmaneres que ens trobem ambunes Corts continuïstes del fran-quisme. Hauran de ser unesCorts Constituents, cosa que fins

ara no ha dit el govern i que le-.galment no és possible i haurand'acordar-ho les mateixes Corts,i .a partir d'aquest moment po-drem començar a tenir esperan-ces i jo estic segur que el pro-blema català es resoldrà, més sitenim en compte que. els matei-xos servidors del franquisme re-coneixen acui que cal donaruna sortida, al problema catalàquan anys.enrera deien que noexistia un problema tal. '

LES NOSTRES PROPOSTES

L'H. S. — Quina és la propostaconcreta dels Socialistes de Ca-talunya cara a recuperar elsnostres òrgans d'autogovern?

\J. A. A. —La proposta mésconcreta és l'exigència inajorna-ble de la derogació • del decretdel 5 d'abril del 1938. .

L'H. S. —I la via política pera aconsehuir-ho?. J. .A.. A. —Jo crec que totessou dones dés de les manifesta-cions . de la gent al carrer finsals diputats a les Corts. Per nos-tra part no transigirem en res,no negociarem perquè el proble-ma català no és negociable. Jono puc garantir el què faran elsaltres diputats que surtin i ésper això que a tots els mítingsque prenc, part dic a la gentque voti Socialistes de. Catalun-ya perquè nosaltres no tenimopció, no som com altres partitsno gaire, o gens, definits; nosal-tres som socialistes, som d'es-querres, no volem la violènciaperò no ens sotmetrem a resque no sigui el restabliment del'autonomia a Catalunya i elrestabliment de la llibertat i lademocràcia a tot l'Estat espan-yol. ,*

L'H. 5. —Fins ara has parlatd'els diputats. Pel què fa als se-nadors, ^aconseguiran ells launitat en la reivindicació del'autonomia de Catalunya?

J. A. A. —El nostre partit vaintentar fer una candidaturadels senadors unitària que hau-ria semblat .una Solidaritat Ca-talana però va hever-hi partitsque no ha van estar d'acord iavui. els senadors es presentencada un recolçats per grups di-ferents. Nosaltres recolcem unacandidatura, de senadors junta-ment ' amb el Partit SocialistaUnificat de Catalunya, EsquerraRepublicana de Catalunya i Es-tat, Català, però hi ha altres or-ganitzacions què proposen altrescandidatures i fins i tot hi hahomes que es presenten a títolpersonal o en nom. tí'un grupd'entusiastes com és ara el casde'n Xirinacs. Què faran aquestssenadors? Jo no hò sé, imaginoque els que siguin d'esquerraprendran, pel que fa a Catalun-ya, la mateixa posició que elsdel' nostre Partit' Socialista deCatalunya i que, més tard omés dTiora, tothom s'hi afegirà.

QUE PASSARÀ^ D'ARA ENDAVANT !-

• L'H. S. —La figuraiçatalana al'exili és avui el President Josep'Tarradellas. Xluari, creusí, que' eltornarem a tenir, entre nosal-tres?- •..,'•'

J. A. A. —Si jo* pogués influir, en ell li diria que tornés demàmateix perquè la lluita l'hem defer tots i no es pot fer des del'estranger. Si ell creu, pel quesigui, que no pot tornar sinó éscom a President de la Generali-tata aleshores haurà d'esperarel resultat de la nostra lluita • idecidir, en el seu moment, si veo no ve. Jo crec que hauria devenir aquí per influir amb la se-va presència, propagar i aixecarel poble de Catalunya exigint ladevolució immediata de l'Esta-tut. '

L'H. S. —No representariaper a ell, ara, un risc excessiu?

J. A. A. -Tot dependria delquè ell fés. Pel què fa a un riscfísic no crec que el detinguessin,ni s'atrevissin - a fer-li res, comja va passar amb en Macià que,poc temps abans del 14 d'abril,va venir aquí; la policia el vaagafar i el va tornar a treure.Pel que fa al símbol què repre-senta tot depèn del què fagi odigui. .Tot això és molt difícil icaldrà assolir el màxim d'unitatpossible:

L'H. S. —Com es valora desd'una perspectiva socialista elaConsejo General» de'n Suàrez?

J. A. A. — Totalmente inadmi-sible. Quan en Màyor Zaragozaens convidà a dinar a les forcescatalans amb ell ja li vaig expli-car el què en pensava. Miri —livaig dir— de a mi aquest pro-jecte de Consell General té unpunt positiu que és reconèixer,a la fi, l'existència del problemacatalà; apart d'això res més,perquè tot el que vostès propo-sen no és el què el poble catalàvol.» Això del «Consejo General»no té cap solta ni- volta i no hiha altre solució que el reconei-

Andreu i Abelló de jove, quanera diputat al Parlament de Ca-talunya

xement dé l'autonomia de Cata-lunya i dels seus òrgans que sónel Parlament, el govern de laGeneralitat i el Tribunal de Cas-sació. •. - . -

L'H. S. —Quins entrebancstrobarem en el camí de la recu-peració d'aquests òrgans autò-noms de govern?

J. A. A. —Jo crec que troba-rem força entrebancs peròtambé crec que s'hauràn de re-soldre; tant aquí com al. PaísBasc penso que en un terminicurt tornarem a tenir la nostraautonomia. Sempre, •• però, queno hi hagi defallences, sempreque el poble mantingui la pres-sió i parli el mateix lenguatgeque parlem ara als mítings eldia que haguem de parlar alParlament de Madrid. Incommo-viblement, malgrat els crits i lessegures interrupcions que tin-drem que' soportar dels de ladreta allà, haurem de continuardient que el primer per a nosal-tres és el retorn de l'Estatut del32.

L'H. S. -Però ha haurà launitat suficient entre les forcescatalanes per a reivindicar-lo?

J. A. A. —Home! Penso quepassarà el mateix que en eltemps de la República; el centrei la dreta no s'oposaran a Cata-lunya, i de fet ara el defensenen els seus programes, a l'Esta-tut. Les discussions poden veniren el moment en què es reunei-xin les comissions i en els con-tinguts diferents que li volguemdonar tots, perquè Estatut senserecursos econòmics no se'n potredactar cap i s'haurà de discu-tir altre vegada tot. Qualsevol

"reforma -necessitarà diners i pBra obtenir-los caldrà arbitrar so-lucions. La Generalitat, i aquestés el criteri de la major part deforces de l'oposició, haurà decobrar els impostos i conveniramb l'Estat quin percentatge seli ha d'entregar per contribuir apagar les despeses generals,com poden ser l'exèrcit, la di-plomàcia,'la moneda,'etc... Aquí

és on trobarem els problemes ino abans. , .

< L'H.; S- -rSerà així, doncsr

aviat que la-Generalitat, l'Esta-tut de Catalunya i altres institu-cions autonòmiques deixaran; deser una crònica reivindicacióper a. convertir-se en- realitatplena?

J., A. A. —Jo sóc optimista,crec que. ho aconseguirem moltràpidament. Però a mi el quèem té preocupat és el que hadit en Gil Robles.de què aques-tes eleccions seran fetes a màcom es feia la xocolata i quesortirà el que vulgui l'actual go-vern. Si això és aicí no ens que-darà altre remei que no anar alParlament o sortir-nos-en. Ima-gino, no obstant, que' el bonsentit s'imposarà.

L'H.' S. —Quin paper jügarentels Socialistes de Catalunya enl'obtenció d'aquesta situació dedemocràcia' plena - que . defen-sem? ' :

J. A.. A;. -Els Socialistes deCatalunya, com els altres socia:

listes a la resta de l'Estat es-panyol, som l'èix de l'estabilitatpolítica de Catalunya. Si no hiha un gran Partit Socialista deCatalunya aquí, si no som unade les forces que tregui méscandidats serà molt greu per lapolítica nostre país. No solamentaquí sinó també à tots els paï-sos, i especialment els què hanprogressat més de tota Europa,es demostrarà i es demostra quela existència de corrents socia-listes de gran força' és la milloralternativa què es pot oferir ala societat d'avui. j i •'. Si ^ Catalunya hi hagués

només la dreta í l'extrema es-querra no existiria solució elsnostres problemes í, crec, quel'estabilitat ,'política que puguitenir el nostre país, que tots de-sitgem K passa per' l'existènciad'un1 gran Partit Socialista deCatalunya. El nostre partit.

Francesc BAIGES

6

L'alternativa socialista: l'economia

NARCÍS SERRA :conquerir la democràcia

- : «Els socialistes volem una nova societat, un nou sistema econòmic, so-cial i polític, que impedeixi l'explotació d'uns homes per uns altres, la dominaciód'uns pobles sobre uns altres, i que doni a tots els ciutadans unes condicions devida basades en la igualtat, la justícia i la llibertat. • ,

' Assolir aquests objectius que són desitjats avui per una àmplia majoriadels treballadors i del nostre poble no és encara possible en la seva totalitat. Enaquests moments i per a avançar en aquest camí, cal primer guanyar la lliber-tat i vèncer les forces polítiques continuistes de la dictadura franquista que pre-tenen de seguir gaudint dels privilegis i avantatges que han tingut durantaquests darrers quaranta anys.»

1 - Amb aquestes paraules delPrograma Electoral i de Go-vern del Partit Socialista de Ca-talunya obrim el pas a dues xe-rrades que hem tingut ambNarcís Serra i Eduardo Martín'sobre l'alternativa econòmicadels Socialistes i sobre les mesu-res per millorar les condicionsde vida i de treball.

Narcís Serra í Serra, militantdel Partit Socialista de Catalu-nya, és professor agregat de Teo-ria Econòmica de la UniversitatAutònoma de v Barcelona i éstambé el candidat número tretzede la Candidatura de Socialistesde Catalunya. r

—Ens podries definir la situa-ció actual de l'economia espa-nyola? -

"•:. —Estem en una situació degreu crisi, i encara que aquestasituació és comuna en els altrespaïsos capitalistes té, en el nos-tre cas,: unes característiquespròpies que la fan molt mésgreu i molt més llarga. La crisi,en l'economia del sistema capi-talista s'ha traduit en l'econo-mia espanyola en un nivell d'a-tur elevadíssim, en- aquest mo-ment hi ha uns 850.000 paratsi és segur que si no es prenenmesures adequades arxivaremen un plac molt breu al mil.Hóde treballadors sense feina; te-nim també una elevadíssima ta-xa d'inflacció, els preus estanpujant a ritmes d'un tres percent mensual i això és tan greuper la política del Govern Suà-rez que s'ha, vist obligat a susti-tuir el director general de l'Ins-titut Nacional, d'Estadística per-què l'anterior director es negavaà falsejar les xifres referents al'augment del cost de la vida;també estem afrontats amb unasituació molt greu en la Balançade. Pagaments, •* l'economia es-

Narcís Serra, candidat número 13 al Congrés de Diputats per Bar-celona. .. •' . ' .

panyola té uns dèficits exteriorscreixents que són ja en aquestsmoments més de. tres vegadessuperiors a les reserves de divi-ses. - - . •• •- ' :

Aquesta crisi es va iniciarabans de 1973 i va començar aaguditzar-se arrel de la-puja depreus del petroli i de les matè-ries primeres, és molt rellevant,però,, l'estratègia que ha seguitel franquisme continuista en elque fa referència a aquesta cri-si. El franquisme continuista ha-gués pogut optar per una ràpidademocratització de la políticageneral del país i aconseguir un.Govern amb un ampli consensusper a atacar de front a la crisi,o, l'altra opció era començaruna trasformació política lenta imuntar una pseudo-democràciaque tenia un cost: la crisi no esresolia. La classe dominant, elsdetentàdors del poder, han esco-llit aquesta segona opció fentcarregar al poble amb totes lesconseqüències d'allargar la crisiper molt de temps, d'aquestamanera el franquisme entregaen el moment de les eleccions

una economia en una situaciómolt difícil de resoldre, i quenomés mesures estructurals po-dran resoldre. El problema de lesmesures estructurals és que re-quereixen bastant de temps perfuncionar, una estratègia sensa-ta ha de tenir mesures imme-diates que comencin a paliar enel possible les conseqüències dela crisi i que alhora posin lespeces per a aconseguir una si-tuació estable per a poder rees-tructurar l'economia.

—Quines serien les mesures aaplicar pels socialistes per co-mençar a donar sortida als pro-blemes plantejats per la crisi?

—Els socialistes no podem in-- dependitzar la política econòmi-ca de l'estratègia política gene-ral del país, els socialistes diemque l'objectiu prioritari es con-q u e r i r la democràc ia iconsolidar-la, per tant tindremla política econòmica que co-rrespon al nostre esforç per ob;tenir d'una . punyetera vegadales. llibertats.-. Conseqüentment

amb aquest objectiu pensem quela política econòmica, en aques-ta primera etapa, ha de tenirtres vessants fonamentals: Pri-mer resoldre la crisi, segon quela democràcia que guanyem noens porti tant sols beneficis detipus polític, sinó que aquestsbeneficis polítics tinguin tambéuna vessant econòmica i en tercerlloc volem disoldre els centres depoder econòmic antidemocràticsque poden ser l'enemic més fort enaquesta primera etapa de consoli-dació de la democràcia.

Pel que fa referència a lapolítica econòmica que pot resol-dre la crisi ens trobem amb di-verses opcions. La opció de ladreta" més franquista, l'AliançaPopular, segons la qual els res-ponsables de la situació actualsón els assalariats perquè estanconsumint més del que produei-xen, i està creixent més el con-sum que la productivitat; aixòés - absolutament fals perquè lacrisi que patim és una crisi delsistema capitalista i ens trobemen nivells de consum molt infe-riors als d'altres països capita-listes, el que passa és que si esdiu que aquesta és la causa dela crisi, imnediatament es justi-fica la mesura que tota aquestagent volen imposar que. és unpla d'estabilització que consisti-ria en apretar-se el cinturó, du-rant un cert temps no pujarienels sous i d'aquesta manera esreconstituiria la taxa de guany iels capitalistes veurien qúe elsbeneficis anirien creixent, i tor-narien a invertir, perquè un*dels problemes actuals és queels capitalistes no inverteixen ino es creen nous llocs de treballi per això tenim unes xifres d'a-tur tan elevades. Aquest plad'estabilització es definitivamentinjust i no estem disposats aque els treballadors paguin el

ïPr ( ^

$üSWi1

1IsdsíL

jai

fe

4-1 - v " ^ *

NARCÍS SERRA... (Viene. de la pàg. 7)

preu de la crisi, però, ademés,'. és tècnicament incorrecte per-;

que* en aquest moment el queestà fallant és un dels elementsmés importants que manté el ni-vell d'activitat, que és la inver-sió i si.ademés es congela elconsum, què és el que mantin-drà3 el nivell d'activitat? Aquestasolució- no faria res més que

~ empitjorar el panorama econò-mic del país.'. La segona gran opció seria ladels suarezistes que diuen quefltnh el franquisme no hi ha ha-gut un veritable capitalisme iquerer-que hem "de fer ara és li-beralitzar l'economia, crear ve-ritable capitalisme i que el quehem de fer ara és liberalitzarl'economia, crear veritables me-canismes de mercat... etc. No-

. saltres diem que la crisi actual,és una crisi, del sistema capita-

, lista i que no són vàlides solu-- dons que vinguin de l'interior-. d'aquest mateix sistema; també .•;s veiem que el' que hi ha al da-

rrera d'aquestes solucions és unV entreguisme a las multinacio-: nals, perquè el que té pactat en;Suàrez és obrir la porta als'bancs estrangers per que es pu-guin implantar a Espanya.

^ú.-La.,tercera. opciór que és la.1 delé socialistes, és la que par-

teix de la constatació de que la,| lògica capitalista del màxim be-[ nefici no ens servirà per a sortir': de la crisi. Aquesta opció propo-

sa en primer lloc una políticad'increment moderat del con-sum, que es faria actualitzantles pensions i introduint l'escalamòbil de salaris. En segon llocaniria el foment dràstic, de lainversió, i si l'economia privadano inverteix, el sector públic hade sustituir la manca d'iniciaü- 'va de l'economia privada. EIsector públic ha d'iniciar inver-sions en sectors que requireixinmolta mà d'obra perquè s'absor-veixi l'atur i que a més a mésno ens enpitjori la balança depagaments.-, Aquestes . mesures 'haurien d'estar acompanyades '•d'un control de preus i es poden •'-lligar amb el què dèiem al co-mençament!- de retornar benefi-cis a la classe treballadora, per-què si lluitem contra l'atur po-sant la setmana de quarantahores, donem un benefici a laclasse treballadora, si lluitem 'contra l'atur pujant l'escolaritat tfins al setze anys, estem donantun benefici à la classe treballa-dora...

—En el programa dels Socia-listes quin paper, hi jugarien lesnacionalitzacions?

—Als socialistes ens agrada Als socialistes ens agrada més parlar de socialitzacions que de na-més parlar de socialitzacions cionalitzacions , -t - ; " ' " . . •

1 6 - ' - ' • " — • • • • - ' • - •" • " ' ' ' ' • • - ' • ' , - - . - - -

que de nacionalitzacions, ente-nem que la diferència entre na-cionalitzar i socialitzar és la que*hi ha de que passi una. empresaal sector públic dintre d'unaeconomia capitalista i amb unEstat que està servint als inte-ressos de l'economia capitalista,0 que una empresa passi al sec-tor públic en una economia queja està governada pels socialis-tes i que està iniciant la transi-ció al socialisme. Nosaltrescreiem que s'han de fer les mí-nimes nacionalitzacions possibles1 les màximes socialitzacions,perquè en una economia capita-lista, a no ser que hi hagi unagarantia de què està controlatdemocràticament, acaba totanacionalització, indefectiblement,servint als interessos de la clas-se dominant capitalista. - •

— Una de les coses que s'estàrepetint amb més insistència, ésque el país necessita una refor-ma fiscal. . Quines serien lesgrans directrius d'aquesta refor-ma? - . * -

—El sistema fiscal actual ésabsolutament inefícient i no per-met res, ni política conjuntura^al Govern, i-a més- a més és ra-dicalment injust, perquè els as-salariats estem pagant, els im-postos indirectes que graven elconsum, i el consum és la partmés important de la despesadels que no tenen «quartos», viaimpostos indirectes les classesassalariades ja paguen més queles riques i fins i tot en els im-postos directes els assalariadesja paguen, més que els rics,perquè l'impost del rendimentdel treball personal (IRTP) ésdeu vegades superior que l'im-post sobre la renda. : ,

La reforma fiscal és com eltermòmetre de la democràcia

d'un país, sapiguent qui pagàels impostos sabem quin nivellde democràcia hi ha en un país.Fer això volem que la futura re-forma persegueixi els delictesd'evasió i de frau fiscals, per al-tra banda s'hauran de implan-tar mesures que beneficiin alstreballadors elevant al doble elmínim exempt de 1TRTP, pas-sant les quotes de la SeguretatSocial a càrrec de les empre-ses... També caldrà elevar elstipus impositius a . les clasesamb rendes més elevades, por-tant un control sobre les grans:fortunes i les successions... ,

—Quines hauran de ser lescompetències de la Generalitaten el que fa referència a lapolítica econòmica i social?

—Fonamentalment quatre: Lapolítica. • territorial, la políticaeducativa, la política sanitària, ila política de millora del mediruraL Aquestes serien els quatreeixos que durant la primera eta-pa la. Generalitat hauria de co-brir amb eficiència.

—D'on hauran de sortir elsrecursos per finançar aquests ei-xos de la política de la Genera-litat? - . ; / . - /

—Els recursos s'han d'obtenirsota el principi de la igualtatfiscal a l'Estat espanyol, i recla-mem la sobirania fiscal de laGeneralitat i aquesta ha de tenirmolt clara la manera de dividirporcentualment els impostosamb l'Estat central; una altrapart ha d'anar a les caixes decompensació que seran l'instru-ment de reequilibrament entreles regions i les nacions més ri-ques i les més pobres.

I/alternativa sbcialista: el treball

EDUARD(El Pacte

Eduardo ' Martín Tovaï,membre del Secretariat:del Partit Socialista deCatalunya, inspector - deTreball i professor deDret del Treball de laUniversitat Autònoma deBarcelona és, també, elcandidat número sis d»la Candidatura SOCIA-LISTES DE CATALU-NYA. : "

L.H.S.l·— Quina alternativaoferim els socialistes respecte ,s 'a les lleis que regulen la si-;.tuació laboral dels treballa-\.»dors? Quins serien els eixos ,fbàsics d'aquesta alternativa? -\_:

E.M.T. — Fonamentalment -.hi han dos línies. Una línia •*.que és'donar una alternativa! :a la situació d'atur i inflaciói en aquest sentit es contem- -pla una actualització salarial.i la consegüent actualitzacióde les. perisions que compor-ten un primer eix de millores., _de les condicions econòmi-ques dels treballadors.|D'altrabanda hi,.ha una sèrie deproblemes referents a l'orde-nació mateixa de les, empre-ses que comporta unes condi- -cions pèssimes que han sofert - -els treballadors en. els , da- -Çrrers anys i, encara que la .'<lluita de les organitzacionssindicals hagi propiciat algú-,nes millores, és necessari que !

aquestes es fagin extensives atots els treballadors i particu-larment als què han estatmenys beneficiats.. Em refe- .reixo als temes de temps detreball, ~ condicions -. ambien-tals..., i és necessari establiruns controls per part delstreballadors per a determinar >les normes que han de regu- •lar el treball. • ;, '',*>-.' :

Evidentment és 'necessari :',canviar l'actual legislació sin-dical; en matèria de llibertatsindical l'únic que ens mancaés la declaració definitiva dela llibertat sindical i la possi-bilitat de que les CentralsSindicals funcionin amb plenallibertat. On és molt impor-tant incidir és en el què fareferència a accions sindicalsen l'empresa per quant que7

la CNS ha tingut una regula-

MARTIN:ocial és inadmisible

dó de les activitats a l'inte-.... rior de les empreses a través",. dels enllaços,, els jurats...,., r\ que és necessari, canviar en -

acabar-se la CNS. S'ha dedonar dret per a l'acció sin-

. dical a tots els nivells assem-blearis, de comitè d'empresa,

'. de control d'incentius, primes,.. de seguretat.., als represen-. tants escollits pels treballa-_ dors. Finalment cal aplicar

unes condicions lligades alstreballadors eventuals i al'admissió de treballadors; ésprecís que els contracteseventuals siguin fets sotaunes raons clares i control.-lats per les Centrals Sindicalsà cada empresa. El tema de -

\ l'acomiadament ha de ser un'element de pacte de la Gen-'* traí Sindical dins l'empresa

perquè s'aconsegueixi, en' cas d'acomiadament irievita-

-•' ble, la indemnització necessà-' ria- i* el- segur d'atur. . .

• Aquests-serien els grans eixos-de l'actuació en matèria la-boral, la qual cosa comportala necessitat de regular, através d'una nova regulacióconstitucional i una nova or-denació legal, les relacionslaborals dins de l'empresa. -..

L'H.S. —, La dreta parla de Pacte Social. Quina és la tevaopinió al respecte?. . .

E.M.T,. — Es parla de PacteSocial i de Plà d'Estabilitza-:ció, que en definitiva és elmateix, Ja que el Pacte Socialvol aconseguir que la classetreballadora accepti el Plad'Estabilització. El Pacte So-cial no és en absolut acepta-ble pels socialistes perquè,formalment no pot donar-se,ja que ambdues parts, treba-lladors i empresaris, tenennivells d'organització dife-rents; quan els treballadorstinguin les seves centrals sin-dicals seran ells els que deci-diran . les condicions, d'uneventual JPacte Social, -avuiaixò no és possible i per tantrebutgen el Pacte Social. Àmés a més el Pacte Social,que es pretén és un pacte,que va contra els interessosde la classe treballadora i,avui-per avui, és socialmentinadmissible.

L'H.S. — Un dels problemesdel país l'ha constituït la Se-guretat Social, que ha esde-vingut un búnker econòmic.Quina és la nostra proposta'de reforma d'aquesta institu-ció?. - ' '

E.M.T. - Un dels nostres ob-jectius .més importants és eldesmantellament d'aquestbúnker i de tots els que exis-teixen al país. Hem de des-congestionar la funció de laSeguretat Social que s'hamostrat com ineficaç durant,aquests quaranta anys. D'aí-'tra banda cal modificar la 'recaptació de fons, no éstracta de què la financiacióde la Seguretat Social sigui

, en base als salaris dels treba-lladors únicament, sinó quefonamentalment se n'encarre-

. gui l'Estat a través d'una im-posició nova dins un sistema

, fiscal diferent. D'altra banda,també, es requereix una novaregulació dels serveis de laSeguretat Social tant en elsserveis assistencials sanitariscom en els assistencials eco-nòmics; pels serveis assisten-cials sanitaris aquests anirien

. lligats al Servei;ï Nacional dela Salut. En quant à matèries ?de • prestacions econòmiqueses tracta de que siguin ade-;

quades a cada, cas i no als;' pressopostos dè la Seguretat"

Social que actualment servei-xen per a financiar empresesparasitàries. Es -tracta : dedesfer no solament el búnkerorganitzatiu, sinó' també ' el 'búnker econòmic que répre-"y

senta, perquè el proper anyla S:S. tindrà un pressuposttan gran com el' pressupostgeneral de l'Estat espanyol. *

L'H.S. — La Seguretat Socialfutura serà per a tothom?

E.M.T. - La Seguretat Social. ha de tendir a una segure-

tat sociaLpel ciutadà, encaraque els treballadors tinguinserveis propis com per exem-ple els referents a accidentslaborals.

L'H.S. — Quina política pro-posem els socialistes per asolucionar. el problema de la«tercera edat»?-, ; . • .

Eduardo Martín, candidat número sis al Congrés per Barcelona

E.M.T. — No han de ser me-sures adressades solament ala «tercera edat». Aquesta téproblemes propis com el quèplantegen les persones que enarribar a una certa edat" dei-xen dè ser productius i; sónexpulsats dels seus llocs' detreball, veient-se sotmesos aunes condicions econòmiquesmoltes vegades vexatives.Aquest és un problema quecal solucionar, al nostre' en-tendre, mitjançant una jubila-ció al cent per cent del salariúltim acreditat i amb escalamòbil de salaris per a mante-nir la capacitat adquisitiva.

'.Un altre problema de latercera edat és el de la inser-~ció en la realitat cultural de.,tots els ciutadans. Hem deprocurar que la tercera edat .pugui integrar-se a la societat,realitzant múltiples funcions imai* mantinguda com unghetto, ara bé aquestes per-sones de la tercera edat hande ser assistides segons lesseves necessitats,^ evitant eltípic aillament afectiu, psicor.lògic i físic. '

L'H.S. — Quin sentit tenendes mesures que^ volem pren-'dre els socialistes quan acon-seguim el poder, dins el marcd'avenç cap al Socialisme? ,

E.M.T. - Per a nosaltres hihan dos elements fonamen-tals, un que socialisme és de-mocràcia i Taltre que socia-lisme és llibertat; per tant tot

. el què comporta l'estructura-; ció d'una organització de

l'Estat democràtica, d'una or-ganització , de Catalunya através de l'autonomia, demanera democràtica, compor-ta un pas evidentment impor-tant per a la consecució delsocialisme. ».*".*

No creiem que la democrà-cia formal burgesa sigui re-butjable ja que és possible através d'ella aprofundir la re-presentació a tots els nivells,aprofondint la participació detots els sectors i lligar la de-mocràcia representativa auna democràcia més de base.D'altra banda creiem que l'ú-nica forma d'avançar cap elsocialisme és a través d'unprocés democràtic, de transi-ció 'que comporta'una gene-ralització I de la consciència, del'enteniment per part-del po-ble i dels treballadors', quel'alternativa socialista és laviable i això requereix queT alternativa socialista/ en ca-da moment històric de lescondicions de vida dels tre-balladors els hi sigui vàlida,que resulti que i'alternativasocialista millora la situacióprecedent i que canvia lescondicions de vida i existèn-cia. Sols en la mesura en quèaconseguim la gran majoriadel poble, "' serà possible latransició al -socialisme.. L'al-ternativa que avui oferim da-vant aquestes eleccions és uncamí vàlid per aconseguiraquesta majoria i per aconse-guir canvis sustancials en lesformes de vida i existència.

V : JORDI COLLELL

I

11

Alexandre Cirici

..i, per alSENATdemòcratesfidelsa Catalunyaa BARCELONA

*CIRICIa GIRONA

«3 PORTABELLA'H SOBREGrtJESB SUNYER SiÜ;

a LLEIDA

KSOLEà TARRAGONA

&BAIXERASB MARTÏiíüÜS SUBIRATS!:

E.C.·E.R.Ç.·F.S.C. (PSOE)P.S.C.·PSUCi independents del'Assemblea de Catafunyadonen suporta la candidatura'ENTESA DELS CATALANS"

VOTEM

JL'KSTATinr!

Com hem de votar?. A les eleccions del proper 15 de junyhom elegirà els membres del Congrés deDiputats i els del Senat. Ambdós organis-mes (Congrés de Diputats i Senat) formaranensems les noves Corts. ^

LES MESES ELECTORALS

Les Meses electorals són formades perun President i dos Adjunts, designats persorteig entre tots* els* electors* de In SeccióElectoral.

Aquestes persones són les úniques autori-tats durant Tacte electoral; tenen doncsuna elevada responsabilitat cívica: d'ellsdependrà, en definitiva, que Tacte electoralsigui net al col·legi que presideixin.

A les Meses també podran ésser-hi pre-sents els Interventors i Apoderats de lesCandidatures per a controlar Tacte electo-ral. Tanmateix, les decisions solament lespoden prendre el President i els Adjunts.

Durant Tacte electoral, la policia i elsfuncionaris civils hauran de restar a les or-dres -del President de Mesa i només podenentrar als locals electorals a expressa peti-ció del President. .,

Abans del dia 15, tots els electors rebranuna tarja amb l'adreça del Col·legi que elspertoca. . ,

LA VOTACIÓ

La votació començarà a les nou del matíi es desenvoluparà sense cap interrupciófins a les vuit del vespre, hora en què estancarà Tacte electoral; aleshores nomésvotaran els electors que en aquell momentsiguin ja dins del local electoral. Desprésvotaran les autoritats de la Mesa i els In-terventors.

Només poden votar els majors de 21anys inscrits al cens corresponent a la Sec-ció Electoral i hauran d'acreditar llur iden-titat al President de la Mesa mitjançant elDNI o, si manqués aquest document, ambqualsevol altre adient (carnet de conduir,passaport, etc.).

A cada Mesa electoral hi haurà dues ur-nes: una per als vots de Diputats i una perals del Senat.

Els electors s'aproparan a la Mesa d'un.a un i acreditaran llur identitat.

El president donarà dos sobres, un decolor blanc per a Telecció. dels Diputats iun altre de color sèpia per a Telecció delsSenadors.

SECRET DE VOT jCOMES L'ELECTOR CONEIXEL CONTINGUT DEL SOBRE

Un cop amb els sobres, Telector pot pas-sar a una cabina habilitada expresamentper garantir el secret del seu vot.

A la cabina electoral ha d'entrar-hi sol.Només els qui no ho puguin fer físicament(malalts, invàlids, etc.) o els que no sàpi-guen llegir podran ésser acompanyats, peralgú de llur confiança.

A les cabines hi haurà unes bústies ambpaperetes de totes les candidatures. Ún coptancats tots dos sobres amb la corresponentpapereta a dins, Telector els donarà al Pre-sident de la Mesa que, davant de tothom,els ha d'introduir a Türnà que pertoqui.

El vot és secret i ningú no pot violar-lo.iQui pretengui fer-ho o coaccioni el votantincorre en delicte penat per la Llei. Qualse-vol intent en aquest sentit ha d'ésser de-nunciat al President de Mesa o als Inter-ventors.

EL VOT PER ALS DIPUTATS

L'elector introduirà la papereta en el seusobre. La dels diputats és de color blanc iha de posar-se sencera, SENSE ESMENES,ESBORRADES, MODIFICACIONS NI ALTE-RACIONS.

L'elector ha d'escollir una sola papereta,la corresponent a la candidatura que desit-ja votar (dues paperetes anul·len el vot).

La nostra papereta de vot serà encapça-lada així: • . .

EL VOT PER AL SENAT

La papereta del Senat és de color sèpia.Hi haurà només una papereta amb totes lescandidatures.: Els candidats hi són per or-dre alfabètic. Cal que l'elector marqui ambuna creu X la casilla que hi ha davant delnom de cadascun dels tres candidats quevota, abans de ficar la papereta al sobre.Només es pot votar un màxim de tresnoms; si hom en vota més el butlletí ésnul. Tampoc no es poden esmenar, tatxar,modificar o, alterar els butlletins de vot.

Els Socialistes de Catalunya recolzem elssegüents CANDIDATS AL SENAT:

BARCELONA:JOSÉ BENET MORELLFRANCISCO CANDEL TORTAJADAALEXANDRE CIRICI PELLICER

GIRONA:PEDRÓ PORTABELLA RÀFOLSJAIME SOBREQUES CALLICOSALVADOR SUNYER AYMERICH

LLED3A:ROSENDO AUDET PUNCERNAUTJOSÉ BALL ARMENGOLFELIPE SOLER SABARIS

TARRAGONA: t

JOSÉ ANTONIO BAIXERAS SASTRECARLOS MARTI MASSAGUE .JOSÉ SUBIRATS PINANA.

Després de les eleccions

Recuperem la GeneralitatA mida que s'acosta la da-

ta del 15 de juny, arreu delpaís creix l'expectació. Tot-hom es pregunta què passa-rà, després de les eleccions,quan el poble hagi manifestatja la seva voluntat clara i '-inequívoca de canvi, quan "'Catalunya hagi declarat senseembuts el seu afany de guan-yar la llibertat i recuperar laGeneralitat. :

Què proposem nosaltres,els socialistes de Catalunya,per a després de les elec-cions? Quina és la nostra al-ternativa per a després del I15 de juny? - v . -

Cal que un triomf <ie lesforces democràtiques i popu-lars en el procés electoral esconverteixi en una actituddecidida i responsable de totel poble de Catalunya, quepermeti la ràpida reinstaura-ció de la Generalitat. Per tald'aconseguir aquest objectiu,cal fonamentar les actuacions

. a emprendre dins del marc.de la nova situació aconse-guida després de les elec-cions. A partir d'aquest noumarc legal, reivindiquem unapolítica que, sense caure, enuna via incontrolable i que .pugui ésser tillada d'insurrec-cional per totes les minories .contràries al restabliment dela Generalitat, es fonamentien unes actuacions que, pre-sidides per la necessària mo-bilització popular, aprofitin almàxim les potencialitats que

;oferirà el triomf de les forcesdemocràtiques i populars, aCatalunya.

Proposarem, per tant, alsaltres parlamentaris demo-cràtics catalans la constitu-ció, l'endemà mateix de leseleccions, d'una AssembleaProvisional de la Generalitatde Catalunya, la presidènciade la qual podria ésser ofertaa Josep Tarradellas;

Aquesta Assemblea Provi-sional de la Generalitat deCatalunya restaria constituïdade manera permanent fins almoment que Catalunya hagielegit l'Assemblea Estatuentencarregada de redactar iaprovar l'Estatur d'Autono-mia de Catalunya, actualit-zant i aprofundint els princi-pis instituïts en l'Estatut de1932. "

I també proposarem quel'Assemblea Provisional de laGeneralitat de Catalunyaadoptí com a mesures imme-diates:

a) La convocatòria d'unagran manifestació popular afavor del restabliment defini-tiu de la Generalitat de Cata-lunya, el retorn del seu presi-dent i l'aprpvació, a les Cortsespanyoles, d'una Constituciódemocràtica que permeti laconvocatòria d'eleccions pera l'Assemblea Estatuent de.Catalunya., ^ ^;

b) L'exigència ~ al Capd'Estat espanyol de la dero-gació immediata del Decretdel 5 d'abril de 1938, dictatpel general Franco per a de-,rogar l'Estatut d'Autonomiade Catalunya promulgat l'any1932.

c) L'inici dels treballsd'adaptació de l'Estatut d'Au-tonomia de 1932 a les cir-cumstàncies actuals, per tal

d'incorporar-lo al procésconstituent obert a les Cortsespanyoles, tot considerantaquesta tasca com a fona-mental per obrir el camíconstitucional al futur i defi-nitiu Estatut que haurien d'a-provar els membres de l'As-semblea Estatuent.

d) L'obtenció, del Governespanyol i de les forces polí-tiques democràtiques, de unpacte de no agressió a lapolítica de l'Assemblea Provi-sional de la Generalitat deCatalunya, car es tracta d'u-na política solidària .i ques'insereix en el procés consti-tuent de l'Estat espanyol.

se) L'exigència de la cele-bració , immediata d'eleccionsdemocràtiques per als ajunta-ments.

f) El refús inequívoc delproposat «Consejo General deCàtaluna».

g) L'actuació com a dipo-sitària de la legitimitat histò-

rica de la Catalunya autòno-ma, tot encapçalant la lluitaunitària, constitucional, legali a través de la mobilitzacióde masses, que haurà de do-nar suport als parlamentariscatalans democràtics a lesCorts de Madrid.

Aquesta és la nostra pro-posta, la proposta dels Socia-listes de Catalunya. Es unaproposta clara i inequívoca,que demostra la nostra vo-luntat de guanyar la llibertati recuperar la Generalitat^perquè lla llibertat passa," aCatalunya, per la recuperacióde la nostra capacitat d'auto-govern, i perquè els socialis-tes de Catalunya, conscientsque la nostra és una autènti-ca alternativa de govern, l'ú-nica vàlida i possible per ba-rrar el pas al continuïsme dela dictadura, hem d'ésser quiencapçali aquesta lluita.Perquè, ara més que mai, vo-lem l'Estatut!

La reivindicació de VAutonomia ha estat la gran consigna unitàriade tot el poble de Catalunya

Foto: Colita

13

Alianza Popular i Unión del Centro Democràtico

L' 'V.' .>

cínicsSí senyor, «PARA ACABAR CON LA CRISIS ECONÒMICA X

RANTIZAR TU PROSPERIDAD», hi ha que votar a... «Aliànza P ^lar». Això diu el seu eslògan publicitari. El senyor Fraga, els «sietè.magníficos» ex ministres franquistes, resulta que acabaran amb elmüió d'homes i dones sense feina, frenaran el previst 30% d'aug-ment del cost de la vida per al present any, ens garantitzaran sous,mínims dignes, impediran les jornades de treball d'explotació, tira-ran endavant una nova política fiscal que carregui eh duros a quieZs té. Faran possible una indispensable i mínima seguretat í estabi-litat per als pagesos, no permetran que els jubilats restin abandó-.nats de la mà del... diable.

Sembla ser que amb els quaranta anys d'experiència que porten,a la millor van i ara l'encerten. Doncs mitjans nois he n'hi man-quen. Els homes .de Fraga, com els del president Suàrez, els de la«Unión del Centro Democràtico», estan però que molt ben situatsdins la^gran- Banca, a les indústries claus i als monopolis. Mante-nen relacions excelents amb' el capital internacional. Saben, en defi-,nitiva, el que és especular al seu gust i disgust de vostè i un servi-d o r . / > ». • - ' . _ -•- _

Un "suposa que la solució màgica que ens portaran aquests pro-fessionals del cinisme. í la caradura, passarà per una barreija d'as-sumptes tipus Matesa (López Rodó i don Lidnio en tenen experièn-'

eia),, amb una sabia explotació d'allò dé «la caüe es mia» com ho famolt ens recordava èl senyor Fraga, à més de là continuïtat de iaiapolítica de congelació de sous i convenis de misèria, com l'experi-mentada ambsel govern del president Suàrèz.\/ " „ / / ; .^.'1 ;

I és que aquesta campanya electoral ens està? mostrant autènti-ques meravelles de metamorfosi... de xaqueta. Eh autoritaris desempre, els pares, fills i nets del franquisme, ara no sols són demò-crates de tota la vida, sinó que a més són «EIS QUE FÀN POSSI-ELK LAT DEMOCRÀCIA»...-,-, .' ^ " - .f ; ; f " ', ' -

Els gàngsters econòmics del franquisme'/éls què han niedrat :afons en el mar de la corrupció, ara són els salvadors de la tempes-ta que eüs mateixos han desencadenat./\ 'l_ ':• -'". t., "- Doncs al final, amb tant de redemptor improvisat/no] hi ha] quiassumeixi la responsabilitat de la greu situació econòmica. O millor.dit, com deia un altre dels nostres inefables heà-demòcrates, el se-nyor Villar Mir, els responsables com nosaltres,' els treballadors/queno fem més que demanar i demanar. I res, que el positiu serià querestéssim muts, amb molta paciència i a'seguir ^apretant el cintu-ró... fins que quedi cintura és clar. '"-' i \ _ , " '\\ '~\ V.' '*. _

Mentrastant, els Fraga, Suàrez i demés tropeta ens seguiran «sal-vant»... l'economia de la banca suïssa. ' " : *' " ' '

R. PERELLÓ.i'n --..: -r-><·

Un dels slogans més socorreguts perAP es «Contra la currupció» simptomàticen boca dels ex ministres de'n Franco,simptomàtic en boca d'aquells que veie-ren desfilar davant les seves poltronesels assumptes MATESA, SOFICO, REA-ÇE, Confeccions Gibraltar...

. • • •

Vol el senyor Fraga explicar-nos lesdeclaracions a la revista «Mundo»

novembre del 76? «Moltes vegadesempresari —deia— per tirar endavant

temptar al funcionari» Es aquestafilosofia que prometen emprar contra

la currupció.

• • •

No són solament els set magnífics quidemostren una imaginació portentosa al'hora de fer slogans electorals. Tambéels homes de Suàrezllson tenen el detalld'oferir-nos una altra mostra del més fihumor anglès amb la seva frase «Els ho-mes que fan possible la democràcia». .0els hi falla la memòria o realment tenenuna caradura fora del corrent. S'oblidenaquest «homes» d'aquelles persones quelluitaren realment per a fer possible lademocràcia i que ho van pagar massacar. Mary Luz Fernàndez, els advocatsmadrilenys, eh cinc morts d'Euskadi,són solament' una petita mostra delsdnquanta-i-tants morts de la reforma. Aells potser els hi falli la memòria, a nosaltresno.

• • •

Tornant als populars alianceros, ines-gotable tema, és realment trist l'ús quefan d'aquella frase «fan, Trabajo y Li-bertad», aquestes Ires paraules, fi costarenal setembre de l'any passat la vida a unhome jove, Xavier Verdejo; el seu delic-te consistí en escriure això mateix queexhibeixen tan satisfets els nous santonsde la democràcia, en les seves tanques.Les bales de la Guardia Qvü segaren la"seva vida... essent president del GovernAdolfo Suàrez.

• • • • ."Si quan en la darrera intervenció del

senyor Suàrez a TV algú va caure en laingenuitat de creure's la seva pretesaneutralitat, realment es mereixeria unpremi a la bona fe. Ja comencem a en-tendre el què vol· dir en Suàrez quan

parla- de neutralitat; a Tarragona ja hanconmençat a aparèixer tanques-publici-tàries de l'UCD amb la següent frase:«Amb el president, a la democràcia». Siaixò no és aprofitar-se'h del càrrec pera fer propaganda electoral, que ens ex-püquim ara un de la Caputxeta Vermella. :

La, encara no desmentida aparició delpresident-candidat; candidat-presidentper la televisió el dia 13,.com candidat,i el dia 14; com presidents és < una altramostra palpable de la neutralitat del nu-mera 1 per UCD a la província de Ma-drid.- Tal vegada al senyor Suàrez no seli hagi oblidat la seva època d'omnipo-tent secretari general del Moviment. Anosaltres tampoc.

bclflíC^S'^f*!

Carles Sentís: un passat;- massa clar

Quan a mitjan 1976 plegà delseu càrrec de director general deCoordinació Informativa CarlesSentís; foren molts els que creierenque la vida política d'aquell veteràcatalà, franquista era liquidada. Itanmateix s'equivocaven. Com unamena d'au fènix, l'antic jove pro-mesa del periodisme català, republi-cà i democràtic —que diuen, ara?-tornava a ïa càrrega convertit perobra- i gràcia d'en Suàrez, en undel «homes que ens ajudat a portarla democràcia». «•• .: • , •

L'entrada en societat cívica i pe-riodística de Carles Sentís, tinguélloc a la revista «Mirador» als anystrenta amb uns excel·lents reportat-ges sobre la inmigració murciana.Tothom el veia com un' brillant pe-riodista que faria molta carrera.

Carles Sentís, que ara deu teniruns 65 anys, es trobà com tantsd'altres, amb una carrera talladaamb la- guerra. I un cop anà aParís a la . recerca - d'Eugeni* Xam-mar,, el veterà escriptor, que treba-llava a l'ambaixada de la RepublicàEspanyola, i li demanà ajut perarribar a Londres. Sense sospitar-neres, Xammar, l'ajudà.• Passà el temps i un d'aquellscarters- francesos pro republicansque ajudaven a la seva manera lacausa de la República Espanyoladugué a l'ambaixada espanyola car-tes adreçades a Ventosa i Calvell aSan Juan de Luz, on tenia la sevaseu l'espionatge franquista a l'es-**,tranger. I una d'aquelles cartes lasignava Carles Sentís, tot explicantels progresos que feia com a espiaa

Així i fem"i la* campanya

I així fou, tot i que Xammar iSentís coincidiren als Estats Units'molts anys després: no 'es diguerenni .una paraula.. • .••.:.;, , - r

El diari «La Humanitat», de.l'Es-querra, publicà a la.primera planad'uns dels. seus números de guerrauna foto de Sentís en trajo de bany—havia fet de model per a unamarca quan era un jovincell— ones feia referència a là seva activitat'd'aleshores com" espia de FrancòTNo cal que esmerci-ningú el tempsen cercar aquesta primera plana al'hemeroteca: fou arrencada peruna «mà misteriosa». ,:

Sentís entrà a Barcelona com éslògic amb els catalans franquistesque ens «alliberaren» el 26 de generde 1939, i Diònisio Ridruejo recor-da "en les seves memòries que esdisfressava de moro i anava per lesmasies donant més d'un esglai alsmasovers, donada la por justificadaque l'actuació de les tropes moreshavia causat, sobre la població.Després solventava la primera im-pressió parlant en català, pér atranquilitzar. L'anècdota podrà sersorprenent, però els que el coneixendiuen que lliga amb el seu caràcter.

Una boda encertada amb la filladel fabricant sabadellenc Casablan-cas situà a Sentís en el recte camíd'accés als alts càrrecs del règim,però mai no tingué massa sort i nopassà de direccions d'agències in-formatives, o de direccions generals.

. . ** <ïue n o Wed* f P **** ésJe que fou sempre un franquista te-^ Pe r ò ?*? * carro del poder

perar a l'avantsala sense rebre'l.Sortí el veterà escriptor ^, l i diguéd'acompanyar-lo en el cotxe. Porta-ven poca estona quan Xammar lidigué que ho sabia tot ;i li donàproves. L'altre se li posa sentimen-tal dient que no sabia Xammar queera la nostra Catalunya, on es ma-tava ' —deia .ell— Mdiscriminada-ment pels carrers. Xammar li tallàtot dient-li que els de la FAT li ha-vien "mort el periodista Josep'M.Planes, a qui ell estimava com a unfill, i Ú afegí: «I ja' veieu on em te -niu, al servei de. la República i deCatalunya. De totes les tasques queun català -pot. fer en aquests mo-ments, heu triat la més vil. Baixeud'aquest cotxe i no em digueu maimes res».

UPimi PIm

*5r*

< \r i

ii

Globussocialistesal celd e ' - '";- " '-•''•'•'•••'

BarcelonaM dissabte dia 4 als volts'de

les cinc de la matinada un grupde companys del PSC col·locà ala part alta del monument a laVictòria situat a la cruilla delPasseig de Gràcia i Diagonal unglobus amb el nom i el- símbolde la candidatura dels SOCIA-LISTES DE CATALUNYA.

Una vegada més la' imagina-5

ció guanya . una altra batalla.Davant uri monòlit cònmemora-tiu de la victòria feixista s'aixe-ca un globus dels SOCIALISTESDE, CATALUNYA demanant elvot per a les properes eleccions.

adequat qualificarlo d'experten serr.un «frègoli» per la facilitatcom va passar a ser de jove prome-sa del periodisme català i republicàa català oficial del franquisme, méstard en les 'corrents lliberals del da-rrer- franquisme, i ara, quan; sem-blava ' esmorteït, nogensmenys queel número 1 de Suàrez a-Catalunya.

Ara, d'això a assegurar que ensporta la democràcia.:, KÍV.- ;> - .• «L'hora Socialista» demanaria quèaquesta biografia- fos t complertadaper.aquells que tenen més detalls,com el de la seva política anti-Van-guàrdia mentre fou president del'Associació de la Premsa per aca-bar formant part' del consell direc-tiu de «La Vanguardia» en l'actuali-tat.,; '• • - • • •••' "• - '"•—

SENAT: ENTESA DELS CATALANSSOCIALISTES DE CATALUNYA

(PSC-PSOE)

Degut als problemes derivats de la constitució; definitiva dela candidatura per al Seriat «Entesa dels Catalans», aquestava haver d'ésser inscrita en el registre electoral-aprofitant l'ú-nic, nom de coalició prèviament registrat, «Socialistes de Cata-lunya (PSC-PSOE)»; per les candidatures que recolcen l 'ente-sa dels Catalans». •: y i.... . ,:

A desgrat d'això, cal dir que aquesta candidatura, com ésprou sabut, compta també amb el recolzament, a més a mésde la coalició ja «smentada, d'Estàt^Català, Esquerra Republi-cana de Catalunya, Partit Socialista Unificat de Catalunya iindependents de l'Assemblea de Catalunya. '

Les paperetes de votació de l'«Entesa dels Catalans» aniran,per tant, presentades amb el nom de «Socialistes de Catalunya(PSCíPSOE)». Aquest fet ha motivat també que l'«Entesa delsCatalans» no hagi pogut disposar dels espais radiofònics i tele-visius d'inserció gratuïta que li corresponien com a candidatu-ra per el Senat.

fsgm

mmmmmsm

HKHHBHHBKMflHffiNUllHIHBflHJtt BliU

Perquè • votaremSOCIALISTES DE CATALUNYAJaume Bertran. Metalúrgic

El PSC ofereix les alternatives més properes al meu pen-sament i les més honrades.

Jaume Bertran/ conegut pertothom a la Vilanova on va néi-xer, per «Ferrer de mar» és unhome, com tants d'altres, treba-llador des de jove, des de molt

! jove. Ha dedicat gran part de laseva vida a la lluita per la de-mocràcia i el socialisme. Anticmilitant del BOC (Bloc Obrer iCamperol) i del POUM (Partit*Obrer d'Unificació Marxista),s'ha mantingut, des de la fi de laguerra civil, independent, sensemilitar en cap partit polític peròsense deixar de dur a termeuna gran activitat des de les co-munitats de base, * associacionsde veïns, etc.••:•• T.a spva pos tura d a v a n t d e l e sproperes eleccions és clara:•X ^Votaré •*• SOCIALISTES DE~CATALUNYA, no estic del totd'acord amb la línea política delPSC però considero que en la si-tuació actual és qui pot oferirunes alternatives més properesal meu pensament i, sobretot,més honrades. „• —Jo sóc socialista de sempre,:quan. vaig' començar, a treballar"tenia un taller petit però no sa-bia fer de capitalista, així que,ja ..que no sabia redactar una

factura, vaig preferir ser assala-riat que explotador.

—El socialisme és, per a mi,que tot el món pugui estudiar,que puguin anar a la universitattots els que estan capacitats pera fer-ho i dins d'un marc.d'en-senyament gratuït; és que tot-hom tingui dret a una bona Sa-nitat, que els metges de la Se-guretat Social no treballin comaquell qui ho fa a la força, sinóque siguin conscients del dretque tenen les persones a ésserben ateses, ben medicades. L'o-bligació que té el traballador deser responsable del seu treball,no davant d'uns patrons quecreuen que se'ls hi ha d'estaragraït perquè ofereixen treball,sinó davant dels teus companys,davant de la societat perquè so-lament en una societat on l'o-brer sigui l'amo del seu treballpodrem ésser felisos.

Per a un home normal, unhome del poble, del carrer, elsocialisme és molt més que unabonica teoria política: , és una.forma d'entendre la vida, unaforma de viure. ^ >

F. NAVARRO

Josefina López.Mestressa de casa

Josefina López és una dona que J. L. —Jo crec que les coses jha passat la major part de Ja ' han canviat ben poc. L'aturseva vida treballant. Va comen- continua, els salaris, encara quecar treballant en una fàbrica han pujat, et serveixen per a jd'espardenyes a Pamplona (Na- comprar el mateix que abans;varra) i des d'aleshores ha vis- els aliments, a més a més dejcut sota l'explotació del sistema cars, estan adulterats. Com pot |capitalista com el que més. Va ser democràtic que el cafè val-venir a Barcelona fa 22 anys, giri 729 pesetes el kilo? I les- es--amb el seu marit i cinc nens a coles? Si són gratuïtes no hi hanjmig criar. Com la majoria dels places i on n'hi han costen!inmigrats de la resta de l'Estat molts diners. I quan vas al met-que arribaven a Barcelona van ge de la Seguretat Social etpassar moltes privacions. : tracten a patades. Tot això no [

X. S. —Com han estat per a és el què jo entenc per demo-vostè tots aquests anys de go-. cràcia. - ^vern franquista? X. S. — A la vista de tots!

J. L. —Han estat molt do- aquests problemes £per qui vo-lents, tant per a mi com.per a tarà en aquestes eleccions?la resta dels treballadors, els J. L. —Mira! Jo no entenc]sous que cobràvem no eren jus- massa de política, però pel quètus perquè treballàvem un munt he llegit en el diari i per tot elld'hores."-'Ens deien que tot el què t'he explicat estigues benmón vivia bé i que Espanya era segur que no votaré a cap partitun país pròsper i ric i no era que tingui gent que hagi manatveritat. Els que hem.tingut que durant aquests quaranta anys.treballar, per mantenir i educar Els que venen del franquisme si Iels nostres fills, tota la vida, sa- no han fet res de bo fuis ara, com vo-bem de les dificultats que Ien que ens creiem les seves prome-}teníem, i encara tenim, d'arri- ses?,bar a la fi del mes amb el sou Jo crec que el meu vot el tin- id'un treballador. Gràcies a Déu, dran aquells que defensen als]ara els meus xicots tenen tots treballadors, i entre ells els queun bon treball i les coses a casa donen més solucions als pròble-han amillorat molt. Però tot ha mes dels treballadors són els so-1

Els que donen més solucions als problemes dels treballa-dors són els socialistes.e s t a t m e rcès a l'esforç, han tin-g u t q u e treballar molt dur per apoder aconseguir una certa es-tabilitat. A més a més de l'aturi dels baixos salaris hi havia al-

Vull ingressi en el PARTIT SOCIALISTA DE CATALUNYA :'-.-'.." i .' , ... ". . , . • anés contra el Règim i el que esNom* • • • - • • .„-„ ; ; ~..j..;: ,„-.. feia veure massa perquè protes-Adreça: ..-':"' .' —.'. -• -—1...,:.-.. ' , t a v a s e l'acomiadava i SantesTelçfon: ' - --- Pasqües. Que no ens deixavenPoblació: . . .•-..- .-.:l.l. viure, en una paraula.Professió: • . X. S. —Com veus el camí que: Signatura sembla fer-se envers la demo-

* * 1' cràcia?

cialistes ja que es preocupen delquè tots els nens tinguin escolesgratuïtes, que els treballadorspuguin viure millor i que els Ipreus dels aliments nò pugincom fins ara. Votaré pels socia-listes per què penso que son elsque aconseguiran que els treba-lladors poguem tenir unes con-dicions de vida més justes i quemr hi hagi tanta gent que notreballi i només rebi els guanys de las jsuors dels altres.