FAUNA VERTEBRADA I CRITERIS DE GESTIÓ DEL ......Vallès. S’han tingut en compte tots els grups...

ACRES

FAU

AUTO

CarolJoan D

ACRES-LEST

LESTES Estudis del medi natural

NA VERTEBRADA I CRITERIS DE GESTIÓ

DEL TERME MUNICIPAL DE

BARBERÀ DEL VALLÈS

RS: Egea aranas

ACRES-LESTES Aj. de Barberà del Vallès Gener 2007

ES 677169126 / [email protected] Plaça Nova 14, 1º 1ª 08130 Sta. Perpètua de Mogoda

ACRES LESTES Estudis del medi natural

TREBALL DE CAMP: Carol Egea & Joan Daranas

DISSENY I TEXTE: Carol Egea & Joan Daranas

FOTOGRAFIA: Carol Egea

DIBUIXOS: Joan Daranas

ACRES-LESTES 677169126 / [email protected] Plaça Nova 14, 1º 1ª 08130 Sta. Perpètua de Mogoda


TAULA DE CONTINGUTS:

1.- INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS

2.- METODOLOGIA

2.1.- Aus

2.2.- Altres vertebrats

3.- DESCRIPCIÓ DE LA ZONA ESTUDIADA

4.- ESTRUCTURA ECOLÒGICA DE BARBERÀ DEL VALLÈS

5.- LLISTA COMENTADA D’ESPÈCIES DETECTADES

5.1.- Aus

5.2.- Mamífers

5.3.- Rèptils

5.4.- Amfíbis

6.- MAPES DE DISTRIBUCIÓ

6.1- Aus

6.2.- Mamífers

6.3.- Rèptils i amfibis

7.- LLISTAT D’ESPÈCIES DETECTADES

8.- PLA DE GESTIÓ

8.1.- Introducció

8.2.- Taula d’indicadors

8.3.- Criteris de gestió

9.- BIBLIOGRAFIA



1.- INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS

La conservació dels ecosistemes i la seva biodiversitat no ha d’estar vinculada al grau de

protecció del territori sinó al seu grau de vulnerabilitat. Espais naturals pròxims a ciutats i àrees

industrialitzades poden tenir un paper per a l’equilibri ecològic global igual d’important que un

gran parc natural o una gran reserva de fauna.

Hem après que tots els elements que conflueixen en la creació i manteniment de les xarxes de

relació dels nostres ecosistemes estan lligats entre sí d’una manera molt més estreta i flexible

del que crèiem.

Així, la desaparició d’un petit bosc adjacent a un gran llac pot afectar la biodiversitat futura del

llac, de la mateixa manera que la manca de connectors naturals entre dos grans parcs naturals

pot desembocar en la irreversible pèrdua de biodiversitat d’aquests espais. Tot està relacionat.

Tot està connectat de manera ínfima. Per a no condemnar els nostres espais naturals al conegut

com “efecte illa”, cal que entenguem els moviments conservacionistes com una forma

d’estudiar i gestionar el territori que comença a la porta de casa nostra.

D’aquesta manera, estudiar la fauna vertebrada d’una ciutat gairebé metropolitana com Barberà

del Vallès ens pot donar claus de cara a endegar programes de gestió del patrimoni natural

comarcal. Els impactes i les potencialitats que tenen lloc a Barberà del Vallès, ben analitzades,

poden revertir actius en la protecció de la nostra castigada comarca natural del Vallès.

El present document consisteix en un estudi de la fauna vertebrada de la vila de Barberà del

Vallès. S’han tingut en compte tots els grups faunístics vertebrats –ocells, mamífers, amfibis,

rèptils i peixos-, així com tots els hàbitats que podem trobar a la zona estudiada, des de les àrees

industrials fins a les forestals, passant pel riu Ripoll i les zones agrícoles adjacents.



2.- METODOLOGIA

El treball de camp per a cada grup faunístic ha consistit en el següent:

2.1.- Ocells:

Els ocells són uns bons bioindicadors de l’estat de conservació dels ecosistemes (LAWTON

1986, BIBBY et al. 1992), ja que es tracta d’animals vertebrats que es troben en els graons més

alts de la piràmide tròfica i també a causa de que ocupen tots els hàbitats de la zona d’estudi. La

facilitat de detecció de les diferents espècies pel seu comportament, plomatge i emissió de cants

i reclams afavoreix que els ocells siguin una bona eina per valorar ecosistemes (LAWTON

1986), tot i que també és útil estudiar altres grups faunístics (RAMÍREZ 2000).

La metodologia que s’emprarà per a l’estudi de les poblacions d’aus es basa en el mètode del

transecte finlandès, definit per JÄRVINSEN i VÄISANEN (TELLERÍA, 1986; BIBBY et al.,

1992). Aquest consisteix en efectuar recorreguts a peu, a velocitat lenta, durant els quals

s’anoten totes les aus vistes, escoltades o localitzades per restes materials o orgànics en una

franja a ambdós costats del transecte predeterminat. S’ha adoptat l’amplada de franja de 40

metres (a cada costat), que es considera la més adequada per a estudi de poblacions

passeriformes i no passeriformes. S’anoten les espècies trobades a menys de 40 metres o bé les

que, estant més lluny, acaben entrant a la franja d’estudi al finalitzar o continuar el seu vol. Els

transectes s’establiran a l’inici de les tasques del projecte i dependran en gran mesura de la

pressió humana, el paisatge de la zona i les hipòtesis de camp sobre la localització dels territoris

principals. Els transectes s’han de recórrer sempre entre la sortida del sol i les 11 del matí, a una

velocitat de 2 km/h i sempre sota condicions meteorològiques favorables.



2.2.- Altres vertebrats:

Per als altres vertebrats, optarem per realitzar cens directe i detecció de rastres i senyals. Els

amfibis, rèptils i mamífers són difícils d’observar, amb l’excepció de la granota verda comú, de

manera que si empréssim metodologies de cens visual com en el cas dels ocells, no obtindríem

dades representatives de la zona.

S’adoptaran les següents mesures de cens directe:

a) Observació directa d’individus, diürnes i nocturnes.

b) Identificació de lacèrtids en solans.

c) Identificació de cap-grossos d’anurs i urodels.

d) Identificació de postes d’amfibis.

e) Identificació de pells de serp i excrements de mamífers.

f) Identificació de rastres d’alimentació de mamífers.

g) Identificació de caus de mamífers i rèptils.

h) Recerca i identificació de petjades.

i) En el cas de trobar-ne, identificació d’ossos en egagròpiles.



3.- DESCRIPCIÓ DE LA ZONA ESTUDIADA

Ubicació: Barberà està enclavada a la plana meridional del Vallès Occidental, amb el nucli urbà

a la riba oest del riu Ripoll, tributari del Besòs. Limita al nord amb el terme municipal de

Sabadell, al sud amb Cerdanyola i Ripollet, a l’oest amb Badia del Vallès i a l’est amb Santa

Perpètua de Mogoda i Montcada i Reixach.

Perímetre estudiat: S’ha estudiat la totalitat del terme municipal de Barberà, incloent tots els

hàbitats i fent un èmfasi especial en la zona forestal de Santiga a causa de la seva riquesa

ecològica destacable.

Climatologia: El clima de la zona estudiada és el propi de la regió mediterrània semiàrida1. Els

hiverns no són massa freds, amb nevades pocs freqüents i estius calorosos i força secs. Les

precipitacions són escasses i irregulars al llarg de l’any, amb descàrregues puntuals molt

destacables.

Característiques geomorfològiques2: El paisatge de Barberà del Vallès està condicionat al curs

del riu Ripoll, que en el seu tram baix dóna lloc a alts marges profundament excavats en la terra

argilosa de la plana al·luvial del Vallès, aquest element del paisatge ha condicionat el seu

creixement longitudinal. Com a ciutat metropolitana, presenta multitud de barreres

infrastructurals, entre les que destaca l’autopista AP-7, la seva variant B-30 i la línia de tren de

rodalies Barcelona –Manresa.

1 Subregió fitoclimàtica IV. 2 Dades extretes de: IGME, IMINSA, UAB i CSIC; Madrid 1975.



4.- ESTRUCTURA ECOLÒGICA DE BARBERÀ DEL VALLÈS

Barberà del Vallès té un terme municipal ocupat àmpliament per infrastructures, àrees urbanes i

industrials. No obstant, la presència a la vila del segon

afluent més important del Besòs, el riu Ripoll, ens aporta

una via verda important per a la presència d’espècies

faunístiques que d’altra forma no serien presents. De la

mateixa manera, és a les àrees adjacents al pas del riu

Ripoll on podem trobar encara les millors formacions

forestals del terme, així com àrees agrícoles.

L’estructura del casc urbà és longitudinal, ja que la

morfologia del sòl obliga a aquesta geometria de

creixement. Aquest fet possibilita una millor

connectivitat entre l’interior del casc urbà i els espais

naturals dels voltants, ja que el perímetre de connexió

està minimitzat. En comarques de biocenosi transversal

com el Vallès considerem un element positiu una

geometria urbana longitudinal, per contra de la circular típica de viles com Terrassa o Mollet del

Vallès, per exemple.

Hem considerat que a la zona estudiada –el terme municipal de Barberà del Vallès- hi podem

trobar 5 unitats d’hàbitat clarament diferenciades, que són les següents:

- Zona urbana

- Zona industrial

- Àrea agrícola

- Zona forestal

- Llera fluvial

Per abundància d’aliment i disponibilitat d’aigua, així

com llocs per a refugiar-se i fer el niu o cau, els hàbitats

forestals i fluvials són els més rics en espècies amb certa

diferència, seguits de la zona agrícola, la urbana i la

industrial, per aquest ordre. De totes maneres, la

geometria longitudinal de totes aquestes unitats



d’hàbitat, excepte la industrial, facilita la

interrelació d’espècies, sobretot a nivell d’ocells,

quiròpters i micromamífers. Espècies que escullen el

casc urbà o el bosc per a fer-hi el cau o el niu,

visiten regularment la llera del Ripoll per a cercar

aliment, netejar-se les plomes o el pèl i beure aigua.

de la mateixa manera, espècies que fan vida

regularment al riu necessiten la protecció pròxima del bosc per a refugiar-se o fer el niu. En el

cas dels amfibis, gairebé es troben limitats totalment al Ripoll i als tres torrents que creuen el

bosc que transcorre pel sector oriental del riu. Els rèptils tenen una mobilitat més limitada, per

bé que trobem espècies tant a zones urbanes com a l’interior del bosc. Considerem que la

connectivitat entre els diferents hàbitats, tenint en compte els resultats de l’estudi, podrien

millorar notablement, tot i que no estan segmentats de manera definitiva.

Per altra banda, Barberà comparteix amb Sabadell el

parc urbà més gran de la comarca i un dels més grans

del país, el Parc Central del Vallès, que oxigena la

ciutat i dóna refugi i possibilitats de vida a

micromamífers, ocells i nombrosos petits rèptils. La

resta de la vila és, com la majoria de viles

metropolitanes, excessivament compacta i mancada

d’àrees verdes. No obstant això, l’arbrat viari és molt

important, amb un dels índexs d’arbre per habitant més elevat de la comarca. aquest factor

facilita la mobilitat de les aus a l’interior del casc urbà, ja que els arbres alberguen en molts

casos insectes i altres preses que permeten a les aus una presència més o menys uniforme a tota

la vila durant tot l’any.

“Ecologia” significa lògica de vida. la lògica amb la que tenen lloc les relacions entre els

diferents éssers vius obeeix bàsicament a un aspecte energètic. Si hi ha plantes comestibles hi

trobarem animals que s’alimenten d’elles, des d’invertebrats fins a vertebrats. De la mateixa

manera, si aquests abunden, apareixeran irremeiablement els carnívors, des de les petites

aranyes saltadores fins a les guilles. La representativitat vertebrada a la vila de Barberà està

força completada. A nivell d’invertebrats, obtenim una biomassa equilibrada entre espècimens

aquàtics i terrestres gràcies a la presència de la riera; presència que a més a més canalitza gran

part de la biocenosi a través d’aquest espai del riu Ripoll, tant la llera com les arbredes

adjacents.



S’han localitzat carnívors força avançats en la

cadena tròfica, com ara guineus o fagines, de la

mateixa manera que la presència d’omnívors

com el teixó o el senglar és força regular. Això

ens pot fer pensar en una bona estructura

invertebrada i botànica que permet la seva

presència, a més a més de disponibilitat d’aigua

suficient. La sola presència de guilles i fagines

ens ha de fer pensar que els micromamífers, els ocells de mida mitjana com els túrdids i els

conills són relativament abundants. A més, la presència de masses forestals i àrees agrícoles

permet a tots aquests mamífers fer cau a l’interior del terme municipal, amb la qual cosa podem

dir que a Barberà hi trobem un ecosistema local, un ambient el suficientment diferenciat dels

voltants com per a tenir funcions de refugi de fauna vertebrada reproductora.



8.- PLA DE GESTIÓ

8.1.- Introducció

Fa dècades que a la plana del Vallès hi tenen lloc els inevitables processos d’urbanització i

industrialització, associats a pèrdua de sòl agrícola i forestal. Barcelona és una ciutat terciària i

de serveis que ha externalitzat indústries i habitans de manera radial cap al Baix Llobregat,

maresme i els dos Vallès. Malgrat això, aquestes comarques de la corona metropolitana, que

d’aquí a diverses dècades arribarà a Osona, Penedès i Bages, encara tenen valors ecològics

importantíssims per a l’equilibri ecològic del nostre país. La plana del Vallès està limitada per

dues serres, la Litoral i la Prelitoral, que estan cobertes d’importants masses forestals

parcialment protegides com a parcs naturals, la majoria d’elles incloses en el Pla d’Espais

d’Interès Natural de la Generalitat de Catalunya. Entre aquestes dues serres i aprofitant els

cursos fluvials transversals de la Conca del Besòs, la biodiversitat es dispersa per tota la plana,

on s’han detectat diversos corredors biològics com el de

Llevant, el de Gallecs o el de Torrebonica. Les masses

forestals de Barberà i les àrees agrícoles, ambdós hàbitats

units al riu Ripoll, formen part del corredor biològic de

Llevant o Parc Agroforestal de Llevant, que uneix el

massís de Sant Llorenç del Munt amb la Serra de Marina

oest –Turó de Montcada- i Collserola est.

Aquesta realitat fa que les masses forestals de Barberà associades al Ripoll tinguin un especial

interès ecològic al formar part íntegra del tram més complicat i industrialitzat de tot el corredor

verd esmentat. Pràcticament tota la riquesa biològica de Barberà del Vallès té la seva raó de ser

en els boscos de Santiga de la riba est del Ripoll, on la fauna hi troba refugi, aliment, aigua,

zones de cria i punts d’aturada migratòria òptims.

Conseqüentment, un Pla de Gestió ecològic de Barberà pel que fa a biodiversitat s’ha de centrar

en la conservació íntegra dels valors naturals de la massa forestal de Santiga, tant pel que fa a la

seva superfície com a la seva qualitat.



Per a definir exactament quines han de ser les mesures a prendre a Barberà del Vallès, primer

cal fer una anàlisi de necessitats i potencialitats de les espècies considerades més bones

indicadores:

Els indicadors de qualitat del medi s’han treballat a dos nivells:

Espècies Indicadores: Per a dissenyar els criteris de gestió s’han tingut en compte les espècies

indicadores de qualitat d’hàbitat. Un indicador biològic, normalment un taxó, ha de reunir una

sèrie de requisits a l’hora de ser útil com a agent informador de l’estat del medi. Aquests

requisits són:

a) Ha de presentar un lligam territorial amb el medi del qual volem obtenir informació.

Aquest lligam ha de ser reproductor, tròfic o de refugi. Si el taxó reuneix els tres

requisits esdevé un indicador de major qualitat, però amb un d’ells ja pot tenir aquestes

funcions.

b) Ha de ser de fàcil detecció, a fi i efectes de minimitzar l’efecte observador i reduir la

variació de la probabilitat d’observar-lo.

c) Ha de presentar una distribució més o menys uniforme pel territori a estudiar.

d) L’espècie no pot presentar cicles demogràfics irregulars de forma natural, ja que

aquestes grans variacions no ens permetrien detectar les petites variacions causades per

canvis induïts en el medi.

e) L’indicador ha d’estar present en el territori d’una manera perllongada i no pas puntual.

f) Ha de ser sensible als canvis del medi i no adaptar-se ràpidament als impactes humans.

Els ocells són uns bons indicadors de l’estat de conservació dels ecosistemes (LAWTON 1986,

BIBBY et al. 1992), i també ens serveixen per detectar l’afectació de l’agricultura integrada

sobre les poblacions. La facilitat de detecció de les diferents espècies pel seu comportament,

plomatge i emissió de cants i reclams afavoreix que els ocells siguin una bona eina per valorar

ecosistemes (LAWTON 1986), tot i que també és útil estudiar altres grups faunístics

(RAMÍREZ 2000). A part, per a l’elecció dels ocells com a indicadors per obtenir i projectar

informació, s’ha tingut en compte la Comunicació de la Comissió al Consell i al Parlament

Europeu de referència “COM (2000) 20 final”. Aquesta comunicació, titulada “Indicadors per a

la integració de les consideracions mediambientals en la Política Agrícola Comú”, recomana la

utilització d’una bateria única i estable d’indicadors per efectuar estudis comparatius sobre la

integració dels valors naturals i els valors agrícoles d’una zona.



Comunitats indicadores: A més a més, a l’apartat de criteris de gestió, s’ha treballat el concepte

de “comunitat indicadora”. Es tracta d’un grup d’espècies, normalment del mateix ordre, que

presenten uns requisits d’hàbitat i supervivència equivalents i força exigents. En aquest cas s’ha

optat per treballar amb la comunitat d’aus limícoles.

8.2.- Taula d’indicadors

A continuació presentem una taula amb les espècies indicadores triades entre totes les

observades, tenint en compte els requisits que ha de tenir un bon indicador.

Cal destacar que totes les especies han estat analitzades en funció de la seva realitat

local, aixó és les seves necesitats i potencialitats a Barberà del Vallès.



Espècie indicadora Amenaces Potencialitats Element de gestió indicats Ànec collverd a) Accés humà a nius.

b) Contaminació de l’efluent. c) Escassa vegetació de ribera i helofitica

- Augment de l’activitat de cria actual. - Augment de la població hivernant.

1) Adient reforestació de la vegetació de ribera 2) Control dels vessaments industrials i residus sòlids. 3) No arranjar la llera en època de cria.

Família Charadriidae d) Manca de superfície fangosa plana on alimentar-se i reposar. e) Manca de pantalla visual a les ribes del riu. f) Depredació d’ous per part de garses. - Idem amenaça a) - Idem amenaça b)

- Augment d’individus migradors i hivernants. - Assegurar la cria anual del corriol petit.

4) Creació d’una bassa o aiguamolls artificials. - Idem element de gestió 2) - Idem element de gestió 3)

Xoriguer g) Excés de barreres arquitectòniques. h) Fragmentació de les zones agrícoles. i) Aillament de la massa forestal respecte a altres.

- Augment de la població reproductora. 5) Evitar el pas de més infrastructures per l’actual zona agrícola i forestal. 6) Facilitar les activitats de la pagesia, per evitar la pèrdua de més sòl agrícola. 7) Analitzar la viabilitat d’un projecte de introducció.

Polla d’aigua j) Aillament paisagístic de la llera del riu respecte habitats adjacents. - Idem amenaça a). - Idem amenaça b) - Idem amenaça c) - Idem amenaça f)

- Augment de número de parelles reproductores. - Idem element de gestió 1) - Idem element de gestió 2) - Idem element de gestió 3) - Idem element de gestió 4)

Òliba k) Manca de punts adients on fer niu. l) Contaminació lumínica excessiva. - Idem amenaça g). - Idem amenaça h) - Idem amenaça i)

- Augment del número de parelles reproductores. - Augment de visitants d’altres masses forestals.

8) Protecció dels elements arquitectonics adients per l’espècie. 9) Utilització d’enllumenat adient. - Idem element de gestió 5) - Idem element de gestió 6) - Idem element de gestió 7)

Blauet m) Manca d’arbres de ribera i troncs baixos morts amb funció de talaia de pesca a la riba de la bassa. n) Erosió regula del marge est on podria criar. - Idem amenaça a). - Idem amenaça b) - Idem amenaça c) - Idem amenaça e) - Idem amenaça j)

- Aparició com a nidificant. - Augment de la població hivernant.

10) Situar un o més arbres pelats de branques baixes a les ribes est i oest. -Idem element de gestió 1) - Idem element de gestió 2)



Abellerol o) Erosió regular dels marges alts on podria criar. - Idem amenaça g). - Idem amenaça h) - Idem amenaça i)

- Assegurar la cria anual.

11) Evitar qualsevol tipus de tal·la al cim del congost fluvial. - Idem element de gestió 5) - Idem element de gestió 6)

Picot verd p) Pèrdua de superficie forestal. - Idem amenaça i)

- Augment del número de parelles reproductores. - Augment de visitants d’altres masses forestals.

12) Conservació dels arbres vells o morts. 13) Conservació de l’actual superficie forestal. - Idem element de gestió 5)

Cogullada vulgar q) Perdua de superficie agrícola. r) Escasa rentabilitat agrícola que provoca una sembra intensiva. - Idem amenaça h)

- Assegurar la cria anual. - Augment del número de parelles reproductores.

14) Impulsar programes d’introducció d’agricultura tradicional. - Idem element de gestió 5) - Idem element de gestió 6)

Oreneta cuablanca s) Arquitectura moderna i reformes en façanes en época reproductora. t) Destrucció de nius per part de particulars. u) Contaminació acústica i atmosfèrica. - Idem amenaça l)

- Invertir la tendencia demogràfica negativa. 15) Instalació de nius artificials per potenciar la cria i seguiment previ en reformes en façanes. 16) Sensibilització de la ciutadania per protegir els nius. 17) Controlar la contaminació a la zona urbana i pendre les mesures administratives consequents. - Idem element de gestió 9)

Rossinyol bord v) Fragmentació de la vegetació de ribera. - Idem amenaça b). - Idem amenaça c) - Idem amenaça i) - Idem amenaça j).

- Augment del número de parelles reproductores. - Augment d’individus migradors i hivernants.

18) Evitar la fragmentació de l’arbreda fluvial del Ripoll. - Idem element de gestió 1) - Idem element de gestió 2)

Tallarol capnegre w) Tales de tanques arbustives. x) Crema de marges. - Idem amenaça g). - Idem amenaça h) - Idem amenaça i) - Idem amenaça p). - Idem amenaça q)

- Augment del número de parelles reproductores.

19) Evitar tales incontrolades de tanques arbustives i qualsevol massa arbustiva o forestal. 20) Evitar la crema de marges. - Idem element de gestió 5) - Idem element de gestió 6) - Idem element de gestió 13) - Idem element de gestió 14)

Bruel - Idem amenaça i) - Idem amenaça p).

- Augment del número de parelles reproductores.

- Idem element de gestió 5) - Idem element de gestió 13)



Espècie indicadora Amenaces Potencialitats Element de gestió indicats Eriçó clar y) Atropellaments.

z) Contaminació dels torrents del bosc de Santiga. - Idem amenaça g) - Idem amenaça h) - Idem amenaça i) - Idem amenaça p) - Idem amenaça q) - Idem amenaça w)

- Augment i millor distribució sobre el territori de parelles reproductores. - Augment de visitants d’altres masses forestals.

21) Crear passos de fauna o altres elements passius a les carreteres - Idem element de gestió 2) - Idem element de gestió 5) - Idem element de gestió 6) - Idem element de gestió 13) - Idem element de gestió 14) - Idem element de gestió 18) - Idem element de gestió 19) - Idem element de gestió 20)

Rata-pinyada pipistrel·la pigmea

- Idem amenaça l) - Idem amenaça s) - Idem amenaça u)

- Invertir la tendencia demogràfica negativa. - Idem element de gestió 8) - Idem element de gestió 9) - Idem element de gestió 15) - Idem element de gestió 16) - Idem element de gestió 17)

Esquirol - Idem amenaça g) - Idem amenaça i) - Idem amenaça p)

- Augment i millor distribució sobre el territori de parelles reproductores. - Augment de visitants d’altres masses forestals.

- Idem element de gestió 5) - Idem element de gestió 12) - Idem element de gestió 13) - Idem element de gestió 19)

Rata d’aigua a’) Manca d’habitats adients per a fer els caus. - Idem amenaça b) - Idem amenaça c) - Idem amenaça g) - Idem amenaça j) - Idem amenaça v) - Idem amenaça z)

- Augment de la població reproductora. - Idem element de gestió 3) - Idem element de gestió 4) - Idem element de gestió 5) - Idem element de gestió 18) - Idem element de gestió 21)

Conill b’) Furtivisme - Idem amenaça g) - Idem amenaça h) - Idem amenaça i) - Idem amenaça q) - Idem amenaça w) - Idem amenaça y) - Idem amenaça z)

- Augment de la població reproductora. 22) Control i sanció dels furtius. - Idem element de gestió 2) - Idem element de gestió 5) - Idem element de gestió 6) - Idem element de gestió 13) - Idem element de gestió 14) - Idem element de gestió 19) - Idem element de gestió 20) - Idem element de gestió 21)



Teixó - Idem amenaça g) - Idem amenaça h) - Idem amenaça i) - Idem amenaça j) - Idem amenaça p) - Idem amenaça w) - Idem amenaça z)

- Manteniment la comunitat actual. - Augment de la població actual. - Augment de visitants d’altres masses forestals.

- Idem element de gestió 2) - Idem element de gestió 5) - Idem element de gestió 6) - Idem element de gestió 13) - Idem element de gestió 19) - Idem element de gestió 21)

Llangardaix ocel·lat - Idem amenaça b) - Idem amenaça e) - Idem amenaça f) - Idem amenaça g) - Idem amenaça h) - Idem amenaça i) - Idem amenaça j) - Idem amenaça q) - Idem amenaça v) - Idem amenaça w) - Idem amenaça x)

- Augment i millor distribució sobre el territori de parelles reproductores. - Augment de visitants a través del corredor agrofluvial.

- Idem element de gestió 2) - Idem element de gestió 5) - Idem element de gestió 6) - Idem element de gestió 13) - Idem element de gestió 14) - Idem element de gestió 18) - Idem element de gestió 19) - Idem element de gestió 20)

Serp d’aigua c’) Escassedat de preses naturals. - Idem amenaça b) - Idem amenaça c) - Idem amenaça g) - Idem amenaça h) - Idem amenaça i) - Idem amenaça j) - Idem amenaça v) - Idem amenaça x) - Idem amenaça z) - Idem amenaça y)

- Augment i millor distribució sobre el territori d’individus. - Augment de visitants a través del corredor agrofluvial.

- Idem element de gestió 1 ) - Idem element de gestió 2) - Idem element de gestió 4) - Idem element de gestió 5) - Idem element de gestió 6) - Idem element de gestió 18)

Granota verda d’) Depredació per part d’espècies al·lòctones, com la carpa i la Tortuga de Florida. - Idem amenaça b) - Idem amenaça c) - Idem amenaça e) - Idem amenaça j) - Idem amenaça z) - Idem amenaça y)

- Augment i millor distribució sobre el territori d’individus. - Augment de visitants a través del corredor agrofluvial.

23) Captura de Tortugues de Florida. - Idem element de gestió 2) - Idem element de gestió 4) - Idem element de gestió 6) - Idem element de gestió 7) - Idem element de gestió 18)


ACRES LESTES Estudis del medi natural 8.3.- Criteris de gestió per a Barberà Tenint en compte l’anterior taula d’espècies indicadores, requisits, amenaces i elements de

gestió, s’ha confeccionat el Pla de Gestió de Barberà del Vallès. A continuació es desenvolupen

els elements de gestió de la taula. Es conserva el codi numèric de la taula, tot i que es

modifiquen els títols per a presentar el criteri.

1.Reforestació del bosc de ribera: L’actual bosc de ribera del Ripoll està molt deteriorat.

Domina la canya i la única arbreda destacable és de plàtans; ambdues espècies forànies. Un bon

bosc de galeria o fluvial té tres sectors i bàsicament ha de presentar continuïtat arbustiva,

herbàcia i arbrada. Aquestes tres seccions són riba est, riba oest i llera. A la llera són molt típics

els flòculs d’oms, tamarius i àlbers, que són inexistents al Ripoll. A les ribes ja hi solem trobar

arbres com l’àlber, el pollancre, l’om i, al Mediterrani, també alzines i roures, tots pràcticament

inexistents al Ripoll. A més a més aquestes tres seccions arbrades han de tenir contacte amb les

masses de vegetació helofítica, principalment boga i canyís, que també són gairebé testimonials

al Ripoll. Es tractaria d’una actuació prioritària.

2.Control de vessaments industrials i residus sòlids: Els tres torrents que creuen els boscos de

Santiga i desemboquen al Ripoll presentan qualitats d’aigua diferents. El que baixa a l’altura de

la torre de Ca n’Altimira sempre baixa net, el que baixa a l’altura del Castell gairebé sempre

baixa brut i el de la font de Santiga té una qualitat molt variable d’aigua. Aquests torrents

aglutinen gran part dels mèrits ecològics d’aquesta massa forestal i cal identificar adientment els

emissaris que contaminen les aigües. A part, hi ha un col·lector que tira directament al riu Ripoll

uns 300 m. al sud del torrent del Castell i que sempre presenta uns alts índexs de contaminació.


ACRES LESTES Estudis del medi natural 3.Arranjaments de llera: S’han observat roderes de

tractors i maquinària a la llera del riu Ripoll. No cal

dir que hi ha espècies d’aus que crien als còdols i

fangars de la llera, com ara l’ànec collverd o el corriol

petit. Totes les actuacions d’arranjament de la llera

s’han d’efectuar entre setembre i febrer i sempre sota

la supervisió d’especialistes en fauna o tècnics

ambientals.

4.Bassa i aiguamolls artificials: Antigament -i també ara- l’ecologia de la Conca del Besòs té

com a unitats d’hàbitat principals els petits cursos fluvials que donen lloc al riu Besòs. Aquests

cursos fluvials de règim mediterrani presenten fondàries i amplades molt escasses, a causa de la

seva naturalesa intermitent i pluvial. Per aquesta raó la fauna aquàtica necessita i ha necessitat

sempre tot un reguitzell de petites zones humides que es troben adjacents o pròximes als rius.

Tenim els exemples de la Bassa d’En Segur i el Sargar al riu Mogent, la bassa del Pardeler al riu

Tenes a l’altura de Lliçà d’Amunt, les desaparegudes basses de Mas Duran a Montcada o la

Bassa dels Alous a Sant Cugat. Algunes d’aquestes zones humides han desaparegut, però altres

continuen exercint el seu paper clau en l’ecosistema, sobretot durant els mesos estivals.

Diverses administracions locals i nacionals han endegat fins i tot projectes de creació de zones

humides noves, com ara els aiguamolls de Can Salvi a Gallecs o els aiguamolls de Granollers a

la riba del Congost. Considerem que la orografia i les condicions naturals de la zona agrícola de

la riba oest del Ripoll al seu tram central poden oferir la possibilitat de dissenyar una bassa

artificial o uns aiguamolls. Hem considerat la possibilitat de ubicar-lo adjacent al riu Ripoll, al

terreny que es mostra a les fotografies i que està adientment protegit per vegetació i marges. Es

tractaria únicament de fer un partidor desde el riu amb un by-pass de cabal sobrants cap al riu

novament. Es rebaixaria el terreny a fondàries variables i es deixaria una zona sense rebaixar per

a les aus limícoles. Al mateix temps es faria una mica de gestió de la vegetació riberenca. El

pressupost seria reduit.



5.Evitar infrastructures al corredor verd del Ripoll: Com ja s’ha dit, les vies verdes que

creuen el Vallès entre ambdues serres són -juntament amb els cursos fluvials- bàsics per a

l’ecología comarcal. La major part de la biodiversitat de Barberà del Vallès es troba al Ripoll i

zones adjacents. Autopistes, carreteres, naus industrials i vies de tren segmenten aquestes vies

verdes a tota la comarca. És absolutament prioritari que les noves infrastructures que es

construeixin respectin el màxim que sigui possible la zona agroforestal de Santiga.

6.Impuls a l’activitat agrícola: Entre principis del segle 20 i els anys 70, el Vallès era una

potència agrícola estatal amb sindicats tant importants com la Perpetuenca o la Egarense.

Evidentment avui en dia es tracta de camps de cultiu sostinguts únicament gràcies a l’activitat

ramadera intensiva dels propietaris. Es tracta de camps de secà sense rendiment. Aixó fa que

sota la pressió urbanística i industrial es venguin a molt bon preu. Per evitar aixó cal endegar

més programes d’impuls a l’agricultura local. Som conscients que això és molt difícil, pero és

absolutament prioritari que el sector primari tingui la sensació de que se’ls donen els serveis

necessaris per a desenvolupar la seva activitat diària. Necessiten sentir-se tinguts en compte.

7.Projectes de reintroducció recomanats: Abans de qualsevol projecte d’introducció de fauna

és absolutament necessari identificar les causes que haurien pogut provocar la seva anterior

desaparició. D’altra manera estaríem tornant a sentenciar els individus novament introduïts, els

quals tornarien a trobar-se els mateixos impediments que els seus antecessors. Considerem que

la superfície forestal actual de Santiga acceptaria sense problemes un projecte d’introducció

d’òliba, granota verda i salamandra. De la mateixa manera considerem que es podria introduir el

xoriguer comú al nucli urbà de Barberà.

8.Protecció d’elements arquitectònics d’interès

natural: Hi ha certs edificis i estructures en runes que

representen un hàbitat important per diverses espècies de

fauna. Cal censar-los i tenir en compte que qualsevol

canvi o demolició caldria ser precedida per una avaluació

d’especialistes en fauna o tècnics ambientals.

9.Enllumenat urbà: Els elements d’enllumenat urbà han de ser poc reflactants i dirigir el focus

cap a sota. D’aquesta manera preservem l’adient comportament de quiròpters, dragons i

invertebrats nocturns.


ACRES LESTES Estudis del medi natural 10.Plantació d’arbres pelats: El blauet i altres aus fluvials i roderals valoren molt positivament

la presència d’arbres pelats per a realitzar captures i atalaiar-se. Considerem interessant ubicar

un arbre pelat que tingui el brancatge sobre el riu, al tram central del riu Ripoll. Recomanem

que estigui a l’altura de la zona on es recomana ubicar l’aiguamoll esmentat.

11.Control de tales als marges del congost del Ripoll: Talar arbres que poden representar un

perill és una actuació necessària. No obstant, cal tenir

en compte que els arbres vells són el sustent de moltes

espècies d’invertebrats que al mateix temps són presa

d’ocells, mamífers i rèptils. Cal considerar més

discriminatòriament quins arbres cal talar i quins no.

S’han observat tales de peus a zones silvestres que en

cap cas suposaven un perill i que tenien una important

funció ecològica.

12.Conservació d’arbres vells o morts: En la mateixa línia que l’anterior item, cal tenir en

compte els arbres moribunds o morts que encara continuen de peu.

13.Conservació de l’actual superfície forestal: Com ja s’ha indicat, la masa forestal de

Santiga és el nucli de les relacions ecològiques que tenen lloc a Barberà. Qualsevol actuació que

signifiques una minva de kla seva actual superficie tindria consequencies nefastes per l’ecològia

de Barberà i fins i tot per les viles properes.

14.Impulsar pràctiques d’agrícultura tradicional:

L’agricultura tradicional tenia molt a veure amb molts

dels conceptes moderns que s’apliquen a l’anomenada

agricultura integrada: Explotació optimitzada de

l’aigua normalment en canal obert, compostatge de

residus vegetals i frutals, manteniment de les tanques

arbustives de separació de finques o contravents,

mínima o nula utilització de plaguicides sintètics i

calendari de conreu rotatiu per a descans i enriquiment de la terra. Cal identificar quines

pràctiques agrícoles s’empren actualment a la vila i potenciar les pràctiques tradicionals

esmentades, sobretot pel que fa al guaret i conservació de tanques.


ACRES LESTES Estudis del medi natural 15.Instal·lació de nius artificials per a orenetes i rat-penats: Durant les dues dècades

precedents, els naturalistes hem observat un descens sensible de les poblacions reproductores

d’oreneta cuablanca i rat penat pigmeu als nuclis urbans, dos dels vertebrats per excel·lència de

les nostres viles. Recomanem –tal i com s’ha realitzat amb èxit a diverses viles com Barcelona o

El Prat del Llobregat- ubicar caixes niu per a aquestes dues espècies als carrers de Barberà, a

posteriori d’un estudi de tria dels llocs adients. Aquest projecte podria tenir una important

incidència ciutadana i incorporar programes d’educació o voluntariat.

16.Sensibilització de la ciutadania pel que fa a biodiversitat urbana: Tal i com s’ha dit en el

punt anterior, els programes de sensibilització ciutadana en temes ecològics sempre han

d’acompanyar les accions que s’emprenen des de l’administració local. Tríptics, campanyes

amb voluntaris per a recomptes de nius i individus, campanyes porta a porta a les cases que

tenen nius, xerrades en centres cívics, etc., són necessàries per a continuar madurant la

percepció que la ciutadania té de la fauna amb la que comparteix hàbitat.

17.Control de la contaminació al nucli urbà: Com és lògic, la contaminació en totes les seves

facetes té efectes molt nocius per a la qualitat de vida dels ciutadans i per a la fauna. Cal

continuar els controls pertinents de tots els agents contaminants, ja siguin acústics, lumínics o

atmosférics.

18.Evitar la fragmentació de l’arbreda fluvial: El correcte funcionament d’un corredor verd

està intimament vinculat a la continuitat dels hàbitats que el formen, ja que la seva ecologia

funciona de manera longitudinal. Actualment diverses infrastructures fragmenten aquesta

continuïtat al llarg de riu Ripoll. Cal evitar que qualsevol altra infrastructura necessària es

converteixi en un nou obstacle per a la biocinesi del curs fluvial. Cal aprofitar les

fragmentacions ja existents sempre que sigui possible per a canalitzar gasoductes i altres

elements fragmentadors.

19.Control de tales incontrolades de tanques arbustives: La fauna vertebrada -i gran part de

la invertebrada- depèn, a la zona agrícola, de la presència de marges i tanques arbustives que

otorguin refugi, alimentació, hàbitat de cria i possibilitats de desplaçar-se pel territori. Per un

correcte equilibri de l’ecosistema és necessari conservar-les, malgrat la seva espècie determinant

sigui l’esbarzer.

20.Control de la crema de marges: Idem de l’anterior pero relatiu a les cremes.


ACRES LESTES Estudis del medi natural 21.Disseny de passos de fauna o altres elements a les carreteres: A tota la comarca hi ha un

greu problema d’atropellaments de vertebrats, el qual es converteix en crític quan la via en

qüestió creua zones d’elevat valor natural. La carretera Sabadell-Santa Perpètua i la carretereta

de la font són les dues pitjors vies de la vila en aquest sentit. Caldria dotar-les de passos de

fauna i elements passius adients. L’eriçó comú, la serp verda, la mostela, la polla d’aigua, el

gripau comú o el talpó comú són víctimes habituals d’aquestes dues vies.

22.Control i sanció del furtivisme: S’han detectat cartutxs de caçadors furtius a tota la zona

forestal i a gran part de la zona fluvial. Cal dotar el municipi d’un sistema de detecció i sanció

que eviti aquesta pràctica que afecta poblacions d’aus passeriformes protegides per la llei

nacional i internacional. A vegades un senzill cartell de l’estil “Vigilància permanent des de

2007. Prohibit caçar sota sanció etc.” dóna excel·lents resultats.

23.Captura de tortugues de Florida: La incidència per presència d’individus d’aquesta

espècie al riu Ripoll és inferior a la mitjana comarcal, però tot i així s’han d’extreure tots els

individus de Tortuga de Florida que es localitzin, ja que depreden ous, cap-grossos i altres

animals autòctons, així com impedeixen la proliferació de les nostres tortugues de rierol

autòctones.

24.Altres criteris de gestió:

- Gestió de la població de coloms: Tot i que no es detecta una densitat de població

excessiva, cal fer un seguiment d’aquesta espècie, la qual representa una amenaça tant a

nivell sanitari com cultural. Actualment hi ha diverses tècniques enfocades a aquesta

problemàtica, d’entre les que recomanem la introducció de falcó pelegrí pel mètode

hacking o nidificació artificial assistida.

- Seguiment interanual de la bateria d’indicadors: Cap estudi de fauna ha de tenir

una incidència discreta en el temps sinó contínua. La importància dels indicadors radica

en fer un seguiment any rera any per -a partir de les seves variacions poblacionals-

extreure conclusions útils per a la gestió ambiental municipal.

- Creació de la figura de l’informador ambiental: Conscients de la manca de recursos

per a un major desplegament d’agents rurals o guardes forestals, proposem la creació

d’una figura local d’informador ambiental, que podria tenir gran repercusió en temes

com: furtivisme, tales i cremes incontrolades, vessaments de residus sòlids, etc.


ACRES LESTES Estudis del medi natural 9.- BIBLIOGRAFIA

COPETE, J.L. (Ed.). (1998). Anuari d’ornitologia de Catalunya. 1996. Barcelona. Grup Català

d’anellament.

COPETE, J.L. (Ed.). (2000). Anuari d’ornitologia de Catalunya. 1997. Barcelona. Grup Català

d’anellament.

CORBET, G. i OVENDEN, D. (1982). Manual de los mamíferos de España y de Europa.

Ediciones Omega. S.A.

DEL AMO, R; PERIS, A. SANTAEUFEMIA, F.X ; TORRE, I. (2002) La fauna vertebrada de

Castelldefels. Comissió I Premi “Castelldefels àmbit sostenible”.

ESCODA, J; BARÓ, R. (1995). Mataró, Arbres i palmeres. Recull d´espècies 1995. Ajuntament

de Mataró.

FERRER, X. et. al. 1986. Història Natural dels Països Catalans. nº 12, Ocells. Barcelona,

Enciclopèdia Catalana.

GARCÉS, F; ÁLVAREZ, E. (1999). Los murciélagos de la Península Ibérica. Ed. Grefa.

GUTIÉRREZ, R.; ESTEBAN, P. i SANTAEUFEMIA, F.X. (1995). Els ocells del delta del

Llobregat. Barcelona, Lynx Edicions.

GOSÀLBEZ, J. (1987). Insectívors i rosegadors de Catalunya. Ketres editora, S.A.

JONSSON, L. (1994). Ocells d´Europa amb el nord d´Àfrica i l´Órient mitjà. Ed Wahlström &

Widstrand. Ed. Omega. Barcelona.

JUTGLAR, F; MASÓ, A. (1999). Aves de la Península Ibérica. Ed. Planeta. Barcelona.

JUANA, E. De i VARELA, J.M. (2000). Guia de las aves de España (Península, Baleares y

Canarias). Lynx Edicions. Madrid.

KREMER, BRUNO P. (1990). Árboles, Guias de la Naturaleza Blume. Ed. Blume. Barcelona.


ACRES LESTES Estudis del medi natural LLORENTE, G. A., MONTORI, A., SANTOS, X. i CARRETERO, M.A. (1995). Atlas dels

amfibis i rèptils de Catalunya i Andorra. Ed. Els Brau.

MUNTANER, J., FERRER, X., MARTÍNEZ-VILALTA, A. (1983). Ketres Editora.

REICHHOLF, J. (1990). Mamíferos, Guias de la Naturaleza Blume. Ed. Blume. Barcelona.

REICHHOLF, J. (1993). Réptiles y anfibios, Guias de la Naturaleza Blume. Ed. Blume.

Barcelona.

RODRÍGUEZ, J.L. (1993). Mamíferos terrestres de España.

Ed. Omega. Barcelona.

THIEDE, W. (1980) Pequeña Guia de aves acuáticas y costeras de Europa. Ed. Omega.

Barcelona.

VIGO, M. (2002). Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Ed Pòrtic. Barcelona.


FAUNA VERTEBRADA I CRITERIS DE GESTIÓ DEL ......Vallès. S’han tingut en compte tots els grups...

Documents

Transcript of FAUNA VERTEBRADA I CRITERIS DE GESTIÓ DEL ......Vallès. S’han tingut en compte tots els grups...