Ferècides d'Atenes - Històries

FERECIDES DATENES

HISTRIES

F e r e c i d e s d A t e n e s H i s t r i e s

1

1a) Cf. Pi. N. IV 50-51: I Tetis regna sobre Ftia.1 Sch. Pi. N. IV 81c (ed. Drachmann) Pel que sembla, Pndar fa esment de Tetidon, sobre el qual Ferecides, en el primer

volum, escriu aix: Aleshores Peleu feia cap a Ftia i, enduent-se Tetis2 sobre aquests cavalls,3 sestableix a Farsalos i a Tetidon,4 la polis que pren el nom de Tetis.

1b) Cf. Lyc. 175: Exiliat dEnone.5 Tz. ad. Lyc. 175 (ed. Scheer) Dacord amb Ferecides, Peleu s purificat per urit,6 fill dctor, la filla del qual,

Antgona, pren per esposa. Desprs que aquesta mors penjada,7 Peleu feia cap a Ftia i,

1 Pndar, en aquest passatge (N. IV, 46ss.), traa una geografia cultual i localitza sengles personalitats heroiques (Teucre, Aiant, Aquilleu, Neoptlem) en diversos indrets del mn grec (Xipre, Salamina, Pont Eux, lEpir). Per justificar la prevalena de Tetis sobre Ftia, lescoliasta recorre a Ferecides, que explica larribada de Peleu i Tetis a Tetidon. 2 Amb la nereida Tetis volien casar-se Zeus i Posid. I ho haguessin fet, si Temis no hagus anunciat que del matrimoni naixeria un fill ms poders que el seu pare. Per aix tots dos dus cediren Tetis al mortal Peleu. Algunes versions, com ara la que sembla haver seguit Ferecides (cf. frag. 1b), insisteixen en el carcter violent de la uni, que constitueix un matrimoni per rapte. 3 Com a regal de noces, Peleu rep de Posid dos cavalls immortals (Blios i Xantos), als quals devia fer referncia Ferecides en lindret de qu lescoliasta ha pouat el fragment en qesti (vegeu reproduccions iconogrfiques de lepisodi al LIMC, s. u. Peleus, 205ss.). 4 Tetidon s una localitat bastida a recer del temple de Tetis, a la Ftitida (a lextrem sud de Tesslia), prop de Farsalos (cf. ESTRAB IX 5, 6; POLIBI XVIII 20, 6; ESTEVE DE BIZANCI, s. u. Qestivdeion; s. u. Phvlion) encara que el mateix nom pot indicar el santuari de Tetis. A Ftia, Tetis gaudia despecial veneraci i s all que havia nascut Aquilleu. 5 Amb lexiliat dEnone (Enone s lantic nom de lilla dEgina), Licfron alludeix, sumriament, a lexpulsi de Peleu, pare dAquilleu. Per completar el mite, Tzetzes es refereix a la purificaci, a qu se sotmet Peleu desprs dhaver occit Focos, i als episodis subsegents. Lhomicidi, documentat ja per lAlcmenida (frag. 1 Bernab), t lloc en ocasi duna competici de llanament de disc (com en el mite de Jacint o dAcrisi; vegeu Alain Moreau, Le discobole meurtrier, in Mythes Grecs I. Origines, Montpeller, 1999, 127-146). Focos mor a mans dels seus germanastres, Peleu i Telam, que el colpeixen amb el disc deliberadament (APOLLODOR III 12, 6; PAUSNIAS II 29, 2) o no (APOLLONI DE RODES I 90-93). Ens les havem amb el poders motiu folklric dels tres germans, el ms petit dels quals suscita lenveja dels germans (cf. ANTON LIBERAL XXXVIII). Peleu ha dallunyar-se, doncs, dEgina i sen va nord enll, envers Ftia, a Tesslia. Lexpulsi de Peleu s el preu que cal pagar, des de temps remotssims, per la sang vessada: es tracta de la fughv fugida ritual, ben documentada en el mn grec (vegeu Walter BURKERT, Homo Necans. The Anthropology of Ancient Greek Sacrificial Ritual and Myth, Berkeley-Los Angeles-Londres 1983, 139). Aquest exili correspon, en la fase del predret, a la interdicci de la vida religiosa i dels espais pblics (cf. ESCOLIS A HOMER, Il. II 665b). 6 urit s conegut com Euriti al frag. 61b (cf. tamb APOLLODOR I 8, 2; III 13, 1; ANTON LIBERAL XXXVIII 2). En canvi, la forma urit s suportada pels ESCOLIS DARISTFANES, Nu. 1063a. urit / Euriti s rei de Ftia, a Tesslia. 7 A banda de purificar-lo, Euriton, rei de Ftia, li dna per esposa la seva filla Antgona i un ter del pas (APOLLODOR III 13, 1; cf. FERECIDES, frag. 61b-c). Durant la cacera del senglar de Calid, en qu


enduent-se Tetis sobre els cavalls, sestableix a Farsalos i a Tetidon, la polis que pren el nom de Tetis.8

1c) Cf. E. Andr. 16-20: Aqu habito, el camps que fan junts el farratge de Ftia i

Farslia, on la martima Tetis vivia, lluny dels homes, amb Peleu, fugint del tracte. El poble de Tesslia coneix lindret amb el nom de Tetidon, per la dea que shi va casar.

Sch. E. Andr. 17 (ed. Schwartz) Aix Eurpides ho ha manllevat del mite.9 Perqu Peleu vivia en aquest indret amb

Tetis. I el Tetidon recau sota lautoritat dAquilleu.10 s una polis de Tesslia,11 tal com diuen Ferecides i el Suda.12

2

Marcellin. Vit.Thuc. II-IV (ed. Piccirilli) Des de temps reculats, Tucdides estava emparentat per llinatge amb Milcades

lestratega i, per mitj de Milcades, amb ac, fill de Zeus. Des de tan amunt es vanta de provenir aquest historiador! En dna testimoniatge tamb Ddim, quan assegura que Ferecides, en el primer volum de les Histries, diu aix: Fileu, fill dAiant, sestableix a Atenes. Daquest neix Daclos i de Daclos Epidicos; dEpidicos neix Acstor i dAcstor neix Agnor. DAgnor neix lios i daquest Lices. De Lices neix Tof i daquest Laios. De Laios Agamstor i dAgamstor neix Tisandre [durant larcontat del qual a Atenes, daquest Milcades], de Tisandre Hipoclides, durant larcontat del qual foren institudes les Panatenees, i dHipoclides neix Milcades, que va colonitzar el Quersons. Aix ho confirma tamb Hellanic, en la seva obra titulada Aspide.13 participen activament tant el gendre com el sogre (APOLLODOR I 8, 2), Peleu dna mort incidentalment a Euriton. Lhomicidi involuntari apareix sovint, en el mite, associat al motiu de la mort de lanci rei a mans del seu gendre. Novament, doncs, Peleu ha de fugir i assajar de purificar-se en un altre indret. Aquest cop, fa cap a Iolcos, a recer dAcast, on s prets per lesposa del seu amfitri, Astidamia (o Hiplita, o Creteida). Com que Peleu no es tora als seus requeriments (assistim a una variant del conegut motiu de Putifar), aquesta el difama amb la falsa acusaci que el nouvingut assetja Estrope, filla dAcast. s aleshores que Antgona, esposa de Peleu, se sucida per penjament (vegeu Emmanuel M. Papamichael, Peleus and Hippolyte Cretheis (or Astydameia), Dodone (philos) 12, 1983, 139-152). El principal testimoni del mite s Apollodor (III 13, 3), que deu haver pouat de Ferecides. 8 Per al viatge a cavall de Peleu, que send Tetis fins a Tetidon, cf. frag. 1a. 9 El terme que fa servir aqu lescoliasta (iJstoriva), apareix sovint com a conclusi dun fragment (amb lexpressi hJ iJstoriva para; Ferekuvdei o similar) i equival al que nosaltres coneixem com a relat mtic, mite. Les noces de Peleu i Tetis, a qu es refereix Eurpides en boca Andrmaca a les primeries de la tragdia (Andr. 20), formen part, per excellncia, del cabal mtic grec per tal com constitueixen locasi perqu Eri" la Discrdia llenci la poma que ha de desencadenar la guerra de Troia. 10 Per a Tetidon com a territori dAquilleu, cf. ESTRAB IX 5, 6. 11 Per a la localitzaci de Tetidon, cf. frag. 1a. 12 Cf. SUDA, FGH 602F6. 13 Cf. HELLANIC, frag. 22 Fowler.


3

Cf. Pi. P. III 31-34: Apollo, doncs, sassabent dels amors del foraster, dIsquis lIltida i lengany impiets de Coronis. I va enviar la seva germana, encesa dun furor irreductible, cap a Lacerea, car la la noia vivia a la riba espadada del llac Bebada.14

Sch. Pi. P. III 59 (ed. Drachmann) Que Coronis vivia a Lacerea ho explica Ferecides, en el volum primer: vora les

fonts de lmiros.15 Tamb parla sobre el corb16 i afegeix que Apollo envi rtemis, que va donar mort a un grapat de dones alhora. Pel seu compte, Apollo occeix Isquis17 i encomana Asclepi a Quir.18 El llac Bebada sanomenava tamb Nessnida,19 tal com diu Arqu a la Histria de Tesslia. 20 Fou anomenat Bebada en record de Bebeida, una de les nimfes. 14 La Ptica III de Pndar senceta amb les reflexions sobre lestpida lleugeresa duna noia (Coronis) que desdenya el du (Apollo), pare del nad que duu al ventre, per cometre adulteri amb un mortal (Isquis). Per a Pndar, lomniscincia dApollo basta per a descobrir el crim. En canvi, lescoliasta remet a Ferecides, que admet lauxili del corb com a espieta i missatger del du (cf. CALLMAC, frag. 260, 59ss.). 15 Tamb Apolloni de Rodes situa lepisodi de Coronis, filla de Flgias, a Lacerea vora els corrents de lmiros (IV 617). La ciutat es trobava, en efecte, a lextrem septentrional de la llacuna Bebada, on saboca el riu miros, a Tesslia (cf. HESODE, frag. 59). 16 Encara que el mite grec ha vinculat Apollo amb diversos ocells, el corb s considerat el missatger dApollo, com a mnim des dHesode (frag. 60). I apareix estretament associat a aquest du en certs mites (cf. ERATSTENES, Cat. XLI), com en aquest episodi del naixement dAsclepi: s ell qui anuncia a Apollo que Coronis li ha estat infidel. Irritat amb el portador de la mala nova, Apollo canvia el plomatge de locell, de blanc a negre (cf. APOLLODOR III 10, 3). A pesar dels tractes amb Apollo, i de la participaci en la fundaci dalguna ciutat (cf. CALLMAC, Ap. 65ss.), el corb s sovint blanc de les pitjors acusacions (mals averanys, sacrilegis: SQUIL, A. 1472 ss.; Supp. 751-752; vegeu DArcy W. THOMPSON, Glossary of Greek Birds, Oxford 1936, 159-160). 17 Armada amb larc, rtemis s una deessa, agressiva i sanguinria, que no coneix la merc (com ara en esguard de les filles de Nobe). Dacord amb Pndar, no sn dones sin molts dels vens els afectats per la represlia drtemis. En altres versions, era Zeus qui fulminava Isquis (cf. HIG, Fab. CCII). 18 La Ilada, que t Quir pel ms just dels Centaures (Il. XI 832), el coneix com un mestre de lart mdica (instructor dAsclepi: IV 218-219; dAquilleu: XI 830-832), per no com un educador, ja que s Fnix qui es declara leducador dAquilleu (cf. Il. IX 485ss.). En el Catleg de les dones hesidic, en canvi, Quir assumeix ja leducaci del petit Aquilleu (cf. HESODE, frag. 204, 87ss.). Com sigui, la tradici convertir Quir en heroi civilitzador i educador per excellncia (vegeu Alain SCHNAPP, Centauros, en Yves Bonnefoy (dir.), Diccionario de las mitologas y de las religiones de las sociedades tradicionales y del mundo antiguo, vol. II, Barcelona 1996, 346): al seu mestratge sn confiats els principals herois. Grcies als seus coneixement mdics, Asclepi troba la manera de ressuscitar els morts (cf. frag. 35), cosa que provoca la clera de Zeus, que li dna mort. 19 Per a la localitzaci del llac Nessnida, cf., per, ESTRAB IX 5, 2. Les indicacions geogrfiques (Lacerea, les fonts de lmiros, el llac Bebada) imprimeixen un regust fortament tessali a la mitologia de Coronis. 20 Cf. ARQU, FGH 604F2.


4

Vegeu frag. 10.21

5

St.Byz., s.u. @Usiva (ed. Meineke) Hsia. Polis de Becia...22 Tamb hi ha un llogaret, a lArglida, de nom Hsia...23

s, encara, una polis dArcdia,24 tal com assegura Ferecides en el volum primer.

6

Vegeu frag. 172A.

7

Cf. A.R. II 1248-1250: On... Prometeu nodria amb el seu fetge lguila.25 Sch. A.R. II 1248-1250a (ed. Wendel) Tamb Herodor26 parla de lencadenament de Prometeu de manera inslita, ja que

assegura que aquest era rei dels escites. Com que no podia garantir als seus sbdits les provisions a causa dun riu, anomenat guila, que anegava els camps, va sser encadenat pels escites. Per aparegu Hracles i va desviar el curs del riu cap al mar (i per aquest motiu es va configurar el mite dHracles que mata lguila). A ms, va 21 Alguns editors, com ara Jacoby o Dolcetti, allen els darrers mots del frag. 10 (que es remunten al llibre I de Ferecides i no al llibre II com la resta de lescoli de les Argonutiques) i els colloquen entre els fragments corresponents al llibre I (cf. frag. 10, a partir de h\san ga;r oJ Divktu" kai; oJ Poludevkth" fins a Ferekuvdh" ejn aV). 22 Per a Hsia, o Hsies, de Becia, cf. TUCDIDES III 24, 2. La poblaci es troba prop dritres en el cam que mena, de Platea a Atenes, a travs del Citer (cf. EURPIDES, Bacch. 751; ESTEVE DE BIZANCI, s.u. @Uriva). 23 Per a Hsia a lArglida, cf. TUCDIDES V 83, 2. 24 Hsia dArcdia no est docuementada fora de la tradici ferecidea. Es tracta, tal volta, de la mateixa localitat argiva, en la ruta que mena dArgos a Tgea? (Vegeu Felix JACOBY, Die Fragmente der griechischen Historiker. Erster Teil. Kommentar, Leiden 1957, 390). 25 La clebre tortura de Prometeu s descrita per Apolloni des de la perspectiva dels Argonautes, que veuen lguila i senten, de lluny estant, els gemecs de Prometeu sota lescomesa del depredador. 26 Cf. HERODOR, frag. 30 Fowler. Herodor dHeraclea (ss. V-IV aC) recorre a una estratgia, ben coneguda pels partidaris del mtode exegtic, que consisteix a fer derivar el mite duna confusi verbal: un nom propi (el riu guila) s mal interpretat i aix dna lloc al mite preternatural. A la versi, racionalista a ultrana, dHerodor lescoliasta oposa la versi tradicional del mite, tal com s representada per Ferecides. Com sigui, Hracles apareix sempre en la seva comesa dheroi civilitzador, que fa habitables terres i camins grcies a la seva fora i saviesa prctica.


alliberar Prometeu de les cadenes. Ferecides, en el volum segon, assegura que lguila aviada contra Prometeu era filla de Tif i dEquidna, la filla de Forcis.27 I la part del fetge que lguila rosegava durant el dia, tornava a crixer durant la nit i el fetge quedava igual.28

8

Cf. A.R. I 1213: El div Tiodament, que al pas dels drops Hracles havia occit.29 Sch. A.R. I 1212-1219a (ed. Wendel) Ferecides, en el volum segon, diu que el riu Peneu suneix amb Polidora, la filla de

Dnaos.30 Dells neix Drops, del qual pren nom el poble dels drops.31 Aquests habiten a les ribes del riu Esperqueu.32

9

Cf. A.R. I 146: Letlia Leda.33 Sch. A.R. I 146-149a (ed. Wendel)

27 Lguila, segons el passatge dApolloni que comenta lescoliasta, no tenia laspecte dun ocell de lter (II 1254). No essent un ocell com els altres, la seva ascendncia, que es remunta a les forces preolmpiques, s extraordinria. La genealogia que dna Ferecides, documentada tamb per Acusilau (frag. 13 Fowler), reapareix en Apollodor (II 5, 11). 28 El fetge que creix durant la nit, desprs que lguila lhagi rosegat, s conegut ja per Hesode (Th. 523ss.). El motiu de la mort de lguila era tractat per Ferecides dintre el cicle de la mitologia dHracles (cf. frag. 17). 29 Apolloni de Rodes (I 1211ss.) fa una marrada per explicar lepisodi dHracles al pas dels drops: lheroi deman al rei Tiodamant un bou i, com que aquest shi va negar, el va matar i va endur-se el seu fill Hilas com a educand i amant. Lescoliasta recorre a Ferecides per a notcies etnogrfiques sobre els drops (cf. frag. 19) i per a llur genealogia. 30 Polidora s, doncs, una danaide. Obligades a casar-se amb els seus cosins, fills dEgipte, les filles de Dnaos donaren mort als seus marits la nit de noces (llevat dHipermestra, que estalvi Linceu). Ferecides coneix, encara, una altra Polidora, filla de Peleu i germana dAquilleu (cf. frag. 61). 31 Una altra versi fa de Drops fill dApollo i de Dia. A Asine (Messnia), Drops rep culte al costat dApollo (cf. PAUSNIAS IV 34, 11). Per als Drops, vegeu O. STRID, Die Dryoper. Eine Untersuchung der berlieferung, Uppsala 1999. En la tradici mitolgica sn sovint esmentats a propsit de la batalla amb Hracles (cf. FERECIDES, frag. 19; HERDOT VIII 43; APOLLODOR II 7, 7). Ferecides esmenta un altre fill de Peneu, Hipseu, al frag. 57. 32 El fet que els drops habitin a les ribes de riu Esperqueu, a tocar dels malieus (cf. frag. 19), ha donat lloc a la tradici que fa de Drops el fill dEsperqueu (recollida per ANTON LIBERAL XXXII 1). Ara b, s del tot injustificada lesmena Esperqueu en lloc de Peneu (vegeu Alfons UHL, Pherekydes von Athen. Grundriss und Einheit des Werkes, Mnic 1963, 29). Altres tradicions expliquen la migraci dels drops per establir-se al Peloponns (ESCOLIS A APOLLONI, I 1212-1219d; ESTRAB VIII 6, 13). 33 Apolloni, al comenament del poema, drea un catleg dels herois que prenen part en lexpedici dels Argonautes entre els qual es troben els Dioscurs, fills de Leda, la filla de Testi seg. El comentarista aplega en lescoli notcies esparses sobre la genealogia de Leda.


Lanomena etlia escaientment, ja que Testi s etoli. Per tant, Apolloni de Rodes coneix Leda a partir del nom del pas, tal com si un habitant de Siracusa s tingut per sicili, o b un de Roma per itlic. bic34 lanomena pleurnia i Hellanic35 calidnia. Leda era filla de Testi, rei dEtlia, el fill dAres i de Demdice, i diuen que la mare fou Deidamia. En canvi, Eumel, a la Histria de Corint, assegura que Leda tenia per pare Glauc, fill de Ssif, i per mare Pantidia. 36 Explica que Glauc sadre a Lacedmon, desprs de la desaparici de les seves eugues, i es cas amb Pantidia, la que posteriorment, diuen, va emmaridar Testi (Leda, tot i que de naixement s filla de Glauc, s dita filla de Testi). Ferecides, per, afirma, al volum segon, que de Lafone, filla de Pleur, Testi va tenir per filles Leda i Altea.37 I que era filla de Glauc i dAltea diu allusivament: els va engendrar la venturosa filla de Glauc.38

10

Cf. A.R. IV 1091: Com les penalitats que tamb Dnae va haver de suportar al mar.39

Sch. A.R. IV 1091 (ed. Wendel) En el volum segon, Ferecides explica que Acrisi pren per esposa Eurdice, filla de

Lacedmon,40 que li dna Dnae per filla. Quan Acrisi consult loracle de Pito a propsit dun fill bar, el du profet que no tindria cap fill mascle, per que, en canvi, la seva filla li donaria un nt que el mataria.41 Retorna, doncs, cap a Argos i fa construir

34 Cf. BIC, PMGF 304. 35 Cf. HELLANIC, frag. 119 Fowler. 36 Cf. EUMEL, frag. 2 Fowler. 37 Ferecides sembla combatre la variant nacionalista de la genealogia dEumel de Corint, que fa del rei de Corint Glauc (fill Ssif) el pare de Leda en lloc de la versi tradicional: el pare s el tessali Testi. El nom de la mare de Leda s encara ms vacillant: Lafon(t)e, Deidamia, Pantidia o Eurtemis. A ms de Leda i Altea, Apollodor (I 7, 10) esmenta una tercera germana: Hipermnestra (cf. HESODE, frag. 23a). En la tradici pica (SIOS, frag. 6 Bernab), Leda s tamb tinguda per descendent de Pleur per per via paterna (Testi s nt daquest), no materna, tal com ho afirma Ferecides (cf. APOLLODOR I 7, 7). 38 Els fillegs no shan posat dacord quant a la paternitat daquest vers (Alceu? Alcm?). Vegeu laparat crtic. 39 En el viatge de retorn, els Argonautes sn acollits pels feacis. Arete sollicita a Alcnous que defensi Medea de la persecuci dels colcs: li fa un reps dels pares que han estat massa severs amb llurs filles i s en aquest indret que posa com a exemple els patiments de Dnae. El comentarista recorre a Ferecides per desenvolupar la histria de Dnae i Perseu en un llarg escoli que els editors divideixen en dos fragments (frag. 10 i 12). 40 Lacedmon, fill de Tagete i de Zeus, es casa amb Esparta, de la qual hereda el regne. Grcies a llur filla Eurdice, casada amb Acrisi dArgos (cf. APOLLODOR II 2, 2), el llinatge es va estenent cap a lest, a lArglida, cosa que lliga amb les reivindicacions espartanes (vegeu Claude CALAME, Spartan Genealogies: The Mythological Representation of a Spatial Organisation, en J. Bremmer (ed.), Interpretations of Greek Mythology, Londres 1987, 165). 41 La consulta a loracle a propsit de la descendncia constitueix un motiu ben ests en la mitologia grega sn coneguts els casos de Laios o de Neoptlem (cf. frag. 64a).


una cambra de bronze, en el soterrani del pati de palau. I hi tanca Dnae amb la nodrissa. Daquesta manera la vigilava perqu no tingus cap fill.

Zeus, per, senamora de la noia i sescola pel sostre igual com si fos or, que Dnae acull al seu si.42 Zeus se li apareix i suneix amb la noia. De llur relaci neix Perseu, que s nodrit per Dnae i per la nodrissa damagat dAcrisi.43 Per quan Perseu tenia tres o quatre anys, Acrisi va sentir la veu del nen que jugava. Convoca per mitj dels servents Dnae i la nodrissa. Dna mort a la nodrissa i fa dur Dnae amb el fill a laltar del Zeus de la Llar. Li pregunta, quan sn sols, amb qui ha engendrat el nen. I ella respon: Amb Zeus. Per Acrisi no se la creu i fa embarcar Dnae i Perseu en una arca, que segella i llana a la mar.44

Enduts per les ones fan cap a lilla de Srifos, on Dictis,45 el fill de Perstenes, pesca larca amb les seves xarxes i larrossega fins a la riba. Aleshores Dnae li prega dobrir larca i, desprs dobrir-la i dassabentar-se de qui sn, Dictis els duu a casa seva i els alimenta, com si fossin parents.46 En efecte, Dictis i Polidectes eren fills dAndrtoe,47 filla de Cstor, i de Perstenes, fill de Damstor, fill de Naupli, fill de Posid i dAmmone,48 tal com diu Ferecides en el volum primer.

42 El motiu de la pluja dor es troba per primera vegada en PNDAR, P. XII 17-18. Per mitj duna concepci miraculosa (mitjanant lor, estretament vinculat a la reialesa), Perseu enceta una carrera heroica, que culminar amb la fundaci duna dinastia. Segons una versi racionalitzant, poc estesa, que coneixem a travs dApollodor (II 4, 1), s el germ dAcrisi, Pretos, qui sedueix la noia. 43 Les desventures de Dnae (com tamb les de Callisto o les de Io) tradueixen narrativament les seqncies de la trajectria biolgica duna noia: pubertat, desflorament, embars i part (vegeu Walter BURKERT, Structure and History in Greek Mythology and Ritual, Berkeley 1979). La cambra subterrnia pot correspondre al perode de segregaci dun ritu prematrimonial. Els poetes llatins (HORACI, Carm. III 16, 1-8; OVIDI, Ars III 415s.) parlen duna torre, manllevada a la histria dHero i Leandre. En el mite grec, el fill que resulta de la violaci per part del du est cridat a esdevenir un heroi. 44 Convenut que la dida cmplice ha fet dalcavota, tal com sol passar en les histries mtiques de seducci, Acrisi li dna mort. La mare lliurada a les ones dins una arca amb el seu fill constitueix un motiu recurrent en altres relats heroics, com ara els de Reo i nios (cf. FERECIDES, frag. 140; DIODOR DE SICLIA V 62, 1), Auge i Tlef (HECATEU, frag. 29a Fowler), i fins i tot Smele i Dions en una versi de Lacnia (PAUSNIAS III 24, 3). El mot lavrnax arca designa larca de fusta amb qu Deucali se salv del diluvi, per tamb un fretre (TUCDIDES II 34, 3). En una urna dipositava Nmesis lou que passar a poder de Leda (APOLLODOR III 10, 7), en una altra amaga Afrodita el petit Adonis (APOLLODOR III 14, 4). 45 El nom de Dictis (cf. divktuon xarxa) ja suggereix la seva activitat com a pescador. Algunes versions, en efecte, no el fan germ del rei, sin un simple pescador (cf. HIG, Fab. LXIII). 46 La condici de Perseu a la cort de Polidectes s la de subjecte de fosterage adopci. Una altra versi s transmesa per Hig (Fab. LXIII): desprs dhaver pescat el cofre, Dictis porta Dnae i el seu fill a Polidectes, el qual es casa amb Dnae (potser per fora; cf. PNDAR, P. XII 15) i educa Perseu in templo Mineruae. Quan arriba Acrisi a reclamar els fugitius, Polidectes intercedeix per ells. Dictis i Polidectes sn suggenei'" parents de Perseu per tal com el seu llinatge prov dAmmone, que s una de les Danaides, germana dHipermestra (via dAcrisi, besvia de Dnae i rebesvia de Perseu). Les aventures de Dnae foren motius explotats per la poesia lrica (cf. SIMNIDES, frag. 543 PMG), per tamb pels tres grans trgics, squil (frag. 46-47 Radt), Sfocles (frag. 165-170 Radt) i Eurpides (frag. 316-330 Kannicht). Cf., encara, TZETZES, ad Lyc. 838; ESCOLIS A HOMER, Il. XIV 319. 47 En altres tradicions, Dictis i Polidectes eren fills de Magnes i duna niade (cf. APOLLODOR I 9, 6). Encara que sn tinguts per fills de Perstenes, en el frag. 11 Ferecides insisteix que Dictis i Polidectes sn noms germans de mare. 48 Lencontre entre Posid i Ammone s explicat amb ms detall per Apollodor (II 1, 4); cf. HIG, Fab.


11

Cf. A.R. IV 1513: Perqu quan volava per damunt de Lbia ligual als dus, Perseu.49

Sch. A.R. IV 1515a (ed. Wendel)

Perseu pass un temps a Srifos, amb la seva mare, hostatjats per Dictis. Per en arribar-li ledat, el germ per part de mare de Dictis,50 Polidectes, que sesqueia sser rei de Srifos, va veure Dnae i sen va enamorar. Com que no sabia com fer-sho per jeure amb ella, va convocar un banquet de barons i hi convid, entre daltres, tamb Perseu. Quan aquest li va demanar amb qu podia contribuir a lescot, Polidectes li va suggerir un cavall, per Perseu va proposar el cap de la Grgona.51 Lendem, desprs del banquet, quan els altres comensals duien els cavalls, tamb Perseu en va dur un; per Polidectes no el va acceptar, sin que li reclam el cap de la Grgona, dacord amb la prometena. I si no el duia, va declarar, es casaria amb la seva mare.52

Afligit, Perseu es lamenta de la seva dissort i sallunya als confins de lilla. Per Hermes se li apareix i li demana noves per tal dassabentar-se dels motius del plany. Lencoratja i el mena, de primer, vers les Grees, filles de Forcos, Pemfredo, nio i Dino, precedit per Atena. Perseu els arrenca lull i la dent que es van passant entre elles.53 En adonar-sen, les Grees es posen a cridar i a suplicar que els retornin la dent i

CLXIX. El motiu va sser tractat per squil (a lAmmone, frag. 13-15 Radt). 49 En ocasi de la mort de lendev Mopsos, a les acaballes de les Argonutiques, Apolloni traa els orgens de la serp verinosa que li ha donat mort: es tracta de la sang vessada del cap de la Grgona, que germin el terra, quan Perseu creuava Lbia. 50 Per en canvi, a les acaballes del frag. 10 (cf. frag. 4) Dictis i Polidectes sn dits fills dAndrtoe i de Perstenes. 51 El mot escot (gr. e[rano") designa una antiga instituci grega consistent en laportaci individual de bns pels membres duna comunitat, amb una finalitat dinters collectiu. A lpoca clssica, per, el mot designa gaireb sempre un pat on cadascun dels comensals paga el seu escot. El banquet de barons representa la societat masculina adulta, constituda en Mnnerbund pacte dhomes a la qual Perseu est destinat a integrar-se. Les gestes de Perseu coincideixen amb les etapes duna iniciaci que lha de conduir a la societat aristocrtica adulta, desprs de presentar les proves duna proesa (generalment la mort dun enemic o dun monstre). En algunes versions (cf. APOLLODOR II 4, 2), Polidectes convoca el banquet daristcrates per tal darreplegar un dot per a demanar la m dHipodamia, filla dEnmaos. 52 En la mesura que Perseu s lnic familiar mascul de Dnae, s tamb el seu kuvrio" senyor. Per tal de poder-shi casar, Polidectes ha de desempallegar-se de Perseu com sigui. Per aix sav de seguida al desafiament daconseguir el cap de Medusa. Aquest episodi apareix articulat segons un esquema de folk-tale: enorgullit o embriac, lheroi fa una promesa que es veu incapa dacomplir. Per els dus posen les condicions perqu la pugui dur a terme. 53 Les Grees sn mencionades per primer cop per Hesode (Th. 270-274), que les fa filles de Forcis i Ceto i germanes dun altre trio monstrus, les Grgones. Per aquest motiu sn tamb anomenades, collectivament, Frcides, que s el ttol que duu una tragdia dsquil. Ancianes ja des del seu naixement, el nombre de Grees oscilla entre dues i tres, en la literatura i en la iconografia: els noms de Pe(m)fredo i Enio (HESODE, Th. 273) sn estables, el tercer essent Dino o Perso (cf. RAPP, Graiai, en W. H. Roscher, Ausfhrliches Lexikon der griechischen und rmischen Mythologie, vol. I.2, Leipzig-Berln 1886-1890, 1730-1731). Sn tres per a Apollodor (II 4, 2) i per a lescoliasta dsquil (Pr. 793).


lull, ja que en fan s totes tres per torns. Perseu els respon que s ell qui els t, per que no els els restituir si no li indiquen el cam de les Nimfes, que posseeixen lelm de lHades, les sandlies alades i el sarr.54 Les Grees el posen sobre la pista i Perseu els torna lull i la dent. Quan fa cap, amb Hermes, davant les Nimfes, sollicita els auxiliars i els obt. Es lliga les sandlies alades, es tira el sarr a les espatlles i es cobreix el cap amb lelm.

Aleshores es posa en cam i senvola envers lOcan i les Grgones, acompanyat per Hermes i per Atena, fins que es troba les Grgones, que descansen.55 Tots dos dus li aconsellen que en tallar el cap aparti la mirada i li assenyalen Medusa, que s lnica mortal de les tres Grgones. Quan hi s a tocar, lescapa, fica el cap dins del sarr i arrenca a crrer. Elles se nadonen i lempaiten, per no el poden veure. Perseu fa cap a Srifos i es presenta a Polidectes. Li ordena que aplegui el poble perqu pugui exhibir el cap de la Grgona: Perseu sap prou b que, en veurel, es convertiran en pedra.

Polidectes convoca, doncs, tota una muni i li ordena que ensenyi el cap. Apartant la mirada, Perseu treu la testa del sarr i els la mostra. En veure-la, es transformen en pedra. Atena rep de Perseu el cap i el colloca a la seva gida.56 Restitueix el sarr dHermes i les sandlies i el casc a les Nimfes. Explica la histria Ferecides en el volum segon.

12

Cf. A.R. IV 1091-1092: Com les penalitats que tamb Dnae va haver de suportar al mar per les follies del seu pare.57 54 El currculum heroic senceta amb ladquisici dauxiliars divins que proporcionaran a Perseu les armes mgiques necessries per a derrotar els monstres (activitat purificadora) i alliberar la seva mare (activitat restauradora i alliberadora). En el pla mtic, els enfrontaments successius amb trades dssers monstruosos corresponen a la srie de proves inicitiques que el jove heroi est cridat a escometre. 55 Ferecides, com Hesode (Th. 274), fa les Grgones a tocar de lOcan, a lextrem occidental del mn. La localitzaci mtica sol coincidir amb els confins del mn, que s lindret que escau als monstres i sovint amb els accessos al mn infernal. La Grgona s de molt probable extracci oriental. Fins i tot el motiu grec devitar la mirada paralitzadora del monstre pot sser producte dun mal ents iconogrfic. Aquest detall fra suggerit per un prottip iconogrfic oriental en qu lheroi es gira per mirar la deessa que li fa a mans una arma (cf. Walter BURKERT, Oriental and Greek Mythology: The Meeting of Parallels, en J. Bremmer (ed.), Interpretations of Greek Mythology, Londres 1987, 27). A Grcia, en efecte, la Grgona t el poder de petrificar amb la mirada, cosa que fa la comesa de Perseu encara ms arriscada. Lencontre entre Perseu i la Grgona Medusa est documentat en dues versions bsiques. Segons la variant representada per Ferecides (i per APOLLODOR II 4, 2), les nimfes proveeixen Perseu dels auxiliars divins amb qu podr vncer les Grgones (vegeu LIMC, s. u. Perseus, 88). Segons laltra variant, que Eratstenes (Cat. XXII) atribueix a les Frcides dsquil, Perseu est ja ben equipat (per Hermes i Hefest) abans dencarar-se a les Grees, que sn les guardianes de les Grgones. Dacord amb Rachel Alion (Quelques grands mythes hroques dans loeuvre dEuripide, Pars 1986, 164), Ferecides registra la variant antiga del mite, en qu intervenien les nimfes. I squil deu haver-se aplicat a una simplificaci dels episodis de Perseu i ha suprimit la visita a les nimfes. 56 Amb aijgiv" gida, el grec pot referir-se a lescut o a la cuirassa que envolta el pit. Atena es colloca la Grgona, explcitament, al pit en algunes variants com ara la que documenta Eratstenes (encara que tal volta el motiu es remunta a squil: cf. ERATSTENES, Cat. XXII, n. 192, ed. Pmias, FBM 2004). 57 Per al context de les Argonutiques que lescoliasta es proposa dilluminar per mitj de Ferecides, cf.


Sch. A.R. IV 1091 (ed. Wendel) A continuaci, Ferecides parla de la mort dAcrisi i explica que desprs de la

petrificaci de Polidectes i dels seus [a Srifos], grcies al cap de la Grgona, Perseu deixa Dictis a lilla, perqu regni sobre els habitants de Srifos que han quedat vius, i ell es fa a la mar, cap a Argos, acompanyat dels Ciclops, de Dnae i dAndrmeda.58

En arribar a Argos, Perseu no pot veures amb Acrisi, ja que aquest, atemorit per loracle, shavia retirat a recer dels pelasgs, a Larissa. Com que no el troba, deixa els Ciclops, Andrmeda i Dnae amb la seva mare Eurdice, i ell sencamina cap a Larissa. En arribar-hi, reconeix Acrisi i el conven que lacompanyi a Argos.

Per quan estan a punt demprendre el viatge, sescau una competici per a joves a Larissa.59 Perseu ja es despulla per prendre-hi part, sempara dun disc i el llana. I s que encara no existia el pentatl, sin participaven en cada una de les proves atltiques. Desprs de giravoltar, el disc ateny el peu dAcrisi i el malfereix.60 Colpit daquesta nafra, Acrisi mor a Larissa mateix. Perseu i els larissis lenterren a les portes de la ciutat, i els habitants de lindret li aixequen un monument heroic.61 Per Perseu es mant allunyat dArgos.

frag. 10. 58 En canvi, Ferecides, o ms aviat lescoliasta, ha passat per alt lencontre amb Andrmeda i el seu rescat (el frag. 11 no en diu res): en el seu retorn a Srifos, Perseu topava la noia, exposada ran de mar per past dun monstre mar. Aquest episodi, incorporat al cicle de Perseu en poca relativament tardana, s de procedncia oriental (cf. Siegfried MORENZ, Die orientalische Herkunft der Perseus-Andromeda-Sage. Ein Rekonstruktionsversuch, en Religion und Geschichte des alten gypten. Gesammelte Aufstze, Colnia-Viena 1975, 441-447). Com sigui, les fonts literries i iconogrfiques no apunten ms enll del s. VI aC. Homer, que t Perseu com celebrrim entre els herois (Il. XIV 320), no fa cap esment dAndrmeda. En canvi, el Catleg hesidic (frag. 135, 6-7) ja coneix els fills de Perseu i Andrmeda. El primer testimoni iconogrfic es desprn duna mfora corntia del s. VI aC, en qu Perseu combat el monstre, a cops de pedra, amb lajuda dAndrmeda (vegeu LIMC, s. u. Andromeda I, 1). Per sn escassos els detalls sobre lalliberament de la noia que faciliten els prosistes del s. V (cf. HERDOT VII 61; 150). Les tragdies Andrmeda de Sfocles i, sobretot, dEurpides han consolidat la forma daquest episodi mtic. A banda dAndrmeda, Perseu i Dnae sn acompanyats pels Ciclops en el seu viatge de retorn cap a Argos. Tal volta llur collaboraci s requerida per a la construcci de les muralles argives (vegeu Charles DUGAS, Observations sur la lgende de Perse, REG 69, 1956, 7). Els Ciclops sn esmentats als frags. 35a i 46. 59 Dacord amb la versi dHig (Fab. LXIII), la prova t lloc en ocasi dels jocs fnebres que Perseu ha institut en honor de Polidectes. 60 El concurs de disc en qu Perseu pren part conclou el seu perode de proeses inicitiques, que lhan dut a lenfrontament amb la mort (combat contra els monstres) i a lexperincia sexual (matrimoni amb Andrmeda). En el mite grec, la mort provocada pel discbol, voluntria o no, va sovint associada a un context inicitic (vegeu Alain MOREAU, Le discobole meurtrier, en Mythes Grecs I. Origines, Montpeller 1999, 127-146). Dacord amb Apollodor (II 4, 4), la prova atltica, que s un pentatl, se celebra en ocasi de les honres fnebres del pare de Teutmidas, rei de Larissa. 61 El hJrw'/on monument heroic dedicat a Acrisi equival a la inauguraci dun culte heroic. Grcies a daltres fonts (cf. APOLLODOOR II 4, 4), coneixem els detalls de lallunyament de lheroi de la seva ptria. Avergonyit per la mort dAcrisi, Perseu decideix de no ocupar el tron del seu avi. Sadrea, doncs, a Tirint i proposa a Megapentes, el fill de Pretos, dintercanviar la sobirania dArgos per la de Tirint (cf. Jonathan M. HALL, Ethnic Identitiy in Greek Antiquity, Cambridge 1997, 93ss.). En canvi, per a Con (FGH 26F1, 40) i per a Hig (Fab. LXIII 5), Perseu regna sobre Argos.


13

13a) Ath. XI 49 [474f] (ed. Kaibel) El carquesi62 s un vas antiqussim, si s cert que Zeus, quan va jeure amb Alcmena,

lin va oferir un, com a present de la seva uni, tal com expliquen Ferecides, en el segon volum, i Herodor dHeraclea.63

13b) Cf. Hom. Od. XI 266-268: Desprs della vaig veure Alcmena, lesposa dAmfitri, la que va infantar linvencible Hracles.64

Sch. Hom. Od. XI 266 (ed. Fowler) Desprs de combatre els carquesis,65 els telboes66 occeixen els fills dElectri, en

ocasi duna disputa sobre uns ramats. 67 I Amfitri, que ha mort accidentalment Electri, fuig cap a Tebes.68 Per Alcmena, filla dElectri, no volia casar-shi fins que Amfitri no hagus castigat els telboes per la mort dels seus germans.69 Amfitri shi compromet, condueix Alcmena cap a Tebes i ell va en cerca dels telboes. 62 Entre els diferents pothvria vasos tractats al llibre XI dels Deipnosofistes ocupa un lloc el carquesi. Es tracta dun vas per beure, lleugerament ms estret per la part central, amb unes anses que sallarguen fins a la base, segons la descripci de Callixinos transmesa per Ateneu (XI 474e; vegeu-ne una illustraci en Karl KILINSKI II, Boetian Dancers Group, AJA 82, 1978, 180). Altres testimoniatges literaris: SAFO, frag. 141 PMG; SFOCLES, frag. 660 Radt. Les associacions daquesta mena de vasos amb la iconografia dHracles apareixen ben consolidades al segle V aC (vegeu John BOARDMAN, The Karchesion of Herakles, JHS 99, 1979, 149-151). En la mitologia dHracles, el recipent dor, present de Posid al seu fill Telboas, constitueix la penyora que empra Zeus per convncer Alcmena. En les elaboracions posteriors del mite, aquest objecte contribuir a complicar encara ms la trama i els seus mals entesos (cf. PLAUTE, Amph. 760ss.). 63 Cf. HERODOR, frag. 16 Fowler. 64 En ocasi de la katavbasi" viatge al mn dels morts al cant XI de lOdissea, Odisseu fa una enumeraci concisa de les personalitats que topa. Lescoliasta en facilita el rerefons mtic (cf., per exemple, frags. 33, 34a, 117, 148a, 170). 65 El combat que enfronta telboes i carquesis no apareix documentat per cap altra font mitogrfica. 66 Els telboes sn identificats sovint amb els tafis (cf. APOLLONI DE RODES I 750). Apollodor (II 4, 5) explica el nom daquest poble dAcarnnia, que havia colonitzat Tafos, per mitj duna etimologia popular: thlou`... e[bh se nan ben lluny. Tafis i telboes sn ben coneguts per les seves activitats de pirateria ja per Homer (Od. XV 427-429; cf. ESTRAB X 2, 20). 67 Ens les havem, tal volta, amb una disputa dinstica resolta per mitj duna rtzia de bestiar: els telboes reivindiquen Micenes, el regne dElectri, com a descendents de Mstor, germ dElectri, segons Apollodor (II 4, 6). Apolloni de Rodes (I 747-751), en canvi, presenta els telboes com uns bandits i descriu lepisodi com un acte de pirateria. 68 El relat de lescoliasta ens apareix fora condensat i fins i tot retallat: Amfitri, que ha rescatat els ramats robats dElectri, dna mort a aquest de manera accidental (cf. APOLLODOR II 4, 6). Lhomicidi en canvi s deliberat, a causa de la disputa duns bous, dacord amb el frag. 13c de Ferecides (cf. HESODE, Sc. 80-82). Com sigui, Amfitri est obligat a exiliar-se: ens les havem amb una fughv fugida ritual (com la de Peleu, descrita al frag. 1b). 69 Per a la penyora a qu Amfitri sha de comprometre per obtenir la m dAlcmena, cf. HESODE, Sc. 1-19; ESCOLI A APOLLONI DE RODES I 747-751a.


Per aquella mateixa nit, Zeus fa cap a casa dAmfitri, provet dun carquesi, havent pres laspecte dAmfitri. Convenuda que < > la cambra nupcial,70 Alcmena pregunta sobre els telboes, si ja els ha donat mort. Zeus li explica tot el que ha ocorregut i li fa a mans el carquesi, assegurant-li que s el premi de valor que ha rebut dels soldats. Tota contenta, aquesta el pren i el desa. Desprs dhaver jagut amb ella, Zeus es retira. Aquella mateixa nit, compareix Amfitri i suneix amb ella. I Alcmena engendra Hracles, fill de Zeus; i ficles, fill dAmfitri.71 La histria es troba en Ferecides.

13c) Cf. Hom. Il. XIV 323-324: DAlcmena... Aquesta em don per fill Hracles

de cor esforat.72 Sch. Hom. Il. XIV 323 (ed. van Thiel) Amfitri es va enamorar dAlcmena, filla dElectri i dAnaxo, la filla dAlceu.73

Desprs de donar mort a Electri, a causa duna controvrsia provocada per uns bous,74 Amfitri va fugir dArgos a Tebes, acompanyat dAlcmena. Van sser acollits de bon grat pels reis de la ciutat, Creont i Henoque, que els van dispensar els ms grans honors.

Ara b, com que Alcmene no es volia casar fins que els telboes, els assassins dels seus germans, no fossin morts, Amfitri els va combatre, assistit pels aliats, beocis,75

70 El lloc est corromput, encara que el sentit global s transparent. Vegeu la proposta desmena de Robert L. Fowler (The Myth of Kephalos as an Aition of Rain-Magic, ZPE 97, 1993, 36): la interpretaci ritualista que en fa aquest filleg apropa lencontre sexual de Zeus i Alcmena al mite de Cfal i Procris (cf. frag. 34). 71 Per al mite del naixement dHracles i ficles, cf. HESODE, Sc. 48-54. Sovint els bessons sn considerats fills de pares diferents (per exemple, Cstor i Polideuces o Hlena i Clitemnestra). Hracles, fill putatiu dAmfitri per de facto fill de Zeus, s promogut com a heroi panhellnic des del perode arcaic. De les diverses les regions que reivindiquen un lligam mtic amb ell, la ciutat amb aspiracions ms directes sobre lArglida s Tebes. Ja en lpica homrica el naixement dHracles se situa a Tebes, per la Ilada ja deixa clar que el regne legtim dHracles s lArglida. Hom resol aquest repte fent que el padrastre dHracles, Amfitri, fugi dArgos a Tebes desprs de donar mort al seu sogre Electri (HESODE, Sc. 78-82). 72 Zeus canta, a Hera, el catleg de les seves amants entre aquestes destaquen algunes de les mortals que han infantat clebres herois, com ara Alcmena, mare dHracles. 73 El matrimoni entre Electri i Anaxo constitueix una forma de matrimoni endogmic, ja que Alceu, pare dAnaxo, s germ dElectri (cf. APOLLODOR II 4, 5). I s un preludi del matrimoni entre Amfitri i Alcmena, que sn cosins germans. 74 A diferncia del frag. 13b, aqu la mort dElectri no s involuntria. Dacord amb Jacoby (Die Fragmente. Kommentar cit., 393), el frag. 13b constitueix una contaminaci de diversos materials, que no remunten, en la seva major part, a Ferecides (com ara el motiu de lengany associat al present del carquesi). Si tenim present, per, que la subscriptio que atribueix aquest relat a Ferecides s noms testimoniada per un sol manuscrit, hi ha motius poderosos per dubtar si cap dels elements de lescoli es pot remuntar al mitgraf atens (vegeu laparat crtic). Apollodor, que segueix de prop Ferecides, t tamb lhomicidi dElectri a mans dAmfitri per involuntari (cf. APOLLODOR II 4, 6). 75 Algunes fonts mitogrfiques han associat lepisodi contra els telboes amb la guineu de Teumessos, que devastava la regi de Tebes. Essent una salvatgina inassequible a causa de la seva agilitat, els tebans solliciten a Cfal que els cedeixi el rapidssim gos Llaps per poder neutralitzar-la. Hom introdueix la


locris i foceus, i els va assetjar durant tot un any.76 En retornar de la campanya, va celebrar les noces amb Alcmena. Per la mateixa nit, Zeus, enamorat de la noia, va prendre laspecte dAmfitri, hi va jeure i li va fer-li un fill. Aquella nit Amfitri fu el mateix. I com a fruit daquella relaci, al cap dun perode de nou mesos, neixen Hracles, fill de Zeus, i ficles, fill dAmfitri.

Diuen que Zeus, quan jeia amb Alcmena, va convncer el Sol que no es llevs durant tres dies. Daquesta manera, desprs dunir-se amb Alcmena tres nits seguides, Zeus va engendrar Hracles, anomenat el de tres nits.77

14

Cf. Pi. I. IV 69-70: Els vuit morts que Mgara, filla de Creont, tingu dHracles.78

Sch. Pi. I. IV 104g (ed. Drachmann) Sobre els fills que Hracles tingu de Mgara, Lismac79 diu que alguns expliquen

que van sser occits a traci no per Hracles, sin per uns estrangers. Daltres afirmen que fou el rei Licos qui els va assassinar.80 Scrates81 diu que fou Augias82 qui els don mort a traci.

Hom no es posa tampoc dacord quant al nmero dels fills. Dionisi, al primer llibre del Cicle,83 esmenta Termac i Deicoont; Eurpides84 hi afegeix Aristodem. Dnias mediaci dAmfitri: aquest assumeix el repte de derrotar la guineu a canvi de lajuda dels tebans en la campanya organitzada contra els telboes (cf. APOLLODOR II 4, 6-7; ANTON LIBERAL XLI 7-9). A aix es deu referir lescoliasta amb lesment de laliana dels beocis. Apollodor (II 4, 7) dna fora ms detalls dels integrants de lexpedici contra els telboes (Cfal de ltica, Panopeu de la Fcida, Elon de lArglida i Creont de Becia). 76 Coneixem, a travs dApollodor, els detalls del setge: Amfitri no podia emparar-se de Tafos i derrotar els telboes mentre llur rei, Pterlaos, visqus. Enamorada dAmfitri, Cometo, la filla de Pterlaos, arranc del cap del seu pare el rnxol dor que li garantia la immortalitat (cf. APOLLODOR II 4, 7). 77 Per a la nit de llargria triplicada, cf. APOLLODOR II 4, 8 (encara que vegeu el ms. E de la Biblioteca, conegut com Epitome Vaticana, que parla de cinc nits), ESCOLI A LICFRON, 33, HERODOR, frag. 14 Fowler. En canvi, per a Hig (Fab. XXIX 2) sn noms dues nits. 78 Pndar es limita a esmentar els sacrificis en honor dels fills de Mgara i Hracles. Els fills dHracles, en efecte, eren venerats anyalment a Tebes amb sacrificis heroics i jocs fnebres (cf. ESCOLI A PNDAR, I. IV 104; PAUSNIAS IX 11, 2). Lescoliasta, en canvi, discuteix detalladament el nombre de fills, les circumstncies de la seva mort i la implicaci dHracles. 79 Cf. LISMAC, FGH 382F5. A ms de Lismac, assistim a diversos intents de depurar la mitologia dHracles dun episodi ignominis de lheroi (follia i assassinat dels seus fills). 80 Dacord amb aquesta versi, Licos, el pare de Mgara, hauria contret la follia per culpa dHera, que el vol castigar per haver donat la seva filla com a esposa de lheroi (cf. ESCOLIS A ESTACI, Theb. IV 570). O b, Licos s rei de Tebes, provinent dEubea, que ataca lesposa i els fills dHracles, mentre aquest s absent de Tebes (cf. HGI, Fab. XXXI 6). 81 Cf. SCRATES DARGOS, FGH 310F9. 82 La clebre riquesa dels ramats dAugias serveix docasi perqu sintegri en la mitologia heroica dHracles. La neteja dels estables constitueix un dels treballs de lheroi (cf. APOLLODOR II 5, 5). 83 Cf. DIONISI DE SAMOS, FGH 15F2.


dArgos85 anomena Termac, Creontades, Deicoont i Deon. Ferecides, en el segon volum, inclou Antmac, Climen, Glenos, Termac i Creontades. I explica que van sser llenats al foc pel seu pare.86 Bat, en el segon llibre dHistries de ltica,87 esmenta Polidor, Anicet, Mecistfon, Ptrocles, Toxoclit, Menebrontes i Quersibi.

Herodor88 explica que Hracles va enfollir dues vegades. Va sser purificat per per Sicalos, tal com diu Mencrates, 89 que assegura que els fills eren vuit 90 i no sanomenaven Herclides, ja que Hracles encara no sanomenava aix, sin Alceides.91

15

15a) Cf. A.R. II 991-992: La nimfa que va infantar per a Ares filles bellicoses, desprs dhaver jagut amb ell a les raconades del bosc dcmon.92

Sch. A.R. II 992 (ed. Wendel) Ireneu93 va demostrar que mai no va existir un bosc dcmon. Aquest es troba, per,

pels voltants del riu Termodont.94 En fa esment Ferecides al volum segon.

84 Cf. EURPIDES, frag. 1016 Kannicht. 85 Cf. DNIAS DARGOS, FGH 306F8. 86 Ferecides respecta la versi tradicional, que fa dHracles lassass dels seus fills en llenar-los al foc. Segons la tradici recollida per Apollodor (II 4, 12), s a causa dun atac de gelosia dHera, que Hracles va embogir i va assassinar els seus fills (a ms de dos fills dficle, el seu germ de mare). Per amb aquest gest, tal vegada, Hracles assaja de llevar dels seus fills la part mortal. En el pensament mtic grec, superar la prova del foc equival, sovint, a una garantia dimmortalitat. Aix mateix pretn, per exemple, Demter amb el petit Demofont, a la cort dels reis dEleusis. Igualment, quan Coronis s a punt dsser consumida pel foc, Apollo sostreu un infant, que no s sin Asclepi, del ventre de la mare. Per a Eurpides, en canvi, Hracles dna mort als seus fills amb les fletxes o amb la clava (HF 965ss.; cf. SNECA, HF 992SS.). 87 Cf. BAT DE SNOPE, FGH 268F1. 88 Cf. HERODOR, frag. 32 Fowler. 89 Cf. MENCRATES, frag. dub. 5A Fowler (cf. FHG 2/344). 90 El nmero dels fills dHracles varia mpliament, en efecte, segons els autors (de dos a vuit). 91 s la Ptia, quan anuncia a lheroi el cstig a qu sha de sotmetre, qui bateja Alcides (Alceu s el nom del pare dAmfitri i tiet dAlcmena: cf. frag. 13c) amb el nom dHracles (APOLLODOR II 4, 12). Aquest canvi de nom es vincula al context inicitic de les empreses que est a punt descometre. 92 El poeta, que descriu el pas dels Argonautes pel pas de les amzones, fa esment de la genealogia daquestes. Lescoliasta, en canvi, sinteressa ms per la geografia de lindret. 93 Cf. IRENEU, frag. 20 Haupt. Es tracta del gramtic alexandr Ireneu, que visqu pels volts del s. I dC. 94 El Termodont (av. Terme ayi) desemboca prop de Temiscira, al nord-est dsia Menor (av. Terme), la ciutat fundada, dacord amb el mite, per les amzones. Les escassssimes referncies literries al bosquet dcmon semblen remuntar a Ferecides (per a Apolloni, cf. frag. 15c). Els frags. 15a-d sn prova que el mitgraf atens sinteress, al mateix temps que la genealogia, per diversos detalls de la geografia mtica. Herdot (IV 110-117) posa en relaci les amzones amb els escites i fa procedir els srmates daquestes. I amb lampliaci dels coneixements geogrfics i etnogrfics hom project les amzones cada cop ms a lest.


15b) Cf. A.R. II 373: All hi ha la plana de Deant.95 Sch. A.R. II 373-376a (ed. Wendel) Deant i cmon eren germans, 96 per no consta de quin pare, tal com afirma

Ferecides.

15c) Cf. A.R. II 990: Les amzones eren nissaga dAres i dHarmonia. Sch. A.R. II 990 (ed. Wendel) Harmonia era una nimfa niade,97 de la qual neixen les filles dAres, les amzones,98

tal com explica Ferecides. Apolloni el segueix.99

15d) St.Byz., s.u. Akmoniva (ed. Meineke) Acmnia... Hi ha tamb un [altre] bosquet Acmoni, pels volts del Termodont,

segons Ferecides.100 En aquest indret, Ares va jeure amb Harmonia i va infantar les amzones, tal com diu Apolloni al llibre segon.101 Sexplicar don prov el nom a lentrada Plana de Deant.102

16

95 Fineu dna instruccions als Argonautes sobre els llocs que hauran de travessar (vv. 311ss. del llibre II de les Argonutiques). La plana de Deant s la frtil planura per on flueix el Termodont (cf. frag. 15a). 96 Tant la plana de Deant com el bosc dcmon estan vinculats a germans epnims, segurament herois locals. No cal confondre cmon amb un dels dctils de Frgia, descobridors de la tecnologia del ferro (cf. frag. 47). 97 Una nimfa Harmonia no s coneguda fora daquest testimoni de Ferecides. El nom dHarmonia apareix, certament, vinculat amb Ares en la mitologia tebana: filla dAres i dAfrodita, Harmonia s lesposa de Cadme (cf. frag. 89; cf. HESODE, Th. 937; 975). Les niades solen expressar un arrelament amb el territori i sovint sn filles del du del riu a la vora del qual habiten (com ara Evgora, cf. frag. 136a). 98 El carcter anmic i bellics de les amzones sexplica, en el mite, per la genealogia dAres, un du poders, per salvatge i brutal i amb pocs llocs de culte. Els seus descendents solen sser ferotges i sanguinaris (Cicnos, el drag de Tebes mort per Cadme, les amzones). Les amzones sincorporen en diversos cicles heroics (Hracles, Bellerofont, Teseu; cf. frags. 151; 152). 99 Lescoliasta de les Argonutiques detecta en altres indrets coincidncies entre Apolloni de Rodes i Ferecides: cf. frags. 104a; 112. 100 Per al bosquet Acmoni i el riu Termodont, cf. frag. 15a. 101 Esteve de Bizanci recorda amb una parfrasi els vv. 990ss. del cant II de les Argonutiques. Per a la genealogia de les amzones, cf. frag. 15b. 102 Cf. ESTEVE DE BIZANCI, s.u. Doivanto" pedivon (entre els Testimonia del fr. 15b).


16a) Cf. A.R. IV 1396-1399: Van arribar a una plana sagrada on, encara la vespra, Lad, el serpent subterrani, vigilava les pomes totes dor dins el territori dAtlant; al voltant, les nimfes Hesprides saqueferaven a fer sentir el seu cant delits.103

Sch. A.R. IV 1396-1399b (ed. Wendel) Ferecides en el volum segon explica que, quan Hera es va casar, Gea va fer crixer

unes pomeres que produen un fruit dor.104 Les nimfes, les filles de Zeus i de Temis que feien vida en una cova a la vora de lErdan,105 van suggerir a Hracles, que no sabia com sortir-sen, dassabentar-se, per boca de Nereu, com podia aconseguir les pomes dor.106

Hracles, doncs, redueix Nereu per fora, mentre aquest muda la seva forma en aigua i foc, i finalment hagi recuperat el seu antic aspecte.107 Com que li assenyala el cam, Hracles el deixa anar.

16b) A.R. IV 1396-1399: Van arribar a una plana sagrada on, encara la vespra,

Lad, el serpent subterrani, vigilava les pomes totes dor dins el territori dAtlant; al voltant, les nimfes Hesprides saqueferaven a fer sentir el seu cant delits.

Sch. A.R. IV 1396-1399c (ed. Wendel) Quan Zeus espos Hera, Gea va produir com a present les pomes dor vora lOcan,

tal com explica Ferecides en el volum segon. Aquestes pomes eren custodiades per un serpent,108 fill de Tif i dEquidna,109 que tenia cent caps i mltiples veus. 103 Desprs de dipositar la nau Argo a la llacuna Tritnida, els Argonautes sadrecen assedegats al jard de les Hesprides, que Apolloni de Rodes situa a lextrem meridional. 104 Els planons de la pomera que la deessa Gea Terra oferereix a Hera en ocasi del iJero;" gavmo" matrimoni sagrat amb Zeus han de constituir la penyora dun dels treballs dHracles. Les pomes dor sn custodiades per un serpent (cf. frag. 16b-c), cosa que ja s ben coneguda per Hesode (Th. 215-216; 274-275), el qual, per, no fa esment del treball dHracles. Es tracta, en efecte, de dos motius originalment independents (cf. frag. 17). 105 El riu Erdan s ja conegut per Hesode (Th. 338), que el fa fill dOcan i de Tetis. Herdot li assigna tan sols consistncia mtica i no lidentifica amb cap riu conegut (HERDOT III 115), per la tradici el situava vagament al nord-oest. Posteriorment hom assaj didentificar diversament lErdan amb rius com el Roine, el Rin i, sobretot, amb el Po (cf. frag. 74) assenyaladament entre els autors llatins. 106 Fill de Pontos Mar (HESODE, Th. 233-236), Nereu s lexcellent representant del Vell de la Mar, savi i venerable. Per tal com en el pensament religis els dominis de la justcia i de la veritat se superposen, la veritat que promulga Nereu no s noms mntica, sin tamb benigna i justa. Des dun punt de vista histrico-religis, la justcia del mar, de carcter ordlic, remunta al passat ms reculat de les civilitzacions mediterrnies i del prxim orient per exemple, per delimitar pretensions sobre territoris (vegeu Marcel DETIENNE, Les matres de vrit dans la Grce archaque, Pars 1994, 77ss.). 107 Igual que Proteu o Glauc, potncies que igualment habiten lelement mar, tamb Nereu pot metamorforsar-se per adoptar les formes ms diverses. Aquesta capacitat s, a ms, prpia de les divinitats de la primera generaci, quan el cosmos no ha assolit una forma estable i s encara possible la permutaci dels elements (vegeu Paolo SCARPI, Apollodoro. I miti greci (Biblioteca), Mil 1996, 518). Lepisodi dHracles i de les nimfes, filles de Zeus i de Temis, que li revelen lamagatall de Nereu, s explicat, amb termes semblants, per Apollodor (II 5, 11). 108 A pesar que sn ambiges les funcions atribudes al serpent a Grcia (benfiques i malfiques, temibles i salvfiques: vegeu Liliane BODSON, IERA ZWDIA, Brusselles 1978, 68-92), aquest s


16c) Eratosth. Cat. III (Epitome Catasterismorum ed. Pmias)110 Dacord amb Ferecides, quan Hera es cas amb Zeus i els dus li oferien presents,

va presentar-se Gea que duia les pomes dor.111 En veure-les, Hera se nadmir i va dir de plantar-les al jard dels dus que hi ha a la vora de lAtlas.112 I com que les filles dAtlant, les Hesprides,113 sempre robaven les pomes, hi apost un guardi, que era una serp enorme.

16d) Cf. E. Hipp. 742: De les Hesprides.114 Sch. E. Hipp. 742 (ed. Schwartz) All s on foren plantades les pomes dor. Ferecides diu que les Hesprides eren

filles de Zeus i de Temis; daltres les identifiquen amb les Atlntides.115

lanimal custodi per excellncia en el mite, per tamb en el culte (per exemple, a lacrpolis dAtenes, on un serpent guardi rebia regularment ofrenes: cf. ARISTFANES, Lys. 759; HERDOT VIII 41, 2). Tingut arreu pel sobir de lindret, el serpent encarna, per a molts, un simbolisme cosmolgic. Se sol parlar de Chaosdrache: en destruir el drag, el du o lheroi elimina el caos per establir lordre en el mn. 109 Si aquests mots recauen sota lautoritat de Ferecides, el mitgraf considerava el serpent fill de Tif i Equidna; per a Hesode, s fill de Forcis i Ceto (Th. 333). 110 El text grec de lEptome dels Catasterismes dEratstenes pot sser completat amb textos parallels a aquest, tots ells reflexos ms o menys llunyans de lobra original del savi alexandr (cf. lapartat de Testimonia a laparat crtic). 111 Els Fragmenta Vaticana afegeixen, en aquest indret, amb planons. 112 Les diverses tradicions no es posen dacord sobre lemplaament del jard de les Hesprides. Es troba a lextrem nord, entre els Hiperboris (segons APOLLODOR II 5, 11), a Lbia (segons APOLLONI DE RODES IV 1384), a Cria (segons PALFAT XVIII), per sovint a lextrem occident, ms enll de lOcan (ja per a HESODE, Th. 215; 274-275): ja sigui en una illa (cf. ESTESCOR, frag. 8 SLG), ja a la costa occidental del nord dfrica. Per a alguns, cal localitzar laventura original de les Hesprides a la Grcia estricta: des daquest nucli primitiu, el jard shauria projectat cap als diferents lmits del mn habitat, a mesura que progressaren els coneixements geogrfics, per tal de no comprometre el carcter mtic de la seva geografia. Com sigui, el jard de les Hesprides es pot definir, des duna perspectiva estructural, com un indret de bon principi excntric, situat en els confins dun mn ents qualitativament encara no quantificat ni mesurat. Vegeu Alain BALLABRIGA, Le Soleil et le Tartare. Limage mythique du monde en Grce archaque, Pars 1986, 75ss. 113 Per a les Hesprides, aqu identificades amb les filles dAtlant, i llur genealogia, cf. frag. 16d. Segurament, els darrers mots del frag. 16c no es remunten a Ferecides, ja que aquest no t les Hesprides per filles dAtlant sin de Zeus i Temis. En altres tradicions, les Hesprides tenen la comesa de custodiar les pomes dor (cf. APOLLODOR II 5, 11). 114 Amb anhel el cor de lHiplit (vv. 732ss.) recorda successivament el mite de Faetont i lepisodi de les Hesprides, emplaats en indrets llunyans i fabulosos. 115 Conegudes per Hesode amb termes que remeten a diferents aspectes de la llum del capvespre (frag. 360 Merkelbach-West), les Hesprides tenen una geneaologia incerta: sn filles de la Nit (dacord amb HESODE, Th. 211ss.) o de Forcis i Ceto (segons els ESCOLIS A APOLLONI DE RODES IV 1396-99d). Per els estrets vincles, en el mite, entre les Hesprides i Atlant serviran docasi perqu tamb siguin tingudes per filles daquest i per tant identificades amb les Atlntides (cf. frag. 16c = ERATSTENES, Cat.


17

Cf. A.R. IV 1396-1399: Van arribar a una plana sagrada on, encara la vespra, Lad, el serpent subterrani, vigilava les pomes totes dor dins el territori dAtlant; al voltant, les nimfes Hesprides saqueferaven a fer sentir el seu cant delits.

Sch. A.R. IV 1396-1399b (ed. Wendel) Hracles sen va, doncs, en cerca de les pomes dor. Desprs darribar-se a

Tartessos,116 sencamina cap a Lbia, on occeix Anteu, fill de Posid, per la seva arrogncia. Aleshores dadrea, pel Nil, fins a Memfis, on regna Busiris, fill de Posid. Dna mort a aquest, al seu fill Ifidamant, al pregoner Calbes i als seus assistents. I ho fa a laltar de Zeus, on eren sacrificats els estrangers. Acte seguit sen va cap a Tebes i passa, a travs de les muntanyes, fins a la Lbia ulterior, on elimina, amb lajuda de larc, un bon grapat de feres del desert.117

Desprs dhaver purificat Lbia, davall, amb la copa dor obtinguda del Sol,118 fins al mar que dna a laltra banda. I, ficat a dins, travessa el mar fins a laltre cap [a travs de terra i mar] navegant per lOcan. 119 Arriba on es troba Prometeu, a la vista

III; cf. DIODOR DE SICLIA IV 27, 2). Les Hesprides presenten traces duna depuraci progressiva, prpia del pensament mtic grec, que les ha despullades dels trets ms repugnants i monstruosos: si Hesode les colloca a tocar de les tenebres infernals i primordials (tal com escau a les filles de la nit), i Epimnides les equipara a les Harpies (FVS 3B9), en canvi, la literatura (i sobretot la iconografia) del classicisme ha llimat sensiblement els aspectes ms violents i ha accentuat la figuraci idllica del jard. En algunes tradicions, les Hesprides ajuden Hracles a collir les pomes; i fins i tot, segons una variant que ens documenta la iconografia vascular, les Hesprides adormen la serp amb un filtre mgic (vegeu LIMC, s.u. Hesperides, 36). 116 Lesment, en aquest indret, de Tartessos (sovint lligada amb lepisodi dels bous de Gerones) pot sser fruit duna confusi geogrfica, encara que a voltes Lbia s mencionada en correlaci amb la mateixa Tartessos. 117 Amb les seves peregrinacions, i grcies a la seva acci i saviesa prctica, Hracles fa habitables terres i camins. Pisandre de Camir (s. VII o b VI aC), autor de la primera Heraclea que tenim testimoniada, ja ha contribut a concebre lheroi com un culture-bearer que, amb leliminaci de feres i malfactors, es converteix en un mediador entre el mn salvatge i la civilitzaci (cf. Walter BURKERT, Hracls et les animaux. Perspectives prhistoriques et pressions historiques, en C. Bonnet, C. Jourdain-Annequin, V. Pirenne-Delforge [ed.], Le Bestiaire dHracls. IIIe Rencontre hraclenne, Lieja 1998, 11-26). 118 Per a la copa que Hracles obt del Sol, cf. frag. 18a. 119 Els ltims treballs condueixen Hracles, a travs de les portes del ms enll, al mn dels morts (cf. Nicole LORAUX, Heracles. El hroe, su brazo, su destino, en Yves Bonnefoy (dir.), Diccionario de las mitologas y de las religiones de las sociedades tradicionales y del mundo antiguo, vol. II, Barcelona 1996, 394-395). Daltra banda, els viatges dHracles, de cap a cap del mn deshabitat i encara ms enll, posen unes fites en la percepci dels grecs de la seva prpia identitat, en la mesura que les fronteres externes de la descripci geogrfica serveixen com a instrument per a reconixer llur centralitat en el mn Mediterrani. Igual que les peregrinacions de Io, aquesta mena de relats funcionen alhora com a factor separador i identificador: fer experincia dall que no s grec serveix per a afirmar i reforar all que s que ho s, de tal manera que no es produeix noms una percepci de lalteritat extravagant dels altres, sin sobretot una visi hellenocntrica del mn (vegeu Jean M. Davison, Myth and the Periphery, en Dora C. POZZI & John M. WICKERSHAM [ed.], Myth and the Polis, Ithaca-Londres 1991,


daquest, i Hracles es compadeix de les seves spliques i mata lguila que li rosegava el fetge: quan sacosta volant, Hracles lencerta amb la sageta.120 A canvi daquest favor, Prometeu li aconsella que no vagi ell mateix en cerca de les pomes, sin que sadreci a Atlant i digui a aquest de dur-les.121 En substituci dAtlant, Hracles haur de suportar la volta del cel, fins que laltre hagi portat les pomes de les Hesprides.122

Hracles, doncs, li fa cas, sen va cap a Atlant i li demana que dugui tres pomes prenent-les de mans de les Hesprides, desprs dhaver-los explicat el treball. Atlant colloca sobre les espatlles dHracles el cel i sadrea envers les Hesprides. Desprs de rebre les pomes de les mans daquestes, retorna cap on es troba Hracles. Atlant li diu que ell mateix dur les pomes a Euristeu i ordena a Hracles que, en lloc seu, laguanti ell, el cel. Hracles shi compromet, per amb un cop dastcia aconsegueix de reemplaar la volta del cel, al seu torn, sobre el cap dAtlant. I s que Prometeu li havia suggerit de demanar a Atlant que aguants un instant el cel mentre ell es procurava un coix per al clatell. Atlant, doncs, deixa les pomes per terra i pren la volta del cel. I Hracles recull les pomes, diu adu a Atlant i enfila cap a Micenes, a veure Euristeu per mostrar-li les pomes.123 Aix ho explica Ferecides en el volum segon.

18

18a) Ath. XI 39 [470c] (ed. Kaibel)124 Desprs de parlar de lOcan, Ferecides, en el volum tercer de les Histries, afegeix

el segent: Hracles tiba larc contra el Sol, a punt dassagetar-lo, per el Sol,

49-63). s Pisandre (frag. 1 Bernab), segurament per primer cop, qui envia Hracles al lluny oest, als lmits de lOcan. Cal tenir present que som en plena onada colonitzadora grega, sobretot a occident (vegeu J. BOARDMAN, Los griegos en ultramar: comercio y expansin colonial antes de la era clsica, Madrid 1975, 169ss.). Com a reacci a aquestes extravagncies geogrfiques, Hecateu (c. 500 aC) retorn a lantiga versi, que situava les accions dHracles a la Grcia estricta (cf. FGH 1F26). 120 Lepisodi de lguila que rosega el fetge de Prometeu ha estat esmentat ja al frag. 7. 121 Les pomes dor i el treball dHracles sn dos motius mtics independents que hom ha fusionat. Quan lepisodi de les Hesprides s incorporat a la carrera heroica dHracles (el primer a fer-ho sembla haver estat Pisandre de Rodes), s el mateix heroi qui destrueix el serpent i cull les pomes (cf. ERATSTENES, Cat. III-IV). En canvi, Ferecides ha seguit una tradici ms rebuscada i enriquida des del punt de vista narratiu, ja que Hracles assumeix la crrega de la volta del cel mentre Atlant que sendinsa al jard (cf. tamb APOLLODOR II 5, 11). Daltra banda, que un passatge euripidi (HF 394-407) faci esment de totes dues gestes s indici que hom ja ha elaborat la contaminaci de dos motius que sexclouen mtuament. 122 Dacord amb una concepci esfrica del cosmos, s un sser titnic, Atlant, qui suporta el mn sobre les espatlles. En canvi, les cosmovisions anteriors fan del cel una campana, que recobreix la terra. Si la volta celeste s sostinguda per dos titans, a banda i banda, Atlant es trobava a lextrem occident. Tal volta era Prometeu, el seu germ, qui originalment aguantava la volta a laltre extrem? 123 Per art dHera, Euristeu nasqu prematurament, poc abans del naixement dHrcles, cosa que li va valer el tron de Micenes (cf. APOLLODOR II 4, 5). s justament a Euristeu a qui Hracles ha de servir per tal dacomplir els treballs. Aquest s el cstig que li la estat imposat per tal dexpiar la culpa desprs de lassassinat dels seus fills (cf. FERECIDES, frag. 14). 124 En aquest pas dAteneu hom debat sobre el vehicle (copes o vasos entre daltres) que que el Sol fa servir per navegar doccident a orient durant la nit.


, li demana que saturi. I Hracles [atemorit] acala larc.125 En agrament, el Sol li ofereix la copa dor,126 la que desprs de la posta el traslladava al llarg de la nit, juntament amb les seves eugues a travs de lOcan, fins a les regions de lalba, des don el Sol torna a llevar-se.127 Aleshores Hracles embarca en aquesta copa envers Eritea.128 Per just quan es trobava en alta mar, compareix Ocan i fa onejar la copa per posar-lo a prova. Hracles est a punt dassagetar-lo i lOcan li prega, atemorit, que saturi.129

18b) Str. III 5, 4 (ed. Radt) Sembla que Ferecides anomena Eritea lilla Gadira, 130 en qu localitzen les

aventures mtiques de Gerones. Altres, 131 en canvi, assenyalen lilla que corre parallela a aquesta ciutat, separada per un gual dun estadi. Hi veuen un indret de bones pastures, perqu la llet dels ramats que shi peixen no produeix xerigot.

19

125 Hracles va en cerca de Gerones, a lextrem occident, per tal dacomplir el treball que li ha imposat Euristeu: es tracta de menar dEritea (av. Cadis; cf. FERECIDES, frag. 18b) a Micenes les vaques de Gerones (pimer testimoni: HESODE, Th. 287ss.). Irritat amb Hlios pels efectes abrusadors del sol, lheroi es disposa a assegetar-lo (cf. APOLLODOR II 5, 10). A banda de la clava, larc s un atribut sovint associat amb Hracles. En la mitologia heroica, aquesta arma accentua la posici marginal de lheroi que sen serveix. Per oposici a la panplia de lhoplita, larc s larma per excellncia del caador negre, que es correspon, al nivell del ritu, amb ladolescent en perode de trnsit inicitic (cf. Pierre VIDAL-NAQUET, Retour au chasseur noir, en Jean-Pierre VERNANT i Pierre VIDAL-NAQUET, La Grce ancienne. 3. Rites de passage et trangressions, Pars 1992, 229). 126 El mot to; devpa" la copa, ja esmentat al frag. 17, s una paraula potica que esdev un terme tcnic per a referir-se a la copa dHlios (vegeu Paul DRGER, Stilistische Untersuchungen zu Pherekydes von Athen. Ein Beitrag zur ltesten ionischen Prosa, Stuttgart 1995, 70ss.). Aquest mitj de transport que empra Hracles, absent en Hesode, apareix documentat, per primer cop, per Estescor (PMG 185) i Pisandre (frag. 5 Bernab; cf. PANASIS, frag. 9 Bernab). Lepisodi dHlios i la copa sadapta a lestructura del conte popular: lheroi ha dexecutar una gesta que hom li ha encarregat; derrota un adversari, que el posa a prova, per de qui obt un objecte que li ha de permetre datnyer el seu objectiu (sn les funcions 12-14 de Propp: vegeu BURKERT, Structure and History cit.). Vegeu les reproduccions iconogrfiques dHracles ficat dins la copa del Sol a LIMC, s. u. Herakles, 2550-2552. 127 En la cosmovisi mtica que manifesta aquest fragment, la terra, un disc pla, est envoltada per un riu, anomenat Ocan. A travs dell viatja el Sol, durant la nit, per retorna a orient, des don torna a comenar el seu trajecte, a punta de dia, sobre les seves eugues. 128 Lemplaament dEritea s precisat en el frag. 18b, en qu, a ms, hom vincula lilla amb els episodis mtics de Gerones. 129 Lestil iteratiu, amb la reduplicaci de mduls narratius (doble amanaa dHracles), s propi de Ferecides i de la literatura de folk-tale. Apollodor, que deu haver begut de Ferecides, en canvi, ha simplificat lepisodi: Hracles amenaa noms el Sol, a causa de la calor, i obt aix la copa dor (APOLLODOR II 5, 10). 130 La identificaci entre Eritea i Gadira s defensada igualment per Apollodor (II 5, 10). 131 Entre aquests a[lloi altres cal comptar, segurament, for (FGH 70F129), Filstides (FGH 11F3), Timeu (FGH 566F67) i Sil (FGH 175F7).


Cf. A.R. I 1213: El div Tiodament, que al pas dels drops Hracles havia occit.132 Sch. A.R. I 1212-1219a (ed. Wendel) Aleshores Hracles tirava endavant, enduent-se el seu fill Hillos, i sencamin

envers Dripia. Aquest s un poble faciners, que fa frontera amb els malieus, tal com diu Ferecides en el llibre tercer.133 Com que el seu fill tenia gana...134

20

Cf. Hom. Il. XXIII 296: lAnquisada Equepol.135 Sch. Hom. Il. XXIII 296c (ed. Erbse) Acusilau, en el llibre tercer de les Genealogies,136 entn Equepol com si fos un nom

de persona. Aix: De Clenim neix Anquises; i daquest, Equepol. Igualment Ferecides, en el volum tercer, diu:137 Clenim,138 fill de Plops, vivia a Cleones,139 on Atreu lhavia establert com a sobir. Daquest neix Anquises,140 i dAnquises neix Equepol.

21

Cf. A.R. III 1186: Cadme, el fill dAgnor.141

132 Cf. frag. 8. Al pas dels misis, els Argonautes reposen i es preparen per a un banquet. Mentre Hracles va en cerca dun rem, Hilas, el seu amant, va a fer aiguada. Apolloni explica aleshores lepisodi dHracles al pas dels drops, on lheroi rapta Hilas, fill de Tiodamant. 133 El mateix escoli, que tamb documenta els orgens daquest poble (cf. frag. 8), en subratlla ara el carcter criminal. Per a lemplaament dels drops, que Ferecides fa vens dels melieus (a la desembocadura de lEsperqueu, al golf melieu), vegeu-ne ms notcies al frag. 8; en general, per als drops, i per a la seva integraci en la mitologia dHracles, vegeu STRID, Dryoper cit., 51ss. 134 Aquest frag. 19 s lextracte dun escoli, fora llarg, que acumula diversos episodis de la mitologia dHracles, acompanyat de Deianira i del seu fill, Hillos (cf. APOLLODOR II 7, 6-7). 135 Equepol va oferir a Agammnon leuga Eta com a present: en recompensa, no hagu denrolar-se a la campanya contra Troia, sin que pogu restar a la seva ciutat, la rica Sici (cf. HOMER, Il. XXIII 297-299). 136 Cf. ACUSILAU, frag. 3 Fowler. 137 Ferecides, en aquesta genealogia, segueix de molt a prop Acusilau. A diferncia daquest, per, sembla incorporar breus notcies mitogrfiques a mesura que desgrana al catleg genealgic. 138 Un fill de Plops anomenat Clenim no ens apareix documentat enlloc ms, per s un Cleones (PAUSNIAS II 15, 1) i un Cleonos (ESCOLI A EURPIDES, Or. 5). Com sigui, sha de tractar dun heroi epnim. Quant a Plops, apareix esmentat als frags. 37, 40, 68, 132 i 143. 139 Situada al nord del Peloponns, a prop de Corint, Cleones apareix ja esmentada en el Catleg de les naus de la Ilada (II 570). 140 Aquest Anquises ens s, igual que Clenim, absolutament desconegut. 141 En el pas que lescoliasta comenta, Etlides i Telam sn enviats a cercar les dents de la serp morta per Cadme (cf. APOLLONI DE RODES III 1172ss.). Cf. frag. 22.


Sch. A.R. III 1177-1187f (ed. Wendel) Els uns asseguren que Cadme s fill dAgnor, els altres el fan fill de Fnix.142

Ferecides, en el volum quart, diu aix: Agnor, fill de Posid, es casa amb Damno, la filla de Belos. Daquests neixen Fnix, Isea, que Egipte pren per muller, i Mlia, que Dnaos pren per muller.143 Posteriorment, Agnor suneix amb Argope,144 filla del riu Nil. I daquests dos neix Cadme.

22 22a) Cf. A.R. III 1177-1180: les dents de la serp ania... que... Cadme... va

matar.145 Sch. A.R. III 1177-1187b (ed. Wendel) Ferecides, en el volum cinqu, diu aix: Desprs que Cadme sestabls a Tebes, Ares

i Atenea li ofereixen la meitat de les dents del drac.146 Laltra meitat va a parar a Eetes. Seguint les indicacions dAres,147 Cadme sembra al camp llaurat les dents, de les quals creix una muni dhomes armats.148 Esporuguit, Cadme els llena unes pedres.149 I 142 La genealogia dEuropa i de Cadme s, en efecte, vacillant, encara que el pare sol sser Fnix o Agnor (cf. ERATSTENES, Cat. XIV, n. 128, ed. Pmias, FBM 2004). Ferecides, en canvi, sembla voler conciliar totes dues tradicions en una nova refosa i fa dAgnor el pare de Fnix (amb Damno) i de Cadme (amb Argope). s propi de la tasca racionalitzadora de Ferecides lassaig darreplegar les genealogies dins un sistema lliure de contradiccions (vegeu Klaus MEISTER, Die griechische Geschichtsschreibung. Von den Anfngen bis zum Ende des Hellenismus, Stuttgart-Berln-Colnia 1990, 24). 143 En la genealogia de Ferecides, Dnaos i Egipte no sn, doncs, germans bessons, com vol la tradici (cf. APOLLODOR II 1, 4). Essent aix, hom evita que el matrimoni entre les Danaides i els fills dEgipte constitueixi una uni entre cosins parallels (vegeu SCARPI, Apollodoro cit., 487). 144 La mare de Cadme varia segons les tradicions: Telefassa (cf. APOLLODOR III 1, 1), Tlefe (cf. ESTEVE DE BIZANCI, s. u. Qavso"), Cassiepea (cf. EUSTACI, Il. XIV 321; III/389, ed. van der Valk). El nom dArgope s documentat tamb per lescoliasta dEurpides (Phoen. 5) i per Hig (Fab. VI). 145 Dacord amb una tradici que arranca amb Ferecides (cf. frags. 22a-22b), algunes de les dents del serpent mort per Cadme havien anat a parar a Eetes. Daquest reben les dents els Argonautes Etlides i Telam perqu Json les sembri al camp que ha de llaurar amb els toros monstruosos. 146 Desprs de fracassar en el seu intent de retrobar seva germana Europa, raptada per Zeus, Cadme rep lordre divina de seguir una vaca i de fundar una ciutat all aquesta on saturi (cf. APOLLODOR III 4, 1). Daquesta manera, Cadme fa cap a Tebes. Per abans dacomplir el seu projecte fundador, ha denfrontar-se amb un serpent, considerat sovint el fill dAres. Per a les funcions atribudes al serpent a Grcia, tingut pel senyor de lindret, cf. frag. 16b. Daltra banda, el combat de lheroi contra el monstre s observat com el reflex mtic dun ritual inicitic (com ara el combat de Perseu contra Medusa, en FERECIDES, frag. 11). 147 Sn Atena i Ares qui han lliurat a Cadme les dents del drac, per noms Ares qui li suggereix de sembrar-les. Apollodor (III 4, 1), que simplifica la intervenci divina, fa que tan sols sigui Atena qui aconsella a Cadme la sembra de les dents. 148 El naixement de la terra (Gea) t un clar significat poltic, ja que els primers ciutadans de Tebes sn autctons, nascuts del sl de la ptria, i aix legitima llur presncia sobre el territori. Encara que la mitologia grega no coneix un mite que expliqui lorigen dels homes, diversos mites locals resolen aquesta mancana amb episodis dautoctonia: la humanitat, o un home o uns homes neixen de la terra,


aquests, convenuts que sn atacats els uns pels altres, sabraonen entre ells i es massacren. Noms cinc dels homes resten estalvis, que sn Udeu, Ctoni, Equon, Ploros i Hipernor.150 Aquests sn nomenats ciutadans per Cadme.151

22b) Cf. Pi. I. VII 10: O b els Esparts, de llana mai capolada.152 Sch. Pi. I. VII 13 (ed. Drachmann) Sn els que sorgiren, a la vora de Tebes, de les dents dun drac, dels quals tamb

Eurpides153 fa esment. O tal volta Pndar es refereix als Esparts ms violents. En efecte, Ferecides diu que hi ha dos llinatges dEsparts, ja que Ares i Atena van oferir la meitat de les dents del drac a Cadme i laltra meitat a Eetes.154

23

Cf. Pi. O. IX 57-58: Fins que el capitost olmpic segrest del terrer dels epeus la filla dOpunt.155

Sch. Pi. O. IX 87a (ed. Drachmann) Pndar explica que Protogenia, raptada per Zeus, fou duta al Mnal, la muntanya

dArcdia. Protogenia era filla dOpunt, rei dels eleus.156 Daltres, en canvi, asseguren que Protogenia era filla de Pirra i Deucali, tal com diu Ferecides al volum cinqu.157 igual que les plantes emergeixen del sl. En aquest cas, els primers tebans sn coneguts com spavrtoi sembrats, s a dir, producte de la sembra de les dents del drac (cf. HELLANIC, frag. 51 Fowler, EURPIDES, Bacch. 541, 996 i 1016). 149 Aix mateix s el que Medea aconsellar a Json: que llanci enmig dels guerrers sorgits de la terra una pedra perqu sacarnissin els uns amb els altres (cf. APOLLONI DE RODES III 1051-1059). 150 Els noms daquests cinc Esparts remeten al seu origen o a les seves caracterstiques: Udeu i Ctoni ctnic, Equon serpent, Ploros gegant, Hipernor arrogant. Aquests personatges encapalen, a ms, sengles genealogies heroiques tebanes (cf. APOLLODOR III 5, 5; SQUIL, Sept. 412ss.). 151 Lascendncia dAres del serpent i els orgens violents de llur naixement fan dels Esparts uns personatges primitius i brutals. Aquests orgens doten dambigitat lautoctonia espartana, per oposici a latenesa (vegeu Nicole LORAUX, Les enfants dAthna, Pars 1990, 51 i 65). Desprs de la batalla, els Esparts shan dintegrar en lunivers cultural, tal com Cadme lest organitzant, i per aquest motiu esdevindran en els primers ciutadans de Tebes (cf. PAUSNIAS IX 5, 3). Els episodis que segueixen la sembra de les dents del drac i laparici dels Esparts sn contats en FERECIDES, frag. 89. 152 Pndar fa un reps, al comenament de loda, als principals episodis de la mitologia tebana entre els quals el naixement dels guerrers sembrats per Cadme. Lescoliasta sembla suggerir que Pndar es refereix noms a una branca dels guerrers sembrats, ja que, com ho vol Ferecides, sn dos els llinatges dels Esparts, els uns sembrats a instncies dAres (cf. frag. 22a), ms bellicosos, els altres dAtena. 153 Cf. EURPIDES, Ph. 795. 154 Cf. APOLLODOR I 9, 23. Les dents que van a parar a Eetes sn les que Json haur de sembrar, amb lajut duns bous monstruosos, com a condici per endur-se el vell dor (cf. frag. 30). Eetes reapareix als frags. 32 i 105. 155 Pndar, que canta la victria dEfarmost dOpunt, es proposa de celebrar la histria mtica dels locris dOpunt. Ressegueix, doncs, els antecedents genealgics dOpunt, lheroi epnim de lindret. 156 Lescoliasta fa aqu una parfrasi dels versos 57-59 de lOlmpica IX de Pndar. Protogenia nascuda


24

Cf. Hom. Il. XV 336: La seva madrastra Eripida, que Oileu tenia per esposa.158 Sch. Hom. Il. XV 336c (ed. Erbse) Com el poeta, tamb Hellanic159 diu que Erope era la mare dAiant.160 En canvi,

Ferecides en... i Mnseas161 en el llibre vuit lanomenen Alcmaca.162 El poeta de les Naupcties163 afirma que tenia dos noms: Anomenava la penltima Erope, per el pare i Admet li deien Alcmaca.

25

25a) Cf. A.R. II 1147-1149: Eetes reb Frixos al seu palau i li don en matrimoni la seva filla Calcope.164

Sch. A.R. II 1149 (ed. Wendel) Ferecides, al volum sis, assegura que aquesta sanomena Evnia, per els

sobrenoms eren Calcope o Iofossa.165 en primer lloc, s per a Pndar filla dOpunt. Pndar traa un lligam que uneixi les tradicions dels locris dOpunt amb les dElis. 157 En la tradici representada per Ferecides (cf. APOLLODOR I 7, 2), Protogenia no s tinguda per filla dOpunt sin de Deucali i Pirra. Desprs del cataclisme que inund la terra, aquesta pietosa parella de supervivents llan unes pedres per sobre lesquena, cap enrere, de les quals nasqu un nou llinatge dhomes que repobl la terra. 158 Dacord amb Homer, Eneas dna mort a Medont, fill bastard dOileu (Il. XV 333; cf. II 727). Lescoliasta discuteix el nom de la mare dAiant. 159 Cf. HELLANIC, frag. 121 Fowler. 160 Eripida / Erope, germana del rei tessali Admet, s, en efecte, mare dAiant, per madrastra de Medont, perqu aquest s fill dOileu amb Rene (cf. HOMER, Il. II 728). 161 Cf. MNSEAS, FHG 3/153, frag. 19. 162 Per al doble nom amb qu sn coneguts determinats personatges, cf. frag. 25a. Pot b sser, daltra banda, que determinats autors sentissin atracci erudita pel nom menys familiar i ms rar (vegeu M. VAN DER VALK, Researches on the Text and Scholia of the Iliad. Part One, Leiden 1963, 454, n. 213). 163 Cf. NAUPCTIES, frag. 1 Bernab. 164 Desprs del trajecte aeri a cavall del molt de pell dor, Frixos fa cap a la Clquida, a lextrem orient (cf. frag. 99 = ERATSTENES, Cat. XIX). All s acollit pel rei Eetes, que li dna la filla en matrimoni perqu, en realitat, vol fer seu el vell dor. 165 La confusi de noms de certs personages pot sser un reflex duna realitat institucional, com ara lalternana entre el nom pronunciat en privat, dintre el clos familiar, i el nom oficial, pblic o extrapoltic. Pot traduir, daltra banda, el conflicte entre el nom que rep un nad dels pares i el nom amb qu el bateja el foster-father (a propsit de Paris / Alexandre, vegeu Michael LLOYD, Paris/Alexandros in Homer and Euripides, Mnemosyne 42, 1989). En el cas de Ferecides, encara, pot sser el resultat de lexigncia per acordar diferents variants dun mateix mite (dacord amb Paola DOLCETTI, Ferecide di Atene. Testimonianze e frammenti, Alessandria, 2004, 34).


25b) Hsch., s.u. Iofw`ssa (ed. Latte)

Iofossa: Calcope, segons Ferecides.166

26

Cf. A.R. I 23: Primer, farem menci dOrfeu.167 Sch. A.R. I 23-25a (ed. Wendel) Herodor168 diu que hi ha dos Orfeus, un dels quals particip en la travessia dels

Argonautes. Ferecides, en el volum sis, assegura que qui senrol fou Filamm i no Orfeu.169 Aquest s, tal com vol Asclepades,170 fill dApollo i de Callope, encara que alguns el fan fill dagre i de Polmnia. I s que hom es demana com s que Orfeu, desvalgut com era, participava en lexpedici dels herois. Doncs b, Quir, com que era un endev, va profetar que podrien fins i tot passar pel costat de les Sirenes si Orfeu navegava amb ells.

27

Cf. A.R. II 178: All, a la riba, tenia la casa el fill dAgnor, Fineu.171 Sch. A.R. II 178-182c (ed. Wendel)

166 Dacord amb el frag. 25a, el nom amb qu Ferecides coneixia la filla dEetes era Evnia: Calcope i Iofassa sn renoms. Apollodor (I 9, 1), Herodor (frag. 39 Fowler) i Apolloni de Rodes (II 1149; cf. frag. 25a), entre daltres, lanomenaven Calcope. Hesode (frag. 255 Merkelbach-West) i Acusilau (frag. 38 Fowler), al seu torn, Iofossa. 167 Desprs de renunciar a parlar de la construcci de la nau, Apolloni exposa el seu programa i comena per desgranar el catleg dels herois enrolats a lArgo: el primer s Orfeu. 168 Cf. HERODOR, frag. 42 Fowler. 169 Tant Herodor, que duplica el personatge dOrfeu, com Ferecides, que reemplaa Orfeu per Filamm, semblen voler-se explicar els trets contradictoris de la personalitat dOrfeu: aquest tan aviat s tingut per un decidit director de les tcniques dxtasi guerrer (o Kampfwut) al si duna secret society, com per lintroductor de lhomosexualitat i la mollcie (vegeu Fritz GRAF, Orpheus: A Poet Among Men, en J. Bremmer [ed.], Interpretations of Greek Mythology, Londres 1987, 91). Tota una tradici, que recull lescoliasta dApolloni de Rodes (cf. infra), sha preocupat per justificar la presncia dun personatge, considerat sovint feble i inclinat a lablaniment com Orfeu, entre els coratjosos Argonautes. Ferecides, daltra banda, pot haver foragitat Orfeu de la llista dexpedicionaris per raons estrictament cronolgiques (vegeu JACOBY, Die Fragmente. Kommentar cit., 400). Com sigui, Orfeu s esmentat entre els participants de lexpedici ja per Pndar (P. IV 177). Pel que fa a Filamm, msic igual com Orfeu, cf. CON, FGH 26F1, VII; HIG, Fab. CLXI; CC; PAUSNIAS II 37, 2; IV 33, 3; X 7, 2; OVIDI, Met. XI 317. Ferecides en traa la genealogia al frag. 120. 170 Cf. ASCLEPADES DE TRAGIL, FGH 12F6c. 171 Els Argonautes, en el seu periple, han fet cap al Bsfor, on ser fundada la ciutat de Bizanci. A les seves ribes habitava Fineu, de qui Apolloni de Rodes (II 178ss.) explica la histria.


Ferecides, en el volum sis, explica que Fineu governava tots els tracis dsia fins al Bsfor, val a dir els Bitinis i els Paflagonis.172 Hesode173 diu, a les Grans Eees, que Fineu va sser encegat perqu va assenyalar a Frixos el cam; en canvi, al llibre tercer dels Catlegs,174 perqu va estimar-se ms una llarga vida que la seva vista.175 Els fills de Fineu, diuen, van sser Mariandinos i Tinos. I a partir de Tinos es va anomenar la Tineida i de Mariandinos va prendre nom la Mariandnia.176

28

Cf. A.R. II 273-274: Darrere de les Harpies van crrer els dos fills de Breas.177 Sch. A.R. II 271b (ed. Wendel) Ferecides, en el volum sis, diu que els Borades empaitaven les Harpies a travs

del mar Egeu i del mar de Siclia.178

29

Cf. A.R. II 298-299: Les Harpies van endinsar-se en un amagatall de Creta, la terra de de Minos.179

Sch. A.R. II 299 (ed. Wendel)

Ferècides d'Atenes - Històries

Documents

Transcript of Ferècides d'Atenes - Històries

Teràpia de Shock - 100.000 històries

Històries ximples-1

Sangoneres i lleons. Històries 2013

Històries de pell

Històries de tocador. Paula Vela

Històries embolicades

Breu història d'Atenes

Bases històries mòbils 2016

1000 HISTÒRIES

Aprenem a narrar històries

Sis històries en passat perfet

Històries de 4t

Històries del paradís

Històries per comprendre el món

L'escola d'atenes

Fitxa 47 l'escola d'atenes

Històries de por llibre

Rafael: L'Escola d'Atenes

5 històries contes bojos

Grans històries d'amor