Factors de localització turística i recursos turístics

Idea de partida: El turisme no es distribueix en l’espai de forma homogènia o aleatòria, sinó que es localitza en llocs concrets.

Pregunta inicial: Què fa que un territori sigui un espai turístic i en canvi, un altre no o ho sigui en menor mesura? Tot territori és potencialment turístic però perquè ho acabi sent s’ha de tenir en compte els factors de localització turística.

Quins factors? Clima, recursos turístics (atractius), factors de tipus econòmic, cultural, polític “tècnic”, accessibilitat i imatge.

A mesura que el turisme va a més, els recursos es revaloritzen, es posen al “mercat” recursos abans no considerats. Procés de “turistificació” del territori o de “globalització” del turisme.

1. ClimaFonamental en el desenvolupament de tota activitat humana i,

per descomptat, també en el turisme. Es pot dir que existeix un “determinisme” climàtic.

Clima com a factor de localització turística de primer ordre: el cas del turisme de litoral és evident. El sol té connotacions positives i això afavoreix les regions amb sol i temperatures càlides i agradables El mapa de fluxos de turisme internacional vers les principals destinacions en seria una prova.

El clima a Catalunya. Isotermes

El clima a Catalunya.Precipitacions

Esquema del mapa turísticde Catalunya

Pregunta:Què passa a la

Depressió Central?

Clima com factor de localització turística de primer ordre: en el cas del turisme d’esquí això és encara més evident. Sense les condicions naturals perquè nevi, l’esquí és, gairebé, impossible.

Dos conceptes clau en el turisme de neu: aptitud climàtica i

canvi climàtic

Influència del clima en altres tipus de turismes? Depèn!(veure següent diapositiva)

Quines d’aquestes activitats turístiques és més vulnerable al canvi climàtic?

2. Recurs turísticÉs tot aquell element d’origen natural o humà que pot esdevenir una atracció o element d’interès perquè la gent deixi el seu domicili habitual i es desplaci temporalment a un altre lloc amb finalitats turístiques.

Patrimoni turístic: conjunt de potencialitats turístiques d’un territori (els recursos turístics potencials).

Recursos turístics = patrimoni turístic + intervenció humana

Alguns conceptes clau: element d’interès, intervenció humana (iniciativa empresarial, creure en el potencial turístic, inversió, adeqüació, promoció, serveis, voluntat institucional, modes i motivacions del turista, etc.

Des d’aquest punt de vista, quina és la diferència entre aquests recursos turístics?CAP!

Classificacions dels recursos turístics

1. Segons la seva naturalesa (1). (Pierre Defert)

RECURSOS TURÍSTICS

D’origen natural D’origen humà

HIDROM FITOM LITOM ANTROPOM

RECURSOS TURÍSTICS ACTIVITATS TURÍSTIQUES

• Recursos naturals i paisatgístics (hidrom + fitom)

• Recursos històrico-monumentals, tècnics, etnològics i artístics

(litom)

• Recursos artesans i gastronòmics (antropom)

• Folklore, festa i esdeveniments programats (antropom)

1. Segons la seva naturalesa (2). (López Olivares)

1. Segons la seva naturalesa (3). UNESCO

• Patrimoni material (recursos tangibles)

• Patrimoni immaterial (recursos intangibles)

2. Segons la seva utilització

• Recursos actuals: són el suport de l’activitat turística i disposen de tota una infraestructura d’equipaments que fan possible la seva explotació.

• Recursos potencials: no es troben encara incorporats al mercat turístic ni compten amb cap tipus d’infraestructura de recolzament.

3. Segons la seva importància• Recursos bàsics: els que atrauen realment la demanda

turística. Justifiquen les inversions.

• Recursos complementaris o d’interès local: no tenen gaire poder d’atracció i fixació de la demanda per justificar per sí mateixos la dotació d’infraestructures i equipaments.

4. Segons la seva creació

• Recursos existents prèviament a la implantació turística: p. ex. els recursos naturals -una platja, volcà- i culturals -una catedral, barri històric, etc.

• Recursos creats per a l’explotació turística: p. ex. un parc temàtic, balneari, festival musical, fira gastronòmica, etc.

5. Segons la seva complexitat

• Recursos simples: un únic element (p. ex. un monument).

• Recursos complexos: un conjunt d’elements (p. ex. el nucli antic d’una ciutat).

6. Segons la temporalitat de la seva disponibilitat

• Recursos permanents: disponibles durant tot l’any.

• Recursos estacionals: només estan operatius durant la temporada turística.

• Recursos ocasionals o efímers: només funcionen o estan oberts al públic en moments puntuals de l’any o en dates concretes (p. ex. molts esdeveniments).

7. Segons les seves característiques espacials

• Recursos puntuals: concentren els visitants en un punt.

• Recursos lineals: p. ex. una platja, riu, itinerari turístic, via verda, etc. Concentració lineal.

• Recursos zonals: permeten la dispersió de visitants en una zona més àmplia (p. ex. parc natural).

9. Segons el seu formalisme

• Recursos formals: no plantegen cap mena de dubte sobre la seva legalitat o idoneïtat per ser explotats turísticament (la majoria dels recursos).

• Recursos informals: els agents turístics no els promouen, almenys de forma oficial, per temes d’imatge.

10. Segons la seva propietat o els responsables d’explotació

• Recursos de propietat pública i gestió pública o privada.

• Recursos de propietat privada i gestió pública o privada.

8. Segons la seva raresa

• Recursos convencionals: la majoria, sobren les paraules.

• Recursos rars: elements que ara són turístics per diversos motius i de vegades, inversemblants.

Es podríen elaborar altres classificacions de recursos en funció d’altres criteris. I per descomptat, un recurs pot incloure’s en més d’una classificació (veure l’exemple de la Sagrada Família).

El que és més important no és tant establir classificacions com sí adonar-se de la importància del recurs (la “matèria primera”) en fer possible l’activitat turística en un territori. I després ja vindrà la resta de factors …

Una altra qüestió és valorar després l’interès real del recurs. De vegades es tendeix a l’exageració i altres no ens adonem de la seva veritable importància entre la gent forana (la “quotidianitat” del recurs versus el caràcter “extraordinari” del recurs).

Cal, doncs, un bon exercici d’inventariat i avaluació de recursos. I de ben segur que ens en podríem trobar sorpreses.

Patrimoni material

Recurs monumental

Recurs actual

Recurs bàsic

Recurs previ

Recurs simple

Recurs puntual

Recurs convencional

Recurs formal

Recurs permanent

Sagrada Família (BCN)

C M Y CM MY CY CMY K

Ruta 1714

Itinéraire à traverscinq scènes de la Guerrede Succession

Itinerario por cincoescenarios de la Guerrade Sucesión

A route round five sitesof the War of the SpanishSuccession

Itinerari per cincescenaris de la Guerrade Successió

Seu Vella de LleidaUniversitat de CerveraTorre de la ManresanaCastell de CardonaCasa Rafael Casanova

Moià

C 2 5C 5 9CardonaC 5 5

C 2 5Prats de Rei

C 1 4 1 2

CerveraA 2

Lleida

Seu Vella de LleidaLleida, SegriàTel. 973 230 653

Torre de la ManresanaEls Prats de Rei, AnoiaTel. 938 698 192

Universitat de CerveraCervera, SegarraTel. 973 531 303

Castell de CardonaCardona, BagesTel. 938 684 169

Casa Rafael CasanovaMoià, BagesTel. 938 300 143

Museu d’Històriade CatalunyaTel. 932 254 700www.mhcat.cat

Generalitat de CatalunyaDepartament de Culturai Mitjans de Comunicació©

Map

a: In

stitu

t Car

togr

àfic

de

Cata

luny

a. ©

Imat

ges:

Obr

a So

cial

Cai

xa S

abad

ell i

AH

CB

Recursos immaterials (memòria històrica)

Recursos potencials i recurs actual

Castell de Castellar

Balneari de La Puda

Recurs complementari i recurs bàsic

Conjunt d’esglésies romàniques de Terrassa

Monestir de Montserrat

Volcà de la Garrotxa Romànic Vall de Boí

Recursos previs i recurs creat

Castell de Ratera

Nucli antic de Besalú

Recursos simples i recurs complex

Castell de Llordà

Camp Nou

Patum de Berga

Recurs permanent, recurs estacional i

recurs efímer

Recurs efímer: esdeveniment programat i creat

Fira del Torró i la xocolata, Agramunt

www.firadeltorro.com

Catedral de Girona

Via verda Olot-Girona

Recurs lineal

Recurs zonal

Recurs puntual

Recursos rars

http://www.youtube.com/watch?v=a-rJDy-RR_o

Recurs formal i

recursos informals

Amsterdam

Recurs públic de gestió pública

Recurs públic de (futura) gestió privada

Recurs privat de gestió privada

Ciutat de les Arts i Ciències

Sagrada Família

Altres factors de localització turística

3. Accessibilitat: hi podem distingir la ...•Accessibilitat física: depèn sovint de la infraestructura existent.•Proximitat als mercats emissors: temps i cost de desplaçament, qualitat i mitjà de transport.

4. Factors econòmics: cal tenir en compte la …•Capacitat de la zona per invertir en turisme.•Capacitat d’obtenir economies d’escala.•Polítiques monetàries i fluctuacions del canvi de moneda.•Context econòmic del països emissors.

5. Factors culturals: s’ha de considerar aspectes com …•Increment de l’accés a la cultura de molta gent (en general).•Modes, canvis en les preferències dels turistes.

Catalunya: tres exemples de millora de l’accessibilitat

Túnel del Cadí Túnels de Bracons

Desdoblament de l’Eix Transversal

6. Factors polítics: cal tenir en compte que …•Poden afavorir o dificultar el turisme en un territori.•Actes terroristes en general i contra interessos turístics.•Règims de govern que veuen el turisme negativament ... o•Per contra, polítiques de govern que fomenten el turisme.•Darrerament, situacions locals de “turismefòbia”.

7. Factors tècnics: dins el territori turístic, cal considerar aspectes com …•La capacitat de mobilitat dins el territori turístic.•Equipaments d’allotjament.•Serveis turístics: restauració, diversió, informació, etc.•Infraestructures bàsiques (llum, gas, telefonia, neteja, etc.).A un nivell més genèric ...•Mecanismes d’informació i venda.•Mecanismes de formació i direcció.

Turisme a Corea del Nord? Intenta-ho!Atemptat terrorista a Bali (2002)

Menorca

8. ImatgeExpressió del coneixement, impressions, prejudicis i saber emocional que té el turista d’una destinació concreta. La imatge turística recull tots els elements que associem a un determinat lloc, siguin visuals o no.

Òbviament, en la configuració de la imatge d’una destinació hi intervenen molts factors i encara més avui dia, s’ha de donar un paper destacat als nous mitjans de comunicació, xarxes socials, Internet, etc. Turisme 2.0 , Turisme 3.0 etc. El turisme canvia, el context també i per força, també la manera com es difonen les imatges.

Per exemple: pregunteu-vos quina pot ser la imatge col·lectiva de la Índia? I la selva amazònica? I dels Pirineus? I de Galícia?

Tipus d’imatges d’una destinació turística

1. Imatges emeses: tenen origen en l’espai receptor i recullen els elements singulars de la destinació.

• Imatges universals: símbols bàsics de la destinació, que són reconeguts pel visitant. No difereixen gaire entre la gent (sigui d’on sigui) i les podem identificar sense ni tan sols haver estat al lloc. Amb prou feines varien amb el pas del temps.

• Imatges induïdes o promocionals: produïdes per la destinació amb l’objectiu de vendre el “producte” (atreure turistes). Poden canviar amb el temps (depèn de la campanya) i ser diferents segons el tipus de mercat ones dirigeixen. De vegades, però, no compleixen l’objectiu.

• Imatges accidentals: derivades d’esdeveniments puntuals de naturalesa diversa (atemptat, pel·lícula, Jocs Olímpics, algun personatge cèlebre ...). Poden ser efímeres o bé romandre en l’imaginari col·lectiu si tenen èxit.

Bruges

Hermosillo

Exemple d’imatges induïdes. Andorra

Pregunta: veieu aquí la icona del comerç?

Exemples d’imatges accidentals Dràcula

Zona zero de NY

Platges de Normandia

2. Imatges percebudes: Són percepcions individuals, úniques, subjectives, que es construeixen en la ment dels visitants. La manera com cada individu interioritza les imatges emeses.

• Imatge a priori: construcció mental que fa un individu d’un lloc sense que hi hagi anat. Els turistes ho són abans que “visitin” el lloc d’interès (guies, documentals, Internet, etc.).

• Imatge in situ: es forma a la destinació; el turista contrasta el que ha imaginat prèviament amb el que realment percep. El turista difícilment arriba a un lloc amb una percepció neutra o nul·la, sinó que sempre existeix una imatge prèvia. La importància de l’experiència turística.

• Imatge a posteriori: l’experiència turística no acaba després del viatge de tornada, sinó que els espais turístics són consumits al lloc d’origen, el quotidià. Allò que queda en la memòria. Les fotografies i les pel·lícules capten experiències efímeres per ser retingudes.

Valoració general positiva derivada d’una imatge percebuda de bona part dels turistes: gratament sorpresos perquè esperaven trobar-la pitjor.

Les apreciacions dels turistes tenen un component psicològic (a base d’intangibles), del tipus “recorregut agradable”, “experiència interessant”, més un altre funcional (aspectes més materials com la netedat de l’entorn, grau de conservació dels monuments, etc).

L’adjectivització, forma més comuna per valorar una experiència. Tres categories de conceptes que agrupen adjectius: antiguitat (històrica, monumental, medieval ...), domini (gran, magnífica, impressionant ...) i singularitat (original, única, increïble ...).

Un exemple d’imatges percebudes. El cas de GironaFont: Núria Galí i José A. Donaire (2006), “La imagen percibida por los turistas de la ciudad de Girona”, revistaEstudios Turísticos, 168, pp. 123-139.

(per a Girona)