FARS!

INDEXEls Fars de BalearsEls Fars de Menorca: Illa del Aire

Punta Nati Cap de Cavallera Cap de Favaritx Ma Cap d Artrutx

Sa Farola Les noves tecnologes

.

h

.

Introducci.Un poquet dhistoria del fars.Els fars y els senyls martims de da.El senyal llumins.La llum.

Com distingir als fars.Fins on arriben.

IntroducciElfares una edificaci en forma de torre amb un aparell llumins a la part ms alta que emet

senyals de llum, per mitj d'un conjunt de lentsen un interval de temps determinat.

Serveixen com a ajuda a lanavegacimartima i per avisar de perills en

la costa o senyalitzar les entrades als ports.

Un poc dhistoria dels fars.

L'origen de la paraulafares deu a la construcci en l'illa dePharos,enfront de la ciutat d Alexandra, a l'antic Egipte, d'una torre d'uns 134 metres d'alada amb un foc al damunt per guiar a les naus.La primera senyalitzaci martma van ser les fogueres que se encenien al llarg de la costa per orientar als primers navegants que se arriscaven a sortir ms enll de les zones habituals.A l'entrada dels ports dels romans solia haver unes torres que serven de far a imitaci del d'Alexandra.

Els fars y els senyals martims de da.Por la seva forma i color proporcionen informaci durante el da.

Les torres dels fars estn pintades amb dibuxos geomtrics per reconeixelsmillor.

En els canals de entrada als ports el verd indica la vora de estribor (dreta)i el vermell el lado de babor (esquerra).

Les negres y grogues indican per on has de pasar.

Les negras i vermelles avisan de perills aillats. esquerra dreta

El senyal llumins

Els fars a la nit fan una llum potent per que sels vegui lo ms enfora posible.

Tenen una bombeta molt potent i uns lents que giran per aumentar, encara mes, la potencia de la llum.

Un poquet dhistoriade sa llum.

En principi la instalaci lluminosa dels fars era una llum fixa amb una foguera o amb lmparas d oli.

Desprs van ser de parafina, de petroli, de gas acetil i ara son elctriques.

.La llum avui en da.

En 1995 se va llevar el ltim equip de gas acetil de Menorca a la Illa del Aire.

Des de llavors tots son electrics.

En els que no arriba el cable de la electricitat se van posar plaques solars i bateres (Illa

del Aire, Cavallera i Nati).

La caractersticaUn poc ms dhistoria.

En principi, quan no hi haba llums a la costa, la llum fixa duna foguera o duna

lmpara de oli serva per orientar als vaixells.

Desprs es van anar posant farolas pels carrers i llum a les cases en la costa,

hava que fer algo per diferenciar aquets llums dels fars.

Se van fer fars amb llums destellants.

La Caracterstica La caracterstica o aparena es el cdi

especial de cada far.

Se contan els grups de destellos i el temps que tarda a repetir el cicle.

Exemples:

Destellos aillats

Grup de 3 destellos

Grup de 3+2destellos

El far de Cavallera fa 2 destellos cada 10 segons.

En les cartes nutiques (els mapes del mar) i en el llibre de fars, se escriu aix:

GpD(2)B10s

GpD = grup de destellos.

(2) = el n de destellos, que desprs es repeteix.

B = blanc

10 s = El temps en el que se repiteix el cicle en segons.

Fins on arriben (Abast)

Per que se vegin mes enfora se empram pticas que sn com lupas. Com ms grosa ms augmenta.

Els raigs de llum que anirien al cel o a terra se desvien cap lhorizont, aixi se aprofitan per que els veigin els vaixells i no se perdin.

Fresnel va inventar aquet sistema que redueix el tamany dels lents.

Abast

Tamb se van construir torres altes per arribar ms enfora, per salvar la curvatura de la terra.

Els fars de Balears El primer far del qual es t notcies estava

entre Alcudia i Pollena, a Mallorca.

El ms antic es el de Porto Pi en Palma. Apareix en documents del any 1300.

Es el tercer ms antic de el mn en funcionament.

El edifici actual es va construir en 1617 sobre una torre de senyals del segle XV

En Agost de 1983 es declarat Monument histric Artstic.

Te un museu de Senyals Martims.

El primer far de Menorca es va fer al Castell de Sant Felip al 1852.

Al estar en zona militar, per una banda molestava el tir duns canons i per laltra indicava al enemic a on eran aquets canons per si volian destruir-los. Es va demolir en 1909 i es va sustituir

per una balisa.

Els Fars de Menorca

Illa del Aire

Est en la Illa del Aire, en el municipi de Sant Lluis, devant Punta Prima.

Te la torre ms alta de Menorca.

Esta a 52 m del mar y te una torre de 36 m.

Est pintat amb franjas blancas y negras.

Es veu a 30 millas (1 milla son 1852 m),

Inaugurat al 1860. Fa un destello blanc cada 5

segons. DB5s

Cap dArtrutx

Est en la costa sur de Ciutadella.

Te una torre de 35m pintada a bandas blanques i negres.

Arriba a 19 mn.

Fa un grup de 3 destellos cada 10 segons (GpD(3)B10s)

Inaugurat en 1859.

Sa farola

Es un far per accedir al port de Ciutadella.

Torre pintada amb franges blanques y negres.

Alcance 10 mn.

Caracterstica: 1 destello cada 6 segons (DB6s).

Inaugurat al 1863.

Far de Punta Nati

Est en la costa nord de Ciutadella.

Te una torre de pedra de 19 m de altura.

16 mn.

Fa un grup de 3 + 1 destellos cada 20 segons (Gp D(3+1)B20s).

Inaugurat al 1913

Far de Cavallera

Est a la part nort de Menorca en el municipi de Es Mercadal.

Te una torre petita de 15m, pero es el que est mes alt, a 94m de laigua, por aix es el que arriba ms enfora.

La llum arriba a 26 millas nuticas.

Fa un grup de 2 destellos cada 10 segons GpD(2)B10s.

Inaugurat al 1857.

Far de Favaritx Est a la costa NE en el municipi de MaTe una torre de 30 m amb 145 escalons pintada en blanc amb una banda en

espiral negra.16mn.

Fa un grup de 2 + 1 destellos cada 15 segons.

Gp D (2+1)B15s Construit a 1922.

Hi ha un petit museu al seu interior.

Punta de San Carles Est en la Punta de Sant Carles,

damunt el Castell de Sant Felip en Es Castell.

Te una torre de 12 m de altura pintada a franges blanques i negres.

Fa 2 ocultacions cada 6 segons, vol dir que est la casi sempre encs i

se apaga dues vagades. GpOc(2)B6s

Es veu a 12 millas.

Tamb es seal radioelctrica

Avui en da les novas tecnologes tamb se empram als fars i a la senyalitzaci martima tal com les bombetes led i els sistemas de control remot que permeten coneixer el estat de funcionament en tot moment.

.

aix en el fars se combinen les noves tecnologes amb el mantenimient del patrimoni histric-tcnic.

Esper que us hagi agradat.

Diapositiva 1INDEXIntroducciDiapositiva 5El senyal lluminsUn poquet dhistoria de sa llum..La caractersticaLa CaractersticaFins on arriben (Abast)AbastEls fars de BalearsDiapositiva 14Els Fars de MenorcaIlla del AireCap dArtrutxSa farolaFar de Punta NatiFar de CavalleraDiapositiva 21Punta de San CarlesDiapositiva 23Diapositiva 24Diapositiva 25