ENTREVISTA

TomáFerrándiz“Levántate ZP ha estat la millorexperiència professional”

ENTREVISTA

TomásFerrándiz

EMPRENEDORS

Reyes Cavero i Laura NoguerasEMPRENEDORS

Reyes Cavero i Laura Nogueras

“Levántate ZP ha estat la millorexperiència professional”

LA COMUNICACIÓ EN CAMPANYA ELECTORAL

LA COMUNICACIÓ EN CAMPANYA ELECTORAL

DESEMBRE 2006

Publicació de laFacultat deComunicacióBlanquernaAntics Alumnes

UNIVERSITATRAMON LLULL

Facultat deComunicacióBlanquernaAntics Alumnes

NOTÍCIES, ENTREVISTES,EXPERIÈNCIES I OPINIONS DELS ANTICSALUMNES DELA FACULTATDECOMUNICACIÓBLANQUERNA

Feed

02

BACK

PContactes

SU

MA

RI

rimer de tot, agrair-vos els comentaris que ens heu fet arribar sobre la revista i,

sobretot, animar-vos a continuar-ho fent. Cada correu electrònic que obrim és

com destapar una història: què heu fet, què feu, on sou, amb qui manteniu con-

tactes, en fi... un filó!!

Com podeu veure, hem ampliat la revista: més pàgines, més continguts, més

contactes i retrobaments (i més necessitat de col·laboracions...!).

En aquest número, us convidem a conèixer un estudi molt personal de disseny,

com es viuen les eleccions del Barça, o l'autèntica marató que representa preparar

La Marató de TV3.

L'entrevista central ens porta una manera innovadora i polèmica de fer publici-

tat: el vídeo de la cadira de ZP explicat pel director creatiu de la campanya.

Des de fora, ens arriben històries de Nova York i de l’Índia. Aquesta última, és

un exemple de la vessant més humanista de la tasca d'alguns exalumnes. Us con-

videm a conèixer-la.

I, finalment, la secció El Tema d'aquest número està dedicada a la comunicació

en campanya electoral. Hem comptat amb la col·laboració de dos professors i dos

exalumnes per comentar els eslògans de la passada campanya.

No oblideu de fer-nos arribar els vostres comentaris i idees i, sobretot, faciliteu-

nos nous contactes.

Us desitgem una feliç entrada al nou any.

2

FeedBACK

LA BÚSTIA

EMPRENEDORS: Reyes Cavero i Laura Nogueras“Tothom vol les feines per ahir, i això no pot ser…”

LA JORNADA DE: Cristina Muñoz“La Marató de TV3, un treball d'equip”

LA JORNADA DE: Toni Aira“Tot és comunicació... i més en campanya”

CRÒNICA DES DE NOVA YORK: Olaf Cuadras“La publicitat és una de les feines que més requereix de la motivació i de la salut mental”

ENTREVISTA: Tomás Ferrándiz“Levántate ZP ha creat polèmica als mitjans, no a la societat. A la gent no li ha molestat”

EL TEMALa comunicació en campanya electoral

ENTREVISTA: Jaume Sanllorente“He establert un compromís de per vida”

NOTÍCIES I AGENDA

NOVETATS PROFESSIONALS

EL MERCAT: Joan CuencaCanvi

3

4

5

6

7

8

10

12

13

14

15

Edita:Antics Alumnes Facultat de la ComunicacióBlanquerna

UNIVERSITAT RAMON LLULL

Valldonzella, 2308001 Barcelona

Consell d’edició:Toni Aira, Ingrid Casasús,Sònia de Jaime, ElenaGelabert i Enric Xicoy.

Fotografia:Elena Gelabert

Disseny:Servei de Disseny iPublicacions Blanquerna

Correcció:Marta Esteller

Impressió:Gràfiques APR

Depòsit legal:B-33.737/2006

DESEMBRE 2006

Per a més informació:aa_fcc@blanquerna.url.edu93 253 31 08

Ens mullem?

En primer lloc, felicitar-vos per la ini-

ciativa. Com a exalumna de la

Facultat, penso que pot ser molt

interessant tenir aquesta plataforma

que ens permeti posar-nos en contacte

entre nosaltres i ens reconnecti amb la

Facultat.

El Feed-Back pot arribar a ser una

eina útil per a nosaltres si es con-

verteix realment en un espai de posa-

da en comú i de debat de tot allò que

ens trobem en la nostra vida profes-

sional. Un espai on exposar el que ens

interessa, ens indigna o ens intriga de

la nostra pràctica diària.

Per això penso que som nosaltres a

través a la nostra participació, o no,

que podrem donar-li valor a aquesta

plataforma i convertir-la en la xarxa

de relacions que el Degà descrivia en

el primer número d'aquesta revista.

Comunicació és tot

Lluny de casa, a la ciutat de Nova York, fa un any que estic

al capdavant d'una empresa espanyola que va decidir

establir una oficina comercial a la capital del món dels

negocis. Fer que aquesta oficina respiri –i sobrevisqui– cada

dia i es desenvolupi de forma sana era l'objectiu que em va

portar aquí. La preparació i el treball dur en matèries com la

gestió empresarial, les vendes i les tasques d'administració

que vaig necessitar per engegar aquest projecte han servit

per fer-me veure amb il·lusió que, al cap i a la fi, sóc en el

mateix punt on vaig començar aquell dia en què pensava

que em desviava de la comunicació.

Avui veig clarament, que, en aquest món de negocis que

m'envolta, m'aixeco cada dia pensant que vull que les per-

sones que necessiten el que jo venc ens coneguin i sàpiguen

què fem i com ho fem. Sovint oblido que busco una venda i

entro en una lluita de persuasió que clarament busca guan-

yar una decisió favorable, una persona a qui hem arribat

amb tots els mitjans de què disposem per definir-nos i

expressar-nos. I és en aquest punt on es barregen totes les

eines i formes de comunicació que pensava que deixava

enrere quan entrava en la gestió d'un negoci.

Però no, veig amb satisfacció que totes les activitats que

desenvolupo al llarg del dia, des de les tasques comercials,

fins a les converses amb els bancs, les reunions amb els

advocats, contables i, no ho oblidem, les salutacions amb el

porter de l'edifici i l'home del carretó

dels cafès no són ni més ni menys que

exercicis d'estratègia de comunicació.

Uns exercicis dissenyats a consciència

per construir i reforçar el que és i el que

vol ser l'empresa que avui represento.

La bústia

3

Juli Roma, Llicenciada enPublicitat iRelacionsPúbliques(7a Promoció)

Ens veiem?

Azpeitia, l’Havana, Girona, Gavà,

Porriño, Edimburg, Lleida... Gran part

dels meus amics de Periodisme –a qui

aprofito per saludar– estan distribuïts

per la geografia mundial d'una forma

caòtica i desconsiderada. Mentre que

no s'inventin sistemes de teletransport

o nosaltres ens convertim en persones

capacitades per a l'organització de

trobades internacionals amb èxit d'as-

sistència –i és trist, però em temo que

encara estem lluny d'aconseguir-ho–,

crec que l'Associació d'Antics Alumnes

pot esdevenir un bon pont de trobada

per a tots nosaltres!! M'agradaria que

aquest nou organisme ple de vida fos

un incentiu per al cultiu de les

relacions que més bones estones ens

han fet passar en la nostra vida...

Qui no recorda els anys de facultat

com una pàtria gairebé tan feliç com

la infància?

NatàliaVázquez, Llicenciada enPeriodisme(6a Promoció)

Podeu fer arribar les cartes per aquesta secció al mail:aa_fcc@blanquerna.url.eduAssumpte: la bústia

Ma ÀngelsGallardo, Llicenciada enPeriodisme(1a Promoció)

SALADOS COMUNICACIÓ, PUBLICITAT I DISSENY

“Tothom vol les feines per ahir, i això no pot ser…”El seu logo és una nina. Sense

braços, perquè “per fer bona publi-

citat amb el cap n'hi ha prou”, que

vesteix de negre “perquè és, ha

sigut i serà el color de moda” i

enfadada, “perquè no li agrada la

publicitat d'avui en dia”.

La Laura, directora creativa, i la Reyes,

directora de comptes, volien dedicar-se

a aquesta feina, però no a costa de

certes coses. No compartien ni els

horaris, ni els sous, ni els timings de

feina, ni el masclisme de la professió.

Les dues tornaren de fer les amèriques,

on havien anat a treballar l'idioma i a

“conèixer noves tendències”, i

decidiren “tirar-se a la piscina” i crear

la seva pròpia agència. D'origen, són

una agència creativa, però en la pràcti-

ca cobreixen les necessitats dels seus

clients, bé sigui en la gestió global de

la comunicació o bé en l'organització

d'actes. I si elles no ho fan, busquen

qui ho pugui fer.

La paraula que més sona durant la nos-

tra trobada és “contactes”. Els primers

clients van ser amics, coneguts. Els

següents, amics i/o coneguts dels

primers… i així, contactes i més con-

tactes. Aquesta xarxa les ha portat a

treballar per sectors tan diversos com

els laboratoris farmacèutics, la per-

fumeria, les galeries d'art, el material

esportiu… Des del disseny d'un esde-

veniment a Barcelona, al d'uns sticks

d’hoquei herba per una empresa angle-

sa, que els acaba fabricant al Pakistan.

La Laura disfruta estant “contra les

cordes” quan es feu forçada a crear,

innovant contra rellotge. La Reyes valora

la relació “propera” que es poden per-

metre de mantenir amb els seus clients.

Amb el que menys disfruten és amb les

modificacions que sovint suggereixen

els clients. Per la Laura, la frase maleï-

da podria ser: “molt maco el logo, fes-

lo més gran i pinta-me'l de rosa”.

Per la Reyes, el pitjor és endur-se la

feina a casa, quelcom implícit en la

tasca d'empresari. Una responsabilitat,

i una necessitat de coneixements

específics del món de l'empresa que

van trobar a faltar al principi.

Per sobre de tot, però, estan contentes

d'haver pogut trobar l'equilibri entre la

vida professional i la personal: “no tre-

ballem per fer-nos riques, però tenim

molta llibertat”. En part, la seva vida

professional es nodreix d'aquests con-

tactes que els aporta la vida social, així

que l'han de mantenir!

Pel futur: mantenir-se. Créixer sí, però

no a costa de certes coses que ja saben

que no els agraden. A banda, tenen al

cap el llançament d'una línia de pro-

ductes... podeu veure'n una proposta a

la seva pàgina web.

Emprenedors

Fotografia: Elena Gelabert

4

• Empresa: Salados Comunicació• Any de creació: 2004• Fundadores: Reyes Cavero

i Laura Nogueras• Núm. treballadors: 4• Serveis: estratègies creatives,

disseny i aplicació de campanyes. Disseny de campanyes de comunicació,entre d’altres

• Adreça: Marina, 23. 3r 2aBarcelona 08005

• Web:www.saladoscomunicacio.com

• Blog:www.saladoscomunicacio.blog-spot.com

• Telèfon: 93 224 71 60• Fax: 93 224 71 61

Reyes Cavero VázquezLlicenciada en Publicitat i RelacionsPúbliques. 2a Promoció.Postgrau en Publicitat Digital. Màster en Disseny i Producció de Continguts Multimèdia, La Salle-URL.

Laura Nogueras de UgarteLlicenciada en Publicitat i RelacionsPúbliques. 3a promoció.Màster en Direcció d'Art (Facultat deComunicació Blanquerna-URL).Postgrau en Publicitat Digital.

CRISTINAMUÑOZCLOTET, SOTSDIRECTORADE LA MARATÓDE TV3

1a PromocióComunicacióAudiovisual S

La Marató de TV3, un treball d’equip

ón les 9:30 i arribo al despatx. El Xavi ja hi és. És

el director i el primer a arribar. En mitja hora,

tenim la primera reunió d’una llarga llista.

Sovint dic que tenim “reunionitis”. Les reunions

són imprescindibles –sobretot en els inicis– però,

a vegades, tinc la sensació que, quan acaba el dia,

l'única cosa que he fet és parlar i parlar. I decidir,

que és del que es tracta. Avui, sobre les seus de

telèfons –La Marató de TV3 en té cinc: Palau Sant

Jordi, Plató 2, Girona, Lleida i Tarragona. Cal

saber què hi farem, a les connexions que s'establi-

ran durant tot el dia. El Raül, el redactor respon-

sable de l’entreteniment, ens avança les seves

propostes. Decidim també quins presentadors hi

enviarem. Acabada la reunió, tinc el temps just

per respondre dues trucades i consultar i classi-

ficar el correu, mentre apareixen a l’ordinador tot

d'avisos de reunions i tasques pendents.

11:30. Fem tard a la segona reunió. El Toni,

ajudant de realització, té ja una escaleta en blanc.

Hem d'omplir els buits per tal de fer un progra-

ma. I no un programa qualsevol. Més de 12 hores

de directe que es recolzen en tres puntals: la sen-

sibilització, la divulgació i l’entreteniment.

Combinar-ho tot no és fàcil. Però aquí és on rau

part del nostre èxit: apropem la realitat de les per-

sones que pateixen les malalties que tractem

–aquest any, el dolor crònic– alhora que

eduquem i informem i, tot plegat, entretenint. Si

més no, ho intentem. I tot i que cada any mirem

de millorar, sabem que sempre es pot superar.

Aquest és el repte. Any rere any. A diferència dels

programes diaris o setmanals, La Marató s'ho juga

tot a una carta. El 17 de desembre. I com cada

any, quan comenci el programa, pensarem el

mateix: Alea jacta est. Ara “només” cal portar-ho

a terme. I mentre ho fem, comprovarem si l’hem

encertada o no. Afortunadament, sovint és així i

unes 13 hores més tard del “ja està fet”, arriba el

“felicitats”. Satisfacció i molt, molt cansament:

moltes hores dempeus i una tensió constant.

Però, per arribar aquí, cal fer l’escaleta, una de les

parts més creatives de la feina. Entrevistes, actua-

cions, situacions... El programa va prenent forma

i omplint buits. Ara sembla que sobra temps,

però sabem que arribarà el dia de l’Sleepy Hollow:

quan l’escaleta creixi tant que per complir-la hau-

ríem de fer 15 hores de programa, arribarà el

moment de reunir-se per “tallar caps”.

És hora de dinar i arriben la Reyes i el Bep.

Avui ha estat un dia dur. Tornen d’enregistrar

una entrevista amb un dels testimonis i veure

com pateix, els ha deixat “tocats”. El seu ànim

contrasta amb el de la Bea i el Miquel Àngel, que

han enregistrat una crida a la solidaritat amb un

personatge famós i en un ambient molt més fes-

tiu. A les 15:30 tenim reunió de programa i

molts hem decidit dinar aquí. A l’altra punta, hi

veig el Ricard, el productor, i la seva gent, el

Carles i el Fran. Veure aquesta taula és veure el

que és La Marató: un equip.

Després de la reunió per posar en comú el que

fa cada àrea, passo per grafisme per veure el

Marcos3D, l’infografista. Està treballant els vídeos

científics i, tot i que aquest any la Leticia, redacto-

ra de divulgació, fa el seguiment dels meus stories,

cal prendre decisions sobre la marxa. Després

d'això, puc posar-me a “treballar”: preparar

reunions, textos, trucades... fins a les 8, que

decideixo que és hora d'anar-me'n. Quan marxo,

ja només queda l’Emili, el realitzador. Acostuma a

ser l'últim. Mentre surto, penso en tot el que he

de llegir a casa i –de cop– recordo que encara he

d'escriure aquest article: “Són les 9:30 i...”

La jornada de…

Fotografia: Elena Gelabert

A diferènciadels programesdiaris o setmanals,La Maratós’ho juga tot a unacarta.

“”

5

TONI AIRAFOIX,COL·LABORADORDEL DIARI AVUI,SAPIENS I REVISTABARÇA

5a PromocióPeriodisme

“ETot és comunicació… i més en campanya!

l Kennedy català”, “la Cort de Camelot”, “més

que un president d'un club de futbol”… Els mit-

jans anaven plens d'entusiasme i d'expectativa.

Era l'estiu del 2003 i Joan Laporta acabava de

desembarcar al Futbol Club Barcelona. Havia pas-

sat una campanya electoral intensa i jo havia

tingut la sort de treballar en el seu equip de

comunicació. Aquest estiu de 2006, hi vam

tornar. Tot va ser molt diferent, canviant, com és

el món en què ens movem: el futbol, els mèdia,

les eleccions i el màrqueting polític.

La primera campanya, érem pocs, amb moltes

ganes i amb una cosa clara que em va dir Ferran

Soriano des del minut u: “Tot és comunicació”.

Així és com em va dir que treballaria per a ells

sense una àrea de responsabilitat delimitada en

un primer moment. Però l'aclariment del

panorama arribaria aviat. Feia un any que tre-

ballava en la meva tesi sobre campanyes elec-

torals i tenia una mínima consciència del ritme

trepidant d'aquests grans esdeveniments. El

segon dia de treball a la candidatura, ja tenia

feina molt concreta en l'àrea de comunicació

escrita i estratègia amb el mitjans.

Els mèdia són els grans protagonistes de tota

campanya electoral. De fet, la primera reunió

del dia sempre es fa amb el dossier de premsa a

la mà. Al resum dels titulars d'informatius televi-

sius i radiofònics s'hi sumava el gruix del

paquet, que són les pàgines dels diaris que

tracten la campanya. Internet, a més, ha estat

sempre un mitjà que Joan Laporta ha volgut

atendre especialment i mai vam deixar un mail

sense contestar. Ell personalment llegia els que

l'apel·laven directament i en donàvem puntual

resposta. Aquesta era una de les meves respon-

sabilitats inexcusables.

I, en aquesta estratègia de mitjans, la televisió

destaca per damunt de la resta, especialista com

és a projectar missatges clars, concisos, directes i

fàcilment intel·ligibles. Els periodistes tenim una

base adquirida i treballada durant la carrera, que

ens ajuda a treballar-hi en millors condicions

que d’altres. Però, a més, què hi ha de millor

que una bona i efectiva imatge per transmetre

aquest missatge que treballem els periodistes?

Així és com en política, el líder és la icona

necessària que ha de servir de ganxo i motor

que arrossegui la resta del projecte. Qui tenia la

millor icona en les eleccions al Futbol Club

Barcelona el passat mes de juliol? Qui va guan-

yar? Evidentment, els resultats esportius,

econòmics i de gestió també van ser claus en la

victòria. Però en la concepció de tot això també

hi treballa la comunicació, i així ho he pogut

comprovar en treballar dins d'una institució que

tothom sap que és més que un club.

Efectivament, els especialistes en comunicació

tenim molt de camp per recórrer. Perquè tot és

comunicació... i més en campanya!

La jornada de…

Fotografia: Elena Gelabert

6

Els mèdia són els gransprotagonistesde tota campanyaelectoral

“”

OLAF CUADRASFERRÉDIRECTOR D’ARTEN PUBLICITAT A REYNARDUS & MOYA ADVERTISING

8a PromocióPublicitat i RelacionsPúbliques

HLa publicitat és una de les feines que més motivació i salut mental requereixi ha vegades que em trobo al metro i m'entretinc

mirant les cares de la gent. Aquesta ciutat és un

circ, on ningú para atenció al cíclop o a la dona

barbuda que té al costat. Si el dia no m'ha anat

especialment bé, sempre em pregunto quina

necessitat tinc d'estar aquí, però immediatament

passa alguna cosa que em recorda que sóc a Nova

York, una ciutat efervescent, bulliciosa i excitant.

La veritat és que vaig tenir molta sort. Vaig

venir una mica perdut, però en poc menys de dos

mesos ja estava treballant de director d'art en una

agència de publicitat.

Ara mateix estic en una petita agència hispana

que té clients importants. El mercat hispà és un

mercat molt especial i complicat. Amb Internet,

la televisió per cable o el màrqueting directe,

sembla que en el mercat general hi ha una

tendència a dirigir molt més l'impacte de la pu-

blicitat al target específic al qual ens dirigim. Si

volem vendre canyes de pescar, és una gran sort

que existeixi un canal de pesca, perquè, enlloc

de matar mosques a canonades posant un anun-

ci a la televisió en obert, estem utilitzant un rifle

de franctirador que ens permet parlar només a

qui ens interessa. Tot i així, hem de tenir en

compte que no és el mateix dirigir-nos al

pescador d'anxoves de l'Empordà que al

pescador de xipirons de Cadis. Doncs bé, el mer-

cat hispà el formen uns 40 milions de persones

de països molt diversos, com Mèxic, Argentina,

República Dominicana, Equador, etc. molts dels

quals no disposen d'internet o no tenen televisió

per cable. Quin escenari! Aquesta situació acaba

comportant moltes vegades que s'utilitzi un llen-

guatge publicitari molt bàsic, de manera que es

puguin englobar diverses procedències i classes

socials. Tot i això, sembla ser que hi ha una llum

d'esperança per a la creativitat, perquè està emer-

gent un nou target, els fills dels immigrants,

nascuts ja als EEUU i educats en el tipus de pu-

blicitat anglosaxona. Tot i que molts d'ells miren

la televisió americana i llegeixen la premsa en

anglès, també són susceptibles d'impacte per

part dels canals hispans.

Hi ha dues raons més per les quals no tornaria

ara mateix a Barcelona. La primera és la ciutat.

Tot i que no me n'he enamorat com d'altra gent,

Nova York és una ciutat que m'agrada. Té coses

bones, pots conèixer un munt de gent interessant

i sempre hi ha esdeveniments culturals diferents.

Malgrat això, és un lloc que et pot fer sentir molt

sol, perquè, a banda de ser una enorme i claus-

trofòbica gàbia de ciment, pots passar desaperce-

but tota la vida si no et fas notar. A Nova York

pots sortir al carrer amb els calçotets al cap que

ningú es riurà de tu.

L'altra raó per la que estic aquí és per fugir de

l'anomenat mil·leurisme. No he experimentat

gairebé el món laboral a Barcelona i no sé quines

en són les causes, però em sembla que la publici-

tat és una de les feines que més motivació i salut

mental requereix, i aquest tipus de remunera-

cions poden ser d'allò més desmotivants. De totes

maneres, si vols ser creatiu, no es pot estar tota la

vida sense fer una peça decent, malgrat cobris

com per conduir un Mercedes.

Crònica des de

7

A Nova Yorkpots sortir alcarrer ambels calçotetsal cap queningú esriurà de tu

“”

Nova YorkNova York

TOMÁS FERRÁNDIZ, PUBLICITARI

“Levántate ZP ha creat polèmica als mitjans, no a lasocietat. A la gent no li ha molestat”

El passat mes d'octubre, una campa-

nya de publicitat va omplir pàgines i

pàgines de diaris, espais de ràdio i

televisió. El cost de difusió va ser

zero, però el producte no va ser

entès per tothom. Parlem amb

Tomás Ferrándiz, director creatiu de

la campanya de Tiempo BBDO.

Exalumne de la primera promoció i

llicenciat en Publicitat i Relacions

Públiques, ens explica com neix el

vídeo que mig milió de persones van

descarregar en només tres dies.

Què és una campanya viral?

És el boca a boca modern. Has d'acon-

seguir enviar alguna cosa que valgui

la pena reenviar. Passem d'un indi-

vidu passiu a un d’actiu, que crea i

reenvia informació.

La campanya del Mil·leni de Nacions

Unides, el client, us encarrega

difondre l’acció Levántate contra

la pobreza, com es passa d'aquí a

“robar” la cadira del president?

El lema era “Levántate”. Una campa-

nya contra la pobresa necessita una

amplíssima difusió. Volíem que els

polítics fossin els primers a aixecar-

se... com ho podíem fer? doncs

traient la cadira al polític! Vam pre-

sentar la idea al client i la va

aprobar entusiasmat.

I què és el que prepareu?

Creem un col·lectiu que es diu “4

gatos” i que té el seu propi blog.

Fem un vídeo, suposadament enre-

gistrat per aquest col·lectiu, en el

qual mostrem com entren al

Congrés i agafen la cadira del presi-

dent del govern.

I llanceu la campanya...

Sí, però les coses van anar molt més

ràpid del que teníem previst.

Com comença?

Un dissabte a les 10 de la nit, “4 gatos”

penja el vídeo al seu blog i a Youtube.

Diumenge a les 10 del matí, el cor-

reu de “4 gatos” està col·lapsat.

I després...

Al migdia, som als telenotícies i a la

nit, el programa El Buscador emet el

vídeo íntegre en hora de màxima

audiència. Dilluns ja som a la con-

tra d’El País.

Això està molt bé... però no tot va

ser tan positiu

El dimarts al matí, un periodista anun-

ciava que estàvem detinguts, mentre

que jo el veia des de casa. A banda,

s'amenaça amb represàlies a alguns

funcionaris...

Per què?

Quan ets el centre de la notícia,

t'adones de com funcionen alguns

mitjans, com s'atreveixen a dir

Entrevista

Entrevista.Sònia de Jaime

Fotografia: Elena Gelabert

8

“Les coses van anar molt més ràpid del que teníem previst”

coses sense contrastar-les? Estem

molt contents de com van tractar el

tema alguns mitjans com El País, El

Mundo, Tele 5, Antena 3 o La Sexta.

Però amb d'altres periodistes, pen-

ses, d'on treuen aquestes informa-

cions? Com les contrasten?

Va ser aquest, el moment de desco-

brir-ho tot?

En realitat, dilluns a la tarda ja havíem

enviat una nota de premsa, conjun-

tament amb el client, explicant que

es tractava d'una campanya contra

la pobresa.

Aleshores?

Doncs hi va haver mitjans que es van

posar en evidència ells mateixos, i

suposo que això els va sentar mala-

ment i van dedicar-se a carregar

contra la idea. El vídeo és un

muntatge que es va fer de forma

totalment legal, passant tots els con-

trols de seguretat per prendre les

imatges, que després vàrem muntar

segons els nostres interessos.

I el públic general?

Els internautes van ser més llestos que

els periodistes. Van veure les pistes

que hi havia al vídeo sobre la seva

falsedat. Els blogs, diumenge al

migdia, ja comparaven fotogrames

de la cadira i de la finestra. Poques

hores després de sortir, ja es deia

que el vídeo era un Fake.

Heu tingut repercussió mediàtica,

però heu aconseguit els objectius

de la campanya?

Amb escreix. La forma de participar en la

campanya consistia a entrar a la web i

signar, informant que t'anaves a aixe-

car contra la pobresa. Un dia abans de

llançar el vídeo, hi havia 3.000 inscrip-

cions, el dia 16 n'eren 360.000.

Molta gent...

No ho hauríem aconseguit mai amb un

anunci de televisió, ni amb una

pàgina de premsa. La xifra és molt

important, sobretot perquè el global

de tota Europa va ser de 900.000

persones registrades.

I els costos?

Zero euros. Per al client, zero euros.

Un cop tot ha passat, canviaries algu-

na cosa?

Potser intentaria analitzar d'una ma-

nera més extensa les repercussions

que el vídeo podria tenir. Ja ho

havíem fet, però ens vàrem quedar

curts.

El més positiu?

En general, tot ha estat molt positiu,

com a agència. Crec que ha estat

una molt bona campanya de publi-

citat viral. He gaudit i he patit amb

alguns clients, però la millor expe-

riència ha estat Levántate. Claríssim.

I el més negatiu?

Llàstima de les respostes i reaccions

exagerades d'alguns polítics i alguns

periodistes.

I el client?

El client ha aconseguit els seus objec-

tius. La portaveu que es va discul-

par al Congrès en nom de l'ONU a

Nova York no era el nostre client.

Els dies 15 i 16, la premsa va reco-

llir àmpliament la campanya contra

la pobresa. Sense el vídeo, no ho

haguéssim aconseguit.

Què tenen en comú Amo a Laura i

Levántate ZP?

Ambdues són teaser viral, però en la

campanya per la MTV, la polèmica

va estar més en la societat perquè

tocava la fibra a un determinat

públic. A Levántate ZP, la polèmica

va estar en els mitjans. Va ser una

polèmica mediàtica, no social. A la

gent, el vídeo no li va molestar.

Pel que fa a la Facultat, com valores

els teus anys d’estudiant?

Va ser una base sòlida que em va

preparar per fer front a aquesta

“jungla”. I, personalment, encara

que soni a tòpic, va ser una etapa

que em va marcar en tots els sentits.

Fins i tot en el sentimental.

El millor?

El fanzine que vam posar en marxa, El

Revés i del qual vàrem editar quasi

30 números.

I el pitjor...

Les amanides de cruditées

Una recomanació per als alumnes de

publicitat?

No n'hi ha prou amb anar a classe i

escoltar. La sang us ha de bullir. I ho

heu de fer vosaltres mateixos, perquè

aprendre't la lliçó de memòria, en

publicitat, no és suficient.

9

“Els internautes van ser més llestos que els periodistes”

“La Facultat va ser una base sòlida que em va preparar per ferfront a aquesta jungla”

UN DEBAT ENTRE ESPECIALISTES

La comunicació en campanya electoral

El tema

Text:Enric Xicoy

Fotografia: Elena Gelabert

10

Quatre dies després d'haver començat

la campanya electoral a les eleccions

al Parlament de Catalunya, vàrem

convocar a la Facultat quatre perso-

nes per parlar-ne. La mirada periodís-

tica l’aporten l'exalumna Neus

Contreras, que havia seguit la pre-

campanya d'Artur Mas per La

Vanguardia, i el professor de la

Facultat Ferran Sàez, articulista i

opinador en diferents mitjans. Des de

la vessant publicitària, Javier Inglés,

un altre exestudiant que ha fet cam-

panyes de partit i institucionals, i

Víctor Curto, també professor de la

Facultat i creatiu publicitari. Amb

ells, volíem analitzar l’efectivitat de

les campanyes electorals des d'un

punt de vista comunicatiu.

Són útils la campanyes de propagan-

da política?

V. Curto: Els efectes s'han tendit a

magnificar. El cert és que els teòrics

més optimistes creuen que pot

provocar un 2 o 3% de canvi en

l'actitud de vot. En realitat, la seva

funció és més reafirmar l'opció de

vot, que no pas provocar un canvi.

Des del punt de vista de comuni-

cació persuasiva, la propaganda

política és molt rudimentària; està

condicionada perquè ha d'arribar a

tothom, a molts tipus de públics.

J. Inglés: Estic d'acord en què ens

trobem en una fase molt poc desen-

volupada; però també és veritat que

s'està començant a notar algun

canvi. En aquestes eleccions, han

aparegut elements una mica més

agressius, més de màrqueting, com

pot ser el DVD o la signatura davant

notari de CiU. El que passa és que el

clima polític no dóna per grans

transgressions, hi ha massa igualtat

en les enquestes i això impedeix ser

transgressor. Solen ser avorridís-

simes, l'objectiu sembla que sigui

nedar i guardar la roba.

F. Sàez: Des d'un punt de vista

metodològic, el problema és que no

es pot mesurar la incidència d'una

campanya. Per mesurar quelcom,

necessitem tenir un punt de referèn-

cia que no tenim. No dic que no

serveixin per a res, dic que no es pot

mesurar-ne la incidència. Ens caldria

una Catalunya que tingués eleccions

sense campanya, per veure si aques-

ta realment té alguna incidència en

el resultat, i això no és possible. A

banda, hi influeixen molts més fac-

tors que un eslògan: les mateixes

enquestes, el que la gent llegeix, el

que sent, les pel·lícules que veu...

I des d'un punt de vista informatiu,

les campanyes condicionen la

informació? O sempre estem en

campanya?

N. Contreras: En aquests moments, la

gent busca més el periodisme inter-

pretatiu. Hi ha molta informació de

campanya, però això no vol dir que

es llegeixi. El que fem és un gran

esforç per donar claus interpreta-

tives, però les possibilitats són

reduïdes, sobretot pel factor temps.

No pots dir “ha carregat contra

esquerra”, has de dir “per què ho ha

fet”. Ajudar a interpretar la

importància dels fets.

I en la informació, com influeix la

ideologia del periodista?

F. Sàez: La propaganda real està

sortint, sobretot en aquesta campa-

nya, d’El País. El periodisme

d'opinió està molt clar. La propa-

ganda dura està sortint als titulars,

no en els nostres articles d'opinió. El

perill no està en el periodisme

d'opinió. La propaganda real es fa a

dos quarts de nou, quan es fa la por-

tada: foto i titular. Però això, la Sra.

Pepita no ho sap.

“Els eslògans són la demostració més clara que no hi ha res denou” Javier Inglés

“La propaganda real es fa a dos quarts de nou, quan es fa la por-tada: foto i titular” Ferran Sáez

N. Contreras: Amb l'opinador, el lector

sap de quin peu calça. En el segui-

ment de campanya, et passes del dia

darrera un candidat i al final només

veus el partit que et toca. Potser

caldria intercanviar-los, per higiene

mental. Cal posar les coses en

perspectiva.

I els publicitaris?

V. Curto: La nostra manipulació,

enfront de la dels diaris, és de pati

de guarderia.

Les formes de fer campanya estan

canviant? Nous materials: blogs,

els DVD, els sms, ...

V. Curto: El model de campanya està

totalment esgotat. L'acte del notari

és demostrar que la campanya en si

no té cap valor contractual, que

hauria de tenir. Hi ha un model

esgotat. És una sangria de temps i de

diners. Ens estem adonant que el

model està obsolet, però no acabem

de trobar-hi l'alternativa.

F. Sàez: Ara es diu que el DVD és

l'americanització de les campanyes

d'aquí, però aquesta americanització

va començar l'any 1999 amb un acte

espectacular: Pujol dalt de l'Aneto,

convocant amb mòbil les eleccions.

També és l'any en què Maragall

comença a fer sopars amb empre-

saris, pagant i desvinculant el nom

del candidat del partit.

J. Inglés: S'estan utilitzant noves tèc-

niques, però el problema també el

tenim els publicitaris, aquí les cam-

panyes no tenen missatge emo-

cional. Els publicitaris tenim gran

culpa que la publicitat no sigui

d'una altra manera.

N. Contreras: No s'acaba d'aportar res

de nou. S'utilitzen nous format que

descriuen com a “innovadors”, però

que, a l'hora de la veritat, no t'a-

porten nous continguts, però el mis-

satge és el mateix. Hi ha sms, blogs,

però són poc més que un entreteni-

ment per al periodista, a l'hora de

seure i d’escriure... acabes dient el

mateix.

I els eslògans?

J. Inglés: Els eslògans són la

demostració més clara que no hi ha

res de nou. “Fets, no paraules”, l'uti-

litza Montilla (exministre d'indús-

tria), i és el lema utilitzat per Endesa

durant l’OPA a Gas Natural. I ell,

precisament ell, ho hauria de saber!

Esquerra sembla una justificació.

CiU té un posicionament clar.

V. Curto: Crec que és palès el paper

d'outsider que està reivindicant

esquerra. “Som com som” té un

punt cínic, i un punt de disculpa:

assumeixo el meu paper d'anomalia.

No canviarem. En el cas del Partit

Popular, “Sentit Comú”, crec que és

un eslògan pensat en castellà i mal

traduït al català, perquè en català el

sentit comú és el seny.

N. Contreras: Tots em semblen força

plans. Grisos. No em criden l'atenció.

I això pot canviar?

V. Curto: Hem de tenir en compte que

aquests eslògans passen el test de

l'Imserso. Han d'arribar a tothom i

ser entesos per tothom. Per la gent

que busca alguna cosa més, són

massa bàsics, tenen un efecte

desmotivador.

J. Inglés: Potser l'alternativa aquí seria

la segmentació. Organitzar-se com

fan les multinacionals.

F. Sàez: No hi ha cap altre producte

polític a vendre avui que no sigui el

de la bona gestió. No pot sortir un i

dir: “Hem pensat envair Andorra”. I

això significa campanyes planes. Ja

no hi ha res a inventar, tret del

pentinat del Mas... A la transició, sí

que hi havia coses a inventar.

11

Javier InglésDirector creatiu de TiempoBBDO. Llicenciat enPublicitat i RelacionsPúbliques (2a Promoció)

Neus ContrerasPeriodista de La Vanguardia.responsable del seguimentde la pre-campanya de CiU.Llicenciada en Periodisme (8a Promoció)

Víctor CurtoDirector creatiu d’OrbitalBBDO. Professor de la FCB iresponsable de comunicació.

Ferran SáezDirector de l’Institut d’EstudisPolítics Blanquerna. Professorde la FCB.

“En el seguiment de la campanya només veus el partit que ettoca. Potser caldria intercanviar-los, per higiene mental”Neus Contreras

“La nostra manipulació, enfront de la dels diaris, és de pati deguarderia” Víctor Curto

Entrevista

Entrevista:Sandra Balsells

Fotografia:Carles Carabí

12

JAUME SANLLORENTE, LLICENCIAT EN PERIODISME (1a Promoció)

“He establert un compromís per tota la vida”

Després de llicenciar-se a la Facultat

de Comunicació Blanquerna i d'exer-

cir de periodista durant nou anys,

Jaume Sanllorente va optar per donar

un gir radical a la seva vida. L’any

2005 es va instal·lar a Bombay amb

l'objectiu de rescatar nens orfes dels

carrers. Per fer-ho, va fundar l'ONG

Sonrisas de Bombay on acull 200 cria-

tures i ofereix educació a més de mil.

Visites l'Índia als 25 anys, quan eres

delegat a Catalunya de la revista

Comercio Exterior...

Quan vaig fer el primer viatge a l'Índia,

el cert és que no tenia cap ganes d'a-

nar-hi. Jo volia viatjar a Sudàfrica.

Em va convèncer una agència de

viatges i no sé ben bé per què, però

vaig acabar quedant-m’hi tot un

mes.

Quatre anys després, vas decidir

deixar-ho tot i quedar-te a viure a

Bombay.

Aquella decisió va ser fruit de nom-

brosos viatges, de veure les limita-

cions i les necessitats dels intoca-

bles. No va ser el resultat de cap

frustració sentimental ni professio-

nal ni de cap tipus de revelació.

Va ser, doncs, una decisió molt

meditada.

Sí. Vaig decidir quedar-me en visitar

un petit orfenat de Bombay que

estava a punt de tancar per manca

de fons. Si no es feia res, aquells

nens es quedaven de nou al carrer...

... i vas intentar evitar-ho.

Les xarxes de prostitució ja tenien un

llistat amb els noms dels nens i els

preus que els hi posaven, esperant

el moment del tancament. Va ser

com descobrir un mur molt negre i

voler pintar un trosset de blanc.

Així va néixer Sonrisas de Bombay.

Una iniciativa molt generosa, però

que requeria recursos...

Jo llavors només tenia el meu sou de

periodista i una moto que estava

pagant a terminis. Res més. Vaig

haver de fer veritables esforços per

poder-ho tirar endavant.

Però, finalment, ho vas aconseguir.

Sí. El dia que vaig signar els estatuts de

Sonrisas de Bombay va començar la

resta de la meva vida. He establert

un compromís de per vida amb els

més pobres de Bombay. No és una

feina que pugui deixar en qualsevol

moment, és una opció de vida amb

la qual moriré.

Com aconseguiu integrar nens acos-

tumats a viure al carrer?

Vinc d'una família de classe mitjana

que em va ensenyar a caminar per

la vida mitjançant l'amor i el

respecte. Potser per això dono tanta

importància a l'afecte en el nostre

orfenat. Quan arriba un nen del car-

rer, els primers dies no són fàcils.

Estan acostumats a mals hàbits i

repeteixen patrons que han vist als

carrers, però mica en mica van can-

viant gràcies a l'afecte que se'ls dóna.

Això deu requerir una gran vocació i

una energia enorme.

Ens passem el dia dient que el món va

molt malament, però sovint ens

oblidem que el món està format per

persones i que nosaltres en som

una. Si nosaltres aportem alguna

cosa, una part del món l'estarà apor-

tant. No és més responsable del

món el fundador d'una OGN que

algú que treballi en una oficina o a

la redacció d'un diari.

Què queda del Jaume periodista?

Moltíssim. D'alguna manera, mai

deixaré d'exercir el periodisme,

perquè gran part de la meva tasca

consisteix a comunicar, a donar a

conèixer aquesta realitat a tot aquell

que vulgui escoltar-me. En aquest

sentit, el meu pas per Blanquerna

em va marcar molt. Conservo un

record magnífic d'aquells anys.

Com podem contribuir als teus

esforços?

Una molt bona manera d'anar assegu-

rant els nostres projectes és la

xarxa d'apadrinaments. El futur

d'un nen depèn de 15 euros al mes.

Si tenim apadrinaments, podrem

acollir més infants. Ara estem pro-

jectant la construcció d'un nou

edifici que ens permetria rescatar

400 nens més dels carrers. Però ens

falten apadrinaments...

ww

w.s

onri

sasd

ebom

bay

.org

Notícies

13

Canal Latino TV, creat per dos exalumnes, supera els quatre milionsd'espectadorsMario Colomer Eisenfhür (2a promoció) i Rafael Martínez Duarte, de comuni-

cació audiovisual, són dos dels creadors de Canal Latino. Aquest canal de televisió que

emet des de Sabadell a més de 35 ciutats de l'Estat espanyol, entre les que destaquen

Barcelona, Madrid, València, Saragossa i Sevilla, ha aconseguit prop de 4.000.000 d'espec-

tadors acumulats al mes, segons dades de Sofres. Paral·lelament, Canal Latino ha arribat a

un acord de col·laboració amb la cadena àrab Al Jazira Internacional per emetre un pro-

grama informatiu en castellà a la franja de matí, on s'adaptaran els continguts del progra-

ma del canal àrab amb una introducció comentada per un representant destacat

d'aquesta comunitat que està per confirmar.

Anna Roig, representant de l'Estatespanyol a EgipteAnna Roig (6a prom.) ha participat al “II

Dialogue 21 Workshop” organitzat per

l'Anna Lindh Foundation, de la Unió

Europea, que promou el diàleg entre cul-

tures. Llicenciada en Periodisme, ha format

part del grup "Media and Diversity", que ha

fet propostes d'iniciatives pràctiques per tal

d'afavorir el diàleg en els mitjans de comu-

nicació. El document final amb les pro-

postes i recomanacions s'ha debatut en la

Conferència de Ministres d'Afers Exteriors de EuroMediterrània, que va tenir lloc el passat

27 i 28 de novembre a Tampere, Finlandia.

Sandra Rikic obté la beca Leonardo Sandra Rikic (9a prom.) s'ha incorporat

al Departament de Relacions Públiques de

SONY Europa a Londres, com a part de la

seva formació després d'obtenir la beca

Leonardo. Llicenciada en Periodisme,

col·labora en el desenvolupament de la dar-

rera campanya dels nous productes d'àudio

que la companyia japonesa ha posat a la

venda. Entre d'altres, realitza tasques de seguiment mediàtic, creació d'eines internes del

departament i organització d'esdeveniments que periòdicament SONY du a terme. Sandra

Rikic recomana l'experiència tant a nivell professional, com a nivell personal, “l'enriqui-

ment que suposa el viure a una ciutat nova amb gent de diverses cultures ajuda a madu-

rar i descobrir el nombre infinit de possibilitats que hi ha una vegada acabada la carrera”.

XIII Jornades de Comunicació BlanquernaLes XIII Jornades de Comunicació Blanquerna se celebraran els dies 13, 14 i 15 de març

de 2007. Aquesta edició està dedicada al tema genèric de la por i la seva múltiple inter-

relació amb els mitjans de comunicació. S'abordaran aspectes com la presència de la por

en els missatges difosos pels mitjans, els mitjans com a portaveus de les pors socials o

com a generadors de pors, l'alarma social, la por com a producte de consum en els seus

múltiples vessants, i la democràcia com a sistema que pretén garantir una societat sense

pors, entre d'altres.

Les Jornades de Comunicació Blanquerna són un acte obert a tots els exalumnes i, com

ja es va fer en la passada edició, seran diversos exalumnes els qui moderin i participin en

les taules rodones.

Noves portes automàtiques peraccedir a la Facultat Des del mes de novembre, la Facultat ha

posat en marxa un nou sistema d'accés

amb portes automàtiques per les quals és

necessari disposar d'una targeta d'accés.

Aquesta targeta no és necessària per visites

puntuals, però en cas que utilitzeu fre-

qüentment les instal·lacions de la Facultat,

cal que la demaneu al Servei d'Antics

Alumnes (aa_fcc@blaquerna.url.edu) indi-

cant nom, cognoms i DNI.

Convocat el segon premi“Fructuós Gelabert de guions dellargmetratge de ficció”La Facultat de Comunicació Blanquerna

ha convocat el segon premi “Fructuós

Gelabert de guions de llargmetratge de fic-

ció”, dotat amb 6.000 euros. Podeu consul-

tar l'objectiu i les bases del premi –la data

límit per entregar els guions és el 28 de

febrer del 2007– a la web: http://comuni-

cacio.blanquerna.url.edu/premiguio/defaul

t.asp.

Convocat el primer premi “Prat Gaballí”El Col·legi de Publicitaris i Relacions

Públiques de Catalunya ha convocat el

“Primer Premi Prat Gaballí” de foment de

la recerca en publicitat i relacions

públiques, dotat amb un premi de 3.000

euros. L'objectiu de la convocatòria és pre-

miar el treball acadèmic sobre temes pu-

blicitaris o de relacions públiques que faci

una major aportació pràctica al desenvolu-

pament de la professió. Els participants

han d'acreditar la seva matriculació com a

alumnes a qualsevol programa de tercer

cicle en l'especialitat de comunicació.

Nomenaments

14

Xavier Lladó s'incorpora a Ferrocarrils de laGeneralitat de CatalunyaXavier Lladó Padrós (6a prom.) s'ha incorporat al Departament

de Comunicació de l'empresa Ferrocarrils de la Generalitat de

Catalunya. Llicenciat en Periodisme, desenvoluparà la seva tasca

professional en el Departament de Premsa. xllado@fgc.cat.

Dani Coll, nou executiu de comptes a Bassat-OgilvyDani Coll (6a prom.) s'ha incorporat com a executiu de

comptes a la seu de Barcelona de l'agència de publicitat Bassat-

Ogilvy. Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques, treballarà al

compte de Mattel. Bassat Ogilvy Barcelona porta comptes

nacionals i internacionals, entre les que destaquen Nestlé,

Unilever, Mattel o Cruzcampo, Nutrexpa i La Caixa. Dani Coll

cursa actualment el Postgrau de Planificació Estratègica de la

Comunicació Empresarial a la Facultat.

Eduard Traveria Comellas i Saray Marin Valdiviesos'incorporen a la recent creada televisió de MallorcaLlicenciats en Periodisme (9ª prom.), Saray Marin i Eduard

Traveria formen part del nou equip de Mallorca Televisió com a

ENG d'informatius. La nova televisió local va iniciar les seves

emissions el passat 11 de setembre. Mallorca TV neix amb la

vocació de ser una televisió insular, pública i de proximitat, que

aposta per uns informatius “dinàmics, moderns i actuals”.

Marta Perés, nova adwords trainee coordinator de Google Marta Perés Ro (8a prom.) s'ha incorporat com a adwords

trainee coordinator a la seu de Google a Dublin. Llicenciada en

Publicitat i Relacions Públiques s'integra dins de l'equip de gestió

del programa de publicitat per Internet Adwords de Google per als

clients espanyols. Dublin és la seu a Europa de Google.

martaperesro@gmail.com.

Àngela Aguiló nova responsable de comunicació irelacions públiques de Bodyesthetic Àngela Aguiló (9a prom.) ha estat nomenada responsable de

comunicació i relacions públiques dels laboratoris farmacèutics

Bodyesthetic. Llicenciada en Periodisme, s'incorpora a l'àmbit de la

cosmètica mèdica, en una empresa amb presència a més de 35 paï-

sos i que té la seu central a Gavà, on també s'ubica la planta de pro-

ducció cosmètica i farmacèutica. prensa@bodyesthetic.net.

Eduard Garcia s'incorpora a SmGrup com a copycreatiuEduard Garcia (9a prom.) s'ha incorporat a l'empresa SmGrup

com a copy creatiu. Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques,

es farà càrrec dels processos de creació de concepte dins del

Departament Creatiu, així com del desenvolupament de textos.

SmGrup és una empresa que ofereix serveis de comunicació i

branding, identitat corporativa, publicitat, màrqueting directe,

màrqueting comercial, comunicació interna i editorial. Eduard

Garcia és també llicenciat en Periodisme i Humanitats.

dudusstar@hotmail.com.

Anna Escolà s'incorpora a Did Grup Comunicació Anna Escolà (8a promoció) s'ha incorporat a l'equip de DiD

comunicació, consultoria de Comunicació i Relacions Públiques,

com a press-assistant. Llicenciada en Periodisme, s'encarregarà de

les relacions amb els mitjans de comunicació, el seguiment de la

premsa i l'elaboració de continguts per a revistes de comunicació

internes. annaescola@hotmail.com.

QCanvi

ue el mercat està contínuament canviant, és un

tòpic. Que l'adaptabilitat a aquests eterns canvis,

amb formació i amb actitud, és fonamental,

també. I que les persones no perden l'esperança

de millorar la pròpia carrera professional, moltes

vegades limitada per la por literal i metafòrica a

una hipoteca o de quedar marginats del sector,

és una evidència en el nostre pensament.

Però, com sabrem cap a on hem d'anar si no

sabem on ens trobem? La resposta és que no ho

sabrem. Per això, el primer que s'ha de fer el

“dilluns pel matí” és esbrinar on s'està exacta-

ment avui, per poder calcular on es podria estar

“demà”.

Les persones ignoren que els propis mals, la

majoria de vegades, son produïts per la manca

d'atenció al funcionament d'un mateix. No ens

coneixem, ni sabem apreciar la repercussió que

produeixen les nostres tensions, els nostres pen-

saments i sentiments en la resta. Fins avui, hem

pensat que el que fem, la nostra manera de pen-

sar, els nostres valors i la manera com ens rela-

cionem són suficients per guanyar-nos el cel.

Hem pensat salvar-nos estudiant dur, quedant

bé amb l'entorn més proper i sent presents d'al-

guna manera, més o menys correcta, però sobre-

tot visible, en el món professional.

Però la realitat és que ens estem salvant cada

segon que comencem a veure i entendre les

causes i els efectes dels nostres comportaments.

És l’única manera de poder controlar la nostra

vida, poder prendre decisions vitals per millorar

professionalment, i poder començar a ser més

útils, sense caure en la comoditat que una posi-

ció relativa ens ofereix, en un moment determi-

nat, el sector.

El nostre coneixement, la nostra experiència,

els nostres recursos i les nostres connexions són

les nostres principals eines, però s'han d'utilitzar

estratègicament. Fer plans no servirà de res, en

canvi, la planificació, ho serà tot. El coneixe-

ment crea valor afegit quan podem traduir-lo en

acció. Però tampoc no n'hi haurà prou amb

qualsevol coneixement o qualsevol acció. Si exis-

teix una ferma intenció de canvi, hem de ser

investigadors de nosaltres mateixos i de la reali-

tat professional que ens envolta. Aquesta decisió,

comptades persones la prenen seriosament.

Trencar definitivament les dures i assentades

estructures de la nostra ment és complicat, però

és la clau per saber què pensem i sentim de veri-

tat i on ens trobem. L'entramat mental està

construït per sobreviure en el nostre sistema. Des

de petits, sentim la necessitat de ser “protago-

nistes”, ser molt importants, però gran part de la

veritat és que som el que les circumstàncies han

fet de nosaltres. Les influències del medi on

vivim són poderoses i condicionen la nostra

existència des de la infància. Les nostres profun-

des i misterioses tendències biològiques creen i

condicionen també la nostra forma de ser.

Però existeixen altres forces a les que hem de

recórrer i que són les que poden destruir l'escla-

vitud i la vulgaritat del dia a dia: no acceptar la

concepció estàtica de la nostra pròpia personali-

tat: “Jo sóc així i, per tant, sempre seré així, poc

canviaré”, meditar i decidir sobre el jo evolutiu

que aspirem a aconseguir, establint quina és la

proposta de valor afegit a oferir de veritat i estar,

sobretot, atents al mercat, connectant amb noves

possibilitats professionals de manera real i sense

prejudicis. En definitiva, la iniciativa d'un canvi

ens ha d'activar i motivar, sí, però un canvi ben

estudiat i responsable.

Si existeixuna fermaintenció decanvi, hemde ser inves-tigadors denosaltresmateixos ide la realitatprofessionalque ensenvolta

“”

JOAN CUENCAPROFESSORRESPONSABLE DELA BORSA DETREBALL DE LAFACULTAT DECOMUNICACIÓBLANQUERNA

1a PromocióPublicitat i RelacionsPúbliques

El mercat

Fotografia: Elena Gelabert

15