FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 92 Podeu consultar ...el cas de l’isard, les de les femelles són...
1
a majoria dels grans mamífers sal- vatges que podem trobar a les nos- tres muntanyes tenen banyes. Les banyes són formacions òssies de- rivades de l’os frontal pròpies dels mamífers anomenats artiodàctils, que tenen un nombre parell de peülles a cada peu. Com és evident, no totes les banyes són iguals. De les petites i corbades dels isards a les espectaculars cor- namentes de les daines, n’hi ha per a tots els gustos. D’entrada hem de distingir dos tipus de ba- nyes. Unes són les dels bòvids (isard, cabra sal- vatge, mufló, però també les cabres i les vaques domèstiques), que són com una funda de que- ratina que envolta un nucli d’os viu, que es ca- racteritzen per no ser ramificades, per no caure’ls mai, perquè els creixen durant tota la vida i perquè varien de forma i de mida d’u- na espècie a l’altra. En aquestes espècies, si a un animal se li trenca una banya, ja no li tor- na a créixer mai més. I una altra cosa són les banyes dels cèrvids (cérvols, daines i cabirols), que són ramificades i espectaculars en el cas dels cérvols i les daines, estan formades to- talment d’os i els cauen cada any després de l’època de zel, com les fulles dels arbres a la tar- dor. Aquestes els tornen a créixer al cap d’un temps, recobertes d’una pell de vellut que se’ls anirà desprenent quan les banyes s’hagin desenvolupat del tot. Tant les unes com les altres tenen dues fun- cions: la defensa davant dels seus depredadors, i la lluita pel territori i el sexe entre els animals de la mateixa espècie, durant l’època de zel. Re- cordem les brames i les lluites que ofereixen algunes espècies en l’època de zel per acon- seguir els favors de les femelles. En aquests ca- sos, com més grosses siguin les banyes, més sa i potent representa que és el mascle per a la femella. Hi ha espècies en què només tenen banyes els mascles –com en el cas dels cèrvids (cér- vols, daines i cabirols)–, i d’altres en què en te- nen els mascles i les femelles, però en el cas de les femelles acostumen a ser més petites. En el cas de l’isard, les de les femelles són més pri- mes i tenen el ganxo final més obert, i en el de la cabra salvatge, les de les femelles són visi- blement més petites. Les banyes dels animals han esta utilitzades per l’home des de temps immemorials per a moltes coses. Se n’han fet instruments musi- cals, s’han fet servir com a armes, com a eines de treball, com a recipients per po- sar-hi líquids. També s’han utilitzat per fer peces artístiques, per fa- bricar joies, per lluir-les com a or- nament, també s’han fet servir per decorar els cascos de guerra, com a empunyadures d’espases i punyals, i encara ara són utilitzades amb orgull pels caçadors que les exhi- beixen com a trofeu de les seves gestes. Les banyes també han estat uti- litzades per designar actuacions humanes. Per exemple, «agafar el bou per les banyes» (encarar decidida- ment una situació dolenta), «trencar-se les banyes» (escarrassar-se en una feina, deixar- hi la pell), «posar o portar banyes» (quan un membre de la parella és infidel a l’altre), i «fi- car les banyes» (encaparrar-se en una idea). L Banyes LES BANYES, que llueixen molts dels mamífers salvatges que podem veure a les nostres muntanyes, no tenen totes la mateixa forma ni són fetes del mateix material, però sí que compleixen dues funcions iguals: la defensa davant dels depredadors, i la lluita pel territori i el sexe entre els de la mateixa espècie en l’època de zel. Per Jordi Comellas REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE : JORDI COMELLAS 12 DISSABTE, 17 DE JULIOL DEL 2010 | Regió7 REVISTAFAUNA ISARD. Estretes, llargues i dretes, lleugerament corbades enrere per la punta, les del mascle són un pèl més gruixudes que les de la femella. No els cauen mai i si se’ls trenquen, com la de la foto, no se’ls regeneren MUFLÓ. Les banyes del mascle són grosses i corbades enrere, més grosses com més vell és l’animal, ja que no li cauen mai. La femella o no en té o les té petites DAINA. Les femelles no en tenen i les dels mascles, que són molt grosses i en forma de pales, els cauen cada any i els tornen a sortir recobertes d’una pell de vellut CABRA SALVATGE. No els cauen mai. Les de les femelles són un xic més petites que les dels mascles, que poden arribar a ser molt grosses, depenent de l’edat CÉRVOL. Només en tenen els mascles, són ramificades, estan formades totalment d’os, els cauen cada any després de l’època de zel i cada cop les tenen més grosses VACA. Les seves banyes són com una funda de queratina que envolta un nucli d’os. Els creixen tota la vida i no els cauen mai. Si se'ls trenquen, no se’ls regeneren CABIROL. Com en el cas dels cérvols i les daines, només tenen banyes els mascles i els cauen cada any. Els tornen a sortir recobertes d’una pell de vellut, com es pot apreciar a la fotografia de la dreta FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 92 Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna
Transcript of FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 92 Podeu consultar ...el cas de l’isard, les de les femelles són...
a majoria dels grans mamífers sal-vatges que podem trobar a les nos-tres muntanyes tenen banyes. Lesbanyes són formacions òssies de-
rivades de l’os frontal pròpies dels mamífersanomenats artiodàctils, que tenen un nombreparell de peülles a cada peu. Com és evident,no totes les banyes són iguals. De les petites icorbades dels isards a les espectaculars cor-namentes de les daines, n’hi ha per a tots elsgustos.
D’entrada hem de distingir dos tipus de ba-nyes. Unes són les dels bòvids (isard, cabra sal-vatge, mufló, però també les cabres i les vaquesdomèstiques), que són com una funda de que-ratina que envolta un nucli d’os viu, que es ca-racteritzen per no ser ramificades, per nocaure’ls mai, perquè els creixen durant tota lavida i perquè varien de forma i de mida d’u-na espècie a l’altra. En aquestes espècies, si aun animal se li trenca una banya, ja no li tor-na a créixer mai més. I una altra cosa són lesbanyes dels cèrvids (cérvols, daines i cabirols),que són ramificades i espectaculars en el casdels cérvols i les daines, estan formades to-talment d’os i els cauen cada any després del’època de zel, com les fulles dels arbres a la tar-dor. Aquestes els tornen a créixer al cap d’untemps, recobertes d’una pell de vellut quese’ls anirà desprenent quan les banyes s’hagindesenvolupat del tot.
Tant les unes com les altres tenen dues fun-cions: la defensa davant dels seus depredadors,i la lluita pel territori i el sexe entre els animalsde la mateixa espècie, durant l’època de zel. Re-cordem les brames i les lluites que ofereixenalgunes espècies en l’època de zel per acon-seguir els favors de les femelles. En aquests ca-sos, com
més grosses siguin les banyes, més sa i potentrepresenta que és el mascle per a la femella.
Hi ha espècies en què només tenen banyesels mascles –com en el cas dels cèrvids (cér-vols, daines i cabirols)–, i d’altres en què en te-nen els mascles i les femelles, però en el cas deles femelles acostumen a ser més petites. Enel cas de l’isard, les de les femelles són més pri-mes i tenen el ganxo final més obert, i en el dela cabra salvatge, les de les femelles són visi-blement més petites.
Les banyes dels animals han esta utilitzadesper l’home des de temps immemorials per amoltes coses. Se n’han fet instruments musi-cals, s’han fet servir com a armes, com a einesde treball, com a recipients per po-sar-hi líquids. També s’han utilitzatper fer peces artístiques, per fa-bricar joies, per lluir-les com a or-nament, també s’han fet servir perdecorar els cascos de guerra,com a empunyadures d’espasesi punyals, i encara ara són utilitzadesamb orgull pels caçadors que les exhi-beixen com a trofeu de les sevesgestes.
Les banyes també han estat uti-litzades per designar actuacionshumanes. Per exemple, «agafar elbou per les banyes» (encarar decidida-ment una situació dolenta), «trencar-se lesbanyes» (escarrassar-se en una feina, deixar-hi la pell), «posar o portar banyes» (quan unmembre de la parella és infidel a l’altre), i «fi-car les banyes» (encaparrar-se en una idea).
L
Banyes
LES BANYES, que llueixen molts dels mamífers salvatges que podem veure a les nostres muntanyes,no tenen totes la mateixa forma ni són fetes del mateix material, però sí que compleixen duesfuncions iguals: la defensa davant dels depredadors, i la lluita pel territori i el sexe entre els de lamateixa espècie en l’època de zel. Per Jordi Comellas
REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE : JORDI COMELLAS
12DISSABTE, 17 DE JULIOL DEL 2010 | Regió7REVISTA�FAUNA
ISARD. Estretes, llargues i dretes,lleugerament corbades enrere per la punta,les del mascle són un pèl més gruixudes queles de la femella. No els cauen mai i si se’lstrenquen, com la de la foto, no se’ls regeneren
�
MUFLÓ. Les banyesdel mascle són grossesi corbades enrere, mésgrosses com més vellés l’animal, ja que no licauen mai. La femellao no en té o les tépetites
�
DAINA. Les femelles no en tenen i lesdels mascles, que són molt grosses i enforma de pales, els cauen cada any i elstornen a sortir recobertes d’una pell de vellut
�
CABRA SALVATGE. No els cauen mai. Lesde les femelles són un xic més petites queles dels mascles, que poden arribar a sermolt grosses, depenent de l’edat
�
CÉRVOL. Només en tenen els mascles,són ramificades, estan formades totalmentd’os, els cauen cada any després de l’èpocade zel i cada cop les tenen més grosses
�
VACA. Les seves banyes són com unafunda de queratina que envolta un nuclid’os. Els creixen tota la vida i no els cauenmai. Si se'ls trenquen, no se’ls regeneren
�CABIROL. Com en el cas dels cérvols i
les daines, només tenen banyes elsmascles i els cauen cada any. Els tornen asortir recobertes d’una pell de vellut, comes pot apreciar a la fotografia de la dreta
�
FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 92Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna
