FAUNA DE LA CATA LUNYA CE NTRAL 111 L'emmascarat DEL … · pot arribar a fer quinze quilos de pes,...
1
EL TEIXÓ O TOIXÓ (meles meles) rep el nom en llatí per la seva afició a la mel i a les abelles. Els seus hàbits crepusculars i nocturns fan que passi totalment desapercebut durant tot el dia. Les taques que té a la cara, que sembla que dugui un antifaç, fan que sigui impossible de confondre amb cap altre mamífer dels que viuen a les nostres contrades. Per Jordi Comellas 15 Regió7 | DISSABTE, 27 DE NOVEMBRE DEL 2010 FAUNAREVISTA o és un animal fàcil de veure. Els seus cos- tums crepusculars i nocturns, que fan que passi tot el dia amagat a la seva teixone- ra, no el fan un dels animals que veiem habitualment pel bosc, però el fet de no veure’l no vol dir que no hi sigui. Els paleontòlegs asseguren que actualment té el mateix aspecte que fa quatre milions d’anys, tot i que aleshores la seva alimentació era to- talment carnívora. Ara se’l considera un animal om- nívor, ja que s’alimenta d’una gran varietat d’aliments, per això alguns autors l’han definit com «el més her- bívor dels carnívors». Tot i la seva predilecció per les abelles i la mel –d’aquí prové el seu nom en llatí–, menja insectes, petits mamífers (conills, talpons, ra- tes), ocells, cucs, granotes i gripaus, serps, fruites i plantes, i, en una situació límit, no defuig la carronya. És, per tant, un animal benefactor per a l’agricultu- ra per la ingesta d’insectes i de carronya. El seu aspecte és el d’un animal gros i massís, que pot arribar a fer quinze quilos de pes, amb el coll curt i gruixut, el cap allargat acabat amb un musell punxegut, els ulls i les orelles petits, les extremitats i la cua curta, i les potes amb cinc dits amb unes po- tents ungles que li permeten excavar els seus caus, anomenats teixoneres, que són grans construc- cions subterrànies que consten de molts túnels, cam- bres i conductes de ventilació i d’escapament, en les quals pot viure un animal sol o més d’un. Té el pèl llarg i raspós, de color gris clar pel damunt i gairebé negre per sota. Les potes són negres i la cua i les orelles, blanques. El caracteritzen i el diferen- cien de qualsevol altre mamífer dues bandes negres que surten de cada costat del musell, li ressegueixen el cap a banda i banda, i li encerclen els ulls i les ore- lles, talment com si fos un antifaç. Li agrada viure en boscos, sobretot caducifolis, però també es pot trobar en espais oberts a prop del bosc, sempre que hi pugui trobar amagatalls i el ter- reny sigui prou tou per excavar-hi. S’aparella durant la primavera i començament de l’estiu, però la femella té el que s’anomena implan- tació alentida, que li permet guardar l’òvul fecundat durant mesos, fins que les condicions ambientals són les adequades per a la implantació a l’úter. Entre els mesos de febrer i març, quan els aliments ja co- mencen a ser més abundosos, acostuma a tenir de dos a quatre o cinc fills, dels quals s’ocupa exclusi- vament la femella. Té una manera característica de dipositar els ex- crements, en el que s’anomena latrines, que són uns forats que utilitza en més d’una ocasió i que deixa al descobert. Per les seves característiques, ni molt rígids ni frà- gils, els seus pèls han estat utilitzats tradicionalment per a la fabricació de pinzells, raspalls i, sobretot, brot- xes d’afaitar, i a la Xina també s’utilitza la seva pell per a la fabricació de catifes i mantes. A casa nostra, havia estat perseguit per la seva pell i per les des- trosses que acostuma a fer als camps de blat de moro. Passa l’hivern en un estat de semihibernació en els llocs més freds, mentre que en indrets més suaus es manifesta menys actiu que la resta de l’any. És un dels mamífers que podem veure tot sovint atropellats als marges de les carreteres. N L'emmascarat DEL BOSC REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE : JORDI COMELLAS UNS PÈLS APROFITATS. Durant molts anys el seu pèl, ni molt rígid ni molt fràgil, s’havia utilitzat per fabricar pinzells, raspalls i, sobretot, brotxes d’afaitar Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 111
Transcript of FAUNA DE LA CATA LUNYA CE NTRAL 111 L'emmascarat DEL … · pot arribar a fer quinze quilos de pes,...
EL TEIXÓ O TOIXÓ (meles meles) rep el nom en llatí per la seva afició a la mel i a les abelles. Els seushàbits crepusculars i nocturns fan que passi totalment desapercebut durant tot el dia. Les taques queté a la cara, que sembla que dugui un antifaç, fan que sigui impossible de confondre amb cap altremamífer dels que viuen a les nostres contrades. Per Jordi Comellas
15Regió7 | DISSABTE, 27 DE NOVEMBRE DEL 2010FAUNA�REVISTA
o és un animal fàcil de veure. Els seus cos-tums crepusculars i nocturns, que fan quepassi tot el dia amagat a la seva teixone-ra, no el fan un dels animals que veiem
habitualment pel bosc, però el fet de no veure’l novol dir que no hi sigui. Els paleontòlegs asseguren queactualment té el mateix aspecte que fa quatre milionsd’anys, tot i que aleshores la seva alimentació era to-talment carnívora. Ara se’l considera un animal om-nívor, ja que s’alimenta d’una gran varietat d’aliments,per això alguns autors l’han definit com «el més her-bívor dels carnívors». Tot i la seva predilecció per lesabelles i la mel –d’aquí prové el seu nom en llatí–,menja insectes, petits mamífers (conills, talpons, ra-tes), ocells, cucs, granotes i gripaus, serps, fruites iplantes, i, en una situació límit, no defuig la carronya.És, per tant, un animal benefactor per a l’agricultu-ra per la ingesta d’insectes i de carronya.
El seu aspecte és el d’un animal gros i massís, quepot arribar a fer quinze quilos de pes, amb el coll curti gruixut, el cap allargat acabat amb un musellpunxegut, els ulls i les orelles petits, les extremitatsi la cua curta, i les potes amb cinc dits amb unes po-tents ungles que li permeten excavar els seus caus,anomenats teixoneres, que són grans construc-cions subterrànies que consten de molts túnels, cam-bres i conductes de ventilació i d’escapament, en lesquals pot viure un animal sol o més d’un.
Té el pèl llarg i raspós, de color gris clar pel damunti gairebé negre per sota. Les potes són negres i la cuai les orelles, blanques. El caracteritzen i el diferen-cien de qualsevol altre mamífer dues bandes negres
que surten de cada costat del musell, li ressegueixenel cap a banda i banda, i li encerclen els ulls i les ore-lles, talment com si fos un antifaç.
Li agrada viure en boscos, sobretot caducifolis,però també es pot trobar en espais oberts a prop delbosc, sempre que hi pugui trobar amagatalls i el ter-reny sigui prou tou per excavar-hi.
S’aparella durant la primavera i començament del’estiu, però la femella té el que s’anomena implan-tació alentida, que li permet guardar l’òvul fecundatdurant mesos, fins que les condicions ambientals sónles adequades per a la implantació a l’úter. Entre elsmesos de febrer i març, quan els aliments ja co-mencen a ser més abundosos, acostuma a tenir dedos a quatre o cinc fills, dels quals s’ocupa exclusi-vament la femella.
Té una manera característica de dipositar els ex-crements, en el que s’anomena latrines, que són unsforats que utilitza en més d’una ocasió i que deixaal descobert.
Per les seves característiques, ni molt rígids ni frà-gils, els seus pèls han estat utilitzats tradicionalmentper a la fabricació de pinzells, raspalls i, sobretot, brot-xes d’afaitar, i a la Xina també s’utilitza la seva pellper a la fabricació de catifes i mantes. A casa nostra,havia estat perseguit per la seva pell i per les des-trosses que acostuma a fer als camps de blat de moro.
Passa l’hivern en un estat de semihibernació enels llocs més freds, mentre que en indrets méssuaus es manifesta menys actiu que la resta de l’any.
És un dels mamífers que podem veure tot sovintatropellats als marges de les carreteres.
N
L'emmascaratDEL BOSC
REP
ORT
ATGE
FOT
OGR
ÀFI
C D
E :J
OR
DI C
OM
ELLA
S
UNS PÈLSAPROFITATS. Durantmolts anys el seu pèl,
ni molt rígid ni moltfràgil, s’havia
utilitzat per fabricarpinzells, raspalls i,sobretot, brotxes
d’afaitar
�P
odeu
con
sulta
r to
tes
les
pàg
ines
a: b
loc.
reg
io7.
cat/
fau
na
FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 111
