FEM PAC2 Villarreal Quintana Jaume

7/31/2019 FEM PAC2 Villarreal Quintana Jaume

1/26

NE

GROPONTEiMA

NOVCH

dos

visionarisca

raacara


2/26

Fonamets i evoluci multimdia El llenguatge dels nous mitjans de comunicaci

- 2 - n

de

x1. Les prediccions Negroponte............................................1.1 el llenguatge s important...................................1.2 els horitzons de Negroponte...............................

2. Visi de futur o cincia-cci?........................................

2.1 la interfcie dusuari..............................................

2.2 lhbitat natural de la interfcie............................

2.3 les operacions.......................................................

3. El futur de la interfcie.......................................................

4. Recursos............................................................................

3

4

5

8

9

14

15

18

20


3/26


- 3 -

les

prediccions

deNe

groponte

som

iantunfutur

quejahaar

ribat


4/26


- 4 -

Suposo que molts van ser els interrogants que es van plantejar els as-

sitents a la ponncia que Nicholas Negroponte va fer aquella jornada

de 19841. Poc a poc, i de manera contundent, van anar passant pel

davant dels seus ulls un grapat dexemples que mostraven el llindar

dels nous mitjans, laspecte de la nova interfcie dusuari.

Segurament, molts daquells assistents devien pensar que avenos

daquell calibre potser els veurien els seus lls, o els lls dels seuslls. Per la realitat, que moltes vegades supera la cci, ens ha servit

en safata de plata un argument innegable: Negroponte la va encertar.

El primer que sorprn de la ponncia de Negroponte s el llenguatge

que utilitza. El llenguatge no s neutre, marca la intencionalitat, dna

al discurs un tarann propi. I el tarann que imprimeix Negroponte al

seu discurs s innovador, revolucionari, diria.

Per primera vegada samplia el camp semntic dels nous mitjans.

Apareixen termes com interfcie, interfcie humana, interacci, clicks,

touch, screen, llibre tecnolgic, llibre digital, accessibilitat, teleconfe-

rncia, realitat virtual,... Termes que a dia davui sn moneda de curs

com per que vistos amb 30 anys de distncia eren prcticament

inimaginables. Inimaginables perqu no es refereix nicament als dis-

positius fsics. Negroponte comena a dibuixar un canvi conceptual,

tan o ms important que el canvi tecnolgic. Ell comena a entreveure

que la revoluci tecnolgica comportar importants canvis en molts

nivells, entre ells leducatiu.

1 TED. Nicholas Negroponte, in 1984, makes 5 predictions. [vdeo en lnia] SERVIDOR ON-LINE DE

CONFERNCIES [data de consulta: 20 de mar de 2011] < http://www.ted.com/talks/lang/eng/nicho-

las_negroponte_in_1984_makes_5_predictions.html >

Nicholas Negroponte1-2, (1 de desem-

bre de 1943), s el fundador i director

del MIT Media Lab un laboratori i thi-

nk tank de disseny i nous mitjans del

Massachusetts Institute of Technology

MIT i en el qual s professor des de

1966. s limpulsor del projecte que

pretn produir ordinadors porttils de

baix cost per a disminuir la bretxa digi-

tal en els pasos menys desenvolupats.

Daquesta manera, la fundaci Un or-

dinador per a cada nen (OLPC), inici-

ada per Negroponte i altres membres

de la facultat del MIT Media Lab, pre-

tn desenvolupar ls de la informtica

i Internet en pasos poc desenvolupats.

1 Wikipedia [article en lnia] ENCLO-

PDIA VIRTUAL [data de consulta: 25 e

mar de 2011].

2 Wikipedia [imatge sota llicn-

cia CC-BY] ENCLOPDIA VIRTU-

AL [data de consulta: 25 e mar de

2011].
http://www.ted.com/talks/lang/eng/nicholas_negroponte_in_1984_makes_5_predictions.htmlhttp://www.ted.com/talks/lang/eng/nicholas_negroponte_in_1984_makes_5_predictions.htmlhttp://es.wikipedia.org/wiki/Nicholas_Negropontehttp://es.wikipedia.org/wiki/Nicholas_Negropontehttp://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:NNegoponte_USNA_20090415_.jpghttp://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:NNegoponte_USNA_20090415_.jpghttp://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:NNegoponte_USNA_20090415_.jpghttp://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:NNegoponte_USNA_20090415_.jpghttp://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:NNegoponte_USNA_20090415_.jpghttp://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:NNegoponte_USNA_20090415_.jpghttp://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:NNegoponte_USNA_20090415_.jpghttp://es.wikipedia.org/wiki/Nicholas_Negropontehttp://es.wikipedia.org/wiki/Nicholas_Negropontehttp://www.ted.com/talks/lang/eng/nicholas_negroponte_in_1984_makes_5_predictions.htmlhttp://www.ted.com/talks/lang/eng/nicholas_negroponte_in_1984_makes_5_predictions.html


5/26


- 5 -

els horitzons de Negroponte

Per, qu proposava Negroponte? Tan forassenyat era que encara

avui sen parla? Doncs, tenint en compte que lany 1984 hi havia una

bstia a cada cantonada i liPod Nano no existia ni pel seu creador,

parlar de pantalles tctils sensibles a la pressi era, si ms no, tren-

cador.

LateLevisi

El 1984 la televisi ja shavia establert com un gran mit-

j de masses, el ms important, sens dubte. Negropon-

te satreveix a vaticinar que el televisor passar a ser el

llibre electrnic del futur, amb tot el que aix comporta.

La PantaLLa tctiL

Aquesta armaci gravita al voltant de la pantalla. En

contra dels que molts pensen, els dits sn un mitj

dentrada dalta resoluci (High-Tech@High-Touch). La

interacci ser total, no caldr recrrer al mouse. Es

podr fer sobre la pantalla el que sha pensat, el que

es necessiti, el que es decideixi en un sol moment. I

Negroponte parla no noms de les pantalles sensibles

al tacte sin de les pantalles sensibles al tacte i a la

pressi, pantalles capaces de reproduir ns i tot les pro-

pietats fsiques dels objectes.

eL LLibre eLectrnic

Negroponte parla de la nova capacitat dinteracci que

hi haur entre lusuari i els arxius informtics. Recupe-

rant lexemple del cinema (un altre cop el cinema, ser

casualitat?), exposa que el aquest s un mitj basat en

el monleg. Una productora fa una pellcula que no-

12

3


6/26


- 6 -

ms t una direcci dinteracci. Els mitjans dinterfcie

moderna permetran realimentar aquest procs. Cada

frame (unitat discreta) tindr informaci sobre s matei-

xa i per si mateixa i aix permetr accedir a la informa-

ci de manera aleatria (modularitat), sense necessitat

de resseguir un itinerari marcat dinici. Es podr cercar

la part que interessi (variabilitat) o b es podran articu-

lar de diferents maneres per crear diferents itineraris.

HiPertexti HiPerenLLa

Negroponte presenta un video amb un article sobre el

sistema de transmissi dun cotxe: potser sense ser-ne

conscients, la gent va veure un dels primers exemples

de navegaci amb hipervincles (paraules glossari) que

al ser pressionades enllacen amb altres pgines que

retornen informaci multimdia (escrita o audiovisual)

sobre la mateixa de manera ordenada i integrada en

lestructura visual i informacional de la interfcie. A partir

daquest moment sentra en una nova fase daccs a

la informaci: la recerca plana, que amb el temps obri-

r les portes a la recerca aparentment desordenada,

per amb una organitzaci semntica extremadament

potent.

nous Mitjansi educaci

Negroponte mostra lordinador com una eina molt potent

a nivell educatiu. Ell creu que als nens els agrada molt

adquirir el llenguatge perqu descobreixen les possibili-

tats interactives que genera amb els aduts i lentorn. En

canvi, probablement els nens no li trobin tanta utilitat a

4

5


7/26


- 7 -

llegir i escriure. Per si aconseguim que lordinador es

converteixi catalitzador daquests aprenentatges. Amb

lexcusa daconseguir objectius mitjanant la mquina

es podran treballar competncies i habilitats que desen-

volupin el raonament lgic i les competncies lingsti-

ques. Com a mestre no em puc estar de dir que, malgrat

soni a tpic, aquest home era, i s, un visionari del nos-

tre temps.


8/26


- 8 -

vis

i

def

utur

o

cincia

-cci?

vig

nciadelssupsitsNegroponte/Manoc

ih


9/26


- 9 -

Podrem valorar a Negroponte i Manovich per la seva capacitat de te-

oritzar sobre el futur. Podrem valorar-los com dues ments capaces de

donar nom i contingut a conceptes i dinmiques que ni tan sols existi-

en quan ho van fer. Per per sobre de tot aix, Negroponte i Manovich

han creat un valor afegit: han estat capaos dimaginar una societat

tecnolgica de la informaci, posant les bases conceptuals bsiques i

establint uns universals que, sens cap mena de dubte, han suportat

magncament el pas del temps.

bviament, aquesta reexi marcar el tarann daquest segon apar-

tat del treball. Si del que es tracta s de valorar la vigncia dels su-

psits que tots dos autors exposen, la resposta ja est donada. S, la

vigncia s mxima.

I crec que s aix perqu, com proposo en el pargraf anterior, tant

Negroponte com Manovich potser no van imaginar maneres concre-

tes daplicar aquesta tecnologia emergent (tampoc crec que satre-

vissin a fer-ho), per s que van armar amb serguretat que els nous

mitjans estarien articulats per unes estructures universals que els

ordenarien i els marcarien la seva naturalesa.

Per fer-ho ens basarem en la separaci que proposa Manovich: la

interfcie i les operacions.

la interfcie dusuari (IU)

Qu s una interfcie dusuari? Segons Manovich, un dispositiu den-

trada o sortida que sordena mitjanaant un conjunt de metfores con-

ceptuals (basades en uns previs culturals) que guarden una gramtica

daccions signicatives.

interfcie = dispositiu + metfores + accions signicatives

Negroponte, uns anys abans ja proposava el mateix amb la interf-


10/26


- 10 -

cie tctil. Els dits es converteixen en un dispositiu capa dinteractuar

sobre metfores visuals que contenen accions signicatives, accions

que esencialment ja conjugaven modularitat, automatitzaci i variabi-

litat.

NIVELL DE VIGNCIA: MXIM

Els darrers anys hem pogut observar leclosi dels tablets

i els smartphones (mbils dltima generaci), que han ba-

sat la seva interfcie en la interacci tctil entre el dispositiu

i lusuari. Trobarem innitat de casos, per sens cap mena

de dubte liPad dApple se nend la palma. Primer perqu

va saber trobar un tram dins del mercat que no estava ex-

plotat, el tram que es mou entre lsmartphone i el porttil.

Segon perqu sha dotat dinnitat daplicacions a travs

del seu Apple Store, que dnen innites possibilitats ds

i, sobretot, perqu est basada en la interacci tctil, ple-

nament intutiva i integrada en les capacitats de lusuari,

fet que lha fet entrar per la porta gran, entre daltres, en el

mn de leducaci.1

Les interfcies tal i com les coneixem actualment es basen en la pa -

raula escrita i el cinema.2 El sistema de navegaci per nestres s una

metfora agafada de les pgines dels llibres, la informaci dun portal

que desborda el marc de la pantalla i es recupera amb una barra o

scroll descansa sobre el concepte del rotllo de pergam. El zoom, els

enquadraments rectangulars, les cmeres virtuals o el muntatge des-

1APPLE. Apps para la educacin [video en lnia] WEB OFICIAL [data de consulta: 26 de mar de 2011].

< http://www.apple.com/es/education/ipad/#iwork >

2 En la seva ponncia, Negroponte tamb pren a com a paradigma el cinema per representar la dife-

rncia entre els mitjans analgics i larribada dels digitals. Presenta el llibre electrnic com un exemple

daccs simultani a la informaci, trencat les regles de la linialitat, donant accs immediat noms a all

que esvol, sense haver destar subjecte als parmetres espai/temps. bviament, tot aix provocat per la

digitalitzaci dels continguts a partir del codi binari, fet que marca la diferncia entre nous i vells mitjans.

Un punt ms de coincidncia en Negroponte i Manovich.
http://www.apple.com/es/education/ipad/#iworkhttp://www.apple.com/es/education/ipad/#iwork


11/26


- 11 -

cansen sobre la concepci flmica. Amb el temps, aquests elements

han passat al control de lusuari.


Noms cal mirar els videojocs dltima generaci. Indepen-

dentment de la temtica que toquin, lusuari t la possibili-

tat de prendre les regnes de la cmera, oferint innitat de

plans subjectius al desenvolupament del joc. A diferncia

del que passava abans, on els videojocs no tenien profun-

ditat i lusuari es convertia en espectador, ara la pantalla

ens introdueix en el seu mn.

Per la interfcie no noms marca laspecte formal. Manovich parteix

duna premissa interessant: la interfcie s el reex de dues maneres

diferents de pensar el mn:

la daquells que el veuen com una estructura jerrquica,

organitzada, on tota la informaci es pot categoritzar, jux-taposar, ordenar i classicar. El sistema operatiu de Mac,

amb els seus directoris, ns el paradigma. Lescriptori s

difan, transmet sensaci dordre, de control, de pulcritud,

de seguretat,...

la daquells que el veuen com una estructura plana i inter-

relacionada, on no hi ha jerarquia en els continguts i es pot

saltar dun document a un altre amb la facilitat dun clic.

Perden capacitat jerrquica per sn semnticament po-

tents. La Xarxa ns lexemple ms clar. No presenta cap

tipus dordre, la informaci est fragmentada en intat de

servidors, la commutaci de paquets divideix els missatges

i els torna a unir, i malgrato tot podem accedir a ella de ma-


12/26


- 12 -

nera gaireb automtica... si sabem on lhem de buscar.3

Faig aqu un breu parntesi per fer un apunt sobre aquest darrer punt.

Darrerament sest fent patent a les xarxes socials el descontenta-

ment i la preocupaci que genera la possibilitat que aquest model

dinterfcie desaparegui o es vegi danyada de manera substancial.

La Xarxa, en la seva concepci de lunivers digital, ha fet saltar pels

aires els models industrials que es basen en lexplotaci de la propi-

etat intellectual i aix ha generat un corrent contrari entre els grans

lobbies de poder (SGAE, per exemple). Fruit daix fa temps que es

couen alguns projectes de llei, com la famosa Llei Sinde4, que fan

perillar la neutralitat a la Xarxa. Personalitats de nivell com Enrique

Dans5 shan convertit en amplifcadors daquestes situacions. Si voleu

entendre millor algunes daquestes iniciatives per controlar la Xarxa

podeu veure un video sobre el projecte ACTA (Anti Counterfeiting Tra-

de Agreement).6

Aquest exemple del que passa darrerament a la xarxa no s accessori.

Una de les principals caracterstiques de la interfcie s que ha igualat

els diferents mitjans. I amb el temps, direm que els nous mitjans han

anat igualant dinmiques que ns fa pocs anys eren inimaginables:

lopacitat el codi ha donat pas una transparncia que ha igualat als

usuaris, els ha donat la capacitat i el poder de recuperar, mirar i

pensar sobre la Xarxa.

ha igualat les dinmiques de la era industrial, on loci i el negoci

3 Ser interessant recordar aqu un altre cop el principi dautomatitzaci que proposa Manovich. Dei-

xant de banda lautomatitzaci de baix nivell (accions predetermiandes de software) i lautomatitzaci

dalt nivell (sobre la intelligncia artical), una de les aplicacions ms interessant dels processos dau-

tomatitzaci gira al voltant de la cerca dinformaci. Moltes coses estan creades, el problema rau en on

trobar-les. Automatitzar aquests procediments de cerca avanada fa que la Xarxa adquireixi ordre dins

de laparent caos que larticula.

4 Enrique Dans [article en lnia] BLOG. [data de consulta: 28 de mar de 2011]. < http://www.en-

riquedans.com/2011/02/lo-que-la-ley-sinde-esconde.html >5 Enrique Dans. BLOG.

6 TheHighSpeedTutorial [video en lnia] YOUTUBE [data de consulta: 28 de mar de 2011]. < http://

www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=C7ePr_R_p3c >
http://www.enriquedans.com/2011/02/lo-que-la-ley-sinde-esconde.htmlhttp://www.enriquedans.com/2011/02/lo-que-la-ley-sinde-esconde.htmlhttp://www.enriquedans.com/http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=C7ePr_R_p3chttp://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=C7ePr_R_p3chttp://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=C7ePr_R_p3chttp://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=C7ePr_R_p3chttp://www.enriquedans.com/http://www.enriquedans.com/2011/02/lo-que-la-ley-sinde-esconde.htmlhttp://www.enriquedans.com/2011/02/lo-que-la-ley-sinde-esconde.html


13/26


- 13 -

estaven clarament diferenciats. Laparici de la interfcie amb tot el

que signica el model industrial perqu ha unit oci i negoci.7

Aix doncs, la interfcie en si mateixa es converteix en un codi que ge-

nera el seu propi model del mn, un sistema didees que condicionar

les creacions que es facin a partir de les mateixes. I aix no vol dir que

siguin pobres o banals, vol dir que diferents models dinterfcie ens

duran a diferents productes culturals. Com ms transparent i verstil

sigui, ms permeable es far a les diferents manifestacions culturals.


Millor que ens ho expliquin els integrants del grup Atomic

Tom8, capaos de gravar un en viu un videoclip al metro

de NY utilitzant nicament tecnologia Apple.9 Un altre cop

la pregunta: cincia-cci? No, interfcies que sapropen a

lusuari.

Daquesta manera, la interfcie dna resposta actualitzada i canviant ala demanda de lusuari i la naturalesa de la Xarxa, arribant a lextrem

de personalitzar lestndard.


Posem com a exemple els navegadors, que estandaritzen

un model daccs a la informaci per alhora permeten

personalitzar (customitzar) la interfcie de tal manera que

dues pantalles poden representar Firefox, per exemple, de

manera completament diferent (i tots dos usuaris estaran

accedint a travs del mateix estndard-codi obert).

7 Un treballador de mitjans del s.XX tenia el dia distribut en una rtio de 3/3: 1/3 pel treball, 1/3 pel loci

i 1/3 pel descans. Ara aquests marges shan desdibuixat amb laccs universal a Internet. Un usuari pot

fer que les activitats de treball i doci convergeixin en una mateixa interfcie de manera soncrnica.

8ATOMIC TOM - MYSPACE [data de consulta: 28 de mar de 2011] < http://www.myspace.com/atom-ictom >

9ATOMIC TOM. Take me out [video en lnia] YOUTUBE [data de consulta: 28 de mar de 2011]
http://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch31176/s.XXhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch31176/s.XXhttp://www.myspace.com/atomictomhttp://www.myspace.com/atomictomhttp://www.myspace.com/atomictomhttp://www.youtube.com/watch?v=NAllFWSl998http://www.youtube.com/watch?v=NAllFWSl998http://www.youtube.com/watch?v=NAllFWSl998http://www.myspace.com/atomictomhttp://www.myspace.com/atomictomhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch31176/s.XX


14/26


- 14 -

lhbitat natural de la interfcie

Com un element canviant i que t dinmica prpia, aix es manifesta la

interfcie. I la pantalla sha convertit en el seu hbitat preferit. La pan-

talla s la nestra que recull la tradici de la pintura (pantalla clssica)

i del cinema (pantalla dinmica)10 i encara fa una volta ms de cargol

per convertir-se en la pantalla en temps real, en una nestra que ens

pot portar a milions de kilmetres de distncia en un sol clic.11


Posem aqu com a exemple el paradigma del viatge a mi-

lers de kilmetres: GoogleEarth.12 Amb un sol moviment de

ratol podem arribar a qualsevol rac del nostre mn, per-

metre que la nostra pantalla es convertieixi en una nestra

oberta al mn.

No noms aix. Aquest exemple suggereix dos ls de reexi que

tamb podrem argumentar:

GoogleEarth, com moltes altres tecnologies ds domstic,

tenen el seu origen en la investigaci i la tecnologia militar.

No podem obviar que laven de la humanitat est ntima-

ment lligat als interessos econmics i poltics, binomi que tot

sovint porta agregat el cognom de militar. Ms enll de la

reexi que aix podria suggerir, cal remarcar, com insinua-ven Negroponte i Manovich13, que lmbit militar ha marcat i

marcar el desenvolupament de la tecnologia dinterfcie.

10 Manovich, Lev (2001). El lenguaje de los nuevos medios de comunicacin. La imagen en la era

digital. (pg. 151). EE.UU.: Massachussets Institute of Technology/The MIT Press.

11 Ser interessant reprendre aqu el principi de transcodicaci, doncs la pantalla es converteix en el

mitj on convergeixen els dos plans duna mateixa realitat: el pla informtic i el pla cultural. La pantalla,

com a contenidora de la interfcie, sencarraga de posar en dileg constant cultura i codi.

12 GoogleEarth: < http://www.google.es/intl/es/earth/index.html >

13 Tan sols cal recordar els exemples que Manovich dna sobre la implantaci del radar o de la tecno-

logia de realitat virtual en lequipament dels pilots davions de combat.

Manovich, Lev (2001). El lenguaje de los nuevos medios de comunicacin. La imagen en la era digital.

(pg. 150-155). EE.UU.: Massachussets Institute of Technology/The MIT Press.
http://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch31176/EE.UUhttp://www.google.es/intl/es/earth/index.htmlhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch31176/EE.UUhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch31176/EE.UUhttp://www.google.es/intl/es/earth/index.htmlhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch31176/EE.UU


15/26


- 15 -

GoogleEarth pot acabar tenint aplicacions que ni els seus cre-

adors haguessin imaginat mai. Un mestre pot prendre imat-

ges de lStreetView de GoogleEarth per treballar la classe

dEducaci Artstica, deixant que els seus alumnes juguin a

posar ombres als objectes (treballant la perspectiva), a mime-

titzar objectes en lentorn perqu passin desaprceburts (tre-

ballant la teoria del color) o a decorar amb creacions prpies

grans monuments del mn. Un cop ms, la interfcie prendr

vida prpia, sadaptar a les necessitats i inquietuds de lusu-

ari, posar en dileg codi i cultura i transcendir la pantalla

per crear noves manifestacions culturals.

les operacions

Ja hem presentat la interfcie, element catalitzador de leclosi dels

nous mitjans. Per la interfcie, ja des dels seus inicis, requereix duna

variable per ser ecient: la interacci.

Com hem vist, la interacci entre diferents formats i la interfcie generamltiples formats culturals. Per aquesta interacci, aquesta transco-

dicaci, passa inevitablement per la m de lhome.

La interfcie brinda a lusuari mltiples funcionalitats, operacions es-

tandaritzades que tenen les seves arrels en tradicions culturals pas-

sades i que han estat reinventades per ser signicatives dins de la

interfcie.

Tothom, de petit, en un moment o altre ha buscat, retallat, enganxat,

copiat o transformat altres objectes per composar noves creacions.

Avui en dia aix tamb s possible. La diferncia s que hem canviat

les tisores pel ratol. La diferncia s que ara el mouse ens permet

fer el que abans fiem amb la precisi dun tall de cirurgi.

Entre totes les tcniques que Manovich proposa (i que estan intrnsec-

ment presents en la ponncia de Negroponte) cal destacar-ne tres:


16/26


- 16 -

selecci, composici i teleacci.

seLecci

Operaci ntimament relacionada amb la modularitat, Manovich veu

en la selecci la base de les operacions dinterfcie. Els objectes dels

nous mitjans es basen en lensamblatge de fragments que ja existei-

xen. La seva lgica queda patent en les innites possibilitats densam-

blatge que ofereixen.

El mateix opina Negroponte quan parla del seu llibre electrnic, llibre

que ofereix un control total sobre laccs no linial a la informaci. Per

qu? Perqu permet a lusuari establir la cerca en funci daquelles

seleccions que ell desitgi.


Sens acabarien els fulls i encara tindrem exemples per

esmentar. La modularitat dels nous mitjans els dna inni-

tes possibilitats de selecci. Laplicaci iBooks dApple, perexemple, permet seleccionar fragments de text en funci

de mltiples criteri de selecci: per paraula, per pgina, per

captol, per marcat,... Diferents camins daccs que sajus-

ten a la demanda del lector.

coMPosici

Basada en la selecci, la composici permet crear falses realitats, b

perqu afegim seleccions a lescenari , b perqu som capaos deli-

minar-les del mateix.


17/26


- 17 -


Potser el primer ministre dEgipte, Hosni Moubarak, tenia

ben present la composici mentre passejava pels passa-

dissos de la Casa Blanca. Les seves fotos retocades van

donar al volta al mn.14

teLeacci

A diferncia de les operacions anteriors, utilitzades per crear nous ob-

jectes i mitjans, la teleacci s emprada per accedir als nous mitjans.

Aquests ens permeten realitzar accions a milers de kilmetres de dis-

tncia, manipulant la realitat a travs de la interfcie.

I malgrat tot, Manovich ja podia teoritzar sobre tecnologia existent. En

canvi Negroponte ja va augurar aquesta telepresncia/teleacci en

les primeres proves de reunions virtuals (tot i que potser tamb se li

hauria de donar part del mrit a George Lucas, director de la nissaga

de la Guerra de les Galxies, que a la dcada dels 70 ja va imaginarconverses a distncia... i en 3D!).


Les aplicacions de comunicaci real a distncia estan ple-

nament integrades en la tecnologia.

Per tamb a nivell dacci i interacci entre diferents dis-

positius i lusuari. Ns un gran exemple la primera teleo-

peraci quirrgica15, duta a terme lany 2001 per un doctor

a Nova York sobre una pacient a Frana. Va ser un xit!

14 FRANCOFOLIES. Moubarak, la foto retocada para ser el lder [article en lnia] BLOG [data de

consulta: 29 de mar de 2011] < http://www.francofolies.es/article-moubarak-la-foto-retocada-para-ser-

el-lider-photoshop-pour-devenir-leader-67008618.html>15 EDUCARED-FUNDACIN TELEFNICA. Ciruga Robtica a distancia [article en lnia] WEB OFI-

CIAL [data de consulta: 30 de mar de 2001]. < http://www.educared.net/primerasnoticias/hemero/2001/

sep/cien/cirugia/cirug.htm>
http://www.francofolies.es/article-moubarak-la-foto-retocada-para-ser-el-lider-photoshop-pour-devenir-leader-67008618.htmlhttp://www.francofolies.es/article-moubarak-la-foto-retocada-para-ser-el-lider-photoshop-pour-devenir-leader-67008618.htmlhttp://www.educared.net/primerasnoticias/hemero/2001/sep/cien/cirugia/cirug.htmhttp://www.educared.net/primerasnoticias/hemero/2001/sep/cien/cirugia/cirug.htmhttp://www.educared.net/primerasnoticias/hemero/2001/sep/cien/cirugia/cirug.htmhttp://www.educared.net/primerasnoticias/hemero/2001/sep/cien/cirugia/cirug.htmhttp://www.educared.net/primerasnoticias/hemero/2001/sep/cien/cirugia/cirug.htmhttp://www.francofolies.es/article-moubarak-la-foto-retocada-para-ser-el-lider-photoshop-pour-devenir-leader-67008618.htmlhttp://www.francofolies.es/article-moubarak-la-foto-retocada-para-ser-el-lider-photoshop-pour-devenir-leader-67008618.html


18/26


- 18 -

elfuturdelainterfcie

elsn

oususuaris

ilestecnolo

giesdelainformaci


19/26


- 19 -

Vista lexperincia daquesta darrera dcada es fa difcil pensar

ns on podr arribar la interfcie i el nivell dinteracci entre usuari i

tecnologies de la informaci. Ms que cercar exemples (no ens els

acabarem) plantejo certs supsits que es poden donar.

La interfcie sintergrar totalment en lmbit espaial i cines-

tsic de lusuari. El moviment ser captat i integrat completa-

ment en les estructures de control, ja sigui a nivell global (exte -

mitats, posici del cos, identicaci de patrons de moviment,...)

com a nivell especc (control de dispositius a travs de lull1).

I ms enll daix, que podria semblar un joc de nens, segu -

rament arribar el dia en qu el lmit entre usuari i interfcie es

dissoldr, tal i com ens presenta John Underkofer a la seva

ponncia sobre el futur de la UI2. La barrera entre lespai real i el

virtual es fondran, permetent que la informaci sigui soluble, que

passi materialment dun lloc a un altre. Com si duna coreograa

es tracts, lusuari tindr la interfcie com a parella de ball, pren-

dr amb les seves mans el control real del moviment i dur els

bytes all on ell vulgui. La interacci ser plena i en un mateix

pla dialogaran els objectes reals i la informaci codicada. La

incgnita s saber quan es podr aplicar aix a lmbit domstic,

a lmbit de lusuari.

La miniaturitzaci dels components permetr dur la interf-

cie ns al lmit. Materials dltima generaci com el graf3

per-metran dissenyar i crear nano-xips, bateries minscules, plaques

fotovaoltiques i tot all que encara no ens puguem imaginar.

La interfcie ser part inherent de la vida domstica. Laven

1 EL PAS. Un ordenador controlado por la mirada [article en lnia] DIARI DIGITAL [data de consul-

ta: 30 de mar de 2011]

2 TED. John Underkofer apunta el futuro de la interfaz de usuario (UI) [video en lnia] SERVIDOR ON-

LINE DE CONFERNCIES [data de consulta: 28 de mar de 2011]. < http://www.ted.com/talks/john_un-derkofer_drive_3d_data_with_a_gesture.html>

3APLICACIONES DEL GRAFENO EN MARCHA [video en lnia] YOTUBE [data de consulta: 30 de

mar de 2011] < http://www.youtube.com/watch?v=R383f5wN7oo>
http://www.elpais.com/articulo/tecnologia/ordenador/controlado/mirada/elpeputec/20110303elpeputec_1/Teshttp://www.elpais.com/articulo/tecnologia/ordenador/controlado/mirada/elpeputec/20110303elpeputec_1/Teshttp://www.ted.com/talks/john_underkoffler_drive_3d_data_with_a_gesture.htmlhttp://www.ted.com/talks/john_underkoffler_drive_3d_data_with_a_gesture.htmlhttp://www.youtube.com/watch?v=R383f5wN7oohttp://www.youtube.com/watch?v=R383f5wN7oohttp://www.youtube.com/watch?v=R383f5wN7oohttp://www.ted.com/talks/john_underkoffler_drive_3d_data_with_a_gesture.htmlhttp://www.ted.com/talks/john_underkoffler_drive_3d_data_with_a_gesture.htmlhttp://www.elpais.com/articulo/tecnologia/ordenador/controlado/mirada/elpeputec/20110303elpeputec_1/Teshttp://www.elpais.com/articulo/tecnologia/ordenador/controlado/mirada/elpeputec/20110303elpeputec_1/Tes


20/26


- 20 -

en les investigacions sobre altres materials, com pot ser el vidre4,

faran que els anomenats gadgets normalitzin la seva presn-

cia i es converteixin en petits punts de constant interacci entre

lusuari i les diferents interfcies.

La web 2.0 quedar superada. La Xarxa iniciar el cam cap a la

lgica semntica, on les dades restaran enllaades (data linked)5

per poder ser recuperada i compartida entre diferents dispositius

de manera natural. I no noms aix. Crec que el concepte que

ha marcat el tarann de la web 2.0 (lusuari ja no s consumidor,

sin que tamb s productor) tamb es dur ns a lextrem. Pro-

jectes com Meet Nelson, Coupland o Alice (IDEO)6 comen-

cen a obrir noves perspectives al treball collaboratiu i semntic:

llibres que permetran vincular innitat dinformacions addicionals

tant per part dels desenvolupadors com per parts dels usuaris,

que ns i tot podrien, aprotant la Xarxa, crear nous ls dins

duna mateixa histria. Per aix planteja dos dubtes:

1. Qui tindr realment poder sobre totes aquestes dades enllaades?

Comparteixo amb Tim Berners-Lee que el potencial que genera aquesta

idea s immens. De fet, ell est parlant de posar en prctica el coneixe-

ment global, milions didees que sinterconnecten entre si per anar recer-

ques i millorar el coneixement. Per no hem doblidar que nosaltres, inclo-

sos dins daquests paquets de dades, en podrem ser usuaris per tamb

objectius. Podrem controlar qui adminstra o utilitza les nostres dades si,

per exemple, formem prat duna xarxa social? Quins camins emprendran i

ns on arribaran? Com deien els antics, tots els camins acaben portant a

Roma. Potser en un futur Roma serem tots.

2. Serem capaos de rebre tanta informaci? Com arma Daniell Innera-

4A DAY MADE OF GLASS [video en lnia] YOTUBE [data de consulta: 30 de mar de 2011] < http://

www.youtube.com/watch?v=6Cf7IL_eZ38&feature=BF&list=PL100BEC40F4FB5E67&index=2>

5 TED. Tim Berners-Lee on the next Web [video en lnia]. SERVIDOR ON-LINE DE CONFERNCIES

[data de consulta: 28 de mar de 2011]< http://www.ted.com/talks/tim_berners_lee_on_the_next_web.html >

6 THE FUTURE OF THE BOOK [video en lnia] VIMEO [data de consulta: 29 de mar de 2011]
http://www.youtube.com/watch?v=6Cf7IL_eZ38&feature=BF&list=PL100BEC40F4FB5E67&index=2http://www.youtube.com/watch?v=6Cf7IL_eZ38&feature=BF&list=PL100BEC40F4FB5E67&index=2http://www.ted.com/talks/tim_berners_lee_on_the_next_web.htmlhttp://www.ted.com/talks/tim_berners_lee_on_the_next_web.htmlhttp://vimeo.com/15142335http://vimeo.com/15142335http://vimeo.com/15142335http://vimeo.com/15142335http://vimeo.com/15142335http://www.ted.com/talks/tim_berners_lee_on_the_next_web.htmlhttp://www.ted.com/talks/tim_berners_lee_on_the_next_web.htmlhttp://www.youtube.com/watch?v=6Cf7IL_eZ38&feature=BF&list=PL100BEC40F4FB5E67&index=2http://www.youtube.com/watch?v=6Cf7IL_eZ38&feature=BF&list=PL100BEC40F4FB5E67&index=2


21/26


- 21 -

rity, podrem consolar-nos considerant que som una societat del desco-

neixement no tant perqu sapiguem poc sin perqu no sabem prou en

relaci amb la dimensi de les empreses que hem decidit escometre.7

Nosaltres ja vivim el problema de la infoxicaci, impossible abastar-ho tot.

El futur ser una soluci o un catalitzador que ho ampliqui? Sens cap

mena de dubte, tendirem a lespecialitzaci, experts en un mbit i igno -

rants en la resta. Daqu cinquanta anys probablement ser difcil trobar un

renaixentista en el sentit estricte de la paraula, alg que, vid de coneixe-

ments, sigui capa, com Leonardo da Vinci, de dominar els grans camps

de lart i del coneixement hum.

deixant de banda els avenos industrials, mdics, empresarials i

socials que viurem, com a mestre crec que leducaci viur una

nova revoluci. Si no adapta el currculum a les possibilitats

dels nous mitjans quedar isolada... per si sadapta entrarem,

sens dubte, en una nova manera de concebre leducaci. Re-

alitat Augmentada, presentacions en 3D, tablets, pissarres in-

teractives, connexions amb lextranger, videoponncies,... Ser

estimulant, tot un repte!

7 INNERARITY Daniel (juny 2010). DEBATS DEDUCACI Incertesa i creativitat. Educar per la socie-

tat del coneixement. (pg. 18). ESPANYA: Fundaci Jaume Boll.


22/26


- 22 -

recursos

imatgesirefern

cies


23/26


- 23 -

pgina 4

TED. Nicholas Negroponte, in 1984, makes 5 predictions. [vdeo en lnia] SER-

VIDOR ON-LINE DE CONFERNCIES [data de consulta: 20 de mar de 2011]

< http://www.ted.com/talks/lang/eng/nicholas_negroponte_in_1984_makes_5_predictions.html >

Wikipedia [article en lnia] ENCLOPDIA VIRTUAL [data de consulta: 25 e mar

de 2011].

Wikipedia [imatge sota llicncia CC-BY] ENCLOPDIA VIRTUAL [data de consul-

ta: 25 e mar de 2011].

pgina 10 APPLE. Apps para la educacin [video en lnia] WEB OFICIAL [data de consul-

ta: 26 de mar de 2011]. < http://www.apple.com/es/education/ipad/#iwork >

pgina 12

Enrique Dans [article en lnia] BLOG. [data de consulta: 28 de mar de 2011].

Enrique Dans. BLOG.

TheHighSpeedTutorial [video en lnia] YOUTUBE [data de consulta: 28 de mar

de 2011]. < http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=C7ePr_R_p3c >

pgina 13

ATOMIC TOM - MYSPACE [data de consulta: 28 de mar de 2011] < http://www.

myspace.com/atomictom >

ATOMIC TOM. Take me out [video en lnia] YOUTUBE [data de consulta: 28 de

mar de 2011] < http://www.youtube.com/watch?v=NAllFWSl998 >
http://www.ted.com/talks/lang/eng/nicholas_negroponte_in_1984_makes_5_predictions.htmlhttp://es.wikipedia.org/wiki/Nicholas_Negropontehttp://es.wikipedia.org/wiki/Archivohttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch31176/NNegoponte_USNA_20090415_.jpghttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch31176/NNegoponte_USNA_20090415_.jpghttp://www.apple.com/es/education/ipadhttp://www.enriquedans.com/2011/02/lo-que-la-ley-sinde-esconde.htmlhttp://www.enriquedans.com/http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=C7ePr_R_p3chttp://www.myspace.com/atomictomhttp://www.myspace.com/atomictomhttp://www.youtube.com/watch?v=NAllFWSl998http://www.youtube.com/watch?v=NAllFWSl998http://www.myspace.com/atomictomhttp://www.myspace.com/atomictomhttp://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=C7ePr_R_p3chttp://www.enriquedans.com/http://www.enriquedans.com/2011/02/lo-que-la-ley-sinde-esconde.htmlhttp://www.apple.com/es/education/ipadhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch31176/NNegoponte_USNA_20090415_.jpghttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch31176/NNegoponte_USNA_20090415_.jpghttp://es.wikipedia.org/wiki/Archivohttp://es.wikipedia.org/wiki/Nicholas_Negropontehttp://www.ted.com/talks/lang/eng/nicholas_negroponte_in_1984_makes_5_predictions.html


24/26


- 24 -

pgina 14

Manovich, Lev (2001). El lenguaje de los nuevos medios de comunicacin. La

imagen en la era digital. (pg. 151). EE.UU: Massachussets Institute of Techno-

logy/The MIT Press.

GoogleEarth: < http://www.google.es/intl/es/earth/index.html >

Manovich, Lev (2001). El lenguaje de los nuevos medios de comunicacin.

La imagen en la era digital. (pg. 150-155). EE.UU.: Massachussets Institute of

Technology/The MIT Press.

pgina 17

FRANCOFOLIES. Moubarak, la foto retocada para ser el lder [article en lnia]

BLOG [data de consulta: 29 de mar de 2011] < http://www.francofolies.es/article-mou-

barak-la-foto-retocada-para-ser-el-lider-photoshop-pour-devenir-leader-67008618.html >

EDUCARED-FUNDACIN TELEFNICA. Ciruga Robtica a distancia [article

en lnia] WEB OFICIAL [data de consulta: 30 de mar de 2001]. < http://www.edu-

cared.net/primerasnoticias/hemero/2001/sep/cien/cirugia/cirug.htm >

pgina 19

EL PAS. Un ordenador controlado por la mirada [article en lnia] DIARI DIGITAL

[data de consulta: 30 de mar de 2011] < http://www.elpais.com/articulo/tecnologia/orde-

nador/controlado/mirada/elpeputec/20110303elpeputec_1/Tes >

TED. John Underkofer apunta el futuro de la interfaz de usuario (UI) [video en

lnia] SERVIDOR ON-LINE DE CONFERNCIES [data de consulta: 28 de mar

de 2011]. < http://www.ted.com/talks/john_underkofer_drive_3d_data_with_a_gesture.html >

APLICACIONES DEL GRAFENO EN MARCHA [video en lnia] YOTUBE [data

de consulta: 30 de mar de 2011] < http://www.youtube.com/watch?v=R383f5wN7oo>
http://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch31176/EE.UUhttp://www.google.es/intl/es/earth/index.htmlhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch31176/EE.UUhttp://www.francofolies.es/article-moubarak-la-foto-retocada-para-ser-el-lider-photoshop-pour-devenir-leader-67008618.htmlhttp://www.francofolies.es/article-moubarak-la-foto-retocada-para-ser-el-lider-photoshop-pour-devenir-leader-67008618.htmlhttp://www.educared.net/primerasnoticias/hemero/2001/sep/cien/cirugia/cirug.htmhttp://www.educared.net/primerasnoticias/hemero/2001/sep/cien/cirugia/cirug.htmhttp://www.elpais.com/articulo/tecnologia/ordenador/controlado/mirada/elpeputec/20110303elpeputec_1/Teshttp://www.elpais.com/articulo/tecnologia/ordenador/controlado/mirada/elpeputec/20110303elpeputec_1/Teshttp://www.ted.com/talks/john_underkoffler_drive_3d_data_with_a_gesture.htmlhttp://www.youtube.com/watch?v=R383f5wN7oohttp://www.youtube.com/watch?v=R383f5wN7oohttp://www.ted.com/talks/john_underkoffler_drive_3d_data_with_a_gesture.htmlhttp://www.elpais.com/articulo/tecnologia/ordenador/controlado/mirada/elpeputec/20110303elpeputec_1/Teshttp://www.elpais.com/articulo/tecnologia/ordenador/controlado/mirada/elpeputec/20110303elpeputec_1/Teshttp://www.educared.net/primerasnoticias/hemero/2001/sep/cien/cirugia/cirug.htmhttp://www.educared.net/primerasnoticias/hemero/2001/sep/cien/cirugia/cirug.htmhttp://www.francofolies.es/article-moubarak-la-foto-retocada-para-ser-el-lider-photoshop-pour-devenir-leader-67008618.htmlhttp://www.francofolies.es/article-moubarak-la-foto-retocada-para-ser-el-lider-photoshop-pour-devenir-leader-67008618.htmlhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch31176/EE.UUhttp://www.google.es/intl/es/earth/index.htmlhttp://localhost/var/www/apps/conversion/current/tmp/scratch31176/EE.UU


25/26


- 25 -

pgina 20

A DAY MADE OF GLASS [video en lnia] YOTUBE [data de consulta: 30 de

mar de 2011] < http://www.youtube.com/watch?v=6Cf7IL_eZ38&feature=BF&list=PL100BEC

40F4FB5E67&index=2>

TED. Tim Berners-Lee on the next Web [video en lnia]. SERVIDOR ON-LINE

DE CONFERNCIES [data de consulta: 28 de mar de 2011]< http://www.ted.com/

talks/tim_berners_lee_on_the_next_web.html>

THE FUTURE OF THE BOOK [video en lnia] VIMEO [data de consulta: 29 de

mar de 2011] < http://vimeo.com/15142335>

pgina 21 INNERARITY Daniel (juny 2010). DEBATS DEDUCACI Incertesa i creativitat.

Educar per la societat del coneixement. (pg. 18). ESPANYA: Fundaci Jaume

Boll.
http://www.youtube.com/watch?v=6Cf7IL_eZ38&feature=BF&list=PL100BEC40F4FB5E67&index=2http://www.youtube.com/watch?v=6Cf7IL_eZ38&feature=BF&list=PL100BEC40F4FB5E67&index=2http://www.ted.com/talks/tim_berners_lee_on_the_next_web.htmlhttp://www.ted.com/talks/tim_berners_lee_on_the_next_web.htmlhttp://vimeo.com/15142335http://vimeo.com/15142335http://www.ted.com/talks/tim_berners_lee_on_the_next_web.htmlhttp://www.ted.com/talks/tim_berners_lee_on_the_next_web.htmlhttp://www.youtube.com/watch?v=6Cf7IL_eZ38&feature=BF&list=PL100BEC40F4FB5E67&index=2http://www.youtube.com/watch?v=6Cf7IL_eZ38&feature=BF&list=PL100BEC40F4FB5E67&index=2


26/26


FEM PAC2 Villarreal Quintana Jaume

Documents

Transcript of FEM PAC2 Villarreal Quintana Jaume