Febrer / Juliol 2009 BUTLLETÍ MUNICIPAL DE 09 llacunencsLA … · Febrer / Juliol 200909 BUTLLETÍ...

20
llacunencs 09 BUTLLETÍ MUNICIPAL DE LA LLACUNA Febrer / Juliol 2009 Èxit de “La Llacuna, terra de vins d’alçada” Pàg. 7 >> Resum de les activitats de les Festes de Nadal Pàgs. 8 i 9 >> S’inicia una campanya per promoure el compostatge casolà Pàg. 13 >> Entrevista amb Josep Palau Busquets, exjugador del Barça Pàgs. 18 i 19 >> Pas endavant en la construcció d’un complex per a la gent gran

Transcript of Febrer / Juliol 2009 BUTLLETÍ MUNICIPAL DE 09 llacunencsLA … · Febrer / Juliol 200909 BUTLLETÍ...

llacunencs09BUTLLETÍ MUNICIPAL DE LA LLACUNAFebrer / Juliol 2009

Èxit de “La Llacuna,terra de vinsd’alçada”Pàg. 7

>> Resum de lesactivitats de lesFestes de NadalPàgs. 8 i 9

>> S’inicia una campanyaper promoure elcompostatge casolàPàg. 13

>> Entrevista amb JosepPalau Busquets,exjugador del BarçaPàgs. 18 i 19

>>

Pas endavant en la construcciód’un complex per a la gent gran

sumari

EditorialL’opinió de l’alcalde

El ple de l’ajuntamentDia a dia

Tema centralMosaic associatiuRetalls d’història

Gent de casaAgenda

Telèfons d’interès

02030404-05-06-07-08-09-12-13-14-1510-111617-1818-192020

El dissabte 24 de gener Catalunya va viure una

situació d’alerta. El fort temporal de vent va causar

nombroses destrosses i el que és més greu algunes

persones van perdre la vida. A la Llacuna la

ventada també va deixar un paratge totalment

desolador. Feia llàstima fer un tomb pel poble i

veure els arbres caiguts, alguns sobre les teulades

de les cases, murs enderrocats o vidres trencats.

Davant de catàstrofes com aquestes t’adones

que l’home no pot fer res per vèncer les

inclemències meteorològiques.

Però tot i la desgràcia hi va haver un fet positiu

que val la pena ressaltar. Des de les primeres hores

membres del cos de Bombers Voluntaris i de l’ADF,

a més d’altres llacunencs i llacunenques, van

treballar intensament per arranjar les destrosses.

És important destacar la col·laboració de la gent

en moments com aquests en què tots, tant

l’Ajuntament com els ciutadans, han de treballar

colze a colze. Perquè no és just que només es

responsabilitzi l’administració per solucionar una

situació com aquesta quan no és culpa de ningú.

L’Ajuntament, en casos com aquests, ha d’assumir

el fet d’anar al capdavant però li cal la

col·laboració dels ciutadans i les ciutadanes.

Per això, des del butlletí municipal voldríem que

aquestes línies fossin un agraïment a aquelles

persones que davant d’una situació com la que

vam viure van col·laborar en les tasques de

restabliment de la normalitat al poble i van dedicar

unes hores del seu temps a treballar per a la

societat. A tots ells moltes gràcies.

Col·laboració ciutadana en situacions d’alerta

edit

ori

alCoordinació i redacció:Sandra Termes

Correcció lingüística:Servei Comarcal de Català

Fotografies:Ajuntament de la Llacuna

Disseny gràfic:Ester Comenge

Impressió:Tintaprint, SL

Llacunencs és una publicació de l’Ajuntament de la Llacuna

Visita dels gegants al Vaticà

Col·laboradors:Rosa Vallespí

Ramon Pijuan (Colla de Gegants)

Maria Rosa Gomà (Centre d’Estudis Llacunencs)

Dipòsit legal:B-57129-2007

L’Opinió de l’alcalde 03

Perspectives per al 2009

Fa pocs dies que hem encetat el 2009 i, per tant, és un bon

moment per fer balanç de l’acció municipal des dels darrers

comicis locals, el maig del 2007. Des de l’equip de govern

mantenim els compromisos que van adquirir i treballem per

portar-los a terme, sempre amb un objectiu principal: fer un

poble amb una qualitat de vida que permeti el benestar

dels llacunencs i les llacunenques i que garanteixen el futur

de les generacions que ens succeeixen. La Llacuna ha de

ser un municipi en el qual viure i treballar sigui compatible,

sense trencar el seu entorn i tenint en compte els recursos

naturals de què disposa, amb una barreja d’activitats

comercials, de serveis, d’equipaments i d’espai residencial.

Fent un repàs a les actuacions que ja s’han realitzat cal

esmentar les millores al Camí de les Vilates i a la part de dalt

del Camí de Ventanell. També s’ha arranjat l’edifici del

carrer Major, que va adquirir l’Ajuntament, per ubicar-hi

l’Oficina d’Informació i Turisme. A més d’aquestes actuacions,

el Consistori ha signat un document amb la parròquia per

a la cessió de la gestió del cementiri.

A mitjan del passat mes de desembre, també es va fer un

pas molt important per tirar endavant la construcció del

nou equipament per a la gent gran, que disposarà de

residència, centre de dia i d’uns apartaments tutelats. Es va

signar un conveni entre l’Ajuntament i el Consorci Sociosanitari

d’Igualada per fer realitat aquest projecte pel qual ja estem

treballant des de fa uns cinc anys. L’execució d’aquesta

actuació suposarà poder donar una millor atenció i millors

serveis a les persones de la tercera edat del nostre poble.

Des de l’Ajuntament us anirem informant de les gestions

que es facin per tirar endavant el projecte i tenim previst

fer-ne una presentació pública.

Projectes per al 2009Pel que fa a les perspectives de cara el nou any som

conscients que vindran marcades per l’actual situació de

crisi econòmica. Per això, des de l’equip de govern tindrem

especial cura en els serveis d’atenció a les persones i

intentarem ajudar la gent que ho necessiti, en la mesura

dels recursos de què disposem. Aquesta serà una de les

prioritats de l’equip de govern per al 2009.

Des de l’equip de govern estem treballant per a l’execució

de diferents obres que són necessàries per al municipi. En

aquest sentit, cal esmentar la urbanització del Pla del Castell

(UA 8) i la millora del carrer de Vilademàger, de la UA 14,

de la baixada de l’Escorxador i de diversos vials del nucli

antic (carrer de la Pedragosa, carrer del Raval i plaça del

Vall, carrer de la Creu, carrer i plaça de la Font, carrer i

plaça del Formico, carrer de les Eres, carrer de la Muralla,

carrer del doctor Trueta, carrer de mossèn Cinto Verdaguer

i la vorera de la carretera de Rofes). També se soterraran

els contenidors de la plaça del Formico i del Vall i s’arranjarà

la teulada de l’edifici de l’Oficina d’Informació i Turisme. A

Rofes es pavimentarà l’accés i s’adequarà la plaça i la

baixada de cal Fidel i del Clot de les Barraques. També es

faran millores a la xarxa d’enllumenat.

El nostre municipi ha rebut 155.396 dels Fons Estatal d’Inversió

Local (FEIL), una ajuda econòmica que ha atorgat el Govern

de l’Estat d’acord amb el nombre d’habitants. Aquests

diners es destinaran a l’adequació de l’antic escorxador

com a espai polivalent per a les associacions locals. Des de

l’equip de govern creiem que aquest projecte és molt

important, ja que hi ha pocs municipis que tinguin la sort de

tenir un teixit associatiu com el nostre, amb persones que

dediquen hores i hores a organitzar activitats de les quals

molts en gaudim. Ens preocupa el jovent del nostre poble

i, per això, volem millorar els recursos per dur a terme polítiques

de joventut.

Vull aprofitar aquest article per agrair la feina que han fet

les persones que han participat en l’organització dels actes

nadalencs, ja que la seva col·laboració és necessària perquè

es puguin dur a terme. També vull tenir unes paraules de

record per als llacunencs i les llacunenques que avui ja no

són entre nosaltres.

Com era habitual aquest butlletí es publicava al voltant

de les festes nadalenques, però en aquesta ocasió no ha

pogut ser així per diversos motius. Us demano disculpes pel

retard.

Josep Parera i TortAlcalde

••

LlacunencsFebrer / Juliol 2009

El ple de l’ajuntament04

Sessió ordinària del 24 de juliol de2008• S’aprova l’acta de la sessió ordinàriadel 15 de maig de 2008.• Es dóna compte de les resolucionsd’alcaldia.• S’aprova una ordenança municipalque regula la tinença d’animals do-mèstics. El text preveu sancions encas que no es compleixi la normativaestablerta.• S’aprova un document de normesestètiques per a la construcció. Lafinalitat és que es conservi la imatgede poble que actualment té la Lla-cuna.• S’aproven les actes de delimitaciódel terme.• S’aprova l’adhesió al Pacted’Alcaldes per a la lluita contral’escalfament de la terra.• S’aprova l’adhesió al programaAnem al Teatre, de la Diputació deBarcelona.• S’aprova l’adhesió a la moció delConsell Comarcal de l’Anoia per ala no supressió del batxillerat nocturna Igualada.• Es dóna suport a la proposta de laCAL que promou el Correllengua2008.• S’aproven els honoraris de les al·le-gacions al projecte per a la instal·laciód’un parc eòlic a Orpí.• S’accepta una subvenció de quasi6.000 de l’Agència de Residus deCatalunya.• En l’apartat de precs i pregunteses plantegen diverses qüestions.

Sessió ordinària del 2 d’octubre de2008• S’aprova l’acta de la sessió ordinàriadel 24 de juliol de 2008.• Es dóna compte de les resolucionsd’alcaldia.• S’accepten les subvencions del PlaÚnic d’Obres i Serveis de Catalunya(PUOSC), de la Generalitat, per alperíode 2008-2012.• S’accepten les subvencions de laXarxa Barcelona Municipis de Quali-tat, de la Diputació de Barcelona,per al període 2008-2011.• S’aprova l’expedient de crèdit1/2008 per a la incorporació dels ro-manents de l’any 2007.• S’accepta el recurs de reposiciópresentat per Daniel Roig i Cots.• S’accepta la demanda del GrupRiera Blanch, SL.• S’aprova, provisionalment, la par-cel·lació de les finques que confor-men la Unitat d’Actuació número 9.• En l’apartat de precs i pregunteses plantegen diversos temes.

Sessió extraordinària del 13 de nov-embre de 2008• S’aprova l’acta de la sessió ordinàriadel 2 d’octubre de 2008.• S’aprova la modificació de les Ordenan-ces Fiscals per al 2009, que s’incrementaranuna mitjana d’un 2%. Algunes taxes i im-postos, però, no s’apujaran.

Sessió extraordinària del 18 de des-embre de 2008• S’aprova l’acta de la sessió extraor-

dinària del 13 de novembre de 2008.• S’aprova el projecte d’urbanitzacióde la Unitat d’Actuació número 8,del Pla del Castell.• S’aprova el projecte d’urbanitzaciódel camí del Castell.• S’aprova el projecte de pavimen-tació del camí del Cementiri.• S’aprova la redacció del projected’urbanització del carrer de Vilade-màger.• S’aprova la redacció del Plad’Ordenació Urbanística Municipal(POUM). S’ha encarregat la redaccióde la primera fase d’aquest pla al’arquitecte Camil Queraltó Venturaper un import de 68.764 . Es comptaamb una subvenció de 60.000 deldepartament de Política Territorial iObres Públiques de la Generalitat.• Es tracta el tancament d’obres.

Sessió ordinària del 23 de desembrede 2008• Es dóna compte de les resolucionsd’alcaldia.• S’aprova, provisionalment, el pro-jecte i estudi de seguretat i salut pera la millora del paviment dels carrersdel nucli antic.• Es tracta del projecte que es pre-sentarà al Fons Estatal d’Inversió Local,del govern central, i que seràl’adequació de l’antic escorxadorcom a espai polivalent per a les as-sociacions locals. L’ajuda econòmicaconcedida és de 155.396 .• En el punt de precs i preguntes estracten diversos temes.

LlacunencsFebrer / Juliol 2009

Dia a dia

L’A juntament ha concedi t

més de 16.000 de subven-

cions a les diferents entitats

de l pob le durant e l 2008 .

Aquests diners provenen dels

fons munic ipa l s . E l s d iners

s’han repartit entre les dife-

rents associacions, que són de

caire educatiu, social, cultural

o lúdic, per a l’organització

de les diverses activitats que

impulsen.

05Dia a dia

LlacunencsFebrer / Juliol 2009

L’Ajuntament fa un pas important per a la construcció d’uncomplex per a la gent gran

L’Ajuntament ha fet un gran pas

per a la construcció d’un com-

plex per a la gent gran al muni-

cipi, un projecte en què l’equip

de govern està treballant des

de fa gairebé cinc anys. El di-

m e c r e s 1 7 d e d e s e m b r e

l’alcalde, Josep Parera, i el seu

homòleg d’Igualada, Jordi Ay-

mamí, en qualitat de president

del Consorc i Sociosani tar i

d’Igualada (CSSI), van signar un

conveni per t i rar endavant

aquesta actuació.

L’acte va tenir lloc a la Sala de

Plens, que estava plena de gom

a gom. A més dels dos alcaldes,

hi van ser presents les regidores

de Benestar Social dels dos mu-

nicipis, Santas de Blas, de La

Llacuna, i Pilar Salat, d’Igualada,

i el gerent del Consorci, Carles

Gausachs. Josep Parera va des-

tacar la importància d’aquest

gran projecte per al nostre po-

ble i va assegurar que es vol

construir un centre de “cincestrelles”.

Mitjançant aquest conveni el

Consorci oferirà a l’Ajuntament

assistència tècnica en el camp

dels serveis de caràcter socios-

a n i t a r i , q u e c o m p r e n d r à

l’assessorament, el suport a la

gestió, el disseny dels produc-

tes, serveis i equipaments, i la

realització d’estudis i informes

tècnics. L’objectiu principal

d’aquest acord serà la cons-

trucció d’un complex per a la

gent gran, un projecte que es

preveu que pugui tenir un pres-

supost del voltant de 8 milions

d’euros.

Un gran centre adaptata l’entorn natural

El nou equipament està previst

que se situï en un solar de 25.000

metres quadrats, propietat de

l’Ajuntament, a la part est del

municipi. Inicialment, es preveu

que el complex disposi d’una

residència, amb capacitat per a

60 places, un centre de dia, amb

10 places, 15 apartaments amb

suport per allargar l’autonomia

de les persones grans, una sala

d’actes i d’exposicions, un casal

d’avis i un espai de fisioteràpia i

rehabilitació.

L’edifici de la residència ocuparà

uns 3.000 metres quadrats i les

habitacions es distribuiran en

dues plantes. Els apartaments tin-

dran entre 40 i 50 metres quadrats

i es dividiran en mòduls. Un dels

aspectes importants a destacar

d’aquest projecte és que el com-

plex se situarà en plena natura,

tot i que no estarà lluny del nucli

urbà. Per això, s’ha plantejat un

disseny del centre respectant

l’orografia del terreny.

En l’acte de signatura del con-

veni, els dos alcaldes, Josep Pa-

rera i Jordi Aymamí, van manifes-

tar que els l lacunencs i les

llacunenques tindran prioritat en

la utilització dels serveis que ofe-

rirà el centre i també pel que fa

als llocs de treball que generarà

aquesta activitat, durant la cons-

trucció de l’equipament i quan

aquest entri en funcionament.

Moment de la signatura del conveni entre l’Ajuntament i el Consorci

Dia a dia06

LlacunencsFebrer / Juliol 2009

El temporal de vent que el dissa-

bte 24 de gener va afectar Ca-

talunya va provocar importants

destrosses a la Llacuna. Les ràfe-

gues, que van arribar a superar

els 170 km/h, van deixar una ima-

tge del tot desoladora, amb mol-

ts arbres caiguts, murs enderro-

cats, vidres trencats i talls del

submin is t rament e lèctr ic i

telefònic.

El mateix dia de la ventada es

va actuar des de l’Ajuntament,

el cos de Bombers Voluntaris i

l’ADF per començar a arranjar

els desperfectes. A les oficines

municipals hi va haver un servei

de guàrdia per atendre les tru-

cades dels llacunencs i les llacu-

nenques fins passades les 8 del

vespre.

Per arreglar les destrosses s’han

muntat unes brigades de treball

que han retirat els arbres que

obstaculitzaven els camins i les

carreteres i els que havien caigut

als jardins. Molts d’aquests, van

caure sobre les teulades de les

cases i van causar importants

desperfectes, que, en alguns ca-

sos, van posar en perill la segu-

retat dels ciutadans.

A més d’aquesta actuació direc-

ta sobre el terreny, des de

l’Ajuntament s’han fet visites al

departament de Medi Ambient

de la Generalitat de Catalunya

per intentar demanar ajudes per

solucionar aquests danys. El dijo-

us 5 de febrer a l’Ajuntament es

va fer una reunió amb responsa-

bles de l’Àrea de Medi Natural

de la Generalitat per estudiar de

com es pot solucionar la situació

provocada pel temporal de

vent.

Des de l’Ajuntament es vol agrair

el treball de totes aquelles per-

sones que han col·laborat en les

tasques de reparació i neteja

dels desperfectes.

Ràpida actuació per solucionar les destrossesdel temporal de vent

Més d’un centenar de vehicles

van participar el diumenge 26

d’octubre a la V Trobada de Mo-

tos Antigues, Clàssiques i Populars.

Aquesta activitat la van organit-

zar, com en les anteriors edicions,

els Amics del Motor Clàssic de la

Llacuna i va comptar amb el su-

port de l’Ajuntament i la col·la-

boració d’establiments i empre-

ses del poble, d’Igualada i de

Vilafranca del Penedès.

En concret, es van aplegar 120

motos i una desena de cotxes.

Entre les motos n’hi havia de di-

ferents marques, com Bultaco,

Ossa, BMW, Montesa o Vespa. El

dia va ser esplèndid i els vehicles

van fer un recorregut per dife-

rents pobles del Penedès fins arri-

bar a la plaça Major de la Llacu-

na, d’on havien sortit. En aquest

indret, els participants van poder

degustar diferents vins, ja que la

trobada va coincidir amb

l’organització de la primera edi-

ció de la mostra de “La Llacuna,

terra de vins d’alçada”, que va

tenir lloc els dies 25 i 26 d’octubre.

La trobada de motos es va aca-

bar amb un dinar a la piscina,

en què es van aplegar unes 170

persones, entre els participants

i els acompanyants. L’àpat va

consistir en una paella.

Més d’un centenar de vehicles participen en laV Trobada de Motos Antigues, Clàssiques i Populars

La trobada de Motos Antigues, Clàssiques i Populars va arribar a la cinquena edició

07Dia a dia

LlacunencsFebrer / Juliol 2009

El dissabte 25 i el diumenge 26

d’octubre el vi i tot el que l’envolta

va ser protagonista al nostre mu-

nicipi. I és que l’Ajuntament va

organitzar la primera edició de

“La Llacuna, terra de vins

d’alçada”. Durant aquests dos

dies, es van dur a terme diferents

activitats, com conferències,

cursos de tast de vins, un sopar,

una exposició o una fira a la plaça

Major.

La programació d’actes es va

obrir el dissabte al vespre amb

una conferència a càrrec de

Joan Tarrida, de l’Agrupació de

Defensa Vegetal de Covides. La

sala de plens de l’Ajuntament es

va omplir de gom a gom per

escoltar la xerrada de Tarridas,

que va parlar sobre els avantat-

ges de l’alçada en la viticultura

de la Llacuna i de la comarca.

Tot seguit, l’alcalde, Josep Parera,

va donar pas a una taula rodona,

amb el títol “Ecologia versus

producció integrada”. El debat

el va moderar Josep Maria Ribas,

director de la D.O. Penedès, i va

tenir com a ponents Àlex Torelló,

Josep Maria Albet, Rossend Travé,

Joan Tarrida, Francesc Pascual i

Tomàs Puig, director tècnic de

Sumarroca.

Per cloure aquesta primera jorna-

da, a partir de les 9 del vespre al

restaurant Ca l’Americano, hi va

haver un sopar de maridatge de

plats i vins. A l’àpat hi van assistir

més de 130 persones.

El diumenge les activitats van co-

mençar amb una fira a la plaça

Major. Els visitants, que van ser

molts durant tot el matí, van poder

gaudir dels productes de set ex-

positors de vins i caves, tres

d’embotits, dos de formatges i

dos de postres, que oferien car-

quinyolis i mousse de maduixa al

cava.

Paral·lelament a la fira, al Casal

de Gent Gran es va fer un curset

de tast de vi i un de maridatge

de formatges, embotits i vins. Com

a record d’aquesta primera mos-

tra els visitants van rebre una copa

serigrafiada.

A més d’aquestes activitats, els

baixos de Cal Pepus van acollir

una exposició d’eines de viticultu-

ra i d’estris relacionats amb la pro-

ducció i el consum del vi. La co-

l·lecció és del llacunenc Jaume

Saumell i es va poder visitar fins al

8 de desembre.

L’organització d’aquesta prime-

ra edició de “La Llacuna, terra

de vins d’alçada” va comptar

amb la col·laboració dels allot-

jaments rurals i dels bars i restau-

rants del poble, a més de dife-

rents bodegues i cellers. La bona

acollida que va tenir aquesta

activitat ja fa pensar en l’edició

de l’any que ve.

Èxit de la primera edició de “La Llacuna,terra de vins d’alçada”

El diumenge es va fer una fira a la plaça Major que va aplegar molt públic

Com cada any, el nostre poble

va viure unes festes de Nadal ple-

nes d’activitats tradicionals, com

la Fira de Sant Andreu, el Pessebre

Vivent o la cavalcada de Reis.

Cal esmentar la bona participa-

ció dels llacunencs i les llacunen-

ques en tots els actes, en alguns

dels quals també hi va haver una

destacada afluència de gent

d’altres poblacions.

L’agenda nadalenca es va obrir,

com ja és tradicional, amb la Fira

de Sant Andreu, el dissabte 6 i el

diumenge 7 de desembre. L’acte

més multitudinari va ser la Ma-

tança del Porc, el diumenge al

matí, que va aplegar un gran

nombre de persones al voltant

de la plaça Major. Es calcula que

es van repartir uns sis mil entrepans

de pa amb botifarra. Aquesta

activitat, que va arribar a la vint-

i-novena edició, la van organitzar

la Comissió de la Matança, for-

mada per agricultors, cansaladers

i l’Ajuntament.

El diumenge al matí, a més de

menjar un bon entrepà, la gent

va poder passejar i aturar-se a les

diferents parades que hi havia a

les places del Formico, de

l’Abeurador i del Vall. Hi havia

una gran varietat de productes,

des d’artesania a alimentació.

Les activitats del diumenge es van

acabar amb la celebració d’una

missa.

Els actes de la Fira de Sant An-

dreu, que té els seus orígens l’any

1335, van començar el dissabte

a la tarda amb un partit de futbol

entre la Llacuna CF i el Torrellenc

CE. A les 8 del vespre a la Sala de

Plens de l’Ajuntament hi va haver

una interessant conferència amb

el títol “Les fires, motor econòmic

per a un territori”, que va anar a

càrrec de Pere Carles, president

de Fira d’Igualada.

A més d’aquestes activitats, al

voltant de la Fira, al Centre

d’Estudis Llacunencs hi havia una

exposició de fotografies antigues

i als baixos de cal Pepus es podia

visitar una mostra d’eines i utensilis

per a la verema i el vi. Aquesta

mostra ja es va inaugurar durant

la primera edició de “La Llacuna,

terra de vins d’alçada”, a final

d’octubre.

Unes 800 persones assisteixen alPessebre Vivent

El Pessebre Vivent és un dels actes

més consolidats de l’agenda de

La Llacuna viu unes festes nadalenques plenes d’activitatstradicionals

Dia a dia08

LlacunencsFebrer / Juliol 2009

El Pessebre Vivent va arribar a la novena edició

09Dia a dia

LlacunencsFebrer / Juliol 2009

Nadal al nostre municipi. Enguany

l’activitat, que compta amb la

col·laboració de molts llacunencs

i llacunenques, va arribar a la no-

vena edició. La representació es

va fer el diumenge 21 de desem-

bre i es van recollir 2.858 , dels

quals 800 es van destinar a La

Marató de TV3, que enguany es-

tava dedicada a les malalties

mentals greus.

Al pessebre hi van assistir unes 800

persones. Com en les anteriors

edicions, a la plaça Major i als

carrers del voltant hi havia una

vintena d’escenes, com el Naixe-

ment o el Mercat. La representa-

ció es va fer entre 2/4 de 6 de la

tarda i 2/4 de 8 del vespre i en

acabar es va repartir pa torrat

amb xocolata, embotits i cava

per a tothom.

Les activitats nadalenques van

continuar el dimecres 24 de des-

embre, a les 12 de la nit, amb la

Missa del Gall. Durant la celebra-

ció, el Cor Parroquial va cantar la

Missa dels Pastors. Després, i com

ja és tradició, es va fer cagar el

Tió.

El dia de Nadal a les 9 del matí a

l’església de Sant Josep de Rofes,

es va oficiar la missa de l’Alba i a

les 12 del migdia la celebració

litúrgica es va fer a l’església pa-

rroquial del poble. El diumenge 28

de desembre a la tarda a

l’església la Coral la Cuitora va

oferir el seu tradicional concert de

Nadal.

El primer dia de l’any 2009 el patge

Faruk va recollir les cartes dels nens

i les nenes a la plaça Major. I al

vespre del dilluns 5 de gener van

arribar al nostre poble Melcior,

Gaspar i Baltasar. Ses Majestats,

acompanyats de la Banda i les

Majorets, van fer un recorregut

per diversos carrers del poble fins

a la plaça Major. Després d’adorar

el Nen Jesús a l’església, els va

rebre l’alcalde, Josep Parera, i el

Consistori en ple que els va donar

la benvinguda. Ses Majestats van

adreçar unes paraules a la gent

que es va aplegar a la plaça i

després els nens i les nenes hi van

poder parlar.

Les entitats culturals, representants

les classes de l’escola i de la llar

d’infants van rebre uns presents

de mans dels Reis d’Orient. Des-

prés va parlar el president de la

Comissió, Josep Torres, i, tot seguit,

Ses Majestats van repartir els regals

per les llars.

Ses Majestats van recórrer diferents carrers del poble fins arribar a la plaça Major

ve de la pàgina anterior

L’equip de govern de l’Ajuntament de la Llacuna

està treballant per tirar endavant diversos projectes

que suposaran una millora per al poble i per als seus

habitants. En aquest sentit, cal esmentar l’actuació

de pavimentació dels carrers del nucli antic o la

reforma de l’edifici de l’escorxador com a espai per

a les entitats locals, obra que es finançarà amb els

diners que atorga l’Estat a través del Fons Estatal

d’Inversió Local (FEIL).

Des que es va iniciar aquest mandat, el 2007, ja han

vist la llum diferents projectes, com l’arranjament

dels camins de les Vilates i de Ventanell o l’habilitació

de l’edif ici del carrer Major com a Oficina

d’Informació i Turisme. També s’ha fet la cessió a

l’Ajuntament per part de la parròquia del cementiri.

Aquest fet suposa que ara l’administració local és

l’encarregada del manteniment del recinte i de la

venda de nínxols. Per això, cal que tots els propietaris

portin els seus títols a les oficines municipals per tal

d’actualitzar les dades.

Actuacions per a aquest anyUna de les obres que l’equip de govern executarà

enguany serà la pavimentació dels carrers del nucli

antic. El projecte es va aprovar, provisionalment,

en el Ple ordinari del 23 de desembre. El pressupost

Tema central10

La urbanització de diferents zonesdel poble i la millora de carrers,principals projectes per al 2009

••

LlacunencsFebrer / Juliol 2009

Arranjament del camí de les Vilates

Es reformarà l’edifici de l’antic escorxador per destinar-loa les entitats locals

Tema central 11

d’aquesta obra és de 333.084,77 i es compta

amb una subvenció del Pla Únic d’Obres i Serveis

de Catalunya (PUOSC), de la Generalitat, de

299.776,30 .

Els carrers on es farà aquesta millora seran: el carrer

de Pedragosa, el carrer del Raval i la plaça del Vall,

el carrer de la Creu, el carrer i la plaça de la Font,

el carrer i la plaça del Formico, el carrer de les Eres,

el carrer de la Muralla, el carrer del doctor Trueta,

el carrer de mossèn Cinto Verdaguer i la vorera de

la carretera de Rofes.

En el Ple extraordinari del 18 de desembre es van

aprovar els projectes d’urbanització del Pla del

Castell (Unitat d’Actuació 8), del camí del Castell i

del camí del Cementiri. Aquestes tres obres s’han

adjudicat al TAC i es preveu que comencin aviat.

També ja s’ha encarregat la redacció del projecte

d’urbanització del carrer de Vi lademàger.

A l’edifici que l’Ajuntament va adquirir al carrer

Major ja s’hi va fer una primera intervenció, que va

consistir en la ubicació de l’Oficina d’Informació i

Turisme. Enguany es preveu fer l’arranjament de la

teulada. Aquesta actuació compta amb una

subvenció de la Xarxa Barcelona Municipis de

Qualitat, de la Diputació de Barcelona. L’aportació

econòmica és de 175.000 , una part dels quals es

va destinar a la compra de l’immoble i la resta serà

per arreglar la teulada. Per a la rehabilitació d’aquest

edifici també s’ha concedit una ajuda econòmica

de 80.000 ¤ del PUOSC.

Un altre dels projectes que s’executarà durant aquest

2009 serà la reforma i condicionament de l’antic

Escorxador com a espai polivalent per a les entitats.

Aquesta actuació s’ha presentat al FEIL, a través del

qual s’ha concedit al nostre municipi una aportació

econòmica de 155.396 . Amb aquest nou

equipament totes les associacions locals disposaran

d’un lloc on poder realitzar les seves activitats.

A més d’aquestes actuacions, l’equip de govern

està treballant en altres projectes. En aquest sentit,

cal esmentar la urbanització de la baixada de

l’Escorxador o el soterrament dels contenidors

d’escombraries a la plaça del Formico i a la del Vall.

Al nucli de Rofes, es preveu millorar la pavimentació

de l’accés a la zona i adequar la plaça i la baixada

de cal Fidel i del Clot de les Barraques. També està

previst fer millores en la xarxa d’enllumenat. Per

aquestes dues intervencions es compta amb una

subvenció de 30.000 per a cada una del Pla Únic

d’Obres i Serveis de Catalunya.

LlacunencsFebrer / Juliol 2009

Projecte de la reforma de l’antic Escorxador

Dia a dia12

LlacunencsFebrer / Juliol 2009

L’Oficina d’Informació i Turisme

ha rebut més de 200 consultes

entre els mesos d’agost i

novembre. Aquest equipament,

situat al carrer Major, es va

inaugurar el 31 de juliol amb la

presència del diputat de l’Àrea

de Desenvolupament Econòmic

de la Diputació de Barcelona,

Teodoro Romero, el president del

Consell Comarcal de l’Anoia,

Xavier Boquete, i l’alcalde, Josep

Parera.

En concret, es van atendre 206

consultes. La majoria van ser de

Catalunya, Balears i la resta

d’Espanya, que van arribar a 131,

seguides de les procedents de

persones del poble, que van ser

33. Pel que fa a països les xifres

van ser: França, 13; Alemanya, 7;

Anglater ra, 5 ; i Ho landa,

Dinamarca i Argent ina, 1.

L’oficina també va rebre la visita

d’un grup de 24 persones

procedents de F in lànd ia .

Pel que fa al tipus de consultes

són molt diverses, com ara

informació sobre cases rurals i

càmpings, compra de productes

artesans, restaurants, rutes de BTT

o llocs més propers on es pot anar

a la platja, activitats que es fan

al poble, entre d’altres. L’oficina

està oberta, en horari d’hivern,

els divendres de les 5 a les 7 de

la tarda; els dissabtes, de les 10

del matí a la 1 del migdia i de les

5 a les 7 de la tarda, i els

diumenges, de les 10 del matí a

la 1 del migdia.

L’Oficina d’Informació i Turisme rep mésde 200 consultes entre l’agost i el novembre

Acte d’inauguració de la nova Oficina d’Informació i Turisme

La regidoria de Benestar Social va

posar en marxa durant el mes de

desembre una iniciativa per

apropar els serveis socials a la gent

gran del municipi. El programa

porta per nom “Els serveis socials

més a prop” i compta amb la

col·laboració de la Diputació de

Barcelona i Creu Roja.

El projecte té com a objectiu

informar sobre les prestacions i

els serveis de què poden disposar

les persones de la tercera edat.

També es vo len detectar

possibles situacions de risc que

afectin aquest col·lectiu de la

societat. Per això, des de

l’Ajuntament es posaran en

contacte amb les persones

m a j o r s d e 8 0 a n y s q u e

desconeixen aquest servei per

concertar una hora de visita.

Prèviament, però, rebran una

carta. Aquesta iniciativa s’ha tirat

endavant per millorar la qualitat

de vida de la gent gran del nostre

poble.

Iniciativa per apropar els serveis socials a la gent gran

13Dia a dia

LlacunencsFebrer / Juliol 2009

L ’ A j u n t a m e n t , a m b l a

col·laboració de l’Agència de

Residus de Catalunya, ha

engegat aquesta tardor una

campanya per promoure el

compostatge casolà. Aquesta

forma de reciclatge consisteix a

reutilitzar les restes que es generen

al jardí i a la cuina i convertir-les

en adob de primera qualitat.

Els llacunencs i les llacunenques

que estiguin interessats a participar

en aquesta iniciativa poden

passar a recollir el compostador

per l’Ajuntament. De recipients

n’hi ha de diferents mides, en

funció dels residus que es puguin

generar. El compostador és gratuït

i l’interessat només haurà de

pagar una fiança que se li

retornarà al cap de dos anys, un

cop acreditat el seu bon ús.

Al compostador s’hi poden

llençar totes les restes orgàniques

que es generen a la cuina, com

fruites, verdures, peix, ous, pa i

altres productes alimentaris, així

com gespa fresca, sempre

barrejat amb un altre material de

tipus llenyós, com poden ser

serradures, encenalls, ful les

seques, palla o poda triturada.

Amb aquesta barreja, un cop

hagin passat entre 6 i 8 mesos,

s’obtindrà el compost, sempre

que s’hagi t ingut cura de

mantenir un bon grau d’humitat

i s’hagi airejat convenientment.

Aquest tipus de reciclatge suposa

un estalvi de moltes tones de

residus, que ja no s’hauran de

transportar fins a una planta de

tractament, amb tot l’impacte

ambiental que això suposa. Les

persones que col·laborin amb

aquesta campanya rebran a

casa la visita dels tècnics de

compostatge que els orientaran

de la manera que cal fer la

recollida i els resoldran els dubtes

que els puguin sorgir.

Per a més informació es pot trucar

a l’Ajuntament (Tel. 93 897 60 63)

o al mòbil 666 435 400.

S’engega una campanya per promoure elcompostatge casolà

Contenidors de compostatge casolà

La gent gran del nostre poble ha

pogut participar, des del mes

d’octubre, en diferents activitats, com

xerrades i sortides. A l’octubre al casal

es va fer una conferència amb el

títol “Si jo em sento bé, tot va bé” i al

novembre se’n va organitzar una

altra amb el títol “Qualitat de vida

per a la gent gran”. Al novembre

també es va fer una excursió al Món

Sant Benet. I al desembre es van

organitzar dues xerrades relaciona-

des amb el Nadal: “Adornem de

Nadal” i “Recomanacions per als

àpats nadalencs”.

Compost que s’obté després del reciclatge

Dia a dia14

LlacunencsFebrer / Juliol 2009

El CEIP Vilademàger disposa, des

de l’any 2000, d’una pàgina web

on es recullen algunes de les

activitats que s’organitzen durant

el curs. L’adreça d’aquesta pàgina

és www.xtec.net/ceipvilademager.

A més, des de l’any passat, els

alumnes utilitzen els blogs, que es

caracteritzen, en comparació amb

les webs, per la facilitat d’ús i

d’interacció.

C a d a c i c l e t é u n b l o g i

l ’ut i l i tza amb metodologies

d i f e r e n t s . A c i c l e i n i c i a l

(http://blocs.xtec.cat/ancosaci) són

els mateixos nens i nenes qui

escriuen directament a partir d’un

text consensuat entre tots i

escullen les fotos per il·lustrar

l’escrit. Al blog de cicle mitjà

(http://blocs.xtec.cat/ancosacm)

s’incorporen enllaços interessants

relacionats amb els temes que

els alumnes treballen a l’escola

i que els poden ajudar a ampliar

i consolidar coneixements. I el

b l o g d e c i c l e s u p e r i o r

(http://blocs.xtec.cat/viladecs)

és semblant al de cicle mitjà però

es pretén que els alumnes hi

participin més individualment i que

facin comentaris i propostes.

Per al proper trimestre és previst

que es posi en marxa el blog

d ’ e d u c a c i ó i n f a n t i l . E l s

llacunencs i les llacunenques

que est igu in interessats a

conèixer les activ itats que

s’organitzen al col·legi poden

consultar aquests espais on

també podran deixar les seves

opinions i comentaris.

L’escola incorpora les noves tecnologies

La llar d’infants El sol i la lluna ha

posat en marxa aquest curs

l’activitat d’anglès per als nens i

les nenes més grans. A més

d’aquesta novetat, s’ha iniciat

un taller de mares i pares per

promoure la seva participació en

les propostes que s’organitzen.

A les sessions d’anglès els infants

aprenen cançons, es llegeixen

contes i fan diferents treballs per

adquirir les primeres nocions

d’aquesta llengua. Quant al taller

de mares i pares consisteix en

que participin en una activitat

creativa amb un grup de l’escola.

La primera experiència va ser per

la festa de la castanyada. La

mare d’una nena, la Cecília, va

tocar l’acordió per animar

l’arribada de la castanyera.

Amb motiu d’aquesta festivitat,

a final d’octubre, els nens i les

nenes van fer panellets i figures

amb moniatos. També van fer

diversos tallers amb castanyes i

van aprendre la cançó de la

castanyera.

Al desembre els infants van

celebrar l’arribada del Nadal.

Van fer cagar el tió i van rebre

la visita del patge Faruk. Les

classes a la llar d’infants El sol i

la lluna es van iniciar l’1 de

setembre i durant aquests mesos

els nens i les nenes han participat

en activitats molt diverses, com

ara confeccionar una senyera

amb motiu de la Diada Nacional

de Catalunya.

Els infants de l’escola bressol aprenen anglès

Els nens i les nenes van fer cagar el tió

Els mesos d’estiu estan plens

d’activitats a la Llacuna. Les

propostes incloses dins de l’Estiu

Cultural, la Festa Major i la Festa

Major de Rofes fan que els

llacunencs i les llacunenques

surtin al carrer i s’ho passin d’allò

més bé.

Enguany la Festa Major, que es

va fer de l’1 al 5 d’agost, la van

organitzar la Comissió de Festes,

amb el suport de l’Ajuntament.

Durant aquests cinc dies hi va

haver ofertes fest ives molt

diverses, com balls i música per

als més joves i per als més grans,

activitats per a la quitxalla i actes

culturals i esportius.

Tres dies més tard, del 8 a l’11

d’agost, el nucli de Rofes també

va viure la seva Festa Major. Els

veïns van organitzar diverses

activitats, com un sopar de

germanor, partits de futbol o jocs

per a la quitxalla.

Durant els mesos de juliol, agost

i setembre es concentren les

activitats de l’Estiu Cultural, que

organitza la regidoria de Cultura.

Enguany es van portar a terme

diverses ofertes, com un taller

d’astronomia, una visita als

arbres singulars del municipi, els

campionats d’escacs, truc,

continental i dòmino o un taller

de titelles per als nens i nenes. El

darrer dissabte d’agost es va fer

el sopar de fi d’estiu.

Mesos d’estiu amb activitat molt intensa

Campionat de domino inclòs dins de laprogramació de l’Estiu Cultural

La regidoria de Cultura organi-

tza diferents activitats, algunes

de les quals tenen una conti-

nuïtat anual, com són els cursos

de cuina, que s’adapten a ca-

da estació de l’any, i els de ba-

lls de saló. A més d’aquesta

oferta, el mes de març s’iniciarà

un curs d’internet i d’ofimàtica

i el diumenge 8 de març se ce-

lebrarà el Dia de la Dona Treba-

lladora.

15Dia a dia

LlacunencsFebrer / Juliol 2009

El dissabte 21 de febrer la Llacuna

va viure la festa de carnestoltes.

Al carnaval hi van participar nou

comparses i al voltant de 200

persones disfressades.

La rua va sortir a 2/4 de 8 del

vespre des de l’esplanada de les

escoles i va acabar a la plaça

Major, on es va llegir el pregó i es

va fer una passarel·la per escollir

les disfresses premiades.

Després de sortir de l’esplanada

de l’escola, la rua va recórrer

els carrers següents: el carrer de

la Creu, el carrer de Pedregosa,

la carretera de Torrebusqueta i

la piscina. Un cop va finalitzar

la lectura del pregó i la

p a s s a r e l · l a h i v a h a v e r

discomòbil al local de la piscina

i es van lliurar els premis a les

disfresses guanyadores.

Arriba la gresca del carnestoltes

Cercavila de la Festa Major

Disfresses i comparses de la festa de carnestoltes

16Mosaic associatiu

LlacunencsFebrer / Juliol 2009

Els gegants bombers de la

Llacuna, l’Andreu i la Maria, van

fer una de les actuacions més

importants durant els quasi 15 anys

d’història de la colla gegantera.

El 10 de setembre van actuar al

Vaticà davant del Papa Benet XVI,

que els va rebre en audiència.

El 8 de setembre cinc membres

de l’entitat van marxar cap a

Roma amb un cotxe i un remolc,

en què anaven l’Andreu i la Maria.

Un dia després la resta de

membres de la colla, fins a un total

de 20, van fer el viatge amb avió.

Els geganters van aprofitar per fer

turisme per la capital italiana fins

que va arribar el gran dia.

Abans d’entrar al Vaticà, els

gegants van fer un recorregut per

diversos carrers de Roma, creant

una gran expectació entre la gent.

Un cop van arribar a la Santa Seu,

la pol ic ia i ta l iana els va

acompanyar fins a la porta principal

de l’edifici on tindria lloc l’audiència

papal. Junt amb altres grups, els

gegants del nostre poble van rebre

la salutació de Benet XVI.

L’actuació de l’Andreu i la Maria,

acompanyats per la música dels

grallers, va tenir lloc mentre el Sant

Pare rebia les persones amb

discapacitats o malaltes, a més

dels cardenals i bisbes. Per als

membres de la colla aquest va

ser un dels moments més emotius

de la visita al Vaticà. L’audiència

es va acabar amb la benedicció

del Papa a tots els presents.

Un cop finalitzada la recepció, a

fora de l’edifici, els gegants

bombers van ballar diverses peces

al so de les gralles, davant la

mirada d’un bon grup de

persones, entre les quals hi havia

alguns cardenals i bisbes. Cal dir

que l’audiència es va retransmetre

pel Canal Vaticà.

Aquesta actuació davant del

Papa va ser possible gràcies a les

gestions que va fer el mossèn del

nostre poble, Joan Mata, i el

secretari general i conseller del

Bisbat de Sant Feliu de Llobregat,

Joan Pere Pulido.

Altres actuacions destacades del2008 i projectes per al 2009

Durant el 2008 els Geganters i

Grallers del nostre poble van

participar en més d’una vintena

d’actuacions. La majoria van ser

en poblacions catalanes, com

Sant Martí Sarroca, Cornellà,

Canet de Mar, Calaf o Vilanova

del Camí. Però també en van fer

en llocs de fora de les nostres

fronteres.

A principi d’agost la colla va

viatjar a les localitats franceses de

Villefranche de Conflent i les

Angles, on va participar en una

trobada de gegants i capgrossos.

I el mes d’octubre l’Andreu i la

Maria van estar a Fraga (Aragó).

Per al 2009 la colla gegantera té

molts projectes. Es preveu que el

mes de juny la Llacuna pugui

a c o l l i r u n a M a s c a r a d a

Costarricense. El nostre municipi

serà el punt de partida del seguit

d’actuacions que faran figures del

folklore de Costa Rica per

Catalunya. I a l’octubre està

previst que els gegants viatgin,

com van fer el 2007, a Costa Rica

per participar al IX Encuentro

Nacional de la Mascarada

Costarricense i al I Congreso

Iberoamericano de Gigantes y

Cabezudos.

El Papa Benet XVI rep en audiència els gegants i grallersde la Llacuna

Els gegants i grallers de la Llacuna a la plaça Sant Pere

Al segle XVIII els preveres del poble prenien nota dels

testaments. Gairebé la majoria de la gent que

encarregava aquests documents estava malalta, i o bé

es moria o es recuperava i tenia l’oportunitat de fer un

nou testament en una altra ocasió.

Seguint un formulari establert, el testador demanava

perdó per si havia ofès algú i que es restituís el mal que

havia fet. Tot seguit, deia el lloc on volia ser enterrat, el

nombre de capellans que volia que assistissin a

l’enterrament i les misses que seguirien a la seva defunció.

Després dedicava una part dels béns perquè es resessin

misses per la seva ànima, que podien ser 40 i fins i tot 100

cerimònies, cada mes, durant uns anys i deia a l’altar on

s’havien de resar. S’acostumava a donar sis sous per

cada missa.

Al llibre de testaments de l’església del nostre poble es

recullen distribucions de béns força curioses com les

següents:

Josep, detingut al llit per malaltia greu, diu: “Per quan

mon pare deixa en son testament que nos partissim los

bens jo y ma germà Nofre mestre de cases amb la

suposicio que haventme assistit en sa casa amb tot lo

necessari que jo he hagut de menester per malaltia y

passant la vida havent donat molts treballs i molt gasto

deixo a dit Nofre tota la part dels bens que em tocaven

donant domini a disposar com ell vulla”.

En un testament de 1794 en Miquel, fadrí, deixa “50 lliures

a Maria, donzella, atenent que la mia malaltia se

encamina a ser llarga i per est respecta no seran los

meus bens suficients per pagar los gastos que se han fet

i s’hauran de fer. Pel present codicil reboco i anulo lo

referit llegat volent que en lo demes se cumpla ma

voluntat”.

En aquests dos testaments el malalt té en compte les

despeses que han generat les seves malalties i les

atencions rebudes pels familiars.

El 1755 el Josep diu, entre altres coses, “dec a Agustí,

pages fill meu, 50 lliures que son del salari senyalat de 10

lliures cada any començant lo any 1750 per rao que

aquest estes a casa treballant per mi el hereu no el podra

treura de casa fins que estigui tot pagat”. Sembla que

aquest pare de família tenia molts problemes econòmics,

ja que diu que encara deu al Ramon, de Sant Quintí, 2

lliures de la resta del deute del paper que li va prendre

en certa ocasió, i també té altres deutes amb diverses

persones que li han deixat diners. El dot que va cobrar

de la seva dona era de 7 lliures, però a més li van donar

56 rals per casar-se amb un bordet. Explica que els dos

burros que hi ha a la casa els ha pagat amb els diners

del seu fill Agustí “perxo el hereu els hi ha de donar”.

Un altre testament interessant és el d’un home pertanyent

a una família benestant del poble que explica: “Francisco,

fill meu, en cas de no entrat en religio en temps de

prendre estat 500 lliures amb 3 plaços, pero en cas que

entri en religio li deixo 15 lliures anuals durant sa vida,

amb condicio que hagi de renunciar de poguer

pretendre en ma casa de manera que ningun religios

y presbitere puga succeir a mons bens en cas que mon

hereu mori sensa fills. En cas de voler ser presbitero y no

tenir titol als que ordenarse li asenyalo ara per hores per

son patrimoni lo Mas. No entenc amb estos llegats

perjudicar en res a mons dits fills y filles amb tot el que

deixa Teresa en son ultim testament sino que vull que

tinguin aixo de mes”.

En Josep diu: “Ana Maria, muller, per lo molt que la estimo

y bon tracta que ma ha tingut y bon respecta se haja

de mantenir en ma casa sana y amb malaltia se haja

de vestir amb la decencia corporal segons son estat y

respectar com y del modo que quan vivia traballant per

la casa y observant mon nom. Pero en cas que per

discordias poc respecta o altres motius no pugues habitar

amb los de la casa vull se li haja de donar cada any 2

quartans i mig de segul y vi 1 mitja carga amb lo ben

entes que si sen vol anar de casa o separar sens motius

suficients dels sobre dits vull que no se li doni res”.

Es recull el testament d’una vídua que explica: “Com

sem feu una deixa per part del meu marit per si hagues

de separar de la casa perxo que ho he estat separada

y no he cobrat res de la dita deixa vull que tot aixo es

dividexi per la mitat entre Ramon, fadri, y Josep, també

fadri, nets meus quan prengui algun estat”.

Altres aspectes curiosos dels testaments

Els testadors també tenien en compte el tema del vestir.

En alguns documents es poden llegir fragments com els

següents:

17

Notes curioses dels testamentsdel segle XVIII

••

Retalls d’història

LlacunencsFebrer / Juliol 2009

Els primers xuts que va fer el Josep Palau Busquets van ser

amb l’equip de la Llacuna, el poble d’on és fill. Va néixer

el 24 de setembre de 1943 i quan tenia 25 anys el va fitxar

el FC Barcelona. Un somni que semblava impossible i que

es va fer realitat. Jugava de davanter i a més del Barça

es va convertir en una de les estrelles del Club Esportiu

Sabadell. Com ell mateix confessa: “La vida del futbolista

és una altra història. Tens tot el que vols”.

- El 1968 va fitxar pel FC Barcelona i hi va estar duestemporades. Com va ser que un fill de la Llacuna anésa parar a aquest gran equip? - Vaig començar a jugar a l’equip del poble. El Manel

Ventura, que fa poc que ens ha deixat i que el

coneixien com el Macà, em feia de mànager i quan

tenia entre 14 i 15 anys em va portar a jugar amb els

juvenils del Barça. Hi vaig estar tres temporades.

L’entrenador era el Kubala. El darrer any que vaig

jugar en aquesta categoria vam fer un equip molt bo.

Vam ser campions de Catalunya i vam arribar a la

final del campionat d’Espanya, tot i que no la vam

guanyar. Llavors el club va decidir passar els jugadors

juvenils a l’amateur, excepte a mi, i encara no sé el

motiu.

Vaig marxar una altra vegada cap a la Llacuna. Em

vaig oferir per jugar a l’Igualada, però no em van

voler, i al final vaig anar al Vilafranca. Tenia uns 18

anys. Vaig començar a marcar gols i em va fitxar el

Sabadell, que era a segona divisió, i al cap d’un

any va pujar a primera. Vaig marcar un bon nombre

de gols i llavors el Barça es va interessar per mi. Van

pagar molts diners pel traspàs i tres jugadors. Per

tant, primer em van descartar i després em van venir

a buscar.

En aquella època, de fitxa tenia 800.000 pessetes el

primer any, 900.000, el segon i 1.000.000, el tercer. I si

jugava més de 25 partits tenia 400.000 pessetes de

prima i els vaig jugar. L’entrenador era el Salvador

Artigas i els darrers mesos que hi vaig ser, un anglès.

Després de jugar al Barça, vaig tornar al Sabadell.

18Gent de casa

Josep Palau Busquets, vivènciesd’un exjugador del Barça

••

LlacunencsFebrer / Juliol 2009

“Francisca deixa a Maria, filla, unes faldilles de xamelot

obscures, a Francisca y Rosa un gipo de bayeta a cada

una. A les netes 10 rals a cada una per un gipo de

bayeta si no ho demanen en el termini de 10 anys no

puguin després demanar ho”.

L’Eulàlia diu: “Deixo a Jaume, pages fill meu, una flasada

veda de la forma mitjana y un llensol nou, lo que a mi

me pertany per rao de la dot de la casa de mon pare”.

En Josep deixa al “Reverend Joan Segon prebera la cot

de estamenya de mans que fou del Reverend Jaume,

germa meu. Dexo a ma muller poders de mos bens per

ferse el corresponent vestit de dol per portar lo tot lo any

del meu oblit”.

L’Anna, estant al llit, diu en el seu testament: “Desitja

disposar primerament per la meva anima en lo pertanyen

a bens naturals per evitar plets dissensions i altres

desgracies se seguiren per falta de disposicio. Vull y

ordeno que la casa en que habito y es una donada per

Simon, pages difunt, oncla meu, en faig donacio de ella

a Josep, fadri pages y germa meu, volen que no puga

treura de la casa la meva mare Josefa, vidua, sino que

la habiti fins que mori en cas que no volgues fero el meu

germa vagi a judici que sigui per la mara y morta ella

pel germa”.

En tots els testaments, els caps de família tenen molt clar

el repartiment del capital entre els fills, de manera que

quedi una quantitat més important per al dot de les filles.

Maria Rosa Gomà i Coll,vicepresidenta del CELL

ve de la pàgina anterior

Actualment, Josep Palau és membre de l’Agrupació Barça Veterans

- Vostè era davanter i va jugar 31 partits oficials ambel Barça, en els quals va marcar 16 gols. Quina jugadarecorda?- Guardo un record molt especial del primer partit que

vaig jugar al Camp Nou. Era la final del Gamper contra

el Flamengo. Vam guanyar per 5 a 4 i vaig fer dos gols.

Vaig sortir ovacionat del camp.

Al llarg de la meva carrera em vaig fer molts de gols,

sobretot amb el Sabadell. En aquest equip hi vaig ser

deu anys, entre les dues etapes, i durant diferents

temporades vaig ser el màxim golejador. Fins i tot, vaig

lluitar per ser el pitxixi de la ll iga nacional.

- Ara es parla molt de l’entorn i del vestidor. Com eral’ambient en l’etapa que hi va ser vostè? Hi havia tantapressió?- En aquells anys també hi havia pressió, però ara tot

s’infla moltíssim per la difusió que es fa als mitjans de

comunicació. Abans hi havia els mateixos embolics,

però no s’hi donava tanta rellevància.

A l’època que hi vaig ser jo, la majoria érem catalans,

com l’Eladi, el Rifé, el Fusté o el Reixach. Érem amics

no només a dins del camp sinó també a fora. Ara és

una altra història.

- Què va suposar per a vostè jugar en un dels millors

equips del món?- Haver jugat en aquest equip t’obre les portes a tot

arreu. Quan em volia fitxar el Barcelona també estaven

interessats en mi altres equips, com el Madrid o el

València. M’ho vaig estar pensant perquè al Barça

sent del país, si no ets un crac, costa fer-te un lloc.

- Després de jugar al FC Barcelona, com ja hemcomentat, va passar al Club Esportiu Sabadell. Comvan ser aquella etapa?- Era la figura, el que marcava els gols. Si sortia al camp

i queia el públic m’aplaudia. Vaig gaudir molt jugant

en aquest equip. Quan vaig marxar del Sabadell tenia

33 anys i vaig fitxar pel Reus, que estava a tercera. Hi

vaig jugar dues temporades.

- Un cop retirat va continuar i continua vinculat al móndel futbol i del barcelonisme com a membre del’Agrupació Barça Veterans. Quina tasca es fa desd’aquesta entitat?- Agrupa els exjugadors barcelonistes. De tant en tant,

muntem partits i molts exfutbolistes vénen a jugar, però

no només de Catalunya sinó també de la resta

d’Espanya i, en algunes ocasions, de l’estranger. Quan

fem aquests partits es recapten uns diners que es

destinen als antics jugadors que tenen problemes o a

les seves famílies. Des de fa cinc o sis anys faig

d’entrenador dels veterans, però durant molts anys

vaig jugar. Tinc comptabilitzats uns 480 enfrontaments.

També organitzem xerrades a les penyes o als casals

d’avis i per Sant Jordi traurem un llibre. Fem una tasca

molt important.

- Com veu l’equip actual de Josep Guardiola? Aquestany sí?- Aquesta temporada és molt diferent a l’anterior. Hi

ha dos o tres jugadors que despunten i marquen la

diferència. És un equip complet, a diferència del

Madrid, que està trencat. L’etapa del Johann Cruyff

va ser molt bona, però aquesta també ho serà.

- Per acabar, parlem del poble on va néixer. Com hacanviat des que vostè el va deixar?- La Llacuna ha canviat i molt. Quan tenia els pares

vius hi anava més sovint. Abans era més poble que

ara. Des que hi ha l’actual alcalde, s’han fet grans

millores i la gent que hi he convidat han quedat

encantats. De moment, no em plantejo tornar-hi a

viure de manera permanent, perquè trobaria a faltar

Barcelona i el Barça.

ve de la pàgina anterior

19Gent de casa

LlacunencsFebrer / Juliol 2009

LA LLACUNA

Ajuntament 93 897 60 63

Casal de la Gent Gran 93 897 63 25

CEIP Vilademàger 93 897 70 50

Consultori mèdic 93 897 70 07

Correus 93 897 62 43

Jutjat de Pau 93 897 63 23

Llar d’Infants 93 897 71 18

Parc de Bombers 93 897 70 99

Piscina Municipal 93 897 70 41

Punt Fecsa 93 897 60 69

IGUALADA

Autobusos Masats 93 803 10 84

Consell Comarcal 93 805 15 85

FFCC 93 803 09 38

Hospital General 93 805 80 00

Hispano Igualadina 93 804 44 51

URGÈNCIES

Metge de guàrdia d’urgències 93 805 38 18

Ambulàncies urgències 061

Mossos d’Esquadra 088

telèfonsd’interès

agenda••

Festa Major31 de juliol i 1, 2, 3 i 4d’agost

Festa Major de RofesDel 7 a l’11 d’agost

Festa de cloendade l’Estiu Cultural29 d’agost

Diada Nacionalde Catalunya11 de setembre

Segona mostra“La Llacuna, terrade vins d’alçada”24 i 25 d’octubreFira de Sant Andreui Matança5 i 6 de desembre

Pessebre Vivent20 de desembre

Caga tió24 de desembre

Festa de Cap d’Any31 de desembre

Activitats 2009

Festa de la Potadapopular26 d’abril

Aplec del Castell31 de maig

Setmanade la Gent GranDel 8 al 14 de juny

Trobada de Puntaires5 de juliol

Concursde Pintura Ràpida18 i 19 de juliol