FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos...

36
FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT D’ECONOMIA APLICADA ECONOMIA POLÍTICA QUADERN D' EXERCICIS CURS 2004-05 Grup: V Curso: 1 er Quatrimestre: 1 er Professors: Miguel Puchades Navarro * Juan D. Montoro Pons ** * e-mail: [email protected] Página web http://www.uv.es/~mpuchade/ ** e-mail: [email protected] Página web http://www.uv.es/~montoro/

Transcript of FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos...

Page 1: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

FACULTAT DE DRETUNIVERSITAT DE VALÈNCIA

DEPARTAMENT D’ECONOMIA APLICADA

ECONOMIA POLÍTICA

QUADERN D' EXERCICISCURS 2004-05

Grup: V Curso: 1er Quatrimestre: 1er

Professors:Miguel Puchades Navarro*

Juan D. Montoro Pons**

* e-mail: [email protected] Página web http://www.uv.es/~mpuchade/** e-mail: [email protected] Página web http://www.uv.es/~montoro/

Page 2: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 1 -

I. MICROECONOMIAA) TEMES DE DISCUSSIÓ

1. - El fet que la utilització de les carreteres nacionals siga gratuïta implica que es tracta d'un bélliure, mentre que només les autopistes de peatge són béns econòmics, per tant, podem parlard'una funció de demanda de les autopistes, mentre que les carreteres en les quals no es paga resno tenen funció d'oferta ni de demanda.

2. - Comente el següent text de la clàssica obra Adam Smith,: La riquesa de les nacions"No és de la benevolència del carnisser, del cerveser o del forner de la qual nosaltres

esperem el nostre manteniment, sinó de l'atenció que ells presten als seus propis interessos(...) Ara bé, com que qualsevol individu posa el seu interès en emprar el seu capital per asostenir la seua indústria (...) i dirigir-la a la consecució del producte que rendeix més valor,resulta que cada un d'aquests col·labora d'una manera necessària en l'obtenció de l'ingrésanual màxim per a la societat. Ningú no es proposa (...) promoure l'interès públic, ni sap finsa quin punt el promou (...) Només pensa en el seu propi guany, però en aquest, com enmolts altres casos, és conduït per una mà invisible a promoure un fi que no es trobava en lesseues intencions".

Considera que un sistema com el que descriu Adam Smith pot funcionar de forma eficient?Explique per què?. Aquest sistema, creu que pot, al mateix temps, permetre una distribució de lariquesa generada que puga considerar-se justa i equitativa?. Quin paper caldría reservar a l'Estat?.

3. . Les excel·lents collites de café de Brasil i altres països en l'any 2001 van provocar un descensmolt important del preu d'aquest producte, generant una situació de crisi entre els plantadors decafé i de misèria i desocupació en desenes de milers de jornalers agrícoles des de Mèxic fins aBrasil. Explique aquest fenomen utilitzant el concepte d'elasticitat preu de la demanda.

4. .Davant de situacions com la descrita en l'exercici anterior, el govern de Brasil ha optat perdestruir part de la collita de café. Pot ser aquesta pràctica beneficiosa per al país?. Com es veuranafectats els ingressos de divises per exportacions de café com a conseqüència de la destrucció depart de la collita?

5. L'any 2000 el teatre valencià va perdre 77.000 espectadors, malgrat això va mantenir larecaptació. Explique aquest fet utilitzant el concepte d'elasticitat de la demanda. Quina elasticitattindria, aproximadament, la demanda d'espectacles teatrals?.

6. - En realitat és absolutament indiferent establir un impost sobre els productors o sobre elsconsumidors, ja que aquests últims acabaran sempre pagant-lo en la seua totalitat. Analitzarbreument la veracitat o falsedat de la frase anterior emprant gràfics.

7. - Un exemple típic de regulació de preus per part dels Governs en mercats competitius elconstitueix el cas dels preus agrícoles. Un dels arguments tradicionalment utilitzats per justificar lanecessitat d'aquesta intervenció estatal és la forta inestabilitat que, en absència de regulació, solenpresentar els preus dels productes agrícoles (un any el preu pot ser molt alt i al següent molt baix).Per què poden produir-se aquestes fortes variacions en els preus agrícoles i no ocorre el mateixamb altres productes industrials? Podem explicar-ho en base a l'elasticitat de l'oferta i la demanda?

8. - Compare, emprant gràfics, els efectes sobre el preu, la quantitat comprada pels consumidors iel cost financer per al govern de dos programes d'actuació sobre els mercats agrícoles, unconsistent a fixar un preu de garantia retirant els excedents del mercat i l'altre garantir el mateix

Page 3: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 2 -

preu als agricultors per mitjà de subsidis però deixant que el mercat determine el preu.

9. - La política agrícola de la Unió Europea s'ha basat tradicionalment en el manteniment de preusalts com a forma de protegir l'agricultura europea i garantir un nivell de vida digne als agricultors.No obstant, al llarg dels anys, el cost financer d'aquesta política ha anat creixent de formaespectacular fins a fer-la insostenible, i això sense que els agricultors milloraren sensiblement elseu nivell de vida. Quina explicació pot tenir aquest resultat?.

10. - La reforma de la política agrícola de la UE encetada en els anys 90 es basa a anar deixantcaure els preus i compensar als agricultors amb subvencions. Pot açò solucionar els problemesfinancers de la política agrícola comuna? El nou sistema de subvencions de la Unió Europea esbasa en ajudes per superfície en compte d'ajudes a la producció (es dóna una quantitat fixa perhectàrea amb independència que es produeixca més o menys quantitat). Creu que és important lanova orientació de les subvencions? Beneficia o perjudica als agricultors?. Pot tenir incidènciasobre l'ocupació agrícola?

11. - Analitze els conceptes de rendiments a curt i a llarg termini a la llum de la següent afirmació:"Si la producció de blat només requerira terra i treball, si els rendiments a escala foren constants i siel factor treball tinguera una producció mitjana creixent, seria possible que la producció mundial deblat es cultivara en un test, amb l'única condició que el test fóra prou petit“

12. - Comentar l'afirmació següent: “Si em comprara un pis i visquera en ell, el lloguer m'eixiriadebades”

13. - És impossible que hi haja competència perfecta a llarg termini en aquelles indústries en lesquals s'obtenen significatives economies d'escala. Pot açò significar que els mercats no competitiussón més eficients?

14. - Actualment pareix que les empreses competeixen en publicitat i presentació dels seusproductes més que en preus. No obstant, també podem dir que grans i costoses campanyespublicitàries són característiques de mercats no competitius. Per què?

15. - Un fabricant d'automòbils pot considerar que el seu negoci és en gran manera competitiuperquè se n'adona de la rivalitat que existeix amb altres fabricants i emprèn vigoroses campanyespublicitàries per a atraure clients. El mercat d'automòbils és un mercat en competència o de quintipus de mercat es tracta?

16.- La teoria marginalista de la distribució ens diu que els factors seran retribuïts segons la seuaproductivitat marginal, açò és, els salaris seran iguals al valor del producte marginal del treball. Noobstant, els empresaris tracten d'obtenir els màxims beneficis possibles, per la qual cosaprocuraran pagar menys que el valor de la producció marginal de treball, a menys que li hoimpedeixen sindicats poderosos. Constitueix aquest raonament una crítica fonamentada a la teoriamarginalista?

17.- Són les següents afirmacions vertaderes o falses? Explique la seua resposta en cada cas.a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

la producció de tots els béns.b) Algunes persones que tenen molt de talent posseïxen avantatge comparatiu en tot el que fan.c) Si un determinat intercanvi és bo per a una persona no pot ser-ho per a una altra.

Page 4: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 3 -

B) PROBLEMES DE MICROECONOMIA

1. - Considere la següent taula que representa les possibilitats de producció d'una economiaimaginària:

Menjar Ordinadors300 0200 50100 100

0 150a) Represente gràficament la frontera de possibilitats de producció d'aquesta economia.b) Quins són els costsd'oportunitat de produir menjar i ordinadors per a cada nivell de

producció de la taula?

2. - Els treballadors francesos i espanyols poden produir cada un 4 automòbils a l'any. Untreballador francés pot produir 10 tones de cereals a l'any mentre que un espanyol pot produir 5tones. Per a simplificar l'anàlisi supose que cada país té 10 milions de treballadors.

a) Elabore una taula per a cada país amb les possibilitats de producció.b) Represente gràficament la frontera de possibilitats de producció de les economies francesa

i espanyola.c) Quin és el cost d'oportunitat d'un automòbil per a França? I el dels cereals? Quin és el cost

d'oportunitat d'un automòbil per a Espanya? I el dels cereals?d) Quin país té avantatge absolut en la producció d'automòbils? I en la de cereals?e) En absència de comerç, la meitat dels treballadors de cada país produeixen automòbils i la

meitat cereals. Quina quantitat d'automòbils i cereals produeix cada país?f) Partint d'una situació en què no hi ha comerç, indique un exemple en el qual aquest millora

el benestar d'ambdós països.

3. - Considerem les següents taules d'oferta i demanda de mercat per a un bé:Preu 5 10 15 20 25 30Quantitat demandada 13 12 11 10 9 8Quantitat oferta 4 6 8 10 12 14

Representar les corbes d'oferta i demanda i determinar el preu i la quantitat d'equilibri. 4. - La demanda d'un individu respecte a un bé X és la que s'indica en la següent taula:

Preu 8 7 6 5 4 3 2Quantitat demandada 3 3,4 4 5 7 10 15

Supose ara que en aquest mercat participen un milió de consumidors, tots ells amb la mateixacorba de demanda. Al mercat hi ha també deu mil productors idèntics, cadascú dels quals té lasegüent taula d'oferta

Preu 8 7 6 5 4 3 2Quantitat oferta 1.100 1.000 900 800 700 600 500

(a) Represente les corbes d'oferta i demanda del mercat(b) Quin serà el preu i la quantitat d'equilibri?

Supose ara que la població s'incrementa en un 60 % (1.600.000 consumidors) mentre que elnombre de productors segueix sent el mateix.

(d) Què ocorrerà amb la corba de demanda de mercat?. Represente-la gràficament(e) Quin seria el nou preu i quantitat d'equilibri?

Page 5: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 4 -

5. - Tenim la següent funció lineal que representa una funció de demanda preu: Qx=200 – 5Px

(a) Represente gràficament aquesta funció i determine el valor de l'elasticitat per a un Px=25(b) A quin nivell de preu el valor de l'elasticitat serà la unitat.

6. – Sabem que quan el preu d’un bé es redueix de 20 a 19 la despesa total per setmanas'incrementa de 200 a 228. Sense necessitat de fer càlculs, podríem dir si en aquest punt lademanda és elàstica o inelàstica? Podem calcular el valor de l’elasticitat?.

7. - La relació entre la renda d'una família i la quantitat demandada d'un ben és la següentRenda (euros) 50 75 100 125 150 175 200 225 250 275Quantitat 2 4 6 7 7.5 7.8 7.5 7 6 4

(a) Represente gràficament la corba de demanda renda d'aquestaa família.(b) Calcule l'elasticitat renda de la demanda per a uns nivells de renda de 50, 150 i 250

euros.(c) Quines conclusions pot obtenir dels resultats de l'apartat anterior respecte als béns de

luxe i els béns inferiors?

8. - Si el preu d'un ben és de 10 euros per unitat i el govern estableix un impost específic d'1 europer unitat,

(a) Què ocorrerà amb el preu?(b) Entre quins límits podrà variar el nou preu d'equilibri?(c) De quins factors dependrà la variació del preu?

9. - Considerem les següents taules d'oferta i demandaPreu (euros) 1 2 3 4 5 6 7 8Quantitat demandada 120 105 90 75 60 45 30 15Quantitat oferta 0 15 30 45 60 75 90 105

Sobre la base de les dades anteriors:(a) Representar les corbes d'oferta i demanda.(b) Determinar el preu i la quantitat d'equilibri

Considere que s'estableix un impost específic d'1 euro per unitat que han de pagar els productorsd'aquest bé

(c) Represente la corba d'oferta corresponent a la nova situació(d) Quin seria el nou preu i quantitat d'equilibri (e) Quant es recaptarà amb aquest impost

Considerem ara que en compte d'un impost específic s'estableix un impost ad-valorem del 50 % delpreu

(f) Represente la nova corba d'oferta corresponent(g) Quin serà el nou preu i quantitat d'equilibri? (h) Quant es recaptarà amb aquest nou impost?

10. - La demanda de blat del sector privat d'un país ve representada per la següent fórmula: 100Q0001.0P +−=

El govern vol que el preu percebut pels agricultors no abaixe de 40, però que tampoc apuge de 60per a no crear tensions inflacionistes. Per a tal fi es crea un organisme estatal regulador; de formaque l'òrgan d'intervenció anuncia que està disposat a comprar qualsevol quantitat blat a un preu de40 i a vendre qualsevol quantitat a un preu de 60Si en un any s'obté una collita de blat de 700.000.

Page 6: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 5 -

(a) Quin seria el preu del blat si no hi haguera cap intervenció?(b) Com hi hauria d’intervenir l'organisme regulador per mantenir el preu en els límits

assenyalats?.(c) Quin preu rebran finalment els productors?

Si a l'any següent la collita de blat és 500.000(d) Quin seria el preu del blat sense intervenció?(e) Quina hi hauria de ser la intervenció de l'organisme regulador?(f) A quin preu vendran finalment els productors?

I si un altre any tenim una collita de 300.000 de blat(g) Quin seria el preu del blat si no hi haguera cap intervenció?(h) Quina hi hauria de ser la intervenció de l'organisme regulador?(i) A quin preu vendran finalment els productors?

11. - El mercat de treball funciona (a efectes teòrics) com qualsevol altre mercat d'un servici, on lademanda de treball (per part de les empreses) i l'oferta de treball (per part dels treballadors)determinen en l'equilibri el salari pagat als treballadors i el nombre de treballadors que serancontractats per les empreses. En la major part dels països hi ha regulacions que determinen elsalari mínim que han de percebre els treballadors. En la pràctica aquestes regulacions funcionencom un preu mínim en el mercat de treball.

a) Supose que el salari mínim és superior al salari d'equilibri en el mercat de treball.Utilitze el gràfic oferta—demanda del mercat de treball per mostrar el salari de mercat,el nombre de treballadors que tenen ocupació i el nombre de treballadors desocupats.

b) Supose ara que el ministre de treball proposa apujar el salari mínim. Com afectaràaquest augment a l'ocupació? La variació de l'ocupació, depén de l'elasticitat de lademanda, de l'elasticitat de l'oferta, d'ambdós elasticitats o de cap?

c) Com afectarà aquesta apujada del salari mínim a la desocupació? Depén la variació dela desocupació de l'elasticitat de la demanda, de l'elasticitat de l'oferta, d'ambdóselasticitats o de cap?

12. - Supose que un individu consumeix dos béns, pa i cervesa. La seua renda és de 150 eurossetmanals, la cervesa costa 2 euros la botella i el pa 1 euro la pataqueta, i l'individu considerat noestalvia gens de la seua renda

(a) Dibuixe la seua recta de balanç setmanal(b) Quant de pa consumeix si beu 50 botelles a la setmana?

Suposem que l'individu està consumint les quantitats anteriors, i que es produeix una escassetat deblat que fa que el preu del pa apuge al doble

(c) Dibuixe la nova recta de balanç que correspon al nou preu del pa, i la recta hipotèticaque cal per a analitzar la variació del consum en els seus dos components (efecterenda i efecte substitució)

Suposem ara que beu en realitat 25 botelles de cervesa, mentre que sobre la recta de balançimaginària haguera begut 60 botelles

(d) Quant és l'efecte substitució sobre el consum de pa(e) Quant és l'efecte renda sobre el consum de pa(f) Quant és l'efecte substitució sobre el consum de cervesa(g) Quant és l'efecte renda sobre el consum de cervesa

Page 7: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 6 -

13. - Una empresa té la següent funció de costs marginals:Quantitat produïda 1 2 3 4 5 6 7 8Cost marginal 2 3 4 5 6 7 8 9

Sabem a més que la corba de costs mitjans variables té el mínim per a un nivell de producció de 2unitats, i que la corba de costs mitjans totals talla a la corba de cost marginal quan el cost marginalés igual a 5. El mercat en què opera aquesta empresa és de COMPETÈNCIA PERFECTA.En base a les dades, resoldre la següents qüestions:

(a) Quina quantitat ha de produir l'empresa per a què els seus costs mitjans totals siguenels mínims possibles

(b) Calcule la taula d'oferta de l'empresa i curt termini i represente-la gràficament(c) Calcular i representar gràficament la taula d'oferta de l'empresa a llarg termini

Considerem ara que el preu de mercat per al bé que produeix l’empresa és igual a 3 (d) Quina quantitat produiria l'empresa?(e) Quins beneficis o pèrdues obtindria l'empresa?

Si el preu de mercat apujara fins a 5 (f) Quina quantitat produiria l'empresa?(g) Quins beneficis o pèrdues obtindria l'empresa?

14. - Tenim les següents dades de la corba de demanda de mercat d'un bé i la seua corresponentfunció d'ingrés marginal

Quantitat. 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80Preu. 9 8.5 8 7.5 7 6.5 6 5.5 5 4.5 4 3.5 3Ingrés Marginal 7 6 5 4 3 2 1 0 -1 -3 -5 -7 -9

En aquest mercat hi ha una única empresa que té els següents costs marginals i mitjans Quantitat 20 30 40 50 60 70 80 90Cost marginal 2.5 2 3 4 5 6 7 8Cost mitjà total 3.3 3.1 3 3.1 3.3 3.6 4.2 5

A partir de les dades anteriors, (a) Calcule i represente gràficament la funció d'ingrés total de l'empresa(b) Calcule i represente l'ingrés mitjà de l'empresa(c) Quina quantitat produirà l'empresa si el seu objectiu és la maximització de beneficis(d) A quin preu vendrà el producte(e) Quin benefici per unitat venuda obtindrà l'empresa(f) Quant seran els beneficis totals

Considerem ara que el govern decideix regular el monopoli i estableix un preu màxim de venda de4 per al producte

(g) Quina quantitat produirà ara l'empresa?(h) Quant seran ara els beneficis de l’empresa?(i) Que creu que pot ocórrer en el mercat

Page 8: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 7 -

15. - La corba de demanda de mercat d'un ben ve donada per la següent fórmula P = - 0,01Q+10

En la indústria hi ha 100 empreses, cadascuna d’elles amb la següent taula de cost marginalCost marginal 1 2 3 4 5 6 7 8Quantitat produïda 3 4 5 6 7 8 9 10

A més, coneguem que el mínim cost mitjà variable s'aconsegueix per a un nivell de producció de 4unitats i que el mínim cost mitjà total és igual a 4Les 100 empreses de la indústria han arribat a un acord per a actuar com si es tractara d'una únicaempresa, i d'aquesta forma, maximitzar els beneficis conjunts, i per a això, creen un comitècoordinador que decidirà la producció de les empreses i el preu a què han de vendre.

(a) Represente gràficament la corba de demanda de mercat(b) Represente gràficament la corba de despeses totals dels consumidors(c) En quin punt de la corba de demanda l'elasticitat preu serà igual a la unitat(d) Calcule i represente gràficament el cost marginal conjunt de la indústria(e) Represente gràficament la corba d'oferta de la indústria, donades les condicions mercat

descrites(f) Calcule i represente gràficament l'ingrés mitjà de la indústria(g) Calcule i represente gràficament l'ingrés marginal de la indústria(h) Quina quantitat cal produir per tal que es maximitzen els beneficis conjunts de la

indústria(i) Quin preu s'haurà d'establir

Supose ara que el govern declara il·legal l'associació d'empreses, el comitè coordinador es dissol icadascuna de les empreses comença a operar de forma totalment independent, competint entreelles, i tractant cadascuna d'obtenir el màxim benefici individual (supose a més que es compleixentotes les altres condicions de la competència perfecta)

(j) Represente gràficament la corba d'oferta d'una empresa individual(k) Calcule i represente gràficament la corba d'oferta de la indústria. (l) En les noves condicions de mercat, quin seria el preu d'equilibri en aquest mercat(m) Quina quantitat produirà cada empresa al preu que s'ha obtingut en la qüestió anterior(n) Represente gràficament les corbes de demanda, ingrés mitjà i ingrés marginal a que

s'enfronta una empresa individual(o) Quant de benefici obtindria l'empresa(p) Quines conclusions podem traure de la comparació dels resultats obtinguts quan les

empreses actuaven conjuntament i quan no hi ha coordinació i les empreses es fan lacompetència.

Page 9: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 8 -

C) QÜESTIONARI DE REPÀS DE MICROECONOMIA

1. Una funció de demanda – preu indica a) la quantitat monetària total que els consumidors estan disposats a gastar en un béb) quant s'ha comprat d'aquest béc) el preu màxim que està disposat a pagar pel bé d) la quantitat d'un bé que els consumidors estan disposats a comprar a cada preu en un període

determinat de temps

2. La corba de demanda preu d'un béa) és sempre decreixentb) és decreixent només en els béns complementarisc) és decreixent només en els béns substitutiusd) és decreixent només en els béns inferiors

3. La corba de demanda preu d'un bé normal es desplaçarà cap a la dreta sia) augmenta el preu del béb) el preu dels béns complementaris apujac) la renda nacional augmentad) els gustos dels consumidors es dirigeixen cap a altres béns

4. La corba de demanda preu d'un bé normal es desplaçarà cap a l'esquerra sia) el preu dels béns complementaris augmentab) la renda nacional augmentac) el preu dels béns substitutius augmentad) disminueix el preu del bé

5. Diem que dos béns són complementaris quana) en augmentar el preu d'un disminueix la quantitat de l'altreb) en augmentar el preu d'un augmenta la quantitat de l'altrec) en augmentar el preu d'un augmenta la quantitat dels dos d) el preu d'aquests dos béns sempre augmenten de forma simultània

6. Un bé inferior és per definició aquell que:a) els consumidors no compren excepte a molt baix preub) la quantitat comprada disminueix quan el seu preu abaixac) la seua utilitat marginal és zero o negativad) la quantitat comprada disminueix quan la renda del consumidor augmenta

7. Una corba d'oferta - preu es desplaçarà cap a l'esquerra quana) disminueix el preu d'altres béns que potencialment poden produir les empresesb) augmenta el preu dels factors de produccióc) disminueix el preu d'aquest béd) canvien els gustos i preferències dels consumidors

8. La corba d'oferta preu d'un bé es desplaçarà cap a al dreta si:a) augmenten els salarisb) es produeix un alça general en els preusc) es produeix una millora en la tecnologiad) augmenta el preu del bé en qüestió

9. Un augment en el preu de mercat ocasionaràa) un augment de la quantitat ofertab) una disminució de la quantitat ofertac) un desplaçament cap a la dreta de la corba d'ofertad) un desplaçament cap a l'esquerra de la corba d'oferta

Page 10: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 9 -

10. La condició necessària i suficient perquè un mercat estiga en equilibri és que: a) el preu al qual es compra el bé siga igual al preu al qual es ven b) la quantitat comprada siga igual a la quantitat venudac) el preu de mercat siga tal que la quantitat demandada és igual a la quantitat oferta al mateix preud) l'ingrés dels venedors siga igual a la despesa dels consumidors

11. Un desplaçament cap a la dreta de la corba de demanda provocaràa) un augment del preu i de la quantitatb) un augment del preu i una disminució de la quantitatc) una disminució del preu i de la quantitatd) una disminució del preu i un augment de la quantitat

12. Un desplaçament cap amunt de la corba d'oferta provocaràa) un augment del preu i de la quantitatb) un augment del preu i una disminució de la quantitatc) una disminució del preu i de la quantitatd) una disminució del preu i un augment de la quantitat

13. Un desplaçament simultani de la corba de demanda cap a la dreta i de la corbad'oferta cap amunt provocarà

a) un augment del preu i de la quantitatb) un augment del preu sense poder determinar què ocorrerà amb la quantitatc) un augment de la quantitat sense poder determinar què ocorrerà amb el preud) una disminució del preu i un augment de la quantitat

14. En Nadal les vendes de marisc experimenten un augment important malgratque el preu d'aquest bé augmenta considerablement. Això és degut al fet que

a) el marisc és un bé Giffenb) tot i que el preu del marisc augmenta, ho fa menys que el preu d'altres bénsc) és moda o costum consumir marisc en aquestes dates d) La teoria del preu no pot explicar alguns fets que ocorren en els mercats reals

15. L'elasticitat preu de la demanda indicaa) si el bé és complementari o substitutiub) quant s'està disposat a comprar a cada preuc) l'augment de la quantitat quan el preu disminueix en una unitatd) el canvi percentual de la quantitat respecte a un canvi percentual en el preu

16. Quan augmenta el preu d'un bé, la despesa dels consumidors en aquest béa) augmenta sempre perquè el bé és ara més carb) augmenta només si l'elasticitat renda és positivac) disminueix sempre perquè es ven menys quantitat d) disminueix només si l'elasticitat preu és major que un

17. Una reducció del preu del producte suposa menys ingressos per als venedorsquan

a) l'elasticitat preu de la demanda és major que unb) l'elasticitat preu de la demanda és menor que unc) l'elasticitat preu de la demanda és igual a und) l'elasticitat preu de la demanda és menor que zero

18. L'elasticitat renda de la demanda d'un béa) és negativa en els béns complementarisb) és negativa en els béns substitutiusc) és negativa en els béns inferiorsd) és negativa sempre

Page 11: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 10 -

19. Si una reducció del 10% en el preu ens fa augmentar un 5% les despeses dels consumidors enl'adquisició d'aquest bé, llavors, en aquesta zona de la corba de demanda, l'elasticitat preu serà

a) menor que unb) igual a unc) major que und) la informació donada no és prou per a determinar el valor de l'elasticitat

20. Si l'elasticitat renda d'un producte és major que una) es tracta d'un bé de primera necessitatb) es tracta d'un bé de luxec) es tracta d'un bé inferiord) l'elasticitat renda no pot ser major que un

21. L'elasticitat encreuada de la demandaa) és negativa quan es tracta de béns complementarisb) és negativa quan es tracta de béns substitutiusc) és negativa quan es tracta de béns inferiorsd) és negativa sempre

22. L'elasticitat de l'oferta d'un béa) és sempre positivab) és negativa en els béns inferiorsc) és negativa en els béns substitutiusd) és sempre negativa

23. Una llei sobre preus mínims que siga afectiva ocasionaràa) l'aparició d'importants excessos d'ofertab) l'aparició d'importants excessos de demandac) un augment de la demanda del béd) una disminució del preu del producte

24. Una llei sobre preus màxims que siga efectiva ocasionarà a) l'aparició d'importants excessos d'ofertab) l'aparició d'importants excessos de demanda c) un augment de l'oferta per part dels productors fins que arriben al preu màximd) un augment del preu del producte

25. L'establiment d'un impost específic sobre la producció d'un béa) desplaçarà la corba de demanda del bé cap a la dretab) desplaçarà la corba de demanda del bé cap a l'esquerra c) desplaçarà la corba d'oferta del bé cap a la dretad) desplaçarà la corba d'oferta del bé cap a l'esquerra

26. L'establiment d'una subvenció a tant alçat a favor dels pares que envien elsseus fills a centres privats d'ensenyança

a) desplaçarà la corba de demanda d'ensenyança privada cap amunt b) desplaçarà la corba de demanda d'ensenyança privada cap avall c) desplaçarà la corba d'oferta d'ensenyança privada cap amunt d) desplaçarà la corba d'oferta d'ensenyança privada cap avall

27. Si la corba de demanda d'un bé és totalment rígida i s'estableix un impostsobre la venda del producte

a) el consumidor suportarà totalment l'impost b) el productor suportarà totalment l'impost c) suportaran la meitat de l'impost el productor i l'altra meitat el consumidord) la part d'impost que suporte cada un dependrà de l'elasticitat de l'oferta

Page 12: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 11 -

28. Si la corba de demanda d'un bé és totalment elàstica i s'estableix un impostsobre la venda del producte

a) el consumidor suportarà totalment l'impost b) el productor suportarà totalment l'impostc) suportaran la meitat de l'impost el productor i l'altra meitat el consumidord) la part d'impost que suport cadascú dependrà de l'elasticitat de l'oferta

29. Si considerem l'existència de dos béns, un consumidor aconsegueix l'equilibria) quan se situa en el punt màxim de les respectives utilitats marginalsb) quan la utilitat marginal dels dos béns és la mateixac) quan la relació entre les utilitats marginals és igual a la relació entre els preusd) quan la utilitat marginal de tots els béns que consumeix és igual a zero

30. Una recta de balanç ens indicaa) la quantitat que s'està disposat a comprar a cada preub) la quantitat que s'està disposat a gastar en cada béc) totes les combinacions de béns que es poden adquirir amb un nivell de renda i uns determinats

preusd) totes les combinacions de béns que li proporcionen al consumidor el mateix nivell d'utilitat

31. La posició i la forma d'una recta de balanç ve determinadaa) pels seus gustos i per la quantia de la seua rendab) pel preu dels béns comprats i pels seus gustosc) pels preus dels béns i la renda però no pels seus gustosd) només pels seus gustos i preferències respecte als béns

32. Una corba d'indiferència ens indicaa) la quantitat que s'està disposat a comprar a cada preub) totes les combinacions de béns que es poden adquirir amb un nivell de renda i uns determinats

preusc) totes les combinacions de béns que li proporcionen al consumidor el mateix nivell d'utilitatd) la màxima utilitat que pot obtenir el consumidor

33. La posició i la forma d'una corba d'indiferència ve determinadaa) pels seus gustos i per la quantia de la seua rendab) pel preu dels béns comprats i pels seus gustos c) pel preu i la quantitat de renda, però no pels seus gustosd) només pels seus gustos i preferències respecte als béns

34. L'equilibri del consumidor s'aconsegueix a) en el punt on es tallen les corbes d'indiferènciab) en el punt on una corba d'indiferència es talla amb la recta de balanç c) en el punt on una corba d'indiferència és tangent a la recta de balançd) en el punt màxim de la corba d'indiferència

35. Quan el preu d'un bé normal abaixaa) l'efecte substitució i l'efecte renda se sumen per a incrementar la quantitatb) l'efecte substitució fa augmentar la quantitat i l'efecte renda tendeix a disminuir-lac) l'efecte substitució i l'efecte renda se sumen per a reduir la quantitatd) l'efecte substitució redueix la quantitat i l'efecte renda tendeix a augmentar-la

Page 13: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 12 -

36. Quan el preu d'un bé inferior abaixaa) l'efecte substitució i l'efecte renda se sumen per a incrementar la quantitatb) l'efecte substitució fa augmentar la quantitat i l'efecte renda tendeix a disminuir-lac) l'efecte substitució i l'efecte renda se sumen per a reduir la quantitatd) l'efecte substitució redueix la quantitat i l'efecte renda tendeix a augmentar-la

37. Es diu que un bé és un “bé Giffen” quana) l'efecte substitució és negatiu i l'efecte renda positiub) l'efecte renda és positiu i menor que l'efecte substitucióc) l'efecte renda és negatiu i major que l'efecte substituciód) l'efecte renda és negatiu i l'efecte substitució positiu

38. La llei dels rendiments marginals decreixents ens diu que a) a curt termini, conforme augmenta la quantitat emprada de factor treball els augments de producció

són cada vegada menorsb) si augmentem al doble el capital i el treball la producció augmentarà menys del doblec) la producció disminueix quan s'utilitza molta quantitat de factor variable amb poca quantitat de factor

fixd) a llarg termini els beneficis de l'empresa disminueixen

39. Una corba isoquanta ens mostraa) totes les combinacions de béns que es poden adquirir amb un nivell de renda i uns determinats

preusb) totes les combinacions de factors que ens proporcionen el mateix nivell de produccióc) totes les combinacions de factors que podem comprar al mateix costd) la combinació de béns que ens proporciona major producció amb una determinada renda

40. Diem que hi ha rendiments creixents a escala quana) a llarg termini la producció creix en la mateixa proporció que l'ocupació de factorsb) mantenint la proporció entre capital i treball constant, la producció creix de forma més que

proporcional a l'augment en la utilització dels factorsc) el producte marginal físic del factor variable és creixent quan tenim un factor fix d) els rendiments a escala no poden ser creixents perquè ha de complir-se la llei dels rendiments

marginals decreixents.

41. En la funció de producció a curt termini, la utilització de factor variabledetermina que l'empresa se situe

a) en el màxim de la producció mitjanab) entre el màxim de la producció mitjana i el punt en el qual la producció marginal és igual a zeroc) entre el màxim de la producció marginal i el màxim de la producció mitjanad) entre el mínim de la producció mitjana i el màxim de la producció marginal

42. La funció de cost mitjà fixa) és una recta horitzontal perquè el cost fix no canviab) és primer decreixent i després creixent c) és primer creixent i després decreixentd) és contínuament decreixent

43. La corba de cost marginala) és sempre creixentb) és sempre decreixentc) és primer decreixent i després creixentd) és primer creixent i a partir de cert punt comença a decréixer

Page 14: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 13 -

44. El cost marginal indica a) l'augment en el cost fix en produir una unitat mésb) l'augment del cost total quan s'empra una unitat més de factor variablec) l'augment del cost total quan es produeix una unitat mésd) el cost de contractar un treballador més

45. La corba de cost marginala) talla el cost mitjà variable i el cost mitjà total pels respectius punts mínimsb) no talla mai les corbes de costs variablesc) és tangent al cost mitjà total al punt mínimd) és paral·lela al cost mitjà total

46. Diem que hi ha economies d'escala quan a) el cost mitjà a llarg termini disminueix en augmentar l'escala de producciób) no es compleix la llei dels rendiments marginals decreixentsc) els costs marginals són constantsd) la funció de producció és creixent

47. Una empresa en competència perfectaa) pot vendre tota la quantitat que produïsca sempre que ho faça al preu de mercatb) si vol vendre més ha de rebaixar el preu respecte a la competènciac) procura fer publicitat per a vendre millor el seu producted) ven un producte molt paregut al de la competència però amb diferent marca

48. En un mercat en competència perfectaa) cap empresa té capacitat per a influir sobre el preu de mercatb) hi ha moltes empreses per hi ha una empresa líder que és la que marca el preuc) hi ha diverses empreses molt grans que competeixen fortament entre elles d) cada empresa procura rebaixar el preu per a llevar-li clients a la competència

49. En un mercat en competència perfectaa) el nombre d'empreses és constant i no canvia a curt ni a llarg terminib) els preus els estableix el govern c) hi ha perfecta mobilitat de recursos, tant a curt com a llarg terminid) el producte de cada empresa es diferència de les altres en la marca

50. La corba d'oferta a curt termini d'una empresa en competència perfecta seràa) tota la corba de cost marginalb) la part creixent de la corba de cost marginal per damunt del cost mitjà variablec) la part creixent de la corba de cost marginal per damunt del cost mitjà totald) res de l'anterior

51. La corba d'oferta a llarg termini d'una empresa en competència perfecta seràa) tota la corba de cost marginalb) la part creixent de la corba de cost marginal per damunt del cost mitjà variablec) la part creixent de la corba de cost marginal per damunt del cost mitjà totald) res de l'anterior

52. Si l'ingrés marginal és major que el cost marginal, una empresa per tal demaximitzar beneficis deurà

a) reduir la seua producciób) augmentar la seua produccióc) tancar l'empresad) el que interessa a l'empresa és en tot cas produir als mínims costs mitjans totals

Page 15: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 14 -

53. Una empresa en competència perfecta maximitza beneficis a) venent a un preu major que el cost marginalb) produint una quantitat tal que el cost marginal siga igual al preuc) produint una quantitat tal que el cost total siga igual a l'ingrés totald) produint més quantitat que la competència encara que haja de vendre més barat

54. La corba de demanda a què s'enfronta una empresa en competència perfectaserà

a) igual a la demanda de mercat dividit pel nombre d'empreses existentsb) sempre decreixentc) molt rígidad) horitzontal i igual al preu de mercat

55. L'ingrés mitjà per a una empresa en competència perfectaa) és sempre igual a l'ingrés marginalb) és major que l'ingrés marginalc) és major que el preud) la funció d'ingrés mitjà sempre va per davall de la funció de demanda

56. Un monopoli maximitza beneficisa) si ven a un preu major que el cost mitjà totalb) sempre que l'ingrés marginal és major que el cost mitjà totalc) sempre que produeix una quantitat tal que l'ingrés marginal és igual al cost marginald) sempre que produeix una quantitat tal que l'ingrés mitjà és igual al cost mitjà

57. La corba d'oferta d'un monopoli a curt termini seràa) tota la corba de cost marginalb) la part creixent de la corba de cost marginal per damunt del cost mitjà variablec) la part creixent de la corba de cost marginal per damunt del cost mitjà totald) res de l'anterior

58. El benefici total d'una empresa és iguala) a la diferència entre ingrés mitjà i cost mitjà total multiplicat per la quantitat venudab) a la diferència entre ingrés marginal i cost marginal multiplicat per la quantitat venudac) a la diferència entre preu i cost marginal multiplicat per la quantitat venudad) al preu multiplicat per la quantitat

59. La corba de demanda a què s'enfronta una empresa en un mercat tipus oligopolia) és equivalent la corba de demanda de mercat dividit pel nombre d'empreses b) és horitzontal i igual al preu de mercatc) és igual a la corba d'ingrés marginald) és indeterminada perquè depén de la reacció de les altres empreses

60. En un mercat tipus competència monopolística trobema) moltes empreses petites amb un producte idènticb) moltes empreses petites amb un producte diferenciatc) poques empreses amb producte diferenciatd) una única empresa

61. El millor nivell de producció per a una empresa d'un oligopoli diferenciat seràaquell en què

a) L'ingrés mitjà és igual al cost mitjà totalb) L'ingrés total és igual al cost marginalc) El preu és igual al cost marginald) L'ingrés marginal és igual al cost marginal

Page 16: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 15 -

II. MACROECONOMIAA) TEMES DE DISCUSSIÓ

1. - És evident que tot el que es produïx en una economia al llarg d'un període de temps ha de serusat per algú en eixe període o s'ha d'afegir al que algú posseïx al principi del període. Així doncs,el producte nacional ha de ser igual al gasto nacional. Explicar

2. - Suposem que per un desordre social cal emprar en la força de policia a 150.000 hòmensaddicionals, de forma que li'ls pague (en total) precisament el que li'ls hauria pagat en les seuesocupacions prèvies. Què ocorrerà amb la renda nacional?. Com es vorà afectat el benestareconòmic?. Discutisca les limitacions del concepte de renda nacional i la seua utilització com aindicador de benestar.

3. - Si l'estalvi augmenta, com l'estalvi ha de ser igual a la inversió, la inversió augmentarà. D'aixòes dedueix que l'oferta i la demanda agregada sempre creixen juntes i sempre són iguals.Discutisca l'afirmació anterior.

4. - Si el govern decideix abaixar l'impost sobre la renda de les persones físiques, les famíliespoden gastar més i tindran més renda i per tant augmenta la propensió mitjana al consum. Éscorrecte el raonament anterior?

5. - Per què els béns de capital i les indústries de béns duradors sofrixen més amb una recessióque les indústries que produeixen béns i servicis peribles?

6. - “El dèficit fiscal de la zona euro es va situar l'any 2002 al voltant del 2% del PIB, més del dobledel 0,9% previst. Els ministres d'Economia van reconéixer que la desviació del pressupost es devia,en part, a l'evolució econòmica. Creu que la crisi econòmica pot ser una de les causes del dèficit enel pressupost?.

7. - El diner és qualsevol mitjà de pagament generalment acceptat. Amb les targetes de crèdit espoden efectuar pagaments. És diner les targetes de crèdit? Quina classe de diner és?

8. - Els bancs no poden prestar més del que al seu torn ells han amprat. Els bancs poden creardiners i prestar-lo. Són reconciliables aquestes dues afirmacions?

9. - És possible controlar o l'oferta monetària o el tipus d'interés, però no ambdues alhora.Comente aquesta afirmació utilitzant gràfics

10. - En Estats Units s'anuncia un pròxim augment dels tipus d'interés davant els indicis derecuperació econòmica. Assenyale els efectes que aquest augment dels tipus pot tenir sobre laproducció i els preus.

11. - Fins i tot amb la teoria de la preferència per la liquiditat, un increment de la propensió al'estalvi redueix el tipus d'interés mitjançant el seu efecte sobre la renda. Discutisca aquestaafirmació. Hi ha alguna limitació a aquesta proposició?.

12. - Comente els efectes que té la inflació sobre els grups de rendes fixes, els deutors i elscreditors. És possible protegir-se dels efectes redisdtributius de la inflació?

Page 17: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 16 -

B) PROBLEMES DE MACROECONOMIA

1. - Considere una economia simple amb 3 empreses. La primera, un agricultor que produeix blatper valor 1.000, havent d'afrontar uns gastos en salaris de 250 i una renda de la terra de 300. Lasegona, un molí que compra el blat a l'agricultor i que paga uns salaris de 150 i produeix farina pervalor de 1.750, i la tercera, un forn que compra la farina del molí, paga uns salaris de 500 i produeixpa per valor de 500. Determinar:

(a) El valor de la producció total de l'economia(b) El valor afegit de l'economia(c) Les rendes totals dels factors(d) La despesa total (despesa interior total) de l'economia

2. - En una economia amb només dues empreses (A i B) i un sector públic es recopilen lessegüents dades referides a un determinat període de temps:

EMPRESA AGASTOS INGRESSOS

CompresDetall de les compres

a l'empresa B 6.000a estrangers 5.000

11.000 VendesDetall de les vendes

a unitats de consum 10.000a l'empresa B 21.000al govern 5.000a estrangers 8.000

44.000

Salaris 20.000 Augment de capital fix 6.000Lloguers 1.000 Augment d'estocs 4.000Imposts indirectes 1.000Impost sobre beneficis 2.000Depreciació 5.000Dividends 7.000Beneficis no distribuïts 7.000Suma 54.000 Suma 54.000

EMPRESA BGASTOS INGRESSOS

Compres 40.000 Vendes 72.000Detall de lescompres

a l'empresa A 21.000a estrangers 19.000

Detall de lesvendesa unitats de consum 45.000a l'empresa B 6.000a estrangers 21.000

Salaris 22.000 Augment de capital fix 0Lloguers 500 Augment d’estocs -1.000Imposts indirectes 1.500Impost sobre beneficis 700Depreciació 3.300Dividends 1.000Beneficis no distribuïts 2.000Suma 71.000 Suma 71.000

Page 18: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 17 -

GOVERNGASTOS Ingressos

Interessos del deute 1.000 Imposts directes 9.700Amortització del deuteDisminució neta de la posició deutora

200 Detall d'imposts directessobre les empreses 2.700sobre les persones 7.000

Salaris 6.000 Imposts indirectes 2.500Compres 5.000Suma 12.200 Suma 12.200

A partir de les dades anteriors, (a) Prepare els estimadors del producte interior brut a preus de mercat i a cost de factors i

de la despesa interior total(b) Prepare els estimadors de la renda nacional, de la renda personal i de la renda

disponible(c) Prepare un compte de capital que ens mostre la identitat de l'estalvi i la inversió.(d) Calcule l'estalvi de les unitats de consum, de les empreses i del govern(e) El govern, té dèficit o superàvit?(f) Calcule el valor de la inversió neta(g) Prepare un compte que mostre les transaccions amb la resta del món.(h) La balança comercial, té dèficit o superàvit?

3. - Tenim informació dels següents comptes de la comptabilitat Nacional,

Concepte Milionsd'euros

P.I.B. (a preus de mercat) 151.370Rendes netes procedents de la resta del món -1.020Consum de capital fix (amortitzacions) 14.020Consum totalDetall del consumConsum privat 105.810Consum públic 17.370

123.180

Inversió bruta (formació bruta de capital privada i pública) 32.320Imposts indirectes 9.230Subvencions a empreses 2.810Beneficis no distribuïts 18.550Imposts directes nets 6.860

Determinar:(a) La despesa interior total(b) El P.N.B. a preus de mercat(c) El saldo net exterior (saldo de la balança comercial)(d) La renda nacional(e) La renda disponible(f) L'estalvi aparent de les famílies

4. - Considere un economia tancada i sense sector públic Consum autònom C0 = 120Propensió marginal al consum c = 0,80Inversió I = 80

(a) Calcular i representar gràficament la renda d'equilibri(b) Calcular el consum i l’estalvi de l’economia

Page 19: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 18 -

Supose ara que les famílies decideixen gastar menys i estalviar més, de manera que disminueix lapropensió marginal al consum fins a 0,75 ( c = 0,75)

(c) Què ocorrerà amb la renda de equilibri? Calcule el nou nivell de renda.(d) Calcule el consum i l’estalvi y compare.lo amb la situació anterior.

Considere ara que hi han bones expectatives i els empresaris decideixen augmentar la inversió (e) Què ocorrerà amb la renda d'equilibri si la inversió augmenta en 20 (I = 100)(f) Què ocorre amb el consum i amb l'estalvi com a conseqüència de l'augment de la

inversió

5. - Considere un economia tancada amb sector públic Consum autònom C0 = 50Propensió marginal al consum c = 0,75Inversió I = 80Imposts directes T = 100Despeses públiques GP = 120

(a) Calcular i representar gràficament la renda d'equilibri(b) Calcular la demanda agregada(c) Comprovar que l'estalvi és igual a la inversió

Supose ara que el govern decideix equilibrar el seu pressupost augmentant els imposts fins a 120. (d) Que ocorrerà amb la renda d'equilibri?

Supose ara que el govern decideix incrementar la despesa però mantenint l'equilibri pressupostari,de forma que tant els imposts com les despeses passen a ser 150 (T=150; Gp=150).

(e) Quin efecte té l'increment del pressupost equilibrat sobre la renda d'equilibri?

6. - Considere un economia oberta i amb sector públic amb les següents dades:Consum autònom C0 = 70Propensió marginal al consum c = 0,75Inversió I = 60Despeses públiques (compra de béns i servicis) GP = 200Transferències publiques a les economies domèstiques R = 62Taxa impositiva t = 0,2Exportacions X = 100Propensió a importar m = 0,1 (Importacions M = m I)

Calcular (a) El nivell de renda d'equilibri(b) El nivell de consum i d'estalvi(c) El saldo del pressupost del sector públic(d) El saldo de la balança comercial(e) Si la inversió passa a ser 80, quin serà el nou nivell de renda d'equilibri?(f) Quin és el valor del multiplicador?

7. - Considere un economia oberta i amb sector públic amb les següents dadesConsum autònom C0 = 580Propensió marginal al consum c = 0,7Inversió planejada I = 2.000Despeses públiques GP = 1.400

Transferències publiques a les economiesdomèstiques R = 600Taxa impositiva t = 0,2Exportacions X = 1.000Importacions M = 1.000

Page 20: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 19 -

1. - Calcular (a) El nivell de renda d'equilibri(b) El nivell de consum i d'estalvi(c) El saldo del pressupost del sector públic

2. - Supose que es confia que l'augment de les exportacions ens permetrà que la renda d'equilibriaugmente fins a 12.000

(d) Quin hauria de ser el saldo de la balança comercial perquè s'aconseguira el nivell derenda de 12.000

(e) Quin serà llavors el consum i l'estalvi(f) Quin seria el saldo del sector públic

3. - Supose que amb les dades inicials, el govern aprova un programa de construcció d'escoles pervalor de 200. Calcular la nova renda d'equilibri, el nivell de consum i d'estalvi i el saldo del sectorpúblic per a cada una de les següents alternatives per a finançar l'augment de la despesa

(g) Incrementar la taxa impositiva al 22 %(h) Reduir les transferències en 200 (R = 400)(i) Demanar un préstec al Banc d'Espanya i no augmentar els imposts ni reduir les

transferències.4. - Supose que en compte de construir escoles es proposa un programa de modernització militarpel mateix import de 200, basat en la construcció de vaixells de guerra en drassanes espanyoles.Calcular la nova renda d'equilibri, el nivell de consum i d'estalvi i el saldo del sector públic sil'augment de la despesa es finança:

(j) Incrementant la taxa impositiva al 21,56862 %(k) Reduint les transferències en 160 (R = 440)(l) Demanant un préstec al Banc d'Espanya.

5. - Supose ara que el programa de modernització militar consisteix a adquirir avions de combat alsEstats Units pel mateix import de 200. Calcular la nova renda d'equilibri, el nivell de consum id'estalvi i el saldo del sector públic si l'augment de la despesa es finança

(m) Incrementant la taxa impositiva al 21,56862 %(n) Reduint les transferències en 160 (R = 440)(o) Demanar un préstec al Banc d'Espanya.

6. - Tindria algun incidència aquesta ultima proposta sobre l'economia dels Estats Units?

8. - A partir de la següent informació Passiu del banc central 1.000Diners en mans del públic 800Dipòsits de la banca privada en el banc central 100Dipòsits a la vista 2.500Dipòsits d'estalvi i termini 1.500

Calcular:(a) Els diners que mantenen els bancs en les seues caixes(b) L’encaix bancari(c) El coeficient de caixa(d) La Base monetària(e) L'oferta monetària en sentit estricte (M1)(f) Les disponibilitats líquides (M3)(g) El multiplicador dels dipòsits bancaris(h) El multiplicador de la base monetària

Page 21: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 20 -

D) QÜESTIONARI DE REPÀS DE MACROECONOMIA

1. - En la funció de consum del model keynesià de determinació de la renda d'equilibri a) el consum és funció de la renda disponibleb) el consum és funció de la riquesa dels consumidorsc) el consum depén de la variació en el nivell de preusd) el consum depén del tipus d'interés

2. - La propensió marginal al consum és la relació entre:a) l'increment del consum i l'increment de la renda disponibleb) l'increment del consum i la renda disponible totalc) el consum total i l'increment de la renda disponibled) el consum total i la renda disponible total

3. - En la funció de consum del model keynesiàa) la propensió marginal al consum és constant al llarg de la funciób) la propensió marginal al consum és creixent al llarg de la funcióc) la propensió marginal al consum és decreixent al llarg de la funciód) la propensió marginal al consum és primer creixent i després decreixent

4. - En la funció de consum del model keynesiàa) la propensió mitjana al consum és creixent al llarg de la funciób) la propensió mitjana al consum és decreixent al llarg de la funcióc) la propensió mitjana al consum és constant al llarg de la funciód) la propensió mitjana al consum és creixent per a rendes baixes i decreixent per a rendes altes

5. - La propensió mitjana al consuma) és major que la propensió marginal al consum b) és menor que la propensió marginal al consumc) és igual a la propensió marginal al consumd) és major que la propensió marginal al consum per a rendes baixes i menor per a rendes altes

6. - En la funció de consuma) la propensió marginal al consum sempre té un valor entre zero i unb) la propensió marginal al consum pot tenir un valor major que unc) la propensió marginal al consum pot arribar a ser menor que zerod) la propensió mitjana al consum més la propensió marginal al consum sumen sempre un

7. - En la funció de consuma) la propensió mitjana al consum sempre té un valor entre zero i unb) la propensió mitjana al consum més la propensió mitjana a l'estalvi sumen sempre unc) la propensió marginal al consum més la propensió mitjana a l'estalvi sumen sempre und) la propensió mitjana al consum més la propensió marginal al consum sumen sempre un

8. - En el model keynesià de determinació de la renda d'equilibri, la inversióa) és una funció de la rendab) és una funció del P.I.B.c) és funció del tipus d'interésd) depén dels imposts

9. - La compra d'accions en la borsa suposarà :a) un increment de la inversió brutab) un increment de la inversió netac) un augment del stock de capital d) no suposa cap augment de la inversió

Page 22: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 21 -

10. - En el model keynesià de determinació de la renda d'equilibri, la despesa públicaa) depén dels impostsb) és una funció de la rendac) és funció del tipus d'interésd) és una variable exògena que no depén de la renda

11. - En el model keynesià de determinació de la renda d'equilibri, les exportacionsa) les determina el governb) depenen del nivell de renda c) són una funció de la inversió i la tecnologiad) són una variable exògena que depén de la situació econòmica de la resta del món

12. - En el nivell de renda d'equilibria) les entrades al flux circular de la renda han de ser iguals a les eixides b) l'estalvi deu ser major que el consumc) les importacions menys les exportacions han de ser igual als impostsd) l'estalvi més la inversió ha de ser igual a la renda més el consum

13. - Si per a cada nivell de renda els consumidors decideixen incrementar el seu estalvi:a) augmentarà el nivell de renda i ocupació.b) disminuirà el nivell de renda i ocupacióc) augmentarà el volum d'estalvi de l'economia.d) augmentarà la inversió

14. En el nivell de renda d'equilibri:a) Hi ha sempre plena ocupació.b) no hi ha acumulació no desitjada d'estocs.c) les exportacions són sempre iguals a les exportacionsd) les despeses públiques no poden superar la recaptació tributaria

15. - En una economia tancada i amb sector públic, la condició d'equilibri exigeix que:a) l'estalvi i la inversió coincidisquenb) hi haja plena ocupació.c) la suma d'estalvi i imposts siga igual a la suma d'inversió i despeses públiques.d) el consum siga igual a la inversió.

16. - Si a propensió marginal a l'estalvi és igual a 1/3, el multiplicador serà igual a:a) 0,7b) 1/3c) 3d) el multiplicador depén de la propensió marginal al consum i no de la propensió marginal de l'estalvi.

17. - El multiplicador serà major com:a) major siga la propensió marginal al consumb) major siga la propensió marginal a l'estalvi.c) major siga la propensió marginal a importard) major siga la taxa impositiva

18. - Si tenim un valor del multiplicador igual a 4, açò ens indica quea) quan la renda augmenta en 100 la inversió augmentarà 400b) un increment de la inversió de 100 produirà un increment de la renda de 400c) un increment del consum en 100 produirà un augment de la inversió en 400d) un increment de l'estalvi de 100 produirà un increment de la renda de 400

Page 23: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 22 -

19. - Quan la propensió marginal al consum és pròxima a la unitat:a) el multiplicador a penes actua perquè no hi ha prou estalvi per a finançar la inversió.b) el multiplicador actua molt perquè els augments de renda resultants fomenten la inversió.c) el multiplicador actua molt perquè afecta les indústries que produeixen béns de consum.d) el multiplicador prendrà valors pròxims a zero.

20. - La política fiscala) es refereix a la utilització de les magnituds pressupostàries per influir el nivell de preus i activitat

econòmicab) es refereix exclusivament a política del govern en matèria tributàriac) es refereix a la fiscalització de l'activitat empresarial que realitza l'Estatd) es refereix a la persecució del frau fiscal

21. - Si el govern augmenta les despeses públiques sense augmentar els impostsa) no pot fer-ho perquè no tindrà diners per a pagar la despesab) la renda d'equilibri i l'ocupació augmentaranc) la renda d'equilibri i l'ocupació disminuirand) no tindrà cap efecte sobre el nivell d'activitat econòmica

22. - Si el govern augmenta les despeses públiques i els imposts en la mateixa quantiaa) la renda d'equilibri no canviab) la renda d'equilibri augmenta c) disminueix l'ocupació per l'augment de la despesa d) disminueix el consum total en la quantia de l'augment dels imposts

23. - Quan un govern augmenta els impostsa) diem que està fent una política fiscal confiscatòriab) diem que està fent una política fiscal expansivac) diem que està fent una política fiscal contractivad) diem que està fent una política fiscal equilibrada

24. - Quina de les següents mesures correspon a una política fiscal expansiva?a) una reducció d'impostsb) una reducció dels subsidis c) una reducció de la despesa públicad) una reducció simultània d'imposts i despeses

25. - Quina de les següents mesures pot anar dirigida a reduir la demanda agregada?a) un augment dels impostsb) un augment de les pensions de jubilacióc) un augment en les despeses militarsd) un augment en les despeses socials

26. - Si el coeficient de caixa bancari fora zero:a) la creació de diners bancaris seria zero.b) la creació de diners bancaris no tindria límit.c) l'oferta monetària coincidiria amb la base monetàriad) els bancs no podrien concedir crèdits.

27 - Un coeficient de caixa bancari del 15% implica que:a) els actius totals han de ser equivalents almenys al 15% dels dipòsits.b) els dipòsits dels bancs han de ser iguals al 15% de les reserves.c) les reserves han de ser almenys igual al 15% dels dipòsits.d) la base monetària és igual al 15% de les disponibilitats líquides.

Page 24: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 23 -

28. - Quan el banc central desitja augmentar l'oferta monetària:a) compra bons.b) ven bonsc) augmenta el coeficient de caixa.d) augmenta el tipus d'interés

29. - En el model Keynesià, un augment de l'oferta monetària:a) no produeix cap efecte ja que els diners són neutralsb) manté la renda al nivell anterior, provocant un augment de preus.c) augmenta el tipus d'interés i augmenta l'estalvi i la inversiód) disminueix el tipus d'interés i augmenta la inversió i la renda.

30. - La hipòtesi de la taxa natural de desocupació implica que:a) en el llarg termini no hi ha relació entre inflació i desocupació.b) l'augment de salaris es tradueix a la llarga en augment en els preus.c) la corba de Philips a curt termini té més pendent que la corba de Philips a llarg termini.d) per a reduir la desocupació cal augmentar la inflació.

31. - En un model senzill d'inflació de costos, un augment en els preus del petroli produirà:a) un augment dels preus i del nivell de producciób) un augment dels preus mantenint constant el nivell de produccióc) un augment dels preus i una reducció en el nivell de producciód) no tindrà efectes ni sobre la producció ni sobre els preus.

32. - La inflacióa) afavoreix la inversió productivab) beneficia els rendistes c) beneficia els creditors d) beneficia els deutors

33. - El PNB real mesura el valor de:a) la producció de l'any als preus correntsb) la producció de l'any als preus d'un any basec) la producció de l'any base als preus actualsd) la producció de l'any base als preus de l'any base

34. - Si el PNB nominal augmenta i l'índex de preus també augmenta, llavors:a) el PNB real necessàriament augmentab) el PNB real és sempre constantc) el PNB real augmentarà només si l'augment percentual del PNB és major que l'augment percentual

de l'índex de preus.d) el que ocorre amb el PNB real depén de l'evolució de la Renda Nacional.

35. - La diferència entre PNB i RN és igual a:a) els imposts sobre les vendesb) l'índex de preusc) els imposts sobre les vendes més la depreciaciód) els pagaments de transferència més la depreciació

Page 25: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 24 -

SOLUCIONS AL QÜESTIONARI DE REPÀS DE MICROECONOMIA

1 d2 a3 c4 a5 a6 d7 b8 c9 a

10 c11 a12 b13 b14 c15 d16 d17 a18 c

19 c20 b21 a22 a23 a24 b25 d26 a27 a

28 b29 c30 c31 c32 c33 d34 c35 a36 b

37 c38 a39 b40 b41 b42 d43 c44 c45 a

46 a47 a48 a49 c50 b51 c52 b53 b54 d

55 a56 c57 d58 a59 d60 b61 d

SOLUCIONS AL QÜESTIONARI DE REPÀS DE MACROECONOMIA

1 a2 a3 a4 b5 a6 a

7 b8 c9 d

10 d11 d12 a

13 b14 b15 c16 c17 a18 b

19 c20 a21 b22 b23 c24 a

25 a26 b27 c28 a29 d30 a

31 c32 d33 b34 c35 c

Page 26: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 25 -

II. LECTURES RECOMANADES

L'ORGANITZACIÓ ECONÒMICAD'UN CAMP DE CONCENTRACIÓ

R.A. RADFORD

Excepte en circumstàncies anormals les institucions socials, idees i hàbits del món exteriores veuen reflectits en un camp de concentració. Es tracta d'una societat poc usual, però de granvitalitat. L'organització d'un camp i la seua política, són assumptes que preocupen considerablementals seus habitants, ja que aquestes són qüestions que afecten la seua existència present, i potsertambé la futura. Açò no és cap exageració. Ningú pretén que els assumptes d'un camp deconcentració tinguen més importància que la purament local, però dins d'aquest món d'horitzons queés el propi camp, la seua importància és tan gran, que resulta molt més fàcil per a l'observadorminimitzar la seua importància que exagerar-la. Els assumptes humans són fonamentalmentproblemes pràctics, i el criteri per a valorar la seua importància en un determinat moment i lloc, és engran manera el dels efectes immediats que tinguen sobre les vides dels afectats per ells. A unpresoner li poden paréixer molt importants problemes com el de si les llandes de carn van a serrepartides fredes o calentes, sense que per això es perda de vista la importància del Pacte del'Atlàntic.

Un aspecte de l'organització social és el de l'activitat econòmica, i aquesta, junt amb altresmanifestacions de l'existència dels grups humans, pot trobar-se en qualsevol camp de concentració.És cert que un presoner no depén del seu esforç per a la provisió de les seues necessitats, i fins i totdels petits luxes de la vida; però a través de la seua activitat econòmica, intercanviant béns i servicis,el seu nivell de vida material millora considerablement. I aquest és un assumpte molt seriós per a unpresoner: ell no està "jugant a botigues", encara que la reduïda escala de les transformacions il'expressió de comoditats i necessitats en termes de productes tan simples com ara els cigarrets, elpernil, les fulletes d'afaitar i el paper d'escriure, fa que la urgència d'aquestes necessitats siga difícild'apreciar inclús per a un ex-presoner que porte fora del camp més de tres mesos. De totesmaneres, cal destacar que l'activitat econòmica no té un pes tan gran en una societat de presonerscom en el món en general. La producció possible és molt restringida; ja hem dit que el presoner nodepén del seu esforç per a cobrir les seues necessitats ni per a proporcionar-se luxes; l'èmfasi recaumés bé sobre l'intercanvi i els mitjans d'intercanvi. Un camp de concentració no pot comparar-seamb el regateig bulliciós d'un mercat de carrer sinó amb la inèrcia econòmica d'una família sentadaen taula al voltant del sopar.

Lògicament els entreteniments, els interessos acadèmics i literaris, els jocs i discussionsreferents a “l’altre món” tenen més importància en la vida diària que la que tenen en societatsnormals, però seria erroni subestimar la importància de l'activitat econòmica. Cada presoner repaproximadament la mateixa quantitat de béns essencials; per mitjà del comerç les preferènciesindividuals s'expressen i el nivell de vida millora. Tots ocasionalment i la majoria amb regularitat,realitzen intercanvis d'un tipus o d'un altre.

Encara que un camp de presoners proporciona un exemple viu d'una economia molt simpleque pot usar-se com a alternativa a l'economia tipus Robinson Crusoe, tan estimada en els llibres detext, i encara que la seua simplicitat fa divertida i instructiva la demostració de certes hipòtesiseconòmiques, la meua opinió és que la seua principal significació és sociològica. És cert que és

Page 27: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 26 -

interessant observar el creixement dels costums i institucions en una societat nova, prou xicoteta isimple com per a impedir que els detalls enfosquisquen les línies fonamentals i com perquè lessituacions de desequilibri enfosquisquen el funcionament del sistema. Però el més important és launiversalitat i espontaneïtat d'aquesta econòmica; va sorgir, no per imitació conscient sinó com aresposta a necessitats i circumstàncies immediates. Qualsevol similitud entre l'organitzacióeconòmica dels camps de presoners i l'organització econòmica del món exterior és la prova de queestímuls similars provoquen respostes semblants.

A continuació incloc les dades essencials perquè el relat resulte intel·ligible. Els camps delsquals l'autor té experiència eren Oflags (offigierslager, camp de concentració alemany per a oficialspresoners de guerra), i en conseqüència l'economia no es complicava amb pagaments al treball delspresoners per part de les autoritats. Es componien normalment d'una població d'unes 1200 a 2500persones allotjades en cert nombre de barracons separats però comunicats, amb una companyiad'uns 200 aproximadament en cada barracó. Cada companyia formava un grup separat dins del'organització principal i dins de les companyies els presoners s'agrupaven en unitats voluntàries iespontànies que compartien la mateixa habitació i menjaven junts.

Existia un actiu comerç entre individus en tots els béns de consum i alguns servicis. La majorpart del comerç consistia en intercanvi de menjar contra cigarrets o una altra classe de menjar, peròels cigarrets van pujar d'estatus de mercaderia normal al de moneda. Existia moneda alemanya,però no circulava excepte per a saldar deutes de joc, ja que eren pocs els articles que es podiencomprar amb ella en la cantina.

El nostre aprovisionament consistia en les racions subministrades per les autoritats i,principalment, en el contingut dels paquets de menjar de la Creu Roja: llet condensada, pernil,mantega, galletes, carn en llanda, xocolate, etc., i cigarrets. En el que a les racions es referix lesquantitats rebudes per cada individu eren regulars i iguals. Es rebien també paquets privats de roba,articles de neteja i cigarrets i ací desapareixia la igualtat, a causa de les diferències dels enviamentsi a les vel·leïtats del repartiment postal. Tots aquests articles eren objecte de comerç i intercanvi.

El DESENVOLUPAMENT I ORGANITZACIÓ DEL MERCATPoc de temps després de ser capturat, cada presoner s'adonava que era tant d'indesitjable

com innecessari, en vista de la igualtat i escassetat de l'aprovisionament, el regalar o acceptar regalsde cigarrets i menjar. La bona voluntat es va transformar en comerç com una forma més equitativade maximitzar la satisfacció individual.

Vam arribar a un camp provisional a Itàlia aproximadament 15 dies després de ser capturatsi una setmana més tard vam rebre cadascú de nosaltres un quart de paquet de menjar de la CreuRoja. De seguida l'intercanvi, iniciat ja abans de la nostra arribada, va multiplicar el seu volum.Començant amb el pur bescanvi directe, tal com el del no fumador canviant la seua ració de cigarretsper la ració de xocolate d'un amic que fumava, els intercanvis més complicat prompte es vanconvertir en costum acceptat. Circulaven històries sobre un “Padre” que va començar donant voltespel camp amb una llanda de formatge i cinc cigarrets i tornava a el seu llit amb un paquet sencer amés dels seus cigarrets i formatge originals; el mercat no era perfecte encara. En una setmana odos, a mesura que el volum de comerç creixia, van començar a aparéixer escales aproximades devalors d'intercanvi. Els Sikhs (ciutadans de l'Índia que van lluitar amb els anglesos); que haviencomençat canviant la carn en llanda per pràcticament qualsevol aliment, van començar a exigir pernili margarina, es va comprovar que una llanda de pernil valia 1/2 lliura de margarina, i alguna altra

Page 28: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 27 -

cosa més, que una ració de cigarrets valia unes quantes racions de xocolate, que una llanda decarlotes no valia pràcticament res.

En aquest camp no visitàvem amb freqüència altres barracons i els preus variaven d'un lloca un altre; d'ací la part de veritat en la història del capellà rondador. Cap a finals de mes, quan vamarribar al nostre camp permanent, existia ja un mercat molt actiu en totes les mercaderies i els seuspreus relatius eren ben coneguts i expressats, no en termes unes d'altres (no valoraven la carn enllanda en termes de sucre), sinó en termes de cigarrets. El cigarret es va convertir en patró de valor.En el camp permanent la gent va començar passant pels barracons pregonant les seues ofertes,"formatge per set" (cigarrets), i les hores immediates a l'entrega de paquets eren la bogeria. Elsinconvenients d'aquest sistema van conduir a la seua substitució per un tauler d'anuncis d'intercanvisen cada barracó on davall dels encapçalaments de “nom” “número d'habitació” “desitja” i “ofereix”, esdonava publicitat a les ofertes i demandes. Quan es tancava un tracte es ratllava del tauler. Lainformació pública i quasipermanent de les transaccions va fer que els preus en cigarrets foren benconeguts i tendiren a ser iguals en tot el camp, encara que sempre hi havia oportunitats perquèalgun comerciant més espavilat fera beneficis a través de l'arbitratge. Amb això tot el món, incloentels no fumadors, estaven disposats a vendre a canvi de cigarrets, perquè podien usar-los desprésper a comprar en un altre moment o lloc. Els cigarrets es van convertir en la moneda normal, encaraque per descomptat el bescanvi mai va desaparéixer per complet.

La unitat del mercat i l'existència d'un preu únic variava directament amb el nivelld'organització i comoditat en el camp. Un camp provisional era sempre caòtic i poc confortable: lagent estava amuntegada, ningú sabia on vivien els altres, i pocs es prenien la molèstia d'esbrinar-ho.L'organització era massa dèbil per a incloure un tauler d'anuncis d'intercanvi i tot lo més queapareixia eren anuncis privats. En conseqüència, un camp provisional no era mai un mercat, sinómolts. Se sap que una llanda de salmó va arribar a variar de preu entre dos cigarrets i vint en l'un il'altre extrem d'un barracó. Malgrat l'alt nivell d'organització que havíem aconseguit a Itàlia, el mercates trobava així fragmentat en el primer camp provisional al qual vam arribar després de sertraslladats a Alemanya en la tardor de 1943. En aquest camp, (Stalag VIIA en Moosburg, Bavaria) hihavia uns 50.000 presoners de totes les nacionalitats; francesos, russos, italians, i iugoslaus, tenienllibertat de moviments dins del camp; anglesos i americans es trobaven concentrats en els seusrecintes, encara que uns quants cigarrets bastaven sempre per a obtenir dels guardians un permísper tal què u o dos hòmens visitaren altres recintes. Els primers van visitar el centre comercialfrancés amb les seues parades i preus coneguts, van trobar que l'extracte de café, relativament baratentre els anglesos, què prefereixen el té, tenia un preu fantàstic en galetes o cigarrets, i alguns ambesperit empresarial van fer xicotetes fortunes gràcies a açò. (Per cert, que posteriorment ens vamassabentar que gran part d'aquest café eixia del camp i es venia a preus fenomenals en el mercatnegre de Munic: es deia que alguns presoners francesos hi havien acumulat sumes substancials demarcs. Aquesta va ser una de les poques ocasions en què la nostra economia, normalment tancada,va entrar en contacte amb altres economies).

Amb el temps, l'opinió pública es va mostrar hostil a aquests beneficis monopolistes —no totel món podia entrar en contacte amb els francesos— i es va regular el comerç amb ells. Es vaadjudicar a cada grup de llits una quota d'articles que podien oferir i la transacció la feienrepresentants acreditats del recinte anglés, amb drets de monopoli. S'utilitzava el mateix mètode pera comerciar amb els sentinelles del camp, perquè en tot açò, el secret comercial i l'aconseguir preusraonables tenien una importància fonamental, però, com sempre ocorre quan s'intenta regular a lesempreses, les transgressions van ser massa nombroses.

Page 29: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 28 -

En els camps permanents a Alemanya es va donar el més alt nivell d'organització comercial.A més del Tauler d'Anuncis d'Intercanvis es va organitzar una botiga sense fins lucratius, controladaper representants de l'associació d'oficials de l'exèrcit britànic, considerada com d'utilitat pública. Lagent deixava en la botiga els seus sobrants de roba, articles de tocador i menjar, fins que es venien aun preu fix en cigarrets. Només s'acceptaven articles per a ser venuts a canvi de cigarrets, elbescanvi no existia ni tampoc variacions arbitràries en els preus. Per al menjar, almenys, existienpreus estàndard; la roba és menys homogènia i el preu es decidia al voltant d'una norma entre elvenedor i l'encarregat de la botiga de comú acord; les camises valien -diguem- 80 de mitjana,oscil·lant entre un mínim de 60 i un màxim de 120 segons la seua qualitat i estat de conservació. Labotiga posseïa, per conveniència, algunes existències de menjar, el capital es va obtenir d'unpréstec procedent del magatzem general de cigarrets de la Creu Roja i era tornat mitjançant elcobrament per la botiga d'una reduïda comissió sobre les primeres transaccions. D'aquesta manera,el cigarret va abastar plenament el seu estatus de moneda, i el mercat es va unificar quasi percomplet.

Cal destacar, per tant, que el mercat va sorgir sense que existiren treball ni producció. Elsenviaments de la Creu Roja poden considerar-se com la "naturalesa" dels llibres de text, i els articlesintercanviats —menjar, roba i cigarrets—- com a dons gratuïts, el mannà. Malgrat això, i malgrat laquasi igualitària distribució de recursos existent, el mercat va nàixer espontàniament, i els preus esvan fixar per les forces de l'oferta i la demanda. És difícil reconciliar aquest fet amb la teoria delvalor-treball.

En realitat, existia un embrió de mercat de treball. Fins i tot quan els cigarrets no erenescassos, sempre hi havia alguna persona poc afortunada, disposada a realitzar servicis per aobtenir alguns cigarrets. S'anunciaven “bugaders” a dos cigarrets per peça. Es netejaven i planxavenvestits de feina prestant-se a l'usuari un parell de pantalons fins al moment del lliurament, per dotze.Un bon retrat a l'oli costava trenta, o una llanda de “Kam”. Estranys servicis de sastreria i altres oficistenien també el seu preu.

També existien servicis empresarials. Hi havia un propietari d'una cafeteria que venia té,café o xocolate, a dos cigarrets la tassa, comprant les seues matèries primeres a preus de mercat illogant treball per a arreplegar combustible i atendre el foc; en un moment determinat, va arribar aemprar servicis d'un comptable. Després d'un període de gran prosperitat, es va passar de la ratlla iva fer fallida desastrosament, amb una pèrdua de uns quants centenars de cigarrets. Empreses atan gran escala no eren corrents, però sí que existien diversos intermediaris o comerciantsprofessionals. El "capellà" a Itàlia o el presoner que va iniciar les relacions amb els francesos enMoosburg, són exemples d'això: com més subdividit estava el mercat, com més imperfecte era elsistema d'anuncis de preus i com més inestables eren aquests , més lloc hi havia per a les activitatsd'aquests individus. Va haver-hi un presoner que va capitalitzar el seu coneixement d'Urdú, comprantcarn als sikhs i venent-ho a canvi de mantega i melmelada; a mesura que aquestes operacions esvan fer conegudes, un nombre creixent de persones van participar en aquest comerç, i els preus enla part Índia es van aproximar més a la resta, encara que un "contacte" amb els indis va tenir el seuvalor fins al final, perquè les dificultats del llenguatge impedien que el comerç fóra totalment lliure.Alguns es van convertir en especialistes del comerç amb els indis, del comerç d'aliments i roba, i finsi tot del comerç de rellotges. Els intermediaris comerciaven per el seu compte o a comissió. Sesospitava que es posaven d'acord per a mantenir els preus alts; de fet, era cert que els intermediariscooperaven entre ells i que no donaven la benvinguda precisament a nous interessats en el negoci.Desgraciadament, l'autor coneix poc de les activitats d'aquests comerciants, perquè l'opinió pública

Page 30: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 29 -

els era hostil i la seua actitud era més aviat desconfiada.Va haver-hi un comerciant de menjar i cigarrets que operava en períodes d'escassetat, i

gaudia d'una alta reputació. El seu capital, acuradament estalviat, era originàriament d'uns 50cigarrets, amb els quals comprava racions en els dies d'entrega i les retenia fins que apujava el preujustament en els últims dies abans de la següent entrega. També aconseguia alguna cosa practicantl'arbitratge; unes quantes vegades al dia visitava els Taulers d'Anuncis de Preus dels distintsbarracons, aprofitant qualsevol discrepància existent entre els preus dels béns oferits i demandats.El seu coneixement sobre preus, mercats i noms dels què havien rebut paquets de cigarrets, erarealment extraordinari. D'aquesta manera, podia mantenir-se fumant regularment —els seusbeneficis— mentre el seu capital romania intacte.

El sucre s'entregava els dissabtes. Al voltant del dimarts, dos de nosaltres solíem visitar aSam i féiem un tracte; com a antics clients que érem, ell accedia a avançar-nos tot el que podia delpreu en aquell moment, i apuntava la transacció en un llibre, el dissabte al matí, ell deixava llandesde xocolate damunt dels nostres llits per a la ració i les arreplegava el dissabte a la vesprada. Jaestàvem esperant que ens regalara un calendari per a Nadal, quan Sam va fer també fallida. Es vatrobar retenint una partida important de sucre roig quan el preu va caure, i açò va debilitar la seuaposició de forma que va ser incapaç de fer front a una inesperada arribada de paquets i lesconseqüents fluctuacions de preus. Va pagar tot el que devia però amb el seu capital. El dimartssegüent, quan li vaig fer la meua acostumada visita, s'havia retirat dels negocis.

El crèdit, d’una o d’altra manera, formava part de moltes, potser la majoria, de lestransaccions. Per regla general, Sam pagava per avançat les seues compres d'entregues futures desucre, però molts compradors demanaven crèdit, tant si la mercaderia es venia en el moment o afuturs. Naturalment els preus variaven d'acord amb el termini de la venda. Una ració de melassapodia anunciar-se per quatre cigarrets ara o a cinc la setmana pròxima. I en el mercat a futurs "paara" era una mercaderia totalment distinta de "pa el dijous". El pa es distribuïa els dijous i els dilluns,en racions de quatre i tres dies respectivament, i per al dimecres i diumenge a la nit ja havia pujatalmenys en un cigarret per ració, de set a huit, generalment, per a l'hora del sopar. Sempre hi haviaalgú que estalviava una ració per a vendre-la llavors a un preu alt: la seua oferta de "pa ara"apareixia en el tauler entre un conjunt de “pa el dilluns” que es cotitzava a un o dos cigarrets menyso no es venien, i ell sempre fumava el diumenge a la nit.

La moneda - cigarretEncara que els cigarrets presenten certes peculiaritats en la seua funció com a moneda,

complien totes les funcions d'una moneda metàl·lica com a unitat de compte, com a mesura de valori com a dipòsit de valor, i presentaven la majoria de les seues característiques. Eren homogenis,raonablement duradors, i de tamany adequat per a les petites transaccions, i en paquets, també pera les més grans. Per cert, que també podien ser “alleugerits” retorcent-los entre els dits, de formaque queien brins de tabac.

Els cigarrets es van vore també subjectes a la Llei de Gresham. Algunes marques eren méspopulars que altres entre els fumadors, però a efectes de la seua funció com a moneda, un cigarretera un cigarret. En conseqüència, els compradors usaven les pitjors qualitats i la botiga rarament esva vore en possessió de les marques més populars: cigarrets com els Churchman No 1 s'usavenmolt poc en el comerç. Una vegada, van començar a circular cigarrets fets a mà amb tabac de pipa.El tabac de pipa era distribuït per la Creu Roja a una taxa de 25 cigarrets l'unça i aquesta era la taxa

Page 31: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 30 -

generalment utilitzada en els intercanvis, però amb una unça es podien aconseguir 30 cigarrets deconfecció casolana. Naturalment la gent que posseïa cigarrets fets a màquina els trencava i tornavaa embolicar el tabac, de forma que els verdaders cigarrets van desaparéixer pràcticament delmercat. Els cigarrets fets a mà no eren homogenis i els preus no podien expressar-se ja en ells ambseguretat: tot el món examinava cada cigarret abans d'acceptar-lo i rebutjava els prims o exigia unextra com a compensació. Durant algun temps vam sofrir totes les conseqüències d'una monedadepreciada.

Els cigarrets fets a màquina van ser sempre universalment acceptats, tant pel que podiencomprar com per sí mateix. Era precisament el seu valor intrínsec el que originava el seu principalinconvenient com a moneda, un desavantatge que es dóna també, encara que en molta menorescala, en el cas de la moneda metàl·lica, és a dir, el fet de l'existència d'una forta demanda amb finsno monetaris. En conseqüència, la nostra economia es veia sotmesa repetidament a deflacions iperíodes d'escassetat de diners. Mentre els lliuraments de la Creu Roja de 50 o 25 cigarrets perindividu i setmana es produïen amb regularitat i mentre existien estocs adequats, la moneda -cigarret servia admirablement als nostres propòsits. Però quan els lliuraments s'interrompien, elsestocs desapareixien ràpidament, els preus abaixaven, el comerç declinava en volum i es convertiacada vegada més en bescanvi. Aquestes tendències deflacionistes eren periòdicamentcompensades per la repentina injecció de moneda nova. Els paquets privats de cigarrets arribaven acomptagotes al llarg de l'any, però la major part arribava cada trimestre quan la Creu Roja rebia laseua assignació de servicis de transport. Uns quants centenars de milers de cigarrets podien arribaren l'espai d'una quinzena. Els preus es disparaven, fins que començaven a baixar, primer lentamentperò amb creixent rapidesa a mesura que els estocs s'esgotaven, fins que arribava la següentdistribució important. La major part dels nostres problemes econòmics es podien atribuir a aquestafonamental inestabilitat.

Els moviments dels preusMúltiples factors afectaven els preus, sent el més important i visible el de les periòdiques

inflacions i deflacions descrites en els paràgrafs anteriors. La periodicitat d'aquest cicle dels preusdepenia dels lliuraments de cigarrets, en molta menys mesura també dels aliments. Una vegada, enels primers dies, abans que hi haguera arribat cap paquet privat i quan els estocs individuals noexistien, es va produir un lliurament de la ració setmanal de cigarrets i aliments un dilluns. Lademanda de cigarrets amb propòsits no monetaris era gran, i menys elàstica que la demandad'aliments, a conseqüència de tot això els preus fluctuaven setmanalment, abaixaven cap aldiumenge a la nit, i apujaven amb força els dilluns al matí. Més tard, quan la gent tenia reserves, elliurament setmanal va deixar de tenir aquest efecte, per ser una proporció massa reduïda de laquantitat disponible total. L'ús del crèdit permetia a la gent que mancava de reserves el fer front a laseua demanda no monetària al llarg del cap de setmana.

Altres factors influïen també en el nivell general de preus. L'arribada de nous presoners,sempre famolencs, elevava els preus. Les incursions aèries amb fort bombardeig en les proximitatsdel camp probablement augmentaven la demanda no monetària de cigarrets i accentuava la deflació.Les notícies sobre la marxa de la guerra, bones o roïnes, produïen certament el seu efecte, i lesonades de general optimisme o pessimisme que batien el camp es reflectien en els preus. Un matíde març abans del desdejuni, va començar a circular el rumor de l'arribada de paquets i cigarrets. Endeu minuts es venia per quatre cigarrets una ració de melassa que havia estat fins llavors oferint pertres sense trobar comprador, i es van realitzar també molts altres tractes semblants. Per a les deu

Page 32: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 31 -

del matí, el rumor va ser denegat, i la melassa no va trobar més compradors eixe dia ni tan sols ados cigarrets.

Més interessants que els canvis en el nivell general de preus eren els canvis en la seuaestructura. Canvis en l'oferta d'una mercaderia, en la quantia de la ració que ens donaven elsalemanys, o en el contingut dels paquets de la Creu Roja, elevava el preu d'una mercaderia enrelació amb les altres. Les llandes de farina de ségol que en un principi eren un luxe molt escàs imolt buscat, es van convertir en cosa corrent en 1943, i el seu preu va abaixar. Quan feia calor, lademanda de xocolate descendia i la del sabó apujava. L'aparició de noves receptes per a combinaraliments es reflectien igualment en el nivell dels preus: el descobriment que amb panses i sucres'obtenia un licor de considerable potència, va influir permanentment en el mercat de fruites seques.

A l'agost de 1944 els subministraments de paquets de la Creu Roja i cigarrets es van reduira la meitat. Ja que els dos costats de l'equació es van vore afectats amb la mateixa intensitat no esvan preveure canvis en els preus. Però no va ocórrer així: la demanda no monetària de cigarrets eramenys elàstica que la demanda d'aliments, i els preus dels aliments es van reduir lleugerament. Mésimportants, no obstant, van ser els canvis en l'estructura de preus. La margarina i el pernil alemanys,fins llavors sense valor a causa dels adequats subministraments de mantega i melmeladacanadenca, van adquirir un nou valor. Els preus del xocolate i del sucre van caure mentreaugmentava el preu del pa; diversos contractes de pa a canvi de cigarrets es van acumularespecialment quan poques setmanes més tard la ració de pa es va reduir.

Al febrer de 1.945, va ocórrer que el soldat alemany que conduïa el vagó de les racionsestava disposat a canviar barres de pa a una taxa d'una barra per una pastilla de xocolate. Els quees van assabentar van començar a vendre pa i a comprar xocolate, en aquells moments quasiimpossible de vendre, en un període de forta deflació. El pa, que estava a 40, es va abaratirlleugerament, el xocolate va pujar a 15; l'oferta de pa no va ser prou perquè les dos mercaderiesaconseguiren la paritat, però la tendència era molt clara.

La substitució de la mantega per margarina alemanya quan els paquets es van reduir a lameitat va afectar els preus relatius com era d'esperar, apreciant-se la margarina, a costa de lamantega. Igualment, dos marques de llet en pols que fins llavors diferien de qualitat, i per tant depreu, en cinc cigarrets per llanda, es van igualar en preu a mesura que l'ús intensiu de la més baratava anar elevant el seu valor relatiu.

Crec haver dit prou sobre aquestes qüestions com per demostrar que qualsevol canvi en lescondicions afectava tant el nivell general de preus com la seua estructura. Va ser aquest últimfenomen el que va destruir la nostra economia planificada.

El paper moneda. Marcs fortsAl voltant del dia D el menjar i els cigarrets eren abundants, els negocis prosperaven i el

camp sencer desbordava optimisme. En conseqüència, el Comité d'Entreteniments va considerarque era el moment oportú per a llançar un restaurant, on es venguera menjar i begudes calentes iactuara una banda de conjunts i varietats. Experiments anteriors, tant públics com privats, hi havienindicat el camí a seguir, i el sistema va ser un gran èxit. Els aliments per a servir menjars escompraven a preu de mercat i el reduït benefici es dedicava a engrossir un fons de reserva ques'usava per a subornar als alemanys per tal d'obtenir pintures i altres coses necessàries per al teatredel camp. Originàriament, els menjars es venien a canvi de cigarrets però açò significava que tot elsistema era vulnerable a les tendències deflacionistes periòdiques, i a més, el més probable és que

Page 33: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 32 -

els que fumaven molt no pogueren fer gran ús d'ell. Tot l'èxit del sistema depenia que hi haguera unaoferta adequada d'aliments per a ser venuts en la forma habitual.

Per a augmentar i facilitar el comerç, i per tant, estimular a proveïdors i clients, i per a evitar,en segon lloc, els pitjors efectes de la deflació quan aquesta sobrevinguera, el Restaurant i la Botigavan organitzar un sistema paper-moneda. La botiga comprava menjar per compte del Restaurantamb bitllets de paper i aquests bitllets eren acceptats, igual que els cigarrets, en el Restaurant i laBotiga, de forma que passaven de nou a la Botiga la qual podia així comprar més aliments. La Botigaactuava com un banc emissor. El paper moneda estava recolzat per aliments en un cent per cent;d'ací el seu nom, el marc fort. El marc fort estava abonat per aliments en un cent per cent: no espermetien les emissions només parcialment abonades com ocorre en els bancs d'emissió normals, jaque es preveia per a un pròxim futur l'eventual desaparició del camp i la consegüent redempció detots els marcs forts.

En un principi, un marc fort valia un cigarret i durant un curt període de temps aquests dosvan circular lliurement dins i fora del Restaurant. Els preus es fixaven en marcs forts i cigarrets ambcompleta llibertat, i al llarg d'aquest curt període el marc fort va donar senyals de reemplaçar alscigarrets en les seues funcions de moneda. Els marcs forts estaven lligats als aliments però no alscigarrets: com s'emetien contra aliments, 45 per una llanda de llet en pols, per exemple, qualsevolreducció en el preu en marcs del menjar significaria que existia en circulació marcs forts senseabonar. Però el preu d'aquests dos, aliments i marcs forts podien fluctuar amb l'oferta de cigarrets, ide fet ho van fer.

Mentre el Restaurant va prosperar, el sistema va ser un èxit: el Restaurant es va convertir enun fort comprador; tots els aliments es podien vendre i els preus van romandre estables. A l'agostpaquets i cigarrets es van reduir a la meitat i el Camp va ser bombardejat. El Restaurant va tancardurant un curt període i les vendes d'aliments es van fer difícils. Encara que el Restaurant va tornar aobrir-se, l'escassetat d'aliments i cigarrets es va fer aguda i la gent no es trobava disposada aconvertir béns tan valuosos en paper, per a canviar-los després per luxes coma ara entrepans o té.Els tipus d'aliments adequats per al Restaurant registraven una oferta cada vegada menor, i laBotiga es va veure sobrecarregada de fruites seques, xocolate, sucre, etc., que el Restaurant nopodia comprar. El nivell de preus i la seua estructura va canviar. El marc fort va caure a quatre quintsd'un cigarret i amb el temps va caure encara més, fins que no va tenir acceptació més que en elRestaurant. Va haver-hi una fugida del marc fort que ja no era convertible en cigarrets o en alimentsmolt demandats. El cigarret va tornar a ser l'única moneda.

I a malgrat d'això, el marc fort era una moneda sana. El Restaurant va haver de tancar encap d’any davant de la progressiva escassetat d'aliments i les llargues nits sense electricitatcausades per la intensificació de les incursions aèries aliades, i el marc fort només podia gastar-seen el Café —el que va quedar del Restaurant— o en les poques mercaderies de poca demanda quehi havia en la botiga, els propietaris de la qual estaven disposats a acceptar-los.

Al final, tots els propietaris de marcs forts van ser pagats per complet, en tasses de café oen prunes. La gent que havia comprat marcs forts a canvi de cigarrets o de valuoses melmelades ogalletes en el seus dies d'esplendor, es van vore perjudicats per la restricció de les seuespossibilitats d'elecció que açò suposava, implicava una pèrdua però no van sofrir pèrdues en quant avalor de mercat.

Page 34: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 33 -

La fixació de preus.Junt amb aquest sistema, va haver-hi un intent d'implantar una economia planificada, un

intent de fixació de preus. Feia temps que l'Oficial Metge es mostrava desitjós de controlar lesvendes d'aliments, per por a que alguns vengueren una part massa gran de les seues racions endetriment de la seua salut. Les onades deflacionistes i els seus efectes sobre els preus eren uninconvenient per a tots i podien ser perilloses per al Restaurant, que havia de mantenir estocs. Amés les possibilitats de que el marc fort guanyara la confiança de la gent i tinguera èxit com amoneda, depenia que es mantinguera convertible en cigarrets mantenint la paritat. Com hem dit, elmarc fort estava lligat als aliments, però no podia lligar-se als cigarrets, perquè el seu valor fluctuava.Per consegüent, mentre els preus dels aliments en marcs forts van ser els mateixos tot el temps, elspreus dels aliments i dels marcs forts en cigarrets variaven.

La Botiga, recolzada per l'oficial britànic de més alta graduació es trobava en posiciód'imposar un control de preus dins i fora del seu recinte. Fins llavors el preu normal es fixava per alsaliments que es deixaven en la Botiga per a la seua venda, i els preus fora d'ella es conformavenaproximadament a aquesta escala, que era recomanada com una “guia" als venedors encara quefluctuaven prou al seu voltant. Les vendes realitzades per mitjà de la Botiga als preus recomanatssolien ser més lentes i a canvi obtenien un bon preu, mentre que fora d'ella les vendes podienrealitzar-se ràpidament a preus més baixos. (Si les vendes es realitzaven fora a preus més alts, lesmercaderies eren retirades de la Botiga fins que el preu recomanat apujava, però el preu recomanatno variava fàcilment, i no podia seguir estretament les variacions del mercat, ja que la raó mateixa dela seua existència era aconseguir l'estabilitat). Els Taulers d'Anuncis d'Intercanvi van passar sota elcontrol de la Botiga; els anuncis que diferien en més d'un 5 per cent del preu podien ser suprimits perl'autoritat i les vendes no autoritzades eren desestimulades tant per l'autoritat com per l'opiniópública, que es mostrava decididament a favor d'un preu just i estable. (Els preus recomanats esfixaven en part amb les dades que proporcionava el mercat i en part amb el consell de l'OficialMetge).

Al principi l'escala de preus recomanats va ser un èxit; el Restaurant, que era un grancomprador, va mantenir els preus estables al voltant del nivell marcat per ella; l'estat d'opinió i latolerància del 5 per cent van contribuir al seu èxit. Però quan el nivell de preus va caure ambl'escassetat d'agost i l'estructura dels preus va canviar, l'escala de preus recomanats era massarígida. Com no s'esperava la deflació, al principi l'escala va romandre invariable, i encara que va sertardanament reduïda, en la nova escala els preus de les mercaderies romanien uns respecte a altresen la mateixa relació que abans, mentre que en el mercat l'estructura de preus havia varia, i ladecisiva influència del Restaurant havia desaparegut. L'escala va ser modificada diverses vegadesen successives elevacions i reduccions, seguint amb lentitud les onades inflacionistes ideflacionistes, però rarament va poder ser ajustada als canvis en l'estructura de preus. Cada vegadamés anuncis eren ratllats del Tauler, i va créixer ràpidament un mercat negre d'intercanvis a preus noautoritzats: amb el temps l'opinió pública es va tornar en contra de l'escala recomanada i l'autoritatva abandonar la lluita. En les últimes setmanes, amb una deflació sense precedents, els preus vancaure amb alarmant rapidesa, no existien escales de preus, i l'oferta i la demanda, soles i senseinterferències, van determinar els preus.

L'opinió pública.L'opinió pública sobre el tema del comerç era confusa i canviant i les generalitzacions sobre

la seua tendència són difícils i perilloses. Una reduïda minoria defensava que tot el comerç era

Page 35: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 34 -

indesitjable perquè engendrava un ambient desagradable; com prova d'això se citaven frausocasionals i pràctiques deslleials. Certes formes de comerç eren més generalment condemnades;molts criticaven el comerç amb els alemanys. Els articles de neteja de la Creu Roja, que eren moltescassos i només se subministraven en casos de vertadera necessitat, van ser exclosos del comerçper la llei i l’opinió pública en total harmonia. En una ocasió en què es van donar diversos casos demalnutrició entre els fumadors més empedreïts, es va prohibir tot comerç de racions alemanyes, jaque les víctimes suposaven una càrrega addicional per a les escasses reserves d'aliments del'Hospital. Però, així com certes activitats es condemnaven com antisocials, el comerç es practicava ila seua utilitat era apreciada per pràcticament tothom en el camp.

Més interessant resulta l'opinió sobre els intermediaris i els preus. En conjunt, l'opinió erahostil als intermediaris. La seua funció, i l'ardu treball de posar en contacte a compradors i venedorseren ignorats; els beneficis no es veien com la remuneració d'un treball sinó com resultat depràctiques deslleials. Malgrat el fet que la seua mateixa existència era una prova en cas contrari, sesostenia que l'intermediari era redundant donada l'existència d'una Botiga oficial i el Taulerd'Anuncis. Només se li apreciava quan estava disposat a avançar el preu d'una ració de sucre o acomprar béns en el moment i retenir ho fins una futura venda. En aquests casos, l'element de riscresultava obvi per a tots, i hi havia la sensació que la conveniència dels servicis que prestavamereixia alguna recompensa. Especialment impopulars eren els intermediaris en què concorria algunelement de monopoli, com el que va contactar amb el conductor del vagó de les racions, o el quecapitalitzava els seus coneixements d'Urdú, i es culpava als intermediaris en general de reduir elspreus. A banda de l'estat d'opinió, la majoria tractava amb intermediaris, conscient oinconscientment, en un moment o en un altre.

Existia l'opinió molt arrelada que cada cosa té el seu “preu just” en cigarrets. Encara que elconcepte de preu just, que per cert variava d'uns camps a altres, era impossible d'explicar, aquestpreu era, no obstant això, molt ben conegut. Podia definir-se com el preu assolit per un article enèpoques bones quan els cigarrets eren abundants. El “preu just” canviava lentament; no persistia unfort ressentiment. Una definició més satisfactòria de “preu just” és impossible. Tot el món sabia quinera, encara que ningú podia explicar per què havia de ser eixe i no un altre.

Tan prompte com els preus començaven a caure, com a conseqüència d'una escassetat decigarrets, sorgia la indignació, especialment en contra dels que mantenien reserves que compravena preus baixos. Els que venien a preus reduïts eren criticats i les seues activitats eren qualificadescom de mercat negre. En cada període d'escassetat l'explosiva qüestió: "Han de rebre els nofumadors una ració de cigarrets?" era objecte d'inacabables i infructuoses discussions.Malauradament, eren precisament els no fumadors, o els que fumaven poc, junt amb els odiatsintermediaris, els que millor capejaven el temporal per haver acumulat reserves.

La popularitat del sistema de fixació de preus i l'èxit de què va gaudir, van ser sens dubteconseqüències d'aquest cos d'opinió. En diferents ocasions la caiguda de preus va ser retardada pelsuport general concedit a l'escala recomanada de preus. L'inici de la deflació es caracteritzava perun període de poc de comerç; els preus es mantenien alts, però ningú comprava. Llavors els preusabaixaven en el mercat negre i el volum de comerç es reanimava. Fins i tot quan l'escalarecomanada de preus era revisada, el volum de comerç en la Botiga es mantenia baix. L'opinió erasempre sobrepassada per les dures realitats del mercat.

S'utilitzaven curiosos arguments per justificar la fixació de preus. Els preus recomanats esconsideraven d'alguna forma relacionats amb el valor calorífic dels aliments oferts, i per consegüentresultaven sobrevaluats i mai es van vendre a aquests preus. Un argument que s'utilitzava va ser el

Page 36: FACULTAT DE DRET UNIVERSITAT DE VALÈNCIA DEPARTAMENT …mpuchade/ecopol/QUAEP.pdf · a) Dos països poden beneficiar-se del comerç encara que un d'ells tinga avantatge absolut en

- 35 -

següent: no tot el món rebia paquets privats de cigarrets, i per consegüent quan els preus eren alts iel comerç floria en l'estiu de 1944, només els rics podien comprar. Açò era injust per a l'individu queposseïa pocs cigarrets. Quan els preus van caure el següent hivern, els preus haurien de mantenir-se alts de manera que els rics que havien gaudit de la vida a l'estiu, hagueren de posar moltscigarrets en circulació. El fet que aquells que havien venut als rics durant l'estiu també havien gauditllavors de la vida, i el fet que a l'hivern sempre hi havia algú disposat a vendre a preus baixos, no estenien en compte. Aquests arguments es discutien acaloradament cada nit fins que les incursions del'aviació aliada obligaren a apagar les llums a les 8 pm. Però els preus variaven amb l'oferta decigarrets i es negaven a romandre fixos d'acord amb l'ètica.

CONCLUSIÓL'organització econòmica descrita era complicada i va funcionar adequadament fins a l'estiu

de 1.944. Llavors van venir les reduccions d'agost i la deflació. Els preus van caure, es van mantenirprovisionalment coincidint amb el lliurament de paquets de cigarrets al setembre i desembre, i vanbaixar de nou. Al gener de 1945, l'oferta de cigarrets de la Creu Roja va desaparèixer, i els preus esvan enfonsar encara més, i al febrer els paquets d'aliments s'havien esgotat per complet i ladepressió es va fer molt aguda. Els aliments, escassos de per sí, pràcticament es regalaven a fi defer front a la demanda no monetària de cigarrets. Les bugaderies van deixar d'operar, o treballaven acanvi de lliures o marcs, i el menjar i els cigarrets es venien a preus fantàstics en lliures,impensables fins llavors. El Restaurant era només un record i els marcs forts un succeït. La botigaestava buida, i el Tauler d'Anuncis d'Intercanvis ple d'ofertes de béns a canvi de cigarrets, que ningúno acceptava. El bescanvi va augmentar el seu volum convertint-se en una part important d'un volumde comerç cada vegada més reduït. Aquesta seriosa i prolongada escassetat d'aliments, la primeraen l'experiència de l'autor, va fer que l'estructura de preus canviara de nou, degut parcialment a queles racions alemanyes no eren divisibles. Les racions de margarina van perdre gradualment valorfins que es van intercanviar directament per una ració de melassa. El sucre es va enfonsarlamentablement. Només el pa va mantenir el seu valor. Uns quants milers de cigarrets, que vanconstituir el capital de la Botiga, van ser distribuïts sense efecte perceptible. Uns quants lliuramentsde paquets i cigarrets, cada una composta per un sext d'un paquet i de 12 cigarrets, van conduir auna recuperació transitòria dels preus, especialment quan van coincidir amb bones notíciesprocedents del Front Occidental, però en general la situació va romandre inalterada.

A l'abril de 1945, el caos havia reemplaçat a l'orde en l'esfera econòmica; les vendes erendifícils i els preus mancaven d'estabilitat. L'economia ha sigut definida com la ciència de la distribucióde recursos escassos entre fins il·limitats i competitius; el dotze d'abril, amb l'arribada de la 30ªDivisió d'Infanteria dels EE.UU., es va obrir una etapa d'abundància que va demostrar la hipòtesi queamb mitjans infinits l'organització i l'activitat econòmica serien redundants, ja que tota necessitatpodia ser satisfeta sense esforç.