FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL Cargol TREU BANYA · ELS CARGOLS(Gastròpodes)són animals sense...
1
ELS CARGOLS (Gastròpodes) són animals sense esquelet intern que es desplacen arrossegant-se, tenen dos parells de tentacles (banyes) i al capdamunt dels més llargs hi ha els ulls, i duen una closca (conquilla) al damunt que els serveix per protegir-se. Hi ha espècies de cargols terrestres que a Catalunya es mengen des de l’època dels romans. Per Jordi Comellas 13 Regió7 | DISSABTE, 8 DE MAIG DEL 2010 FAUNAREVISTA Cargol TREU BANYA ui de petit no ha cantat el «car- gol treu banya» davant d’un cargol totalment amagat dins la closca? Qui no ha intentat tocar- li les banyes (tentacles) i ha vist com auto- màticament les contreia i s’amagava dins la closca? Els més grans segur que recorden quan, després de ploure, als pobles s’aga- fava el llum de carbur i una galleda o un ca- bàs i se sortia a buscar cargols per fer-ne un bon plat, després d’haver-los purgat i fet passar gana. Els cargols, un dels animals que qual- sevol infant s’atreveix a agafar, per la seva total inofensivitat, són gastrò- podes, una classe de mol·luscs dels quals al món n’hi ha més de . espècies, entre marins, terrestres i d’aigua dolça. Al nostre país se n’han catalogades unes es- pècies i al parc natural del Cadí- Moixeró se n’han trobades espècies diferents. Dels terrestres no és fàcil diferenciar-ne algunes es- pècies ja que, segons el seu hàbitat, la humitat, l’alçada, etc., pot variar l’aspecte d’una matei- xa espècie. A grans trets, els que viuen en llocs calorosos i secs solen tenir la closca (conqui- lla) més gruixu- da i més clara, mentre que els que viuen en boscos i llocs més humits la tenen més fosca i més prima. Per identicar una espècie cal tenir en compte la mida, la forma de la closca, el gruix, el color, el nombre de voltes de l’es- piral, etc. En podem trobar pràcticament en tot ti- pus de terrenys, en horts, terrenys de secà, boscos, herbassars, etc.. Però per veurel’s és més fàcil en zones muntanyoses i en bos- cos humits que no pas en llocs més baixos i secs, on ens haurem d’esperar que plogui, ja que els cargols necessiten la humitat per mantenir el cos humit. Mentrestant, resten amagats sota terra o entremig de les pedres, en indrets on puguin mantenir la humitat. En èpoques seques s’amaguen dins la clos- ca i la tapen amb una membrana ns que les condicions d’humitat no els són més adients. En aquest sentit, són espectaculars les concentracions de les cargolines arra- pades a les tiges de fonoll, i a d’altres plan- tes, als reixats o a d’altres objectes. Són formats per un peu musculós que se- grega la bava que els permet desplaçar-se i la closca, que representa la seva gran i úni- ca defensa. Al cap tenen quatre tentacles (les banyes), dos de més llargs, al nal dels quals tenen els ulls, i dos de curts, relacionats amb l’olfacte i el tacte. S’alimenten de vegetals que trituren amb milers de dents minúscules que tenen a la llengua, que funciona com una llima, redueix el menjar a bocins petits. Respira a través d’un pulmó. La majoria són hermafrodites, això vol dir que tenen aparells reproductors masculins i femenins, però amb tot i això els cal apa- rellar-se per tenir descendència, que tenen a través dels ous que ponen en un forat a ter- ra i que abandonen a la seva sort. A molts llocs, com a Catalunya, es men- gen algunes espècies de cargols des de l’è- poca dels romans. Els més apreciats són els bovers, els jueus i els cristians, que són tam- bé els més grossos. D’un temps ençà, a molts indrets, entre els quals el Bages, s’han construït granges de reproducció i d’engreix de cargols per a la seva comercialització. Els seus grans enemics són els tords, que se’ls mengen després d’haver esclafat les closques contra una pedra o un objecte dur. Q FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 82 Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna
Transcript of FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL Cargol TREU BANYA · ELS CARGOLS(Gastròpodes)són animals sense...
ELS CARGOLS (Gastròpodes) són animals sense esquelet intern que es desplacenarrossegant-se, tenen dos parells de tentacles (banyes) i al capdamunt dels més llargs hi haels ulls, i duen una closca (conquilla) al damunt que els serveix per protegir-se. Hi ha espècies decargols terrestres que a Catalunya es mengen des de l’època dels romans. Per Jordi Comellas
13Regió7 | DISSABTE, 8 DE MAIG DEL 2010 FAUNA!REVISTA
Cargol TREU BANYA
ui de petit no ha cantat el «car-gol treu banya» davant d’uncargol totalment amagat dins laclosca? Qui no ha intentat tocar-
li les banyes (tentacles) i ha vist com auto-màticament les contreia i s’amagava dins laclosca? Els més grans segur que recordenquan, després de ploure, als pobles s’aga-fava el llum de carbur i una galleda o un ca-bàs i se sortia a buscar cargols per fer-ne unbon plat, després d’haver-los purgat i fet
passar gana.Els cargols, un dels animals que qual-
sevol infant s’atreveix a agafar, per laseva total inofensivitat, són gastrò-
podes, una classe de mol·luscs delsquals al món n’hi ha més de !"."""
espècies, entre marins, terrestres id’aigua dolça. Al nostre país se
n’han catalogades unes #"" es-pècies i al parc natural del Cadí-
Moixeró se n’han trobades $%espècies diferents.
Dels terrestres no és fàcildiferenciar-ne algunes es-
pècies ja que, segons elseu hàbitat, la humitat,
l’alçada, etc., pot variarl’aspecte d’una matei-
xa espècie. A granstrets, els que viuen
en llocs calorosos isecs solen tenir la
closca (conqui-lla) més gruixu-
da i més clara,
mentre que els que viuen en boscos i llocsmés humits la tenen més fosca i més prima.Per identi&car una espècie cal tenir encompte la mida, la forma de la closca, elgruix, el color, el nombre de voltes de l’es-piral, etc.
En podem trobar pràcticament en tot ti-pus de terrenys, en horts, terrenys de secà,boscos, herbassars, etc.. Però per veurel’s ésmés fàcil en zones muntanyoses i en bos-cos humits que no pas en llocs més baixosi secs, on ens haurem d’esperar que plogui,ja que els cargols necessiten la humitat permantenir el cos humit. Mentrestant, restenamagats sota terra o entremig de les pedres,en indrets on puguin mantenir la humitat.En èpoques seques s’amaguen dins la clos-ca i la tapen amb una membrana &ns queles condicions d’humitat no els són mésadients. En aquest sentit, són espectacularsles concentracions de les cargolines arra-pades a les tiges de fonoll, i a d’altres plan-tes, als reixats o a d’altres objectes.
Són formats per un peu musculós que se-grega la bava que els permet desplaçar-sei la closca, que representa la seva gran i úni-ca defensa. Al cap tenen quatre tentacles (lesbanyes), dos de més llargs, al &nal dels qualstenen els ulls, i dos de curts, relacionats ambl’olfacte i el tacte.
S’alimenten de vegetals que triturenamb milers de dents minúscules que tenena la llengua, que funciona com una llima,redueix el menjar a bocins petits. Respiraa través d’un pulmó.
La majoria són hermafrodites, això vol dirque tenen aparells reproductors masculinsi femenins, però amb tot i això els cal apa-rellar-se per tenir descendència, que tenena través dels ous que ponen en un forat a ter-ra i que abandonen a la seva sort.
A molts llocs, com a Catalunya, es men-gen algunes espècies de cargols des de l’è-poca dels romans. Els més apreciats són elsbovers, els jueus i els cristians, que són tam-bé els més grossos.
D’un temps ençà, a molts indrets, entreels quals el Bages, s’han construït grangesde reproducció i d’engreix de cargols per ala seva comercialització.
Els seus grans enemics són els tords, quese’ls mengen després d’haver esclafat lesclosques contra una pedra o un objectedur.
Q
FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL !82" Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna
