Per un consum responsable de l'oci audiovisual

Fer un ús responsable de lesTIC està a les teves mans

2

Edita: TACAssociació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunyawww.taconline.netinfo@taconline.net

Amb el suport de:

3

El desenvolupament de les noves tec-nologies del món audiovisual en aquestsúltims anys i la pròpia demanda delsusuaris ha comportat una progressivaampliació i adaptació del treball de lesassociacions dʼusuaris de mitjans audio-visuals. Internet, el món dels videojocs, elcinema, els DVD i l'ús dels mòbils hanadquirit cada vegada més espai en l'en-treteniment de nens i joves.

A Espanya hi ha una associació per cadacomunitat autònoma. Juntes estanestructurades en una Federació que téper nom iCmedia (Iniciatives per a laQualitat dels Mitjans) amb seu a Madrid ique coordina i representa el treball detotes i cadascuna de les associacionsque la componen.

D'entre les activitats que duu a termeiCmedia té un especial relleu el Projected'educació audiovisual Aprendre am i r a r. Es tracta d'ajudar les entitatseducatives a minimitzar l'impacte negatiudel mal ús dels mitjans audiovisuals enles famílies i en els alumnes/as, i maxi-mitzar-ne els aspectes positius. D'altrabanda, ofereix a pares i professors infor-mació crítica dels continguts del món

audiovisual i, finalment, ensenya alsnens/es en què consisteix el llenguatgeaudiovisual, per a què aprenguin a serusuaris crítics.

OBJECTIUS

El treball de les associacions dʼusuarisconsisteix en:

❑ Ser un pont entre els consumidors i elsresponsables de les televisions i les pro-ductores de continguts.

❑ Transmetre les queixes, suggeriments,felicitacions i opinions dels espectadorsals directius de les cadenes, respon-sables de continguts i professionals delsdiversos programes.

❑ Premiar la qualitat televisiva. LesAssociacions organitzen diversos premisa la televisió, internet i videojocs de qua-litat que, votats per l'audiència, són uninstrument positiu per reconèixer els pro-fessionals que fan propostes de nivell.

❑ Crear opinió en la societat a favor de lademanda de qualitat audiovisual, querespecti els valors fonamentals sobre els

Introducció

4

quals es construeix una societat lliure isolidària.

❑ Exigir que es compleixi la llei i, si escau,que es cobreixin els buits legals existentsde cara al control dels operadors.

❑ Realitzar estudis i anàlisis de la progra-mació televisiva, així com de l'ús que fanels ciutadans dels mitjans audiovisuals,amb l'objectiu de contribuir a la milloradels continguts i de la qualitat dels pro-grames.

❑ Formar part d'organitzacions nacionalsi internacionals amb finalitats semblants,per a sumar en la mobilització de la so-cietat civil que exigeix els seus drets entot el panorama audiovisual.

❑ Col·laborar amb les autoritats públiquesen el compliment de les seves respon-sabilitats sobre els operadors tant públicscom privats.

❑ Realitzar tot tipus d'activitats per a

donar a conèixer el seu treball a la so-cietat i contribuir al debat obert i pluralentorn al món audiovisual, així comampliar la seva base d'associats, recap-tar fons i mobilitzar la societat civil.

Amb el suport del lʼAjuntament deBarcelona, TAC ha elaborat un estudisobre els hàbits de consum de les TICentre els joves catalans.

A continuació presentem unes reflexionssorgides arran de les respostes obtin-gudes. Aquestes recomanacions volenser una guia pràctica per afrontar ambèxit l'educació audiovisual tant a l'escolacom a la família.

En aquesta ocasió, els àmbits d'estudisón: internet, el mòbil, les xarxes socialsi els videojocs. La guia s'ha estructurat deforma senzilla i, a través de tres simplespassos, es presenta el problema, es pro-posen solucions i es suggereixen unsreptes atractius per utilitzar les TIC ambcriteri.

5

INFORMACIÓ

La xarxa és un contenidor infinit d'infor-mació, on es troba resposta a qualsevoldubte que tinguem. Hem de ser cons-cients de que no tot el que està penjat ainternet és cert.

Avui dia, internet resulta imprescindible,especialment per als adolescents i jovesque l'utilitzen com un factor d'oci i unaeina d'estudi i treball. Però notícies i infor-macions falses estan a l'abast sense pas-sar cap filtre.

Tothom pot penjar dades sense con-trastar. Per això, com més seriós sigui eltema del qual em vull informar, mésimportant serà saber on buscar.

Què fer davant aquesta situació?El primer que hem de fer és 'detectar' qui

elabora els continguts del web en el qualestem navegant, ja sigui en pàgines ofi-cials, enciclopèdies, diccionaris o simi-lars. Tot això és necessari si es vol pre-venir la desinformació i la incultura.

Per què no utilitzar Viquipèdia com aúnica font d'informació?

1. Perquè qualsevol persona pot penjarinformació de tot tipus sense ser unexpert en la matèria.

2. Perquè tothom pot accedir a la infor-mació per modificar-la o introduir dadessobre el que vulgui.

3. No en totes les informacions apareixenles fonts originals.

4. Perquè tot plegat la fa poc fiable.

Aleshores, interessa participar en un webcooperatiu?

1. Sempre que la nostra aportació es sus-

1. INTERNET: el valor de la informació

6

tenti en coneixements seriosos, con-trastats i objectius, doncs això contribueixa l'enriquiment cultural dels altresusuaris.

2. És positiu encoratjar els més joves acompartir els seus coneixements sobreun tema que els interessi o atregui.

3. Així els internautes aprenen laimportància que té una informació veraç.

Com antídot, cal contrastar informacionsi acudir a pàgines en les quals claramentes puguin identificar els autors.

Altres factors:

◗ Si no hi ha autor que signi la informació,s'explica d'on s'ha obtingut? Les fontssón claus per identificar la fiabilitat delscontinguts.

◗ Consulta la data de publicació perdescartar informació obsoleta.

◗ Hi ha faltes ortogràfiques?

◗ Sempre que busquis informació i abansde llegir el contingut de la pàgina, loca-litza l'autor. Si no nʼhi ha, surt del web.

◗ Sempre que es citin fonts, busca-les.No et quedis amb la primera impressió.

◗ Recorda que la pirateria és un delictepenalitzat i que hem de respectar elsdrets d'autor.

EL TEMPS

L'oci és una de les activitats més fre-qüents a internet, ja que la xarxa ensofereix multitud de possibilitats lúdiquesper a qualsevol edat i circumstància.

7

Quina és la manera més intel·ligent denavegar? Quan s'aprofita tot el que inter-net ofereix sense invertir més temps delnecessari.

Internet és cultura, però també oci icomunicació. Per no quedar atrapats enaquesta xarxa mundial, abans de con-nectar-s'hi, l'usuari ha d'establir l'objectiudel seu viatge virtual.

Per què em connecto?

Els resultats són clars: el 38% delsenquestats dediquen entre una i dueshores diàries a internet. Per això, és ne-cessari aprendre a planificar el temps isaber autocontrolar-se.

A més, el 76% afirmen que a casa sevano hi ha horaris limitats per a connectar-se a internet.

Pots establir un objectiu que esbrinaràs siet preguntes: Per què em connecto? Quèvull trobar? He començat per un motiu ihe acabat invertint el meu temps en unaaltra cosa? És necessari aprendre a pla-nificar el temps i a saber autocontrolar-se. A casa és recomanable que hi hagi unhorari per connectar-se i evitar les possi-bles addiccions.

Calcula el temps que dediques al llargd'un dia a la xarxa i intenta rebaixar el teuconsum. Les alternatives a la pantalla del'ordinador són millors: quedar amb elsamics, anar al cinema, escoltar música ollegir un llibre son hàbits molt més salu-dables i potencien la comunicació verbalcara a cara.

8

CONCLUSIÓ

És innegable el potencial positiu queinternet constitueix tant per als pares comper als fills. És una font d'informació ines-gotable. Però cal tenir especial cura pre-cisament perquè els menors accedeixencada vegada amb més facilitat i sensecap tipus de control.

Els beneficis que la xarxa té per a totssón, principalment, els que serveixencom a recursos educatius, els que enspermeten ampliar els nostres coneixe-ments i accedir a la informació desitjadaper fer una gestió o localitzar un lloc.

A més, internet suposa:

◗ Fàcil accés a la informació de forma lliu-re i gratuïta.

◗ Connexions de cost reduït.

◗ Transmissió ràpida i fàcil de continguts,informació i comunicació instantània.

Internet no és dolent o nociu en si mateix.Depèn de l'ús que se'n faci. És a dir, elperquè, per a què i el com determinen elbenefici que podem obtenir.

Alguns beneficis de l'ús d'internet per partdels menors:

◗ Comunicació.

◗ Facilita l'accés a la ciència, la cultura il'oci.

◗ Facilita la realització de tasques esco-lars i treballs personals que potencien laseva capacitat de cercar.

◗ Facilita la realització de tasques esco-lars en grup.

◗ Facilita el procés d'aprenentatge enalumnes que pateixen malalties de llargaduració.

◗ Facilita el seguiment per part dels paresdel procés d'ensenyament dels seus fills.

9

Les xarxes socials són una estupendaeina per mantenir el contacte amb la gentque no veiem diàriament. També podenservir com un mitjà per expressar-se, jasigui amb imatges o text, i fins i tot sónuna forma d'omplir el temps d'oci.

És indiscutible que les xarxes socials hancanviat la manera de tractar amb els nos-tres amics, però també és cert que fer unmal ús d'elles comporta importantsriscos.

PRIVACITAT

Per formar part d'una xarxa social és ne-cessari facilitar una sèrie de dades per-sonals, que poden convertir-se en dadespúbliques.

L'adreça, el telèfon o el correu electrònicsón informacions que, per seguretat, no

han de fer-se públiques. Cal tenir encompte que en cas de fer-ho, no estemfacilitant aquest continguts només alsnostres amics, sinó també, als que podenfer-ne un mal ús.

◗ No donis dades que no siguin obli-gatòries. Abans de facilitar-les, llegeix lapolítica de privacitat i assegura't que noseran públiques.

◗ Mai enviïs dades personals per e-mail oper missatgeria instantània, ja que no sónmitjans segurs.

Revisa la teva privacitat a Facebook. A lacantonada dreta hi ha un fletxa que és undesplegable. En fer clic apareixen divers-

2. XARXESSOCIALS: unaparador de laintimitat

10

es opcions. Entre elles, “Configuració dela privacitat”. Assegura't que el que espublica ho veuran només els teus amics.És la millor manera de protegir-te a tu i aells.

PÈRDUA DE TEMPS

Les xarxes socials estan concebudes perser addictives. El fet que es mostrin lesactualitzacions dels teus amics, ja siguinfotos, missatges, comentaris o vídeosconvida a tornar-hi cada cert temps perveure què “es cou”.

A més, moltes xarxes socials ofereixen lapossibilitat de jugar online, la qual cosaaugmenta el grau de dependència, ja queen la majoria d'aquests jocs és necessaritornar a connectar-se al cap d'un tempsper comprovar els progressos de la parti-da o dels nostres personatges.

Les xarxes socials generen un altre tipusd'addicció. Es pot arribar a perdre molttemps posant al dia la imatge que s'ofe-reix d'un mateix, pujant fotos, fent actua-litzacions d'estat o publicant contingutssobre nosaltres mateixos, i aixó potimpulsar-nos a entrar cada poc temps percomprovar quantes rèpliques genera allòque es publica.

Els smartphones faciliten enganxar-se aaquestes plataformes, ja que es potaccedir a elles en qualsevol moment illoc.

◗ No entris a les xarxes socials mentreestudies. Qualsevol cosa que passi enelles pot cridar la teva atenció de maneraque acabis deixant de costat la tevatasca.

◗ No et connectis a les nits, pots acabar

11

dormint menys per poder estar méstemps connectat.

◗ Les aplicacions de jocs de les xarxessocials són molt addictives. No comencisa jugar sense organitzar-te abans i posar-te límits de temps.

Fes-te un horari. Així sempre tindràstemps per a tot: estudiar i “desconnectar”amb les xarxes socials, llegir, jugar, veurela tele, parlar amb la teva família i dormirles hores que siguin necessàries.

GROOMING

Aquest vocable anglès s'utilitza perreferir-se a l'assetjament sexual per inter-

net. Es tracta d'una realitat i cal ser-neconscient. Molts assetjadors trien lesseves víctimes fent-se passar per noies onois de la seva edat.

Comencen entaulant una amistatcibernètica, des de la qual poden accedira una sèrie de dades. Per això, és impor-tant no agregar mai a les nostres xarxessocials ningú que no conegem a la vidareal.

Si algun menor patís grooming, ha dedenunciar-ho als Mossos o la GuàrdiaCivil.

◗ No agregar cap desconegut, encaraque ens digui que ell sí que ens coneix.Fer cas a allò que ens deien de petits, “noes parla amb desconeguts”.

◗ Si algun dels nostres amics ens

12

demanés fotos o vídeos en qualsevolactitud que no ens agradaria que veiéstothom, és important que no li enviem, jaque tot allò que s'envia per internet, jasiguin xarxes socials o correu electrònic,pot descontrolar-se i fer-se públic. De fet,ens podríem trobar en una situació ver-gonyosa sense haver-ho pretès.

Fes una neteja a les xarxes socials.Queda't amb els amics que t'importen dedebò i dels quals saps que et pots refiar.

No pugis cap foto que et faria vergonyaensenyar als teus pares, ja que podenfer-se públiques sense el teu permís.

Cuida els teus amics especialment a lavida real. No n'hi ha prou amb enviar mis-satges cada dia a través del xat de qual-sevol xarxa social. És important tractar-los amb afecte, si no volem perdre'ls.

13

CYBERBULLYING

Amb el Cyberbullying ens referim a l'as-setjament escolar a internet. Per desgrà-cia, les xarxes socials es poden convertiri es converteixen en un mitjà idoni permaltractar de forma psicològica altrespersones: companys de classe, conegutsde lʼinstitut o amics que hem fet per inter-net.

La seguretat d'estar protegits per la pan-talla de l'ordinador i no estar davant de lapersona que s'insulta, així com el suportd'altres companys, pot donar lloc a cam-panyes d'assetjament a determinats indi-vidus, grups o institucions.

Si coneixem algun cas, és importantcridar lʼatenció i frenar aquestes pràc-tiques abans que es produeixi un fataldesenllaç.

◗ Tant si sofreixes ciberbullying, com sisaps d'algú que el pateix, el millor és par-lar-ho amb un adult: els teus pares, el teututor o algun professor o familiar que t ' i n s -piri confiança.

◗ És important saber demanar ajuda,abans que la situació empitjori.

No siguis covard! Ajuda aquells amicsque puguin necessitar-ho o demanaajuda, si cal, però mai t'amaguis darrered'una pantalla per assetjar ningú.

Posa't en el lloc d'aquella persona ipensa què ha de sentir cada vegada quealgú l'insulta o publica algun comentarinegatiu o fals sobre ell/a.

14

3. EL MÒBIL:comunicació?

Dins del desenvolupament de les TIC, elmòbil és un dels principals exponentsque ha penetrat amb més eficàcia entreels joves i adolescents. Juntament ambinternet, els telèfons mòbils s'han conver-tit en un “annex” del “jo”, que marca l'en-trada a una nova etapa de maduresa, onla identitat personal es representa através dels models de telèfons, demelodies, carcasses, fons de pantalla iaplicacions.

Com passa amb gairebé totes les tec-nologies, el seu ús proporciona multitudd'avantatges, però tambè té els seusriscos si no les fem servir amb criteri.

En el cas que ens ocupa, el mòbil, podemtrobar-nos amb hàbits dolents o incor-rectes que, sens dubte, hauríem de cor-regir.

Aquestes reflexions van destinades atotes aquelles persones, joves i no tantjoves, que vulguin aprofitar al màxim totallò que ens ofereix aquest mitjà de

comunicació, però amb criteri.

COMUNICACIÓ INCONTROLADA

Al sortir de classe, truco o em comunicode nou amb els companys amb qui heestat tot el dia? Quines històries ensexpliquem? És necessària aquesta con-versa? Ens diem coses per telèfon o através de missatges que no som capaçosde dir-nos quan estem cara a cara?

Per tenir un control de les nostresaccions, abans de realitzar una trucada oenviar cap missatge, és aconsellableparar-se i pensar si és convenient feraquell acte de comunicació o si, pel con-trari, és una pèrdua de temps, diners o,

15

fins i tot, si estem interrompent l'estonad'estudi d'un amic.

Quan siguem capaços d'activar o desac-tivar el mòbil segons la cincumstància enla que ens trobem, serem consumidorsmadurs i responsables, amos del nostretemps, lleials a les nostres amistats i per-sones realment comunicatives.

La comunicació té el seu valor en el seucontingut no en el TEMPS que estemparlant amb els altres i en el fons, moltesvegades, sense dir res de res.

Hi ha moments per desactivar el mòbil:¡Incomunica't! Estat:

◗ Estic estudiantEstudiar amb el telèfon activat i tenir-ho amà és deixar una finestra oberta a la dis-tracció.

◗ Estic amb els amicsL'estona que passem en companyia delsamics i companys s'ha de gaudir i aprofi-tar al màxim.◗ Estic sopantQuan sigui el moment de dinar o soparamb la família, estar “desconnectats” delmòbil és un gest d'atenció i educació versels qui estan amb nosaltres. És elmoment d'interessar-nos per ells i d'ex-plicar les nostres coses a les personesque conviuen amb mi.◗ Estic amb la meva famíliaLa família ha d'ocupar un lloc important.Hem de procurar fer activitats o coses encomú, durant les quals els mòbils nopuguin interrompre els moments deCOMUNICACIÓ familiar.◗ Estic fent esportL'oci, l'esport, llegir un llibre o anar al ci-nema poden ser excuses per “aparcar”(deixar de banda) el mòbil.◗ Estic dormintRespectar les hores de son, les nostres iles dels altres, és necessari per a un des-cans adequat.

16

CONSTANT ATENCIÓ A LA XARXA

Actualitzar el perfil, comentar aFacebook, pujar un vídeo o penjar unafoto, etiquetar els nostres amics o enviaruns “tocs”… Ja que el mòbil va amb mi atot arreu, puc connectar-me sempre queho desitgi!

Però, aquesta actitud influeix en el meucomportament amb els amics que m'en-volten? Estic massa pendent del quepassa a internet, les xarxes socials o elsgrups de What's up?

Pensa amb quina freqüència fas servir elmòbil per navegar per internet, descar-regar alguna cosa o xatejar amb els

amics. Mentre fas tot això, deixes deprestar atenció als qui estan amb tu? Eltelèfon mòbil és un motiu per desconnec-tar dels estudis o de la classe que estàdonant el professor? Si no t'agraden lesrespostes que els teus hàbits donen aaquestes preguntes o penses que fas unús excessiu del mòbil, posa-hi solució!

Quan estiguis amb gent o estudiant,deixa el mòbil en silenci, fes-lo servirnomés si és important!

CONSUM DESMESURAT

El mòbil no és gratuït. El servei de tru-cades i la conexió 3G té uns costos quecal conèixer i, de vegades, assumir.

17

Quant gasto al mes amb el mòbil? La fac-tura és proporcional als meus ingressos oa la meva activitat social? Puc estalviaruns diners si canvio els meus hàbits deconsum? Em baixo totes les app demoda o miro quines són les gratuïtes?

Per posar solució al consum desmesurat,podem revisar quin ús fem del telèfon perevitar les sorpreses a la factura del mes.Les targetes de prepagament o el límit alcost mensual són una bona fórmula percontrolar les despeses telefòniques.

Estableix un límit de despeses mensuals.El pots revisar cada tres mesos, si volsamb l'ajuda dels teus pares, i comprovaque has estat capaç de complir amb la

quantitat que et vas fixar. Si has gastatmés, esbrina per què i estudia diferentssolucions.

En aquest repte és important comptaramb el consell d'alguna persona adulta.

ATENCIÓ ALS AMICS PRESENTS

No és estrany veure un grup d'amics que,en comptes d'estar parlant entre ells,dediquen la seva atenció al mòbil. Através del telèfon estan mantenint unacomunicació amb algú no present en elgrup. T'ha passat alguna vegada?

Pensa com et sents quan et deixen deparlar per contestar un missatge o un

18

What's up. Respecta els altres i demanaque et respectin a tu.

Lidera una campanya per prestar atencióa les persones presents!

ELS CASCOS O COM VIURE FORA DEL MÓN

Escoltar la ràdio, l'última cançó que estàde moda o quelcom a través del mòbil ésun costum cada vegada més estès. Quanets al teu món musical no escoltes el quepassa al teu voltant. Pot ser que una per-sona et vulgui preguntar una adreça, oalgú necessiti ajuda i tu no te n'adonis.

En el pitjor dels casos, podem creuar elcarrer sense sentir un cotxe o una bicicle-

ta que no hem vist.

Podem passejar per la ciutat com siestiguéssim sols? Sí, podem. Però ésperillós.

El millor és no portar els cascos quancaminem pel carrer. Un altre suggerimentés portar el so baixet, així podem estar al'aguait del que passa al nostre voltant,per la nostra seguretat.

Els cascos serveixen per moments moltconcrets, mai quan estem caminant pelcarrer o quan estem acompanyats delsnostres amics o familiars. Fes ús delsauriculars quan estiguis tot sol o per com-partir una cançó o un video.

19

Els videojocs són una part important del'oci de milions de joves i adults.

No podem negar que ja no estem davantd'aquell passatemps per a nens del queparlaven els nostres pares. Ara, el públical que es dirigeixen és molt més ampli.Des de nens de vuit o deu anys fins aadults de 40. Per això, el món dels video-jocs mou moltíssims diners.

Descobrir que l'últim Call of Duty BlackOps 2 va generar 500 milions de dòlars elprimer dia de sortida o que Nintendo DSha venut 152 milions d'unitats ens permetcomprendre que aquesta forma d'oci vamolt més enllà del que podem pensar.

Com passa amb altres tecnologies, elseu ús comporta certs avantatges i, engeneral, no ha de ser perjudicial per alsnens i els adolescents. Ara bé, també potpropiciar certs riscos si no seguim unscriteris ferms sobre el temps que jugem,els continguts dels jocs, on i amb quicompartim les partides online, etc.

EL CIBER-MÓN, EL MEU REGNE

Molts joves dediquen hores i hores ajugar amb videojocs. Des de fa temps, lamajoria de propostes ofereixen partidesonline com a forma d'allargar i completaruna experiència que per a un únicjugador pot quedar curta. Tot això a com-portat la creació de grups que inter-actuen, fins i tot amb micròfon, donant-seordres, fomentant una comunicació vir-tual que supleix la real.

◗ És necessari passar tantes hores juganten línia? Sabem amb qui juguem?

◗ Ens relacionem amb els amics o mal-gastem el nostre temps enganxats a par-tides interminables?

◗ Només quedem amb amics per jugaronline?

4. VIDEOJOCS:juga a una vidareal

20

Per tenir un control adequat de les nos-tres actuacions hem de fixar uns horarisprevis. No hem de deixar oberta la portaa partides de dues o tres hores. Foraexisteix tot un món real ple de coses perfer.

El món virtual pot formar part de les nos-tres vides, però no ha de ser la nostraúnica realitat. No passa absolutament ressi vivim sense la nostra Playstation, Xboxo qualsevol altre format. Parlem amb elscompanys! Practiquem esport! Sortim alcarrer!

◗ Estic estudiant, ara no toca jugar.

◗ Quan estudiem no hem de tenir la con-

sola encesa ni hem d'interrompre con-tínuament la nostra tasca per connectar-nos a la partida.

◗ Quedades reals, no virtuals.

◗ És bo que gaudim dels amics quanestem amb ells. La nostra relació no hade ser cibernètica.

◗ Respectem els horaris.

◗ De la mateixa manera que hem derespectar les hores d'estudi i treball,també ho hem de fer amb l'estona desopar o la de parlar amb la família. Resde sopar sols.

◗ Respectem les hores de son.

◗ Un bon descans és necessari per car-regar piles. A més, hem de deixar des-cansar la ment abans d'anar a dormir. Nohem de jugar just abans de ficar-nos alllit: parlar amb la família o llegir un llibreens prepara millor pel repòs nocturn.

21

NO TINC CONSOLA, NO ESTIC A LA MODA

Moltes vegades els models socials ensarrosseguen a comprar coses que o béno ens agraden, o bé simplement lesadquirim perquè les hem vist per tele-visió, per internet o a un amic. Si hotraslladem al món dels videojocs, semblaque si no tenim la nova consola o el noujoc súper-vendes, estem exclosos delnostre grup.

Els videojocs són part de la nostra reali-tat, però no l'única. No hem de sentir-nosfora d'un grup per no tenir aquell joc oaquella consola. Hi han molts temes deconversa que no giren al voltant del Callof Duty o d'altres jocs d'adults. Els nens

poden jugar a jocs educatius o queaportin bons valors, tot i que no siguin elsmés populars. No ens hem de deixaremportar per falsos estereotips.

◗ No cal tenir la consola de darrera ge-neració per estar al dia. Molts jocs de fauns anys són igual de divertits, o encaramés.

◗ Els jocs mentals fomenten l'aprenen-tatge en àrees com les matemàtiques, lalògica o la llengua.

◗ Les aventures gràfiques focalitzen l'a-tenció en l'escenari per trobar la relaciódels objectes, l'entorn i l'argument.

◗ Els jocs socials són divertits. Es podengaudir en grup i podem deixar-los quanvolem. No ens fan estar enganxats horesi hores.

22

A QUÈ ES JUGA?

Encara avui els videojocs es veuen comuna manera per a què els nens nomolestin i estiguin entretinguts. Aquestavisió de “mentre juguen no molesten”,moltes vegades, va lligada a un desin-terès respecte a la temàtica dels jocs.

Sabem si són violents? És una violènciagratuïta i emfatitzada? Promou la dis-criminació vers els altres? El joc inclouconnotacions sexuals?

Des de fa anys, diversos organismescom el Pan European Game Information(PEGI) o el nostre treball a lʼAssociacióde Consumidors de Catalunya (TAC) i la

revista Contraste Audiovisual, treballemper informar els adults sobre el contingutdels videojocs.

Detectors de violència, por, llenguatgepoc adequat, discriminació, etc. sónalguns indicadors d'allò que ofereix el joc.A més, l'edat recomanada també pot fer-nos una idea del perfil d'usuari a qui vaadreçat.

◗ Els videojocs no han de ser el pas-satemps perquè els nens no molestin.

◗ És necessari saber a què juguen. Notots els videojocs són iguals. No costa resinformar-se abans de donar el pas decomprar el joc (podeu consultar al web deTAC: www.taconline.net)

◗ La violència està molt present als video-jocs actuals, això no ho podem negar.

23

Però no és igual la que ofereix un joc deguerra que un de lluita. I, fins i tot, trobemgrans diferències dins dels mateixosgèneres. Battlefield 3, tot i ser un shooterbèl·lic per a majors d'edat, no ens permetmatar civils i podem aplicar-hi filtres.Mortal Kombat és un joc de lluita molt vis-ceral, amb escenes fins i tot desagra-dables, res a veure amb d'altres comDragon Ball o All Star Battle Royale.

◗ El contingut sexual és cada vegadamés present als jocs. Situacions compro-meses, escenes pujades de to o discri-minació vers la dona són alguns delsproblemes que trobem en produccionscom Duke Nukem Forever o Catherine,per exemple.

◗ Falsos estereotips: en alguns jocs s'es-tan fomentant falsos models socials. Elcas més paradigmàtic és Grand TheftAuto, on ens hem de convertir en unapersona respectable que treballa per nar-cotraficants, consumeix drogues i assas-sina tant civils com mafiosos.

CONCLUSIÓ

Els videojocs formen part de la nostrarealitat i de l'oci de milions de persones.Tampoc podem evitar dir que moltes deles propostes que més es venen avui diano ofereixen res de positiu. Per això, calsaber a què juguem i a què juguen elsmés petits.

La violència gratuïta no ha de ser el pas-satemps de torn. A més, moltes vegadesels estereotips de la societat no són elsmés adequats. Hem de trobar què és elmés adient en cada moment i valorar siés necessari estar a l'última o no.

Alhora, és important recordar que les per-sones som éssers sociables. Hem derelacionar-nos amb els amics i la família.No podem pretendre estar tot el diaenganxats a la consola o l'ordinador enpartides online d'hores i hores de duració.La realitat és fora de la pantalla. Ésimportant participar en el nostre entorn,no només amb els amics virtuals.

Edita: TACAssociació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya

Octubre de 2012Per un consum responsable de l'oci audiovisual

www.taconline.net - info@taconline.net

Amb el suport de: