Falgueres i cicadofitins
56
Divisió Divisió Pteridòfits Pteridòfits ( ( falgueres falgueres , , equisets equisets , ..) , ..)
Transcript of Falgueres i cicadofitins
DivisióDivisió PteridòfitsPteridòfits((falgueresfalgueres, , equisetsequisets, ..), ..)
Els Pteridòfits van tenir moments de gran exuberància al període carbonífer, durant l'era paleozoica, i han deixat nombroses restes fossilitzades, generalment entre els carbons que contribuiren a formar de forma decisiva.Moltes d'aquelles espècies de Pteridòfits, la major part de les quals eren arborescents, estan estingides avui dia. Ara hi han més de 12.000 espècies, d'elles un 70-80 percent a les regions intertropicals i només 111 sónibèriques.Típicament les falgueres són plantes terrestres, gairebé sempre d´ambients humits, que presenten unes fulles anomenades frondes, bastant dividides, pinnades, i alrevers d´algunes d´elles podeu trobar els sorus, òrgansmarronosos formats per agrupacions d´esporangis protegitsper una membrana o indusi. Hi ha, doncs, una especialització de fulles esporangíferes. La forma, el nombre i la disposició d´aquests sorus a les frondes és típica de cada espècie de falguera. Els frondes surten cargolades sobre elles mateixes de forma ben característica, el que s´anomenacreixement circinat, i directament d´una tija subterrània o rizoma no presentan per tant tija aèrea. Presenten vasos en forma de traqueides.
CicleCicle d’una falguerad’una falguera
Gametòfits lliures més o menys foliacis o tal.lòfits, el protal.lus, òrgan verd, que viu unes poques setmanes i arriba a alguns cms. de diàmetre. S´observa una reducció progressiva del protal.lus. Les falgueres més evolucionades fan dos tipusd´espores, són heterospòres, que donen lloc a protal·lus masculins, amb anteridis, i femenins amb arquegonis. Encara apareixen espermatozous ciliats i la fecundació, doncs, depén de la presènciad'aigua.La planta correspon a l'esporòfit. Només els teixits amb 2n cromosomespermeten un tamany important i una forta diferentciació (rels, vasos conductors, estomes).
PolipodiumPolipodium vulgarevulgare
Aleixar, febrer 06
El polipodi o herba pigotera, Polypodium vulgare, es fa sobre murs o soques velles en llocsombrejats, els frondes de 20-30 cm, són pinnatipartits o pinnatisectes, glabres, amb sorussense indusi de color de taronja.
PolipodiumPolipodium vulgarevulgare
Primavera del 94
AdiantumAdiantum capilluscapillus--venerisveneris
Els Degotalls, el Folló, Aiguafreda, juny 05
La capil·lera, Adiantum capillus-
veneris, “culantrillode pozo", viu en roques, coves, pous, etc, humitejats peraigua que precipitacarbonat càlcic. S´utilitzava per tal d´evitar la caigudadel cabell i també per la tos i elsrefredats.
AdiantumAdiantum capilluscapillus--venerisveneris
Els Degotalls, el Folló, Aiguafreda, juny 05
Les fulles d´un verd clar, glabres, 2-3 pinnaticompostes, llargamentpeciolades amb un pecíol i un raquismolt fins, de colorbru-negrós, lluents; folíols palmatífids i sorus linears.
AdiantumAdiantum capilluscapillus--venerisveneris
Alcover, març del 98
PteridiumPteridium aquilinumaquilinum
Tossal de la Baltasanajuny 05
PteridiumPteridium aquilinumaquilinum
Tossal de la Baltasana, juny del 05
La falguera
comuna o falguera aquilina, Pteridium
aquilinum, té un rizoma profund, llarg i gruixut, de color negre; les fulles triangulars, grans, coriàcies, 3-4 pinnatisectes, amb un llargpecíol ramificat i sorus linears.
PteridiumPteridium aquilinumaquilinum
Tossal de la Baltasana, juny del 05
Viu en contradeshumides de boscos sobre substrat silici (i sòlsdescarbonatats).
CeterachCeterach officinarumofficinarum
CeterachCeterach officinarumofficinarum
Penyagolosa, abril 07
La dauradella, Ceterach officinarum, “doradilla”, té fulles de 5-20 cm i d´un verd intens a l´anvers, amb el pecíol molt curt i el limbe dividit en segments enters amb sorus recoberts per esquames rogenques.
AspleniumAsplenium
adiantumadiantum--nigrumnigrum
Nov 07
La falzia negra, Asplenium adiantum-
nigrum, "culantrillo negro" és una falguera de frondes de 10-50 cm, d´unverd fosc lluent, molt retallades, 2-3 pinnatisectes, típica dels nostresalzinars, que podeu reconèixer facilmentpel seu pecíol generalment més llarg que el limbe i de color negrós a la base.
AspleniumAsplenium
adiantumadiantum--nigrumnigrum
Castellfullit, novembre 2007
AspleniumAsplenium
trichomanestrichomanes
Alins de Broto, 1400 m, 27-3-02
AspleniumAsplenium
trichomanestrichomanes
Canigó, agost 08
La falzia roja, "culantrillo menor" de limbe oblongo-linear, de 5-30 cm, ambraquis enterament bru negrós i segments dentats i nombrosos (15-40 parells) és comú a les roques i paretsombrejades de les contradesmediterrànies i a l´estatge montà. S´utilitzava igual que la capil·lera perconservar el cabell.
AspleniumAsplenium
fontanumfontanum
Penyagolosa, abril 07
AspleniumAsplenium fontanumfontanum
Penyagolosa, abril 07
DryopterisDryopteris filixfilix--masmas
Montseny, 4 juny 06
PolystichumPolystichum setiferumsetiferum
Montseny, 30 avril 06
OsmundaOsmunda
regalisregalis
Montseny, 30 avril 06
OsmundaOsmunda
regalisregalis
Montseny, 30 avril 06
EquisetumEquisetum
((cuacua de de cavallcavall))
Les cues de cavall o equisets, propersa les falgueres, tenen tiges articuladesamb branques tipicamentverticil.lades i fulles petites soldadesformant una beina dentada a cada nus. És un bon diurètic.
CuesCues de de cavallcavall ((EquisetumEquisetum))
Maig 05
Viuen en indretshumits.
FalgueresFalgueres ornamentalsornamentals
AspleniumAsplenium nidusnidus--avisavis
Lisboa, Estufa, oct 05
NephrolepisNephrolepis exaltataexaltata
CirtomiumCirtomium falcatumfalcatum
IES Horticultura i jardineria, solarium, juny del 2002
PlatyceriumPlatycerium bifurcatumbifurcatum
FalgueresFalgueres arborescentsarborescents
Valle dos Fetos, Montserrate, octubre 07
CyatheaCyathea spsp..
Kew garden, 92, Austràlia
DiksoniaDiksonia
antarcticaantarctica
Mari murtra, 29-3-01
SubdivisióSubdivisió CicadofitinsCicadofitins
•• TenenTenen encara encara caràcterscaràcters primitiusprimitius comparadescomparades ambamb elselsEspermatòfitsEspermatòfits comcom el el fetfet de de produirproduir gàmetesgàmetes masculinsmasculinsmòbilsmòbils, , ditsdits espermatozousespermatozous, que , que alliberatsalliberats pelpel tubtubpol·línicpol·línic seranseran elsels encarregatsencarregats de la de la pol·linitzaciópol·linització. .
•• PerPer tanttant de de vegadesvegades se les considera se les considera comcom a a PrePre--espermatòfitsespermatòfits, , ésés a a dirdir, , comcom a a paspas entre entre elsels PteridófitsPteridófits i i elsels EspermatòfitsEspermatòfits ((juntamentjuntament ambamb el el grupgrup fóssilfóssil de les de les PteridospermesPteridospermes) i se les ) i se les classificaclassifica en una en una subdivisiósubdivisió a a banda.banda.
FamíliaFamília CicadàciesCicadàcies
Jardí Botànic de Funchal, Madeira, juliol 2006
Tenen una aparença característica, de petites palmeres de fullespinnades, de troncs sense ramificar, que viuen a les regions tropicals
CycasCycas
revolutarevoluta
Mar i murtra
Es coneixen com a “fòssils vivents” pel fet d´haver trobat fòssils del Paleozoic, fa 240 milions d´anys, que mostren característiques similars a les actuals.
CycasCycas revolutarevolutaReus, 13 de maig del 2000
De fulles pinnades, amb folíols linears, decurrents, els basals reduits a espines es diferencien de les demés Cycas pel marge revolut dels seus folíols i les llavorspeludes.
Com a element aillat o formant grupetsés molt ornamental de l´estil de la nostra palmera autòctona, el margalló.
CycasCycas revolutarevolutaMar i murtra, 20-4-06
les plantes femenines fan unes fulles modificades molt més petites i peludes, al mig de les fulles, fent com un niu portant a la base els primordis seminals que despréss´envoltaran d´una closca dura, marron, de 3 cm de diàmetre.
CycasCycas revolutarevoluta
CycasCycas revolutarevoluta
Les plantes masculines fan uns cons erectes de 50-60 cm de llarg
CycasCycas revolutarevoluta
Jardí botànic de Coimbra, 17-8-99
CycasCycas circinaliscircinalis
Jardí Botànic de Funchal, Madeira, juliol 2006
CycasCycas
circinaliscircinalis
Lisboa, octubre 05, Expo
CycasCycas circinaliscircinalis
Jardí botànic, 19-10-95
CeratozamiaCeratozamia mexicanamexicana
Jardí botànic de Valencia, 19-10-95
MacrozamiaMacrozamia macdonneliimacdonnelii
Kings canyon, central Austràlia, desembre del 97
DioonDioon
mehariimeharii
Jardí botànic de València,19-10-95
DioonDioon eduleedule
Montserrate, octubre 05 Jardí Botànic de Funchal, Madeira, juliol 2006
EncephalartosEncephalartos
horrydushorrydus
Kew garden, London
EncephalartosEncephalartos horrydushorrydus
WelwitchiaWelwitchia mirabilismirabilis
Kew garden, 92, desert de Namibia
GinkgoGinkgo bilobabiloba Maig 08
Plantes fòssils, doncs corresponen al primer grup de plantes que van posseir un primordi seminal i que van desaparèixer durant el Paleozoic.
GinkgoGinkgo bilobabiloba
20-11-08
Arbre dioic de fulla caduca, flaviforme, bilobada que pren un color groc daurat a la tardor. Les fulles es troben inserides helicoidalment sobre una branqueta curta anomenada braquiblast.
GinkgoGinkgo bilobabiloba
GinkgoGinkgo
bilobabiloba
26-3-2010, X. Bosch, EuroDisney
El primordi del ginkgo és nu i recorda una petita pruna que esdevé groga a la maduresa; no apareix abans dels 30 anys de la vida de l´arbre i és ple de reserves alimentàries, finstot abans de la fecundació, la qual cosa suposa un dispendi d´energia. Aquesta "pruna" de ginkgo, que fa una gran fetor, com de mantega rància (raó per la qual només s´acostumaa plantar els peus masculins), no és un veritable fruit; és una llavor un xic especial, ja que l´embrió no coneix cap estadi de repós. El seu creixement comença des del moment de la fecundació i continua si fa no fa regularment, cosa que no passa a les plantes mésevolucionades; és per això que no es poden guardar, ni es venen llavors de ginkgo.
GinkgoGinkgo bilobabiloba
Kew garden, London
Arbre espontani a les muntanyes de Xina oriental però cultivat per tot el Japói Xina on se´l considera arbre sagrat. Arbre rústic en quan a sòl i clima, ambno gaires problemes fitosanitaris i de vida llarga poden arribar a mil·lenari, però de creixement lent; fan falta 30 anys per assolir els 10 m d´altura poden arribar amb el temps fins als 30 m.D´altra banda, resisteix molt bé la contaminació atmosfèrica.
