Febrer de 2014 - Covenant of Mayors · d’emissió de gasos d’efecte d'hivernacle dins de la UE....

Febrer de 2014

Ajuntament de Viladrau

Equip redactor Sergi Martínez. Tècnic de l’Agència Local de l’Energia d’Osona (Consell Comarcal d’Osona) Responsables del seguiment del PAES

Gerard Codina, Arquitecte tècnic de l’Ajuntament de Viladrau.

Coordinació tècnica Diputació de Girona CILMA – Consell d’Inciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques Gironines Imatges de la portada cedides per: web de l’ajuntament de Viladrau i servidor de mapes de Diputació de Girona

1

Índex

1. EL PACTE D’ALCALDES 3 2. ANTECEDENTS I CONTEXT 5

2.1. El Protocol de Kyoto i els programes europeus sobre el canvi climàtic 5 2.2 L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta 5 2.3. Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya 6 2.4. Municipis gironins contra el canvi climàtic 6

3. METODOLOGIA 7 4. VILADRAU: ANTECEDENTS EN MATÈRIA DE SOSTENIBILITAT I CANVI CLIMÀTIC 8

4.1. Presentació del municipi 8 4.2. Documentació prèvia 9

5. INVENTARI DE REFERÈNCIA D’EMISSIONS DE VILADRAU 10

5.1. Inventari de referència d’emissions: àmbit PAES 10 5.2. Inventari de referència d’emissions: àmbit Ajuntament 11

5.2.1. Edificis i equipaments o instal·lacions muni cipals 12 5.2.2. Enllumenat públic municipal i semàfors 15 5.2.3. Flota municipal 17 5.2.4. Transport públic urbà 18 5.3.1. Producció local d’energia elèctrica inferior a 20 MW 19 5.3.2. Producció local de calefacció/refrigeració 19

6. PLA D’ACCIÓ 20

6.1. Presentació del pla d’acció 20 6.2. Objectius estratègics i quantitatius 21 6.3. Accions realitzades (2005-2012) 21 6.4. Accions planificades (2012-2020) 22 6.5. Taula resum 103

7. PLA DE PARTICIPACIÓ I COMUNICACIÓ 113

7.1. Actors implicats 113 7.2. Taller de participació - Planificació 116 7.3. Comunicació 116

8. PLA DE SEGUIMENT 118 9. PROPOSTA DE PLA D’INVERSIONS 119 10. ANNEXOS 127

3

1. El Pacte d’alcaldes

El 7 de maig de 2012, el Ple de l’Ajuntament de Viladrau va aprovar l’adhesió al Pacte d’alcaldes. Per tal de vetllar pel compliment dels compromisos del Pacte i de l’execució d’aquest Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible, l’Ajuntament ha designat el Sr. Gerard Codina (Arquitecte Tècnic) com a coordinador municipal del Pacte d’alcaldes.

El Pacte d’alcaldes és la primera iniciativa, i la més ambiciosa, de la Comissió Europea orientada directament a les autoritats locals i als ciutadans per prendre la iniciativa en la lluita contra el canvi climàtic.

L’estratègia del «20/20/20» de la Comissió Europea és la base del Pacte d’alcaldes (Covenant of Mayors), en què la Unió Europea atorga tot el protagonisme als municipis com a actors principals de l'acció de govern.

Tots els signants del Pacte d’alcaldes es comprometen, voluntàriament i unilateralment, a anar més enllà dels objectius de la Unió Europea i a adoptar el compromís de reduir les emissions de CO2 en el seu territori en més del 20 % per l’any 2020 mitjançant la redacció i execució de plans d’acció per a l’energia sostenible (PAES) , a favor de les fonts d’energia renovables i les tecnologies de millora de l’eficiència energètica. Els signants del Pacte tenen, doncs, l’objectiu de reduir les emissions de CO 2

en més d’un 20 % el 2020 , a través de l’eficiència energètica i les energies renovables. Per aconseguir aquest objectiu, les autoritats locals es comprometen a:

⋅ Preparar un inventari de referència d’emissions com a recull de les dades de partida;

⋅ Presentar un pla d’acció per a l’energia sostenible (PAES), aprovat per l’ajuntament del municipi, en un termini màxim d’un any des de la data d’adhesió al Pacte, i esbossar les mesures i polítiques que es proposen executar per assolir els objectius;

⋅ Elaborar periòdicament, després de la publicació del PAES, un informe d’implantació que indiqui el grau d’execució del programa (cada dos anys) i un informe d’acció que mostri els resultats provisionals (cada quatre anys);

⋅ Promoure activitats i involucrar la ciutadania i les parts interessades, inclosa l'organització del Dia de l’Energia (jornades locals d’energia);

⋅ Difondre el missatge del Pacte d’alcaldes, en particular a altres autoritats locals a fi que s'hi adhereixin i participin en els esdeveniments més importants (per exemple, en les celebracions del Pacte d’alcaldes i en les sessions o tallers temàtics);

⋅ Acceptar, els signants, que deixaran de ser membres del Pacte en cas de no presentar a temps els diferents documents tècnics requerits (el document del PAES o els informes de seguiment).

Els resultats directes que obtenen els signants del Pacte són:

⋅ El fet de disposar d’una eina programàtica que permeti establir la política energètica a seguir

fins al 2020. Aquesta eina ha de permetre establir les bases d’aquelles accions i mesures tècniques i econòmiques que caldrà desenvolupar per part del municipi.

⋅ Mitjans financers i suport polític en àmbit de la Unió Europea, a través de mecanismes financers concrets per ajudar els signants del Pacte a complir els seus compromisos.

4

⋅ Visibilitat pública , ja que la Comissió Europea s’ha compromès a donar suport a les autoritats locals que participen en el Pacte a través de celebracions conjuntes amb altres territoris, etc.

5

2. Antecedents i context

2.1. El Protocol de Kyoto i els programes europeus sobre el canvi climàtic

L’any 1997, en el marc de la tercera Cimera del Clima , es presentava el Protocol de Kyoto 1, amb l’objectiu d’establir un protocol vinculant de reducció d’emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH). El compromís era reduir el 5 % dels GEH emesos l’any 1990 durant el període 2008-2012. Tot i que la Unió Europea el va signar l’any 1998 i el va ratificar el 2002, el protocol no va entrar en vigor fins al 16 de febrer de 2005, quan es va assolir el mínim de països necessaris per sumar, junts, un compromís de reducció de més del 55 % de les emissions de GEH del 1990. Actualment, hi ha 191 països que l’han ratificat.2

Quan la Unió Europea va signar el protocol, es va comprometre a reduir un 8 % els GEH emesos el 1990 i, per tant, va augmentar-ne l’exigència. Per tal de complir-lo va establir diverses accions i les va basar en el Programa Europeu sobre el Canvi Climàtic (PECC) i en el règim del comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte d'hivernacle dins de la UE. El PECC I es va iniciar l’any 2000. En una primera fase (2000-2001) va incloure dotze polítiques i mesures que calia dur a terme, i també va abordar la necessitat d’augmentar esforços en la investigació climàtica. En la segona fase (2002-2003) va facilitar la implantació de les polítiques i mesures de la primera, va investigar la viabilitat de mesures addicionals i va avaluar el potencial de reducció de les ja previstes. L’any 2005 s’inicia el PECC II3 amb l’objectiu d’incorporar noves polítiques i mesures per tal d’assolir reduccions més significatives després del 2012. També inclou grups que treballen en la captura i l'emmagatzematge de carboni, les emissions de vehicles lleugers, les emissions de l’aviació i l’adaptació als efectes del canvi climàtic.

2.2 L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta

Per tal de complir el Protocol de Kyoto, l’Estat espanyol va crear el Consell Nacional del Clima i l'Oficina Espanyola del Canvi Climàtic, així com la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic, per coordinar les polítiques de l’Estat amb les de les comunitats autònomes.

L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’en ergia neta 4 (EECCEL), horitzó 2007-2012-2020, és un instrument planificador que estableix el marc en què les administracions han d’actuar per tal d’adoptar polítiques i mesures per mitigar el canvi climàtic, pal·liar els efectes adversos del canvi climàtic i complir els compromisos internacionals adquirits per Espanya en matèria de canvi climàtic. A més, també inclou mesures per aconseguir consums energètics compatibles amb el desenvolupament sostenible. Aquesta estratègia inclou l’adopció de diverses mesures urgents, entre les quals l’elaboració del Plan de Acción 2008-2012 de la Estrategia de Ahorro y Eficiencia Energética en España 5, que l’any 2011 va ser revisat i substituït pel Plan de Acción de Ahorro y

1) <http://unfccc.int/kyoto_protocol/items/2830.php> 2) Status of Ratification of the Kyoto Protocol - United Nations Framework Convention on Climate Change. 3) <http://ec.europa.eu/clima/policies/eccp/index_en.htm> 4) <http://www20.gencat.cat/portal/site/canviclimatic/menuitem.c4833b494d44967f9b85ea75b0c0e1a0/?vgnextoid=9406bb19697d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9406bb19697d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default> 5) <http://www.idae.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/relcategoria.1127/id.67/relmenu.11>

6

Eficiencia Energética 2011-2020 6. Aquest últim, a part d’avaluar l’eficiència de les seves propostes, estableix nous objectius per a dos horitzons: 2016 i 2020.

2.3. Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya

Fins al març de 2011 Catalunya tenia, d'una banda, el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 i, de l’altra, el Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-201 2. Atès que ambdós plans s’han de revisar en breu, que hi ha una estreta relació entre energia i canvi climàtic, i que la planificació europea en matèria d'energia i clima té com a horitzó l’any 2020, el Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir optimitzar esforços i elaborar un únic pla: el Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 , els principals eixos estratègics del qual són:

⋅ Les polítiques d’estalvi i d’eficiència energètica seran elements clau per assegurar l’assoliment d’un sistema energètic sostenible per a Catalunya (sobre la base del sector transport, residencial ―domèstic i serveis― i industrial).

⋅ Les energies renovables com a opció estratègica de futur per a Catalunya.

⋅ La política energètica catalana ha de contribuir als compromisos de l’Estat espanyol de reducció de gasos d’efecte d'hivernacle en el si de la Unió Europea.

⋅ La consolidació del sector de l’energia com a oportunitat de creixement econòmic i creació de feina qualificada.

⋅ La millora de la seguretat i la qualitat del subministrament energètic i el desenvolupament de les infraestructures energètiques necessàries per assolir el nou sistema energètic de Catalunya.

⋅ Les polítiques energètiques i ambientals catalanes han de tenir estratègies coherents per assolir un futur sostenible per a Catalunya, i integrar el desenvolupament social, econòmic i ambiental.

⋅ Acceleració de l’impuls a l'R+D+I de noves tecnologies en l’àmbit energètic.

⋅ L’actuació decidida de la Generalitat de Catalunya i les altres administracions públiques catalanes envers el nou model energètic com a element exemplar i de dinamització.

2.4. Municipis gironins contra el canvi climàtic

El 26 de setembre de 2008 va tenir lloc a Lloret de Mar la jornada «Els municipis gironins contra el canvi climàtic». L'objectiu principal va ser posar de manifest la importància que tenen els ajuntaments en la lluita contra el canvi climàtic. D’aquesta jornada, en va sortir un manifest a través del qual els municipis signants (seixanta-set ens locals) es comprometien a:

⋅ Col·laborar amb la Unió Europea per superar el «20/20/20».

⋅ Preparar un inventari de referència d’emissions i de partida.

⋅ Adaptar els municipis per emprendre les mesures necessàries contra el canvi climàtic.

⋅ Sensibilitzar la societat civil i difondre el manifest.

⋅ Compartir les experiències amb altres ens locals.

⋅ Prioritzar les accions de l’Agenda 21 que tinguin per objectiu reduir el canvi climàtic.

6) <http://www.idae.es/index.php/id.663/mod.pags/mem.detalle>

7

3. Metodologia La metodologia proposada per redactar el PAES de les comarques gironines ha estat elaborada per la Diputació de Girona i el CILMA (Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques gironines). Aquesta metodologia s’ha realitzat a partir de la publicada per l’Oficina del Pacte d’Alcaldes per a l’Energia Sostenible.

La taula següent mostra les etapes principals del procés del PAES i els documents de referència publicats per la Diputació de Girona i el CILMA:

Taula 3.1. Les etapes principals del procés del PAES.

Fase Etapa Documents resultants Documents de referència Termini

Inici

Compromís polític i signatura del Pacte Adaptació de les estructures administratives municipals Obtenció del suport de les parts interessades

+ acord de Ple + formulari d’adhesió

+ proposta de model d’acord de Ple + formulari d’adhesió

-

Avaluació del marc actual, que inclou l’informe de referència d’emissions

+ IRE de l’ àmbit Ajuntament + SEAP Template

+ full de càlcul per a la sol·licitud de dades + IRE de les comarques gironines (àmbit PAES) + SEAP Template (àmbit PAES) per a cada municipi

Planificació

Establiment de la visió: on volem anar? Elaboració del pla: com volem aconseguir-ho? Aprovació i presentació del pla

+ PAES municipal + metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Al cap d’un any

Implantació Implantació + PAES municipal + metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Seguiment i informació

Seguiment Informació i presentació dels informes d’implantació i d’acció periòdics Revisió

+ revisió PAES municipal + ISE

+ metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

+ informe d’implantació (cada dos anys) + informe d’acció (cada quatre anys)

Promoure activitats i involucrar la ciutadania i les parts interessades

+ PAES municipal + metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Participació Organitzar activitats el Dia de l’Energia

+ informe de resultats (breu descripció de les activitats realitzades)

+ metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Anual

Font: Metodologia per a l’elaboració dels PAES a les comarques gironines. Diputació de Girona i CILMA, maig de 2012.

8

4. VILADRAU: antecedents en matèria de sostenibilitat i canvi climàtic

4.1. Presentació del municipi

Viladrau és un municipi de poc més de 1.102 habitants (2011) situat al Massís del Montseny. És un municipi que pertany a la comarca d’Osona tot i que administrativament correspon a la província de Girona. Té un gran interès natural, i gran part de la seva superfície (55%) forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN) [2.831 ha] així com d’altres inventaris de patrimoni natural:

• Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya (IEIGC) • Parc Natural: es va declarar Reserva de la Biosfera al 1978 per la UNESCO i com a Parc

Natural l’any 1987. • Xarxa Natura 2000.

El municipi té aprovada un Agenda 21 que ha anat aplicant, entre d’altres, a les accions en matèria d’energia i residus municipals, amb l’execució de mesures de millora de l’enllumenat, instal·lació d’energies renovables i la implantació de la recollida selectiva porta a porta.

POBLACIÓ 7 Població (2005): 982 habitants Població (2011): 1.102 habitants Taxa de creixement: 2 %

HABITATGES I EQUIPAMENTS

Nombre d’habitatges (2005): 352 Nombre d’habitatges (2011): 746 % habitatges segona residència: 60% (2001) Nombre d’equipaments municipals: 8 (2011)

CARACTERÍSTIQUES GEOGRÀFIQUES

Altitud: 821 m Superfície: 50,70 km2 Graus dies de calefacció i refrigeració9: 2910

ACTIVITAT ECONÒMICA 8

Població ocupada per grans sectors d'activitat (2001)

2%

27%

56%

15%

Agricultura Indústria Construcció Serveis

7) IDESCAT 8) VAB: Valor Afegit Brut, IDESCAT 9) ICAEN (graus dia 18/18)

9

Estructura de les Regidories

Francesc X. Bellvehí Busquets Alcalde

Manel Bastias Rosell 1r tinent d'alcalde. Regidoria d’Urbanisme, obres i tresoreria.

Inmaculada Gomez Pelegrin 2na tinent d'alcalde. Regidoria de Cultura, turisme i promoció econòmica.

Miriam Clopes Coll Regidoria de Benestar social, salut i ensenyament.

Gabriel Cantizano Baldo Regidoria d’Esports, joventut i festes.

Héctor Bayarri i Garcia Regidoria de Medi-ambient.

4.2. Documentació prèvia

L’Ajuntament de Viladrau ha realitzat diverses actuacions en matèria d'energia i de medi ambient, que han contribuït a la disminució de GEH a l’atmosfera.

A continuació, es llisten els estudis previs, ordenances i els plans aprovats que tenen incidència en aquests àmbits.

Taula 4.1. Documents que s’han tingut en compte a l’hora d’elaborar el PAES.

Tipus de document Nom Any

Pla Agenda 21 - Pla d’Acció Local per la Sostenibilitat (PALS) 2007

Auditoria Auditoria energètica de l’enllumenat públic al municipi de Viladrau 2007

Pla executiu Pla Municipal d’adequació de la il·luminació exterior. 2006

Auditoria Auditoria CCEN 2008

Auditoria bàsica Visita d’Avaluació Energètica de l’Espai Montseny (abans CCEN) 2013

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ajuntament.

10

5. Inventari de referència d’emissions de Viladrau

5.1. Inventari de referència d’emissions: àmbit PAES

El 2005, el municipi de Viladrau va emetre 6.143,08 tn de CO 2. Les emissions van ser de 6,26 tn CO2/càpita , inferior a les emissions per càpita del conjunt de les comarques gironines, que varen ser de 6,39 tn CO2/càpita. Figura 5.1. Síntesi dels resultats de l’inventari d’emissions de referència del municipi de Viladrau.

13%

48%

2%4%

25%

Edificis i equipaments del sector terciari (no municipal)

Edificis residencials

Transport urbà rodat: transport privat i comercial

Ajuntament

Emissions associades al tractament de residus sòlids urbans

Emissions generades: 6.143,08 tnCO2 Emissions per càpita: 6,26 tnCO2/capita Factor d’emissió electricitat (2005): 0,480 tnCO2 / MWh

0,00 1.000,00 2.000,00 3.000,00 4.000,00 5.000,00 6.000,00

Edif icis i equipaments (no municipal)

Edif icis residencials

M Wh

Electricitat Gas natural Gasoil CGLP Biomassa Energia solar tèrmicaEnergia geotèrmica

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ajuntament i de l’inventari de referència d’emissions de les comarques gironines. Diputació de Girona i CILMA, 2012. Edificis i equipaments del sector terciari (no muni cipal) L’any 2005 les emissions del sector terciari van ser de 1.024,66 tCO2, el 13% de gasos d’efecte hivernacle del municipi, principalment pel consum d’energia elèctrica (67,6%) i de gasoil. Aquest és un sector en que l’ajuntament pot tenir certa influència per a realitzar actuacions.

Edificis residencials Les emissions associades als edificis residencials van ser de 2.011,19 tCO2, el 25% de gasos d’efecte hivernacle del municipi, principalment pel consum d’energia elèctrica (67,6%). Aquest també és un sector en que l’ajuntament pot tenir influència per a realitzar actuacions. De fet, és un sector estratègic important per ser el segon de més emissions del municipi i perquè actuant sobre aquest s’arriba a tota la resta d’àmbits pel fet de conscienciar a les persones de la despesa energètica.

11

Transport urbà rodat: transport privat i comercial Aquest sector és el sector de més pes en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle del municipi. És el responsable de l’emissió del 48% de CO2 del municipi, amb unes emissions de 2.935,89 tCO2. Actuar en aquest sector per reduir les emissions de CO2 presenta certes dificultats, per no poder tenir una influència directa sobre la tecnologia, combustibles ni sobre l’ús dels vehicles. L’any 2005 el parc de vehicles era de 86510.

Segons dades publicades per l’IDESCAT (enquesta de mobilitat obligada, 2001), el 100% de desplaçaments interns del municipi es realitzaven en vehicle privat.

Emissions associades al tractament de residus sòlid s urbans Les emissions associades al transport de residus van ser de 150,43 tn CO2. El percentatge de recollida selectiva en pes era de 71%. El 24% era FORM; el 10% envasos; el 11%, vidre, i el 18%, paper i cartró. El destí final de la fracció rebuig era el Dipòsit controlat d’Orís, i el de la FORM era la Planta de Compostatge de la Mancomunitat La Plana i la Planta de Compostatge dels Sots. La implantació de la recollida porta a porta ha fet que es reculli un gran percentatge de recollida selectiva així com una millora de la qualitat de les diverses fraccions.

5.2. Inventari de referència d’emissions: àmbit Ajuntament

El 2005, els edificis públics, equipaments, instal·lacions i flota municipal de l’Ajuntament de Viladrau varen consumir 602,69 MWh d’energia, que van suposar 232,96 tnCO 2, fet que representa el 3,5% del total d’emissions del municipi. El consum d’energia respecte al 2011 ha incrementat en un 16%, i les emissions, en un 15%.

L’enllumenat municipal va ser el responsable del 53% de les emissions de l’ajuntament (Figura 5.2), percentatge que l’any 2011 va disminuir per un augment de les emissions dels equipaments. El consum global de l’enllumenat va incrementar-se en aquest període per l’entrada en funcionament d’un nou quadre. Els equipaments municipals han vist pujar les seves emissions relatives en el període 2005-2011, passant del 38% al 44% de les emissions del municipi (Figura 5.2).

Per fonts, l’electricitat és la de més consum amb valors propers del 58% per l’any 2005 i de 55% pel 2011 (Figura 5.2). El gasoil va ser la segona font de més consum l’any 2005 (16%), seguida del Gas liquat del petroli-GLP amb un 13%. L’any 2011 el GLP passa a ser la segona font de més ús per l’increment dels consums del Centre de Cultura-CCEN, passant a ser el 17%.

Figura 5.2. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions de l’àmbit Ajuntament de Viladrau.

Emissions generades a l’àmbit Ajuntament (tn CO 2) Consum per fonts d’energ ia (MWh)

1)

10 Font: IDESCAT.

2005

58%

13%

16%

13%

Electricitat Gasoil C Gas Natural

GLP Biomassa Energia solar tèrmica

Energia geotèrmica Gasoil Gasolina

2011

55%17%

8%

10%

2%8%

12

Consum (MWh)

Emissions (tn CO 2)

Emissions (tn CO 2 per capita )

2005 2011 2005 2011 2005 2011

Equipaments 265,65 421,54 87,51 118,15 0,09 0,11

Electricitat 92,09 139,69 44,3 67,14 0,0451 0,0609

Gasoil 97,61 78,71 26,06 21,02 0,0265 0,0191

Biomassa 0 40,16 0 0 0 0

Gasos liquats (GLP) 75,95 132,51 17,24 30,08 0,0176 0,0273

Geotèrmica 0,00 59,16 0,00 0,00 0,00 0,00

Enllumenat públic 258,76 275,10 124,21 132,05 0,13 0,12

Electricitat 258,76 275,1 124,46 132,22 0,1267 0,12

Flota municipal 78,29 63,76 20,90 17,02 0,02 0,02

Gasolina 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

Gasoil 78,29 63,76 20,9 17,02 0,0213 0,0154

Total 602,69 760,40 232,61 267,22 0,24 0,24

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament.

5.2.1. Edificis i equipaments o instal·lacions muni cipals

L’any 2005 hi havia un total de 7 equipaments/instal·lacions municipals, més l’EDAR del municipi. A L’any 2011 hi ha un equipament més (Pavelló) i al setembre del 2012 va entrar en funcionament la nova escola Els Castanyers, situada els darrers anys a l’edifici de l’ajuntament (des del 2007-2008). Durant el període 2005-2011 es va reformar Can Torrent, millorant l’envolupant i el sistema de calefacció.

Els equipaments educatius van ser els responsables de més emissions de CO2, amb un 57%, xifra que baixa l’any 2011 fins al 26% per trobar-se part dels seus consums inclosos a l’edifici de l’Ajuntament (Administració) [Figura 5.3].

Les fonts energètiques més utilitzades van ser l’any 2005 el gasoil-C i l’electricitat (36% i 35% respectivament), seguida del gas liquat-GLP amb la resta del consum (29%). L’any 2011 es va observar un increment de la despesa del GLP (37% de consum de les diverses fonts) degut a un gran consum del Centre cultural-CCEN i de la instal·lació d’un sistema de calefacció amb GLP a Can Torrent, sistema substituït posteriorment per una caldera de biomassa forestal amb estella (finals de 2011). Aquest combustible (estella) l’any 2011 només va suposar un 3% perquè només hi ha el consum dels darrers mesos de l’any (l’any 2012 passa a tenir un consum d’uns 123.400 kWh, unes 35 tones d’estella aprox.). A la figura 5.3 es poden veure les diferents proporcions de consums per fonts.

13

Figura 5.3. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions dels edificis i equipaments/instal·lacions municipals de l’Ajuntament de Viladrau.

Emissions generades als edificis públics (tn CO 2) Consum per fon ts d’energia (equipaments)

Electricitat (MWh) Gasoil (MWh) Gas Liquat (GLP) (MWh)

Biomassa (MWh)

Energia geotèrmica (MWh) Total (MWh)

2005 2011 2005 2011 2005 2011 2005 2011 2005 2011 2005 2011

Administració 13,05 17,45 24,40 78,71 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 37,45 96,16

Altres 3,50 0,03 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 3,50 0,03

Educació 20,73 14,43 73,21 0,00 75,95 99,69 0,00 0,00 0,00 0,00 169,89 114,12

Esports 10,93 62,80 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 59,16 10,93 121,96

Sociocultural 31,52 33,06 0,00 0,00 0,00 32,82 0,00 11,48 0,00 0,00 31,52 77,36

Instal·lació 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

Sanitat 12,36 11,93 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 12,36 11,93

Total 92,09 139,69 97,61 78,71 75,95 132,51 0,00 11,48 0,00 59,16 265,65 421,54


2005

29%

36%

35%

Electricitat Gasoil CGas Natural GLPBiomassa Energia solar tèrmicaEnergia geotèrmica

2011

33%

31%

3%14%

19%

14

Durant l’elaboració del PAES s’han analitzat de forma detallada els equipaments següents:

Taula 5.1. Relació d’equipaments visitats.

Codi Equipament

ADM01 AJUNTAMENT

ENT01 CENTRE DE CULTURA - CCEN -GUARDERIA

EQU01 CAN SIA - CASAL AVIS

EQU02 CAN SIA - DISPENSARI

EQU03 CAN TORRENT - LOCAL CULTURAL

ESP01 PISCINA

ESP02 CAMP DE FUTBOL

ESP03 PAVELLÓ MUNICIPAL


Els resultats de les valoracions energètiques preliminars d’edificis i equipaments/instal·lacions municipals (VEPE) s’adjunten a l’annex II d’aquest document.

Els gràfics següents indiquen el consum de cadascun dels edificis i equipaments/instal·lacions del municipi.

El Centre de Cultura CCEN és l’equipament amb més consum global. Aquest centre està actualment replantejant els seus usos i els seus consums han baixat l’any 2012 respecte els valors del 2005 i 2011. L’escola va ser l’any 2005 el segon equipament amb més consums, principalment de gasoil (l’electricitat consta en altres equipaments). A l’ajuntament s’observa un increment considerable dels consums degut, com ja s’ha dit, a què l’escola es va instal·lar a l’edifici el 2007-2008.

S’observa un increment considerable dels consums energètics de Can Torrent i del Pavelló, pels motius abans descrits (increment ús Can Torrent després d’una rehabilitació i instal·lació d’una coberta i un sistema de calefacció al pavelló). A la figura 5.4 es pot veure el consum per cada equipament i per font energètica pels anys 2005 i 2011.

Figura 5.4. Consums dels equipaments (2005 i 2011), respectivament, de l’Ajuntament de Viladrau.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

120

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

ENT01-CENTRE DE CULTURA -CCEN -GUARDERIA

ENS01-ESCOLA ELSCASTANYERS

EQU01-CAN SIA - CASAL AVIS EQU04-DEIXALLERIA. ALARMES? VAR01-EVENTUALS

MW

h

Electricitat Gasoil C Biomassa Gas Natural GLP Energia geotèrmica Energia solar tèrmica

15

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

110

120

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

EQU02-CAN SIA -DISPENSARI

ESP01-PISCINA ESP02-CAMP DE FUTBOL EQU03-CAN TORRENT -LOCAL CULTURAL

ADM01-AJUNTAMENT ESP03-PAVELLÓMUNICIPAL

MW

h

Electricitat Gasoil C GLP Gas Natural Biomassa Energia solar tèrmica Energia geotèrmica

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament de Viladrau.

5.2.2. Enllumenat públic municipal i semàfors

L’enllumenat públic estava format l’any 2005 per 11 quadres d’enllumenat, passant a 12 l’any 2011. En aquest període el consum energètic ha augmentat en un 6,6%, degut principalment al nou quadre, però també a l’augment del consum d’alguns altres quadres ampliats. Durant aquest període s’han realitzat actuacions de reducció de potència als quadres Qm-2 i Qm-5 (l’any 2012 es va actuar sobre el Qm-10 i també sobre el Qm-5, però els resultats no es veuen reflectits per arribar el període d’estudi fins al 2011). Aquests canvis es veuen reflectits a l’evolució dels consums del Qm-2 (Figura 5.5) però no als del Qm-5, per haver canviat només 10 punts de llum de 92 existents. En aquest període s’ha disminuït la potència instal·lada en 3,7 kW (el 2012 es van baixar uns altres 2,14 kW més). Encara queden uns 30,7 kW instal·lats de Vapor de Mercuri, hi ha quadres sense reducció de flux i és possible baixar la potència instal·lada amb làmpades de Vapor de Sodi o LED, pel que encara queda molt marge per a la reducció dels consums. Les emissions de CO2 han pujat paral·lelament al consum, tot i que les emissions per càpita han disminuït lleugerament per l’augment de la població. El municipi no té semàfors. Taula 5.2. Consum i emissions de l’enllumenat públic i dels semàfors de l’Ajuntament de Viladrau.

Consum d’energia elèctrica (MWh) Emissions (tn CO 2)


2005 2011 2005 2011 2005 2011

Enllumenat públic 258,76 275,10 124,46 132,22 0,13 0,12

Semàfors 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

TOTAL 258,76 275,10 124,46 132,22 0,13 0,12


16

Figura 5.5. Consums per quadre d’enllumenat, comparativa 2005-2011.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

QM

-01

QM

-02

QM

-03

QM

-04

QM

-05

QM

-07

QM

-08

QM

-08A

QM

-09

QM

-10

QM

-12

QM

-13

MW

h

2005 2011

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament de Viladrau.

Durant l’elaboració del PAES s’han analitzat de forma detallada els quadres de llum següents:

Taula 5.3. Relació de quadres analitzats.

Quadres d'enllumenat Ubicació

QM-01 C/ SANT SEGIMON. S/N

QM-02 CAMP DEL RECTOR / PASSEIG LA PIETAT. S/N

QM-03 PASSEIG RAMON BOFILL

QM-04 C/ D'ARBUCIES

QM-05 AVDA BANCELLS I MORATO. 3

QM-07 C/ LES DELICIES. S/N

QM-08 BOFILL I FERRO - PARCK HOTEL V

QM-08A C/ TORREVENTOSA

QM-09 C/ PISCINES 3 PISCINA

QM-10 PASSEIG FARIGOLES. S/N

QM-12 C/ PARE CLARET. S/N

QM-13 C. del Prat de l'Orella Font: elaboració pròpia.

Els resultats de l’anàlisi dels quadres de llum s’adjunten a l’annex III d’aquest document.

17

5.2.3. Flota municipal

La flota municipal inclou el consum del parc de vehicles propietat de l’ajuntament i el consum del transport associat a la gestió dels residus. Les emissions del parc de vehicles de l’ajuntament va estar l’any 2005 al voltant del 55% del total de la flota municipal, arribant al 60% l’any 2011. Figura 5.6. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions de la flota municipal de l’Ajuntament de Viladrau.

Consum

(MWh) Emissions (tn CO 2)


2005 2011 2005 2011 2005 2011

Parc de vehicles Ajuntament 43,21 38,55 11,54 10,29 0,0440 0,0350

Gasoil 43,21 38,55 11,54 10,29 0,0440 0,0350

Gasolina 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Transport associat a gestió de residus 35,08 25,21 9,37 6,73 0,0095 0,0061

Rebuig 11,22 7,97 3,00 2,13 0,0031 0,0019

FORM 13,22 7,68 3,53 2,05 0,0036 0,0019

Envasos 5,57 4,49 1,49 1,20 0,0015 0,0011

Vidre 5,06 5,06 1,35 1,35 0,0014 0,0012

Paper i cartró 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

Transport escolar urbà 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

TOTAL 78,29 63,76 20,90 17,02 0,054 0,041


18

Parc de vehicles propietat de l’ajuntament El vehicle de major consum i emissions és el que presta serveis de policia local amb 23 MWh l’any 2005.

Taula 5.4. Relació vehicles de la flota pròpia de l’ajuntament i els seus consums i despesa econòmica.

Marca i model Carburant Any

matri-culació

Despesa (€)

Consum (litres)

Consum (MWh)

2005 2011 2005 2011 2005 2011

NEW HOLAND (Brigada) Gasoil 2003 182,70 588,45 201 159 2,01 1,59

NISSAN -PICK UP TOT TERRENY (Brigada)

Gasoil 2002 1644,34 5296,09 1810 1428 18,10 14,28

CITROEN BERLINGO 1.9 (Policia local)

Gasoil 2004 2097,39 2418,28 2309 1821 23,09 18,21

Altres (Gasoil B generadors) 427,5 447 0,00 4,47

TOTALS 3924,43 8730,32 4320,73 3855,20 43,21 38,55

Font: elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’ajuntament. Transport associat a la gestió de residus La flota associada a la gestió de residus està gestionada per la Mancomunitat la Plana, que realitza serveis a varis municipis del sud d’Osona conjuntament. Les seves emissions van suposar el 45% el 2005 (9,37 tCO2) i el 40% el 2011 (6,73 tCO2). respectivament.

5.2.4. Transport públic urbà

El municipi no en té.

19

5.3. Producció local d’energia

5.3.1. Producció local d’energia elèctrica inferior a 20 MW

El municipi de Viladrau disposa de les següents instal·lacions de generació d'energia elèctrica de potència inferior a 20 MW: Taula 5.2. Producció local d'energia elèctrica a petita escala al municipi de l’Ajuntament de Viladrau.

Ubicació Potència estimada

(kWp) Propietat

Generació local

d'electrici-tat (MWh)

Vector energètic d'entrada

(MWh)

Inclosa a l'ETS 11

Forma part de

l'IRE

Any d'instal·lació

Any tanca-ment

Eòlica - - - - - - - - -

Hidroelèctrica - - - - - - - - -

Fotovoltaica12

Pavelló 5 Ajuntament 4,273 - no si 2005 -

Cogeneració - - - - - - - - -

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de producció d'energia local en règim especial de l'ICAEN (facilitades per la Diputació de Girona) i de l'ajuntament.

Factor d’emissió del factor elèctric

(tn CO 2/MWh)

2005 2011

0,480 0,480 Com el municipi produeix electricitat local a petita escala, per calcular el factor d’emissió per a l’electricitat generada localment (FEE) s’ha utilitzat la fòrmula següent:

En què FEE, factor d’emissió per a l’electricitat generada localment (t/MWh) CTE, consum total d’electricitat al territori del municipi (tal com s’indica a la taula A de la plantilla del PAES) (MWh) PEL, producció local d’electricitat (tal com s’indica a la taula C de la plantilla) (MWh) AEE, compres d’electricitat verda per part de l’autoritat local (tal com s’indica a la taula A) (MWh) FEENE, factor d’emissió nacional o europeu per a l’electricitat de l’any de referència (tnCO2/MWh). 0,481 (tn CO2/MWh) pel 2005. CO2PLE, emissions de CO2 degudes a la producció local d’electricitat (tal com s’indica a la taula C de la plantilla del SEAP Template) (tnCO2) CO2AEE, emissions de CO2 degudes a la producció d’electricitat verda certificada adquirida per l’autoritat local (tnCO2)

5.3.2. Producció local de calefacció/refrigeració

El municipi no en té.

11) Sistema europeu de comerç d'emissions ETS (European Trading Scheme). 12) La producció d'energia solar es calcula a partir de la superfície de captació. Es consideren 2.444 hores anuals de sol (atles solar IDAE), una potència de 0,7 kW/m2 (RITE) i s'estima un rendiment del 40 %.

20

6. Pla d’acció

6.1. Presentació del pla d’acció

El pla d’acció del municipi de Viladrau consta de 78 accions que suposen una reducció de 1.344,51 tnCO 2 per l’any 2020 i equivalen a un 22% de les emissions del 2005. Conjuntament amb les accions ja realitzades (180,48 tCO2.de reducció), s’arriba a una reducció total de 1.525 tCO2, un 24,8% de reducció respecte a les emissions del 2005.

Les accions es divideixen en quatre línies estratègiques:

1. Augmentar el grau d'estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, edificis residencials i el sector terciari.

2. Disminuir les emissions associades al transport urbà.

3. Incrementar la producció local d'energia al municipi i el consum d'energia renovable.

4. Disminuir les emissions associades al tractament de residus sòlids urbans.

El pla ordena les accions en funció dels sectors i camps d’acció següents:

Taula 6.1. Estructura de les accions en sectors i camps d’acció.

Sector Camp d'acció 1.1. Edificis i equipaments/instal·lacions municipals 1.2. Edificis i equipaments/instal·lacions del sector terciari (no municipals) 1.3. Edificis residencials

1. Edificis, equipaments/instal·lacions

1.4. Enllumenat públic municipal 2.1. Flota municipal 2.2. Transport públic 2. Transport 2.3. Transport privat i comercial 3.1. Hidroelèctrica 3.2. Eòlica 3.3. Fotovoltaica

3. Producció local d'energia

3.4. Cogeneració de calor i electricitat 4.1. Cogeneració de calor i electricitat 4. Calefacció i refrigeració urbanes 4.2. Xarxa de calor 5.1. Urbanisme 5.2. Planificació dels transports i la mobilitat 5. Planejament i ordenació del territori 5.3. Normes per a la renovació i expansió urbana 6.1. Requeriments d'eficiència energètica 6. Contractació pública de productes i

serveis 6.2. Requeriments d'energies renovables 7.1. Serveis d'assessorament 7.2. Ajudes i subvencions 7.3. Sensibilització i creació de xarxes locals

7. Participació ciutadana

7.4. Formació i educació 8.1. Residus 8. Altres sectors 8.2. Altres

Font: Elaboració pròpia a partir de la guia Cómo desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010. El pla integra les accions que s’han dut a terme durant el període 2005-2012, les quals es detallen a l’apartat 6.3 d’aquest document.

21

6.2. Objectius estratègics i quantitatius

El PAES Viladrau té 6 objectius estratègics, i el seu compliment suposarà un estalvi d’emissions de CO2 del 22%.

� Reduir en un 20% les emissions dels equipaments municipals mitjançant accions per a la millora de l’eficiència energètica (inclou la figura de responsable energètic dels equipaments), amb una disminució de 22,85 t CO2.

� Reduir en 23,67 tCO2 les emissions de consum energètic dels equipaments a partir de l’ús de la biomassa forestal com a combustible tèrmic.

� Potenciar l’ús de la biomassa al municipi fins arribar a un estalvi de 152,04 tCO2 en el sector terciari i residencial, mitjançant xarxes de calor o calderes individuals.

� Disminuir en un 16% les emissions de l’enllumenat a partir de la disminució de la potència instal·lada i la instal·lació de reguladors de flux.

� Fomentar els edificis eficients mitjançant normativa local d’etiquetatge i/o construcció i amb el foment de la instal·lació d’energies renovables (biomassa, solar tèrmica i fotovoltaica), per tal de disminuir 354,73 tCO2 les emissions.

� Disminuir les emissions del sector transport en un 5% a partir de l’impuls de l’ús de l’electricitat en els vehicles (preferentment renovable), la conducció eficient i l’aplicació de criteris de mobilitat sostenible.

6.3. Accions realitzades (2005-2012)

Durant el període 2005-2012 s’han realitzat i impulsat 9 accions que han contribuït a disminuir les emissions de GEI a l’atmosfera en 180,48 tCO2 (2,9% de reducció).

Taula 6.2. Accions per línia realitzades en el període 2005-2012

Sector Camp d'acció Acció Any

Estalvi estimat

[tnCO 2/any] (metodologia)

1 Altres CAN TORRENT: Instal·lació d'una caldera de biomassa amb estella (EXECUTADA)

2011 7,45 (a)

1 Altres PAVELLÓ: Instal·lació d'un sistema de calefacció amb geotèrmica (EXECUTADA). 2009 3,64 (b)

1 Edificis i equipaments/instal·lacions municipals

ESPAI MONTSENY (CCEN): Reajuts de la contractació.

2012 - (c)

1 Altres ESCOLA ELS CASTANYERS: Instal·lació d'una caldera de biomassa forestal amb estella (EXECUTADA 2012).

2012 33,44 (d)

1 Enllumenat públic municipal

Reducció de potència de l'enllumenat públic (EXECUTAT).

2005-2012 22,05 (e)

3 Fotovoltaica Instal·lació FOTOVOLTAICA al pavelló (connexió a xarxa) EXECUTAT 2010 2,40 (f)

8 Residus Implantació recollida selectiva Porta a Porta de la fracció orgànica municipal (FORM) - EXECUTAT -

2005 72,25 (g)

8 Sensibilització creació de xarxes locals

Implantació i foment del compostatge domèstic al municipi.

2005-2012 3,91 (h)

8 Residus Implantació de la recollida selectiva Porta a Porta de la fracció multiproducte (Paper/cartró i envasos) - EXECUTAT -

2005-2007 35,34 (i)

Total (2005-2012) 180,48

22

(a) Càlcul: EE = Cglp anterior * Feglp, on EE, Estalvi Emissions, tnCO2; Cglp, consum GLP anterior

a acció, 32822kWh; FEglp, factor d'emissió del GLP

(b) El consum elèctric per usos tèrmics s'ha valorat en 170 kWh/dia * 30 dies/mes * 4 mesos = 20.400 kWh elèctrics. Considerant un COP de 2,9 (inicial del projecte), les necessitats tèrmiques totals serien de 20.400 kWh * 2,9 = 59.160 kWh/any. S'han comparat les emissions d'aquest consum tèrmic utilitzant com a combustible el GLP i l'electricitat gastada en bombes de calor amb geotèrmia. Càlcul: EE = (CEglp * FEglp) - CEe * FEENE2005/1000000) En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 CEglp, Consum energètic utilitzant com a combustible GLP, 59160 kWh, FEglp, Factor d'emissió del GLP, CEe, Consum Energia elèctrica de les bombes de calor, 20.400 kWh, FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005;

(c) Ajust de contractació que no suposa cap estalvi energètic

(d) Emissions neutres del consum de 125.231 kWh/any de consum de Gasoil-C (l’altra alternativa de caldera).

(e) Potència instal·lada anterior: 52,02 kWh (Font: Auditoria enllumenat Viladrau, 2007). Potència instal·lada 2012: 43,185 kW (Font: Revisió de l'inventari de 2012, Agència Local de l'Energia d'Osona). Mitjana hores funcionament anterior (sense reducció flux), 5200 h/any. Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric, 8,835kW * 5200 hores = 45.942 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

(f) Càlcul: EE = (PEe* FEENE2005)/1000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Pee, Producció Energia elèctrica, 5.000 kWh/any FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

(g) Després de la implantació de la recollida de la Fracció Orgànica es van recollir 170 tones de forma selectiva. S’ha calculat les emissions estalviades per al diferència entre tractar aquestes tones com a Fracció RESTA vs tractar aquestes tones com a Fracció Orgànica.

(h) S’ha calculat l’estalvi de la gestió dels 14 compostadors estimant la gestió de 0,66 tones/compostador i any, amb 9,2 tones total per any (Font: Mancomunitat La Plana). L’estalvi d’emissions s’obté de comparar les tones tractades com a Fracció ORGÀNICA vs tractades com a Fracció RESTA, on surt un estalvi de 0,425 tCO2/tona tractada. EE = 14 (TnCompost/any * FEaboc_bigas - TnCompost/any * FEgest_compost), on: TnCompost/any, tones gestionades per un compostador a l'any (0,66 tn FORM (Font: Mancomunitat La Plana)); FEaboc_biogas, Factor d'emissió pel tractament de la FORM si va a un abocador amb gestió de biogàs; FEgest_compost, Factor d'emissió de la gestió de la FORM mitjançant compostatge.

(i) Després de la implantació de la recollida de la Fracció MULTIPRODUCTE (paper/cartró i envasos) es van recollir 196,35 tones de forma selectiva. S’ha calculat les emissions estalviades per al diferència entre tractar aquestes tones com a Fracció RESTA vs tractar aquestes tones com a Fracció MULTIPRODUCTE, amb un estalvi mitjà comarcal de 0,18 tCO2/tona RS envasos.

Font: Elaboració pròpia a partir de la informació facilitada per l’ajuntament.

6.4. Accions planificades (2012-2020)

A partir de l’anàlisi de l’inventari d’emissions dels diversos sectors, l’anàlisi dels equipaments i de l’enllumenat i de la participació ciutadana, pel període 2012-2020 es planifiquen 78 accions que reduiran l’emissió de GEH a l’atmosfera en un 22 % i que, sumades a les anteriors, permetran assolir per l’any 2020 una reducció del 24,8%.

23

1.1.1 Identificar un responsable de la gestió energ ètica dels equipaments municipals.

Línia Augmentar el grau d'estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, els edificis residencials i el sector terciaris

Objectiu Millorar la gestió energètica municipals dels edificis públics o equipaments/instal·lacions

Descripció Es proposa la creació de la figura del responsable energètic amb l’objectiu de controlar de manera eficaç el consum energètic de totes les instal·lacions municipals, acció que suposa un reducció de les emissions de CO2, així com un estalvi econòmic.

Les tasques principals d’aquesta figura serien:

- Control setmanal o periòdic de la programació dels termòstats de fred o calor dels diferents equipaments.

- Vetllarà per la instal·lació de comptadors de consum elèctric als diferents equipaments. Serà també el responsable de la descàrrega de les dades a l’ordinador i la seva transmissió a l’Agència Local de l’Energia d’Osona si així es creu oportú.

- Seguiment de les mesures de reducció dels consums no útils dels equipaments (encès/apagat de regletes d’aparells de consum. Periòdicament passarà pels equipaments per veure si s’estan apagant o no les regletes.

- Farà o encarregarà fer els rètols informatius en matèria d’eficiència i estalvi energètic als usuaris dels equipaments.

- Es responsabilitzarà de trucar els serveis de manteniment a l’inici/final de temporada (posada a punt dels sistemes de calefacció i/o refrigeració.

- Seguiment del nombre d’usuaris dels equipaments municipals (horaris, activitats, etc.).

- Recopilació de les factures de consum de gasoil de calefacció dels equipaments de forma anual.

- Recopilació de les factures de consum de gasoil o benzina per vehicles municipals o maquinària.

- Control del quilometratge dels vehicles municipals (de forma mensual, trimestral, semestral o anual).

- Portarà el registre de les fitxes venudes d’enllumenat i calefacció del Local Social.

- Recollirà les propostes de millora i/o queixes dels usuaris per fer-les arribar a l’Alcaldia.

Aquesta persona hauria de tenir assignat dintre del seu horari laboral un nombre d’hores concretes per realitzar aquesta tasca. El més òptim és que la persona seleccionada fos algun treballador de l’ajuntament i que se li integressin aquestes tasques en les seves tasques habituals, considerant que probablement se l’hagi de descarregar d’altres feines.

Aquesta persona tindrà el suport de l’Agència Local de l’Energia d’Osona per a realitzar les consultes que consideri oportunes.

Consum

Consum actual 340697 MWh/any Estalvi 13,63 MWh/any

Cost

Cost acció: 0€ Cost abatiment: 0 €/tn CO2 estalviada Amortització 0anys

Producció local d’energia

Tèrmica 0 MWh/any Elèctrica 0 MWh/any

Prioritat Calendari Responsable Alta 2013-2015 Arquitecte tècnic ajuntament

Indicadors seguiment � Consum energètic dels equipaments

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi 4% d'estalvi respecte al consum de l'àmbit de Ajuntament (Font: Metodologia per a al redacció dels plans d'acció per a l'energia sostenible de les comarques gironines).

5,90 tn CO2 /any

S: EDIFICIS, EQUIPAMENTS/INSTAL

·LACIONS A: Edificis i

equipaments/instal·lacions municipals

24

1.1.2 Elaboració d'un protocol de configuració efic ient dels equips ofimàtics



Descripció

Configuració eficient d’equips informàtics

Configurar la totalitat dels equips informàtics actuals i els comprats en un futur, per a un ús de l’energia economitzat (sense que afecti el servei). Els sistemes operatius disposen de vàries opcions en aquest sentit. Per desenvolupar aquesta part caldria:

- Demanar als encarregats del manteniment dels sistemes informàtics que defineixin i realitzin aquesta configuració o indiquin quina és i com aplicar-la.

- Elaborar un document de curta extensió explicant com aplicar aquesta configuració eficient dels equips informàtics.

Consum

Consum actual 6,30 MWh/any Estalvi 0,63 MWh/any

Cost

Cost acció: 0€ Cost abatiment: 0 €/tn CO2 estalviada Amortització 0 anys



Prioritat Calendari Responsable Mijta 2013-2015 Arquitecte tècnic ajuntament

Indicadors seguiment � Consum d'energia elèctrica dels equipaments

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi energètic del 10% sobre el consum anual (Font: AHORRO ENERGÉTICO. EL USO CORRECTO DEL PC Y DE LAS TOMAS DE CORRIENTE. OFICINA VERDE UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA. 2008). Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe, Estalvi Consum elèctric, 630 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

0,30 tn CO2 /any




25

1.1.3 Implantació i manteniment d'un sistema compta bilitat energètica i assesorament en matèria d'eficiència i estalvi ener gètic de l'Agència Local de l'Energia d'Osona



Descripció

Estar adherit a l’Agència Local de l’Energia d’Osona del Consell Comarcal d’Osona (ALEO) suposa tenir implementat i actualitzat un sistema de comptabilitat energètica dels serveis que presta l’ajuntament que permet:

- analitzar i gestionar les despeses energètiques dels equipaments

- establir alarmes de sobreconsums o facturacions excessives

- trobar i gestionar errors de facturació

- modificar els contractes de subministrament

- contractació de comercialitzadores de subministrament energètic als municipis

- proposar mesures d’estalvi i eficiència energètica en equipaments

- suport en la redacció d’ordenances municipals

- estar informat dels ajuts i formacions existents en matèria d’estalvi i eficiència energètica

- sol·licituds dels ajuts d’eficiència i estalvi energètic

- assessorar als treballadors municipals en actuacions d’eficiència i estalvi energètic

- redacció d’un informe anual sobre la despesa energètica dels serveis de l’ajuntament i la seva evolució

Consum


Cost

Cost acció: 2035€ Cost abatiment: 1,44 €/tn CO2 estalviada Amortització 1,5 anys





Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi 1% d'estalvi respecte al consum de l'àmbit de Ajuntament en Equipaments i enllumenat (Font: Metodologia per a al redacció dels plans d'acció per a l'energia sostenible de les comarques gironines). Cost anual gestió+programari=2.035€/any. De l'import considerat com a estalvi, 796,59€/any són d'estalvi provinent de adequacions de facturació i potències derivats de la gestió de l'Agència Local de l'Energia d'Osona. La resta són estimacions de consum energètic. Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005/1000000) + (EGc * FEGc) En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric, 2580 kWh (1% sobre equipaments considerats, 258022 kWh) EGc Estalvi consum gasoil C, 651 kWh (1% sobre equipaments considerats, 65076 kWh), FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005; FEGc, Factor d'emissió del Gasoil-C

1,41 tn CO2 /any




26

1.1.4 Instal·lació de mesuradors de consum elèctric a les dependències per realitzar petites auditories energètiques



Descripció

Instal·lació d’aparells comptadors de consum elèctric per tal de tenir un registre continu del consum energètic dels equipaments. Aquestes dades es descarregaran a l’ordinador per analitzar-les anualment i poder proposar actuacions d’eficiència i estalvi energètic.

Els comptadors haurien de tenir les següents característiques:

- lectures instantànies de potència activa cada 5-15 segons (aproximat).

- emmagatzemament de dades o possibilitat de poder-les descarregar en arxius de full de càlcul tipus MS excel, o enviament de les dades per internet a servidors.

- pantalla seguiment LCD portàtil separada del dispositiu de mesura instal·lat al comptador.

- ha de registrar dades de potència màxima assolida (KW)

- hauria de permetre la connexió amb un programari de comptabilitat energètica per emmagatzemar i poder consultar les dades.

La instal·lació ha de ser realitzada per personal tècnic autoritzat.

Com exemple es poden consultar algunes marques comercials com: Efergy, EnviR, OWL, WebDom.

Els equipaments a instal·lar-los de forma permanent són:

- AJUNTAMENT (ADM01)

- ESCOLA ELS CASTANYERS (ENS01)

- ESPAI MONTSENY (ABANS CENTRE DE CULTURA – CCEN) (ENT01)

- CAN SIÀ – CASAL AVIS (EQU01)

- CAN SIÀ – LOCAL CULTURAL (EQU02)

- CAN TORRENT – LOCAL CULTURAL (EQU03)

- PAVELLÓ MUNICIPAL

- I en tots aquells equipaments de nova construcció.

Nota: és important que aquesta acció tingui a darrera una persona analitzant les dades enregistrades, sinó perdria tot el sentit.

Consum

Consum actual 139,631MWh/any Estalvi 1,40 MWh/any

Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi de l'1% respecte al consum dels principals equipaments considerats. Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric, 1.396 kWh (1% sobre equipaments considerats - 139.631 kWh) FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

0,67 tn CO2 /any




27

1.1.5 Elaboració d'una ordenança de construcció sos tenible que millori i promicioni aspectes d'eficiència energètica


Objectiu Promocionar l'ús de l'etiqueta de qualificació energètica dels edificis

Descripció

Construcció sostenible i bioconstrucció

Actualment hi ha dos decrets vigents pel que fan les ordenances de construcció sostenible: d’una banda, el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals d’ecoeficiència en els nous edificis, el qual presenta limitacions com ara la no consideració dels edificis industrials, amb la qual cosa es desaprofita el potencial d’obtenció d’energia que els sostres d’aquests equipaments ofereixen.

D’altra banda, el Codi Tècnic d’Edificació (CTE), que estableix uns requisits bàsics d’estalvi energètic a complir pels nous edificis. Aquests requisits consisteixen a aconseguir un ús racional de l’energia necessària per a l’ús dels edificis, reduint a límits sostenibles el seu consum i aconseguint que una part d’aquest consum procedeixi de fonts d’energia renovable.

Amb l’objectiu de superar les exigències pels dos decrets i garantir el seu compliment, es proposa que l’ajuntament aprovi una ordenança de construcció sostenible tot millorant diferents aspectes de les normatives actuals i alhora considerar la construcció sostenible o bioconstrucció .

També es pot fer un model senzill d’ordenança a on es promogui en les noves construccions i grans rehabilitacions dos temes principals:

- uns majors aïllament tèrmics de les instal·lacions (més restrictius que la normativa existent)

- l’ús de materials sostenibles per a la construcció

La ordenança pot contemplar la bonificació en impostos als nous edificis o equipaments construïts amb criteris de bioconstrucció o construcció sostenible (la ordenança hauria de definir clarament aquest concepte).

La Xarxa de pobles i ciutats cap a la sostenibilitat té algun models d’ordenança per millorar la normativa vigent.

Consum


Cost




Prioritat Calendari Responsable Baixa 2015-2020 Arquitecte tècnic ajuntament

Indicadors seguiment � Consum total de combustibles fòssils en edificis residencials

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi del 30% de l’energia tèrmica de les noves llars construïdes fins el 2020 (19 habitatges estimats). Es suposa un consum tèrmic de gasoil C anual mitjà de 12.954 kWh/any i habitatge. Càlcul: EE = EGc* FEGc En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 EGc Estalvi Gasoil C, 75237 kWh (30% sobre 19 llars considerades - 250789 kWh) FGc, Factor d’emissió del Gasoil C.

20,09 tn CO2 /any




28

1.1.6 Elaborar un Programa manteniment edificis i e quipaments municipals



Descripció

Un manteniment adequat de totes les instal•lacions dels edificis i equipaments municipals és la clau per allargar la vida útil i millorar-ne l’eficiència i estalvi energètics. Per aquest motiu es proposa la implantació d’un programa centralitzat de mantenime nt de les instal•lacions de tots els equipaments municipals (gestionats directament o indirecta).

La realització d’aquest tipus de manteniment implica prendre unes mesures determinades, com ara:

1- Revisió de calderes, equips de combustió i sistemes de bombament.

2- Detecció de fuites i revisió d’instal•lacions per detectar defectes d’aïllament.

3- Neteja de làmpades i lluminàries de forma regular.

4- Verificar el funcionament correcte dels controls i termòstats.

Tant si la gestió del manteniment és per mitjans propis com si s’externalitza, s’han de seguir uns protocols requerits per cadascun dels equips en els quals es determina la realització. Es proposa elaborar un llistat amb les actuacions a seguir en cada instal·lació de forma que el tècnic corresponent pugui signar i entregar a l’ajuntament.

La figura del gestor energètic serà qui contacti amb els responsables de manteniment i recollirà els llistats signats.

Respecte les instal•lacions tèrmiques, l’ajuntament vetllarà perquè es compleixi estrictament la reglamentació vigent del Reglament d’Instal•lacions Tèrmiques dels Edificis ( RITE), essent el titular de les instal·lacions tèrmiques el responsable del seu correcte manteniment. També es vetllarà pel compliment de la normativa existent sobre el manteniment de l’enllumenat públic (en el moment de la redacció del present document el RD 1890/2008 d’eficiència energètica en instal·laci ons d’enllumenat públic ).

Els equipaments considerats són: ADM01 AJUNTAMENT; ENT 01 C.CULTURA; ENS01 ESCOLA CASTANYERS; EQU01 i 02 CAN SIÀ; EQU03 CAN TORRENT; ESP02 CAMP FUTBOL; ESP03 PAVELLO

Consum


Cost

Cost acció: 2546,30 € Cost abatiment: 0 €/tn CO2 estalviada Amortització 2,8 anys




Indicadors seguiment � Consum total d'energia dels edificis públics

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi d'un 3% sobre els equipaments considerats (Font: Diputació de Barcelona, "Accions bàsiques del PAES per a municipis de <20000 hab. Maig 2011"). Edificis considerats: ADM01 AJUNTAMENT; ENT01 C.CULTURA; ENS01 ESCOLA CASTANYERS; EQU01 i 02 CAN SIÀ; EQU03 CAN TORRENT; ESP02 CAMP FUTBOL; ESP03 PAVELLO. Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005/1000000) + (ECg * FEg) En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric, 4190 kWh, ECg, Estalvi Consum gasoil, 1737 kWh, FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005, FEg, Factor Emissió del gasoil C.

2,48 tn CO2 /any




29

1.1.7 Millora de l'envolupant (tancaments, façana i /o coberta) dels edificis públics per millorar la qualificació energètica de l'edifici.


Objectiu Millorar l'eficiència energètica de la climatització dels edificis

Descripció Aquesta acció contempla una millora de l’envolupant dels edificis municipals existents per tal de disminuir el seu consum energètic en calefacció.

A nivell d’exemple, segons l’IDAE a la publicació “Sistemas de Aislamiento Térmico Exterior (SATE) para la Rehabilitación de la Envolvente Térmica de los Edificios. 2012”, l’estalvi energètic derivat d’una millora de l’envolvent dels edificis estaria al voltant del 30% en calefacció i en un 18-20% en refrigeració.

Els sistemes SATE són un sistema compost d’aïllament instal·lat per l’exterior que es pot trobar en kit i s’utilitza per augmentar l’aillament tèrmic dels edificis. Aquests sistemes tenen com a mínim un valor de resistència tèrmica igual o superior a 1 m2.k/W. Es poden utilitzar per nova construcció o per rehabilitació d’edificis.

Els equipaments amb potencial considerats són:

Equipament sup coberta sup façana sup finestr sup façana

a millorar

ADM01-AJUNTAMENT 590 729 73 656

ENT01-ESPAI MONTSENY -GUARDERIA 600 1029 103 926

EQU01-CAN SIA 371 578 58 520

EQU03-CAN TORRENT - LOCAL CULTURAL 190 414 41 372

ESP03-PAVELLÓ MUNICIPAL 0 350 20 330

* només inclou part pendent de definir ús.

Preus considerats

preu/m2 façana 61 €/m2

preu/m2 coberta 14 €/m2

preu/m2 finestres 250 €/m2

Consum


Cost

Cost acció: 269276,75 € Cost abatiment: 16,55 €/tn CO2 estalviada Amortització 37,47 anys




Indicadors seguiment � Consum total d'energia en edificis publics

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi d'un 30% sobre els equipaments considerats (Font: IDAE "Sistemas de Aislamiento Térmico Exterior (SATE) para la Rehabilitación de la Envolvente Térmica de los Edificios. 2012"), excepte pel pavelló, que s'ha estimat un estalvi del 15%. Per Espai Montseny, Can Sià i Pavelló s'ha estimat el consum elèctric destinat a usos tèrmics. Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005/1000000) + (ECg * FEg) + (Eglp * FEglp) En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric,3082 kWh, ECg, Estalvi Consum gasoil, 23613 kWh, Eglp, Estalvi consum GLP, 39754 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005, FEg, Factor Emissió del gasoil C.

16,27 tn CO2 /any




30

1.1.8 Millora de l'eficiència energètica dels siste mes de reg



Descripció Implementació/substitució d’elements de control del sistema de reg per a una optimització de l’eficiència energètica del sistema de reg de les zones enjardinades. S’estima, a nivell de càlculs de costos, el següent material: 8 programadors, 100 metres de tubs, 20 difusors, substitució de bombes (8). Amb aquesta acció es vol millorar l’eficiència energètica dels equips de reg, així com disminuir el volum d’aigua de reg, amb el conseqüent estalvi d’energia i emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Quantitat estimada Quantitat Cost (€)

programadors 8 1600 metres tubs 100 1000 difusors 20 400 canvi bombes 8 1600

Total 4600 Dades considerades pel càlcul de l’estalvi

Consum per m3 estimat de sistema 0,9 kWh/m3 Eficiència de nou sistema 20% Litres estimats reg 10000 m3/any

Consum

Consum actual 9 MWh/any Estalvi 1,35 MWh/any

Cost





Indicadors seguiment � Consum total d'energia en iinstal·lacions públiques

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi d'un 20% sobre els equipaments considerats. Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005/1000000) En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric,1800 kWh, FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005,

0,65 tn CO2 /any




31

1.1.10 AJUNTAMENT. Substitució de l'enllumenat inte rior per altre de més eficient a mesura que s'acabi la seva vida útil (ha l·lògens i balast fluorescents)


Objectiu Reduir el consum elèctric dels l'edificis

Descripció

Els sistemes d’il·luminació dels fluorescents a part de l’emissor de llum (làmpada fluorescent) disposen d’un equip addicional, el balast. Aquest aparell també té un consum energètic de forma que de forma aproximada una làmpada de 18W té una potència de 18W+25%=22,5W. Actualment existeixen balasts electrònics que tenen un consum inferior i allarguen la vida útil de la làmpada.

Es proposa un canvi gradual dels elements d’il·luminació que es v agin fent malbé . Per tant és important que s’informi a l’instal·lador de les tecnologies desit jades quan s’hagi de fer un canvi. Aquesta informació es pot fer mitjançant:

- un document de les tecnologies desitjades

- un full d’encàrrec de feines molt concret demanant una tecnologia concreta

Les tecnologies a tenir en compte són:

- làmpada fluorescent amb balast electrònic

- tecnologia LED (considerar marques comercials amb garantia)

- làmpades halògenes

L’enllumenat de més ús considerat és el següent:

Enllumenat de més ús i amb opcions d’estalvi TIPUS Potència (W) Núm.

p1 - Rosa HL 50 4

p1 of recepció FL 45 12

p1 of secretària HL 50 4

Per més informació consultar l’informe de la Valoració Energètica Preeliminar de l’Edifici (VEPE), als annexos.

Consum


Cost




Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2015-2020 Arquitecte tècnic ajuntament


Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric, 640,5 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

0,31 tn CO2 /any




32

1.1.11 AJUNTAMENT. Instal·lació de doble vidre als pricipals tancaments



Descripció Canvi dels principals tancaments de les oficines de més ús de l’edifici (planta 1) per tancaments de doble vidre amb marcs de fusta. Amb aquesta acció s’estima un estalvi energètic del 15%.

S’han considerat els següents tancaments:

Planta i zona Superfícies (m2)

p1- oficina 10,5

p1- oficina Rosa 1,2

p1 - oficna taxes 1,2

p1 - oficina taxa 3

p1- oficina secretària 1,5

Total 17,4


Consum


Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi d'un 15% sobre el consum tèrmic actual de 78.710 kWh/any. Càlcul: EE = EGc * FEGc on: EE = estalvi emissions en tnCO2; EGc, Estalvi Gasoil C, 11.806,5 kWh; FEGc, factor d'emissió del gasoil C.

3,15 tn CO2 /any




33

1.1.12 AJUNTAMENT. Instal·lar un detector de presèn cia a l'enllumenat de l'ascensor



Descripció Actualment l’ascensor té un llum interior encès durant totes les hores de funcionament (unes 1750 h/any). Mitjançant la instal·lació d’un detector de presència que activi l’enllumenat quan algú faci ús d’aquest pot evitar-se aquest consum innecessari.


Consum


Cost

Cost acció: 60€ Cost abatiment: 1782,00

€/tn CO2 estalviada Amortització 4,7 anys Producció

local d’energia




Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi d'un 80% sobre el consum actual. Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Ece, Estalvi Consum elèctric, 70 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

0,03 tn CO2 /any




34

1.1.13 AJUNTAMENT. Instal·lació de regletes o altre s equips per eliminar els consums vampir dels equips elèctrics/electrònics


Objectiu Millorar l'eficiència energètica dels edificis

Descripció

Els ordinadors, televisions, ràdios, carregadors de mòbils i altres aparells elèctrics i electrònics, tenen un consum energètic si estan endollats, encara que no estiguin en funcionament (se’n pot dir consum en repòs o consum “vampir”). Alguns d’aquests aparells endollats tenen un consum molt baix, però que al cap de l’any poden arribar a generar una despesa innecessària (un consum no desitjat de 32W de forma permanent suposa uns 23€ a l’any de despesa ).

Per eliminar aquests consums el pot fer una de les següents actuacions (o totes dues):

- Amb una regleta amb interruptor que activem i desactivem quan fem ús dels aparells poden estalviar-nos aquesta despesa (el cost de la regleta pot oscil·lar entre 5 i 10€ segons el model). S’haurien de posar regletes en els endolls dels equips informàtics de l’altell així com de qualsevol aparell que quedi endollat després del seu ús (impresores, màquina de cafè, carregadors de telèfon, etc.).

Hi ha varis equips que es poden desconnectar de la xarxa elèctrica quan estan fora d’ús per tal d’eliminar els consums vampir (en espera). En total hi ha uns 10 equips que queden connectats a la xarxa fora de les hores de funcionament de les oficines:

- 4 ordinadors

- 5 impressores

- 1 escàner


Consum


Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Ece, Estalvi Consum elèctric, 701 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

0,34 tn CO2 /any




35

1.1.14 AJUNTAMENT. Aglutinar comptadors elèctrics



Descripció Actualment hi ha 4 comptadors donats d’alta a l’edifici de l’ajuntament. Per tal de disminuir el cost de cada pòlissa contractada es recomana aglutinar tots els consums en un de sol (el de més potència contractada) i donar de baixa els altres.

En cas de voler desglossar els consums es poden instal·lar comptadors individuals per a cada línia de consum.

Els comptadors actuals es poden veure a la taula següent (en verd els comptadors que es proposa donar de baixa):

Comtpadors actuals

codi Nom centre CUPS companyia

Pot. Contractada (kW)

Cost terme pot. (€/any)

ADM01 AJUNTAMENT ES0031405832870002RK0F GAS NATURAL FENOSA 6,6 118,10

ADM01 AJUNTAMENT ES0031405832870004WT0F GAS NATURAL FENOSA 13,86 492,27

ADM01 AJUNTAMENT ES0031405889301001KZ0F GAS NATURAL FENOSA 3,3 59,05

ADM01 AJUNTAMENT ES0031405889286001JX0F GAS NATURAL FENOSA 0,63 11,27

Estalvi 188,42


Consum

Consum actual 0 MWh/any Estalvi 0 MWh/any

Cost

Cost acció: 240€ Cost abatiment: 0 €/tn CO2 estalviada Amortització 1,3 anys




Indicadors seguiment � Cost energètic dels equipaments*

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi ---

0 tn CO2 /any




36

1.1.15 AJUNTAMENT. Instal·lació d'un sistema de tel econtrol per a al climatització



Descripció Instal·lació d'un sistema de telecontrol a distància pel control de la programació horària de la calefacció i del control dels diversos elements del sistema (bombes i vàlvules). Tecnologia tipus Loxone amb pantalla de control centralitzat i sondes de temperatura per diferents sales.

Consum


Cost




Prioritat Calendari Responsable Mijta 2015-2020 Arquitecte tècnic ajuntament


Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi d'un 7% sobre el consum tèrmic actual de 78.710 kWh/any. Càlcul: EE = CGc * FEGc on: EE = estalvi emissions en tnCO2; EGc, Estalvi Gasoil C, 5.509,7 kWh; FEGc, factor d'emissió del gasoil C.

1,47 tn CO2 /any




37

1.1.16 CAN TORRENT: Instal·lació d'una electrovàlvu la al sistema de calefacció



Descripció Actualment la instal·lació actual de calefacció té una vàlvula que circula constantment aigua calenta pel circuit de la calefacció amb el conseqüent consum energètic. Amb la instal·lació d’una electrovàlvula es podrà evitar aquest consum innecessari.


Consum


Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi No hi ha estalvi perquè actualment el combustible utilitzat és biomassa forestal, amb un factor d’emissió neutra. S'ha considerat el preu de l'estella.

0 tn CO2 /any




38

1.1.17 CAN TORRENT: Substitució dels termòstats act uals per termostats programables



Descripció Actualment hi ha termòstat manuals per programar la temperatura de consigna de la calefacció. Es proposa substituir aquests per uns de programables i així poder adequar l’horari de funcionament a l’ús de l’equipament.

S’estima un estalvi energètic del 7% del consum actual.

Aquesta acció és important que vagi lligada a la identificació d’un responsable per a la seva programació i i la seva actualització (programació en funció dels usos).


Consum


Cost







0 tn CO2 /any




39

1.1.18 CAN TORRENT: Eliminar les infiltracions de l a porta principal



Descripció La porta principal té alguns espais entre les dues portes que convindria tapar per evitar les infiltracions d’aire.

Imatge 1. Porta d’entrada principal.


Consum


Cost







0 tn CO2 /any




40

1.1.19 CAN TORRENT: Instal·lació de detectors de pr esència a les escales



Descripció Amb la instal·lació de dos detectors de presència s’evitaria que el llum de l’escala resti encès innecessàriament.


Consum


Cost

Cost acció: 120€ Cost abatiment: 9504,01 €/tn CO2 estalviada Amortització 25 anys





Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi del 50% sobre el consum actual estimat de 52,5 kWh/any. Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric, 26,25 kWh/any FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

0,013 tn CO2 /any




41

1.1.20 CAN TORRENT: Instal·lació de regletes o altr es equips per eliminar els consums vampir dels equips elèctrics/electrònics



Descripció



- Amb una regleta amb interruptor que activem i desactivem quan fem ús dels aparells poden estalviar-nos aquesta despesa (el cost de la regleta pot oscil·lar entre 5 i 10€ segons el model). S’haurien de posar regletes en els endolls dels equips informàtics de l’altell així com de qualsevol aparell que quedi endollat després del seu ús (impresores, màquina de cafè, carregadors de telèfon, etc.).

Hi ha varis equips que es poden desconnectar de la xarxa elèctrica quan estan fora d’ús per tal d’eliminar els consums vampir (en espera). Els equips trobats són uns 12 en total:

- Sala ordinadors: 8 ordinadors de la 2a planta (ja disposen de regletes, caldria simplement identificar un responsable per apagar-les quan no s’estiguin utilitzant.

- 1 ordinador despatx + 1 router + 1 impressora

- 1 televisió i una videoconsola PS3


Consum


Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Actualment consum residual ("vampir") de 200W (observat amb mesurador consum elèctric). Hores funcionament edifici 1200h/any aproximadament. Hores fora ús que es poden eliminar 200W 7560h. Consum residual anual estimat 200W*7560h/1000 = 1,512 kWh. Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric, 1512 kWh/any FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

0,73 tn CO2 /any




42

1.1.21 CAN TORRENT: Millora de la sectorització de l'enllumenat i quadres de gestió



Descripció Actualment l’enllumenat ja està parcialment sectoritzat mitjançant uns quadres de control (o drivers) mitjançant els quals s’apaguen o encenen els diferents equips de consum i l’enllumenat. Tot i això encara hi ha vàries millores a realitzar amb una altra sectorització i amb uns altres quadres de gestió per poder parar més llumeneres en hores d'ús parcial dels equipaments.

Consum


Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi d'aturar 10 fluorescents de 36W, una potència total de 10*36*1,2 (de balasts) durant 1200h/any = 518,4. Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric, 518,4 kWh/any FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

0,25 tn CO2 /any




43

1.1.22 CAN TORRENT: Instal·lació d'un sistema de Te lecontrol per a la climatització



Descripció Instal·lació d'un sistema de telecontrol a distància pel control de la programació horària de la calefacció i del control dels diversos elements del sistema (bombes i vàlvules). Tecnologia tipus Loxone amb pantalla de control centralitzat i sondes de temperatura per diferents sales.

Consum


Cost

Cost acció: 3000€ Cost abatiment: €/tn CO2 estalviada Amortització 9anys





Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi energètic del 10% sobre el consum anual. Càlcul: EE = (ECbiom* FEbiom) En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Ecbiom Estalvi Consum tèrmic amb biomassa, 11120 kWh FEbiom, Factor d’emissió de la biomassa (estella), que és zero per consiserar que són emissions neutres.

0 tn CO2 /any




44

1.1.23 CAN SIÀ: Canvi de sistema de calefacció: est ufa pèl·let

Línia Línia Incrementar la producció local d'energia al municipi i el consum d'energia renovable

Objectiu Produir energia renovable al municipi: biomassa

Descripció Actualment la calefacció del Casal d’Avis funciona mitjançant 3 radiadors acumuladors (cadascun de 1500W + 42W de ventilador) situats al bar. Aquests es regulen mitjançant dos elements, un programador que acumula calor de 4:00 fins a les 12:00 (aprofitant la discriminació horària 2.0DHA contractada), i un termòstat no programable (de rodeta) que regula posteriorment els ventiladors i la potència.

Amb la instal·lació d’una estufa de biomassa amb pèl·let es pot donar suport a la calefacció existent ajudant a escalfar la zona del bar, reduint així el funcionament de la calefacció elèctrica.

Un cop instal·lada aquesta es pot provar d’escalfar l’espai només amb l’estufa de pèl·let prescindint així de la calefacció elèctrica. És important considerar el gran increment de l’energia elèctrica dels darrers anys i el cost que suposarà per aquest equipament de mantenir l’actual sistema.


Consum

Consum actual 0,18 MWh/any Estalvi 0 MWh/any

Cost

Cost acció: 5000€ Cost abatiment: -165,24 €/tn CO2 estalviada Amortització 2,8 anys


Tèrmica 0,18 MWh/any Elèctrica 0 MWh/any



Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Segons observacions del consum de la calefacció elèctrica, s'estima el consum tèrmic en un 84,3% del consum elèctric (18.000kWh/any dels 21.344 kWh elèctrics totals). Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric (usos tèrmics calefacció), 18.000 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

8,66 tn CO2 /any


·LACIONS A: Altres

45

1.1.24 CAN SIÀ: Instal·lació de termostats programa bles al dispensari



Descripció Actualment el dispensari disposa de radiadors elèctrics (sense acumuladors), 3 a la sala d'espera i 1 per despatx (3 despatxos). El control es fa element per element graduant l'engegada i la potència; el fa el personal de recepció segons necessitats.

Com a millora senzilla i més econòmica es planteja instal·lar un termòstat programable que controli l’encesa i apagada de tots els elements en funció de la temperatura ambient de la sala d’espera on hi ha els radiadors.


Consum


Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S'estima el consum tèrmic en un 80% del consum elèctric (9.540,8 kWh/any dels 11.926 kWh elèctrics totals). L'estalvi energètic considerat és del 14% (equivalent a poder baixar uns 2ºC la temperatura de consigna. Actualment es fa de forma manual). Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric (usos tèrmics calefacció), 1.335,7 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

0,64 tn CO2 /any




46

1.1.25 CAN SIÀ: Instal·lació de doble vidre als pri cipals tancaments del Casal d'avis



Descripció Canvi dels principals tancaments del bar del Casal d’avis (planta 1) per tancaments de doble vidre amb marcs de fusta. Amb aquesta acció s’estima un estalvi energètic del 15%.

S’han considerat els següents tancaments:

Per més informació consultar l’informe de la Valoració Energètica Preliminar de l’Edifici (VEPE), als annexos.

Planta i zona Superfícies (m2)

p1- Nord- bar 5,5

p1- Nord- bar 0,64

p1 - SE bar 5

p1 - SE bar 1,5

Total 12,64

Consum


Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Segons observacions del consum de la calefacció elèctrica, s'estima el consum tèrmic en un 84,3% del consum elèctric (18.000kWh/any dels 21.344 kWh elèctrics totals). Estalvi considerat del 15% amb el canvi de tancaments. Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric (usos tèrmics calefacció), 2700 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

1,30 tn CO2 /any




47

1.1.26 CAN SIÀ: Instal·lació de regletes o altres e quips per eliminar els consums vampir dels equips elèctrics/electrònics



Descripció



- Amb una regleta amb interruptor que activem i desactivem quan fem ús dels aparells poden estalviar-nos aquesta despesa (el cost de la regleta pot oscil·lar entre 5 i 10€ segons el model). S’haurien de posar regletes en els endolls dels equips informàtics de l’altell així com de qualsevol aparell que quedi endollat després del seu ús (impressores, màquina de cafè, carregadors de telèfon, etc.).

- Una altra forma d’evitar aquests consums consisteix en establir un protocol de parada de magnetotèrmics des del quadre elèctric , tot parant els llums dels banys i endolls del local (no es veuria afectat el bar ni els seus equips). En aquest cas seria imprescindible deixar ben marcat i clar quins magnetotèrmics es poden baixar i quins no mitjançant una foto, un paper, etiquetes o qualsevol altra forma gràfica. En aquest cas també és important la figura del Gestor energètic dels equipaments, tant per elaborar el protocol i marcar els magnetotèrmics, com per vetllar perquè s’estigui fent per part dels usuaris.

Els equips a eliminar el consum innecessari són:

- Televisió del casal

- 2 ordinadors i 2 impressores


Consum


Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Mijtançant un mesurador de consum elèctric s'ha observat un consum residual ("vampir") d'uns 40W de forma constant. L'estalvi estimat es calcula en base a poder eliminar aquest consum fora de les hores d'ús de l'equipament (1150h d'ús/any), que són unes 7610h ==> 40W*7610h/1000=304,4 kWh/any estalvi. Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric (usos tèrmics calefacció), 304,4 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

0,15 tn CO2 /any




48

1.1.27 CAN SIÀ: Substitució de l'enllumenat interio r per altre de més eficient a mesura que s'acabi la seva vida útil



Descripció










enllumenat de mès ús i amb op.estavi TIPUS Potència (W) Núm. pot total (W)

casal avis - bar FL 43,2 9 388,8

dispensari FL 43,2 24 1036,8


Consum


Cost

Cost acció: 990€ Cost abatiment: 6187,5 €/tn CO2 estalviada Amortització 16,2anys





Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi de reduir en la potència instal·lada de l'enllumenat (64,8W*1150h + 172,8W*1500h)/1000 = 333,72 kWh. Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric 333,72 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

0,16 tn CO2 /any




49

1.1.28 CAN SIÀ: Omplir neveres casal avis amb ampol les aigua



Descripció Durant la visita d’avaluació al Casal d’avis es va observar que la nevera estava pràcticament buida. Per tal de reduir el consum es pot omplir d’ampolles d’aigua de forma que la nevera mantindrà més el fred i s’engegarà menys vegades reduint el consum energètic.

A més d’una acció simple i de baix cost pot servir per tal de fer prendre consciència als usuaris de les accions que poden realitzar per estalviar energia. Seria recomanable doncs, realitzar alguna xerrada sobre estalvi energètic i poder aplicar in situ alguna petita acció com aquesta.

Consum


Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi del 5% sobre el consum de 2 neveres, amb un consum estimat de 720 kWh/any totes dues. Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric 36 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

0,017 tn CO2 /any




50

1.1.29 CAMP DE FUTBOL: Revisió de la bomba del sist ema d'aigua calenta sanitària (ACS)



Descripció En el moment de la visita es va detectar un consum continu de la bomba de recirculació del sistema d'ACS (bomba de 42-86 W). Seria recomanable revisar el sistema per veure si hi ha algun problema.

Consum


Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Consum detectat de bomba en funcionament continu: 120W * (8760h / any - 54 h/any funcionament)=1.044,72 kWh/any. Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric, 1044,72 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

0,50 tn CO2 /any




51

1.1.30 CAMP DE FUTBOL: Determinar un calendari peri òdic de manteniment de l'escalfador d'ACS.



Descripció Establir un calendari periòdic de manteniment de l’escalfador d’aigua calenta sanitària (ACS) dels vestidors de forma que l’ajuntament i els usuaris estiguin informats del correcte funcionament d’aquest.

A nivell d’organització es proposa:

- definició d’un responsable de manteniment

- elaborar un document tipus fitxa a on quedin registrats les revisions realitzades

- deixar el document original a l’ajuntament una còpia a la sala de l’escalfador

Consum


Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi --

0 tn CO2 /any




52

1.1.31 CAMP DE FUTBOL: Aïllar els tubs de l'ACS en el seu pas pels vestidors.



Descripció Els tubs de distribució de l’aigua calenta sanitària (ACS) tenen pèrdues de calor per tota la seva longitud. Per evitar això es poden aïllar en tot el seu recorregut.

Als vestuaris hi ha un tram (uns 10 metres) que es podria aïllar (foto):

Foto 1. Tram de tub dins dels vestuaris per aïllar.

Consum

Consum actual 0,63 MWh/any Estalvi 0,013 Wh/any

Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estimat un estalvi del 2% sobre el consum total actual de gas butà. Càlcul: EE = Eglp * FEglp on: EE = estalvi emissions en tnCO2; Eglp, Estalvi gas liquats del petroli (GLP), 12,64 kWh FEglp, factor d'emissió del GLP.

0,003 tn CO2 /any




53

1.1.32 PAVELLÓ: Substitució de l'enllumenat interio r per altre de més eficient a mesura que s'acabi la seva vida útil (hal·lògens i balast fluorescents)



Descripció










enllumenat de mès ús i amb op.estavi TIPUS Potència (W) Núm. pot total (W)

vestidors i banys FL 43,2 15 648


Consum


Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Enllumenat considerat: 15 fluorescents de 36W*1,2 (factor consum dels balasts col·locats) = 648W* 760h/any= 492,48 kWh/any de consum. S'estima com a mínim un estalvi del 20% per balast electrònic. Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric, 82,08 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

0,04 tn CO2 /any




54

1.1.33 PAVELLÓ: Instal·lació d'una doble porta d'en trada amb tancaments mecànics i sistema per evitar infiltracions d'aire.



Descripció L’actual entrada al pavelló consta d’una porta simple. Es recomana instal·lar una doble porta a l'entrada principal per evitar grans fuites de calor i un sistema per evitar les infiltracions per les portes.

Tot i ser una acció relativament cara, cal considerar també la millora del confort dels usuaris.

Consum


Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Sistema de climatització amb bombes de calor amb geotèrmia. S'estima un consum elèctric anual per usos tèrmics d'uns 20.400 kWh (segons estimació a partir de telemesura), del qual s'estima en poder estalviar fins un 15%. Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric, 3060 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

1,47 tn CO2 /any




55

1.1.34 PAVELLÓ: Reprogramació del sistema de calefa cció per reduir hores de funcionament



Descripció El funcionament de la climatització de la pista es pot programar per un programador setmanal situat al quadre de maniobra de la climatització, i la temperatura de la pista es pot controlar mitjançant un termòstat (situat al principi del passadís dels vestidors), des d'on es poden seleccionar 3 velocitats diferents de l'aire.

Actualment es programa manualment el funcionament de la calefacció de la pista segons usos (programador setmanal). Es pot anar, però, més enllà: es recomana esbrinar quan temps necessita l'equipament per arribar a una temperatura de confort òptima per tal de poder reduir hores de funcionament del sistema de climatització (ús tèrmic sobretot). D’aquesta forma doncs, és possible que es puguin reduir algunes hores de consum.

Consum


Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Sistema de climatització amb bombes de calor amb geotèrmia. S'estima un consum elèctric anual per usos tèrmics d'uns 20.400 kWh (segons estimació a partir de telemesura), del qual s'estima en poder estalviar fins 2 hores de funcionament al dia amb una programació adequada (170 kWh/dia * 2h/dia=4800 kWh/any d'estalvi estimat). Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric, 4.800 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

2,31 tn CO2 /any




56

1.1.35 PAVELLÓ: Instal·lació d'un nou pou per les b ombes geotèrmiques (3a fase del projecte)

Línia Incrementar la producció local d'energia al municipi i el consum d'energia renovable

Objectiu Produir energia renovable al municipi: geotèrmia

Descripció “La generació tèrmica de calor i fred es realitza mitjançant una bomba de calor geotèrmica que s’alimenta i intercanvia l’energia amb el subsòl mitjançant pous verticals, tractant-se d’un sistema d’inversió del cicle tèrmic que mitjançant un circuit hidràulic permet la producció tant de fred com de calor. El projecte objecte de la present acció es basa en la millora de l’eficiència d’aquesta instal·lació realitzant un nou pou de geotèrmica de 120 ml de profunditat que, segons els càlculs estimats, optimitzarà el rendiment de les bombes aconseguint una rebaixa del 3 % del consum elèctric actual del poliesportiu. Aquest estalvi s’aconsegueix augmentant la temperatura provinent de la geotèrmia amb 2 ºC aproximadament, necessitant menys energia elèctrica per assolir la temperatura necessària de d’escalfament de l’aigua per calefactar l’espai, millorant el rendiment (COP) de treball de la bomba geotèrmica, contribuint a l’estalvi d’energia elèctrica de la instal·lació. La instal·lació existent s’ha efectuat en les següents fases: - Fase 1 : 2010 Instal·lació de calefacció amb geotèrmia de 2 bombes i 7 pous de profunditat superior a 100 m - Fase 2 : 2011 Construcció de 1 pou de geotèrmia de 120 ml - Fase 3: actual: construcció de 1 pou de geotèrmia de 120 ml”

Font: MEMÒRIA VALORADA PER LA MILLORA DE L’EFICIÈNCIA DE LA CLIMATITZACIÓ DEL POLIESPORTIU MUNICIPAL AMB PERFORACIÓ DE 1 POU DE GEOTÈRMIA

Consum


Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Sistema de climatització amb bombes de calor amb geotèrmia amb 8 pous. S'estima un estalvi del 3% sobre el consum elèctric total. Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric, 2.040 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

0,59 tn CO2 /any

S: PRODUCCIÓ LOCAL D'ENERGIA A: Altres

57

1.1.36 PAVELLÓ: Instal·lar un sistema de telecontro l per modificar els horaris de funcionament del sistema de climatització



Descripció Actualment una persona designada per l’ajuntament s’encarrega d’engegar i parar el sistema de climatització de la pista de forma que quan arribin els usuaris se la trobin ja climatitzada. Aquesta persona adapta el seu horari per poder fer aquesta tasca, però és possible optimitzar-la de forma que s’engegui just l’estona abans necessària per arribar a la temperatura de consigna desitjada.

Mitjançant un sistema de telecontrol es pot facilitar aquesta tasca de forma que es pot reduir el temps de funcionament del sistema de climatització.

El sistema pot ser tipus Loxone, amb control de l’horari de programació de funcionament, control de temperatures de confort, amb visualització de dades en temps real (temperatures anada i retor, p.ex.), i vista de la temparatura de les diferents sales. El sistema ha de permetre l’engegada i parada dels diversos equips de climatització i control de les bombes si és possible (per aturades fora de temporada).

Consum


Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S'estima un estalvi de funcionament de la bomba de calor de 1h/dia * 20 kWh / hora * 120 dies ús = 2400 kWh estalvi. Els 20 kWh de consum horari han estat mesurats amb telemesura. Els 120 dies corresponen a uns 4 mesos d'ús de la calefacció. Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric, 2.400 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

1,15 tn CO2 /any




58

1.1.37 ESPAI MONTSENY (CCEN): Canvi d'enllumenat in terior.



Descripció Substitució de làmpades halògenes o incandescents existents a la Sala d’exposicions, Jardí d’infància i edifici.

Per informació més detallada consultar l’auditoria realitzada a l’equipament.

Làmpades kW PIL Consum actual (kWh) Hores kW

proposat Consum

futur (kWh)

Sala 12*150W (HL) 1,8 936 520 0,696 361,92

Jardi inf 4*400W (VM) 1,6 120 75 0,464 35

Edifici 64 ut (de 60 i 40W) 3,19 3418 1071 0,96 1029

Subtotals 6,59 4474 2,12 1425,3

Reducció potència 4,47 kW

Reducció consum 3048,7 kWh

Consum


Cost

Cost acció: 3168€ Cost abatiment: 2165,35 6 €/tn CO2

estalviada Amortització 10,6 anys Producció

local d’energia




Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Reducció de la potència instal·lada de l'enllumenat: Sala centre, 1,104 kW*520h=574kWh estalvi; Jardí infància, 1,136 kW*75h=85,2kWh estalvi; Edifici, 2,23 kW*1071,5h=2.389,4kWh estalvi. Total estalvi 3.048 kWh . Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric, 3.048,67 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

1,46 tn CO2 /any




59

1.1.38 ESPAI MONTSENY (CCEN): Canvi d'enllumenat ex terior.



Descripció Dades de l’auditoria de l’equipament de juny 2008:

Substitució dels punts de llum amb làmpades halògenes per altres de Vapor de Sodi (VSAP) de 70W i reducció de punts de llum.

Làmpada Actual:

150W Halògenes

Proposta substitució: 70W VSAP

Pot.làmpada (W) 150 70

Hores anuals 400 400

Quantitat 15 7

Consum anual (kWh) 900 196

Per informació més detallada consultar l’auditoria realitzada a l’equipament

Consum


Cost

Cost acció: 3150€ Cost abatiment: 9321,73 €/tn CO2


local d’energia




Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Es proposa passar de 15 punts de 150W a 7 punts de 70W, tot VSAP. Reducció de 1,76 kW de potència instal·lada de làmpades, amb 400 h de funcionament anual: 1,76 kW*400h=704W d'estalvi. Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric, 704 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

0,34 tn CO2 /any




60

1.1.39 ESPAI MONTSENY (CCEN): Canvi de les vàlvules dels radiadors del Jardí d'infància.




Substitució de les vàlvules dels radiadors per vàlvules termostàtiques al jardí d’infància. Amb aquestes vàlvules es pot regular el flux d’aigua que circula per les plaques radiants, tot tancant-lo quan s’arriba a una temperatura determinada a la sala. La temperatura es regula per la mateixa vàlvula.

Es proposa la substitució de 6 vàlvules.


Consum


Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Reducció d'un 6% del consum atribuible a la Llar d'infants (20% del consum total del 2011, de 99.690kWh de GLP). Càlcul: EE = Eglp * FEglp on: EE = estalvi emissions en tnCO2; Eglp, Estalvi gas liquats del petroli (GLP), 1.196,28 kWh FEglp, factor d'emissió del GLP.

0,27 tn CO2 /any




61

1.1.40 ESPAI MONTSENY (CCEN): Reducció de les filtr acions d'aire.




Es van observar escletxes en alguns dels tancaments. Es proposa col·locar elements que tapin aquestes escletxes:

- ribets de material plàstic a la part inferior de la sala d’exposicions, oficina d’informació, despatx i espai temàtic d’aigua (16,3m en total)

- cintes autoadhesives aïllants a les superfícies de contacte entre la porta o finestra i el marc on queda inserida en les portes i finestres o s’ubiquin els ribets, a les finestres de l’auditori, i a les finestres de l’ala oest de l’edifici (taller aplec del Matagalls i centre de documentació). En total 166m.


Consum

Consum actual 33,19 MWh/any Estalvi 2,323MWh/any

Cost



local d’energia




Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Reducció d'un 7% del consum atribuible a les sales amb més infiltracions (sala exposicions i sala bruixes), estimat en uns 33.190 kWh de consum total GLP. Càlcul: EE = Cglp_sales * 7% * FEglp on: EE = estalvi emissions en tnCO2; Cglp_sales, Consum de gas liquats del petroli (GLP), 33,190 kWh (consum total equipament de 66.140 kWh GLP). FEglp, factor d'emissió del GLP.

0,53 tn CO2 /any




62

1.1.42 ESPAI MONTSENY (CCEN): Canvi caldera per una caldera de biomassa forestal.



Descripció Substitució de l’actual caldera de gas liquat (GLP) del CCEN (Espai Montseny) de 170 kW de potència nominal per una de biomassa amb estella forestal.

Nota: s'han considerat els valors de consum de l'any 2013, quan el centre no ha funcionat durant tot l'any. El consum durant el 2013 ha estat probablement molt superior. Acció de prioritat mitjana-baixa, doncs cal veure com evolucionen els consums si es fan prèviament actuacions d'eficiència i estalvi energètic.

Consum

Consum actual 66,14 MWh/any Estalvi 0MWh/any

Cost

Cost acció: 142400 € Cost abatiment: 9484,62 €/tn CO2


local d’energia



Indicadors seguiment � Consum de biomassa de la instal·lació*

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Càlcul: EE = Cglp anterior * Feglp, on EE, Estalvi Emissions, tnCO2; Cglp, consum GLP anterior a acció, 66.140kWh; FEglp, factor d'emissió del GLP

15,01 tn CO2 /any


·LACIONS A: Altres

63

1.1.43 ESPAI MONTSENY (CCEN): Aplicar protocol para da / engegada equips i enllumenat



Descripció Aplicació d'un PROCEDIMENT DE PARADA I ENGEGADA DE L'ENLLUMENAT I ELS EQUIPS DE CONSUM, per tal d'adequar l'engegada i parada a les necessitats reals dels usuaris presents a l'Espai Montseny. Aquest procediment es pot aplicar principalment des de la Pantalla de Control del sistema, doncs aquest permet el control directe de molts dels elements.

Consum


Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi estimat del 15% (Font: estimat en base a mesures de telelectura i aplicació d'un protocol provisional de gestió de l'enllumenat). Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric, 3.331,8 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

1,60 tn CO2 /any




64

1.1.44 ESPAI MONTSENY (CCEN): Sectoritzar els col·l ectors d'aigua del terra radiant de la planta baixa i planta primera per reg ular independentment cada sala i instal·lació d'un sistema de telecontrol i t elemesura



Descripció Instal·lació d'un sistema de telecontrol tipus Loxone o similar, que centralitzi el control de tots els sistemes climàtics (terra radiant-GLP i bombes de calor). Modificació dels col·lectors del fluid del terra radiant per tal de poder separar els circuits i poder regular la temperatura de cada sala indivudialment, amb sondes individuals interiors a cada sala.

El sistema ha de permetre aturar la bomba del terra radiant i les bombes de calor fora de les hores de servei. L'amortització és més baixa si s'inclou l'estalvi de poder controlar la bomba d'impulsió del terra radiant així com el control de les bombes de calor (amortització en 4-5 anys).

Consum

Consum actual 66,14 MWh/any Estalvi 13,22 8MWh/any

Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi estimat del 20% per la sectorització i mesures de telecontrol. Càlcul: EE = Eglp * FEglp on: EE = estalvi emissions en tnCO2; Eglp, Estalvi gas liquats del petroli (GLP), 13.228 kWh FEglp, factor d'emissió del GLP.

3,06 tn CO2 /any




65

1.1.45 ESPAI MONTSENY (CCEN): Considerar la reducci ó de consum de les bombes de calor fora de les hores d'ús



Descripció Mitjançant aparells de mesura de consums elèctrics s'ha detectat una potència activa en repòs d'uns 1,5 kW per les bombes de la primera planta i de 0,5 kW per les de la segona planta. Es recomana procurar desconnectar-les de la xarxa totes les hores que sigui possible per eliminar el consum en espera d'aquestes.

En els càlculs s'ha considerat eliminar aquests consums en 10h al dia. El cost quedaria inclòs en l'acció de posar un sistema centralitzat de control del clima (tipus LOXONE).

Consum


Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi estimat de poder reduir 1,5 kW durant 10h/dia * 365 dies = 5475 kWh estalvi. Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric, 5.475 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

2,63 tn CO2 /any




66

1.1.46 ESPAI MONTSENY (CCEN): Aturar la bomba d'imp ulsió del terra radiant fora d'hores d'ús



Descripció La bomba d'impulsió del terra radiant (2kW) queda en marxa contínuament, impulsant fins i tot aigua a temperatura de xarxa pel circuit fora de les hores d'ús. Es recomana buscar el sistema o la configuració per tal de què aquesta pugui aturar-se fora de les hores d'ús. El cost quedaria inclòs en l'acció de posar un sistema centralitzat de control del clima (tipus LOXONE).

Consum


Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi estimat de poder reduir 0,8 kW durant 12h/dia * 365 dies = 3504 kWh estalvi. Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric, 3.504 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

1,68 tn CO2 /any




67

1.1.47 ESPAI MONTSENY (CCEN): Sala Montseny. Opció 1: Instal·lació de detectors de presència a la Sala Montseny (planta 1 ) o aplicació Protocol parada llums sala



Descripció Instal·lació de dos detectors de presència a la Sala Montseny (planta 1) per tal d'activar l'enllumenat només en presència de visitants. Es recomana un detector per una primera part de la sala i un altre per la port del fons i els fluorescents.

Aquesta acció NO inclou el canvi dels 10 actuals focus halògens de 400W (440 W mesures directes amb Envi-R), amb una inversió. S'ha estimat que amb els temportizadors l'enllumenat funcionarà una tercera part del temps (467 hores/any en comptes de 1400h/any actuals)

Consum


Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S'estima que es reduirà en 2/3 el temps de funcionament de l'enllumenat (66,66% reducció). Estalvi doncs de 4,544kW * 933,33 = 4.241 kWh estalvi. Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric, 4.241 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

2,04 tn CO2 /any




68

1.1.48 ESPAI MONTSENY (CCEN): Sala Montseny. Opció 2: Instal·lació de detectors de presència a la Sala Montseny (planta 1 ) i canvi de focus halògens



Descripció Instal·lació de dos detectors de presència a la Sala Montseny (planta 1) per tal d'activar l'enllumenat només en presència de visitants. Es recomana un detector per una primera part de la sala i un altre per la port del fons i els fluorescents.

Aquesta acció inclou el canvi dels 10 actuals focus halògens de 400W (440 W mesures directes amb Envi-R) per focus led de 50W, amb una inversió estimada d'uns 2000€. S'ha estimat que amb els temportizadors l'enllumenat funcionarà una tercera part del temps (467 hores/any en comptes de 1400h/any actuals)

Consum


Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S'estima que es reduirà en 2/3 el temps de funcionament de l'enllumenat (66,66% reducció del temps) i una reducció de la potència instal·lada, passant a 0,644kW en comptes de 4,544kW (85,8% reducció). Consum inicial (CEi) de 4,544kW*1400h=6.361 kWh. Consum final (CEf) de 0,644kW*466,66h = 301 kWh. Estalvi doncs de 6.061kWh. Càlcul: EE = ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2; CEe ECe Estalvi Consum elèctric, 6.061 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

2,91 tn CO2 /any




69

1.1.49 ESPAI MONTSENY (CCEN): Sala Bruixes. Opció 1 : Instal·lació de detectors de presència o aplicació Protocol parada llums sala projeccions planta primera



Descripció Instal·lació d'un detector de presència a la Sala de Bruixes-sala de projecció (planta 1) per tal d'activar l'enllumenat només en presència de visitants.

Aquesta acció NO inclou el canvi dels 8 actuals focus halògens de 200W. S'ha estimat que amb els temportizadors l'enllumenat funcionarà una tercera part del temps (467 hores/any en comptes de 1400h/any actuals).

Consum

Consum actual 2,24 MWh/any Estalvi 1,4930000000000001MW

h/any

Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S'estima que es reduirà en 2/3 el temps de funcionament de l'enllumenat (66,66% reducció) sobre 1400h/any. Estalvi doncs de 1,6kW * 933,33 = 1.493 kWh estalvi. Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric, 1.493 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

0,72 tn CO2 /any




70

1.1.50 ESPAI MONTSENY (CCEN): Sala Bruixes. Opció 2 : Instal·lació de detectors de presència a la Sala Projeccions (plant a 1) i canvi de focus halògens



Descripció Instal·lació d'un detectors de presència a la Sala de Bruixes-sala de projecció (planta 1) per tal d'activar l'enllumenat només en presència de visitants.

Aquesta acció inclou el canvi dels 8 actuals focus halògens de 200W per focus led d'uns 30W, amb una inversió estimada d'uns 800€. S'ha estimat que amb els temportizadors l'enllumenat funcionarà una tercera part del temps (467 hores/any en comptes de 1400h/any actuals).

Consum


Cost

Cost acció: 1008€ Cost abatiment: 986,84 €/tn CO2 estalviada Amortització 2,6 8anys





Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S'estima que es reduirà en 2/3 el temps de funcionament de l'enllumenat (66,66% reducció del temps) i una reducció de la potència instal·lada, passant a 0,24kW en comptes de 1,6kW (85% reducció). Consum inicial (CEi) de 1,6kW*1400h=2240 kWh. Consum final (CEf) de 0,240kW*466,66h = 112 kWh. Estalvi doncs de 2128kWh. Càlcul: EE = ECe* FEENE2005/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2; CEe ECe Estalvi Consum elèctric, 2.128 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

1,02 tn CO2 /any




71

1.1.51 ESPAI MONTSENY (CCEN): Reducció potència con tractada



Descripció La potència pot baixar-se més encara (detectat màxim 18 kW al maxímetre i amb mesuradors de consum), tot i que encara resta un espai per definir usos, pel que pot no ser convenient el canvi. L'estalvi calculat és per una reducció a 24,249 kW, amb un estalvi d'uns 340€/any. Una altra proposta més ajustada, segons usos actuals podria ser 17,321 kW.

Es recomana però, deixar passar un any sencer de funcionament de l'equipament per veure els consums punta a què arriba el maxímetre

Consum

Consum actual 0 MWh/any Estalvi 0 MWh/any

Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi --

0 tn CO2 /any




72

1.1.52 ESPAI MONTSENY (CCEN): Instal·lació de regle tes per desconnectar equips



Descripció Desconnexió de la xarxa dels equips fora de les hores d'ús mitjançant regletes. Mitjançant regletes d'endollsa amb interruptor es poden desconnectar ordinadors, fotocopiadores, impressores, màquina targes de crèdit, màquina de tiquets, pantalla de control tàctil (els equips de la recepció que sigui possible i l'ordinador de la primera planta).

Consum


Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Reducció de 10W durant 19h/dia * 365 dies / 1000 = 69,35 kWh estalvi. Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric, 69,35 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

0,033 tn CO2 /any




73

1.1.53 ESPAI MONTSENY (CCEN): Modificar la xarxa d' internet per funcionar mitjançant un únic router



Descripció Actualment hi ha 3 routers en l'equipament. Es recomana, si és possible, reduïr la instal·lació a un sol aparell.

Consum


Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Reducció de 20W*2 durant 1400h/any / 1000 = 56 kWh estalvi. Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric, 56 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

0,027 tn CO2 /any




74

1.1.54 ESPAI MONTSENY (CCEN): Instal·lar un ventila dor exterior-interior a la sala del rack per donar suport en el refredament de ls equips electrònics.



Descripció Instal·lació d'un ventilador de paret per tal de refrigerar la sala del rack, fent que la bomba de calor no entri en servei. Inclou un dispositiu que detecta a partir de quina temperatura s'engega el ventilador i quan es para. La bomba de calor tindria el mateix sistema de control actual.

Amortització molt alta, es proposa avaluar el consum de la bomba de calor durant uns mesos i tornar a recalcular l'acció. En l'estalvi d'aquesta acció s'ha estimat un funcionament de la bomba de 4h/dia*6dies/setm*4setm*6mesos=576h/any, de les quals es podia estalviar aproximadament el 50%.

Consum


Cost

Cost acció: 917,30 € Cost abatiment: 4912,71 €/tn CO2 estalviada Amortització 12,8 anys





Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S'estima un estalvi de 2h/dia de funcionament de la bomba de calor. Hores totals estalviades: 2h/dia * 6d/setmana * 4 setmanes * 6 mesos = 288hores. Considerant la potència elèctrica de les bombes: 1,35kWelect * 288h = 388,8 kWh/any d'estalvi. Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric, 388,8 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

0,19 tn CO2 /any




75

1.1.55 ESPAI MONTSENY (CCEN): Instal·lar ventilador s al sostre a sala bruixes per evitar l'acumulació de l'aire calent a la part superior



Descripció Instal·lació de ventiladors al sostre de la Sala de Bruixes (Auditori) per tal de poder utilitzar-los a l'hivern per evitar l'estratificació de l'aire calent (que s'acumula adalt). Cal considerar que els sostres són molt alts amb teulada molt inclinada. Inclou la seva connexió amb un sistema de telecontrol (tipus Loxone).

Consum


Cost

Cost acció: 3228,11€ Cost abatiment: 3761,31 €/tn CO2 estalviada Amortització 16,7 anys





Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi del 10% sobre el consum relatiu de la sala (20.881,34kWh). Càlcul: EE = (Eglp * FEglp) - (CEe.vent * FEEE2005/1000000), En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Eglp Estalvi Consum GLP, 2.088 kWh, CEe.vent, Consum energia elèctrica ventilador (2h/dia * 0,75 kW * 3 ventiladors * 192 dies = 864 kWh/any), FEglp, Factor d'emissió del GLP, FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

0,86 tn CO2 /any




76

1.1.56 ESCOLA ELS CASTANYERS: Instal·lació d'un sis tema de telecontrol i telemesura de control de la climatització i altres elements



Descripció Instal·lació d'un sistema de telecontrol per poder accedir al menu de la caldera i poder controlar els horaris i temperatures de la calefacció. El sistema també ha de permetre la parada total de la caldera per quan s'acabi la temporada i/o pels períodes de vacances.

Consum


Cost




Prioritat Calendari Responsable Mitja 2015-2020 Arquitecte tècnic ajuntament


Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S'estima un estalvi del 5% sobre el consum actual. L'acció no té estalvis d'emissions per utilitzar com a combustible la biomassa, amb factor d'emissió neutra.

0 tn CO2 /any




77

1.2.1 Promoure l'estalvi en els comerços i realizar petites auditories energètiques


Objectiu Promoure l'eficiència energètica i ambientalitzar el sector terciari

Descripció La realització de Visites d’Avaluació Energètica (VAE) o auditories domèstiques a les petites activitats econòmiques tenen per objectiu promoure l’estalvi i l’eficiència als establiments, així com detectar les possibilitats d’instal·lació d’energies renovables per tal de reduir les emissions de CO2.

Les VAE a les petites activitats econòmiques consisteixen en realitzar una sèrie de visites per assessorar de forma personalitzada sobre com reduir les emissions de GEH amb l’ajuda de comptadors intel·ligents del consum d’electricitat. En aquestes visites es mesura el consum energètic, el consum d’aigua i la gestió dels residus. Es fa especial incidència en la reducció de costos i l’augment de la competitivitat que representa l’aplicació dels prin cipis d’estalvi i eficiència, ja que aquests establiments tenen un potencial de reducció del con sum energètic important.

Cada avaluació inclou tres visites del tècnic/a: en la primera s’instal·la el comptador, es facilita un qüestionari sobre els consums i s’informa sobre les bones pràctiques per a l’estalvi i l’eficiència energètica. La segona visita (passats 6 mesos) s’analitzen els consums i s’informa sobre les mesures que poden dur a terme per ser més eficients. La tercera visita es realitza per observar els resultats de les mesures aplicades passats entre 6 i 12 mesos.

El cost d’aquesta acció contempla un total de 28 visites a establiments (el 50% dels establiments de serveis i comerços) així com una jornada de difusió entre aquests per donar a conèixer les principals oportunitats d’estalvi energètic i econòmic.

Consum


Cost

Cost acció: 9120€ Cost abatiment: 89,06 €/tn CO2 estalviada Amortització 0anys




Indicadors seguiment

� Consum total d'electricitat en edificis del sector terciari i Consum total de combustibles fòssils en edificis del sector terciari.

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S’ha estimat un estalvi potencial dels equipaments del 20% sobre es seus consums tèrmics i elèctrics (Segons estudi de l’Agència Local de l’Energia d’Osona). S'ha considerat, però, que del total dels establiments només el 50% aplicarien actuacions en aquest sentit. Càlcul: EE = (CGc_terciari * 20% * 50% * FEGc) + (Cglp_terciari * 20% * 50% * FEGglp) + (CEe_terciari * 20% * 50% * FEENE2005/1000000) en què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 CGc_terciari, Consum gasoil-C sector terciari, 1.036.210 kWh; Cglp_terciari, Consum GLP sector terciari, 243.360 kWh; CEe_terciari, Consum Energia elèctrica sector terciari, 1.441.910 kWh; FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005; FEGc, Factor d'emissió del Gasoil-C. FEglp, Factor d'emissió del GLP.

102,40 tn CO2 /any



equipaments/instal·lacions del sector terciari

(no municipals)

78

1.3.1 Instal·lació de mesuradors de consum elèctric i tèrmic a tots els habitatges de nova construcció.



Descripció

Aquesta acció consisteix en potenciar la consciencia de la despesa energètica t ot instal·lant comptadors de consum instantani pel consum elèctric i tèrmic (calefacció), tot fent que els usuaris dels habitatges puguin saber en temps real el que estan consumint d’energia i que puguin tenir un registre de dades de la seva despesa pel seu posterior anàlisis si així ho desitgen.

El desenvolupament d’aquesta acció es materialitzaria en una ordenança municipal que instés a les noves promocions d’habitatges en instal·lar aquests aparells de mesura energètica. Aquesta ordenança hauria d’establir algunes característiques mínimes dels aparells com:

- possibilitat de consulta a temps real dels consums des de una pantalla (display) separada del punt de mesura.

- possibilitat de tenir emmagatzemades les dades de forma que es puguin descarregar en un ordinador pel seu posterior anàlisis o seguiment (amb un registre mínim de dades de 1 dada per segon, minut, hora, o la que es vulgui definir segons la tecnologia existent del moment). Actualment algunes tecnologies de comptadors elèctrics mesures el consum instantani cada 6 a 12 segons però només emmagatzemen el valor de la mitjana horària, i altres si que poden emmagatzemar el total de les dades instantànies.

- aparell ja instal·lat en el moment de l’adquisició o lloguer de l’habitatge.

- contacte d’un tècnic instal·lador per consultes o configuracions dels aparells o pel seu manteniment.

L’estalvi energètic s’estima en un 15% per a l’electricitat i en un 7% en el consum tèrmic (corresponent a baixar 1ºC la calefacció).

Consum


Cost






� Consum total d'electricitat en edificis del sector residencial i Consum total de combustibles fòssils en edificis del sector residencial.

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi energètic calculat per a 19 llars (creixement estimat fins al 2020), sobre el qual s’aplica el 15% d’estalvi sobre el consum elèctric i el 7% sobre el tèrmic (consums tipus). Increment de llars estimat en un 5,5% (Font: PLA TERRITORIAL SECTORIAL D’HABITATGE- document F- Previsions de creixement demogràfic). Càlcul: EE = (CEe* 15% * FEENE2005/1000000) + (CGc *7% * FEGc) En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 CEe, Consum energia elèctrica, 77440 kWh (previst 19 llars) CGc, Consum de gasoil C, 181.103 kWh (previst 19 llars), FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005; FEGc, Factor d'emissió del Gasoil-C

8,96 tn CO2 /any


·LACIONS A: Edificis residencials

79

1.3.2 Promocionar la realització de visites d'avalu ació energètica pels habitatges



Descripció

La realització de Visites d’Avaluació Energètica (VAE) o auditories domèstiques als habitatges tenen per objectiu promoure l’estalvi i l’eficiència energètica a llars, així com detectar les possibilitats d’instal·lació d’energies renovables per tal de reduir les emissions de CO2.

Les VAE als habitatges consisteixen a visitar els domicilis per assessorar de forma personalitzada sobre com reduir les emissions de GEH amb l’ajuda de comptadors intel·ligents del consum d’electricitat. En aquestes visites es mesura el consum energètic, el consum d’aigua i la gestió dels residus.

Cada avaluació inclou tres visites del tècnic/a: en la primera s’instal•la el comptador, es facilita un qüestionari sobre els consums i s’informa sobre les bones pràctiques per a l’estalvi i l’eficiència energètica. La segona visita (passats 6 mesos) s’analitzen els consums i s’informa sobre les mesures que poden dur a terme per ser més eficients. La tercera visita es realitza per observar els resultats de les mesures aplicades passats entre 6 i 12 mesos.

L’estalvi energètic pot estar entre 13% (Font: Oficina Municipal d’Energia de Sabadell. INFORME D’EXECUCIÓ DEL PROJECTE COMPTADORS INTEL·LIGENTS A SABADELL, 2013. [http://ca.sabadell.cat/Energia/d/Comptadorsglobal2013.pdf].

Es pretén arribar a unes 60 llars del municipi.

Aquesta acció pot realitzar-se conjuntament amb alt res accions de sensibilització com la de promoció de calderes de biomassa en habitatges privats i altres campanyes informatives d’eficiència energètica, residus i estalvi d’aigua

Consum


Cost





Indicadors seguiment � Consum total d'electricitat en edificis del sector residencial

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S’ha estimat un estalvi del 13% sobre el consum elèctric total dels habitatges (Font: Oficina Municipal d’Energia de Sabadell. INFORME D’EXECUCIÓ DEL PROJECTE COMPTADORS INTEL·LIGENTS A SABADELL, 2013). Consum tipus mitjà del 2005 de 8.649,23 kWh/any (calculat a partir del consum elèctric del sector, 2.831.198 kWh entre 327 habitatges). S'ha considerat que 60 llars es poden adherir a la campanya. Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric, 8.649,23 kWh * 60 llars * 13% estalvi = 67.464,39 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

32,38 tn CO2 /any



80

1.3.3 Foment de la instal.lació de calderes de biom assa als habitatges privats de manera individual o en district heating


Objectiu Fomentar l'ús d'energies renovables en el sector serveis i residencial

Descripció L’acció consisteix en fomentar la substitució de les calderes de gasoil C per calderes de biomassa als habitatges privats. A més, oferir un assessorament tècnic a les persones privades que tenen interès en instal·lar calderes de biomassa, amb la possibilitat de realitzar projectes de viabilitat a cases particulars directament.

Aquesta acció compta amb el suport de l'Agència Local de l'Energia d'Osona per l'assessorament tècnic. També és molt important agregar en la compra, de tal forma que els particulars interessat puguin obtenir els millors preus (tal i com s’està fent actualment pel gasoil C). L'ajuntament faria d'aglutinador d'aquesta demanda. Segons l’”Estudi de viabilitat de la bioenergia a la comarca d’Osona” V iladrau té un consum potencial de biomassa de 656 t ones (t30) per població aglomerada en nuclis i de 200 to nes (t30) per població disseminada . La biomassa es considera una font d’energia renovable local, de fàcil obtenció i transformació i, a més, es considera que la seva combustió provoca un balanç net d’emissions igual a zero, ja que les emissions per combustió de biomassa ha estat absorbit prèviament per la planta a partir de la qual s’ha generat. Existeixen diversos combustibles que formen part de la biomassa; però en general les calderes petites admeten combustibles estandarditzats com estella i pèl•lets.

L’ajuntament oferiria un serveis d’assessorament puntual i promourà campanyes d’informació sobre les calderes de biomassa, que poden incloure: - mostra de les diferents tipologies de calderes de biomassa i períodes de retorn; - material informatiu: - difusió de les subvencions per la renovació de calderes ofertades des de l’Administració: - punts d’informació i assessorament sobre calderes de biomassa: - informar sobre els avantatges de les calderes de biomassa a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.).

Es proposa aplicar una bonificació fiscal en l'impost sobre construccions, instal•lacions i obres (ICIO) per la instal•lació de calderes de biomassa. Per tal que aquestes bonificacions tinguin efecte cal que estiguin recollides de manera explícita en l’ordenança fiscal que correspongui.

Aquesta acció pot anar parel·lela a la de visites d’avaluació energètica en habitatges. Durant la visita es pot fer una primera valoració sobre la instal·lació de sistemes de calefacció amb biomassa. Així mateix, durant qualsevol acte d’eficiència energètica i estalvi es pot fer una breu exposició dels diferents tipus de calderes, estufes i combustibles existents per biomassa forestal.

Es pot valorar la opció de demanar a algunes empreses una presentació dels seus productes.

Xarxa de Calor (District-heating)

Una altra forma de fomentar l’ús de sistemes de biomassa forestal seria promoure la instal·lació d’una Xarxa de Calor , de forma que a partir d’una única instal·lació es doni servei a varis habitatges o serveis mitjançant la distribució d’aigua calenta amb tubs soterrats. Aquesta opció podria reduir costos d’instal·lació i de gestió pels usuaris, de forma que aquests només s’encarregarien de pagar segons la calor que utilitzin (condicions establertes per contracte). Si, mitjançant la promoció de les calderes de biomassa forestal s’arriba a un nombre suficient d’usuaris es podria proposar a alguna empresa la instal·lació d’aquest servei.

Si aquesta iniciativa va endavant, es pot realitzar un estudi municipal sobre la viabilitat d ’instal·lar calderes de biomassa al municipi en xarxa de calor (exemple, Vilanova de Sau). El cost d’aquesta acció contempla un estudi d’aquest tipus. Aquest sistema es pot valorar si surt rentable instal·lar una caldera de biomassa a l’ajuntament, tot instal·lant el sistema de calefacció preparat per donar servei a més usuaris. En aquest cas es podria valorar la opció de què la gestió energètica la realitzés una Empresa de Serveis Energètics (ESE).

Consum


Cost





Indicadors seguiment � Consum total de combustibles fòssils en edificis residencials.

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi d'energia de millorar un 15% el rendiment de la caldera de 10 habitatges disseminats (els 10 habitages considerats són el 20% del total d'habitatges, que són 46 segons l'Estudi de viabilitat de la bionenergia a la comarca d'Osona). El consum considerat per habitatge disseminat és de 6,82 t30/habitatge, amb un PCI de 3530kWh/t30 (Font: Estudi de viabilitat de la bionenergia a la comarca d'Osona). Càlcul: EE = (EGc_hab * FEGc) + (CGc_hab * FEGc) on: EE = Estalvi Emissions tCO2; EGc_hab, Estalvi Consum gasoil C habitatges = 10 * 6,82 * 3.530 * 15% = 36.111,90 kWh (millora del 15% en rendiment caldera); CGc_hab, Consum gasoil C habitatges considerats (10 * 6,82 * 3.530 * 85% = 204.634,10 kWh); FEGc, Factor d'Emissió del gasoil C.

64,28 tn CO2 /any



81

1.4.1 Reducció de la potència instal•lada de l'enll umenat (aplicació del Pla municipal d’adequació de la il•luminació exterior c onsiderant les noves tecnologies)


Objectiu Reduir el consum elèctric de l'enlllumenat i millorar-ne l'eficiència

Descripció Reducció de la potència instal·lada passant a tecnologia led de 30W (tipus ledinbox). Quadres considerats:

Ubicació Nombre Potència unitària W

Potència instal·lada (amb react.)

Potència LEDs W

Potència Inst. LEDs W

qm-1 17 125 2550 30 612 qm-2 22 100 2640 30 792 qm-3 29 125 4350 30 1044 qm-03 7 80 672 30 252 qm-04 29 125 4350 30 1044 qm-04 7 80 672 30 252 qm-05 21 100 2520 30 756 qm-05 48 125 7200 30 1728 qm-07 5 125 750 30 180 qm-11 5 125 750 30 180

0 0 TOTAL 26454 6840

Consum


Cost





Indicadors seguiment � Consum total d'electricitat en l'enllumenat públic *

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = EPinst * 3300h * FEEE2005/1000000, on EE, Estalvi Emissions, tCO2; Epinst, Estalvi potència instal·lada, 19,614 kW.

37,66 tn CO2 /any


·LACIONS A: Enllumenat públic

municipal

82

1.4.2 Reducció de la potència instal•lada de l'enll umenat amb reducció de flux


Objectiu Reduir el consum elèctric de l'enlllumenat i millorar-ne l'eficiència

Descripció Reducció de la potència instal·lada i instal·lador de reguladors de flux punt per punt (temportizats) dels punts de llum dels quadres QM-03 (24 punts) i QM-09 (8 punts), passant de 125W VM a 70 VSAP amb reducció de flux punt per punt.

Quadres considerats:

Ubicació Nombre Potència unitària W

Potència instal·lada (amb react.) W

Potència nova

Potència Inst. Nova W

qm-03 24 125 3600 70 2016

qm-09 8 125 1200 70 672

qm-08 31 125 4650 70 2604

TOTAL 9450 5292

Consum


Cost





Indicadors seguiment � Consum total d'electricitat en l'enllumenat públic *

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Càlcul: EE = EPinst * 3000h * FEEE2005/1000000, on EE, Estalvi Emissions, tCO2; Epinst, Estalvi potència instal·lada, 2,56 kW.

6,59 tn CO2 /any


·LACIONS A: Enllumenat públic

municipal

83

2.1.1 Substitució dels vehicles municipal per vehic les de menys emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Línia Disminuir les emissions associades al transport urbà.

Objectiu Millorar l'eficiència energètica de la flota municipal.

Descripció

Es proposa la renovació progressiva de la flota de vehicles municipals per vehicles de baixes emissions (<120 g CO2/km) un cop en finalitzi la vida útil. L’adquisició de vehicles de baixes emissions per part del consistori promou la seva compra per part de la població, sobretot si es difon correctament aquesta bona pràctica.

Actualment hi ha diferents tipus de vehicles de baixes emissions, en el moment d’adquirir-los s’haurà de considerar l’eficiència i la tecnologia que més s’adapti al servei que haurà d’oferir. Es poden adquirir vehicles de classe A, que funcionin amb motor biodièsel o, en funció de les possibilitats, vehicles d’alta eficiència (híbrids Full o Mild Hybrid, elèctrics, vehicles bifuel alimentats per gas natural i gasolina, motocicletes elèctriques, etc.). En el cas dels camions haurien de complir com a mínim la norma EURO V i posterior (com per exemple la norma EURO VI, que entrarà en vigor l’1 de setembre de 2014).

És important disposar de benzineres amb servei de biodièsel o punts de recàrrega per les bateries dels cotxes elèctrics.

• Per obtenir més informació sobre els consums de carburant i les emissions de CO2 en vehicles nous es pot consultar el següent web: www.idae.es/coches/

En el cas d’adquirir un vehicle nou totes aquestes c aracterístiques es poden especificar al plec de condicions tècniques . Diputació de Barcelona o el Consell Comarcal d’Osona poden facilitar models o indicar on trobar-los.

El cost contempla la substitució dels 2 vehicles municipals.

Consum


Cost


estalviada Amortització 75 anys Producció

local d’energia



Indicadors seguiment � Consum total d'energia del parc de vehicles propietat de l'ajuntament

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi considerat, 11% sobre el consum (Font: Metodologia PAES Diputació de Girona per canvi vehicles elèctrics o híbrids). Càlcul: EE = CGa * 11% * FEGa on: EE = estalvi emissions en tnCO2; EGa, Consum Gasoil A, 38.552 kWh FEGa, factor d'emissió del gasoil A.

1,13 tn CO2 /any

S: TRANSPORT A: Flota municipal

84

2.1.2 Promoure l'ús més eficient dels vehicles entr e la població i treballadors de l'ajuntament (realitzar cursos de conducció eficien t)

Línia Línia Disminuir les emissions associades al transport urbà.

Objectiu Millorar l'eficiència energètica de la flota municipal.

Descripció L’acció consisteix a oferir cursos de conducció eficient a la població en general i als usuaris de la flota municipal de vehicles (incloent serveis externalitzats) amb l’objectiu de promoure un canvi d’hàbits en la conducció dels treballadors i reduir significativament el consum de combustible dels vehicles. Els cursos de conducció eficient parteixen de la base que la forma de conducció influeix en el consum de combustible dels vehicles i en conseqüència en l’emissió de GEH a l’atmosfera associades a aquest consum. En aquest sentit es proposa dur a terme cursos de conducció eficient periòdicament en els departaments de la policia i la brigada. • Per obtenir més informació es poden consultar els següents documents i adreces: Manual de Conducció eficient per a conductors de turismes (IDAE i ICAEN) http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Arxius/2009_conduccio%20eficient%20turismes.pdf Manual de Conducció eficient per a conductors de vehicles industrials (IDAE i ICAEN) http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Arxius/2009_conduccio%20eficient%20vehicles%20industrials.pdf

L’acció contempla la realització de 55 cursos (5% d e la població).

Consum


Cost





Indicadors seguiment � Consum de combustibles fòssils del sector transports*

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi d’un 19% (Font: ACCIONS BÀSIQUES DELS PAES PER A MUNICIPIS DE MENYS DE 20.000 HABITANTS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA) sobre el consum de combustibles de 55 conductors i 12.998 kWh/any de consum (consum mitjà per vehicle del municipi). Càlcul: EE = EGa * FEGa on: EE = estalvi emissions en tnCO2; EGa, Consum Gasoil A, 55 * 12.998 kWh * 19% = 136.079 kWh ; FEGa, factor d'emissió del gasoil A.

36,33 tn CO2 /any

S: TRANSPORT A: Flota municipal

85

2.3.1 Millora tecnològica dels vehicles de transpor t privat


Objectiu Reduir el consum de combustibles fòssils del transport privat a través de la gestió.

Descripció

L’acció consisteix a promoure el recanvi dels vehicles convencionals per d’altres més eficients en el parc mòbil privat amb l’objectiu de reduir l’impacte ambiental (contaminació atmosfèrica i acústica) i augmentar així la qualitat de vida de la població.

L’ajuntament s’encarregarà de promoure l’adquisició de vehicles més eficients entre la població mitjançant diverses mesures, com ara:

- Modificació de les taxes de matriculació per afavorir els vehicles de baixes emissions de GEH.

- Creació de díptics informatius.

- Xerrades informatives als veïns.

- Col·laboració amb concessionaris de cotxes per la cessió de vehicles de baixes emissions i exposar-los en actes públics.

- Informar sobre els beneficis dels vehicles de baixes emissions a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web municipal, facebook, twitter, etc.).

• Per obtenir més informació sobre els consums de carburant i les emissions de CO2 en vehicles nous es pot consultar el següent web: www.idae.es/coches/

Consum


Cost




Prioritat Calendari Responsable Baix 2013-2015 Arquitecte tècnic ajuntament


Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Increment anual del parc de vehicles d'uns 42 vehicles/any (2005-2011). Seguint aquesta tendència, l'increment estimat del parc de vehicles el 2020 seria d'uns 166, arribant doncs a un total de 1114 vehicles (2011) + 166 = 1280 vehicles al 2020. D'aquests s'estima que un 10% (128) serien de baixes emissions (Font: ACCIONS BÀSIQUES DELS PAES PER A MUNICIPIS DE MENYS DE 20.000 HABITANTS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA), amb unes emissions de 120 gCO2/km, i recorrent uns 18.000 km a l’any. Es resten dels càlculs els valors de l'acció 2.3.1. El cost pel sector privat s'estima en un increment de 2000€ per vehicle (per 128 vehicles) i de 6000€ per a l'ajuntament. Càlcul: EE = CGa_ant * 60% * FEGa on: EE = estalvi emissions en tnCO2; CGa_ant, Consum Gasoil A anterior (20.224,72 kWh/Vehicle i any * vehicles bonificats = 2.588.764 kWh - kWh acció 2.3.1 (251.797,75 kWh); FEGa, factor d'emissió del gasoil A.

374,38 tn CO2 /any

S: TRANSPORT A: Transport privat i

comercial

86

2.3.2 Implantar una xarxa de punts de recàrrega veh icles elèctrics al municipi


Objectiu Reduir el consum de combustibles fòssils del transport privat.

Descripció Es proposa la implantació d’un sistema municipal de recàrrega per a vehicles elèctrics amb l’objectiu de promoure l’adquisició progressiva d’aquest tipus de vehicles entre la població i aconseguir reduir les emissions de CO2eq associades als combustibles dels vehicles convencionals. Des del punt de vista ambiental, el vehicle elèctric presenta avantatges respecte el vehicle de combustió interna pel que fa a eficiència energètica i emissions contaminants, malgrat que no podem considerar-lo exempt d’impactes. El vehicle elèctric al llarg de la seva vida pot estalviar entre 10 i 40 tones de CO2 en funció del recurs i de les tecnologies emprades en la generació de l’electricitat. L’ajuntament pot treure a concurs la instal•lació dels punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, fent una concessió per a la gestió i explotació de la instal•lació. Així doncs, es podrien cediran espais públics per tal que l’empresa concessionària dugui a terme la inversió, amortitzada amb els beneficis de l’explotació. A més, l’ajuntament promourà: - El desplegament d’infraestructura pública de recàrrega. - L’assignació d’ajuts per la instal•lació de punts de recàrrega d’accés privat. Els punts de recàrrega per a vehicles elèctrics es poden situar als pàrquings públics municipals o fins i tot es pot modificar normativa per tal que els promotors d’obra nova incorporin places d’aparcament adaptades a aquests vehicles. En la mesura del possible, seria interessant que els punts de recàrrega s’alimentessin de l’electricitat generada a partir d’energies renovables. • Per obtenir més informació es poden consultar els següents documents: Diagnosi i perspectives del vehicle elèctric a Catalunya. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS).

Es planteja la instal·lació de 2 punts de recàrrega fins al 2020.

Consum


Cost




Prioritat Calendari Responsable Baix 2015-2020 Arquitecte tècnic ajuntament


Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S’estima que en total carregarà un 1,2% del parc de vehicles a l'any (Font: Metodologia PAES DDGI). L’estalvi energètic s’estima en un 11% (diferència rendiment vehicle elèctric (24%) vs. combustió interna (16%). Font: Diagnosi i perspectives del vehicle elèctric a Catalunya. CADS ) per a 18000 km/any. Càlcul: EE = CGa_ant * 11% * FEGa on: EE = estalvi emissions en tnCO2; CGa_ant, Consum Gasoil A anterior (12.600 kWh/any * 20 vehicles = 253.000 kWh/any) FEGa, factor d'emissió del gasoil A.

4,95 tn CO2 /any


comercial

87

2.3.4 Adequació de carrers, senyalitzacions i aparc aments segurs per a bicicletes



Descripció Les mesures relacionades amb l’adequació de carrers i senyalització per a les bicicletes són elements que reforcen la seguretat, faciliten i promouen el seu ús, la qual cosa disminueix les emissions de GEH a l’atmosfera. L’ajuntament farà un estudi de la situació actual dels carrer i incorporarà les millores necessàries per facilitar l’ús de les bicicletes al municipi, com ara: - Construcció o ampliació de vies ciclistes o camins segurs - Adaptació d’escales i eliminació de desnivells excessius de voreres. Pel que fa la senyalització, algunes de les mesures a tenir en consideració són: - Senyalitzacions en les cruïlles que donin prioritat als ciclistes.

- Senyalar (en horitzontal i vertical) les vies ciclistes o camins segurs.

Alhora també es valoraran diferents espais per a la instal·lació d’aparcaments segurs de bicicletes.

Consum

Consum actual 2,016MWh/any Estalvi 2,016MWh/any

Cost

Cost acció: 18800€ Cost abatiment: 34926,579870400092 €/tn

CO2 estalviada Amortització anys Producció

local d’energia



Indicadors seguiment � km adequats i nombre d'aparcaments de bicicletes instal·lats

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S'ha estimat una disminució de 2 desplaçaments per dia * 2km * 2 (anada i tornada) = 8 km/dia totals estalviats. S'estima una reducció de 2 desplaçaments/dia * 20 dies * 9 mesos (curs escolar)= 360 desplaçamentsç/any . Càlcul: EE = EGa * FEGa on: EE = estalvi emissions en tnCO2; EGa, Estalvi consum Gasoil A: 8 km/dia * 360 despl = 2880 km estalviats * 0,07Litres gasoil A/km * FCGa = 2016 kWh estalviats; FEGa, factor d'emissió del gasoil A. FCga; Factor de conversió de litres a kWh del gasoil A.

0,54 tn CO2 /any


comercial

88

2.3.5 Implantació de mesures de "mobilitat suau": c amins escolars, carrers per vianant



Descripció Es proposa implantar mesures de “mobilitat suau” amb l’objectiu de potenciar els desplaçaments a peu en detriment del transport motoritzat privat i augmentar la qualitat de vida de les persones. Per assolir aquests objectius, es contemplen les següents mesures: la peatonalització de carrers, la millora d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, l’eixamplament de voreres, creació i ampliació d’espais urbans dedicats a vianants, etc., així com les zones de prioritat invertida afavoreixen el desplaçament a peu o en bicicleta en detriment del transport privat i contaminant (com és el cotxe o la motocicleta), potencien els espais on els ciutadans es poden desplaçar (i jugar) de forma més segura, asseguren l’accessibilitat per a totes les persones i afavoreixen les relacions veïnals. Una altra mesura és la creació de camins escolars, es tracta de crear itineraris segurs mitjançant la senyalització de les principals rutes d’accés als centres escolars perquè els nens i nenes puguin anar sols a l’escola (a peu o en bicicleta). També es poden introduir mesures per reduir el volum de trànsit al voltant d’aquests centres com ara reduir la velocitat, senyalitzacions d’avís, etc. Aquests camins es poden dissenyar a partir d’un procés participatiu per part del propis alumnes, on també s’involucrin les famílies, professors, l’administració, els establiments comercials, etc. Amb l’aplicació d’aquestes mesures es preveu reduir en un 2% el tràfic de vehicles privats al municipi.

Consum


Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi del 2% respecte al consum del sector transport (Font: Metodologia PAES DDGI). Càlcul: EE = CGa * 2% * FEGa + CBz * 2% * FEBz on: EE = estalvi emissions en tnCO2; CGa, Consum Gasoil A sector transport (8.731,37 MWh); CBz, Consum Benzina sector tranport (2.512,13 MWh) FEGa, factor d'emissió del gasoil A; FEBz, factor d'emissió de la benzina.

59,14 tn CO2 /any


comercial

89

3.3.1 Instal·lació FOTOVOLTAICA i/o MINIEÒLICA en t eulades municipals per autoconsum o balanç net.


Objectiu Produir energia renovable al municipi: fotovoltaica o minieòlica

Descripció

Instal·lació fotovoltaica en les teulades municipals allà on sigui possible, tot potenciant l’autoconsum preferiblement o valorant el balanç net (pendent de definició legal en el moment de redacció del present document).

A considerar a les teulades de l’Ajuntament, Can Sià, Can Torrent, Espai Montseny (CCEN), Pavelló i Piscina. S’estima una superfície útil total d’uns 1750 m2 i la instal·lació d’uns 300 kWp.

EQUIPAMENT Sup. útil estimada (m 2) KWp FOTOVOLTAICA

Ajuntament 295 51,63

Can Sià 185 32,38

Can Torrent 50 8,75

Espai Montseny 600 105,00

Pavelló i piscina 620 108,50

Total 1750 306,25

Consum


Cost



local d’energia

Tèrmica 0 MWh/any Elèctrica 372,09 MWh/any


Indicadors seguiment � Electricitat produïda en instal·lacions locals

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Càlcul: EE = (PEe* FEENE2005)/1000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Pee, Producció Energia elèctrica, 372,093,75 kWh kWh/any FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005/1000000.

178,61 tn CO2 /any

S: PRODUCCIÓ LOCAL D'ENERGIA

A: Fotovoltaica

90

4.2.1 AJUNTAMENT. Substitució de la caldera actual per una de biomassa forestal amb estella i instal·lació d'una xarxa de calor per usuaris privats



Descripció Substitució de l’actual caldera de gasoil de l’ajuntament (caldera ROCA de l'any 1987 de 116,3 kW i un 89% de rendiment) per una de biomassa forestal amb estella. L’antiguitat de la caldera (26 anys) fa que aviat s’hagi de plantejar un canvi, donat que el seu rendiment deu haver baixat considerablement. Aquesta acció es pot implementar només per a l’edifici de l’ajuntament o també es pot considerar fer una instal·lació més gran i poder així donar servei habitatges i/o serveis (xarxa de calor o district-heating), tot realitzant la venta d’energia. En aquest cas es pot plantejar que una Empresa de Serveis Energètics (ESE) participi del projecte.

Opció 1: xarxa de calor

En aquesta opció (que és la que contempla l’acció present) es planteja una caldera de 300 a 500 kW i una xarxa de distribució d’uns 450 m, tot i que seria bo que fos molt més petita per tal de reduir les pèrdues d’energia en la distribució de l’aigua calenta. El cost d’aquesta opció es valora en uns 300.000€, dels quals gairebé una tercera part seria només per a la xarxa de distribució de l’aigua calenta. La demanda final d’energia seria aproximadament de 366.370 kWh/any.

Taula 1. Consum en kWh considerats per la xarxa de calor.

Nom centre 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2011

AJUNTAMENT kWh 19.220 27.020 68.810 48.580 80.410 78.710 66.370

Habitatges (20) 300.000

Total 366.370

Figures 1 i 2. Vista aèria de la xarxa de calor hipotètica (esquerra) i període de retorn de la inversió estimat per combustible utilitzat (dreta).

Opció 2: caldera que doni servei només a l’ajuntament.

D’entrada aquesta opció queda limitada pel baix consum energètic de l’ajuntament, que considerant la inversió a realitzar faria que hi hagués un període d’amortització molt alt. Considerant una caldera de 150 kW el cost de la instal·lació estaria al voltant dels 133.000 €, als quals s’hauria de restar el cost de la substitució de l’actual caldera de gasoil-C, despesa que igualment s’ha de realitzar en un període proper.

Consum


Cost





Indicadors seguiment � Consum de biomassa de la instal·lació*

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S'estima un estalvi d'emissions respecte al consum comparat biomassa-Gasoil C del consum de l'ajuntament (78710 kWh/any) més el consum tèrmic estimat de 25 habitatges (10000 kWh/any i habitatge) que podrien participar a la xarxa de calor. L'estalvi energètic s'estima en un 15% del consum actual de l'ajuntament (estalvi de 11807kWh/any). Càlcul: EE = CGc * FEGc on: EE = estalvi emissions en tnCO2; CGc, Consum Gasoil C actual (78710kWh ajuntament i 250000kWh usuaris privats); FEGc, factor d'emissió del gasoil C.

87,77 tn CO2 /any


·LACIONS A: Xarxa de calor

Comparatiu renovables

- €

100.000,00 €

200.000,00 €

300.000,00 €

400.000,00 €

500.000,00 €

600.000,00 €

700.000,00 €

800.000,00 €

900.000,00 €

1.000.000,00 €

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

Gasoil AcumulatEstella acumulatEstella Acumulat Subvenció

91

5.3.1 Inclusió de criteris d'estalvi i l'eficiència energètica i la inclusió d'energies renovables en els nous desenvolupaments urbans (no vinculats al transport)


Objectiu Millorar l'eficiència energètica dels edificis a través d'instruments de planificació.

Descripció De cara a assegurar un creixement urbà sostenible és necessari integrar criteris que afavoreixin l’estalvi, l’eficiència energètica i la inclusió d’energies renovables en els nous desenvolupaments urbans mitjançant els instruments de planejament municipal que disposa l’ajuntament. L’ajuntament vetllarà per la inclusió d’aquests criteris en la redacció dels plans, tenint en consideració els següents aspectes: - Fixar la obtenció de la classificació A d’eficiència energètica en nous equipaments i en noves promocions d’habitatges; així com assegurar el compliment de la normativa vigent relativa a l’eficiència i estalvi energètic en noves construccions (CTE i Decret pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i ecoeficiència en els edificis). - Dur a terme projectes d’emissió zero en edificis i incorporar criteris bioclimàtics en les noves construccions i edificis, tenint en compte criteris com ara: orientació de carrers, inclusió d’energies renovables, xarxes de calor i fred urbanes amb producció centralitzada, etc. Es poden prendre com a referència el Projecte AIDA (Affirmative Integrated Energy Design Action), per Edificis de Balanç Energètic Quasi Zero (nZEB), on es plantegen 3 criteris bàsics a complir pels edificis: Criteri 1: Classificació energètica d'edifici classe A. Criteri 2: El Balanç de consum energètic primària s'ha de cobrir amb el 50-70% de renovables. Criteri 3: Consum total d'energia primària de 50-60 kWh/m2 i any i emissions màximes de CO2 de 3 kg/m2 i any. Nota: pel càlcul de l'energia primària es poden considerar els següents factors: 2,21 per energia elèctrica, 1,12 pel gasoil C i 1,25 per la biomassa agrícola (Font: IDAE per l'any 2010). • Acció relacionada amb les següents accions: - Bonificacions fiscals en la llicència d’obres per a la implantació d’energies renovables; - Instal·lació de mesuradors de consum en habitatges de nova construcció; - Redacció d’una ordenança de construcció sostenible

Hi ha un increment previst fins al 2020 per Normes Subsidiàries d’uns 40 habitatges. Pels càlculs en aquesta acció s’han considerat només 17, havent restat 19 habitatges considerats la redacció d’una ordenança de construcció sostenible i instal·ladors de comptadors de consum i 4 habitatges considerats en l’acció de bonificacions fiscals per implantació d’energies renovables (40-19-4=17).

Consum


Cost



Tèrmica 73,00 MWh/any Elèctrica 41,02 MWh/any



� Consum total d'electricitat en edificis residencials i Consum total de combustibles fòssils en edificis residencials.

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S'ha estimat un estalvi sobre el consum de 17 llars del 40%, amb una aportació d'energies renovables del 64%. Percentatges necessaris per complir criteris nZEB (Font: Projecte AIDA (affirmative integrated energy design action), per Edificis de Balanç Energètic Quasi Zero (nZEB), on es plantegen 3 criteris bàsics: Criteri 1: Classificació energètica d'edifici classe A. Criteri 2: El Balanç de consum energètic primària s'ha de cobrir amb el 50-70% de renovables. Criteri 3: Consum total d'energia primària de 50-60 kWh/m2 i any i emissions màximes de CO2 de 3 kg/m2 i any. Pel càlcul de l'energia primària s'han considerat els següents factors: 2,21 per energia elèctrica, 1,12 pel gasoil C i 1,25 per la biomassa agrícola (Font: IDAE per l'any 2010). Càlculs: EE = (CEe * 40% * FEEE2005/1000000) + (PFV * FEEE2005/1000000) + (CGc * 40% * FEGc) + (PST * FEGc), on EE, Estalvi Emissions; CEe, Consum Energia Elèctrica 17 llars sense acció (8043 kWh * 17); PFV, Producció fotovoltaica (2.4112,95 kWh/any * 17); CGc, Consum en gasoil C 17 llars sense acció (7.157 kWh * 17); PST, Producció solar tèrmica 17 llars (2.550 kWh * 17).

78,43 tn CO2 /any

S: PLANEJAMENT I ORDENACIÓ DEL

TERRITORI A: Normes per a la

renovació i expansió urbana

92

5.3.2 Elaboració d'una ordenaça municipal per a la regulació i foment de les instal·lacions fotovoltaiques i de solar tèrmica d' autoconsum.


Objectiu Produir energia renovable al municipi

Descripció

Instal·lacions energies renovables

Regulació de les instal·lacions de captadors solars fotovoltaics o solar tèrmica per tal de garantir el seu correcte funcionament, portar un registre de noves instal·lacions i del seu abast i minimitzar el seu impacte visual en tot el municipi o en aquells indrets seleccionats. La ordenança afavorirà les instal·lacions d’autoconsum de consum elèctric.

S’ha considerat que gràcies aquesta acció s’instal·laran en el municipi 2 noves instal·lacions solars tèrmiques (850 kWh/any cada una) i 2 noves instal·lacions fotovoltaiques (2 kWp cada una, amb una producció anual de 1350 kWh/kWp).

L’Agència Local de l’Energia d’Osona i el Grup de treball sobre Energia i Canvi Climàtic de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, disposen de varis models d’ordenança.

Consum


Cost



Tèrmica 1,7 MWh/any Elèctrica 5,40 MWh/any



� Potència instal·lada (kWp) de solar fotovoltaica en àmbit privat (domèstic i/o terciari)* i Superfície (m2) de solar tèrmica instal·lada en àmbit privat (domèstic i/o terciari).

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Energia produïda per 2 instal·lacions de solar tèrmica (producció de 850 kWh/any) i 2 instal·lacions de fotovoltaica (4 kWp total amb una producció de 1350 kWh/kWp). Càlcul: EE = (CEe* FEENE2005/1000) + (CGc * FEGc) En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 CEe, Consum Energia elèctrica d'origen renovable = 2kWp * 1350 kWh/kWp * 2 instal·lacions = 5.400 kWh) CGc, Consum gasoil C, 2 instal·lacions * 850 kWh/instal·lació = 1.700 kWh, FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005;

3,05 tn CO2 /any

S: PRODUCCIÓ LOCAL D'ENERGIA

A: Fotovoltaica

93

6.1.1 Introducció de la compra verda en les adquisi cions de bèns i serveis de l'ajuntament.



Descripció

Realitzar una “compra verda” implica adquirir productes que ofereixen els nivells de qualitat exigits i alhora són més respectuosos amb el medi ambient. Els productes que generen un menor impacte ambiental estan certificats amb etiquetes ecològiques (Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, Ecoetiqueta Europea, Cigne Blanc, Angel Blau, Energy Star, FSC, etc.). Tots els requisits de compra verda es poden definir en els plecs de prescripcions tècniques en els casos en què correspongui elaborar aquests documents.

Per petites compres a proveïdors en què no calgui concurs públic és interessant disposar d’un llistat de proveïdors de productes de menor impacte ambiental (etiquetats), així com sol·licitar als ac tuals proveïdors la opció de servir productes amb etiquetes de menor impacte amb iental .

A més de la tipologia de producte, també es poden incloure criteris de consum responsable i minimització de residus, com ara: reutilitzar mobiliari (2a mà) i racionalitzar la seva adquisició; escollir productes amb la menor quantitat d’embalatge possible o que aquest sigui reutilitzable; productes amb un període de vida útil llarg; que no continguin substàncies perilloses o en la menor proporció possible, etc.

• Per obtenir més informació es poden consultar els següents documents:

*Eines per a la compra verda municipal. Fitxes per a la compra verda. Base de dades d’ecoproductes municipals. (Xarxa de Ciutats i pobles cap a la Sostenibilitat). http://www.diba.es/Xarxasost/cat/compra_verda.pdf

*Guia de Compres Públiques Ambientalment Correctes. (Departament de Medi Ambient i Habitatge) http://www.arc-cat.net/ca/publicacions/pdf/ccr/guia_cpac.pdf

*Manual Procura+ (ICLEI – Sustainable Procurement Campaign). http://www.procuraplus.org/cat/

Per contractació de serveis esterns de serveis es pot considerar també que els plecs de condicions incloguin criteris de sostenibilitat en aquest sentit i obtinguin més punts empreses que compleixin, a tall d’exemple, alguns dels següents requisits: - Participar del Programa d’Acords Voluntaris de la Generalitat de Catalunya (avaluï les seves emissions i tingui propostes per reduir-les). - Compleixi amb la norma UNE-ISO 50001 sistema de gestió energètica (les empreses que la tenen és perquè han implantat un sistema de gestió energètica, fan un ús més important d'energies renovables o excedents, i/o han sistematitzat els seus processos energètics, cercant la seva coherència amb la política energètica de l'organització). - Compleixi amb la norma ISO 14001 o tingui un EMAS. - Un percentatge de la seva flota de vehicles sigui de baixa emissió, o fins i tot tinguin vehicles elèctrics o híbrids. - Utilitzi energies renovables per obtenir l’energia necessària per a desenvolupar la seva activitat.

- Destinar el 1% del cost total a campanyes d’educació ambiental.

Consum


Cost





Indicadors seguiment � Núm. de contractes que inclouen criteris de sostenibilitat *

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi del 5% sobre la despesa energètica actual del servei contractat de recollida de residus (Font: Metodologia PAES, DDGI). Càlcul: EE = CGa_recres * 5% * FEGa, on: EE = Estalvi emissions CO2 (t CO2); CGa_recres, Consum gasoil A flota vehicles recollida residus (25,21 MWh al 2011); FEGa, Factor d'emissió del gasoil A.

0,34 tn CO2 /any

S: CONTRACTACIÓ PÚBLICA DE

PRODUCTES I SERVEIS A: Requisits

d'eficiència energètica

94

7.2.1 Bonificacions fiscals en la llicència d'obres per la millora en l'eficiència energètica o implantació d'energies renovables



Descripció Bonificació de l’impost de residus anual per aquelles persones que utilitzin amb una freqüència determinada el servei de deixalleria. Caldrà tenir un registre del usuaris i definir a la ordenança corresponent les criteris de bonificació.

En el cas del compostatge domèstic caldrà confirmar anualment que el compostador està en funcionament i aquest es realitza de forma correcta (visites d’avaluació). Les bonificacions de la taxa d’escombraries seran exclusives per a particulars i tindran com a objectiu aconseguir una millora en la gestió dels residus i, a més, obtenir una aplicació més justa de la taxa d’escombraries. A nivell d’exemple (extret del municipi de Llagostera) les bonificacions es podrien aplicar en varis casos diferents: per

l’ús de la deixalleria, per la realització de compostatge casolà i per a persones jubilades i pensionistes.

- En el cas de l’ús del servei de deixalleria caldria sol·licitar un carnet a l’ajuntament o a la deixalleria per tal de donar

d’alta a cada habitatge. Els que realitzin entre 5 i 10 aportacions de residus durant l’any (o les que es defineixin)

rebran un bonificació d’entre un 10 i un 20% de la taxa d’escombraries de l’habitatge concret.

- Els habitatges que realitzin compostatge i estiguin adherits a la campanya de compostatge casolà organitzada per

l’Ajuntament rebran el 10% de bonificació de la taxa d’ escombraries un cop confirmat que s’està realitzant

correctament.

- Les persones jubilades (majors de 65 anys) i els pensionistes amb uns ingressos inferiors a 8.400 euros anuals

podran gaudir d’un 20% de bonificació de la taxa d’escombraries, més un 10% si s’acullen a un dels dos altres

sistemes de bonificació.

Al següent enllaç hi ha una mostra de criteris bàsics a valorar en les visites dels compostadors domèstics.

http://ca.sabadell.cat/MediAmbient/d/DOCTECCOMP.pdf

A nivell d’exemple s’adjunta l’enllaç les ordenances fiscals del municipi de Vic que inclouen la bonificació per la realització de l’autocompostatge domèstic.

https://seuelectronica.vic.cat/documentPublic/download/226

Consum


Cost





Indicadors seguiment � Nombre de bonificacions per millores d'eficiència energètica*

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S'estima una rehabilitació d'envolvent per any. Estalvi d'energia tèrmica del 30% (Font: IDAE "Sistemas de Aislamiento Térmico Exterior (SATE) para la Rehabilitación de la Envolvente Térmica de los Edificios. 2012"). Càlcul: EE = EGc * FEGc on: EE = estalvi emissions en tnCO2; EGc, Estalvi Gasoil C (1.158 kWh * 30% = 2.147,12 kWh/any); FEGc, factor d'emissió del gasoil C.

0,57 tn CO2 /any

S: PARTICIPACIÓ CIUTADANA A: Ajudes i

subvencions

95

7.2.2 Bonificació de l'Impost sobre Vehicles de Tra cció Mecànica (IVTM) dels vehicles de baixes emissions de GEH


Objectiu Reduir el consum de combustibles fòssils del transport privat a través de la gestió.

Descripció

L'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), més conegut com l’impost de circulació, és un import d'àmbit local que grava la titularitat dels vehicles aptes per circular per les vies públiques. Actualment, la quota a satisfer es fixa en funció de la potència del vehicle, sense considerar cap indicador d’impacte ambiental.

L’acció planteja bonificar la quota d’aquest impost en funció de les emissions de CO2 del vehicle amb la finalitat d’introduir criteris ambientals en l’impost i impulsar la compra de vehicles més sostenibles per part dels ciutadans i empreses, ja que els vehicles a motor són una de les primeres causes de contaminació a les ciutats.

Es proposa que es bonifiquin els vehicles menys contaminants, establint un percentatge de bonificació a favor dels titulars de vehicles que, per la classe de carburant utilitzat o per les característiques dels seus motors es consideri que produeixen menor impacte ambiental. A mode d’exemple es podrien seguir els següents paràmetres per tal d’aplicar les bonificacions:

- Vehicle elèctric: exempt de l’IVTM.

- Vehicle híbrid: reducció del 80% en l’IVTM.

- Altres vehicles amb emissions inferiors o iguals a 110 g CO2/km: reducció del 60%.

- Altres vehicles amb emissions entre 111 g CO2/km i 120 g CO2/km: reducció del 40%.

També es poden contemplar penalitzacions econòmiques als vehicles contaminants en forma

Per obtenir més informació sobre els consums de carburant i les emissions de CO2 en vehicles nous es pot consultar el següent web: www.idae.es/coches/

Consum


Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Increment anual del parc de vehicles d'uns 42 vehicles/any (2005-2011). Bonificació sobre el 30% dels vehicles. S'ha estimat que aquest 30% generaran un 60% menys d’emissions (de 300g CO2/km a 120 g CO2/km) i que recorren 18.000 km/any. S’han calculat les emissions estalviades pel quilometratge descrit. Càlcul: EE = CGa_ant * 60% * FEGa on: EE = estalvi emissions en tnCO2; CGa_ant, Consum Gasoil A anterior (20.224,72 kWh/Vehicle i any * vehicles bonificats = 251.797,75 kWh); FEGa, factor d'emissió del gasoil A.

40,34 tn CO2 /any

S: PARTICIPACIÓ CIUTADANA

A: Ajuts i subvencions

96

7.3.1 Campanya ambiental per al foment de l'estalvi i eficiència energètica, la prevenció i reducció de residus i l'estalvi de l'ai gua potable.


Objectiu Educar en l'estalvi i l'eficiència energètica

Descripció

L’acció consisteix a realitzar campanyes periòdiques per informar la població sobre les bones pràctiques en l’ús dels recursos (energia i aigua) i sobre la generació de residus. Es considera important fer una campanya que englobi totes àrees temàtiques per no disgregar la importància d’una actuació global a nivell personal.

La campanya pot incloure:

- Adquisició de comptadors de consum elèctric i cessió a les famílies durant 6 mesos (adquirint 15 unitats es donaria servei un total de 30 llars).

- Promoció de la compra d’electrodomèstics i enllumenats eficients, així com la presentació de tecnologies útils per a l’eficiència energètica i l’estalvi.

- Promoció de les bones pràctiques en la gestió de l’aigua de consum i mesures d’estalvi (repartició de “kits” amb estalviadors p.ex.)

- Promoció de la prevenció de residus i recordatori de la correcta separació de les diverses fraccions de residus municipals.

La campanya es pot plantejar “porta a porta” (durant les visites d’avaluació energètica plantejades), mitjançant sessions informatives a la població i mitjançant els òrgans de comunicació de què disposa l’ajuntament.

Consum


Cost

Cost acció: 6223,33 € Cost abatiment: 309,62465472321315 €/tn

CO2 estalviada Amortització 0anys Producció

local d’energia




� Consum total d'electricitat en edificis residencials i Consum total de combustibles fòssils en edificis residencials.

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi d'un 1% respecte al consums del sector domèstic (Font: Metodologia PAES DDGI). Càlcul: EE = (CEe * 1% * FEEE2005/1000) + (CGc * 1% * FEGc) + (Cglp * 1% * FEglp) on: EE = estalvi emissions en tnCO2; CEe, Consum energia elèctrica sector domèstic (3.765,12 MWh); CGc, Consum Gasoil C del sector domèstic (1.977,63 MWh); Cglp, Consum GLP sector domèstic (541,66 MWh); FEEE2005, Factor emissió energia elèctrica; FEGc, factor d'emissió del gasoil C; FEglp, Factor d'emissió del GLP.

20,10 tn CO2 /any


A: Sensibilització creació de xarxes locals

97

7.3.2 Promoure els ajuts existents per canvi de fin estres i renovació d'electrodomèstics entre els ciutadans.



Descripció Donar a conèixer mitjançant els sistemes de comunicació de l’ajuntament els ajuts existents per aplicar mesures d’eficiència a les llars, per canvi de finestres o millora de l’envolvent, renovació d’electrodomèstics, energies renovables o altres.

Alguns dels mitjans són:

- Web municipal

- Butlletí municipal

- Cartes personalitzades a col·lectius (associacions p.ex.)

Consum


Cost





Indicadors seguiment � Consum total de combustibles fòssils en edificis residencials.

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S’estima un estalvi equivalent al canvi de finestres de 15 habitatges (amb 7.157 kWh de consum tèrmic aplicant un estalvi del 30% sobre aquest consum). Càlcul: EE = CGc * 30% * FEGc on: EE = estalvi emissions en tnCO2; CGc, Consum Gasoil C (7.157 kWh consum tèrmic); FEGc, factor d'emissió del gasoil C.

8,60 tn CO2 /any



98

7.3.3 Realitzar una campanya de compra d'energia ve rda a les llars i serveis



Descripció

L’acció consisteix a promoure la contractació del subministrament elèctric a comercialitzadores d’electricitat verda entre els particulars i serveis del municipi.

A partir de l’alliberament del mercat elèctric, qualsevol consumidor pot escollir quina empresa vol que li subministri l’energia elèctrica. Les comercialitzadores d’energia verda comercialitzen únicament amb energia procedent de fonts d’energia renovable certificades, la seva contractació implica un consum energètic amb un balanç de zero emissions .

En aquest sentit, existeix també la possibilitat de formar part d’una cooperativa de producció i consum d’energia verda, que tot just comencen a implantar-se. Aquest és un model innovador a Catalunya, però a la resta d’Europa ja s’han dut experiències similars amb resultats satisfactoris: enercoop (França), onze energie (Holanda), etc.

Així doncs, l’ajuntament actuarà com a impulsor i difusor d’aquesta informació entre els particulars i comerços del municipi. La informació es pot transmetre mitjançant les vies de comunicació habituals:

- mitjans 2.0 (web municipal, twitter, facebook, etc.).

- diaris i butlletins municipals, cartells, etc.

- bustiada amb díptics informatius.

Es poden dur a terme campanyes puntuals, que informin sobre la possibilitat de contractació d’energia “verda” per part d’usuaris domèstics i de serveis. Aquesta campanya es pot encarregar directament a una o vàries comercialitzadors d’energia “verda” tot oferint-li l’espai i realitzar la difusió al municipi.

Hi ha la possibilitat de crear un distintiu específic per aquells serveis que contractin electricitat verda i col·locar-lo a l’exterior per tal de fer encara més difusió.

A nivell d’exemple es pot consultar el web www.somenergia.coop, una cooperativa comercialitzadora d’energia “verda”.

Consum

Consum actual 196MWh/any Estalvi 0MWh/any

Cost





Indicadors seguiment �

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi estimat per a 49 llars (amb 4000 kWh/llar i any) que contractessin comercialitzadores amb el 100% d’energies d’origen renovable. Càlcul: EE = (CEe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 CEe, Consum Energia elèctrica, 4.000 kWh * 49 llars = 196000 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

94,08 tn CO2 /any



99

7.3.4 Bonificació en l'impost de residus de les per sones realitzen compostatge domèstic i/o fan ús periòdica de la deixalleria

Línia Línia Disminuir les emissions associades al tractament de residus sòlids urbans.

Objectiu Reduir els residus que entren al sistema de gestió del municipi.

Descripció Bonificació de l’impost de residus anual per aquelles persones que utilitzin amb una freqüència determinada el servei de deixalleria. Caldrà tenir un registre del usuaris i definir a la ordenança corresponent les criteris de bonificació.

En el cas del compostatge domèstic caldrà confirmar anualment que el compostador està en funcionament i aquest es realitza de forma correcta (visites d’avaluació). Les bonificacions de la taxa d’escombraries seran exclusives per a particulars i tindran com a objectiu aconseguir una millora en la gestió dels residus i, a més, obtenir una aplicació més justa de la taxa d’escombraries.

A nivell d’exemple (extret del municipi de Llagostera) les bonificacions es podrien aplicar en varis casos diferents: per

l’ús de la deixalleria, per la realització de compostatge casolà i per a persones jubilades i pensionistes.

- En el cas de l’ús del servei de deixalleria caldria sol·licitar un carnet a l’ajuntament o a la deixalleria per tal de donar

d’alta a cada habitatge. Els que realitzin entre 5 i 10 aportacions de residus durant l’any (o les que es defineixin)

rebran un bonificació d’entre un 10 i un 20% de la taxa d’escombraries de l’habitatge concret.

- Els habitatges que realitzin compostatge i estiguin adherits a la campanya de compostatge casolà organitzada per

l’Ajuntament rebran el 10% de bonificació de la taxa d’ escombraries un cop confirmat que s’està realitzant

correctament.

- Les persones jubilades (majors de 65 anys) i els pensionistes amb uns ingressos inferiors a 8.400 euros anuals

podran gaudir d’un 20% de bonificació de la taxa d’escombraries, més un 10% si s’acullen a un dels dos altres

sistemes de bonificació.

Al següent enllaç hi ha una mostra de criteris bàsics a valorar en les visites dels compostadors domèstics.

http://ca.sabadell.cat/MediAmbient/d/DOCTECCOMP.pdf

A nivell d’exemple s’adjunta l’enllaç les ordenances fiscals del municipi de Vic que inclouen la bonificació per la realització de l’autocompostatge domèstic.

https://seuelectronica.vic.cat/documentPublic/download/226

Consum

Consum actual 0MWh/any Estalvi 0MWh/any

Cost


CO2 estalviada Amortització 0anys Producció

local d’energia



Indicadors seguiment � Nombre de bonificacions per autocompostatge i/o aportacions a la deixalleria*

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S’ha estimat un increment de 10 compostadors domèstics motivats per la bonificació. L’estalvi considerat és de 0,098 tCO2/compostador (per a una producció anual de 230,67 kg/compostador i any. Càlcul: EE = 10 (TnCompost/any * FEaboc_bigas - TnCompost/any * FEgest_compost), on: TnCompost/any, tones gestionades per un compostador a l'any (0,23067 tn FORM (Font: Consorci per a la Gestió de Residus Urbans d'Osona)); FEaboc_biogas, Factor d'emissió pel tractament de la FORM si va a un abocador amb gestió de biogàs; FEgest_compost, Factor d'emissió de la gestió de la FORM mitjançant compostatge.

0,98 tn CO2 /any



100

7.4.1 Realitzar un curs de formació per a l'ús raci onal de l'energia als treballadors municipals.



Descripció

Aquesta acció consisteix a formar el personal i/o tècnic municipals en matèria d’eficiència energètica, estalvi energètics i en energies renova bles amb l’objectiu de què tinguin coneixement dels principals aspectes a vetllar per tal de fer més eficient energèticament els equipaments i serveis municipals. Aquest curs ha de donar contingut i forma a la figura del Gestor energètic i unes pautes inicials a seguir. El curs hauria de capacitar el personal laboral per a:

- Identificar els serveis de màxim consum energètic i màximes oportunitats d’estalvi.

- Proposar actuacions d’estalvi energètic en els equipaments municipals.

- Realitzar les tasques de Gestor Energètic (definides a l’acció 1.1.2).

- Proposar la instal·lació d’energies renovables en equipaments municipals.

La Diputació de Barcelona i l’Agència Local de l’Energia d’Osona ofereixen cursos de formació de Gestió energètica bàsica per treballadors. Aquests poden participar de la formació i aplicar els coneixements adquirits als municipis respectius.

Consum

Consum actual 185,441MWh/any Estalvi 1,854 MWh/any

Cost


CO2 estalviada Amortització 0,78093567999999991anys Producció

local d’energia




Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S’ha estimat un estalvi energètic d’un 1% sobre els tres equipaments municipals principals: Ajuntament, Can Sià i Can Torrent (Font: Metodologia PAES DDGI). Càlcul: EE = (CEe* 1% * FEENE2005/1000) + (CGc * 1% * FEGc) + (CBiom * 1% * 0) En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 CEe, Consum Energia elèctrica, 62.434 kWh (Ajuntament+Can Sià + Can Torrent) CGc, Consum gasoil C, 78.710 kWh (Ajuntament), CBiom, (32.822 kWh -abans glp- + 11.475 kWh) FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005; FEGc, Factor d'emissió del Gasoil-C. El factor d'emissió de la biomassa és considerat neutre.

0,51 tn CO2 /any


A: Formació i educació

101

7.4.2 Programa d'eficiència i estalvi energètic a l es escoles: programa Desendolla't a l'escola Els Castanyers



Descripció El projecte Desendolla’t està adreçat als centres d’ensenyament Infantil i Primària d’Osona i a les regidories d’Educació dels ajuntaments de la comarca. Es tracta d’un projecte transversal entre el Servei d’Educació (en endavant SE) i l’Agència Local de l’Energia del Consell Comarcal d’Osona (ALEO) ALEO). El punt de partida del projecte són els diversos estudis desenvolupats des de l’ALEO (2004-2005; 2007; 2011) en els quals es posa de manifest la manca d’eficiència energètica dels centres l’ensenyament de titularitat pública en relació al centres d’ensenyament concertats. Objectius generals · Millorar l’eficiència energètica dels centres d’ensenyament públics i equiparar-los als nivells dels centres de concertats · Oferir un projecte de formació i de suport tècnic als centres escolars d’infantil, primària i educació especial d’Osona per tal que puguin reduir un 20-30 % els costos energètics amb els pre us actuals . Objectius específics · Crear una oferta formativa amb contingut teòric i pràctic adreçada a conserges o personal similar per tal que aquests perfils professionals puguin assumir les tasques de responsable energètic · Sensibilitzar la comunitat educativa sobre la importància de tenir un ús responsable dels recursos energètics (consum elèctric i consum tèrmic) · Oferir eines als centres i als ajuntaments per poder avaluar els costos energètics i prendre les mesures més adequades per reduir-lo · Promoure hàbits i actituds d’estalvi energètic alhora de gestionar els equipaments i les instal·lacions dels centres d’ensenyament. Descripció del projecte Desendolla’t és un projecte que vol oferir una formació en matèria de gestió eficient dels recursos energètics als centres ensenyament públics de la comarca i posar en marxa un sistema d’avaluació i seguiment del consum energètic capacitant d’aquesta manera al personal del centre per a dur a terme aquesta tasca de manera autònoma. Aquesta acció formativa es realitzarà mitjançant dues fases complementàries entre si. En primera instància es realitzarà una sessió de formació de quatres hores de durada, de forma grupal, a totes les persones designades per cadascun dels centres escolars que s’hagi adherit al projecte. Un cop implementat el curs el projecte preveu tres sessions de formació/assessorament per part de la persona tutora/responsable del curs als centres d’ensenyament que hi hagin participat. L’objectiu d’aquestes sessions és implantar un sistema de seguiment de la gestió energètica al centre, atendre de manera personalitzada les necessitats de cada participant, així com resoldre dubtes que puguin anar sorgint al llarg de l’aplicació del projecte. Per tal de fer un seguiment continuat s’instal·larà un mesurador de consum elèctric (tipus Envi-R, p.ex) que permetrà avaluar de forma continuada el consum energètic que s’està generant així com prendre les decisions més adequades per esdevenir més eficients. Cal dir que, paral·lelament a aquestes accions, el/la formador/a-tutor/a podrà fer un seguiment telemàtic de l’evolució de cada centre i, si cal, endegar accions o mesures correctores. Igualment si les persones responsables d’implementar el projecte als centres ho consideren oportú podran demanar assessorament tècnic mitjançant un correu electrònic de contacte durant tota la durada del projecte. Per tal d’implicar tota la comunitat educativa i motivar als agents, que han ser actius i motor de canvi, el projecte preveu la possibilitat que el 50 % dels recursos econòmics que es pugin estalviar els ajuntaments, descomptant el cost d’implementació del projecte, es pugui revertir als respectius centres d’ensenyament per tal que aquests puguin destinar-los a projectes educatius, compra de material, AMPA, servei de menjador, extraescolars, millores per a l’estalvi energètic, etc. Per calcular l’estalvi econòmic que es genera amb l’aplicació del projecte Desendolla’t es realitzarà una avaluació pretest sobre el consum real mitjançant la facturació del centre al llarg de l’any anterior a la posada en pràctica de les accions d’estalvi energètic i un post test sobre el consum real mitjançant la facturació real l’any en curs. Comparant aquestes dues referències es podrà determinar l’estalvi real objectiu aconseguit pel centre.

102

Consum


Cost






Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi estimat del 25% del consum tèrmic i elèctric segons els consums actuals (Font: dades del Projecte Desendolla't 2012-2013. Mitjana estalvi de les escoles participants: 28%. Mitjana escola Viladrau 26%). Només s'ha comptabilitzat l'estalvi d'emissions sobre el consum elèctric, donat que el consum tèrmic és amb biomassa forestal, amb emissions neutres. Càlcul: EE = (ECe* FEENE2005)/1000000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 ECe Estalvi Consum elèctric, 4.627 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat estatal, 2005.

2,22 tn CO2 /any


A: Formació i educació

103

6.5. Taula resum

Sectors i camps d'acció Accions Responsable Calendari Cost (€)

Estalvi d'energia estimat

[MWh/any]

Producció d'energia estimada

[MWh/any]

Estalvi d'emissions

de CO2 estimat [tn CO2/any]

EDIFICIS, EQUIPAMENTS/INSTAL·LACIONS

1.1.1 Identificar un responsable de la gestió energètica dels equipaments municipals.

Arquitecte tècnic ajuntament

2013-2015 0,00 13,63 0,00 5,90

1.1.2 Elaboració d'un protocol de configuració eficient dels equips ofimàtics


2013-2015 0,00 0,63 0,00 0,30

1.1.3 Implantació i manteniment d'un sistema comptabilitat energètica i assesorament en matèria d'eficiència i estalvi energètic de l'Agència Local de l'Energia d'Osona


2013-2015 2.035,00 3,23 0,00 1,41

1.1.4 Instal·lació de mesuradors de consum elèctric a les dependències per realitzar petites auditories energètiques


2013-2015 1.660,00 1,40 0,00 0,67

1.1.5 Elaboració d'una ordenança de construcció sostenible que millori i promicioni aspectes d'eficiència energètica


2015-2020 0,00 75,24 0,00 20,09

1.1.6 Elaborar un Programa manteniment edificis i equipaments municipals


2013-2015 2.546,30 5,93 0,00 0,00

1.1.7 Millora de l'envolvent (tancaments, façana i/o coberta) dels edificis públics per millorar la qualificació energètica de l'edifici.


2013-2015 269.276,75 89,27 0,00 16,27

Edificis i equipaments/instal·lacions municipals

1.1.8 Millora de l'eficiència energètica dels sistemes de reg Arquitecte tècnic ajuntament

2015-2020 4.600,00 1,35 0,00 0,65

104



[MWh/any]


[MWh/any]

Estalvi d'emissions


1.1.10 AJUNTAMENT. Substitució de l'enllumenat interior per altre de més eficient a mesura que s'acabi la seva vida útil (hal·lògens i balast fluorescents)


2015-2020 480,00 0,64 0,00 0,31

1.1.11 AJUNTAMENT. Instal·lació de doble vidre als pricipals tancaments


2015-2020 5.220,00 11,81 0,00 3,15

1.1.12 AJUNTAMENT. Instal·lar un detector de presència a l'enllumenat de l'ascensor


2013-2015 60,00 0,07 0,00 0,03

1.1.13 AJUNTAMENT. Instal·lació de regletes o altres equips per eliminar els consums vampir dels equips elèctrics/electrònics


2013-2015 70,00 0,70 0,00 0,34

1.1.14 AJUNTAMENT. Aglutinar comptadors elèctrics Arquitecte tècnic ajuntament

2013-2015 240,00 0,00 0,00 0,00

1.1.15 AJUNTAMENT. Instal·lació d'un sistema de telecontrol per a al climatització


2015-2020 4.000,00 5,51 0,00 1,47

1.1.16 CAN TORRENT: Instal·lació d'una electrovàlvula al sistema de calefacció


2013-2015 150,00 0,56 0,00 0,00

1.1.17 CAN TORRENT: Substitució dels termòstats actuals per termostats programables


2013-2015 200,00 7,78 0,00 0,00

1.1.18 CAN TORRENT: Eliminar les infiltracions de la porta principal Arquitecte tècnic ajuntament

2013-2015 20,00 0,11 0,00 0,00

1.1.19 CAN TORRENT: Instal·lació de detectors de presència a les escales


2013-2015 120,00 0,03 0,00 0,01


1.1.20 CAN TORRENT: Instal·lació de regletes o altres equips per eliminar els consums vampir dels equips elèctrics/electrònics


2013-2015 40,00 1,51 0,00 0,73

105



[MWh/any]


[MWh/any]

Estalvi d'emissions


1.1.21 CAN TORRENT: Millora de la sectorització de l'enllumenat i quadres de gestió


2015-2020 800,00 0,52 0,00 0,25


1.1.22 CAN TORRENT: Instal·lació d'un sistema de Telecontrol per a la climatització


2015-2020 3.000,00 11,12 0,00 0,00

CAN TORRENT: Instal·lació d'una caldera de biomassa amb estella (EXECUTADA) - 2011 58.946 0,00 32,82 7,45

Altres

1.1.23 CAN SIÀ: Canvi de sistema de calefacció: estufa pèl·let Arquitecte tècnic ajuntament

2013-2015 5.000,00 0,00 0,18 8,66

1.1.24 CAN SIÀ: Instal·lació de termostats programables al dispensari Arquitecte tècnic ajuntament

2015-2020 200,00 1,34 0,00 0,64

1.1.25 CAN SIÀ: Instal·lació de doble vidre als pricipals tancaments del Casal d'avis


2015-2020 3.792,00 2,70 0,00 1,30

1.1.26 CAN SIÀ: Instal·lació de regletes o altres equips per eliminar els consums vampir dels equips elèctrics/electrònics


2013-2015 25,00 0,30 0,00 0,15

1.1.27 CAN SIÀ: Substitució de l'enllumenat interior per altre de més eficient a mesura que s'acabi la seva vida útil


2015-2020 990,00 0,33 0,00 0,16

1.1.28 CAN SIÀ: Omplir neveres casal avis amb ampolles aigua Arquitecte tècnic ajuntament

2013-2015 0,00 0,04 0,00 0,02

1.1.29 CAMP DE FUTBOL: Revisió de la bomba del sistema d'aigua calenta sanitària (ACS)


2013-2015 300,00 1,04 0,00 0,50


1.1.30 CAMP DE FUTBOL: Determinar un calendari periòdic de manteniment de l'escalfador d'ACS.


2013-2015 0,00 0,00 0,00 0,00

106



[MWh/any]


[MWh/any]

Estalvi d'emissions


1.1.31 CAMP DE FUTBOL: Aïllar els tubs de l'ACS en el seu pas pels vestidors.


2013-2015 20,00 0,01 0,00 0,00

1.1.32 PAVELLÓ: Substitució de l'enllumenat interior per altre de més eficient a mesura que s'acabi la seva vida útil (hal·lògens i balast fluorescents)


2015-2020 225,00 0,08 0,00 0,04

1.1.33 PAVELLÓ: Instal·lació d'una doble porta d'entrada amb tancaments mecànics i sistema per evitar infiltracions d'aire.


2015-2020 4.500,00 3,06 0,00 1,47


1.1.34 PAVELLÓ: Reprogramació del sistema de calefacció per reduir hores de funcionament


2013-2015 0,00 4,80 0,00 2,31

1.1.35 PAVELLÓ: Instal·lació d'un nou pou per les bombes geotèrmiques (3a fase del projecte)


2013-2015 8.437,00 2,04 0,00 0,59

Altres

PAVELLÓ: Instal·lació d'un sistema de calefacció amb geotèrmica (EXECUTADA). - 2009 183.360 38,76 0,00 3,64

1.1.36 PAVELLÓ: Instal·lar un sistema de telecontrol per modificar els horaris de funcionament del sistema de climatització


2013-2015 4.500,00 2,40 0,00 1,15

1.1.37 ESPAI MONTSENY (CCEN): Canvi d'enllumenat interior. Arquitecte tècnic ajuntament

2015-2020 3.168,00 3,05 0,00 1,46

1.1.38 ESPAI MONTSENY (CCEN): Canvi d'enllumenat exterior. Arquitecte tècnic ajuntament

2015-2020 3.150,00 0,70 0,00 0,34

1.1.39 ESPAI MONTSENY (CCEN): Canvi de les vàlvules dels radiadors del Jardí d'infància.


2015-2020 210,00 1,20 0,00 0,27


1.1.40 ESPAI MONTSENY (CCEN): Reducció de les filtracions d'aire. Arquitecte tècnic ajuntament

2015-2020 1.723,00 2,32 0,00 0,53

107



[MWh/any]


[MWh/any]

Estalvi d'emissions


Altres 1.1.42 ESPAI MONTSENY (CCEN): Canvi caldera per una caldera de biomassa forestal.


2015-2020 142.400,00 0,00 66,14 15,01


1.1.43 ESPAI MONTSENY (CCEN): Aplicar protocol parada / engegada equips i enllumenat


2013-2015 0,00 3,33 0,00 1,60

1.1.44 ESPAI MONTSENY (CCEN): Sectoritzar els col·lectors d'aigua del terra radiant de la planta baixa i planta primera per regular independentment cada sala i instal·lació d'un sistema de telecontrol i telemesura


2013-2015 12.810,00 13,23 0,00 3,06

1.1.45 ESPAI MONTSENY (CCEN): Considerar la reducció de consum de les bombes de calor fora de les hores d'ús


2013-2015

inclòs a control centralitzat del clima

5,48 0,00 2,63

1.1.46 ESPAI MONTSENY (CCEN): Aturar la bomba d'impulsió del terra radiant fora d'hores d'ús


2013-2015

inclòs a control centralitzat del clima

3,50 0,00 1,68

(*) 1.1.47 ESPAI MONTSENY (CCEN): Sala Montseny. Opció 1: Instal·lació de detectors de presència a la Sala Montseny (planta 1) o aplicació Protocol parada llums sala


2013-2015 132,00 4,24 0,00 2,04

1.1.48 ESPAI MONTSENY (CCEN): Sala Montseny. Opció 2: Instal·lació de detectors de presència a la Sala Montseny (planta 1) i canvi de focus halògens


2015-2020 2.132,00 6,06 0,00 2,91


(*) 1.1.49 ESPAI MONTSENY (CCEN): Sala Bruixes. Opció 1: Instal·lació de detectors de presència o aplicació Protocol parada llums sala projeccions planta primera


2013-2015 90,00 1,49 0,00 0,72

108



[MWh/any]


[MWh/any]

Estalvi d'emissions


1.1.50 ESPAI MONTSENY (CCEN): Sala Bruixes. Opció 2: Instal·lació de detectors de presència a la Sala Projeccions (planta 1) i canvi de focus halògens


2015-2020 1.008,00 2,13 0,00 1,02

1.1.51 ESPAI MONTSENY (CCEN): Reducció potència contractada Arquitecte tècnic ajuntament

2015-2020 15,00 0,00 0,00 0,00

1.1.52 ESPAI MONTSENY (CCEN): Instal·lació de regletes per desconnectar equips


2013-2015 15,00 0,07 0,00 0,03

1.1.53 ESPAI MONTSENY (CCEN): Modificar la xarxa d'internet per funcionar mitjançant un únic router


2015-2020 100,00 0,06 0,00 0,03

1.1.54 ESPAI MONTSENY (CCEN): Instal·lar un ventilador exterior-interior a la sala del rack per donar suport en el refredament dels equips electrònics.


2015-2020 917,30 0,39 0,00 0,19

1.1.55 ESPAI MONTSENY (CCEN): Instal·lar ventiladors al sostre a sala bruixes per evitar l'acumulació de l'aire calent a la part superior


2015-2020 3.228,11 1,79 0,00 0,86

ESPAI MONTSENY (CCEN): Reajuts de la contractació. - 2012 0,00 0,00 0,00 0,00


1.1.56 ESCOLA ELS CASTANYERS: Instal·lació d'un sistema de telecontrol i telemesura de control de la climatització i altres elements


2015-2020 1.200,00 6,26 0,00 0,00

Altres ESCOLA ELS CASTANYERS: Instal·lació d'una caldera de biomassa forestal amb estella (EXECUTADA).

- 2012 70.000 0,00 - 33,44

109



[MWh/any]


[MWh/any]

Estalvi d'emissions


Edificis i equipaments/instal·lacions del sector terciari (no municipals)

1.2.1 Promoure l'estalvi en els comerços i realizar petites auditories energètiques


2015-2020 9.120,00 272,15 0,00 102,40

1.3.1 Instal·lació de mesuradors de consum elèctric i tèrmic a tots els habitatges de nova construcció.


2015-2020 0,00 24,29 0,00 8,96

1.3.2 Promocionar la realització de visites d'avaluació energètica pels habitatges


2013-2015 18.000,00 67,46 0,00 32,38 Edificis residencials

1.3.3 Foment de la instal.lació de calderes de biomassa als habitatges privats de manera individual o en district heating


2013-2015 161.000,00 36,11 204,63 64,28

1.4.1 Reducció de la potència instal•lada de l'enllumenat (aplicació del Pla municipal d’adequació de la il•luminació exterior considerant les noves tecnologies)


2013-2015 79.900,00 78,46 0,00 37,66

1.4.2 Reducció de la potència instal•lada de l'enllumenat amb reducció de flux


2013-2015 11.970,00 13,72 0,00 6,59

Enllumenat públic municipal

Reducció de potència de l'enllumenat públic (EXECUTAT). - 2005-2012 42.698,50 45,94 0,00 22,05

TRANSPORT

2.1.1 Substitució dels vehicles municipal per vehicles de menys emissions de gasos d'efecte hivernacle.


2015-2020 40.000,00 4,24 0,00 1,13

Flota municipal

2.1.2 Promoure l'ús més eficient dels vehicles entre la població i treballadors de l'ajuntament (realitzar cursos de conducció eficient)


2015-2020 7.163,00 136,08 0,00 36,33

Transport privat i comercial 2.3.1 Millora tecnològica dels vehicles de transport privat Arquitecte tècnic ajuntament

2013-2015 262.000,00 1.863,30 0,00 374,38

110



[MWh/any]


[MWh/any]

Estalvi d'emissions


2.3.2 Implantar una xarxa de punts de recàrrega vehicles elèctrics al municipi


2015-2020 4.000,00 18,53 0,00 4,95

2.3.4 Adequació de carrers, senyalitzacions i aparcaments segurs per a bicicletes


2015-2020 18.800,00 2,02 0,00 0,54 Transport privat i comercial

2.3.5 Implantació de mesures de "mobilitat suau": camins escolars, carrers per vianant


2013-2015 9.500,00 224,87 0,00 59,14

PRODUCCIÓ LOCAL D'ENERGIA (connectada a xarxa)

3.3.1 Instal·lació FOTOVOLTAICA i/o MINIEÒLICA en teulades municipals per autoconsum o balanç net.


2015-2020 918.750,00 0,00 372,09 178,61

Fotovoltaica

Instal·lació FOTOVOLTAICA al pavelló (connexió a xarxa) EXECUTAT

- 2010 22.500,00 0,00 5,00 2,40

CALEFACCIÓ I REFRIGERACIÓ URBANES

Xarxa de calor 4.2.1 AJUNTAMENT. Substitució de la caldera actual per una de biomassa forestal amb estella i instal·lació d'una xarxa de calor per usuaris privats


2015-2020 300.000,00 11,81 316,90 87,77

PLANEJAMENT I ORDENACIÓ DEL TERRITORI

Normes per a la renovació i expansió urbana

5.3.1 Inclusió de criteris d'estalvi i l'eficiència energètica i la inclusió d'energies renovables en els nous desenvolupaments urbans (no vinculats al transport)


2015-2020 0,00 103,36 73,00 78,43

111



[MWh/any]


[MWh/any]

Estalvi d'emissions


Normes per a la renovació i expansió urbana

5.3.2 Elaboració d'una ordenança municipal per a la regulació i foment de les instal·lacions fotovoltaiques i de solar tèrmica d'autoconsum.


2015-2020 2.500,00 0,00 1,70 3,05

CONTRACTACIÓ PÚBLICA DE PRODUCTES I SERVEIS

Requisits d'eficiència energètica 6.1.1 Introducció de la compra verda en les adquisicions de bèns i serveis de l'ajuntament.


2013-2020 0,00 1,26 0,00 0,34

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

7.2.1 Bonificacions fiscals en la llicència d'obres per la millora en l'eficiència energètica o implantació d'energies renovables


2015-2020 120,00 2,15 0,00 0,57

Ajudes i subvencions

7.2.2 Bonificació de l'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM) dels vehicles de baixes emissions de GEH


2013-2015 0,00 151,08 0,00 40,34

7.3.1 Campanya ambiental per al foment de l'estalvi i eficiència energètica, la prevenció i reducció de residus i l'estalvi de l'aigua potable.


2015-2020 6.223,33 53,50 0,00 20,10

7.3.2 Promoure els ajuts existents per canvi de finestres i renovació d'electrodomèstics entre els ciutadans.


2013-2015 0,00 32,21 0,00 8,60 Sensibilització creació de xarxes locals

7.3.3 Realitzar una campanya de compra d'energia verda a les llars i serveis


2013-2015 0,00 0,00 0,00 94,08

Sensibilització creació de xarxes locals

7.3.4 Bonificació en l'impost de residus de les persones realitzen compostatge domèstic i/o fan ús periòdica de la deixalleria


2015-2020 600,00 0,00 0,00 0,98

Formació i educació 7.4.1 Realitzar un curs de formació per a l'ús racional de l'energia als treballadors municipals.


2015-2020 250,00 1,85 0,00 0,51

112



[MWh/any]


[MWh/any]

Estalvi d'emissions


Formació i educació 7.4.2 Programa d'eficiència i estalvi energètic a les escoles: programa Desendolla't a l'escola Els Castanyers


2013-2015 1.200,00 54,20 0,00 2,22

ALTRES SECTORS

Implantació recollida selectiva Porta a Porta de la fracció orgànica municipal (FORM) - EXECUTAT -

- 2005 - - - 72,25

Implantació i foment del compostatge domèstic al municipi. - 2005-2012 - - - 3,91 Residus

Implantació de la recollida selectiva Porta a Porta de la fracció multiproducte (Paper/cartró i envasos) - EXECUTAT -

- 2005-2007 - - - 35,34

TOTAL **

2.723.184,29 3.536 1.072,46 1.525

TOTAL PENDENT EXECUTAR **

2.345.679,79 3.451,40 1.034,64 1.344,53

(*) Accions alternatives a les 1.1.48 i 1.1.50. No incloses a sumatori total.

(**) Aquests valors no inclouen les accions 1.1.47 i 1.1.49, que són opcions alternatives a les 1.1.48 i 1.1.50 respectivament.

113

7. Pla de participació i comunicació

7.1. Actors implicats

El conjunt de la societat té un paper rellevant per fer front al canvi climàtic. La participació de la societat i dels actors directament relacionats en el procés d’elaboració del PAES és necessària per poder proposar les accions i dur-les a terme.

En la redacció del PAES ha col·laborat l’equip de govern així com els treballadors municipals, la Mancomunitat la Plana i l’Agència Local de l’Energia d’Osona (Consell Comarcal d’Osona). Per a la participació es va convocar a totes les entitats i empreses de la població.

A continuació es mostren els actors que es van convocar al procés d’elaboració del PAES del municipi de Viladrau així com els elements de difusió utilitzats per a la seva convocatòria (rètol informatiu i carta). La difusió es va fer també per mitjans digitals (xarxes socials).

Taula 7.1. Relació d’empreses convocades a la participació del PAES.

Empreses convocades

Liquats Vegetals

Aigua Viladrau

Educa Viladrau

Agent de Catalana occident

Fonda el Racó

Fisioteràpia Albert Sayós

Perruqueria Anna

Perruqueria Louan

Restaurant Mas d’Osor

Forn de Sant Pere

Hotel Masia del Montseny

Casa Rural Gran Castanyer

Hostal Bofill

Turisme Rural Magnolia Blanca

Mas el Martí

Turisme Rural Mas Vilarmau

Hotel Hostal de la Glòria

Turisme Rural Mas el Segalàs

Mont·Oci

Construccions Marc Vigas

Construccions Frank

Construccions Farrerons

Obres Josep Zorita

Cart4 Embalatges i caixes de cartó

Obres i serveis Viladrau

Intergen Serralleria

Els Avets Serveis Forestals

Jardins Montseny

Vilajardi

Josma jardins

Transports Viladrau

Transports Cantizano

Transports Codina

Automecànica Viladrau

Auxiliar d’Explotacions energètiques

Santi Electricitat

Portet instal·lacions

Bar la Cerve

El Celleret d’en Boom

Club Viladrau

Bar - Restaurant La Vinya

Braseria Can Rosell

S&B Viladrau Gestió AG

114

Taula 7.2. Relació d’Entitats i Associacions convocades a la participació del PAES.

Entitats i associacions convocades

Agrupació Sardanista l’Oreneta

Amics del Montseny

AMPA Els Castanyers

AMPA les Paitides

Ass. De la Dona

Ass. De Pescadors de Viladrau

Ass. Propietaris del Montseny

Urb. La Guineu

Centre Excursionista kd ½ hora

Consell Empresarial de Viladrau

CiU

Club Bàsquet Viladrau

Club Polo Sant Antoni

Colla Ganduls Viladrau BTT

Comissió de Festes

Esquerra

Fundació Vincles

Futbol Club Viladrau

Parròquia de Viladrau

Moto Club Viladrau

Societat de Caçadors de Viladrau

Imatges 7.1. Mostra del rètol utilitzat en la difusió de la participació i de la carta enviada a la població, empreses i entitats.

116

7.2. Taller de participació - Planificació

S’han fet reunions de planificació amb l’ajuntament i els treballadors per tal d’elaborar el PAES. Es va convocar a les entitats i empreses de la població per a una sessió de participació.

El taller de participació es va realitzar el 2 de maig de 2013, a l’Ajuntament de Viladrau i va durar 2 hores. Es varen convocar, a través de l’ajuntament, tots els actors indicats anteriorment.

Al taller, hi varen assistir 6 persones.

No es va realitzar cap aportació al PAES i es va validar tot el conjunt d’accions.

7.3. Comunicació

La taula següent indica les accions de comunicació que s’han dut a terme durant el procés d’elaboració dels PAES en la fase inicial i de planificació.

Taula 7.4. Instruments de participació i comunicació durant la fase d’inici i planificació del PAES.

INSTRUMENTS DE PARTICIPACIÓ/COMUNICACIÓ FASE ETAPA GRAU IMPLICACIÓ Instrument Objectiu

Compromís polític i signatura del Pacte

No Informar la ciutadania de la signatura del Pacte d‘alcaldes i de l’inici dels treballs.

Adaptació de les estructures administratives municipals

Inici

Aconseguir el suport de les parts interessades

- No

Informar els treballadors municipals i responsables polítics de la signatura del Pacte d’alcaldes, dels compromisos adquirits, afavorir la recollida de dades, guanyar legitimitat i involucrar les persones amb poder de decisió.

- No Presentar els resultats de l’IRE a la ciutadania. Avaluació del marc actual,

que inclou l’informe de referència d’emissions

-

Presentació abans del taller de participació

Presentar els resultats de l’IRE als actors implicats.

Establiment de la visió: on volem anar? Elaboració del pla: com volem aconseguir-ho?

Participació i consultes

Taller de participació

Planificació

Aprovació i presentació del pla

- No

Informar la ciutadania i validar les accions. Implicar els responsables de la gestió energètica dels equipaments municipals en la presa de decisions. Guanyar legitimitat i suport polític.

Font: Elaboració pròpia a partir de la Guía: Cómo desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010.

A l’annex IV d’aquest document s’inclou una còpia dels instruments de comunicació.

Cal destacar que, un cop aprovat el PAES per Ple, caldrà fer difusió de les actuacions que l’ajuntament desenvolupi. Per tal de donar visibilitat als projectes executats en l’àmbit de totes les comarques gironines, caldrà informar la Diputació de Girona i el CILMA de les actuacions. A més, l’ajuntament també haurà de fer difusió de les actuacions i dels resultats a través dels seus canals de difusió habituals.

117

L’Ajuntament de Viladrau, com a signatari del Pacte d’alcaldes, es compromet a organitzar cada any accions pel Dia de l’Energia , i a promoure activitats i involucrar-hi la ciutadania i les parts interessades.

118

8. Pla de seguiment Els signataris del Pacte d’alcaldes es comprometen a presentar:

1) Un informe d’implantació del PAES cada dos anys.

Aquest informe inclourà informació quantitativa sobre les accions implantades i el seu impacte sobre el consum d’energia i les emissions de CO2. També inclourà una anàlisi del procés d’implantació del PAES que faci referència a les mesures correctores i preventives quan sigui necessari. Es preveu que la Comissió Europea subministri una plantilla específica per poder elaborar aquest informe.

2) Un informe d’acció del PAES cada quatre anys.

Aquest informe contindrà la informació indicada per a l’informe d’implantació del PAES i l’inventari de seguiment d’emissions (ISE). Es preveu que la Comissió Europea subministri una plantilla específica per a cada tipus d’informe.

Per tal d’avaluar el progrés i els resultats del PAES s’han identificat els indicadors següents per a cada sector.

Taula 8.1. Proposta d’indicadors. Sector Indicador

km adequats i nombre d'aparcaments de bicicletes instal·lats Consum de combustibles fòssils del sector transports* Transport Consum total d’energia del parc de vehicles propietat de l’ajuntament

Cost energètic dels equipaments * Consum energètic dels equipaments Consum total d'electricitat en l'enllumenat públic * Consum de biomassa de la instal·lació de l’acció considerada * Consum total d'electricitat en edificis del sector terciari Consum total de combustibles fòssils en edificis del sector terciari. Consum total d'electricitat en edificis del sector residencial Consum total de combustibles fòssils en edificis del sector residencial

Edificis, equipaments/instal·lacions

Consum total d'electricitat en edificis del sector residencial Electricitat produïda en instal·lacions locals Potència instal·lada (kWp) de solar fotovoltaica en àmbit privat (domèstic i/o terciari)* Producció local d’energia Superfície (m2) de solar tèrmica instal·lada en àmbit privat (domèstic i/o terciari) *

Calefacció i refrigeració urbanes Consum de biomassa de la instal·lació*

Contractació pública de productes i serveis Núm. de contractes que inclouen criteris de sostenibilitat * Participació ciutadana Nombre de bonificacions per millores d'eficiència energètica*

Nombre de bonificacions per autocompostatge i/o aportacions a la deixalleria* Altres (residus) % de recollida de la FORM i de les diferents fraccions

Font: Elaboració pròpia a partir de la guia Cómo desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010.

* Indicadors proposats per l’equip redactor.

Aquests indicadors s’hauran de definir i descriure amb més detall un cop la Comissió Europea hagi publicat la guia específica sobre el seguiment i la presentació dels informes.

119

9. Proposta de pla d’inversions Aquest pla d’inversions identifica, pel període 2012-2020, les accions que caldrà dur a terme per tal d’assolir l’objectiu i el cost associat. Les accions es divideixen en dos períodes: curt termini (2013-2015) i llarg termini (2015-2020), així com d’aplicació contínua en el temps. L’informe d’implantació del PAES haurà d’actualitzar aquest pla d’inversions. La taula següent recull les accions identificades pel PAES en funció de la previsió del seu període d’implantació. Taula 9.1. Síntesi del pla d’inversions.

Termini Nombre d’accions

Cost inversió privada (€)

Cost Ajuntament (€) Cost total (€)

Curt termini (2013-2015) 40 424.000,00 427.095,05 851.095,05

Llarg termini (2015- 2020) 38 0,00 1.494.584,74 1.494.584,74

Total pendent execució 2.345.679,79

Font: Elaboració pròpia. Per a cada acció s’indiquen els aspectes clau següents:

� Cost total (IVA inclòs) � Cost d’abatiment de l’acció � Període d’amortització � Cost de la inversió privada (IVA inclòs) � Cost de l’ajuntament (IVA inclòs) � Possibles vies de finançament per fer front al cost de l’acció/inversió

Curt termini (2013-2015)

Acció

Cost d’abatiment

(€/tn CO 2 estalviada)

Període d’amortització

(any)

Possibles vies de

finançament

Cost inversió privada

(€)

Cost Ajuntament

(€)

Cost total (€)

Identificar un responsable de la gestió energètica dels equipaments municipals.

0,00 0,0

Recursos propis, Ajuts Diputació de

Girona, ICAEN

0,00 0,00 0,00

Elaboració d'un protocol de configuració eficient dels equips ofimàtics

0,00 0,0


Girona, ICAEN

0,00 0,00 0,00

Implantació i manteniment d'un sistema comptabilitat energètica i assesorament en matèria d'eficiència i estalvi energètic de l'Agència Local de l'Energia d'Osona

1,44 1,5


Girona, ICAEN

0,00 2.035,00 2.035,00

Instal·lació de mesuradors de consum elèctric a les dependències per realitzar petites auditories energètiques

2,48 6,5


Girona, ICAEN

0,00 1.660,00 1.660,00

120

Acció

Cost d’abatiment



(any)

Possibles vies de

finançament


(€)

Cost Ajuntament

(€)

Cost total (€)

Elaborar un Programa manteniment edificis i equipaments municipals

- 2,8


Girona, ICAEN

0,00 2.546,30 2.546,30

Millora de l'envolvent (tancaments, façana i/o coberta) dels edificis públics per millorar la qualificació energètica de l'edifici.

16,55 37,5


Girona, ICAEN

0,00 269.276,75 269.276,75

AJUNTAMENT. Instal·lar un detector de presència a l'enllumenat de l'ascensor

1.782,00 4,7


Girona, ICAEN

0,00 60,00 60,00

AJUNTAMENT. Instal·lació de regletes o altres equips per eliminar els consums vampir dels equips elèctrics/electrònics

207,60 0,5


Girona, ICAEN

0,00 70,00 70,00

AJUNTAMENT. Aglutinar comptadors elèctrics

0,00 1,3


Girona, ICAEN

0,00 240,00 240,00

CAN TORRENT: Instal·lació d'una electrovàlvula al sistema de calefacció

0,00 9,0


Girona, ICAEN

0,00 150,00 150,00

CAN TORRENT: Substitució dels termòstats actuals per termòstats programables

0,00 0,9


Girona, ICAEN

0,00 200,00 200,00

CAN TORRENT: Eliminar les infiltracions de la porta principal

0,00 6,0


Girona, ICAEN

0,00 20,00 20,00

CAN TORRENT: Instal·lació de detectors de presència a les escales

9.504,01 25,0


Girona, ICAEN

0,00 120,00 120,00

CAN TORRENT: Instal·lació de regletes o altres equips per eliminar els consums vampir dels equips elèctrics/electrònics

55,00 0,1


Girona, ICAEN

0,00 40,00 40,00

CAN SIÀ: Canvi de sistema de calefacció: estufa pèl·let -165,24 2,8


Girona, ICAEN

0,00 5.000,00 5.000,00

CAN SIÀ: Instal·lació de regletes o altres equips per eliminar els consums vampir dels equips elèctrics/electrònics

170,75 0,4


Girona, ICAEN

0,00 25,00 25,00

CAN SIÀ: Omplir neveres casal avis amb ampolles aigua

0,00 0,0


Girona, ICAEN

0,00 0,00 0,00

121

Acció

Cost d’abatiment



(any)

Possibles vies de

finançament


(€)

Cost Ajuntament

(€)

Cost total (€)

CAMP DE FUTBOL: Revisió de la bomba del sistema d'aigua calenta sanitària (ACS)

597,00 1,6


Girona, ICAEN

0,00 300,00 300,00

CAMP DE FUTBOL: Determinar un calendari periòdic de manteniment de l'escalfador d'ACS.

0,00 0,0


Girona, ICAEN

0,00 0,00 0,00

CAMP DE FUTBOL: Aïllar els tubs de l'ACS en el seu pas pels vestidors.

6.971,00 60,4


Girona, ICAEN

0,00 20,00 20,00

PAVELLÓ: Reprogramació del sistema de calefacció per reduir hores de funcionament

0,00 0,0


Girona, ICAEN

0,00 0,00 0,00

PAVELLÓ: Instal·lació d'un nou pou per les bombes geotèrmiques (3a fase del projecte)

332,63 37,4


Girona, ICAEN

0,00 8.437,00 8.437,00

PAVELLÓ: Instal·lar un sistema de telecontrol per modificar els horaris de funcionament del sistema de climatització

3.898,13 10,2


Girona, ICAEN

0,00 4.500,00 4.500,00

ESPAI MONTSENY (CCEN): Aplicar protocol parada / engegada equips i enllumenat

0,00 0,0


Girona, ICAEN

0,00 0,00 0,00

ESPAI MONTSENY (CCEN): Sectoritzar els col·lectors d'aigua del terra radiant de la planta baixa i planta primera per regular independentment cada sala i instal·lació d'un sistema de telecontrol i telemesura

4.192,21 8,1


Girona, ICAEN

0,00 12.810,00 12.810,00

ESPAI MONTSENY (CCEN): Considerar la reducció de consum de les bombes de calor fora de les hores d'ús

-- 0,0


Girona, ICAEN

0,00

inclòs a control

centralitzat del clima

inclòs a control centralitzat del

clima

ESPAI MONTSENY (CCEN): Aturar la bomba d'impulsió del terra radiant fora d'hores d'ús

-- 0,0


Girona, ICAEN

0,00

inclòs a control

centralitzat del clima

inclòs a control centralitzat del

clima

ESPAI MONTSENY (CCEN): Sala Montseny. Opció 2: Instal·lació de detectors de presència a la Sala Montseny (planta 1) i canvi de focus halògens

732,83 1,9


Girona, ICAEN

0,00 132,00 2.132,00

ESPAI MONTSENY (CCEN): Sala Bruixes. Opció 2: Instal·lació de detectors de presència a la Sala Projeccions (planta 1) i canvi de focus halògens

986,84 2,6


Girona, ICAEN

0,00 90,00 1.008,00

122

Acció

Cost d’abatiment



(any)

Possibles vies de

finançament


(€)

Cost Ajuntament

(€)

Cost total (€)

ESPAI MONTSENY (CCEN): Instal·lació de regletes per desconnectar equips

452,90 1,2


Girona, ICAEN

0,00 15,00 15,00

Promocionar la realització de visites d'avaluació energètica pels habitatges

555,85 -


Girona, ICAEN

18.000,00 0,00 18.000,00

Foment de la instal.lació de calderes de biomassa als habitatges privats de manera individual o en district heating

-157,75 14,0


Girona, ICAEN

150.000,00 11.000,00 161.000,00

Reducció de la potència instal•lada de l'enllumenat (aplicació del Pla municipal d’adequació de la il•luminació exterior considerant les noves tecnologies)

2.121,68 7,4


Girona, ICAEN

0,00 79.900,00 79.900,00

Reducció de la potència instal•lada de l'enllumenat amb reducció de flux

1.817,42 6,4


Girona, ICAEN

0,00 11.970,00 11.970,00

Millora tecnològica dels vehicles de transport privat

699,82 -


Girona, ICAEN

256.000,00 6.000,00 262.000,00

Implantació de mesures de "mobilitat suau": camins escolars, carrers per vianant

160,65 -


Girona, ICAEN

0,00 9.500,00 9.500,00

Bonificació de l'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM) dels vehicles de baixes emissions de GEH

0,00 -


Girona, ICAEN

0,00 0,00 0,00

Promoure els ajuts existents per canvi de finestres i renovació d'electrodomèstics entre els ciutadans.

0,00 -


Girona, ICAEN

0,00 0,00 0,00

Realitzar una campanya de compra d'energia verda a les llars i serveis

0,00 -


Girona, ICAEN

0,00 0,00 0,00

Programa d'eficiència i estalvi energètic a les escoles: programa Desendolla't a l'escola Els Castanyers

540,34 0,2

Recursos propis, Ajuts

Consell Comarcal d’Osona,

Diputació de Girona, ICAEN

0,00 1.200,00 1.200,00

TOTAL 424.000,00 427.095,05 851.095,05

123

Llarg termini (2015-2020)

Acció

Cost d’abatiment



(any)

Possibles vies de

finançament


(€)

Cost Ajuntament

(€)

Cost total (€)

Elaboració d'una ordenança de construcció sostenible que millori i promicioni aspectes d'eficiència energètica

0,00 -


Girona, ICAEN

0,00 0,00 0,00

Millora de l'eficiència energètica dels sistemes de reg

7,10 18,6


Girona, ICAEN

0,00 4.600,00 4.600,00

AJUNTAMENT. Substitució de l'enllumenat interior per altre de més eficient a mesura que s'acabi la seva vida útil (hal·lògens i balast fluorescents)

1.558,03 4,1


Girona, ICAEN

0,00 480,00 480,00

AJUNTAMENT. Instal·lació de doble vidre als pricipals tancaments

1.655,92 5,1


Girona, ICAEN

0,00 5.220,00 5.220,00

AJUNTAMENT. Instal·lació d'un sistema de telecontrol per a al climatització

2.721,09 8,4


Girona, ICAEN

0,00 4.000,00 4.000,00

CAN TORRENT: Millora de la sectorització de l'enllumenat i quadres de gestió

3.208,34 8,4


Girona, ICAEN

0,00 800,00 800,00

CAN TORRENT: Instal·lació d'un sistema de Telecontrol per a la climatització

0,00 9,0


Girona, ICAEN

0,00 3.000,00 3.000,00

CAN SIÀ: Instal·lació de termostats programables al dispensari

312,50 5,0


Girona, ICAEN

0,00 200,00 200,00

CAN SIÀ: Instal·lació de doble vidre als pricipals tancaments del Casal d'avis

2.919,84 7,7


Girona, ICAEN

0,00 3.792,00 3.792,00

CAN SIÀ: Substitució de l'enllumenat interior per altre de més eficient a mesura que s'acabi la seva vida útil

6.187,50 16,2


Girona, ICAEN

0,00 990,00 990,00

PAVELLÓ: Substitució de l'enllumenat interior per altre de més eficient a mesura que s'acabi la seva vida útil (hal·lògens i balast fluorescents)

5.699,02 15,0


Girona, ICAEN

0,00 225,00 225,00

PAVELLÓ: Instal·lació d'una doble porta d'entrada amb tancaments mecànics i sistema per evitar infiltracions d'aire.

3.057,36 8,0


Girona, ICAEN

0,00 4.500,00 4.500,00

124

Acció

Cost d’abatiment



(any)

Possibles vies de

finançament


(€)

Cost Ajuntament

(€)

Cost total (€)

ESPAI MONTSENY (CCEN): Canvi d'enllumenat interior.

2.165,35 10,6


Girona, ICAEN

0,00 3.168,00 3.168,00

ESPAI MONTSENY (CCEN): Canvi d'enllumenat exterior. 9.321,73 24,5


Girona, ICAEN

0,00 3.150,00 3.150,00

ESPAI MONTSENY (CCEN): Canvi de les vàlvules dels radiadors del Jardí d'infància.

777,78 0,2


Girona, ICAEN

0,00 210,00 210,00

ESPAI MONTSENY (CCEN): Reducció de les filtracions d'aire.

3.250,94 7,2


Girona, ICAEN

0,00 1.723,00 1.723,00

ESPAI MONTSENY (CCEN): Canvi caldera per una caldera de biomassa forestal.

9.484,62 29,5


Girona, ICAEN

0,00 142.400,00 142.400,00

ESPAI MONTSENY (CCEN): Sala Montseny. Opció 2: Instal·lació de detectors de presència a la Sala Montseny (planta 1) i canvi de focus halògens

732,83 1,9


Girona, ICAEN

0,00 2.132,00 2.132,00

ESPAI MONTSENY (CCEN): Sala Bruixes. Opció 2: Instal·lació de detectors de presència a la Sala Projeccions (planta 1) i canvi de focus halògens

986,84 2,6


Girona, ICAEN

0,00 1.008,00 1.008,00

ESPAI MONTSENY (CCEN): Reducció potència contractada - 0,0


Girona, ICAEN

0,00 15,00 15,00

ESPAI MONTSENY (CCEN): Modificar la xarxa d'internet per funcionar mitjançant un únic router

3.720,24 9,7


Girona, ICAEN

0,00 100,00 100,00

ESPAI MONTSENY (CCEN): Instal·lar un ventilador exterior-interior a la sala del rack per donar suport en el refredament dels equips electrònics.

4.912,71 12,8


Girona, ICAEN

0,00 917,30 917,30

ESPAI MONTSENY (CCEN): Instal·lar ventiladors al sostre a sala bruixes per evitar l'acumulació de l'aire calent a la part superior

3.761,31 16,7


Girona, ICAEN

0,00 3.228,11 3.228,11

ESCOLA ELS CASTANYERS: Instal·lació d'un sistema de telecontrol i telemesura de control de la climatització i altres elements

- 6,4


Girona, ICAEN

0,00 1.200,00 1.200,00

125

Acció

Cost d’abatiment



(any)

Possibles vies de

finançament


(€)

Cost Ajuntament

(€)

Cost total (€)

Promoure l'estalvi en els comerços i realizar petites auditories energètiques

89,06 -


Girona, ICAEN,

Recursos privats

0,00 9.120,00 9.120,00

Instal·lació de mesuradors de consum elèctric i tèrmic a tots els habitatges de nova construcció.

0,00 -


Girona, ICAEN,

Recursos privats

0,00 0,00 0,00

Substitució dels vehicles municipal per vehicles de menys emissions de gasos d'efecte hivernacle.

35.327,19 75,0


Girona, ICAEN

0,00 40.000,00 40.000,00

Promoure l'ús més eficient dels vehicles entre la població i treballadors de l'ajuntament (realitzar cursos de conducció eficient)

197,15 -


Girona, ICAEN

0,00 7.163,00 7.163,00

Implantar una xarxa de punts de recàrrega vehicles elèctrics al municipi

808,57 -


Girona, ICAEN

0,00 4.000,00 4.000,00

Adequació de carrers, senyalitzacions i aparcaments segurs per a bicicletes

34.926,58 0,0


Girona, ICAEN

0,00 18.800,00 18.800,00

Elaboració d'una ordenaça municipal per a la regulació i foment de les instal·lacions fotovoltaiques i de solar tèrmica d'autoconsum.

820,78 0,0


Girona, ICAEN

0,00 2.500,00 2.500,00

Instal·lació FOTOVOLTAICA i MINIEÒLICA en teulades municipals per autoconsum o balanç net.

5.144,03 13,5


Girona, ICAEN,

Empreses de Serveis

Energètics

0,00 918.750,00 918.750,00

AJUNTAMENT. Substitució de la caldera actual per una de biomassa forestal amb estella i instal·lació d'una xarxa de calor per usuaris privats

-69,39 16,6


Girona, ICAEN,

Empreses de Serveis

Energètics

0,00 300.000,00 300.000,00

126

Acció

Cost d’abatiment



(any)

Possibles vies de

finançament


(€)

Cost Ajuntament

(€)

Cost total (€)

Inclusió de criteris d'estalvi i l'eficiència energètica i la inclusió d'energies renovables en els nous desenvolupaments urbans (no vinculats al transport)

0,00 0,0


Girona, ICAEN

0,00 0,00 0,00

Bonificacions fiscals en la llicència d'obres per la millora en l'eficiència energètica o implantació d'energies renovables

209,32 -


Girona, ICAEN

0,00 120,00 120,00

Campanya ambiental per al foment de l'estalvi i eficiència energètica, la prevenció i reducció de residus i l'estalvi de l'aigua potable.

309,62 -


Girona, ICAEN

0,00 6.223,33 6.223,33

Bonificació en l'impost de residus de les persones realitzen compostatge domèstic i/o fan ús periòdica de la deixalleria

612,51 -


Girona, ICAEN

0,00 600,00 600,00

Realitzar un curs de formació per a l'ús racional de l'energia als treballadors municipals.

490,35 0,8


Girona, ICAEN

0,00 250,00 250,00

TOTAL 0,00 1.494.584,74 1.494.584,74

127

10. Annexos

Annex I – SEAP Template

1) Overall CO2 emission reduction target 24,8 (%) by 2020

Please tick the corresponding box:

2) Long-term vision of your local authority (please include priority areas of action, main trends and challenges)

3) Organisational and financial aspects

More information: www.eumayors.eu.

Planned measures for monitoring and follow up Presenting a report of implementation of the SEAP (every two years) and a report of action SEAP (every four years), according to the indicators proposed by Diputació de Girona (or determined by the Commission).

Involvement of stakeholders and citizens Have been conducted two areas of participation: governing team/employees of the Council and the citizens

Overall estimated budget

Foreseen financing sources for the investments within your action plan Viladrau budget, European funds, Spanish and Catalan government funds

Instructions

Sustainable Energy Action Plan (SEAP) template

This is a working version for Covenant signatories to help in data collection. However the on-line SEAP template

available in the Signatories’ Corner (password restricted area) at: http://members.eumayors.eu/

is the only REQUIRED template that all the signatories have to fill in at the same time when submitting the SEAP in their own (national) language.

OVERALL STRATEGY

DISCLAIMER: The sole responsibility for the content of this publication lies with the authors. It does not necessarily reflect the opinion of the European Communities. The European Commission is not responsible for any use that may be made of the information contained therein.

Absolute reduction

Go to the second part of the SEAP template -> dedicated to your Baseline Emission Inventory!

Total: 2.723.184,29€ ( executed: 377.504,50€; slope: 2.345.679,79€ )

Per capita reduction

The sectors with higher GHG emissions (PAES field) in the area are transportation (48%), the domestic sector (25%) and services-without town council (13%). The emissions of the council were a 4%. The transport sector is in this sector where the greatest challenges of reducing

emissions, especially for the low capacity of the small size municipality to influence in this sector. The Action Plan includes 78 actions.

Coordination and organisational structures created/assigned The Mayor assumes the coordination of technical support executive

Staff capacity allocated 1 (partial)

?

1) Inventory year 2005

2) Emission factors


Emission reporting unit


Instructions

BASELINE EMISSION INVENTORY


For Covenant signatories who calculate their CO2 emissions per capita, please precise here the number of inhabitants during the inventory year: 982

Standard emission factors in line with the IPCC principles

LCA (Life Cycle Assessment) factors

CO2 emissions

CO2 equivalent emissions

?

3) Key results of the Baseline Emission Inventory

Green cells are compulsory fields

Natural gas Liquid gas Heating Oil Diesel Gasoline Lignite CoalOther fossil

fuelsPlant oil Biofuel

Other

biomass

Solar

thermalGeothermal

BUILDINGS, EQUIPMENT/FACILITIES AND INDUSTRIES:Municipal buildings, equipment/facilities 92,09 75,95 97,61 265,65

Tertiary (non municipal) buildings, equipment/facilities 1091,06 167,41 938,60 2197,07

Residential buildings 2831,20 541,66 1977,63 5350,49

Municipal public lighting 258,76 258,76

Industries (excluding industries involved in the EU Emission trading

scheme - ETS)

Subtotal buildings, equipments/facilities and industries 4273,11 0 0 785,02 3013,84 8071,97

TRANSPORT:Municipal fleet 78,29 78,29Public transport 0,00

Private and commercial transport 8653,08 2512,13 11165,22

Subtotal transport 8731,3698 2512,132 11243,50

Total 4273,109 0 0 785,02 3013,84 8731,3698 2512,132 0 0 0 0 0 0 0 0 19315,47

Municipal purchases of certified green electricity (if any) [MWh]:

CO2 emission factor for certified green electricity purchases (for

LCA approach):

B. CO2 or CO2 equivalent emissions

Natural gas Liquid gas Heating Oil Diesel Gasoline Lignite CoalOther fossil

fuelsBiofuel Plant oil

Other

biomass

Solar

thermalGeothermal

BUILDINGS, EQUIPMENT/FACILITIES AND INDUSTRIES:

Municipal buildings, equipment/facilities 44,20 17,24 26,06 87,50

Tertiary (non municipal) buildings, equipement/facilities 524,34 38,00 250,61 812,95

Residential buildings 1360,21 122,96 528,03 2011,19

Municipal public lighting 124,21 124,21


scheme - ETS) 0,00Subtotal buildings, equipments/facilities and industries 2052,96 0,00 0,00 178,20 804,70 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 3035,86

TRANSPORT:Municipal fleet 20,91 20,91Public transport 0

Private and commercial transport 2310,37 625,52 2935,89

Subtotal transport 2331,28 625,5208 2956,80

OTHER:

Waste management 150,43

Waste water management

Please specify here your other emissions

Total 6143,08

Corresponding CO2-emission factors in [t/MWh] 0,480 0,202 0,227 0,267 0,267 0,249 0 0 0

CO2 emission factor for electricity not produced locally [t/MWh]

Please note that for separating decimals dot [.] is used. No thousand separators are allowed.

Grey fields are non editable


Category

CO2 emissions [t]/ CO2 equivalent emissions [t]

Electricity Heat/cold

Fossil fuels Renewable energies

Total

Category

FINAL ENERGY CONSUMPTION [MWh]

Electricity Heat/cold

Fossil fuels Renewable energies

Total

A. Final energy consumption

C. Local electricity production and corresponding CO2 emissions

Natural gas Liquid gas Heating oil Lignite Coal

Wind power

Hydroelectric power

Photovoltaic 4,273 2,05

Combined Heat and Power

Other

Please specify: _________________

Total

D. Local heat/cold production (district heating/cooling, CHPs…) and corresponding CO2 emissions

Natural gas Liquid gas Heating oil Lignite Coal


District Heating plant(s)

Other

Please specify: _________________

Total

4) Other CO2 emission inventories

DISCLAIMER: The sole responsibility for the content of this publication lies with the authors. It does not necessarily reflect the opinion of the European Communities. The European Commission is not responsible for any use that may be made of the information contained therein.



Corresponding CO2-

emission factors for

heat/cold production in

[t/MWh]

Energy carrier input [MWh]

Fossil fuelsWaste Plant oil

Locally generated heat/cold

Locally

generated

heat/cold

[MWh]

Other

biomass

Other

renewableother

CO2 / CO2-

eq

emissions

[t]


Fossil fuels

Locally generated electricity

(excluding ETS plants , and all plants/units > 20 MW)

Locally

generated

electricity

[MWh]

Corresponding CO2-

emission factors for

electricity production in

[t/MWh]

0,480

Energy carrier input [MWh]CO2 / CO2-

eq

emissions

[t]Steam Waste Plant oil other

Other

renewable

If other inventory(ies) have been carried out, please click here ->

Otherwise go to the last part of the SEAP template -> dedicated to your Sustainable Energy Action Plan

Other

biomass

1) Title of your Sustainable Energy Action Plan

Date of formal approval 13/02/2013 Authority approving the plan

2)

Green cells are compulsory fields

SECTORS

& fields of action

Expected

energy

saving per

measure

[MWh/a]

Expected

renewable

energy

production

per measure

[MWh/a]

Expected

CO2

reduction

per

measure

[t/a]

Energy

saving

target

per sector

[MWh]

in 2020

Local

renewable

energy

production

target

per sector

[MWh]

in 2020

CO2

reduction

target

per sector [t]

in 2020

BUILDINGS, EQUIPMENT / FACILITIES & INDUSTRIES: 875,64 303,77 419,04

Municipal buildings, equipment/facilities

1.1.1

13,62788

1.1.2 0,63

1.1.3 3,23098

1.1.4 1,39631

1.1.5

75,236832

1.1.6 5,92635

1.1.7

89,26899

1.1.8 1,35

1.1.10 0,6405

1.1.11

11,8065

1.1.12 0,07

1.1.13 0,701

1.1.14 0

1.1.15 5,51

1.1.16

0,555825

1.1.17

7,78155

1.1.18

0,111165

1.1.19

0,02625

1.1.20 1,512

1.1.21 0,5184

1.1.22 11,12

1.1.23 0

1.1.24

1,335712

1.1.25 2,7

1.1.26 0,3044

1.1.27

0,33372

1.1.28 0,036

1.1.29

1,04472

1.1.1 0

1.1.2 0

1.1.3 0

1.1.4 0

1.1.5 0

1.1.6 0

1.1.7 0

1.1.8 0

1.1.10 0

1.1.11 0

1.1.12 0

1.1.13 0

1.1.14 0

1.1.15 0

1.1.16 0

1.1.17 0

1.1.18 0

1.1.19 0

1.1.20 0

1.1.21 0

1.1.22 0

1.1.23 0,18

1.1.24 0

1.1.25 0

1.1.26 0

1.1.27 0

1.1.28 0

1.1.29 0

1.1.30 0

1.1.31 0

1.1.32 0

1.1.33 0

1.1.34 0

1.1.35 0

1.1.36 0

1.1.37 0

1.1.38 0

1.1.39 0

1.1.40 0

1.1.1

5,90424396

1.1.2 0,3024

1.1.3

1,41225852

1.1.4

0,6702288

1.1.5

20,088234144

1.1.6 0

1.1.7

16,2717399

1.1.8 0,648

1.1.10

0,3080805

1.1.11

3,1523355

1.1.12 0,03367

1.1.13

0,337181

1.1.14 0

1.1.15 1,47

1.1.16 0

1.1.17 0

1.1.18 0

1.1.19

0,01262625

1.1.20

0,727272

1.1.21

0,2493504

1.1.22 0

1.1.23 8,658

1.1.24 0,64

1.1.25 1,2987

1.1.26

0,1464164

1.1.27 0,16

1.1.28

Tertiary (non municipal) buildings, equipment/facilities 1.2.1 272,15 1.2.1 0 1.2.1 102,40

Residential buildings

1.3.1

24,2932184

1.3.2

67,464392260

6925

1.3.3 36,1119

1.3.1 0

1.3.2 0

1.3.3 204,6341

1.3.1

8,9604973128

1.3.2

32,3829082851

324

1.3.3

64,279182

Municipal public lighting

1.4.1 78,456

1.4.2 13,7214

1.4.1 0

1.4.2 0

1.4.1 37,66

1.4.2 6,59


scheme - ETS) & Small and Medium Sized Enterprises (SMEs)

Estimated costs

per action/measure

Instructions

SUSTAINABLE ENERGY ACTION PLAN OF VILADRAU

Ple municipal

Key elements of your Sustainable Energy Action Plan

KEY actions/measures

per field of action

Responsible

department, person or

company (in case of

involvement of 3rd

parties)

Implementation [start

& end time]

1.2.1 Promoting savings in energy auditing and do small businesses Technical Architect council 1.2.1 2015-2020 1.2.1 9120 €

1.3.1 Installation of power consumption and heat meters for all new dwellings.

1.3.2 Promote conducting assessment visits by energy homes

1.3.3 Encouraging the installation of biomass boilers in private houses

individually or in district heating

1.1.1 Identify a responsible energy management of municipal facilities.

1.1.2 Development of a protocol setting efficient office equipment.

1.1.3 Implementation and maintenance of a system and energy accounting

advice regarding energy efficiency and saving of the Local Agency Energy Osona

1.1.4 Installation of measuring power consumption on the premises to carry out

small energy audits

1.1.5 Development of a Sustainable Building Ordinance promicioni issues and

improve energy efficiency

1.1.6 Develop a program maintenance buildings and municipal facilities

1.1.7 Improving the envelope of public buildings to improve the energy rating of

the building.

1.1.8 Improving the energy efficiency of irrigation systems

1.1.10 AJUNTAMENT. Replacing the interior lighting with more efficient ones as

the end of its useful life

1.1.11 AJUNTAMENT. Installing double glazing at the principal exterior

1.1.12 AJUNTAMENT. Install a presence detector lighting in the elevator

1.1.13 AJUNTAMENT. Install terminals or other equipment to remove the

vampire consumption of electrical / electronic

1.1.14 AJUNTAMENT. Together electric meters

1.1.15 AJUNTAMENT. Installation of a remote control system for the air

1.1.16 CAN TORRENT: Installation of a solenoid heating system

1.1.17 CAN TORRENT: Replacing the current thermostats for programmable thermostat

1.1.18 CAN TORRENT:Remove the front door infiltration

1.1.19 CAN TORRENT: Install detectors on the stairs

1.1.20 CAN TORRENT: Install terminals or other equipment to eliminate the vampire consumption of electrical / electronic

1.1.21 CAN TORRENT: Improved lighting zoning and management frames

1.1.22 CAN TORRENT: Installation of a remote control system for air conditioning

1.1.23 CAN SIÀ: Change heating system: pellet stove

1.1.24 CAN SIÀ: Install programmable thermostats to clinic

1.1.25 CAN SIÀ:Installing double glazing at the principal exterior of the House nursing

1.1.26 CAN SIÀ: Installing terminals or other equipment to remove the vampire consumption of electrical equipment / electronic

1.1.27 CAN SIÀ: Replacing the interior lighting with more efficient ones as they finished their useful life

1.1.28 CAN SIÀ: Fill bottles with water coolers grandparents house

1.1.29 CAMP DE FUTBOL: Reviewing pump hot water system (DHW)

1.1.30 CAMP DE FUTBOL: Determine a schedule periodic maintenance heater ACS.

1.1.31 CAMP DE FUTBOL: Insulate the hot water pipes passing through the locker room.

1.1.32 PAVELLÓ: Replacing the interior lighting with more efficient ones as they finished their useful life

1.1.33 PAVELLÓ: Installation of a double door with exterior and mechanical system to prevent air infiltration.

1.1.34 PAVELLÓ: Reprogramming the heating system to reduce operating hours

Technical Architect council

1.1.1 2013-2015

1.1.2 2013-2015

1.1.3 2013-2015

1.1.4 2013-2015

1.1.5 2015-2020

1.1.6 2013-2015

1.1.7 2013-2015

1.1.8 2015-2020

1.1.10 2015-2020

1.1.11 2015-2020

1.1.12 2013-2015

1.1.13 2013-2015

1.1.14 2013-2015

1.1.15 2015-2020

1.1.16 2013-2015

1.1.17 2013-2015

1.1.18 2013-2015

1.1.19 2013-2015

1.1.20 2013-2015

1.1.21 2015-2020

1.1.22 2015-2020

1.1.23 2013-2015

1.1.24 2015-2020

1.1.25 2015-2020

1.1.26 2013-2015

1.1.27 2015-2020

1.1.28 2013-2015

1.1.29 2013-2015

1.1.30 2013-2015

1.1.31 2013-2015

1.1.32 2015-2020

1.1.33 2015-2020

1.1.34 2013-2015

1.1.35 2013-2015

1.1.36 2013-2015

1.1.37 2015-2020

1.1.38 2015-2020

1.1.39 2015-2020

1.1.40 2015-2020

1.1.1 0 €

1.1.2 0 €

1.1.3 2035 €

1.1.4 1660 €

1.1.5 0 €

1.1.6 2546,3 €

1.1.7 269276,749948794 €

1.1.8 4600 €

1.1.10 480 €

1.1.11 5220 €

1.1.12 60 €

1.1.13 70 €

1.1.14 240 €

1.1.15 4000 €

1.1.16 150 €

1.1.17 200 €

1.1.18 20 €

1.1.19 120 €

1.1.20 40 €

1.1.21 800 €

1.1.22 3000 €

1.1.23 5000 €

1.1.24 200 €

1.1.25 3792 €

1.1.26 25 €

1.1.27 990 €

1.1.28 0 €

1.1.29 300 €

1.1.30 0 €

1.1.31 20 €

1.1.32 225 €

1.1.33 4500 €

1.1.34 0 €

1.1.35 8437 €

1.1.36 4500 €

1.1.37 3168 €

1.1.38 3150 €

1.1.39 210 €

1.1.40 1723 €


1.3.1 2015-2020

1.3.2 2013-2015

1.3.3 2013-2015

1.3.1 0 €

1.3.2 18000 €

1.3.3 161000 €

1.4.1 Reduction of installed power lighting (implementation of Plan adequacy of

municipal outdoor lighting considering new technologies)

1.4.2 Reduction of installed power lighting with reduced flow


1.4.1 2013-2015

1.4.2 2013-2015

1.4.1 79900 €

1.4.2 11970 €


Grey fields are non editable

SUSTAINABLE ENERGY ACTION PLAN

?

Other - please specify: __________________________________

______________________________________________________

TRANSPORT: 2249,04 0,00 476,47

Municipal fleet2.1.1 4,24

2.1.2 136,08

2.1.1 0

2.1.2 0

2.1.1 1,13

2.1.2 36,33

Public transport

Private and commercial transport 2.3.1

1863,3033707

8652

2.3.2

18,528048

2.3.4 2,016

2.3.5

224,87003363

6508

2.3.1 0

2.3.2 0

2.3.4 0

2.3.5 0

2.3.1 374,382

2.3.2

4,946988816

2.3.4 0,538272

2.3.5

59,1359315135

157


______________________________________________________

LOCAL ELECTRICITY PRODUCTION: 0,00 377,09 181,01

Hydroelectric power1: ___

2: ___

…

1: ___

2: ___

…

1: ___

2: ___

…

Wind power

Photovoltaic3.3.1 0

0

3.3.1 372,09375

5

3.3.1 178,605

2,4



______________________________________________________

LOCAL DISTRICT HEATING / COOLING, CHPs: 11,81 316,90 87,77

Combined Heat and Power1: ___

2: ___

…

1: ___

2: ___

…

1: ___

2: ___

…

District heating plant 4.2.1 11,8065 4.2.1 316,9035 4.2.1 87,76557

Other - please specify:__________________________________

______________________________________________________

2.3.1 Technological improvement of private vehicles

2.3.2 Establish a network of charging stations for electric vehicles in the

municipality

2.3.4 Suitability of streets, road signs and safe parking for bicycles

2.3.5 Implementation Measures "soft mobility": school zones, pedestrian streets

2.1.1 Replacement of vehicles for municipal vehicles lower emissions of

greenhouse gases.

2.1.2 To promote the more efficient use of vehicles among the population and

workers council (efficient driving courses)Technical Architect council

2.1.1 2015-2020

2.1.2 2015-2020

2.1.1 40000 €

2.1.2 7163 €


2.3.1 2013-2015

2.3.2 2015-2020

2.3.4 2015-2020

2.3.5 2013-2015

2.3.1 262000 €

2.3.2 4000 €

2.3.4 18800 €

2.3.5 9500 €

3.3.1 Installing small wind and photovoltaic roofs on municipal consumption or

net balance.

Done 6: Photovoltaic installation on PAVELLÓ (networking)

Action 1: ____________

Action 2: ____________

…

1: ____________

2: ____________

…

1: ____________

2: ____________

…

1: ____________

2: ____________

…

1: ____________

2: ____________

…

1: ____________

2: ____________

…

1: ____________

2: ____________

…


3.3.1 2015-2020

2010

3.3.1 918750 €

22.500

4.2.1 AJUNTAMENT. Replacing the current boiler with a biomass forest fragment

and installation of a heat network for private users Technical Architect council 4.2.1 2015-2020 4.2.1 300000 €

Action 1: ____________

Action 2: ____________

…

LAND USE PLANNING: 103,36 74,70 81,48

Strategic urban planning 5.3.1 103,36

5.3.2 0

5.3.1 114,02

5.3.2 7,1

5.3.1 78,43

5.3.2 3,0459

Transport / mobility planning

Standards for refurbishment and new development


______________________________________________________

PUBLIC PROCUREMENT OF PRODUCTS AND SERVICES: 1,26 0,00 0,34

Energy efficiency requirements/standards 6.1.1 1,26 6.1.1 0 6.1.1 0,34

Renewable energy requirements/standards


______________________________________________________

WORKING WITH THE CITIZENS AND STAKEHOLDERS: 294,99 0,00 167,40

Advisory services1: ___

2: ___

…

1: ___

2: ___

…

1: ___

2: ___

…

Financial support and grants7.2.1 2,15

7.2.2 151,08

7.2.1 0

7.2.2 0

7.2.1 0,57

7.2.2 40,34

Awareness raising and local networking 7.3.1 53,51

7.3.2 32,21

7.3.3 0

7.3.4 0

7.3.1 0

7.3.2 0

7.3.3 196

7.3.4 0

7.3.1 20,10

7.3.2 8,60

7.3.3 94,08

7.3.4 0,98

Training and education7.4.1 1,85441

7.4.2 54,201

7.4.1 0

7.4.2 0

7.4.1 0,51

7.4.2 2,22


______________________________________________________

OTHER SECTOR(S) - Please specify: WASTE MANAGEMENT 0 0 111,5

Waste management 72,25

3,91

35,34

3536,10 1072,46 1525

3)

Direct link to the webpage dedicated to your SEAP (if any)

5.3.1 Inclusion criteria savings and energy efficiency and the inclusion of

renewable energy in new urban developments (transport unrelated)

5.3.2 Development of a sorting municipal regulation and promotion of

photovoltaic and solar thermal consumption.Technical Architect council

5.3.1 2015-2020

5.3.2 2015-2020

5.3.1 0 €

5.3.2 2500 €

6.1.1 Introduction of green procurement in the procurement of goods and

services in the Town Hall.Technical Architect council 6.1.1 2013-2020 6.1.1 0 €

7.4.1 Conduct a training course for the rational use of energy to municipal

workers.

7.4.2 Program efficiency and energy savings in schools: program Desendolla't in

Els Castanyers" school.

1: ____________

2: ____________

…

1: ____________

2: ____________

…

1: ____________

2: ____________

…

7.3.1 Environmental Campaign to encourage savings and energy efficiency,

preventing and reducing waste and saving water.

7.3.2 To promote the exchange of aid existing windows and renewal of

appliances among citizens.

7.3.3 Conduct a campaign to purchase green energy to homes and services

7.3.4 Reduction in tax waste people carry home composting and / or make use Technical Architect council

7.3.1 2015-2020

7.3.2 2013-2015

7.3.3 2013-2015

7.3.4 2015-2020

7.3.1 6223,33 €

7.3.2 0 €

7.3.3 0 €

7.3.4 600 €

7.2.1 Allowances tax planning permission for improvements in energy efficiency

and renewable energy implementation

7.2.2 Reduction of Tax Vehicle (IVTM) of vehicles with low greenhouse gas

emissionsTechnical Architect council

7.2.1 2015-2020

7.2.2 2013-2015

7.2.1 120 €

7.2.2 0 €

TOTAL:


7.4.1 2015-2020

7.4.2 2013-2015

7.4.1 250 €

7.4.2 1200 €

Done 7: Door to Door Installation selective collection of municipal organic waste

(biowaste)

Done 8: Implementation and promotion of home composting in the municipality.

Done 9: Implementation of separate collection door to door multi-fraction (paper

/ cardboard packaging) Technical Architect council

2005

2005-2012

2005-2007

Web address

DISCLAIMER: The sole responsibility for the content of this publication lies with the authors. It does not necessarily reflect the opinion of the European Communities. The European Commission is not responsible for any use that may be made of the informat


Annex II - Resultats VEPE

Annex II. Fitxes de les valoracions energètiques preliminars d’edificis i equipaments/instal·lacions municipals (VEPE)

- VEPE ADM01 AJUNTAMENT

- VEPE EQU03 CAN TORRENT

- VEPE EQU01-02 CAN SIÀ (CASAL I DISPENSARI)

- VEPE ESP02 CAMP DE FUTBOL

- VEPE ESP03 PAVELLÓ

Número 3

Adreça:

Consum 2011 Energia

Elèctric 17447

Gasoil 78710

2

3

2

1

2

ADM01 AJUNTAMENT

Cost (IVA incl.)

3781,28

6854,29 Data de la visita: 08/01/2013

DADES BÀSIQUES

AVDA BANCELLS I MORATÓ. 3

Superfície: 615

Any de construcció: 1915

Ocupació mitjana: baixa

SISTEMA DE CLIMATITZACIÓ

CLIMATITZACIÓ Calefacció Refrigeració ACS

Tecnologia existent caldera gasoil ------

Consum elèctric mitjà -----

Consum tèrmic alt -----

AVALUACIÓ MITJANÇANT INDICADORS

Indi

cado

rs

Grau de gestió i control (IGGC)

Tecnologia de climatització (ITC)

Envolupant (IE)

Operació dels equips (IGOA)

Intensitat d’ús dels equips (IIUC)

Descripció

Edifici de l'any 1915 aïllat. Consta d'una part central amb tres plantes (P0 baixos, P1 Oficines i P2 Arxiu) i dues ales laterals (esquerra - Casa Mestre) i dreta (Col·legi). Durant l'any 2011-2012 es va instal·lar un ascensor. La calefacció funciona amb una caldera ROCA de l'any 1987 de 116,3 kW i un 89% de rendiment, i els elements emissors són radiadors. El cremador és un ROCA Crono 20-L de 118,5-237 kW (amb un consum de 20-20 kg/h). Hi ha 5 circuits de calefacció, 2 per l'ajuntaement i 3 per l'escola-casa mestre. Els de l'ajuntament un és per la planta baixa i un altre per les oficines, tots dos controlats per un termòstat programable. L'aïllament de les conduccions és correcte. Té uns 4 treballadors de forma constant i 2 que treballen 2 cops per setmana. L'edifici té un ús d'unes 30-35 h/setmanals i unes 1750 hores anuals aproximadament. Tancaments: a les oficines són de vidre simple, sense persiana ni voladís. A la finestra de l'arxiu hi ha un vidre trencat (visible des de l'escala d'accés, seria recomanable canviar-lo, donat que hi ha infiltracions d'aire.

Recomanacions

La caldera té més de 25 anys, pel que el seu rendiment probablement hagi baixat en tot aquest temps. Seria recomanable doncs programar un canvi de caldera així com un canvi de combustible utilitzat. Durant la visita s'ha reprogramat el termòstat de la planta baixa i el de les oficines. El de la planta baixa s'ha baixat a 16ºC (estava a 19ºC) i s'ha comprovat posteriorment que hi ha bona temperatura de confort. La de les oficines s'ha ajustat a l'horari d'ús. Tancaments: es recomanaria subtituïr els actuals per uns de vidre doble i substituïr el vidre de l'arxiu.

IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

3

2

1,33

SISTEMA D'ENLLUMENAT

ZONES Alta ocupació Espais comuns Baixa ocupació

Tecnologia enllumenat Hal·lògensFluorescents balast

ferromagnèticFluorescents balast

ferromagnètic

Ús de llum natural alt alt mitjà

Sistema de regulació Interruptors Interruptors Interruptors

Indi

cado

rs

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia d'enllumenat (ITE)

Intensitat d'ús (IIU)

Descripció

Gestió: hi ha un bon ús de l'enllumenat tot i que no hi ha cap responsable designat amb aquesta funció. Tecnologia: alguns despatxos d'alt ús amb hal·lògens de 50W (Despatx secretària i oficina recaptació), amb un total de 14 làmpades. També es detecta que el balast dels fluorescents existents són ferromagnètics.

Recomanacions

Designar un responsable de la gestió/observació de l'enllumenat, per poder vetllar per un ús eficient. Canviar els punts hal·lògens descrits (són els de més intensitat d'ús) i anar substituint els balasts actuals dels fluorescents per balasts electrònics o per LED a mida que s'hagin d'anar canviant (substitució per avaria o fina de vida útil).

ALTRES EQUIPS AMB CONSUM ELEVAT

Hi ha un ASCENSOR (amb un comptador independent), aquest resta amb el llum interior encès durant les hores actives de servei, pel que es recomana consultar amb l'empresa de manteniemnt posar un detector de presència. Hi ha altres equips com una fotocopiadora KONICA MINOLTA BIZHUB C200, i 4 equips ofimàtics amb un alt ús, sense gestió dels consums vampir (sense regleta ni altres equips o gestió que eliminin aquest consum). Es recomana que un gestor energètic (o els propis usuaris) desconnectin tots aquells aparells que sigui possible per evitar aquest consum en repòs.

Producció anual

PRODUCCIÓ D'ENERGIA

FONT ENERGÈTICA Potència instal·lada Any instal·lació

No n'hi ha. Hi ha un bon accès a les teulades laterals (ales laterals), que és de teula àrab

inclinada.

IGC

IIUITE

Aparell recollida dades: Envi-R

Període: 10/01/2013 a 4/02/2013

Caract.: Consum horari i valor màxim potència mensual.

Corba de consum global

Consum fora d'ús de l'equipament (franja rosada inferior)

Observacions:

L'equipament ha tingut un consum mig diari de 31,12 kWh/dia durant el període observat. Els consums es corresponen amb l'horari d'ús de l'equipament. Es detecta però una potència activa permanent de 550 W aprox. Aquest consum és probablement de l'enllumenat d'emergència i de consums vampírics dels equips ofimàtics principalment). Durant els caps de setmana s'observa una evolució d'acord amb el seu ús (oficina informació Parc natural, de 8:30 a 13:30 aprox.), i només hi ha uns pics que arriben a 1,6 kW deguts probablament a l'activació de la calefacció per regular la temperatura (bombes impulsió i caldera). Els dies de més consum corresponen principalment als divendres, amb uns 38 kWh/dia. La potència màxima mesurada ha estat de 4,3 kW. La potència contractada és de 6,6 kW, pel que es pot plantejar baixar la potència contractada.

ACCIONS DEL PAES RELACIONADES AMB L'EQUIPAMENT

1- Substitució de la caldera actual per una de biomassa forestal amb estella; 2- Identificació d'un responsable de gestió energètica; 3-Substitució de l'enllumenat interior per altre de més eficient a mesura que s'acabi la seva vida útil (hal·lògens i balast fluorescents); 4-Instal·lar un detector de presència a l'enllumenat de l'ascensor; 5-Instal·lació de regletes o altres equips per eliminar els consums vampir dels equips elèctrics/electrònics. 6-Instal·lació de doble vidre als pricipals tancaments; 7-Aglutinar comptadors elèctrics.

ANÀLISIS DELS CONSUMS

Corba en un cap de setmana.

Consum diari (kWh)

ADM01 AJUNTAMENT. ACCIONS VEPE


Estalvi d'energia estimat (MWh/any)

Producció d'energia estimada (MWh/any)

Estalvi d'emissions de CO2 estimat (tnCO2/any)

Estalvi econòmic (€)

Amortització (anys)

Edificis i equipaments/instal·lacions municipals ALEO ALEO

Substitució de la caldera actual per una de biomassa forestal amb estella i instal·lació d'una xarxa de calor per usuaris privats

300.000 0,00 328,71 87,77 4.847,19 30,95

Substitució de l'enllumenat interior per altre de més eficient a mesura que s'acabi la seva vida útil (hal·lògens i balast fluorescents)

480 0,64 --- 0 117 4,1

Instal·lació de doble vidre als pricipals tancaments 5.220 11,81 --- 3 1.015 5,1

Instal·lar un detector de presència a l'enllumenat de l'ascensor

60 0,07 --- 0 13 4,7

Instal·lació de regletes o altres equips per eliminar els consums vampir dels equips elèctrics/electrònics

70 0,70 --- 0 128 0,5

Aglutinar comptadors elèctrics 240 0 --- --- 188 1,3TOTAL EQUIPAMENT 306.070,0 13,22 328,71 91,60 6.309,26

Número 2

Adreça:

Consum 2011 Energia

Elèctric 11.717

GLP+Biomassa (estella)

111.165

3

0

2

3

2

Recomanacions

El sistema es pot optimitzar instal·lant una electrovàlvula per eliminar el consum constant de la calefacció i substituint els termòstats manuals actuals per uns de programables amb una programació adequada a l'horari d'ús i funcionament. Es recomana també identificar alguna persona com a responsable de la gestió de la calefacció i de la gestió energètica en general, així com formar als usuaris i responsables del servei en aspectes d'eficiència i estalvi energètic.

Descripció

Edifici aïllat de roca vista situat en una zona ombrívola. Té tres plantes calefactades. La porta principal és simple amb tancament mecànic. El sistema de calefacció va ser de gas liquat (GLP) fins al 2011 i actualment és una caldera de biomassa forestal (estella) de 44,5 kW (Heizomat HSK-RA-52, de l'any 2010 amb dipòsit d'inèrcia). Té 2 circuits d'aigua per calefactar totes les plantes controlats per un termòstat situat a la primera planta (que controla també els radiadors de la planta baixa) i un segon termostat situat a la segona planta. Aquests termòstats no són programables. El sistema té una vàlvula manual que s'hauria de substituir per una electrovàlvula per no tenir un consum constant a l'equipament quan no se'n fa ús.




Indi

cado

rs



Envolupant (IE)

Consum tèrmic molt alt

Consum elèctric mitjà

Tecnologia existent caldera estella ------



3.577,19 Data de la visita: 10/01/2013

Superfície: 335,58

Any de construcció: N.D. casa vella reformada

Ocupació mitjana:

Cost (IVA incl.)

1.796,66

EQU03 CAN TORRENT

DADES BÀSIQUES

IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

1

1

2,66


1-Instal·lació d'una electrovàlvula; 2-Substitució dels termòstats per uns cronotermostats programables; 3-Instal·lació de regletes i/o sistemes d'eliminació del consum vampir dels aparells electrics i electrònics (stand-by); 4- Instal·lació de detectors de presència a les escales; 5-Millora de la sectorització de l'enllumenat i quadres de gestió; 6-Identificar un responsable de gestió energètica amb funcions ben definides. 7-Eliminar les infiltracions de la porta principal;

No n'hi ha.

Producció anual




Hi ha altres equips de consum: 6 ordinadors aula punt jove (2a planta) + 1 ordinadors i impressora al despatx, 1 router, 1 TV+PS3, 1 nevera sala (vella), 1 nevera petita al despatx punt jove. A alguns d'aquests equips és possible instal·lar algun sistema per evitar el consum en repòs (stand-by).

Millorar la sectorització de l'enllumenat dels diferents espais. Instal·lar detectors de presència per l'escala.

Recomanacions

Descripció

Equipament amb quadres de gestió de l'electricitat ("drivers"/subquadres del quadre general elèctric) amb sectorització de vàries línies d'enllumenat i endolls per a cada planta. Hi ha detectors de presència en lavabos i espais comuns (excepte escala).

Indi

cado

rs




Ús de llum natural mitjà baix baix

Sistema de regulacióInterruptors i control per

quadres de gestiódetector presència

Interruptors i control per quadres de gestió

Fluorescents balast ferromagnètic.

Fluorescència compacta

Fluorescents balast ferromagnètic.



Tecnologia enllumenat

IGC

IIUITE

Aparell recollida dades: Efergy E2

Període: 10/01/2013 a 30/01/2013


Corba de consum Dilluns a Diumenge (kWh) Mostra del consum total diari (del 13/01/13 al 26/01/2013

Potència màxima assolida Mostra de dia tipus de consum de l'equipament

Consum sense ús de l'equipament.


Observacions:

L'equipament ha tingut un consum mig diari de 63,6 kWh/dia durant el període observat. Els consums es corresponen amb l'horari d'ús de l'equipament. Es detecta però un consum de fons de 2,2 kWh aprox. De 0:00 a 07:00 i menor de 8:00 a 16:00 aprox (0,8 kWh), probablement de les bombes de la caldera (que té un funcionament constant fins que no es canviï la vàlvula manual del sistema). En aquest consum fora d'hores d'ús també hi ha inclosos els consums dels llums d'emergència, consums vampir dels ordinadors, equips ofimàtics i altres equips (neveres). En proves realitzades uns 200W corresponen a equips ofimàtics de la 2a planta, i uns 300W al consum elèctric de la caldera (en el moment de la visita), havent uns 700W constants (també durant la visita). L'escola de música i el punt jove ténen un consum similar. Els dies de més consum corresponent a dijous, divendres i dissabte. La potència màxima mesurada ha estat de 14,08 kW, un divendres ales 19:34. La potència contractada és de 4,4 kW. No caldira canviar la contractació,doncs pot ser una punta ocasional.

Recomanacions

Es recomana aplicar les accions d'eliminació de consums vampir, de canvi de vàlvula, identificació d'un responsable per tal de poder gestionar i planificar una desconnexió d'equips.

CAN TORRENT

Sectors i camps d'acció

Accions Responsable Calendari Cost (€)




Estalvi econòmic (€)Amortització (anys)


Instal·lació d'una electrovàlvula al sistema de calefacció

150 0,56 --- 0,00 16,67 9,00

Substitució dels termòstats actuals termostats programables

200 7,78 --- 0,00 233 0,9

Eliminar les infiltracions de la porta principal; 20 0,11 --- 0,00 3 6,0

Instal·lació de detectors de presència a les escales 120 0,03 --- 0,01 5 25,0


40 1,51 --- 0,73 277 0,1

Millora de la sectorització de l'enllumenat i quadres de gestió

800 0,52 --- 0,25 95 8,4

TOTAL EQUIPAMENT 1.330,0 10,51 0,00 0,99 629,82

Número 5

Adreça:

Consum 2011 Energia

Elèctric 21344

Gas natural ---

2

4

3

1

2

Seria recomanable substituir el sistema de calefacció o instal·lar una estufa de pèllet.

Descripció

Edifici a tres vents amb tres usos diferenciats: Casal Avis, Sala d'exposicions i actes i Consultori. En el present document fa referència a tots ells en dos grups: Casal d'Avis i la Sala d'exposicions (EQU01) + Dispensari (EQU02). EQU01. Ús: 23/setmana aprox. (1150h/any). Climatització EQU01: 3 radiadors acumuladors (cadascun de 1500W + 42W de ventilador) situats al bar. Aquests es regulen mitjançant dos elements, un programador que acumula calor de 4:00 fins a les 12:00 (aprofitant la discriminació horària 2.0DHA contractada), i un termòstat no programable (de rodeta) que regula posteriorment els ventiladors i la potència. A la sala d'exposicions hi ha 4 radiadors elèctrics que s'engeguen puntualment (tenen un ús d'unes 2h durant tres dies a la setmana-6h/Setm en total). L'empresa responsable de manteniment controla la programació. Tancaments: els tancaments del bar del casal són de marc d'alumini i vidre simple, amb cortina. EQU02. Ús: 30/setmana aprox. (1500h/any aprox.) Climatització EQU02 (Dispensari): radiadors elèctrics (sense acumuladors), 3 a la sala d'espera i 1 per despatx (3 despatxos). El control es fa element per element graduant l'engegada i la potència; el fa el personal de recepció segons necessitats.

Recomanacions


Envolupant (IE)


Consum tèrmic alt



Indi

cado

rs


Tecnologia existent radiador elèctric ------

Consum elèctric baix

--- Data de la visita: 08/01/2013



C/ PARE CLARET. 3

Superfície: 458,88

Any de construcció: ---

Ocupació mitjana: baixa

Cost (IVA incl.)

3202,45

EQU01 CAN SIÀ - CASAL AVIS

DADES BÀSIQUES

IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

3

2

0

1- Canvi de sistema de calefacció: estufa pèl·let; 2-Millora de l'eficiència de l'enllumenat a mesura que es vagi fent malbé; 3-Canvi de tancaments del casal d'avis; 4-Eliminació consums vampir casal avis; 2-Programador i termòstat al dispensari per parar/engegar la calefacció.


No n'hi ha

FONT ENERGÈTICA Potència instal·lada Any instal·lació Producció anual



Hi ha altres equips com una nevera gran BALAY i una petita LYNX. Aquestes estan bastant buides. Es recomana omplir-les amb ampolles d'aigua per conservar millor el fred. Un microones, un ascensor, i una TV (caldria desconnectar-la de la xarxa quan no s'utilitza- consum en repòs de 8W).

Recomanacions

Substitució dels balasts ferromagèntics per electrònics a mesura que es facin malbé, o canvi de tecnologia (led p.ex.).

Indi

cado

rs




Descripció

Enllumenat amb fluorescents de 36W amb balast ferromagèntic.

Ús de llum natural mitjà baix baix

Sistema de regulació interruptors Interruptors Interruptors

Fluorescents Fluorescents FluorescentsTecnologia enllumenat



IGC

IIUITE

Aparell recollida dades: Efergy E2

Període: 8/01/2013 a 30/01/2013


Corba de consums Consum dia habitual. Consum constant de 1,6 kWh

Potència màxima assolida

Observació anòmala: matinada de diumenge a dilluns (27 i 28 de gener)

Observacions:

EQU01 (Casal avis i sala exposicions) . L'equipament ha tingut un consum mig diari de 235 kWh/dia durant el període observat. Els consums observats es centren a l'horari de càrrega dels acumuladors de la calefacció (de 2:00 a 8:00 del matí aprox.), a primera hora de la tarda (de 14:00 a 16:00) i per la tarda de 17:00 a 20:00. Els consums de migdia semblen ser de la calefacció (per la potència i consums assolits). Es detecta un consum de fons de 1,6 kWh en les hores fora d'ús del casal d'avis. Fins i tot desconnectant el quadre que és principal (a l'entrada), es manté aquest consum. Caldria detectar més acuradament d'on surt aquest i si existeix algun altre subquadre o quadre. La potència màxima mesurada ha estat de 88,75 kW, un dilluns ales 9:00. Observació anòmala: la matinada del diumenge 27 de gener al dilluns 26 de gener, es van observar un consum constant més alt que els altres dies, potser a causa d'haver deixat alguna calefacció engegada (sala exposicions i pilates?).


CAN SIÀ







Canvi de sistema de calefacció: estufa pèl·let 5.000 0,00 18,00 8,66 1.764,00 2,83Instal·lació de termostats programables al dispensari

200 1,34 --- 0,64 40 5,0

Instal·lació de doble vidre als pricipals tancaments del Casal d'avis

3.792 2,70 --- 1,30 494 7,7


25 0,30 --- 0,15 56 0,4

Substitució de l'enllumenat interior per altre de més eficient a mesura que s'acabi la seva vida útil

990 0,33 --- 0,16 61 16,2

Omplir neveres casal avis amb ampolles aigua 0 0 --- 0,02 7 0

Instal·lació d'un sistema de telecontrol per a la climatitzacióTOTAL EQUIPAMENT 10.007,0 4,7 18,0 10,9 2.421,7

Número 1

Adreça:

Consum 2011 Energia

Elèctric 2451

Gas natural

4

3

2

4

0

ESP02 CAMP DE FUTBOL

DADES BÀSIQUES

C/ SANT SEGIMON. S/N

Superfície vestidors, magatzem: 87,63

Any de construcció: ---

Ocupació mitjana:

Cost (IVA incl.)

1097,38

Data de la visita: 10/01/2013



Tecnologia existent ------ ------ caldera GLP

Consum elèctric baix

Consum tèrmic baix


Indi

cado

rs



Envolupant (IE)



Descripció

Equipament format per un camp de futbol amb enllumenat amb vestidors, magatzem, banys i un petit bar pels dies de partits de futbol. L'any 2012 es va fer una petit reforma instal·lant valles, murs en un lateral del camp i es van pintar els vestidors. Només té aigua calenta sanitària amb BUTÀ (marca Ferroli). Els tubs de circulació d'aigua que passen pels vestidors no estan aïllats. L'equipament té un ús de 2h cada divendres (de 20 a 22:00 aprox.) i un partit cada 15 dies.

Recomanacions

Revisar periòdicament el sistema d'aigua calenta sanitària (bomba i caldera). En el moment de la visita es va detectar un consum continu de la bomba de recirculació del sistema d'ACS (bomba de 42-86 W). També es recomana aïllar els tubs de l'ACS en el seu pas pels vestidors.


IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

3

1

0



Ús de llum natural

Sistema de regulació

Indi

cado

rs




Descripció

L'equipament disposa de l'enllumenat del camp i de l'enllumenat dels vestidors. El del camp consta de 4 postes amb 3 làmpades d'halogenurs metàl·lics cadascun. Als vestidors hi ha fluorescents amb reactància convencional. L'encesa i apagada dels llums la fan els usuaris segons l'ús.

Recomanacions


El bar disposa d'una nevera d'arcó i d'una nevera domèstica, totes dues contínuament engegades.

Producció anual



No n'hi ha.


1-Revisió de la bomba del sistema d'aigua calenta sanitària (ACS). Funciona contínuament. 2- Determinar un calendari periòdic de manteniment de l'escalfador d'ACS. 3-Identificar un usuari responsable de la gestió energètica (reposició bombones, vetllar per a què es faci el manteniment de l'escalfador de butà); 4-Aïllar els tubs de l'ACS en el seu pas pels vestidors.

IGC

IIUITE

Imatges (d'esquerra a dreta i d'adalt abaix): 1-caldera butà per ACS: 2-Tubs sense aïllar de l'ACS; 3-Quadre principal; 4- Subquadre de gestió de la sala de caldera.

CAMP DE FUTBOL







Revisió de la bomba del sistema d'aigua calenta sanitària (ACS)

300 1,04 --- 0,50 191,18 1,57

Determinar un calendari periòdic de manteniment de l'escalfador d'ACS.

0 0,00 --- 0 0 0,0

Aïllar els tubs de l'ACS en el seu pas pels vestidors.

20 0 --- 0 0 60

TOTAL EQUIPAMENT 320,0 1,1 0,0 0,5 191,5

Número 4

Adreça:

Consum 2011 Energia

Elèctric (inclou climatització)

41092

2

0

1

3

4

El funcionament de la climatització de la pista es pot programar per un programador setmanal situat alquadre de maniobra de la climatització, i la temperatura de la pista es pot controlar mitjançant untermòstat (situat al principi del passadís dels vestidors), des d'on es poden seleccionar 3 velocitatsdiferents de l'aire.

Descripció

Edifici de l'any 2006 en què es va cobrir i adequar una pista preexistent. Segons visita i segonsexplicacions del responsable del manteniment (Pere Portet), hi ha dues bombes de calor geotèrmiquesVAILLANT de l'any 2009 (actualment consta de 8 pous de 110 m), que escalfen un dipòsit d'inèrcia. Hi hatambé un sistema de renovació de l'aire interior (Passive cooling). El sistema de climatització impulsaaire per la part inferior i el retorn és per la part superior ; hi ha també ventiladors de sostre per evitarl'estratificació de l'aire. El sistema és controlat per sensors de temperatura situats en l'anada i el retorndes sistema. La centraleta de configuració de tot el sistema està a la part d'adalt (configuració de tots elsparàmetres del sistema bombes de calor-climatització passiva); aquesta configuració la va realitzarl'empresa SAUTER. Hi ha però marge per programar el sistema a l'ús de l'equipament per dues vies: elsvestidors-banys i la pista. Pels banys hi ha un termòstat situat a la sala de calderes (temperatura deconsigna a 18ºC en el moment de la visita).




Indi

cado

rs



Envolupant (IE)

Consum tèrmic

Consum elèctric alt

Tecnologia existentbomba de calor

geotèrmicabomba de calor

geotèrmica



Data de la visita: 14/01/2013

C/ LES PISCINES. 3

Superfície: 1344

Any de construcció: 2006

Ocupació mitjana:

Cost (IVA incl.)

7207,78

ESP03 PAVELLÓ MUNICIPAL

DADES BÀSIQUES

IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

3

1

0

Producció anual


Canviar els balasts ferromagnètics per balasts electrònics a mesura que es vagin fent malbé els tubs o balasts.

Recomanacions

Descripció

No n'hi ha.


1-Identificar un responsable de la gestió energètica diària i formar/informar als usuaris. 2-Instal·lació d'una doble porta d'entrada amb tancaments mecànics i sistema per evitar infiltracions d'aire. 3-Reprogramació del sistema de calefacció per reduir hores de funcionament; 4-Instal·lació d'un nou pou per les bombes geotèrmiques (3a fase del projecte); 5-Instal·lar un sistema de telecontrol per modificar els horaris de funcionament del sistema de climatització ;6-Canvi dels balasts dels fluorescents quan finalitzin la seva vida útil.



El pavelló funciona unes 20h per setmana.

Indi

cado

rs




Ús de llum natural mitjà mitjà

Sistema de regulació Interruptors Detectors de presència

Hal·logenurs metàl·lics

Fluorescents balast ferromagnètic




Recomanacions

Instal·lar una doble porta a l'entrada principal per evitar grans fuites de calor i un sistema per evitar les infiltracions per les portes. Actualment es programa manualment el funcionament de la calefacció segons usos (programador setmanal); es recomana esbrinar quan temps necessita l'equipament per arribar a una temperatura de confort òptima per tal de poder reduïr hores de funcionament del sistema de climatització (ús tèrmic sobretot).

IGC

IIUITE

Aparell recollida dades: Efergi e2

Període: 14/01/2013 a 30/01/2013 (16 dies)

Caract.:

a) Consum fora d'ús.

b) Alt consum horari fora d'hores d'ús

Observacions:

L'equipament ha tingut un consum mig diari de 339 kWh/dia durant el període observat (total de 5424 kWh en el període). No s'observa un patró d'utilització regular, sent el consum horari variable, probablement en funció de l'ús realitzat. Fora de l'horari d'ús es detecta un consum horari permanent proper a 1 kWh (gràfic a), que va fent oscil·lacions horàries fins als 4kWh o fins a 7,5 kWh, probablement pel conjunt de llums d'ememrgència i de les bombes de recirculació d'aigua del sistema de climatització. Es detecta un al consum energètic fora de les hores d'ús de l'equipament (gràfic b), probablement degut a una climatització constant de l'equipament (consums horaris de l'ordre de 29 kWh durant més de 10 hores seguides i en horaris de 00:00 a 09:00 (5 hores de consum no necessari són uns 145 kWh i uns 26€ aprox.). Els majors consums del període observat es van produïr en un dissabte. Durant la resta de la setmana de forma general s'ha observat que gran part del consum es dóna de matinada i per la tarda (a partir de les 16:00) -gràfic c. La potència màxima detectada va ser de 58,75 kW (un dimarts a les 16:00) -gràfic d.

Connectat al quadre de climatització. Dades obtingudes: consum horari i valor màxim potència mensual.


c) Corba de consum setmanal

d) Màxima potència detectada (kW)

e) Sèrie complerta registrada (kWh). Inici dilluns 14/01/2013

PAVELLÓ







Substitució de l'enllumenat interior per altre de més eficient a mesura que s'acabi la seva vida útil (hal·lògens i balast fluorescents)

225 0,08 --- 0,04 15 15,0

Instal·lació d'una doble porta d'entrada amb tancaments mecànics i sistema per evitar infiltracions d'aire.

4.500 3,06 --- 1,47 560 8,0

Reprogramació del sistema de calefacció per reduir hores de funcionament

0 4,80 --- 2,31 878 0,0

Instal·lació d'un nou pou per les bombes geotèrmiques (3a fase del projecte)

8.437 2,04 --- 0,98 373 22,6

Instal·lar un sistema de telecontrol per modificar els horaris de funcionament del sistema de climatització

1.000 2,40 --- 1,15 439 2,3

TOTAL EQUIPAMENT 14.162,0 12,4 0,0 6,0 2.265,9

Annex III - Resultats dels quadres de llum

Annex III - Resultats Quadres llum 1 de 10

QUADRES D’ENLLUMENAT.

1-Inventari enllumenat

Regulació horària i regulació del flux dels quadres:

2012 Adreça Regulació horària Regulació flux

QM-01 C/ SANT SEGIMON. S/N Rellotge astronòmic Doble nivell a c/Segimon

QM-02 CAMP DEL RECTOR / PASSEIG LA PIETAT. S/NRellotge astronòmic Doble nivell

QM-03 PASSEIG RAMON BOFILL Rellotge astronòmic no

QM-04 C/ D'ARBUCIES Rellotge astronòmic Doble nivell c/Arbúcies

QM-05 AVDA BANCELLS I MORATO. 3 Rellotge astronòmic Doble nivell a c/Bancells i Morató

QM-07 C/ LES DELICIES. S/N Rellotge astronòmic Doble nivell a ctra Vic, c/Jacint verdaguer i ctra arbucies

QM-08 BOFILL I FERRO - PARCK HOTEL V Rellotge astronòmic Doble nivell a pg.Delícies

QM-08A C/ TORREVENTOSA Rellotge astronòmic no

QM-09 C/ PISCINES 3 PISCINA Rellotge astronòmic no

QM-10 PASSEIG FARIGOLES. S/N Rellotge astronòmic no

QM-11 baixa Magatzem Rellotge astronòmic no

QM-12 C/ PARE CLARET. S/N Rellotge astronòmic no

QM-13 C. del Prat de l'Orella Rellotge astronòmic

Font: info ajuntament

Nota: No s’ha pogut obtenir informació actualitzada dels quadres següents:

QM-11 (probablement donat de baixa i substituït pel quadre de la nova escola),

QM-08A (probablement és un quadre nou que segmenta el QM-02)

QM-13 (quadre nou, abans potser els seus punts de llum formaven part del QM-05)


Nombre de punts de llum per quadre, potències instal·lades de làmpada (PIL) i tecnologia dels punts de llum

VM VSAP HM HL FL FC

2012 PUNTS DE LLUM 80W 125W 250W 50W 70W 100W 150W 250W 26W 70W 150W 400W 26W 100W 18W 26W 23W TOTAL

QM-01 C/ SANT SEGIMON. S/N 18 23 41

QM-02 CAMP DEL RECTOR / PASSEIG LA PIETAT. S/N 56 3 1 24 5 89

QM-03 PASSEIG RAMON BOFILL 7 24 31

QM-04 C/ D'ARBUCIES 7 29 36

QM-05 AVDA BANCELLS I MORATO. 3 53 18 21 0 92

QM-07 C/ LES DELICIES. S/N 5 9 17 31

QM-08 BOFILL I FERRO - PARCK HOTEL V 32 15 47

QM-08A C/ TORREVENTOSA 0

QM-09 C/ PISCINES 3 PISCINA 8 3 11

QM-10 PASSEIG FARIGOLES. S/N 38 38

QM-11 Magatzem 5 5

QM-12 C/ PARE CLARET. S/N 1 3 3 2 8 8 25

QM-13 C. del Prat de l'Orella 0

14 231 3 9 74 45 3 3 0 2 0 8 0 0 0 0 54 446

VM: Vapor de mercuri; VSAP: Vapor de Sodi d’Alta Pressió; HM: Halogenurs metàlics; HL: halògenes; FL: fluorescent; FC: fluorescència compacta.


Potència instal·lada per quadre, potència instal·lada de làmpades i tecnologia.

VM VSAP HM HL FL FC PIL (W) PTI (W)

2012 POTÈNCIA INSTAL·LADA LAMPADA 80W 125W 250W 50W 70W 100W 150W 250W 26W 70W 150W 400W 26W 100W 18W 26W 23W TOTAL

QM-01 C/ SANT SEGIMON. S/N 0 2250 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 529 2779 3335

QM-02 CAMP DEL RECTOR / PASSEIG LA PIETAT. S/N 0 7000 750 0 70 2400 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 115 10335 12402

QM-03 PASSEIG RAMON BOFILL 560 3000 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3560 4272

QM-04 C/ D'ARBUCIES 560 3625 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 4185 5022

QM-05 AVDA BANCELLS I MORATO. 3 0 6625 0 0 1260 2100 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 9985 11982

QM-07 C/ LES DELICIES. S/N 0 625 0 450 1190 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2265 2718

QM-08 BOFILL I FERRO - PARCK HOTEL V 0 4000 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 345 4345 5214

QM-08A C/ TORREVENTOSA 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

QM-09 C/ PISCINES 3 PISCINA 0 1000 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 69 1069 1283

QM-10 PASSEIG FARIGOLES. S/N 0 0 0 0 2660 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2660 3192

QM-11 Magatzem 0 625 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 625 750

QM-12 C/ PARE CLARET. S/N 0 125 0 0 0 0 450 750 0 140 0 3200 0 0 0 0 184 4849 5819

QM-13 C. del Prat de l'Orella 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

1120 28875 750 450 5180 4500 450 750 0 140 0 3200 0 0 0 0 1242 46657 55988

30745 10880 3340 0 0 1242


2-Consums i cost

Consum en kWh dels anys 2005 a 2012

codi direccio_centre CUPS companyia Pòlissa 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 inc 11-12 inc 11-12 (%)

QM-01 C/ SANT SEGIMON. S/N ES0031405565909001CC0F GAS NATURAL FENOSA

31203023779 13.833 13.592 13.160 15.102 15.353 14.814 14.933 14.352 -581 -3,89%


ES0031405565974003HR0F GAS NATURAL FENOSA

31203027447 57.680 60.652 50.603 48.371 49.980 59.672 44.603 46.030 1.427 3,20%

QM-03 PASSEIG RAMON BOFILL ES0031405918060001VK0F GAS NATURAL FENOSA

31203023785 17.454 15.376 17.048 16.003 16.166 15.989 15.742 14.387 -1.355 -8,61%

QM-04 C/ D'ARBUCIES ES0031405908327001KT0F GAS NATURAL FENOSA

31203023793 21.150 20.253 20.712 20.367 21.135 19.700 20.827 16.596 -4.231 -20,31%


ES0031405832870001RC0F GAS NATURAL FENOSA

31203027442 48.358 45.515 41.610 44.511 52.933 55.948 57.338 57.032 -306 -0,53%

QM-07 C/ LES DELICIES. S/N ES0031408153450001VB0F GAS NATURAL FENOSA

31203023789 11.903 11.179 14.480 15.214 24.751 12.112 17.701 17.638 -63 -0,36%


ES0031405913740001DL0F GAS NATURAL FENOSA

31203027411 53.848 56.061 59.974 64.552 69.511 67.515 57.346 30.874 #### -46,16%

QM-08A C/ TORREVENTOSA ES0031405889381001AC0F GAS NATURAL FENOSA

31203023775 380 373 4.100 3.738 1.904 2.087 1.844 1.702 -142 -7,70%

QM-09 C/ PISCINES 3 PISCINA ES0031405669045002EL0F GAS NATURAL FENOSA

31203023784 6.010 13.572 8.203 12.994 10.904 17.258 6.901 6.375 -526 -7,62%

QM-10 PASSEIG FARIGOLES. S/N ES0031405566038001VJ0F GAS NATURAL FENOSA

31203023841 3.563 3.677 7.985 2.810 458 3.044 5.474 5.481 7 0,13%

QM-12 C/ PARE CLARET. S/N ES0031408098520001FZ0F GAS NATURAL FENOSA

31203023796 24.583 20.730 19.063 16.825 13.418 16.236 15.238 15.593 355 2,33%

QM-13 C. del Prat de l'Orella ES0031408450881001GW0F GAS NATURAL FENOSA

31203023791 0 0 0 0 1.219 17.260 17.152 17.529 377 2,20%

Subtotal Elec - Quadres d'Enll.: 258.761 260.980 256.938 260.485 277.731 301.636 275.098 243.589 -31.509 -11,45%


Cost en € dels anys 2005 a 2012

codi direccio_centre CUPS companyia Pòlissa 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 inc 11-12 inc 11-12 (%)

QM-01 C/ SANT SEGIMON. S/N ES0031405565909001CC0F GAS NATURAL FENOSA

031203023779 1.596,51 1.895,81 2.657,86 1.883,33 1.728,95 1.460,51 1.645,49 1.715,45 69,96 4,25%


ES0031405565974003HR0F GAS NATURAL FENOSA

031203027447 4.340,20 4.833,73 4.389,99 4.890,72 5.440,51 6.983,40 5.615,08 7.008,84 1.393,76 24,82%

QM-03 PASSEIG RAMON BOFILL ES0031405918060001VK0F GAS NATURAL FENOSA

031203023785 1.850,07 1.773,69 1.585,35 1.491,90 1.615,66 1.597,01 1.757,01 1.768,14 11,13 0,63%

QM-04 C/ D'ARBUCIES ES0031405908327001KT0F GAS NATURAL FENOSA

031203023793 1.722,15 1.738,99 1.913,30 2.086,09 2.139,56 2.021,25 2.321,94 2.033,66 -288,28 -12,42%


ES0031405832870001RC0F GAS NATURAL FENOSA

031203027442 4.340,57 4.492,40 3.519,83 4.399,61 5.390,68 7.973,17 6.945,27 7.672,84 727,57 10,48%

QM-07 C/ LES DELICIES. S/N ES0031408153450001VB0F GAS NATURAL FENOSA

031203023789 1.193,67 1.206,17 1.222,76 1.389,29 2.376,72 1.268,46 2.347,80 2.154,24 -193,56 -8,24%


ES0031405913740001DL0F GAS NATURAL FENOSA

031203027411 5.695,88 6.959,11 7.695,42 9.423,35 7.825,91 9.981,19 7.841,90 4.799,88 -3.042,02 -38,79%

QM-08A C/ TORREVENTOSA ES0031405889381001AC0F GAS NATURAL FENOSA

031203023775 77,07 84,78 406,75 444,12 294,17 310,40 329,49 329,30 -0,19 -0,06%

QM-09 C/ PISCINES 3 PISCINA ES0031405669045002EL0F GAS NATURAL FENOSA

031203023784 737,96 1.610,00 1.078,62 1.959,08 1.685,15 2.677,08 1.167,95 969,16 -198,79 -17,02%

QM-10 PASSEIG FARIGOLES. S/N ES0031405566038001VJ0F GAS NATURAL FENOSA

031203023841 534,42 571,95 1.063,69 525,57 242,64 655,88 1.159,83 1.253,30 93,47 8,06%

QM-12 C/ PARE CLARET. S/N ES0031408098520001FZ0F GAS NATURAL FENOSA

031203023796 1.969,39 1.809,88 1.835,36 1.820,42 1.504,46 1.719,91 1.784,10 2.025,97 241,87 13,56%

QM-13 C. del Prat de l'Orella ES0031408450881001GW0F GAS NATURAL FENOSA

031203023791 0,00 0,00 0,00 0,00 141,41 1.869,69 2.048,57 2.369,16 320,59 15,65%

Subtotal Elec - Quadres d'Enll.:

24.057,89 26.976,52 27.368,93 30.313,48 30.385,82 38.517,97 34.964,44 34.099,95 -864,49 -2,47%


3-Indicadors

S’avaluen els indicadors següents:

PC/PTI (kW/kW): compara la potència contractada (PC) entre potència total instal·lada (PTI). Valors baixos indicarien que no hi ha suficient potència contractada i per tant és probable que s’estigui penalitzant el sobreconsum del maxímetre (en cas de què en tingui). Valors alts indicarien una excessiva potència contractada amb la conseqüent despesa econòmica innecessària. El valor òptim està a l’entorn de 1,2. Consum d’energia/PTI (kWh/kW) : aquest indicador dona una orientació teòrica de les hores que l’enllumenat és utilitzat. Un enllumenat amb reducció de flux se situa al voltant de les 3.500 hores teòriques de funcionament i sense reducció de flux pot situar-se sobre les 4.200 hores. Valors allunyats d’aquestes orientacions poden indicar enllumenats encesos masses hores. Cost/Consum (€/kWh) : aproxima un cost efectiu per energia utilitzada. Hauria de ser un valor pròxim al preu de l’electricitat de cada moment. Valors molt alts poden indicar que hi ha penalitzacions degudes a contractacions inadequades (potència contractada no adequada, recàrrecs per reactiva o altres). PC/Pmax (kW/kW): compara les dades de potència contractada (PC) amb els darrers valors més alts detectats pels maxímetres (Pmax) quan el subministrament el té contractat.


Taula de valors pel càlcul dels indicadors: TAULA RESUM CONSUMS I INDICADORS

2012 Adreça kWh 2012 Cost 2012 Punts llum PIL (kW) PTI ( W) PC (kW) Tarifa d'accés

Lectura màxima

Maxímetre* (Pmax) (kW)

Data lectura

Maximetre*

QM-01 C/ SANT SEGIMON. S/N 14352 1.715,45 41 2,779 3,335 4 2.0DHA 3,97 gen-12

QM-02 CAMP DEL RECTOR / PASSEIG LA PIETAT. S/N 46030 7.008,84 89 7,900 9,480 13,856 2.1DHA

11,31 mar-12

QM-03 PASSEIG RAMON BOFILL 14387 1.768,14 31 3,560 4,272 5,75 2.0DHA 4,28 gen-11

QM-04 C/ D'ARBUCIES 16596 2.033,66 36 4,185 5,022 7,97 2.0DHA

QM-05 AVDA BANCELLS I MORATO. 3 57032 7.672,84 92 9,655 11,586 15 2.1DHA 14,54 ago-11

QM-07 C/ LES DELICIES. S/N 17638 2.154,24 31 2,265 2,718 5,98 2.0DHA 5,98 feb-11

QM-08 BOFILL I FERRO - PARCK HOTEL V 30874 4.799,88 47 4,345 5,214 13,856 2.1DHA

10,83 mar-12

QM-08A C/ TORREVENTOSA 1702 329,3 0 0,000 0,000 2,6 2.0DHA 2,04 ago-11

QM-09 C/ PISCINES 3 PISCINA 6375 969,16 11 1,069 1,283 5,75 2.0DHA 5,75 mar-12

QM-10 PASSEIG FARIGOLES. S/N 5481 1.253,30 38 1,900 2,280 7,5 2.0A

QM-11 Magatzem 5 0,625 0,750 nd

QM-12 C/ PARE CLARET. S/N 15593 2.025,97 25 4,849 5,819 10 2.0DHA 8,59 mar-12

QM-13 C. del Prat de l'Orella 17529 2.369,16 0 0,000 0,000 6,93 2.0DHA

TOTAL 243589 34.099,94 446 43,132 51,758 PC: potència contractada. PIL: potència instal·lada de làmpades. PTI: potència total instal·lada (té en compte la resta de components de la llumenera; s’estima en un increment mitjà del 20% de la potència de làmpada). * A partir de l’abril de 2012, gas natural fenosa j a no es va facturar per maxímetre pels subminstrame nts de menys de 15 kW.

Nota : les potències contractades es van revisar anualment per a cada subministrament fins a l’abril de 2012, en que la nova comercialitzadora ja no va facturar amb maxímetre els subministraments de menys de 15 kW. Per tant la potència contractada ja està molt adequada.


2012 Indicadors Observacions

Quadre Adreça PC/PTI kWh/PTI PC/Pmax €/kWh kWh/PTI

QM-01 C/ SANT SEGIMON. S/N

1,20 4304 1,01 0,1195 Potència contractada correcta. Té un valor d'hores efectives alt, revisar reducció de flux i sistema d'encesa. Té encara molt VM. Proposta: reducció de la potència instal·lada, substitució VM per LED (valorar led ambre per evitar contaminació lumínica) o VSAP més baixa potència (50 o 70W). Cost efectiu força baix.


1,46 4855 1,23 0,1523 Potència contractada correcta. Té un valor d'hores efectives alt, revisar reducció de flux i sistema d'encesa. Té encara molt VM. Proposta: reducció de la potència instal·lada, substitució VM per LED (valorar led ambre per evitar contaminació lumínica) o VSAP de més baixa potència (50 o 70W). Cost efectiu força baix.

QM-03 PASSEIG RAMON BOFILL 1,35 3368 1,34 0,1229

Potència contractada correcta. Té un valor d'hores efectives correcte tot i no tenir regulació de flux.Té encara molt VM. Proposta: reducció de la potència instal·lada, substitució VM per LED (valorar led ambre per evitar contaminació lumínica) o VSAP de 50W o 70W. Cost efectiu per sota de la mitjana dels quadres observats.

QM-04 C/ D'ARBUCIES 1,59 3305 0,1225 Potència contractada correcta. Té un valor d'hores efectives correcte. Té encara molt VM. Proposta: reducció de la potència instal·lada, substitució VM per LED (valorar led ambre per evitar contaminació lumínica) o VSAP de més baixa potència (50 o 70W). Cost efectiu per sota de la mitjana dels quadres observats.

QM-05 AVDA BANCELLS I MORATO. 3 1,29 4922

1,03 0,1345

Nota: potser part del quadre nou QM-13 té punts d'aquest quadre (revisar inventari). Es fa l'anàlisis amb les dades disponibles: Potència contractada correcta. Té un valor d'hores efectives alt, revisar reducció de flux, sistema d'encesa i inventari enllumenat. Té encara molt VM. Proposta: reducció de la potència instal·lada, substitució VM per LED (valorar led ambre per evitar contaminació lumínica) o VSAP de més baixa potència (50 o 70W). Cost efectiu força baix.

QM-07 C/ LES DELICIES. S/N 2,20 6489 1,00

0,1221

Potència contractada correcta (mirant PC/Pmax)). Hores efectives de funcionament de l'enllumenat molt altes; revisar sistema d'encesa, regulació de flux i inventari enllumenat. Encara té algun punt amb VM. Proposta: reducció de la potència instal·lada, substitució VM per LED (valorar led ambre per evitar contaminació lumínica) o VSAP de més baixa potència (50 o 70W). Cost efectiu de l'electricitat per sota de la mitjana dels quadres observats.


2,66 5921 1,28

0,1555

Té una potència contractada més alta de la necesaria, tot i que ja es va adecuar. Hores efectives de funcionament de l'enllumenat molt altes; revisar sistema d'encesa, regulació de flux i inventari enllumenat. Encara molts punt amb VM. Proposta: reducció de la potència instal·lada, substitució VM per LED (valorar led ambre per evitar contaminació lumínica) o VSAP de més baixa potència (50 o 70W). Cost efectiu de l'electricitat per sota de la mitjana dels quadres observats.

QM-08A C/ TORREVENTOSA nd nd 1,27 0,1935 No es disposa d'informació d'aquest quadre. Probablement és un quadre nou que segmenta el QM-02. Es recomana actualitar l'inventari d'aquest quadre. Té molt poca potència contractada i no val la pena reduir-la.

QM-09 C/ PISCINES 3 PISCINA 4,48 4970

1,00

0,1520

Inclou les piscines . Canvi de potència contractada sol·licitada i pendent de resposta. Hores efectives d'encesa molt altes degut a que inclou el consum de la piscina. Tot i això a l’enllumenat es pot instal·lar un regulador de flux punt per punt. Encara té algun punt amb VM. Proposta: reducció de la potència instal·lada, substitució VM per LED (valorar led ambre per evitar contaminació lumínica) o VSAP de més baixa potència (50 o 70W). Cost efectiu de l'electricitat per sobre de la mitjana de la resta de quadres (amb una reducció de flux aquest valor baixaria).

QM-10 PASSEIG FARIGOLES. S/N

3,29 2404

0,2287

Es pot reduir la potència contractada. Hores efectives de funcionament de l'enllumenat baixes (revisar inventari enllumenat). Tots els punts són de VSAP 70W. Es pot plantejar una reducció de potència a valors de VSAP 50W o canvi per LED de 30W (valorar led ambre per temes de contaminació lumínica). Cost efectiu de l'electricitat molt alt per no disposar de discriminació horària. Si no hi ha cap més equip de consum connectat al quadre es recomana contractar la discriminació horària i maxímetre si és possible.

QM-11 Magatzem nd 0 nd No es disposa d'informació d'aquest quadre. Probablement és un quadre donat de baixa substituït pel quadre nou de l'escola nova. Es recomana actualitar l'inventari d'aquest quadre.

QM-12 C/ PARE CLARET. S/N

1,72 2680 1,16

0,1299

Potència contractada correcta. Hores efectives de funcionament de l'enllumenat baixes, tot i no tenir reducció de flux (revisar inventari). Encara té un punt amb VM que podria substituïr-se per una altra tecnologia per baixar la potència instal·lada. Té VSAP de potències altes que es possiblement es pot reduir (amb VSAP o LED). Cost efectiu de l'electricitat per sota de la mitjana dels quadres observats.


QM-13 C. del Prat de l'Orella nd nd 0,1352 Quadre nou del qual no es disposa d'informació de punts de llum instal·lats. Abans potser els seus punts de llum formaven part del QM-05. Cost efectiu per sota de la mitjana dels quadres observats.

4706 0,1400

PC: potència contractada. PIL: potència instal·lada de làmpades. PTI: potència total instal·lada (té en compte la resta de components de la llumenera; s’estima en un increment mitjà del 20% de la potència de làmpada). Pmax: lectura del maxímetre màxima (kW).

Annex IV - Participació

Annex IV – Participació 1 de 2

Annex IV. Instruments de comunicació

Informació pel butlletí municipal de l’aprovació pel Ple del 7 de maig de 2012 al Pacte d’Alcaldes.

Foto de la Sessió de participació convocada el 2 de maig de 2013.

Annex IV – Participació 2 de 2

Presentació preparada per a la sessió de participació.

Febrer de 2014 - Covenant of Mayors · d’emissió de gasos d’efecte d'hivernacle dins de la UE....

Documents

Transcript of Febrer de 2014 - Covenant of Mayors · d’emissió de gasos d’efecte d'hivernacle dins de la UE....