Festes de Sant Pere2017

FOTO

GRA

FIA

LO

REN

ZO G

UTI

ÉRRE

Z

Jaume Porsell Alemany

Estimades veïnes i estimats veïns,

Ja estam tots preparats per rebre un any més les Festes de Sant Pere, que ens reuneixen a tots els andritxols i andritxoles en torn a unes

celebracions molt especials del nostre municipi, unes celebracions que són patrimoni tradicio-nal d'Andratx.

Unes Festes que són motiu per a l'alegria i la diversió, per aparcar la rutina quotidiana, però també per demostrar que sabem com fer-ho, que sabem con divertir-nos, respectant sempre els altres, a tots i a tot el que ens rodeja.

En aquest sentit, des de l'Ajuntament d'Andratx, i especialment des del departament de Festes, hem fet molta feina per oferir-vos a tots voltros un calendari de Festes ple d'activitats. Activitats de tot tipus, de tot color, per a diferents públics, més joves, no tan joves, i amb una aposta especial aquest any per als més petitons del poble.

Dir que de cada any som més els que participam en aquestes Festes ja és repetitiu, però és ben cert. Ho tornarem a veure amb la gran quantitat de gent que es reunirà durant aquests dies a la plaça, al castell de Son Mas, o al passeig de Son Mas. Perquè hi trobaran de tot: concerts, activitats esportives i culturals, cinema, gales líriques, revetlles, dinars i sopars, ball de bot... i una llarga llista d’actes que configuren un programa variat, complet i esperem que per a goig de tots.

I si això és possible és, sobretot, gràcies a les penyes d'Andratx. No me cansaré de dir-ho mai. La tasca desinteressada que fan és encomiable, les hores que hi dedicaran –i que ja hi han dedicat abans i tot que jo vos escrigui aquesta salutació– són moltes, i a canvi de res. Bé, sí, a canvi de la felicitat i la diversió de tot el poble durant aquests dies. A ells això és el que els hi reconforta. I des d'aquí els hi agraïm immensament.

També, com no, gràcies a totes les associacions, agrupacions, col·lectius... que hi col·laboren amb diferents activitats, i en definitiva a tots els andritxols, perquè aquesta és la seva festa. Així que ara és el moment de mostrar aquesta alegria i grandesa que ens caracteriza a tots els andritxols i andritxoles.

Amb el desig de que continuem fent d'aquestes Festes unes festes tan especials, i amb el record de qui ens ha deixat, vull brindar amb voltros cridant Visca Sant Pere! i Visca Andratx!

Batle d’Andratx

Sa lluna se és escapçadaentre es sol i ses cabreres,es vicari de Sencelles i es rector de Calvià,se’n varen anar a caçarperderen sa llebre i es cai tot caigué dins s’avenc.

Andratx oli primerenc,oli primerenc, Andratx,va néixer un ase de maigi morí per l’Ascensió.

Estellencs melicotó,tot és gent que l'acompanya,Banyalbufar també guanyade bon vi i de bon giró.

I també de Malvasia,donau-nos dinar que és migdiai ja aclarirem ses raons.

Sa Caseta, és una cançó molt antiga i tal vegada no tengui res a veure amb lo d’avui, més qualque cosa similar hi havia per aquell temps:

Jo tenc una casa nova,molt semblant amb una cova,té un portal en es carrera darrera en té un altrebaix terra tenc sa cambra altai en es sotil es celler.

Tenc es sotil sense bigues,no hi importa que te’n riguis,que te dic sa veritat.Tenc una gerra que vessaes trespol tot d’una peçai es cel ras enrajolat.

Té un hortet a sa carreraamb un jardinet darrera,ja no heu vist res més ermós:sa cisterna està cruiada,sa taulada foradadai per fer foc dos rentadors.

A s’hortet de sa carrera,que per mig i a sa vorera,jo hi tenc uns arbres fruitersque en fan fruita variada,de classe seleccionadai un bon gust especial.

Tenc un prebe que em fa peres,una prunera em fa pomes,un melicotoner albercocs;també tenc una nesplera,que empeltada de murtera,me fa figues bordissot.

Vos convit a sa caseta en que sigui petitetaés digna de visitar,férem una berenadamenjarem pa i sobrassadai camaiot si n’hi ha.

També hi haurà una ensiamadatota plena de tallades,això vos agradarài si algun detall hi falta,tan si és pito, com si és flauta,ja està bé així com està. Boleres d’Andratx, un ball molt alegre per al jovent en aquell temps:

Una glosa de prepotència:

El gallo

El gallo que es fino y canta,y quiere cantar aquí,cantará después de mide lo contrario no canta.

Porqué tengo una gargantaque derrumba el mundo entero,yo soy el gallo más fierolo digo y no me desmando,y no quiero que otro gallocante en mi gallinero.

L’andritxol que anava a Cuba i aprenia a ballar la rumba ja no tornava, i si ho feia venia més pelat que un jonc.

Cubanito

Cubanito soy señorescubanito muy formal,vale más ser cubanitoaunque usted lo tome a mal.

Yo sé bien de un taberneroque trabaja como un mulo,y que abre las botellasapretando mucho el cul…

Cubanito se fue al cieloa pedirle a Dios un duroy San Pedro que lo vio,lo mando a tomar por cul…

Ara posarem una relació de gloses d’amor i desamor:

A cantar a una niñayo la enseñaba,y a cada nota un besoella me daba.

Aprendió tanto,aprendió tanto,aprendió muchas cosas,menos de canto.

Nombres de cada estrellasaber queríay a cada nombre un besoella pedía.

¡Que noche aquella,que noche aquella!que pude dar mil nombresa cada estrella.

Ya se acabo la noche llego la aurora,la pobrecita niñase quedo sola.

Y ella decía,y ella decía,porqué no habrán estrellastambién de DIA.

Carabassa de l’Havanaque diuen que és sa millor,jo des de Batabanó,te n’envií una tallada.no és que jo la hagi provadaperò n’he sentit s’olor.

Ja no veuen mariners,venir de Cuba com antes,a gastar-se en bullanguestot quant guanyaven... i més.

Vos dic, que no és lo mateix,ses coses han canviades,he conegut ses avellaneses tirar-les pes carrers;i a sis cèntims es forners,passejar ses ensaïmades.

He vist confits com magranes,molta de gent comprar-losper llavonses tirar-los, pes carnaval, a grapades.

He coneguda sa Coma plena de gent com la vila,i he vist... que pareix mentidafer ball a Can Teixidora,Can Batleta i Can Simona;i tot tres es mateix dia.

Per Sant Agustí, he tastat,ses ensaïmades d’en Saca,quan sa madona era guapai es Cós molt més envirmat.

Mig poble he vist disfressat,fent bulla amb sa Mula Blanca,serenates fins a s'auba;festes que avui no en feim cap,com eren Pancaritat,es Dos d’Agost i Sant Jaume.

Repetesc, no és lo mateix record a ses sementeres,treure un bon pes ses gavelles,es hiverns plovia més;feien ametles, es ametlersi olives, ses oliveres.

Ja està dit [pseudònim de Rafel Ensenyat, Teixidora]

En Miquel es Badaluc era una persona molt peculiar a Andratx que vivia per devers sa Coma Freda. Quan als anys 50 va venir la Mare de Déu a Andratx, va compondre una cançó i amb la seva guitarra donava la pallis-sa a tots els veïnats i coneguts. D’aquí sortiren uns quantes gloses que feren les delícies de tothom:

La Mare de Déu de Llucper devers es pont d’Estellencs,va posar s’orella en terraper escoltar sa guitarra,d’en Miquel es Badaluc.

La Mare de Déu de Llucva esclatar d’alegria,en veure com la rebiaen Miquel es Badaluc.

Arribam a prop dels seixanta, es va acabar l’emigració i amb el turisme va començar una relaxació de formes i costums, comença-ren les sales de festes i les discoteques. A partir d’aquí, la festa i la bulla varen anar canviant totalment fent-se més intensa i lliure però “bona”… i fins ara.

Bon vespre a tothom,

Pens que d’una forma inesperada, el senyor Batle i els components del consistori m’han donat la possibilitat de presentar enguany el Pregó de Festes. I he pensat dedicar-lo a la festa i a la bulla del poble d'Andratx, del període que va des del 1850 –començament de l’emigració a Cuba– fins el 1950 llargs, en què el turisme canvià la forma de vida i, a partir d’aquest moment, no vàrem haver de sortir a fora per guanyar-nos el pa.El motiu de l’emigració era per la dura situació a Andratx: es vivia d’una agricultura molt manual, una ramaderia amb poca empenta i una pesca que no estava per tirar coets:

El per què de s’emigració

Bon dia patró Maciàque hi ha de nou per la Vila,quan he partit hi haviamolta talent i poc pa.

Tenim la sort de tenir un port de mar, que sempre obre perspectives de vida, a on hi havia una fabrica de sabó, que en part s’exportava a diversos països, entre ells Cuba. La gent jove va veure les possibilitats de millora de vida que allà hi havia i començaren a partir.

Abans de l’emigració la societat era molt rígida i tancada, on moltes coses eren considerades tabú i llavors la diversió era molt pueril, si la veim des de la perspectiva actual, en canvi, al jovent l’omplia d’il·lusió. Com a mostra:

Un horabaixa a la tarda,venguent de Banyalbufar,vaig passar per Son Serraltaa demanar foc per fumar.

Allà dins hi vaig trobaruna jove molt vellardai li vaig demanar si en volia vendre o dar,remei d’un caliu de foc.

–Jo no en venc, ni en don tampoc,vos mateix anau-lo a prendre–En vaig prendre un de petit,que no l’havia de menester.

Quan se’n va a missama mare te un gendre,quan se’n va a missali fa pelar patates dins sa païssa.

Que hi fa de plantaun bací a sa finestra,li tiren una pedra i li rompen s’ansa (o tot s’escampa). La vida era molt senzilla, però amb l’emigració es va complicar molt, però això no és el tema d’avui. Avui, bàsicament, farem un homenatge a Cuba i als andritxols que hi anaren, baix la meva perspectiva i, perdonau que m’agafi algunes llicències amb temes lingüístics, quant a la presentació de les gloses i tonades.Inicialment, la forma de fer festa i bulla era molt suau com ara vos ho recitaré de forma breu: Sant Pere el nostre patróde tots es més estimat,que ens ajudi a conrar el blati un bon temps pels pescadors.

L’anada a Cuba va ser com una finestra oberta cap a una evolució de formes, expressions i balls d’aquells temps, cosa que generava que una societat tan tancada com la nostra, s’anàs obrint, a poc a poc, i que amb les gloses i cançons s’empleassin unes expressions molt més falagueres i picants, o més atrevides, que abans. I aquí va ser quan va aparèixer la famosa tonada cubana que, bàsicament, es feia en castellà però que també es feia en mallorquí i, tant es podia fer seriosa, com picant. I a tots els events o festes sortia per mig.I ara aquí va començar a entrar el picant amb les següents gloses:

Sant Pere era un sant molt estimatva morir martiritzat,d’un panxó de faves tendres.

Sant Pere era un sant molt capaç consentí que li aferrassin mosques d’ase,fins a sa mateixa punta des nas.

Amb el temps les gloses començaren a tenir un aire senyorívol:

Por la mañana tempranodespués del café bebido,me paseo por la Habanacon mi cigarro encendido.

Agafaren un cert caire amorós:

Cuando a la Habana llegué,que mis amigos me vieron,todos juntos me dijeroncompadre siéntese usted

Tomaremos un café,fumaremos un tabacoy hablaremos un buen ratode las mulatas que yo sé.

Una glosa picant:

Mulata de Camagüeytu que estas tan amarillade comer plátano verdey chingar por la Manigua.

Una glosa de abundància i progrés:

Cantau, bebeu i feis gloses,fumau vet aquí es caixó,que a bordo de la Unióno estam per aquestes coses.

Conocí a una señoritaque su novio la dejó,y en seis meses no paróde llorar la pobrecita.

Ella decía, ¡ay¡ mamitaque desgraciada nací,no hay consuelo para mi,el mundo ya se me acabaaun recuerdo que anhelabaaquellos besos que perdí.

Yo canto por un desaireque me hizo una mujer,ella me quiso querery luego se arrepintió,y calabaza me dioque es muy mala de comer.

Mare de Déu una tassaque és bona per fer-ne brou,un homo no té consol,quan li donen carabassa.

De sa costa cubaneraJoana Maria te envií a dir,que no m’esperis a mique quan jo tornaré aquí,no tendrà pèl es conillde sa teva lloriguera.

Gloses d’amor i admiració cap a Cuba:

Cuba no quiere favores,de ninguna extraña tierra,en Cuba todo se encierraCuba es un jardín de flores.

En Cuba están los primoresde la esencia más fina.

En Cuba esta la divinala que adora el Camagueyi la raza siboney,que a los cubanos dio vida.

Estima i admiració d’un esponjero:

Tiene mi Cuba queridaun pueblo a orillas del mar,es el que voy a nombrar que nunca mi pecho olvida.

En él comencé mi vida,en él mi primer amor,en él goce del sabor,que aún vive en el alma mía.

Para mi es son cubano,pleno en todo su encantopor esto te quiero tanto,Surgidero de Batabanó.

I a tots els esdeveniments i festes, sortia per mig una de les persones que millor va glosar per Andratx. Va ser en Rafel Ensenyat, Teixidora, que publica-va en el setmanari Andraitx, amb la firma Ja està dit.Andratx no té glosadors,com un altre temps tenia,ni fan es Mes de Mariaper maig, un temps tan ermós.

Aquest poble era ditxósun vall de pau i harmonia,es jovent se divertiai es pobres eren senyors;perquè, amb un velló, o dos,tothom menjava i bevia.

I ara com a final:

Es pregó se va acabants’acaba i no torna enrere,beneït sigui Sant Perei tots es d’aquí davant.

El qui vos ho ha fet enguanyfent romanços no es cap atxa,i com a nom i llinatgese diu MIQUEL ALEMANY

I ara per donar el visca amb humor:

El meu avi va anar a Cubaa bordo del Catalàel millor vaixell de guerrade la flota d’ultramar.

El timoner i el nostre amoi catorze marinerseren nascuts a sa Planeta,part damunt d’Andratx.

Quan el Català,anava a la marels al·lots de sa Planetafeien un cremat,collien guitarrai se posaven a cantar,que visca Sant Pere!que visca Sant Pere!que visca Andratx!

AMEN Andratx, 23 de juny de 2016Miquel Alemany Alemany

Dissabte, 10 de juny

21,00 h Sopar final de temporada del Racing Club Andratx FSLloc: Col·legi es Vinyet | Preu: públic infantil, 8 €; persones adultes 20 € | Venda de tiquets: despatx 2 del Palau Municipal d’Esports

Diumenge, 11 de juny

10,00 h XIX Triatló Andratx–Memorial Lorenzo AvilésLloc: Port d’Andratx | Ho organitza: CC Andratx | Hi col·labora: Ajuntament d’Andratx

22,00 h Gala LíricaLloc: clastra de l’Ajuntament d’Andratx

Divendres, 16 de juny

18,00 h Brutatló KidsLloc de sortida: aparcament del carrer de Son Lluís | Ho organitza: Ajuntament d’Andratx | Hi col·laboren: les penyes del poble

21,30 h Sopar final de temporada del Club Bàsquet AndratxLloc: Col·legi es Vinyet | Preu: públic infantil, 10 €; persones adultes 12 € | Venda de tiquets: despatx 4 del Palau Municipal d’Esports

Dissabte, 17 de juny

12,00 h Acte de relleu de la BatliaLloc: sala d’actes de l’Ajuntament d’Andratx

18,00 h VI BrutatlóLloc de sortida: Palau Municipal d’Esports | Ho organitza: Ajuntament d’Andratx | Hi col·laboren: les penyes del poble | Actuació: DJ Calet

Sa lluna se és escapçadaentre es sol i ses cabreres,es vicari de Sencelles i es rector de Calvià,se’n varen anar a caçarperderen sa llebre i es cai tot caigué dins s’avenc.

Andratx oli primerenc,oli primerenc, Andratx,va néixer un ase de maigi morí per l’Ascensió.

Estellencs melicotó,tot és gent que l'acompanya,Banyalbufar també guanyade bon vi i de bon giró.

I també de Malvasia,donau-nos dinar que és migdiai ja aclarirem ses raons.

Sa Caseta, és una cançó molt antiga i tal vegada no tengui res a veure amb lo d’avui, més qualque cosa similar hi havia per aquell temps:

Jo tenc una casa nova,molt semblant amb una cova,té un portal en es carrera darrera en té un altrebaix terra tenc sa cambra altai en es sotil es celler.

Tenc es sotil sense bigues,no hi importa que te’n riguis,que te dic sa veritat.Tenc una gerra que vessaes trespol tot d’una peçai es cel ras enrajolat.

Té un hortet a sa carreraamb un jardinet darrera,ja no heu vist res més ermós:sa cisterna està cruiada,sa taulada foradadai per fer foc dos rentadors.

A s’hortet de sa carrera,que per mig i a sa vorera,jo hi tenc uns arbres fruitersque en fan fruita variada,de classe seleccionadai un bon gust especial.

Tenc un prebe que em fa peres,una prunera em fa pomes,un melicotoner albercocs;també tenc una nesplera,que empeltada de murtera,me fa figues bordissot.

Vos convit a sa caseta en que sigui petitetaés digna de visitar,férem una berenadamenjarem pa i sobrassadai camaiot si n’hi ha.

També hi haurà una ensiamadatota plena de tallades,això vos agradarài si algun detall hi falta,tan si és pito, com si és flauta,ja està bé així com està. Boleres d’Andratx, un ball molt alegre per al jovent en aquell temps:

Una glosa de prepotència:

El gallo

El gallo que es fino y canta,y quiere cantar aquí,cantará después de mide lo contrario no canta.

Porqué tengo una gargantaque derrumba el mundo entero,yo soy el gallo más fierolo digo y no me desmando,y no quiero que otro gallocante en mi gallinero.

L’andritxol que anava a Cuba i aprenia a ballar la rumba ja no tornava, i si ho feia venia més pelat que un jonc.

Cubanito

Cubanito soy señorescubanito muy formal,vale más ser cubanitoaunque usted lo tome a mal.

Yo sé bien de un taberneroque trabaja como un mulo,y que abre las botellasapretando mucho el cul…

Cubanito se fue al cieloa pedirle a Dios un duroy San Pedro que lo vio,lo mando a tomar por cul…

Ara posarem una relació de gloses d’amor i desamor:

A cantar a una niñayo la enseñaba,y a cada nota un besoella me daba.

Aprendió tanto,aprendió tanto,aprendió muchas cosas,menos de canto.

Nombres de cada estrellasaber queríay a cada nombre un besoella pedía.

¡Que noche aquella,que noche aquella!que pude dar mil nombresa cada estrella.

Ya se acabo la noche llego la aurora,la pobrecita niñase quedo sola.

Y ella decía,y ella decía,porqué no habrán estrellastambién de DIA.

Carabassa de l’Havanaque diuen que és sa millor,jo des de Batabanó,te n’envií una tallada.no és que jo la hagi provadaperò n’he sentit s’olor.

Ja no veuen mariners,venir de Cuba com antes,a gastar-se en bullanguestot quant guanyaven... i més.

Vos dic, que no és lo mateix,ses coses han canviades,he conegut ses avellaneses tirar-les pes carrers;i a sis cèntims es forners,passejar ses ensaïmades.

He vist confits com magranes,molta de gent comprar-losper llavonses tirar-los, pes carnaval, a grapades.

He coneguda sa Coma plena de gent com la vila,i he vist... que pareix mentidafer ball a Can Teixidora,Can Batleta i Can Simona;i tot tres es mateix dia.

Per Sant Agustí, he tastat,ses ensaïmades d’en Saca,quan sa madona era guapai es Cós molt més envirmat.

Mig poble he vist disfressat,fent bulla amb sa Mula Blanca,serenates fins a s'auba;festes que avui no en feim cap,com eren Pancaritat,es Dos d’Agost i Sant Jaume.

Repetesc, no és lo mateix record a ses sementeres,treure un bon pes ses gavelles,es hiverns plovia més;feien ametles, es ametlersi olives, ses oliveres.

Ja està dit [pseudònim de Rafel Ensenyat, Teixidora]

En Miquel es Badaluc era una persona molt peculiar a Andratx que vivia per devers sa Coma Freda. Quan als anys 50 va venir la Mare de Déu a Andratx, va compondre una cançó i amb la seva guitarra donava la pallis-sa a tots els veïnats i coneguts. D’aquí sortiren uns quantes gloses que feren les delícies de tothom:

La Mare de Déu de Llucper devers es pont d’Estellencs,va posar s’orella en terraper escoltar sa guitarra,d’en Miquel es Badaluc.

La Mare de Déu de Llucva esclatar d’alegria,en veure com la rebiaen Miquel es Badaluc.

Arribam a prop dels seixanta, es va acabar l’emigració i amb el turisme va començar una relaxació de formes i costums, comença-ren les sales de festes i les discoteques. A partir d’aquí, la festa i la bulla varen anar canviant totalment fent-se més intensa i lliure però “bona”… i fins ara.

Bon vespre a tothom,

Pens que d’una forma inesperada, el senyor Batle i els components del consistori m’han donat la possibilitat de presentar enguany el Pregó de Festes. I he pensat dedicar-lo a la festa i a la bulla del poble d'Andratx, del període que va des del 1850 –començament de l’emigració a Cuba– fins el 1950 llargs, en què el turisme canvià la forma de vida i, a partir d’aquest moment, no vàrem haver de sortir a fora per guanyar-nos el pa.El motiu de l’emigració era per la dura situació a Andratx: es vivia d’una agricultura molt manual, una ramaderia amb poca empenta i una pesca que no estava per tirar coets:

El per què de s’emigració

Bon dia patró Maciàque hi ha de nou per la Vila,quan he partit hi haviamolta talent i poc pa.

Tenim la sort de tenir un port de mar, que sempre obre perspectives de vida, a on hi havia una fabrica de sabó, que en part s’exportava a diversos països, entre ells Cuba. La gent jove va veure les possibilitats de millora de vida que allà hi havia i començaren a partir.

Abans de l’emigració la societat era molt rígida i tancada, on moltes coses eren considerades tabú i llavors la diversió era molt pueril, si la veim des de la perspectiva actual, en canvi, al jovent l’omplia d’il·lusió. Com a mostra:

Un horabaixa a la tarda,venguent de Banyalbufar,vaig passar per Son Serraltaa demanar foc per fumar.

Allà dins hi vaig trobaruna jove molt vellardai li vaig demanar si en volia vendre o dar,remei d’un caliu de foc.

–Jo no en venc, ni en don tampoc,vos mateix anau-lo a prendre–En vaig prendre un de petit,que no l’havia de menester.

Quan se’n va a missama mare te un gendre,quan se’n va a missali fa pelar patates dins sa païssa.

Que hi fa de plantaun bací a sa finestra,li tiren una pedra i li rompen s’ansa (o tot s’escampa). La vida era molt senzilla, però amb l’emigració es va complicar molt, però això no és el tema d’avui. Avui, bàsicament, farem un homenatge a Cuba i als andritxols que hi anaren, baix la meva perspectiva i, perdonau que m’agafi algunes llicències amb temes lingüístics, quant a la presentació de les gloses i tonades.Inicialment, la forma de fer festa i bulla era molt suau com ara vos ho recitaré de forma breu: Sant Pere el nostre patróde tots es més estimat,que ens ajudi a conrar el blati un bon temps pels pescadors.

L’anada a Cuba va ser com una finestra oberta cap a una evolució de formes, expressions i balls d’aquells temps, cosa que generava que una societat tan tancada com la nostra, s’anàs obrint, a poc a poc, i que amb les gloses i cançons s’empleassin unes expressions molt més falagueres i picants, o més atrevides, que abans. I aquí va ser quan va aparèixer la famosa tonada cubana que, bàsicament, es feia en castellà però que també es feia en mallorquí i, tant es podia fer seriosa, com picant. I a tots els events o festes sortia per mig.I ara aquí va començar a entrar el picant amb les següents gloses:

Sant Pere era un sant molt estimatva morir martiritzat,d’un panxó de faves tendres.

Sant Pere era un sant molt capaç consentí que li aferrassin mosques d’ase,fins a sa mateixa punta des nas.

Amb el temps les gloses començaren a tenir un aire senyorívol:

Por la mañana tempranodespués del café bebido,me paseo por la Habanacon mi cigarro encendido.

Agafaren un cert caire amorós:

Cuando a la Habana llegué,que mis amigos me vieron,todos juntos me dijeroncompadre siéntese usted

Tomaremos un café,fumaremos un tabacoy hablaremos un buen ratode las mulatas que yo sé.

Una glosa picant:

Mulata de Camagüeytu que estas tan amarillade comer plátano verdey chingar por la Manigua.

Una glosa de abundància i progrés:

Cantau, bebeu i feis gloses,fumau vet aquí es caixó,que a bordo de la Unióno estam per aquestes coses.

Conocí a una señoritaque su novio la dejó,y en seis meses no paróde llorar la pobrecita.

Ella decía, ¡ay¡ mamitaque desgraciada nací,no hay consuelo para mi,el mundo ya se me acabaaun recuerdo que anhelabaaquellos besos que perdí.

Yo canto por un desaireque me hizo una mujer,ella me quiso querery luego se arrepintió,y calabaza me dioque es muy mala de comer.

Mare de Déu una tassaque és bona per fer-ne brou,un homo no té consol,quan li donen carabassa.

De sa costa cubaneraJoana Maria te envií a dir,que no m’esperis a mique quan jo tornaré aquí,no tendrà pèl es conillde sa teva lloriguera.

Gloses d’amor i admiració cap a Cuba:

Cuba no quiere favores,de ninguna extraña tierra,en Cuba todo se encierraCuba es un jardín de flores.

En Cuba están los primoresde la esencia más fina.

En Cuba esta la divinala que adora el Camagueyi la raza siboney,que a los cubanos dio vida.

Estima i admiració d’un esponjero:

Tiene mi Cuba queridaun pueblo a orillas del mar,es el que voy a nombrar que nunca mi pecho olvida.

En él comencé mi vida,en él mi primer amor,en él goce del sabor,que aún vive en el alma mía.

Para mi es son cubano,pleno en todo su encantopor esto te quiero tanto,Surgidero de Batabanó.

I a tots els esdeveniments i festes, sortia per mig una de les persones que millor va glosar per Andratx. Va ser en Rafel Ensenyat, Teixidora, que publica-va en el setmanari Andraitx, amb la firma Ja està dit.Andratx no té glosadors,com un altre temps tenia,ni fan es Mes de Mariaper maig, un temps tan ermós.

Aquest poble era ditxósun vall de pau i harmonia,es jovent se divertiai es pobres eren senyors;perquè, amb un velló, o dos,tothom menjava i bevia.

I ara com a final:

Es pregó se va acabants’acaba i no torna enrere,beneït sigui Sant Perei tots es d’aquí davant.

El qui vos ho ha fet enguanyfent romanços no es cap atxa,i com a nom i llinatgese diu MIQUEL ALEMANY

I ara per donar el visca amb humor:

El meu avi va anar a Cubaa bordo del Catalàel millor vaixell de guerrade la flota d’ultramar.

El timoner i el nostre amoi catorze marinerseren nascuts a sa Planeta,part damunt d’Andratx.

Quan el Català,anava a la marels al·lots de sa Planetafeien un cremat,collien guitarrai se posaven a cantar,que visca Sant Pere!que visca Sant Pere!que visca Andratx!

AMEN Andratx, 23 de juny de 2016Miquel Alemany Alemany

Diumenge, 18 de juny

9,00 h XXV Volta a sa Dragonera en piraguaHo organitza: Associació Voltors | Hi col·labora: Ajuntament d’Andratx* Si les condicions meteorològiques no fossin favorables, s’informarà i es realitzarà el diumenge dia 2 de juliol.

Dilluns, 19 de juny

19,00 h Exhibició de gimnàstica rítmicaLloc: Palau Municipal d’Esports | Ho organitza: Club Gimnàstica Rítmica Es Vinyet

9,30 h Sortida en mountain bike Sortida: Piscina Es Vinyet | Ho organitza: Club Ciclista Andratx

Dimarts, 20 de juny

19,00 h Graduació dels alumnes de l’IES Baltasar PorcelLloc: IES Baltasar Porcel

Dimecres, 21 de juny

20,00 h Nit Jove (a partir de 12 anys)Lloc: Piscina Municipal es Vinyet | Ho organitza: Casal de Joves d’Andratx | Hi col·labora: Ajuntament d’Andratx

19,00 h Inici del Torneig de futbol sala Vila d’AndratxLloc: Poliesportiu es Vinyet | Ho organitza i coordina: Racing Club Andratx FS | Hi col·labora: Ajuntament d’Andratx

Sa lluna se és escapçadaentre es sol i ses cabreres,es vicari de Sencelles i es rector de Calvià,se’n varen anar a caçarperderen sa llebre i es cai tot caigué dins s’avenc.

Andratx oli primerenc,oli primerenc, Andratx,va néixer un ase de maigi morí per l’Ascensió.

Estellencs melicotó,tot és gent que l'acompanya,Banyalbufar també guanyade bon vi i de bon giró.

I també de Malvasia,donau-nos dinar que és migdiai ja aclarirem ses raons.

Sa Caseta, és una cançó molt antiga i tal vegada no tengui res a veure amb lo d’avui, més qualque cosa similar hi havia per aquell temps:

Jo tenc una casa nova,molt semblant amb una cova,té un portal en es carrera darrera en té un altrebaix terra tenc sa cambra altai en es sotil es celler.

Tenc es sotil sense bigues,no hi importa que te’n riguis,que te dic sa veritat.Tenc una gerra que vessaes trespol tot d’una peçai es cel ras enrajolat.

Té un hortet a sa carreraamb un jardinet darrera,ja no heu vist res més ermós:sa cisterna està cruiada,sa taulada foradadai per fer foc dos rentadors.

A s’hortet de sa carrera,que per mig i a sa vorera,jo hi tenc uns arbres fruitersque en fan fruita variada,de classe seleccionadai un bon gust especial.

Tenc un prebe que em fa peres,una prunera em fa pomes,un melicotoner albercocs;també tenc una nesplera,que empeltada de murtera,me fa figues bordissot.

Vos convit a sa caseta en que sigui petitetaés digna de visitar,férem una berenadamenjarem pa i sobrassadai camaiot si n’hi ha.

També hi haurà una ensiamadatota plena de tallades,això vos agradarài si algun detall hi falta,tan si és pito, com si és flauta,ja està bé així com està. Boleres d’Andratx, un ball molt alegre per al jovent en aquell temps:

Una glosa de prepotència:

El gallo

El gallo que es fino y canta,y quiere cantar aquí,cantará después de mide lo contrario no canta.

Porqué tengo una gargantaque derrumba el mundo entero,yo soy el gallo más fierolo digo y no me desmando,y no quiero que otro gallocante en mi gallinero.

L’andritxol que anava a Cuba i aprenia a ballar la rumba ja no tornava, i si ho feia venia més pelat que un jonc.

Cubanito

Cubanito soy señorescubanito muy formal,vale más ser cubanitoaunque usted lo tome a mal.

Yo sé bien de un taberneroque trabaja como un mulo,y que abre las botellasapretando mucho el cul…

Cubanito se fue al cieloa pedirle a Dios un duroy San Pedro que lo vio,lo mando a tomar por cul…

Ara posarem una relació de gloses d’amor i desamor:

A cantar a una niñayo la enseñaba,y a cada nota un besoella me daba.

Aprendió tanto,aprendió tanto,aprendió muchas cosas,menos de canto.

Nombres de cada estrellasaber queríay a cada nombre un besoella pedía.

¡Que noche aquella,que noche aquella!que pude dar mil nombresa cada estrella.

Ya se acabo la noche llego la aurora,la pobrecita niñase quedo sola.

Y ella decía,y ella decía,porqué no habrán estrellastambién de DIA.

Carabassa de l’Havanaque diuen que és sa millor,jo des de Batabanó,te n’envií una tallada.no és que jo la hagi provadaperò n’he sentit s’olor.

Ja no veuen mariners,venir de Cuba com antes,a gastar-se en bullanguestot quant guanyaven... i més.

Vos dic, que no és lo mateix,ses coses han canviades,he conegut ses avellaneses tirar-les pes carrers;i a sis cèntims es forners,passejar ses ensaïmades.

He vist confits com magranes,molta de gent comprar-losper llavonses tirar-los, pes carnaval, a grapades.

He coneguda sa Coma plena de gent com la vila,i he vist... que pareix mentidafer ball a Can Teixidora,Can Batleta i Can Simona;i tot tres es mateix dia.

Per Sant Agustí, he tastat,ses ensaïmades d’en Saca,quan sa madona era guapai es Cós molt més envirmat.

Mig poble he vist disfressat,fent bulla amb sa Mula Blanca,serenates fins a s'auba;festes que avui no en feim cap,com eren Pancaritat,es Dos d’Agost i Sant Jaume.

Repetesc, no és lo mateix record a ses sementeres,treure un bon pes ses gavelles,es hiverns plovia més;feien ametles, es ametlersi olives, ses oliveres.

Ja està dit [pseudònim de Rafel Ensenyat, Teixidora]

En Miquel es Badaluc era una persona molt peculiar a Andratx que vivia per devers sa Coma Freda. Quan als anys 50 va venir la Mare de Déu a Andratx, va compondre una cançó i amb la seva guitarra donava la pallis-sa a tots els veïnats i coneguts. D’aquí sortiren uns quantes gloses que feren les delícies de tothom:

La Mare de Déu de Llucper devers es pont d’Estellencs,va posar s’orella en terraper escoltar sa guitarra,d’en Miquel es Badaluc.

La Mare de Déu de Llucva esclatar d’alegria,en veure com la rebiaen Miquel es Badaluc.

Arribam a prop dels seixanta, es va acabar l’emigració i amb el turisme va començar una relaxació de formes i costums, comença-ren les sales de festes i les discoteques. A partir d’aquí, la festa i la bulla varen anar canviant totalment fent-se més intensa i lliure però “bona”… i fins ara.

Bon vespre a tothom,

Pens que d’una forma inesperada, el senyor Batle i els components del consistori m’han donat la possibilitat de presentar enguany el Pregó de Festes. I he pensat dedicar-lo a la festa i a la bulla del poble d'Andratx, del període que va des del 1850 –començament de l’emigració a Cuba– fins el 1950 llargs, en què el turisme canvià la forma de vida i, a partir d’aquest moment, no vàrem haver de sortir a fora per guanyar-nos el pa.El motiu de l’emigració era per la dura situació a Andratx: es vivia d’una agricultura molt manual, una ramaderia amb poca empenta i una pesca que no estava per tirar coets:

El per què de s’emigració

Bon dia patró Maciàque hi ha de nou per la Vila,quan he partit hi haviamolta talent i poc pa.

Tenim la sort de tenir un port de mar, que sempre obre perspectives de vida, a on hi havia una fabrica de sabó, que en part s’exportava a diversos països, entre ells Cuba. La gent jove va veure les possibilitats de millora de vida que allà hi havia i començaren a partir.

Abans de l’emigració la societat era molt rígida i tancada, on moltes coses eren considerades tabú i llavors la diversió era molt pueril, si la veim des de la perspectiva actual, en canvi, al jovent l’omplia d’il·lusió. Com a mostra:

Un horabaixa a la tarda,venguent de Banyalbufar,vaig passar per Son Serraltaa demanar foc per fumar.

Allà dins hi vaig trobaruna jove molt vellardai li vaig demanar si en volia vendre o dar,remei d’un caliu de foc.

–Jo no en venc, ni en don tampoc,vos mateix anau-lo a prendre–En vaig prendre un de petit,que no l’havia de menester.

Quan se’n va a missama mare te un gendre,quan se’n va a missali fa pelar patates dins sa païssa.

Que hi fa de plantaun bací a sa finestra,li tiren una pedra i li rompen s’ansa (o tot s’escampa). La vida era molt senzilla, però amb l’emigració es va complicar molt, però això no és el tema d’avui. Avui, bàsicament, farem un homenatge a Cuba i als andritxols que hi anaren, baix la meva perspectiva i, perdonau que m’agafi algunes llicències amb temes lingüístics, quant a la presentació de les gloses i tonades.Inicialment, la forma de fer festa i bulla era molt suau com ara vos ho recitaré de forma breu: Sant Pere el nostre patróde tots es més estimat,que ens ajudi a conrar el blati un bon temps pels pescadors.

L’anada a Cuba va ser com una finestra oberta cap a una evolució de formes, expressions i balls d’aquells temps, cosa que generava que una societat tan tancada com la nostra, s’anàs obrint, a poc a poc, i que amb les gloses i cançons s’empleassin unes expressions molt més falagueres i picants, o més atrevides, que abans. I aquí va ser quan va aparèixer la famosa tonada cubana que, bàsicament, es feia en castellà però que també es feia en mallorquí i, tant es podia fer seriosa, com picant. I a tots els events o festes sortia per mig.I ara aquí va començar a entrar el picant amb les següents gloses:

Sant Pere era un sant molt estimatva morir martiritzat,d’un panxó de faves tendres.

Sant Pere era un sant molt capaç consentí que li aferrassin mosques d’ase,fins a sa mateixa punta des nas.

Amb el temps les gloses començaren a tenir un aire senyorívol:

Por la mañana tempranodespués del café bebido,me paseo por la Habanacon mi cigarro encendido.

Agafaren un cert caire amorós:

Cuando a la Habana llegué,que mis amigos me vieron,todos juntos me dijeroncompadre siéntese usted

Tomaremos un café,fumaremos un tabacoy hablaremos un buen ratode las mulatas que yo sé.

Una glosa picant:

Mulata de Camagüeytu que estas tan amarillade comer plátano verdey chingar por la Manigua.

Una glosa de abundància i progrés:

Cantau, bebeu i feis gloses,fumau vet aquí es caixó,que a bordo de la Unióno estam per aquestes coses.

Conocí a una señoritaque su novio la dejó,y en seis meses no paróde llorar la pobrecita.

Ella decía, ¡ay¡ mamitaque desgraciada nací,no hay consuelo para mi,el mundo ya se me acabaaun recuerdo que anhelabaaquellos besos que perdí.

Yo canto por un desaireque me hizo una mujer,ella me quiso querery luego se arrepintió,y calabaza me dioque es muy mala de comer.

Mare de Déu una tassaque és bona per fer-ne brou,un homo no té consol,quan li donen carabassa.

De sa costa cubaneraJoana Maria te envií a dir,que no m’esperis a mique quan jo tornaré aquí,no tendrà pèl es conillde sa teva lloriguera.

Gloses d’amor i admiració cap a Cuba:

Cuba no quiere favores,de ninguna extraña tierra,en Cuba todo se encierraCuba es un jardín de flores.

En Cuba están los primoresde la esencia más fina.

En Cuba esta la divinala que adora el Camagueyi la raza siboney,que a los cubanos dio vida.

Estima i admiració d’un esponjero:

Tiene mi Cuba queridaun pueblo a orillas del mar,es el que voy a nombrar que nunca mi pecho olvida.

En él comencé mi vida,en él mi primer amor,en él goce del sabor,que aún vive en el alma mía.

Para mi es son cubano,pleno en todo su encantopor esto te quiero tanto,Surgidero de Batabanó.

I a tots els esdeveniments i festes, sortia per mig una de les persones que millor va glosar per Andratx. Va ser en Rafel Ensenyat, Teixidora, que publica-va en el setmanari Andraitx, amb la firma Ja està dit.Andratx no té glosadors,com un altre temps tenia,ni fan es Mes de Mariaper maig, un temps tan ermós.

Aquest poble era ditxósun vall de pau i harmonia,es jovent se divertiai es pobres eren senyors;perquè, amb un velló, o dos,tothom menjava i bevia.

I ara com a final:

Es pregó se va acabants’acaba i no torna enrere,beneït sigui Sant Perei tots es d’aquí davant.

El qui vos ho ha fet enguanyfent romanços no es cap atxa,i com a nom i llinatgese diu MIQUEL ALEMANY

I ara per donar el visca amb humor:

El meu avi va anar a Cubaa bordo del Catalàel millor vaixell de guerrade la flota d’ultramar.

El timoner i el nostre amoi catorze marinerseren nascuts a sa Planeta,part damunt d’Andratx.

Quan el Català,anava a la marels al·lots de sa Planetafeien un cremat,collien guitarrai se posaven a cantar,que visca Sant Pere!que visca Sant Pere!que visca Andratx!

AMEN Andratx, 23 de juny de 2016Miquel Alemany Alemany

Dijous, 22 de juny

10,00 h Festa aquàtica (fins a 12 anys)Lloc: Piscina Municipal es Vinyet | Horari: de 10 h a 13 h | Ho organitza: Ajuntament d’Andratx

Divendres, 23 de juny

10,00 h Festa infantil (de 3 a 14 anys)Lloc: Plaça d’Espanya | Horari: de 10 h a 13,30 h | Ho organitza: Ajuntament d’Andratx

18,00 h Mercat de Camp de MarLloc: Carrer des Torrent | Horari: de 18 h a 24 h

20,00 h Torneig de dards 501 individualLloc: Bar Balear | Hi col·labora: Ajuntament d’Andratx

21,00 h Penjada de banderetesA càrrec de les penyes del poble

19,00 h Acte de donació de premsa periòdica d’Andratx · Col·lecció completa de: El Pueblo. Periódico independiente (1923-1932),

per gentilesa de Francesc Vicens.· Exemplars de: Andraitx, Ecos de S'Arracó i La voz arraconense (decenni 1920), per gentilesa de Joan Franch.

· Conferència: «Cent anys de premsa periòdica a Andratx (1912-2012)». A càrrec de Juan Miguel Álvarez i Mateu Ramon, bibliotecaris

Lloc: Biblioteca Municipal d’Andratx Jaume Bover

20,00 h Torneig de dards 301 double in double outLloc: Bar Olímpic | Hi col·labora: Ajuntament d’Andratx

Sa lluna se és escapçadaentre es sol i ses cabreres,es vicari de Sencelles i es rector de Calvià,se’n varen anar a caçarperderen sa llebre i es cai tot caigué dins s’avenc.

Andratx oli primerenc,oli primerenc, Andratx,va néixer un ase de maigi morí per l’Ascensió.

Estellencs melicotó,tot és gent que l'acompanya,Banyalbufar també guanyade bon vi i de bon giró.

I també de Malvasia,donau-nos dinar que és migdiai ja aclarirem ses raons.

Sa Caseta, és una cançó molt antiga i tal vegada no tengui res a veure amb lo d’avui, més qualque cosa similar hi havia per aquell temps:

Jo tenc una casa nova,molt semblant amb una cova,té un portal en es carrera darrera en té un altrebaix terra tenc sa cambra altai en es sotil es celler.

Tenc es sotil sense bigues,no hi importa que te’n riguis,que te dic sa veritat.Tenc una gerra que vessaes trespol tot d’una peçai es cel ras enrajolat.

Té un hortet a sa carreraamb un jardinet darrera,ja no heu vist res més ermós:sa cisterna està cruiada,sa taulada foradadai per fer foc dos rentadors.

A s’hortet de sa carrera,que per mig i a sa vorera,jo hi tenc uns arbres fruitersque en fan fruita variada,de classe seleccionadai un bon gust especial.

Tenc un prebe que em fa peres,una prunera em fa pomes,un melicotoner albercocs;també tenc una nesplera,que empeltada de murtera,me fa figues bordissot.

Vos convit a sa caseta en que sigui petitetaés digna de visitar,férem una berenadamenjarem pa i sobrassadai camaiot si n’hi ha.

També hi haurà una ensiamadatota plena de tallades,això vos agradarài si algun detall hi falta,tan si és pito, com si és flauta,ja està bé així com està. Boleres d’Andratx, un ball molt alegre per al jovent en aquell temps:

Una glosa de prepotència:

El gallo

El gallo que es fino y canta,y quiere cantar aquí,cantará después de mide lo contrario no canta.

Porqué tengo una gargantaque derrumba el mundo entero,yo soy el gallo más fierolo digo y no me desmando,y no quiero que otro gallocante en mi gallinero.

L’andritxol que anava a Cuba i aprenia a ballar la rumba ja no tornava, i si ho feia venia més pelat que un jonc.

Cubanito

Cubanito soy señorescubanito muy formal,vale más ser cubanitoaunque usted lo tome a mal.

Yo sé bien de un taberneroque trabaja como un mulo,y que abre las botellasapretando mucho el cul…

Cubanito se fue al cieloa pedirle a Dios un duroy San Pedro que lo vio,lo mando a tomar por cul…

Ara posarem una relació de gloses d’amor i desamor:

A cantar a una niñayo la enseñaba,y a cada nota un besoella me daba.

Aprendió tanto,aprendió tanto,aprendió muchas cosas,menos de canto.

Nombres de cada estrellasaber queríay a cada nombre un besoella pedía.

¡Que noche aquella,que noche aquella!que pude dar mil nombresa cada estrella.

Ya se acabo la noche llego la aurora,la pobrecita niñase quedo sola.

Y ella decía,y ella decía,porqué no habrán estrellastambién de DIA.

Carabassa de l’Havanaque diuen que és sa millor,jo des de Batabanó,te n’envií una tallada.no és que jo la hagi provadaperò n’he sentit s’olor.

Ja no veuen mariners,venir de Cuba com antes,a gastar-se en bullanguestot quant guanyaven... i més.

Vos dic, que no és lo mateix,ses coses han canviades,he conegut ses avellaneses tirar-les pes carrers;i a sis cèntims es forners,passejar ses ensaïmades.

He vist confits com magranes,molta de gent comprar-losper llavonses tirar-los, pes carnaval, a grapades.

He coneguda sa Coma plena de gent com la vila,i he vist... que pareix mentidafer ball a Can Teixidora,Can Batleta i Can Simona;i tot tres es mateix dia.

Per Sant Agustí, he tastat,ses ensaïmades d’en Saca,quan sa madona era guapai es Cós molt més envirmat.

Mig poble he vist disfressat,fent bulla amb sa Mula Blanca,serenates fins a s'auba;festes que avui no en feim cap,com eren Pancaritat,es Dos d’Agost i Sant Jaume.

Repetesc, no és lo mateix record a ses sementeres,treure un bon pes ses gavelles,es hiverns plovia més;feien ametles, es ametlersi olives, ses oliveres.

Ja està dit [pseudònim de Rafel Ensenyat, Teixidora]

En Miquel es Badaluc era una persona molt peculiar a Andratx que vivia per devers sa Coma Freda. Quan als anys 50 va venir la Mare de Déu a Andratx, va compondre una cançó i amb la seva guitarra donava la pallis-sa a tots els veïnats i coneguts. D’aquí sortiren uns quantes gloses que feren les delícies de tothom:

La Mare de Déu de Llucper devers es pont d’Estellencs,va posar s’orella en terraper escoltar sa guitarra,d’en Miquel es Badaluc.

La Mare de Déu de Llucva esclatar d’alegria,en veure com la rebiaen Miquel es Badaluc.

Arribam a prop dels seixanta, es va acabar l’emigració i amb el turisme va començar una relaxació de formes i costums, comença-ren les sales de festes i les discoteques. A partir d’aquí, la festa i la bulla varen anar canviant totalment fent-se més intensa i lliure però “bona”… i fins ara.

Bon vespre a tothom,

Pens que d’una forma inesperada, el senyor Batle i els components del consistori m’han donat la possibilitat de presentar enguany el Pregó de Festes. I he pensat dedicar-lo a la festa i a la bulla del poble d'Andratx, del període que va des del 1850 –començament de l’emigració a Cuba– fins el 1950 llargs, en què el turisme canvià la forma de vida i, a partir d’aquest moment, no vàrem haver de sortir a fora per guanyar-nos el pa.El motiu de l’emigració era per la dura situació a Andratx: es vivia d’una agricultura molt manual, una ramaderia amb poca empenta i una pesca que no estava per tirar coets:

El per què de s’emigració

Bon dia patró Maciàque hi ha de nou per la Vila,quan he partit hi haviamolta talent i poc pa.

Tenim la sort de tenir un port de mar, que sempre obre perspectives de vida, a on hi havia una fabrica de sabó, que en part s’exportava a diversos països, entre ells Cuba. La gent jove va veure les possibilitats de millora de vida que allà hi havia i començaren a partir.

Abans de l’emigració la societat era molt rígida i tancada, on moltes coses eren considerades tabú i llavors la diversió era molt pueril, si la veim des de la perspectiva actual, en canvi, al jovent l’omplia d’il·lusió. Com a mostra:

Un horabaixa a la tarda,venguent de Banyalbufar,vaig passar per Son Serraltaa demanar foc per fumar.

Allà dins hi vaig trobaruna jove molt vellardai li vaig demanar si en volia vendre o dar,remei d’un caliu de foc.

–Jo no en venc, ni en don tampoc,vos mateix anau-lo a prendre–En vaig prendre un de petit,que no l’havia de menester.

Quan se’n va a missama mare te un gendre,quan se’n va a missali fa pelar patates dins sa païssa.

Que hi fa de plantaun bací a sa finestra,li tiren una pedra i li rompen s’ansa (o tot s’escampa). La vida era molt senzilla, però amb l’emigració es va complicar molt, però això no és el tema d’avui. Avui, bàsicament, farem un homenatge a Cuba i als andritxols que hi anaren, baix la meva perspectiva i, perdonau que m’agafi algunes llicències amb temes lingüístics, quant a la presentació de les gloses i tonades.Inicialment, la forma de fer festa i bulla era molt suau com ara vos ho recitaré de forma breu: Sant Pere el nostre patróde tots es més estimat,que ens ajudi a conrar el blati un bon temps pels pescadors.

L’anada a Cuba va ser com una finestra oberta cap a una evolució de formes, expressions i balls d’aquells temps, cosa que generava que una societat tan tancada com la nostra, s’anàs obrint, a poc a poc, i que amb les gloses i cançons s’empleassin unes expressions molt més falagueres i picants, o més atrevides, que abans. I aquí va ser quan va aparèixer la famosa tonada cubana que, bàsicament, es feia en castellà però que també es feia en mallorquí i, tant es podia fer seriosa, com picant. I a tots els events o festes sortia per mig.I ara aquí va començar a entrar el picant amb les següents gloses:

Sant Pere era un sant molt estimatva morir martiritzat,d’un panxó de faves tendres.

Sant Pere era un sant molt capaç consentí que li aferrassin mosques d’ase,fins a sa mateixa punta des nas.

Amb el temps les gloses començaren a tenir un aire senyorívol:

Por la mañana tempranodespués del café bebido,me paseo por la Habanacon mi cigarro encendido.

Agafaren un cert caire amorós:

Cuando a la Habana llegué,que mis amigos me vieron,todos juntos me dijeroncompadre siéntese usted

Tomaremos un café,fumaremos un tabacoy hablaremos un buen ratode las mulatas que yo sé.

Una glosa picant:

Mulata de Camagüeytu que estas tan amarillade comer plátano verdey chingar por la Manigua.

Una glosa de abundància i progrés:

Cantau, bebeu i feis gloses,fumau vet aquí es caixó,que a bordo de la Unióno estam per aquestes coses.

Conocí a una señoritaque su novio la dejó,y en seis meses no paróde llorar la pobrecita.

Ella decía, ¡ay¡ mamitaque desgraciada nací,no hay consuelo para mi,el mundo ya se me acabaaun recuerdo que anhelabaaquellos besos que perdí.

Yo canto por un desaireque me hizo una mujer,ella me quiso querery luego se arrepintió,y calabaza me dioque es muy mala de comer.

Mare de Déu una tassaque és bona per fer-ne brou,un homo no té consol,quan li donen carabassa.

De sa costa cubaneraJoana Maria te envií a dir,que no m’esperis a mique quan jo tornaré aquí,no tendrà pèl es conillde sa teva lloriguera.

Gloses d’amor i admiració cap a Cuba:

Cuba no quiere favores,de ninguna extraña tierra,en Cuba todo se encierraCuba es un jardín de flores.

En Cuba están los primoresde la esencia más fina.

En Cuba esta la divinala que adora el Camagueyi la raza siboney,que a los cubanos dio vida.

Estima i admiració d’un esponjero:

Tiene mi Cuba queridaun pueblo a orillas del mar,es el que voy a nombrar que nunca mi pecho olvida.

En él comencé mi vida,en él mi primer amor,en él goce del sabor,que aún vive en el alma mía.

Para mi es son cubano,pleno en todo su encantopor esto te quiero tanto,Surgidero de Batabanó.

I a tots els esdeveniments i festes, sortia per mig una de les persones que millor va glosar per Andratx. Va ser en Rafel Ensenyat, Teixidora, que publica-va en el setmanari Andraitx, amb la firma Ja està dit.Andratx no té glosadors,com un altre temps tenia,ni fan es Mes de Mariaper maig, un temps tan ermós.

Aquest poble era ditxósun vall de pau i harmonia,es jovent se divertiai es pobres eren senyors;perquè, amb un velló, o dos,tothom menjava i bevia.

I ara com a final:

Es pregó se va acabants’acaba i no torna enrere,beneït sigui Sant Perei tots es d’aquí davant.

El qui vos ho ha fet enguanyfent romanços no es cap atxa,i com a nom i llinatgese diu MIQUEL ALEMANY

I ara per donar el visca amb humor:

El meu avi va anar a Cubaa bordo del Catalàel millor vaixell de guerrade la flota d’ultramar.

El timoner i el nostre amoi catorze marinerseren nascuts a sa Planeta,part damunt d’Andratx.

Quan el Català,anava a la marels al·lots de sa Planetafeien un cremat,collien guitarrai se posaven a cantar,que visca Sant Pere!que visca Sant Pere!que visca Andratx!

AMEN Andratx, 23 de juny de 2016Miquel Alemany Alemany

Dissabte, 24 de juny

12,00 h II Cursa de carretonsInici: Camí de sa Rectoria a Avinguda Joan Carles I | Entrenaments: de 12 h a 14 h | Cursa: de 16 h a 20 h | Ho organitza: Ajuntament d’Andratx | Hi col·laboren: les penyes del poble

21,00 h Sopar final de temporada del Club Esportiu AndratxLloc: Camp de futbol Sa Plana | Venda de tiquets: Camp de futbol sa Plana

Diumenge, 25 de juny

9,00 h XIII Exhibició de cans de mostraLloc: s’Evangèlica | Ho organitza: Societat sa Coma Calenta | Hi col·labora: Ajuntament d’Andratx

9,00 h Torneig de petancaLloc: Pistes de petanca del carrer de Son Lluís | Ho organitza: CP Atlético Andratx

18,00 h XVII Milla urbana d’AndratxLloc: Passeig de Son Mas | Ho organitza i coordina: Club Atletisme Andratx | Hi col·labora: Ajuntament d’Andratx

Sa lluna se és escapçadaentre es sol i ses cabreres,es vicari de Sencelles i es rector de Calvià,se’n varen anar a caçarperderen sa llebre i es cai tot caigué dins s’avenc.

Andratx oli primerenc,oli primerenc, Andratx,va néixer un ase de maigi morí per l’Ascensió.

Estellencs melicotó,tot és gent que l'acompanya,Banyalbufar també guanyade bon vi i de bon giró.

I també de Malvasia,donau-nos dinar que és migdiai ja aclarirem ses raons.

Sa Caseta, és una cançó molt antiga i tal vegada no tengui res a veure amb lo d’avui, més qualque cosa similar hi havia per aquell temps:

Jo tenc una casa nova,molt semblant amb una cova,té un portal en es carrera darrera en té un altrebaix terra tenc sa cambra altai en es sotil es celler.

Tenc es sotil sense bigues,no hi importa que te’n riguis,que te dic sa veritat.Tenc una gerra que vessaes trespol tot d’una peçai es cel ras enrajolat.

Té un hortet a sa carreraamb un jardinet darrera,ja no heu vist res més ermós:sa cisterna està cruiada,sa taulada foradadai per fer foc dos rentadors.

A s’hortet de sa carrera,que per mig i a sa vorera,jo hi tenc uns arbres fruitersque en fan fruita variada,de classe seleccionadai un bon gust especial.

Tenc un prebe que em fa peres,una prunera em fa pomes,un melicotoner albercocs;també tenc una nesplera,que empeltada de murtera,me fa figues bordissot.

Vos convit a sa caseta en que sigui petitetaés digna de visitar,férem una berenadamenjarem pa i sobrassadai camaiot si n’hi ha.

També hi haurà una ensiamadatota plena de tallades,això vos agradarài si algun detall hi falta,tan si és pito, com si és flauta,ja està bé així com està. Boleres d’Andratx, un ball molt alegre per al jovent en aquell temps:

Una glosa de prepotència:

El gallo

El gallo que es fino y canta,y quiere cantar aquí,cantará después de mide lo contrario no canta.

Porqué tengo una gargantaque derrumba el mundo entero,yo soy el gallo más fierolo digo y no me desmando,y no quiero que otro gallocante en mi gallinero.

L’andritxol que anava a Cuba i aprenia a ballar la rumba ja no tornava, i si ho feia venia més pelat que un jonc.

Cubanito

Cubanito soy señorescubanito muy formal,vale más ser cubanitoaunque usted lo tome a mal.

Yo sé bien de un taberneroque trabaja como un mulo,y que abre las botellasapretando mucho el cul…

Cubanito se fue al cieloa pedirle a Dios un duroy San Pedro que lo vio,lo mando a tomar por cul…

Ara posarem una relació de gloses d’amor i desamor:

A cantar a una niñayo la enseñaba,y a cada nota un besoella me daba.

Aprendió tanto,aprendió tanto,aprendió muchas cosas,menos de canto.

Nombres de cada estrellasaber queríay a cada nombre un besoella pedía.

¡Que noche aquella,que noche aquella!que pude dar mil nombresa cada estrella.

Ya se acabo la noche llego la aurora,la pobrecita niñase quedo sola.

Y ella decía,y ella decía,porqué no habrán estrellastambién de DIA.

Carabassa de l’Havanaque diuen que és sa millor,jo des de Batabanó,te n’envií una tallada.no és que jo la hagi provadaperò n’he sentit s’olor.

Ja no veuen mariners,venir de Cuba com antes,a gastar-se en bullanguestot quant guanyaven... i més.

Vos dic, que no és lo mateix,ses coses han canviades,he conegut ses avellaneses tirar-les pes carrers;i a sis cèntims es forners,passejar ses ensaïmades.

He vist confits com magranes,molta de gent comprar-losper llavonses tirar-los, pes carnaval, a grapades.

He coneguda sa Coma plena de gent com la vila,i he vist... que pareix mentidafer ball a Can Teixidora,Can Batleta i Can Simona;i tot tres es mateix dia.

Per Sant Agustí, he tastat,ses ensaïmades d’en Saca,quan sa madona era guapai es Cós molt més envirmat.

Mig poble he vist disfressat,fent bulla amb sa Mula Blanca,serenates fins a s'auba;festes que avui no en feim cap,com eren Pancaritat,es Dos d’Agost i Sant Jaume.

Repetesc, no és lo mateix record a ses sementeres,treure un bon pes ses gavelles,es hiverns plovia més;feien ametles, es ametlersi olives, ses oliveres.

Ja està dit [pseudònim de Rafel Ensenyat, Teixidora]

En Miquel es Badaluc era una persona molt peculiar a Andratx que vivia per devers sa Coma Freda. Quan als anys 50 va venir la Mare de Déu a Andratx, va compondre una cançó i amb la seva guitarra donava la pallis-sa a tots els veïnats i coneguts. D’aquí sortiren uns quantes gloses que feren les delícies de tothom:

La Mare de Déu de Llucper devers es pont d’Estellencs,va posar s’orella en terraper escoltar sa guitarra,d’en Miquel es Badaluc.

La Mare de Déu de Llucva esclatar d’alegria,en veure com la rebiaen Miquel es Badaluc.

Arribam a prop dels seixanta, es va acabar l’emigració i amb el turisme va començar una relaxació de formes i costums, comença-ren les sales de festes i les discoteques. A partir d’aquí, la festa i la bulla varen anar canviant totalment fent-se més intensa i lliure però “bona”… i fins ara.

Bon vespre a tothom,

Pens que d’una forma inesperada, el senyor Batle i els components del consistori m’han donat la possibilitat de presentar enguany el Pregó de Festes. I he pensat dedicar-lo a la festa i a la bulla del poble d'Andratx, del període que va des del 1850 –començament de l’emigració a Cuba– fins el 1950 llargs, en què el turisme canvià la forma de vida i, a partir d’aquest moment, no vàrem haver de sortir a fora per guanyar-nos el pa.El motiu de l’emigració era per la dura situació a Andratx: es vivia d’una agricultura molt manual, una ramaderia amb poca empenta i una pesca que no estava per tirar coets:

El per què de s’emigració

Bon dia patró Maciàque hi ha de nou per la Vila,quan he partit hi haviamolta talent i poc pa.

Tenim la sort de tenir un port de mar, que sempre obre perspectives de vida, a on hi havia una fabrica de sabó, que en part s’exportava a diversos països, entre ells Cuba. La gent jove va veure les possibilitats de millora de vida que allà hi havia i començaren a partir.

Abans de l’emigració la societat era molt rígida i tancada, on moltes coses eren considerades tabú i llavors la diversió era molt pueril, si la veim des de la perspectiva actual, en canvi, al jovent l’omplia d’il·lusió. Com a mostra:

Un horabaixa a la tarda,venguent de Banyalbufar,vaig passar per Son Serraltaa demanar foc per fumar.

Allà dins hi vaig trobaruna jove molt vellardai li vaig demanar si en volia vendre o dar,remei d’un caliu de foc.

–Jo no en venc, ni en don tampoc,vos mateix anau-lo a prendre–En vaig prendre un de petit,que no l’havia de menester.

Quan se’n va a missama mare te un gendre,quan se’n va a missali fa pelar patates dins sa païssa.

Que hi fa de plantaun bací a sa finestra,li tiren una pedra i li rompen s’ansa (o tot s’escampa). La vida era molt senzilla, però amb l’emigració es va complicar molt, però això no és el tema d’avui. Avui, bàsicament, farem un homenatge a Cuba i als andritxols que hi anaren, baix la meva perspectiva i, perdonau que m’agafi algunes llicències amb temes lingüístics, quant a la presentació de les gloses i tonades.Inicialment, la forma de fer festa i bulla era molt suau com ara vos ho recitaré de forma breu: Sant Pere el nostre patróde tots es més estimat,que ens ajudi a conrar el blati un bon temps pels pescadors.

L’anada a Cuba va ser com una finestra oberta cap a una evolució de formes, expressions i balls d’aquells temps, cosa que generava que una societat tan tancada com la nostra, s’anàs obrint, a poc a poc, i que amb les gloses i cançons s’empleassin unes expressions molt més falagueres i picants, o més atrevides, que abans. I aquí va ser quan va aparèixer la famosa tonada cubana que, bàsicament, es feia en castellà però que també es feia en mallorquí i, tant es podia fer seriosa, com picant. I a tots els events o festes sortia per mig.I ara aquí va començar a entrar el picant amb les següents gloses:

Sant Pere era un sant molt estimatva morir martiritzat,d’un panxó de faves tendres.

Sant Pere era un sant molt capaç consentí que li aferrassin mosques d’ase,fins a sa mateixa punta des nas.

Amb el temps les gloses començaren a tenir un aire senyorívol:

Por la mañana tempranodespués del café bebido,me paseo por la Habanacon mi cigarro encendido.

Agafaren un cert caire amorós:

Cuando a la Habana llegué,que mis amigos me vieron,todos juntos me dijeroncompadre siéntese usted

Tomaremos un café,fumaremos un tabacoy hablaremos un buen ratode las mulatas que yo sé.

Una glosa picant:

Mulata de Camagüeytu que estas tan amarillade comer plátano verdey chingar por la Manigua.

Una glosa de abundància i progrés:

Cantau, bebeu i feis gloses,fumau vet aquí es caixó,que a bordo de la Unióno estam per aquestes coses.

Conocí a una señoritaque su novio la dejó,y en seis meses no paróde llorar la pobrecita.

Ella decía, ¡ay¡ mamitaque desgraciada nací,no hay consuelo para mi,el mundo ya se me acabaaun recuerdo que anhelabaaquellos besos que perdí.

Yo canto por un desaireque me hizo una mujer,ella me quiso querery luego se arrepintió,y calabaza me dioque es muy mala de comer.

Mare de Déu una tassaque és bona per fer-ne brou,un homo no té consol,quan li donen carabassa.

De sa costa cubaneraJoana Maria te envií a dir,que no m’esperis a mique quan jo tornaré aquí,no tendrà pèl es conillde sa teva lloriguera.

Gloses d’amor i admiració cap a Cuba:

Cuba no quiere favores,de ninguna extraña tierra,en Cuba todo se encierraCuba es un jardín de flores.

En Cuba están los primoresde la esencia más fina.

En Cuba esta la divinala que adora el Camagueyi la raza siboney,que a los cubanos dio vida.

Estima i admiració d’un esponjero:

Tiene mi Cuba queridaun pueblo a orillas del mar,es el que voy a nombrar que nunca mi pecho olvida.

En él comencé mi vida,en él mi primer amor,en él goce del sabor,que aún vive en el alma mía.

Para mi es son cubano,pleno en todo su encantopor esto te quiero tanto,Surgidero de Batabanó.

I a tots els esdeveniments i festes, sortia per mig una de les persones que millor va glosar per Andratx. Va ser en Rafel Ensenyat, Teixidora, que publica-va en el setmanari Andraitx, amb la firma Ja està dit.Andratx no té glosadors,com un altre temps tenia,ni fan es Mes de Mariaper maig, un temps tan ermós.

Aquest poble era ditxósun vall de pau i harmonia,es jovent se divertiai es pobres eren senyors;perquè, amb un velló, o dos,tothom menjava i bevia.

I ara com a final:

Es pregó se va acabants’acaba i no torna enrere,beneït sigui Sant Perei tots es d’aquí davant.

El qui vos ho ha fet enguanyfent romanços no es cap atxa,i com a nom i llinatgese diu MIQUEL ALEMANY

I ara per donar el visca amb humor:

El meu avi va anar a Cubaa bordo del Catalàel millor vaixell de guerrade la flota d’ultramar.

El timoner i el nostre amoi catorze marinerseren nascuts a sa Planeta,part damunt d’Andratx.

Quan el Català,anava a la marels al·lots de sa Planetafeien un cremat,collien guitarrai se posaven a cantar,que visca Sant Pere!que visca Sant Pere!que visca Andratx!

AMEN Andratx, 23 de juny de 2016Miquel Alemany Alemany

Dilluns, 26 de juny

18,00 h Exhibició de natació sincronitzada AndratxLloc: Palau Municipal d’Esports | Ho organitza: Club Sincro Andratx | Hi col·labora: Ajuntament d’Andratx

Dimarts, 27 de juny

16,00 h III Torneig de tenis taulaLloc: Gimnàs de l’IES Baltasar Porcel | Ho organitza: ATT (Andratx Tenis Taula) | Hi col·labora: Ajuntament d’Andratx

21,00 h Truc a Plaça Bar BalearLloc: Plaça d’Espanya | Ho organitza: Ajuntament d’Andratx

22,00 h Gala d’esportistes destacats 2017Lloc: Plaça d’Espanya

21,00 h Truc a Plaça Bar BalearLloc: Plaça d’Espanya | Ho organitza: Ajuntament d’Andratx

21,30 h Cinema per a infantsLloc: Plaça d’Espanya

Sa lluna se és escapçadaentre es sol i ses cabreres,es vicari de Sencelles i es rector de Calvià,se’n varen anar a caçarperderen sa llebre i es cai tot caigué dins s’avenc.

Andratx oli primerenc,oli primerenc, Andratx,va néixer un ase de maigi morí per l’Ascensió.

Estellencs melicotó,tot és gent que l'acompanya,Banyalbufar també guanyade bon vi i de bon giró.

I també de Malvasia,donau-nos dinar que és migdiai ja aclarirem ses raons.

Sa Caseta, és una cançó molt antiga i tal vegada no tengui res a veure amb lo d’avui, més qualque cosa similar hi havia per aquell temps:

Jo tenc una casa nova,molt semblant amb una cova,té un portal en es carrera darrera en té un altrebaix terra tenc sa cambra altai en es sotil es celler.

Tenc es sotil sense bigues,no hi importa que te’n riguis,que te dic sa veritat.Tenc una gerra que vessaes trespol tot d’una peçai es cel ras enrajolat.

Té un hortet a sa carreraamb un jardinet darrera,ja no heu vist res més ermós:sa cisterna està cruiada,sa taulada foradadai per fer foc dos rentadors.

A s’hortet de sa carrera,que per mig i a sa vorera,jo hi tenc uns arbres fruitersque en fan fruita variada,de classe seleccionadai un bon gust especial.

Tenc un prebe que em fa peres,una prunera em fa pomes,un melicotoner albercocs;també tenc una nesplera,que empeltada de murtera,me fa figues bordissot.

Vos convit a sa caseta en que sigui petitetaés digna de visitar,férem una berenadamenjarem pa i sobrassadai camaiot si n’hi ha.

També hi haurà una ensiamadatota plena de tallades,això vos agradarài si algun detall hi falta,tan si és pito, com si és flauta,ja està bé així com està. Boleres d’Andratx, un ball molt alegre per al jovent en aquell temps:

Una glosa de prepotència:

El gallo

El gallo que es fino y canta,y quiere cantar aquí,cantará después de mide lo contrario no canta.

Porqué tengo una gargantaque derrumba el mundo entero,yo soy el gallo más fierolo digo y no me desmando,y no quiero que otro gallocante en mi gallinero.

L’andritxol que anava a Cuba i aprenia a ballar la rumba ja no tornava, i si ho feia venia més pelat que un jonc.

Cubanito

Cubanito soy señorescubanito muy formal,vale más ser cubanitoaunque usted lo tome a mal.

Yo sé bien de un taberneroque trabaja como un mulo,y que abre las botellasapretando mucho el cul…

Cubanito se fue al cieloa pedirle a Dios un duroy San Pedro que lo vio,lo mando a tomar por cul…

Ara posarem una relació de gloses d’amor i desamor:

A cantar a una niñayo la enseñaba,y a cada nota un besoella me daba.

Aprendió tanto,aprendió tanto,aprendió muchas cosas,menos de canto.

Nombres de cada estrellasaber queríay a cada nombre un besoella pedía.

¡Que noche aquella,que noche aquella!que pude dar mil nombresa cada estrella.

Ya se acabo la noche llego la aurora,la pobrecita niñase quedo sola.

Y ella decía,y ella decía,porqué no habrán estrellastambién de DIA.

Carabassa de l’Havanaque diuen que és sa millor,jo des de Batabanó,te n’envií una tallada.no és que jo la hagi provadaperò n’he sentit s’olor.

Ja no veuen mariners,venir de Cuba com antes,a gastar-se en bullanguestot quant guanyaven... i més.

Vos dic, que no és lo mateix,ses coses han canviades,he conegut ses avellaneses tirar-les pes carrers;i a sis cèntims es forners,passejar ses ensaïmades.

He vist confits com magranes,molta de gent comprar-losper llavonses tirar-los, pes carnaval, a grapades.

He coneguda sa Coma plena de gent com la vila,i he vist... que pareix mentidafer ball a Can Teixidora,Can Batleta i Can Simona;i tot tres es mateix dia.

Per Sant Agustí, he tastat,ses ensaïmades d’en Saca,quan sa madona era guapai es Cós molt més envirmat.

Mig poble he vist disfressat,fent bulla amb sa Mula Blanca,serenates fins a s'auba;festes que avui no en feim cap,com eren Pancaritat,es Dos d’Agost i Sant Jaume.

Repetesc, no és lo mateix record a ses sementeres,treure un bon pes ses gavelles,es hiverns plovia més;feien ametles, es ametlersi olives, ses oliveres.

Ja està dit [pseudònim de Rafel Ensenyat, Teixidora]

En Miquel es Badaluc era una persona molt peculiar a Andratx que vivia per devers sa Coma Freda. Quan als anys 50 va venir la Mare de Déu a Andratx, va compondre una cançó i amb la seva guitarra donava la pallis-sa a tots els veïnats i coneguts. D’aquí sortiren uns quantes gloses que feren les delícies de tothom:

La Mare de Déu de Llucper devers es pont d’Estellencs,va posar s’orella en terraper escoltar sa guitarra,d’en Miquel es Badaluc.

La Mare de Déu de Llucva esclatar d’alegria,en veure com la rebiaen Miquel es Badaluc.

Arribam a prop dels seixanta, es va acabar l’emigració i amb el turisme va començar una relaxació de formes i costums, comença-ren les sales de festes i les discoteques. A partir d’aquí, la festa i la bulla varen anar canviant totalment fent-se més intensa i lliure però “bona”… i fins ara.

Bon vespre a tothom,

Pens que d’una forma inesperada, el senyor Batle i els components del consistori m’han donat la possibilitat de presentar enguany el Pregó de Festes. I he pensat dedicar-lo a la festa i a la bulla del poble d'Andratx, del període que va des del 1850 –començament de l’emigració a Cuba– fins el 1950 llargs, en què el turisme canvià la forma de vida i, a partir d’aquest moment, no vàrem haver de sortir a fora per guanyar-nos el pa.El motiu de l’emigració era per la dura situació a Andratx: es vivia d’una agricultura molt manual, una ramaderia amb poca empenta i una pesca que no estava per tirar coets:

El per què de s’emigració

Bon dia patró Maciàque hi ha de nou per la Vila,quan he partit hi haviamolta talent i poc pa.

Tenim la sort de tenir un port de mar, que sempre obre perspectives de vida, a on hi havia una fabrica de sabó, que en part s’exportava a diversos països, entre ells Cuba. La gent jove va veure les possibilitats de millora de vida que allà hi havia i començaren a partir.

Abans de l’emigració la societat era molt rígida i tancada, on moltes coses eren considerades tabú i llavors la diversió era molt pueril, si la veim des de la perspectiva actual, en canvi, al jovent l’omplia d’il·lusió. Com a mostra:

Un horabaixa a la tarda,venguent de Banyalbufar,vaig passar per Son Serraltaa demanar foc per fumar.

Allà dins hi vaig trobaruna jove molt vellardai li vaig demanar si en volia vendre o dar,remei d’un caliu de foc.

–Jo no en venc, ni en don tampoc,vos mateix anau-lo a prendre–En vaig prendre un de petit,que no l’havia de menester.

Quan se’n va a missama mare te un gendre,quan se’n va a missali fa pelar patates dins sa païssa.

Que hi fa de plantaun bací a sa finestra,li tiren una pedra i li rompen s’ansa (o tot s’escampa). La vida era molt senzilla, però amb l’emigració es va complicar molt, però això no és el tema d’avui. Avui, bàsicament, farem un homenatge a Cuba i als andritxols que hi anaren, baix la meva perspectiva i, perdonau que m’agafi algunes llicències amb temes lingüístics, quant a la presentació de les gloses i tonades.Inicialment, la forma de fer festa i bulla era molt suau com ara vos ho recitaré de forma breu: Sant Pere el nostre patróde tots es més estimat,que ens ajudi a conrar el blati un bon temps pels pescadors.

L’anada a Cuba va ser com una finestra oberta cap a una evolució de formes, expressions i balls d’aquells temps, cosa que generava que una societat tan tancada com la nostra, s’anàs obrint, a poc a poc, i que amb les gloses i cançons s’empleassin unes expressions molt més falagueres i picants, o més atrevides, que abans. I aquí va ser quan va aparèixer la famosa tonada cubana que, bàsicament, es feia en castellà però que també es feia en mallorquí i, tant es podia fer seriosa, com picant. I a tots els events o festes sortia per mig.I ara aquí va començar a entrar el picant amb les següents gloses:

Sant Pere era un sant molt estimatva morir martiritzat,d’un panxó de faves tendres.

Sant Pere era un sant molt capaç consentí que li aferrassin mosques d’ase,fins a sa mateixa punta des nas.

Amb el temps les gloses començaren a tenir un aire senyorívol:

Por la mañana tempranodespués del café bebido,me paseo por la Habanacon mi cigarro encendido.

Agafaren un cert caire amorós:

Cuando a la Habana llegué,que mis amigos me vieron,todos juntos me dijeroncompadre siéntese usted

Tomaremos un café,fumaremos un tabacoy hablaremos un buen ratode las mulatas que yo sé.

Una glosa picant:

Mulata de Camagüeytu que estas tan amarillade comer plátano verdey chingar por la Manigua.

Una glosa de abundància i progrés:

Cantau, bebeu i feis gloses,fumau vet aquí es caixó,que a bordo de la Unióno estam per aquestes coses.

Conocí a una señoritaque su novio la dejó,y en seis meses no paróde llorar la pobrecita.

Ella decía, ¡ay¡ mamitaque desgraciada nací,no hay consuelo para mi,el mundo ya se me acabaaun recuerdo que anhelabaaquellos besos que perdí.

Yo canto por un desaireque me hizo una mujer,ella me quiso querery luego se arrepintió,y calabaza me dioque es muy mala de comer.

Mare de Déu una tassaque és bona per fer-ne brou,un homo no té consol,quan li donen carabassa.

De sa costa cubaneraJoana Maria te envií a dir,que no m’esperis a mique quan jo tornaré aquí,no tendrà pèl es conillde sa teva lloriguera.

Gloses d’amor i admiració cap a Cuba:

Cuba no quiere favores,de ninguna extraña tierra,en Cuba todo se encierraCuba es un jardín de flores.

En Cuba están los primoresde la esencia más fina.

En Cuba esta la divinala que adora el Camagueyi la raza siboney,que a los cubanos dio vida.

Estima i admiració d’un esponjero:

Tiene mi Cuba queridaun pueblo a orillas del mar,es el que voy a nombrar que nunca mi pecho olvida.

En él comencé mi vida,en él mi primer amor,en él goce del sabor,que aún vive en el alma mía.

Para mi es son cubano,pleno en todo su encantopor esto te quiero tanto,Surgidero de Batabanó.

I a tots els esdeveniments i festes, sortia per mig una de les persones que millor va glosar per Andratx. Va ser en Rafel Ensenyat, Teixidora, que publica-va en el setmanari Andraitx, amb la firma Ja està dit.Andratx no té glosadors,com un altre temps tenia,ni fan es Mes de Mariaper maig, un temps tan ermós.

Aquest poble era ditxósun vall de pau i harmonia,es jovent se divertiai es pobres eren senyors;perquè, amb un velló, o dos,tothom menjava i bevia.

I ara com a final:

Es pregó se va acabants’acaba i no torna enrere,beneït sigui Sant Perei tots es d’aquí davant.

El qui vos ho ha fet enguanyfent romanços no es cap atxa,i com a nom i llinatgese diu MIQUEL ALEMANY

I ara per donar el visca amb humor:

El meu avi va anar a Cubaa bordo del Catalàel millor vaixell de guerrade la flota d’ultramar.

El timoner i el nostre amoi catorze marinerseren nascuts a sa Planeta,part damunt d’Andratx.

Quan el Català,anava a la marels al·lots de sa Planetafeien un cremat,collien guitarrai se posaven a cantar,que visca Sant Pere!que visca Sant Pere!que visca Andratx!

AMEN Andratx, 23 de juny de 2016Miquel Alemany Alemany

Dimecres, 28 de juny

17,30 h Inauguració de l’exposició de l’Associació de Mestresse de Casa i Segona Edat

· Pintura: Francisca Molina, “Desnudos”· Exposició: “Andratx - Cuba: una mirada enrere”· Exposicions de feines en llatra, patchword, manualitats, costura i restauració de

mobles antics.Dates: del 28 de juny al 2 de juliol | Lloc: edifici de Can Riera

18,30 h Pregó de festes A càrrec de Catalina Vera, de Ca'n Picassa

Lloc: sala d’actes de l’Ajuntament d’Andratx

19,30 h Lliurament dels Premis Andratx 2017Baltasar Porcel (novel·la curta), Pere Ferrer (investigació), Josep Ventosa (pintura) i Rafel Ferrer (fotografia).Lloc: sala d’actes de l’Ajuntament d’Andratx

19,30 h Inauguració de l’exposició dels alumnes de l’Escola d’AdultsLloc: sala d’actes de l’Ajuntament d’Andratx

20,00 h Actuació de l’Escola de Ball Aires d’AndratxLloc: terrassa de Barba-rossa (Ajuntament d’Andratx)

20,00 h Trobada de penyes a càrrec de les batucades localsLloc: Plaça d’Espanya | Actuacions: batucada Ponent i batucada El Puntazo

21,00 h Truc a Plaça Bar BalearLloc: Plaça d’Espanya | Ho organitza: Ajuntament d’Andratx

22,00 h Concert de les penyes del poble, amb els grups locals: IB Imperial Balboa's Hell sin Juan

Lloc: Carrer MallorcaActuació sufragada per les penyes del poble amb els beneficis obtinguts en el Recorregut de la Tapa, la Fira Gastronòmica i la Feria de Abril.

23,00 h Revetla amb l’actuació de: Vitamina ye-ye Val 9 Madòna

Sa lluna se és escapçadaentre es sol i ses cabreres,es vicari de Sencelles i es rector de Calvià,se’n varen anar a caçarperderen sa llebre i es cai tot caigué dins s’avenc.

Andratx oli primerenc,oli primerenc, Andratx,va néixer un ase de maigi morí per l’Ascensió.

Estellencs melicotó,tot és gent que l'acompanya,Banyalbufar també guanyade bon vi i de bon giró.

I també de Malvasia,donau-nos dinar que és migdiai ja aclarirem ses raons.

Sa Caseta, és una cançó molt antiga i tal vegada no tengui res a veure amb lo d’avui, més qualque cosa similar hi havia per aquell temps:

Jo tenc una casa nova,molt semblant amb una cova,té un portal en es carrera darrera en té un altrebaix terra tenc sa cambra altai en es sotil es celler.

Tenc es sotil sense bigues,no hi importa que te’n riguis,que te dic sa veritat.Tenc una gerra que vessaes trespol tot d’una peçai es cel ras enrajolat.

Té un hortet a sa carreraamb un jardinet darrera,ja no heu vist res més ermós:sa cisterna està cruiada,sa taulada foradadai per fer foc dos rentadors.

A s’hortet de sa carrera,que per mig i a sa vorera,jo hi tenc uns arbres fruitersque en fan fruita variada,de classe seleccionadai un bon gust especial.

Tenc un prebe que em fa peres,una prunera em fa pomes,un melicotoner albercocs;també tenc una nesplera,que empeltada de murtera,me fa figues bordissot.

Vos convit a sa caseta en que sigui petitetaés digna de visitar,férem una berenadamenjarem pa i sobrassadai camaiot si n’hi ha.

També hi haurà una ensiamadatota plena de tallades,això vos agradarài si algun detall hi falta,tan si és pito, com si és flauta,ja està bé així com està. Boleres d’Andratx, un ball molt alegre per al jovent en aquell temps:

Una glosa de prepotència:

El gallo

El gallo que es fino y canta,y quiere cantar aquí,cantará después de mide lo contrario no canta.

Porqué tengo una gargantaque derrumba el mundo entero,yo soy el gallo más fierolo digo y no me desmando,y no quiero que otro gallocante en mi gallinero.

L’andritxol que anava a Cuba i aprenia a ballar la rumba ja no tornava, i si ho feia venia més pelat que un jonc.

Cubanito

Cubanito soy señorescubanito muy formal,vale más ser cubanitoaunque usted lo tome a mal.

Yo sé bien de un taberneroque trabaja como un mulo,y que abre las botellasapretando mucho el cul…

Cubanito se fue al cieloa pedirle a Dios un duroy San Pedro que lo vio,lo mando a tomar por cul…

Ara posarem una relació de gloses d’amor i desamor:

A cantar a una niñayo la enseñaba,y a cada nota un besoella me daba.

Aprendió tanto,aprendió tanto,aprendió muchas cosas,menos de canto.

Nombres de cada estrellasaber queríay a cada nombre un besoella pedía.

¡Que noche aquella,que noche aquella!que pude dar mil nombresa cada estrella.

Ya se acabo la noche llego la aurora,la pobrecita niñase quedo sola.

Y ella decía,y ella decía,porqué no habrán estrellastambién de DIA.

Carabassa de l’Havanaque diuen que és sa millor,jo des de Batabanó,te n’envií una tallada.no és que jo la hagi provadaperò n’he sentit s’olor.

Ja no veuen mariners,venir de Cuba com antes,a gastar-se en bullanguestot quant guanyaven... i més.

Vos dic, que no és lo mateix,ses coses han canviades,he conegut ses avellaneses tirar-les pes carrers;i a sis cèntims es forners,passejar ses ensaïmades.

He vist confits com magranes,molta de gent comprar-losper llavonses tirar-los, pes carnaval, a grapades.

He coneguda sa Coma plena de gent com la vila,i he vist... que pareix mentidafer ball a Can Teixidora,Can Batleta i Can Simona;i tot tres es mateix dia.

Per Sant Agustí, he tastat,ses ensaïmades d’en Saca,quan sa madona era guapai es Cós molt més envirmat.

Mig poble he vist disfressat,fent bulla amb sa Mula Blanca,serenates fins a s'auba;festes que avui no en feim cap,com eren Pancaritat,es Dos d’Agost i Sant Jaume.

Repetesc, no és lo mateix record a ses sementeres,treure un bon pes ses gavelles,es hiverns plovia més;feien ametles, es ametlersi olives, ses oliveres.

Ja està dit [pseudònim de Rafel Ensenyat, Teixidora]

En Miquel es Badaluc era una persona molt peculiar a Andratx que vivia per devers sa Coma Freda. Quan als anys 50 va venir la Mare de Déu a Andratx, va compondre una cançó i amb la seva guitarra donava la pallis-sa a tots els veïnats i coneguts. D’aquí sortiren uns quantes gloses que feren les delícies de tothom:

La Mare de Déu de Llucper devers es pont d’Estellencs,va posar s’orella en terraper escoltar sa guitarra,d’en Miquel es Badaluc.

La Mare de Déu de Llucva esclatar d’alegria,en veure com la rebiaen Miquel es Badaluc.

Arribam a prop dels seixanta, es va acabar l’emigració i amb el turisme va començar una relaxació de formes i costums, comença-ren les sales de festes i les discoteques. A partir d’aquí, la festa i la bulla varen anar canviant totalment fent-se més intensa i lliure però “bona”… i fins ara.

Bon vespre a tothom,

Pens que d’una forma inesperada, el senyor Batle i els components del consistori m’han donat la possibilitat de presentar enguany el Pregó de Festes. I he pensat dedicar-lo a la festa i a la bulla del poble d'Andratx, del període que va des del 1850 –començament de l’emigració a Cuba– fins el 1950 llargs, en què el turisme canvià la forma de vida i, a partir d’aquest moment, no vàrem haver de sortir a fora per guanyar-nos el pa.El motiu de l’emigració era per la dura situació a Andratx: es vivia d’una agricultura molt manual, una ramaderia amb poca empenta i una pesca que no estava per tirar coets:

El per què de s’emigració

Bon dia patró Maciàque hi ha de nou per la Vila,quan he partit hi haviamolta talent i poc pa.

Tenim la sort de tenir un port de mar, que sempre obre perspectives de vida, a on hi havia una fabrica de sabó, que en part s’exportava a diversos països, entre ells Cuba. La gent jove va veure les possibilitats de millora de vida que allà hi havia i començaren a partir.

Abans de l’emigració la societat era molt rígida i tancada, on moltes coses eren considerades tabú i llavors la diversió era molt pueril, si la veim des de la perspectiva actual, en canvi, al jovent l’omplia d’il·lusió. Com a mostra:

Un horabaixa a la tarda,venguent de Banyalbufar,vaig passar per Son Serraltaa demanar foc per fumar.

Allà dins hi vaig trobaruna jove molt vellardai li vaig demanar si en volia vendre o dar,remei d’un caliu de foc.

–Jo no en venc, ni en don tampoc,vos mateix anau-lo a prendre–En vaig prendre un de petit,que no l’havia de menester.

Quan se’n va a missama mare te un gendre,quan se’n va a missali fa pelar patates dins sa païssa.

Que hi fa de plantaun bací a sa finestra,li tiren una pedra i li rompen s’ansa (o tot s’escampa). La vida era molt senzilla, però amb l’emigració es va complicar molt, però això no és el tema d’avui. Avui, bàsicament, farem un homenatge a Cuba i als andritxols que hi anaren, baix la meva perspectiva i, perdonau que m’agafi algunes llicències amb temes lingüístics, quant a la presentació de les gloses i tonades.Inicialment, la forma de fer festa i bulla era molt suau com ara vos ho recitaré de forma breu: Sant Pere el nostre patróde tots es més estimat,que ens ajudi a conrar el blati un bon temps pels pescadors.

L’anada a Cuba va ser com una finestra oberta cap a una evolució de formes, expressions i balls d’aquells temps, cosa que generava que una societat tan tancada com la nostra, s’anàs obrint, a poc a poc, i que amb les gloses i cançons s’empleassin unes expressions molt més falagueres i picants, o més atrevides, que abans. I aquí va ser quan va aparèixer la famosa tonada cubana que, bàsicament, es feia en castellà però que també es feia en mallorquí i, tant es podia fer seriosa, com picant. I a tots els events o festes sortia per mig.I ara aquí va començar a entrar el picant amb les següents gloses:

Sant Pere era un sant molt estimatva morir martiritzat,d’un panxó de faves tendres.

Sant Pere era un sant molt capaç consentí que li aferrassin mosques d’ase,fins a sa mateixa punta des nas.

Amb el temps les gloses començaren a tenir un aire senyorívol:

Por la mañana tempranodespués del café bebido,me paseo por la Habanacon mi cigarro encendido.

Agafaren un cert caire amorós:

Cuando a la Habana llegué,que mis amigos me vieron,todos juntos me dijeroncompadre siéntese usted

Tomaremos un café,fumaremos un tabacoy hablaremos un buen ratode las mulatas que yo sé.

Una glosa picant:

Mulata de Camagüeytu que estas tan amarillade comer plátano verdey chingar por la Manigua.

Una glosa de abundància i progrés:

Cantau, bebeu i feis gloses,fumau vet aquí es caixó,que a bordo de la Unióno estam per aquestes coses.

Conocí a una señoritaque su novio la dejó,y en seis meses no paróde llorar la pobrecita.

Ella decía, ¡ay¡ mamitaque desgraciada nací,no hay consuelo para mi,el mundo ya se me acabaaun recuerdo que anhelabaaquellos besos que perdí.

Yo canto por un desaireque me hizo una mujer,ella me quiso querery luego se arrepintió,y calabaza me dioque es muy mala de comer.

Mare de Déu una tassaque és bona per fer-ne brou,un homo no té consol,quan li donen carabassa.

De sa costa cubaneraJoana Maria te envií a dir,que no m’esperis a mique quan jo tornaré aquí,no tendrà pèl es conillde sa teva lloriguera.

Gloses d’amor i admiració cap a Cuba:

Cuba no quiere favores,de ninguna extraña tierra,en Cuba todo se encierraCuba es un jardín de flores.

En Cuba están los primoresde la esencia más fina.

En Cuba esta la divinala que adora el Camagueyi la raza siboney,que a los cubanos dio vida.

Estima i admiració d’un esponjero:

Tiene mi Cuba queridaun pueblo a orillas del mar,es el que voy a nombrar que nunca mi pecho olvida.

En él comencé mi vida,en él mi primer amor,en él goce del sabor,que aún vive en el alma mía.

Para mi es son cubano,pleno en todo su encantopor esto te quiero tanto,Surgidero de Batabanó.

I a tots els esdeveniments i festes, sortia per mig una de les persones que millor va glosar per Andratx. Va ser en Rafel Ensenyat, Teixidora, que publica-va en el setmanari Andraitx, amb la firma Ja està dit.Andratx no té glosadors,com un altre temps tenia,ni fan es Mes de Mariaper maig, un temps tan ermós.

Aquest poble era ditxósun vall de pau i harmonia,es jovent se divertiai es pobres eren senyors;perquè, amb un velló, o dos,tothom menjava i bevia.

I ara com a final:

Es pregó se va acabants’acaba i no torna enrere,beneït sigui Sant Perei tots es d’aquí davant.

El qui vos ho ha fet enguanyfent romanços no es cap atxa,i com a nom i llinatgese diu MIQUEL ALEMANY

I ara per donar el visca amb humor:

El meu avi va anar a Cubaa bordo del Catalàel millor vaixell de guerrade la flota d’ultramar.

El timoner i el nostre amoi catorze marinerseren nascuts a sa Planeta,part damunt d’Andratx.

Quan el Català,anava a la marels al·lots de sa Planetafeien un cremat,collien guitarrai se posaven a cantar,que visca Sant Pere!que visca Sant Pere!que visca Andratx!

AMEN Andratx, 23 de juny de 2016Miquel Alemany Alemany

Dijous, 29 de juny

10,45 h Trobada d’autoritatsLloc: Plaça de l’Església

11,00 h Missa major de Sant PereLloc: Església de Santa Maria d’Andratx

12,00 h Presentació de les Madones 2017Lloc: Església de Santa Maria d’AndratxDes de l’església fins a la plaça d’Espanya, cercaviles i actuació a càrrec de la Banda Municipal de Música d’Andratx

12,00 h Concentració de Classic RidersLloc: Plaça d’Espanya | Ho organitza: Classic Riders | Hi col·labora: Ajuntament d'Andratx

13,00 h Concurs de paelles, coques dolces i saladesLloc: Plaça d’Espanya | Ho organitza: Ajuntament d’Andratx | Hi col·laboren: les penyes del poble

18,00 h III Torneig de futbolíLloc: Plaça d’Espanya | Ho organitza: les penyes del poble | Hi col·labora: Ajunta-ment d’Andratx

20,00 h Paloma de Sant Pere (Beguda típica Elche de la Sierra)Lloc: Plaça d’Espanya

21,00 h Pa amb oli per a les persones majors d’Andratx Amb l’actuació de l'Orquesta Aquarius

Lloc: Plaça d’Espanya

20,00 h Nit “Chill” de Sant Pere. Actuacions: Luca Beravs Eloy Tolosa Brish Laura Sastre Laura Salcedo Maria Estarellas Eric Alemany Enma Ferrer Grup “Dance Crew”

Lloc: jardins es Vinyet | Ho organitza: Casal de Joves | Hi col·labora:Ajuntament d’Andratx

Sa lluna se és escapçadaentre es sol i ses cabreres,es vicari de Sencelles i es rector de Calvià,se’n varen anar a caçarperderen sa llebre i es cai tot caigué dins s’avenc.

Andratx oli primerenc,oli primerenc, Andratx,va néixer un ase de maigi morí per l’Ascensió.

Estellencs melicotó,tot és gent que l'acompanya,Banyalbufar també guanyade bon vi i de bon giró.

I també de Malvasia,donau-nos dinar que és migdiai ja aclarirem ses raons.

Sa Caseta, és una cançó molt antiga i tal vegada no tengui res a veure amb lo d’avui, més qualque cosa similar hi havia per aquell temps:

Jo tenc una casa nova,molt semblant amb una cova,té un portal en es carrera darrera en té un altrebaix terra tenc sa cambra altai en es sotil es celler.

Tenc es sotil sense bigues,no hi importa que te’n riguis,que te dic sa veritat.Tenc una gerra que vessaes trespol tot d’una peçai es cel ras enrajolat.

Té un hortet a sa carreraamb un jardinet darrera,ja no heu vist res més ermós:sa cisterna està cruiada,sa taulada foradadai per fer foc dos rentadors.

A s’hortet de sa carrera,que per mig i a sa vorera,jo hi tenc uns arbres fruitersque en fan fruita variada,de classe seleccionadai un bon gust especial.

Tenc un prebe que em fa peres,una prunera em fa pomes,un melicotoner albercocs;també tenc una nesplera,que empeltada de murtera,me fa figues bordissot.

Vos convit a sa caseta en que sigui petitetaés digna de visitar,férem una berenadamenjarem pa i sobrassadai camaiot si n’hi ha.

També hi haurà una ensiamadatota plena de tallades,això vos agradarài si algun detall hi falta,tan si és pito, com si és flauta,ja està bé així com està. Boleres d’Andratx, un ball molt alegre per al jovent en aquell temps:

Una glosa de prepotència:

El gallo

El gallo que es fino y canta,y quiere cantar aquí,cantará después de mide lo contrario no canta.

Porqué tengo una gargantaque derrumba el mundo entero,yo soy el gallo más fierolo digo y no me desmando,y no quiero que otro gallocante en mi gallinero.

L’andritxol que anava a Cuba i aprenia a ballar la rumba ja no tornava, i si ho feia venia més pelat que un jonc.

Cubanito

Cubanito soy señorescubanito muy formal,vale más ser cubanitoaunque usted lo tome a mal.

Yo sé bien de un taberneroque trabaja como un mulo,y que abre las botellasapretando mucho el cul…

Cubanito se fue al cieloa pedirle a Dios un duroy San Pedro que lo vio,lo mando a tomar por cul…

Ara posarem una relació de gloses d’amor i desamor:

A cantar a una niñayo la enseñaba,y a cada nota un besoella me daba.

Aprendió tanto,aprendió tanto,aprendió muchas cosas,menos de canto.

Nombres de cada estrellasaber queríay a cada nombre un besoella pedía.

¡Que noche aquella,que noche aquella!que pude dar mil nombresa cada estrella.

Ya se acabo la noche llego la aurora,la pobrecita niñase quedo sola.

Y ella decía,y ella decía,porqué no habrán estrellastambién de DIA.

Carabassa de l’Havanaque diuen que és sa millor,jo des de Batabanó,te n’envií una tallada.no és que jo la hagi provadaperò n’he sentit s’olor.

Ja no veuen mariners,venir de Cuba com antes,a gastar-se en bullanguestot quant guanyaven... i més.

Vos dic, que no és lo mateix,ses coses han canviades,he conegut ses avellaneses tirar-les pes carrers;i a sis cèntims es forners,passejar ses ensaïmades.

He vist confits com magranes,molta de gent comprar-losper llavonses tirar-los, pes carnaval, a grapades.

He coneguda sa Coma plena de gent com la vila,i he vist... que pareix mentidafer ball a Can Teixidora,Can Batleta i Can Simona;i tot tres es mateix dia.

Per Sant Agustí, he tastat,ses ensaïmades d’en Saca,quan sa madona era guapai es Cós molt més envirmat.

Mig poble he vist disfressat,fent bulla amb sa Mula Blanca,serenates fins a s'auba;festes que avui no en feim cap,com eren Pancaritat,es Dos d’Agost i Sant Jaume.

Repetesc, no és lo mateix record a ses sementeres,treure un bon pes ses gavelles,es hiverns plovia més;feien ametles, es ametlersi olives, ses oliveres.

Ja està dit [pseudònim de Rafel Ensenyat, Teixidora]

En Miquel es Badaluc era una persona molt peculiar a Andratx que vivia per devers sa Coma Freda. Quan als anys 50 va venir la Mare de Déu a Andratx, va compondre una cançó i amb la seva guitarra donava la pallis-sa a tots els veïnats i coneguts. D’aquí sortiren uns quantes gloses que feren les delícies de tothom:

La Mare de Déu de Llucper devers es pont d’Estellencs,va posar s’orella en terraper escoltar sa guitarra,d’en Miquel es Badaluc.

La Mare de Déu de Llucva esclatar d’alegria,en veure com la rebiaen Miquel es Badaluc.

Arribam a prop dels seixanta, es va acabar l’emigració i amb el turisme va començar una relaxació de formes i costums, comença-ren les sales de festes i les discoteques. A partir d’aquí, la festa i la bulla varen anar canviant totalment fent-se més intensa i lliure però “bona”… i fins ara.

Bon vespre a tothom,

Pens que d’una forma inesperada, el senyor Batle i els components del consistori m’han donat la possibilitat de presentar enguany el Pregó de Festes. I he pensat dedicar-lo a la festa i a la bulla del poble d'Andratx, del període que va des del 1850 –començament de l’emigració a Cuba– fins el 1950 llargs, en què el turisme canvià la forma de vida i, a partir d’aquest moment, no vàrem haver de sortir a fora per guanyar-nos el pa.El motiu de l’emigració era per la dura situació a Andratx: es vivia d’una agricultura molt manual, una ramaderia amb poca empenta i una pesca que no estava per tirar coets:

El per què de s’emigració

Bon dia patró Maciàque hi ha de nou per la Vila,quan he partit hi haviamolta talent i poc pa.

Tenim la sort de tenir un port de mar, que sempre obre perspectives de vida, a on hi havia una fabrica de sabó, que en part s’exportava a diversos països, entre ells Cuba. La gent jove va veure les possibilitats de millora de vida que allà hi havia i començaren a partir.

Abans de l’emigració la societat era molt rígida i tancada, on moltes coses eren considerades tabú i llavors la diversió era molt pueril, si la veim des de la perspectiva actual, en canvi, al jovent l’omplia d’il·lusió. Com a mostra:

Un horabaixa a la tarda,venguent de Banyalbufar,vaig passar per Son Serraltaa demanar foc per fumar.

Allà dins hi vaig trobaruna jove molt vellardai li vaig demanar si en volia vendre o dar,remei d’un caliu de foc.

–Jo no en venc, ni en don tampoc,vos mateix anau-lo a prendre–En vaig prendre un de petit,que no l’havia de menester.

Quan se’n va a missama mare te un gendre,quan se’n va a missali fa pelar patates dins sa païssa.

Que hi fa de plantaun bací a sa finestra,li tiren una pedra i li rompen s’ansa (o tot s’escampa). La vida era molt senzilla, però amb l’emigració es va complicar molt, però això no és el tema d’avui. Avui, bàsicament, farem un homenatge a Cuba i als andritxols que hi anaren, baix la meva perspectiva i, perdonau que m’agafi algunes llicències amb temes lingüístics, quant a la presentació de les gloses i tonades.Inicialment, la forma de fer festa i bulla era molt suau com ara vos ho recitaré de forma breu: Sant Pere el nostre patróde tots es més estimat,que ens ajudi a conrar el blati un bon temps pels pescadors.

L’anada a Cuba va ser com una finestra oberta cap a una evolució de formes, expressions i balls d’aquells temps, cosa que generava que una societat tan tancada com la nostra, s’anàs obrint, a poc a poc, i que amb les gloses i cançons s’empleassin unes expressions molt més falagueres i picants, o més atrevides, que abans. I aquí va ser quan va aparèixer la famosa tonada cubana que, bàsicament, es feia en castellà però que també es feia en mallorquí i, tant es podia fer seriosa, com picant. I a tots els events o festes sortia per mig.I ara aquí va començar a entrar el picant amb les següents gloses:

Sant Pere era un sant molt estimatva morir martiritzat,d’un panxó de faves tendres.

Sant Pere era un sant molt capaç consentí que li aferrassin mosques d’ase,fins a sa mateixa punta des nas.

Amb el temps les gloses començaren a tenir un aire senyorívol:

Por la mañana tempranodespués del café bebido,me paseo por la Habanacon mi cigarro encendido.

Agafaren un cert caire amorós:

Cuando a la Habana llegué,que mis amigos me vieron,todos juntos me dijeroncompadre siéntese usted

Tomaremos un café,fumaremos un tabacoy hablaremos un buen ratode las mulatas que yo sé.

Una glosa picant:

Mulata de Camagüeytu que estas tan amarillade comer plátano verdey chingar por la Manigua.

Una glosa de abundància i progrés:

Cantau, bebeu i feis gloses,fumau vet aquí es caixó,que a bordo de la Unióno estam per aquestes coses.

Conocí a una señoritaque su novio la dejó,y en seis meses no paróde llorar la pobrecita.

Ella decía, ¡ay¡ mamitaque desgraciada nací,no hay consuelo para mi,el mundo ya se me acabaaun recuerdo que anhelabaaquellos besos que perdí.

Yo canto por un desaireque me hizo una mujer,ella me quiso querery luego se arrepintió,y calabaza me dioque es muy mala de comer.

Mare de Déu una tassaque és bona per fer-ne brou,un homo no té consol,quan li donen carabassa.

De sa costa cubaneraJoana Maria te envií a dir,que no m’esperis a mique quan jo tornaré aquí,no tendrà pèl es conillde sa teva lloriguera.

Gloses d’amor i admiració cap a Cuba:

Cuba no quiere favores,de ninguna extraña tierra,en Cuba todo se encierraCuba es un jardín de flores.

En Cuba están los primoresde la esencia más fina.

En Cuba esta la divinala que adora el Camagueyi la raza siboney,que a los cubanos dio vida.

Estima i admiració d’un esponjero:

Tiene mi Cuba queridaun pueblo a orillas del mar,es el que voy a nombrar que nunca mi pecho olvida.

En él comencé mi vida,en él mi primer amor,en él goce del sabor,que aún vive en el alma mía.

Para mi es son cubano,pleno en todo su encantopor esto te quiero tanto,Surgidero de Batabanó.

I a tots els esdeveniments i festes, sortia per mig una de les persones que millor va glosar per Andratx. Va ser en Rafel Ensenyat, Teixidora, que publica-va en el setmanari Andraitx, amb la firma Ja està dit.Andratx no té glosadors,com un altre temps tenia,ni fan es Mes de Mariaper maig, un temps tan ermós.

Aquest poble era ditxósun vall de pau i harmonia,es jovent se divertiai es pobres eren senyors;perquè, amb un velló, o dos,tothom menjava i bevia.

I ara com a final:

Es pregó se va acabants’acaba i no torna enrere,beneït sigui Sant Perei tots es d’aquí davant.

El qui vos ho ha fet enguanyfent romanços no es cap atxa,i com a nom i llinatgese diu MIQUEL ALEMANY

I ara per donar el visca amb humor:

El meu avi va anar a Cubaa bordo del Catalàel millor vaixell de guerrade la flota d’ultramar.

El timoner i el nostre amoi catorze marinerseren nascuts a sa Planeta,part damunt d’Andratx.

Quan el Català,anava a la marels al·lots de sa Planetafeien un cremat,collien guitarrai se posaven a cantar,que visca Sant Pere!que visca Sant Pere!que visca Andratx!

AMEN Andratx, 23 de juny de 2016Miquel Alemany Alemany

Divendres, 30 de juny

10,00 h Taller de coets d'aiguaLloc: terrassa de Barba-rossa (Ajuntament d’Andratx) | Ho organitza: Associació Astronòmica d'Andratx | Hi col·labora: Ajuntament d'Andratx

17,00 h Torneig de futbol 3x3Lloc: Camp de Futbol Sa Plana | Horari: de 17 h a 20.30 h | Inscripcions i informació: José García Serrano i Adrián Gutiérrez Roldán

17,30 h XIX Pujada al Castell de Son Mas Verificacions dels cotxes de la Pujada

Lloc: Avinguda de Son Mas

19,00 h Presentació del llibre La acústica de los iglús Amb l’autora, Almudena Sánchez Jiménez A càrrec de Rafel Oliver Grammatico, director de N’Alí

Lloc: Biblioteca Municipal d’Andratx Jaume Bover

20,00 h Actuació Agrupació Aires d'AndratxLloc: Plaça d’Espanya

22,00 h Concert de les penyes del poble. Nit de Pop-Rock: Dioni & The Lladres Mucho mejor

Actuació sufragada per les penyes del poble amb els beneficis obtinguts en el Recorregut de la Tapa, la Fira Gastronòmica i la Feria de Abril.

23,00 h Revetla amb l’actuació de: La Tinbrass Band La canción del verano Ses bubotes

Sa lluna se és escapçadaentre es sol i ses cabreres,es vicari de Sencelles i es rector de Calvià,se’n varen anar a caçarperderen sa llebre i es cai tot caigué dins s’avenc.

Andratx oli primerenc,oli primerenc, Andratx,va néixer un ase de maigi morí per l’Ascensió.

Estellencs melicotó,tot és gent que l'acompanya,Banyalbufar també guanyade bon vi i de bon giró.

I també de Malvasia,donau-nos dinar que és migdiai ja aclarirem ses raons.

Sa Caseta, és una cançó molt antiga i tal vegada no tengui res a veure amb lo d’avui, més qualque cosa similar hi havia per aquell temps:

Jo tenc una casa nova,molt semblant amb una cova,té un portal en es carrera darrera en té un altrebaix terra tenc sa cambra altai en es sotil es celler.

Tenc es sotil sense bigues,no hi importa que te’n riguis,que te dic sa veritat.Tenc una gerra que vessaes trespol tot d’una peçai es cel ras enrajolat.

Té un hortet a sa carreraamb un jardinet darrera,ja no heu vist res més ermós:sa cisterna està cruiada,sa taulada foradadai per fer foc dos rentadors.

A s’hortet de sa carrera,que per mig i a sa vorera,jo hi tenc uns arbres fruitersque en fan fruita variada,de classe seleccionadai un bon gust especial.

Tenc un prebe que em fa peres,una prunera em fa pomes,un melicotoner albercocs;també tenc una nesplera,que empeltada de murtera,me fa figues bordissot.

Vos convit a sa caseta en que sigui petitetaés digna de visitar,férem una berenadamenjarem pa i sobrassadai camaiot si n’hi ha.

També hi haurà una ensiamadatota plena de tallades,això vos agradarài si algun detall hi falta,tan si és pito, com si és flauta,ja està bé així com està. Boleres d’Andratx, un ball molt alegre per al jovent en aquell temps:

Una glosa de prepotència:

El gallo

El gallo que es fino y canta,y quiere cantar aquí,cantará después de mide lo contrario no canta.

Porqué tengo una gargantaque derrumba el mundo entero,yo soy el gallo más fierolo digo y no me desmando,y no quiero que otro gallocante en mi gallinero.

L’andritxol que anava a Cuba i aprenia a ballar la rumba ja no tornava, i si ho feia venia més pelat que un jonc.

Cubanito

Cubanito soy señorescubanito muy formal,vale más ser cubanitoaunque usted lo tome a mal.

Yo sé bien de un taberneroque trabaja como un mulo,y que abre las botellasapretando mucho el cul…

Cubanito se fue al cieloa pedirle a Dios un duroy San Pedro que lo vio,lo mando a tomar por cul…

Ara posarem una relació de gloses d’amor i desamor:

A cantar a una niñayo la enseñaba,y a cada nota un besoella me daba.

Aprendió tanto,aprendió tanto,aprendió muchas cosas,menos de canto.

Nombres de cada estrellasaber queríay a cada nombre un besoella pedía.

¡Que noche aquella,que noche aquella!que pude dar mil nombresa cada estrella.

Ya se acabo la noche llego la aurora,la pobrecita niñase quedo sola.

Y ella decía,y ella decía,porqué no habrán estrellastambién de DIA.

Carabassa de l’Havanaque diuen que és sa millor,jo des de Batabanó,te n’envií una tallada.no és que jo la hagi provadaperò n’he sentit s’olor.

Ja no veuen mariners,venir de Cuba com antes,a gastar-se en bullanguestot quant guanyaven... i més.

Vos dic, que no és lo mateix,ses coses han canviades,he conegut ses avellaneses tirar-les pes carrers;i a sis cèntims es forners,passejar ses ensaïmades.

He vist confits com magranes,molta de gent comprar-losper llavonses tirar-los, pes carnaval, a grapades.

He coneguda sa Coma plena de gent com la vila,i he vist... que pareix mentidafer ball a Can Teixidora,Can Batleta i Can Simona;i tot tres es mateix dia.

Per Sant Agustí, he tastat,ses ensaïmades d’en Saca,quan sa madona era guapai es Cós molt més envirmat.

Mig poble he vist disfressat,fent bulla amb sa Mula Blanca,serenates fins a s'auba;festes que avui no en feim cap,com eren Pancaritat,es Dos d’Agost i Sant Jaume.

Repetesc, no és lo mateix record a ses sementeres,treure un bon pes ses gavelles,es hiverns plovia més;feien ametles, es ametlersi olives, ses oliveres.

Ja està dit [pseudònim de Rafel Ensenyat, Teixidora]

En Miquel es Badaluc era una persona molt peculiar a Andratx que vivia per devers sa Coma Freda. Quan als anys 50 va venir la Mare de Déu a Andratx, va compondre una cançó i amb la seva guitarra donava la pallis-sa a tots els veïnats i coneguts. D’aquí sortiren uns quantes gloses que feren les delícies de tothom:

La Mare de Déu de Llucper devers es pont d’Estellencs,va posar s’orella en terraper escoltar sa guitarra,d’en Miquel es Badaluc.

La Mare de Déu de Llucva esclatar d’alegria,en veure com la rebiaen Miquel es Badaluc.

Arribam a prop dels seixanta, es va acabar l’emigració i amb el turisme va començar una relaxació de formes i costums, comença-ren les sales de festes i les discoteques. A partir d’aquí, la festa i la bulla varen anar canviant totalment fent-se més intensa i lliure però “bona”… i fins ara.

Bon vespre a tothom,

Pens que d’una forma inesperada, el senyor Batle i els components del consistori m’han donat la possibilitat de presentar enguany el Pregó de Festes. I he pensat dedicar-lo a la festa i a la bulla del poble d'Andratx, del període que va des del 1850 –començament de l’emigració a Cuba– fins el 1950 llargs, en què el turisme canvià la forma de vida i, a partir d’aquest moment, no vàrem haver de sortir a fora per guanyar-nos el pa.El motiu de l’emigració era per la dura situació a Andratx: es vivia d’una agricultura molt manual, una ramaderia amb poca empenta i una pesca que no estava per tirar coets:

El per què de s’emigració

Bon dia patró Maciàque hi ha de nou per la Vila,quan he partit hi haviamolta talent i poc pa.

Tenim la sort de tenir un port de mar, que sempre obre perspectives de vida, a on hi havia una fabrica de sabó, que en part s’exportava a diversos països, entre ells Cuba. La gent jove va veure les possibilitats de millora de vida que allà hi havia i començaren a partir.

Abans de l’emigració la societat era molt rígida i tancada, on moltes coses eren considerades tabú i llavors la diversió era molt pueril, si la veim des de la perspectiva actual, en canvi, al jovent l’omplia d’il·lusió. Com a mostra:

Un horabaixa a la tarda,venguent de Banyalbufar,vaig passar per Son Serraltaa demanar foc per fumar.

Allà dins hi vaig trobaruna jove molt vellardai li vaig demanar si en volia vendre o dar,remei d’un caliu de foc.

–Jo no en venc, ni en don tampoc,vos mateix anau-lo a prendre–En vaig prendre un de petit,que no l’havia de menester.

Quan se’n va a missama mare te un gendre,quan se’n va a missali fa pelar patates dins sa païssa.

Que hi fa de plantaun bací a sa finestra,li tiren una pedra i li rompen s’ansa (o tot s’escampa). La vida era molt senzilla, però amb l’emigració es va complicar molt, però això no és el tema d’avui. Avui, bàsicament, farem un homenatge a Cuba i als andritxols que hi anaren, baix la meva perspectiva i, perdonau que m’agafi algunes llicències amb temes lingüístics, quant a la presentació de les gloses i tonades.Inicialment, la forma de fer festa i bulla era molt suau com ara vos ho recitaré de forma breu: Sant Pere el nostre patróde tots es més estimat,que ens ajudi a conrar el blati un bon temps pels pescadors.

L’anada a Cuba va ser com una finestra oberta cap a una evolució de formes, expressions i balls d’aquells temps, cosa que generava que una societat tan tancada com la nostra, s’anàs obrint, a poc a poc, i que amb les gloses i cançons s’empleassin unes expressions molt més falagueres i picants, o més atrevides, que abans. I aquí va ser quan va aparèixer la famosa tonada cubana que, bàsicament, es feia en castellà però que també es feia en mallorquí i, tant es podia fer seriosa, com picant. I a tots els events o festes sortia per mig.I ara aquí va començar a entrar el picant amb les següents gloses:

Sant Pere era un sant molt estimatva morir martiritzat,d’un panxó de faves tendres.

Sant Pere era un sant molt capaç consentí que li aferrassin mosques d’ase,fins a sa mateixa punta des nas.

Amb el temps les gloses començaren a tenir un aire senyorívol:

Por la mañana tempranodespués del café bebido,me paseo por la Habanacon mi cigarro encendido.

Agafaren un cert caire amorós:

Cuando a la Habana llegué,que mis amigos me vieron,todos juntos me dijeroncompadre siéntese usted

Tomaremos un café,fumaremos un tabacoy hablaremos un buen ratode las mulatas que yo sé.

Una glosa picant:

Mulata de Camagüeytu que estas tan amarillade comer plátano verdey chingar por la Manigua.

Una glosa de abundància i progrés:

Cantau, bebeu i feis gloses,fumau vet aquí es caixó,que a bordo de la Unióno estam per aquestes coses.

Conocí a una señoritaque su novio la dejó,y en seis meses no paróde llorar la pobrecita.

Ella decía, ¡ay¡ mamitaque desgraciada nací,no hay consuelo para mi,el mundo ya se me acabaaun recuerdo que anhelabaaquellos besos que perdí.

Yo canto por un desaireque me hizo una mujer,ella me quiso querery luego se arrepintió,y calabaza me dioque es muy mala de comer.

Mare de Déu una tassaque és bona per fer-ne brou,un homo no té consol,quan li donen carabassa.

De sa costa cubaneraJoana Maria te envií a dir,que no m’esperis a mique quan jo tornaré aquí,no tendrà pèl es conillde sa teva lloriguera.

Gloses d’amor i admiració cap a Cuba:

Cuba no quiere favores,de ninguna extraña tierra,en Cuba todo se encierraCuba es un jardín de flores.

En Cuba están los primoresde la esencia más fina.

En Cuba esta la divinala que adora el Camagueyi la raza siboney,que a los cubanos dio vida.

Estima i admiració d’un esponjero:

Tiene mi Cuba queridaun pueblo a orillas del mar,es el que voy a nombrar que nunca mi pecho olvida.

En él comencé mi vida,en él mi primer amor,en él goce del sabor,que aún vive en el alma mía.

Para mi es son cubano,pleno en todo su encantopor esto te quiero tanto,Surgidero de Batabanó.

I a tots els esdeveniments i festes, sortia per mig una de les persones que millor va glosar per Andratx. Va ser en Rafel Ensenyat, Teixidora, que publica-va en el setmanari Andraitx, amb la firma Ja està dit.Andratx no té glosadors,com un altre temps tenia,ni fan es Mes de Mariaper maig, un temps tan ermós.

Aquest poble era ditxósun vall de pau i harmonia,es jovent se divertiai es pobres eren senyors;perquè, amb un velló, o dos,tothom menjava i bevia.

I ara com a final:

Es pregó se va acabants’acaba i no torna enrere,beneït sigui Sant Perei tots es d’aquí davant.

El qui vos ho ha fet enguanyfent romanços no es cap atxa,i com a nom i llinatgese diu MIQUEL ALEMANY

I ara per donar el visca amb humor:

El meu avi va anar a Cubaa bordo del Catalàel millor vaixell de guerrade la flota d’ultramar.

El timoner i el nostre amoi catorze marinerseren nascuts a sa Planeta,part damunt d’Andratx.

Quan el Català,anava a la marels al·lots de sa Planetafeien un cremat,collien guitarrai se posaven a cantar,que visca Sant Pere!que visca Sant Pere!que visca Andratx!

AMEN Andratx, 23 de juny de 2016Miquel Alemany Alemany

Dissabte, 1 de juliol

9,00 h XIX Pujada al Castell de Son Mas. Entrenaments

10,00 h Torneig de futbol 3x3Lloc: Camp de Futbol Sa Plana | Inscripcions i informació: José García Serrano i Adrián Gutiérrez Roldán

10,00 h Travessa nedantLloc: platja de Camp de Mar | Ho organitza: Club Duet Tri & Bike | Hi col·labora: Ajuntament d'Andratx | Inscripcions: Elitechip i presencials una hora abans de la prova

16,00 h XIX Pujada al Castell de Son Mas. CursaHo organitza: Escuderia TR Balear | Hi col·labora: Ajuntament d'Andratx | Lliurament de trofeus: sala d’actes de l’Ajuntament d'Andratx

19,00 h Escacs gegantLloc: Plaça d’Espanya | Ho organitza: Club Escacs Andratx

20,30 h Torneig de pòquerLloc i inscripcions: Bar Parada

21,00 h Exhibició de zumba “Balla per Càritas”Lloc: Plaça d'Espanya | Ho organitza: Gimnàs Arte-Sport

22,30 h Festa DJ Peña CaribeñaLloc: Carrer del Conquistador

23,00 h Revetlla amb l’actuació de: Trocolos Vés-hi tu Ipop's

18,30 h Rifa benèfica de la Peña CaribeñaLloc: Plaça d’Espanya

11,30 h Animació infantil i revetlla infantil amb disfressesActuació a càrrec de l'animació infantil EnredatsLloc: Plaça d'Espanya | Ho organitza: Peña La Alcayata i les penyes del poble

Sa lluna se és escapçadaentre es sol i ses cabreres,es vicari de Sencelles i es rector de Calvià,se’n varen anar a caçarperderen sa llebre i es cai tot caigué dins s’avenc.

Andratx oli primerenc,oli primerenc, Andratx,va néixer un ase de maigi morí per l’Ascensió.

Estellencs melicotó,tot és gent que l'acompanya,Banyalbufar també guanyade bon vi i de bon giró.

I també de Malvasia,donau-nos dinar que és migdiai ja aclarirem ses raons.

Sa Caseta, és una cançó molt antiga i tal vegada no tengui res a veure amb lo d’avui, més qualque cosa similar hi havia per aquell temps:

Jo tenc una casa nova,molt semblant amb una cova,té un portal en es carrera darrera en té un altrebaix terra tenc sa cambra altai en es sotil es celler.

Tenc es sotil sense bigues,no hi importa que te’n riguis,que te dic sa veritat.Tenc una gerra que vessaes trespol tot d’una peçai es cel ras enrajolat.

Té un hortet a sa carreraamb un jardinet darrera,ja no heu vist res més ermós:sa cisterna està cruiada,sa taulada foradadai per fer foc dos rentadors.

A s’hortet de sa carrera,que per mig i a sa vorera,jo hi tenc uns arbres fruitersque en fan fruita variada,de classe seleccionadai un bon gust especial.

Tenc un prebe que em fa peres,una prunera em fa pomes,un melicotoner albercocs;també tenc una nesplera,que empeltada de murtera,me fa figues bordissot.

Vos convit a sa caseta en que sigui petitetaés digna de visitar,férem una berenadamenjarem pa i sobrassadai camaiot si n’hi ha.

També hi haurà una ensiamadatota plena de tallades,això vos agradarài si algun detall hi falta,tan si és pito, com si és flauta,ja està bé així com està. Boleres d’Andratx, un ball molt alegre per al jovent en aquell temps:

Una glosa de prepotència:

El gallo

El gallo que es fino y canta,y quiere cantar aquí,cantará después de mide lo contrario no canta.

Porqué tengo una gargantaque derrumba el mundo entero,yo soy el gallo más fierolo digo y no me desmando,y no quiero que otro gallocante en mi gallinero.

L’andritxol que anava a Cuba i aprenia a ballar la rumba ja no tornava, i si ho feia venia més pelat que un jonc.

Cubanito

Cubanito soy señorescubanito muy formal,vale más ser cubanitoaunque usted lo tome a mal.

Yo sé bien de un taberneroque trabaja como un mulo,y que abre las botellasapretando mucho el cul…

Cubanito se fue al cieloa pedirle a Dios un duroy San Pedro que lo vio,lo mando a tomar por cul…

Ara posarem una relació de gloses d’amor i desamor:

A cantar a una niñayo la enseñaba,y a cada nota un besoella me daba.

Aprendió tanto,aprendió tanto,aprendió muchas cosas,menos de canto.

Nombres de cada estrellasaber queríay a cada nombre un besoella pedía.

¡Que noche aquella,que noche aquella!que pude dar mil nombresa cada estrella.

Ya se acabo la noche llego la aurora,la pobrecita niñase quedo sola.

Y ella decía,y ella decía,porqué no habrán estrellastambién de DIA.

Carabassa de l’Havanaque diuen que és sa millor,jo des de Batabanó,te n’envií una tallada.no és que jo la hagi provadaperò n’he sentit s’olor.

Ja no veuen mariners,venir de Cuba com antes,a gastar-se en bullanguestot quant guanyaven... i més.

Vos dic, que no és lo mateix,ses coses han canviades,he conegut ses avellaneses tirar-les pes carrers;i a sis cèntims es forners,passejar ses ensaïmades.

He vist confits com magranes,molta de gent comprar-losper llavonses tirar-los, pes carnaval, a grapades.

He coneguda sa Coma plena de gent com la vila,i he vist... que pareix mentidafer ball a Can Teixidora,Can Batleta i Can Simona;i tot tres es mateix dia.

Per Sant Agustí, he tastat,ses ensaïmades d’en Saca,quan sa madona era guapai es Cós molt més envirmat.

Mig poble he vist disfressat,fent bulla amb sa Mula Blanca,serenates fins a s'auba;festes que avui no en feim cap,com eren Pancaritat,es Dos d’Agost i Sant Jaume.

Repetesc, no és lo mateix record a ses sementeres,treure un bon pes ses gavelles,es hiverns plovia més;feien ametles, es ametlersi olives, ses oliveres.

Ja està dit [pseudònim de Rafel Ensenyat, Teixidora]

En Miquel es Badaluc era una persona molt peculiar a Andratx que vivia per devers sa Coma Freda. Quan als anys 50 va venir la Mare de Déu a Andratx, va compondre una cançó i amb la seva guitarra donava la pallis-sa a tots els veïnats i coneguts. D’aquí sortiren uns quantes gloses que feren les delícies de tothom:

La Mare de Déu de Llucper devers es pont d’Estellencs,va posar s’orella en terraper escoltar sa guitarra,d’en Miquel es Badaluc.

La Mare de Déu de Llucva esclatar d’alegria,en veure com la rebiaen Miquel es Badaluc.

Arribam a prop dels seixanta, es va acabar l’emigració i amb el turisme va començar una relaxació de formes i costums, comença-ren les sales de festes i les discoteques. A partir d’aquí, la festa i la bulla varen anar canviant totalment fent-se més intensa i lliure però “bona”… i fins ara.

Bon vespre a tothom,

Pens que d’una forma inesperada, el senyor Batle i els components del consistori m’han donat la possibilitat de presentar enguany el Pregó de Festes. I he pensat dedicar-lo a la festa i a la bulla del poble d'Andratx, del període que va des del 1850 –començament de l’emigració a Cuba– fins el 1950 llargs, en què el turisme canvià la forma de vida i, a partir d’aquest moment, no vàrem haver de sortir a fora per guanyar-nos el pa.El motiu de l’emigració era per la dura situació a Andratx: es vivia d’una agricultura molt manual, una ramaderia amb poca empenta i una pesca que no estava per tirar coets:

El per què de s’emigració

Bon dia patró Maciàque hi ha de nou per la Vila,quan he partit hi haviamolta talent i poc pa.

Tenim la sort de tenir un port de mar, que sempre obre perspectives de vida, a on hi havia una fabrica de sabó, que en part s’exportava a diversos països, entre ells Cuba. La gent jove va veure les possibilitats de millora de vida que allà hi havia i començaren a partir.

Abans de l’emigració la societat era molt rígida i tancada, on moltes coses eren considerades tabú i llavors la diversió era molt pueril, si la veim des de la perspectiva actual, en canvi, al jovent l’omplia d’il·lusió. Com a mostra:

Un horabaixa a la tarda,venguent de Banyalbufar,vaig passar per Son Serraltaa demanar foc per fumar.

Allà dins hi vaig trobaruna jove molt vellardai li vaig demanar si en volia vendre o dar,remei d’un caliu de foc.

–Jo no en venc, ni en don tampoc,vos mateix anau-lo a prendre–En vaig prendre un de petit,que no l’havia de menester.

Quan se’n va a missama mare te un gendre,quan se’n va a missali fa pelar patates dins sa païssa.

Que hi fa de plantaun bací a sa finestra,li tiren una pedra i li rompen s’ansa (o tot s’escampa). La vida era molt senzilla, però amb l’emigració es va complicar molt, però això no és el tema d’avui. Avui, bàsicament, farem un homenatge a Cuba i als andritxols que hi anaren, baix la meva perspectiva i, perdonau que m’agafi algunes llicències amb temes lingüístics, quant a la presentació de les gloses i tonades.Inicialment, la forma de fer festa i bulla era molt suau com ara vos ho recitaré de forma breu: Sant Pere el nostre patróde tots es més estimat,que ens ajudi a conrar el blati un bon temps pels pescadors.

L’anada a Cuba va ser com una finestra oberta cap a una evolució de formes, expressions i balls d’aquells temps, cosa que generava que una societat tan tancada com la nostra, s’anàs obrint, a poc a poc, i que amb les gloses i cançons s’empleassin unes expressions molt més falagueres i picants, o més atrevides, que abans. I aquí va ser quan va aparèixer la famosa tonada cubana que, bàsicament, es feia en castellà però que també es feia en mallorquí i, tant es podia fer seriosa, com picant. I a tots els events o festes sortia per mig.I ara aquí va començar a entrar el picant amb les següents gloses:

Sant Pere era un sant molt estimatva morir martiritzat,d’un panxó de faves tendres.

Sant Pere era un sant molt capaç consentí que li aferrassin mosques d’ase,fins a sa mateixa punta des nas.

Amb el temps les gloses començaren a tenir un aire senyorívol:

Por la mañana tempranodespués del café bebido,me paseo por la Habanacon mi cigarro encendido.

Agafaren un cert caire amorós:

Cuando a la Habana llegué,que mis amigos me vieron,todos juntos me dijeroncompadre siéntese usted

Tomaremos un café,fumaremos un tabacoy hablaremos un buen ratode las mulatas que yo sé.

Una glosa picant:

Mulata de Camagüeytu que estas tan amarillade comer plátano verdey chingar por la Manigua.

Una glosa de abundància i progrés:

Cantau, bebeu i feis gloses,fumau vet aquí es caixó,que a bordo de la Unióno estam per aquestes coses.

Conocí a una señoritaque su novio la dejó,y en seis meses no paróde llorar la pobrecita.

Ella decía, ¡ay¡ mamitaque desgraciada nací,no hay consuelo para mi,el mundo ya se me acabaaun recuerdo que anhelabaaquellos besos que perdí.

Yo canto por un desaireque me hizo una mujer,ella me quiso querery luego se arrepintió,y calabaza me dioque es muy mala de comer.

Mare de Déu una tassaque és bona per fer-ne brou,un homo no té consol,quan li donen carabassa.

De sa costa cubaneraJoana Maria te envií a dir,que no m’esperis a mique quan jo tornaré aquí,no tendrà pèl es conillde sa teva lloriguera.

Gloses d’amor i admiració cap a Cuba:

Cuba no quiere favores,de ninguna extraña tierra,en Cuba todo se encierraCuba es un jardín de flores.

En Cuba están los primoresde la esencia más fina.

En Cuba esta la divinala que adora el Camagueyi la raza siboney,que a los cubanos dio vida.

Estima i admiració d’un esponjero:

Tiene mi Cuba queridaun pueblo a orillas del mar,es el que voy a nombrar que nunca mi pecho olvida.

En él comencé mi vida,en él mi primer amor,en él goce del sabor,que aún vive en el alma mía.

Para mi es son cubano,pleno en todo su encantopor esto te quiero tanto,Surgidero de Batabanó.

I a tots els esdeveniments i festes, sortia per mig una de les persones que millor va glosar per Andratx. Va ser en Rafel Ensenyat, Teixidora, que publica-va en el setmanari Andraitx, amb la firma Ja està dit.Andratx no té glosadors,com un altre temps tenia,ni fan es Mes de Mariaper maig, un temps tan ermós.

Aquest poble era ditxósun vall de pau i harmonia,es jovent se divertiai es pobres eren senyors;perquè, amb un velló, o dos,tothom menjava i bevia.

I ara com a final:

Es pregó se va acabants’acaba i no torna enrere,beneït sigui Sant Perei tots es d’aquí davant.

El qui vos ho ha fet enguanyfent romanços no es cap atxa,i com a nom i llinatgese diu MIQUEL ALEMANY

I ara per donar el visca amb humor:

El meu avi va anar a Cubaa bordo del Catalàel millor vaixell de guerrade la flota d’ultramar.

El timoner i el nostre amoi catorze marinerseren nascuts a sa Planeta,part damunt d’Andratx.

Quan el Català,anava a la marels al·lots de sa Planetafeien un cremat,collien guitarrai se posaven a cantar,que visca Sant Pere!que visca Sant Pere!que visca Andratx!

AMEN Andratx, 23 de juny de 2016Miquel Alemany Alemany

Diumenge, 2 de juliol

20,30 h Andratx Vision Talent Factor. Concurs de talents i sopar a la fresca

Lloc: Plaça d'Espanya | Ho organitza: Casal de Joves | Hi col·labora: Ajuntament d'Andratx | Inscripcions: del 16 de juny al 29 de juny al Casal de Joves o al Facebook (Casal Joves Andratx).

11,00 h Exhibició de motos. Escola Lorenzo competicióLloc: Avinguda de Joan Carles I | Hi col·labora: Ajuntament d’Andratx

23,00 h Final de festes amb focs artificials

Sa lluna se és escapçadaentre es sol i ses cabreres,es vicari de Sencelles i es rector de Calvià,se’n varen anar a caçarperderen sa llebre i es cai tot caigué dins s’avenc.

Andratx oli primerenc,oli primerenc, Andratx,va néixer un ase de maigi morí per l’Ascensió.

Estellencs melicotó,tot és gent que l'acompanya,Banyalbufar també guanyade bon vi i de bon giró.

I també de Malvasia,donau-nos dinar que és migdiai ja aclarirem ses raons.

Sa Caseta, és una cançó molt antiga i tal vegada no tengui res a veure amb lo d’avui, més qualque cosa similar hi havia per aquell temps:

Jo tenc una casa nova,molt semblant amb una cova,té un portal en es carrera darrera en té un altrebaix terra tenc sa cambra altai en es sotil es celler.

Tenc es sotil sense bigues,no hi importa que te’n riguis,que te dic sa veritat.Tenc una gerra que vessaes trespol tot d’una peçai es cel ras enrajolat.

Té un hortet a sa carreraamb un jardinet darrera,ja no heu vist res més ermós:sa cisterna està cruiada,sa taulada foradadai per fer foc dos rentadors.

A s’hortet de sa carrera,que per mig i a sa vorera,jo hi tenc uns arbres fruitersque en fan fruita variada,de classe seleccionadai un bon gust especial.

Tenc un prebe que em fa peres,una prunera em fa pomes,un melicotoner albercocs;també tenc una nesplera,que empeltada de murtera,me fa figues bordissot.

Vos convit a sa caseta en que sigui petitetaés digna de visitar,férem una berenadamenjarem pa i sobrassadai camaiot si n’hi ha.

També hi haurà una ensiamadatota plena de tallades,això vos agradarài si algun detall hi falta,tan si és pito, com si és flauta,ja està bé així com està. Boleres d’Andratx, un ball molt alegre per al jovent en aquell temps:

Una glosa de prepotència:

El gallo

El gallo que es fino y canta,y quiere cantar aquí,cantará después de mide lo contrario no canta.

Porqué tengo una gargantaque derrumba el mundo entero,yo soy el gallo más fierolo digo y no me desmando,y no quiero que otro gallocante en mi gallinero.

L’andritxol que anava a Cuba i aprenia a ballar la rumba ja no tornava, i si ho feia venia més pelat que un jonc.

Cubanito

Cubanito soy señorescubanito muy formal,vale más ser cubanitoaunque usted lo tome a mal.

Yo sé bien de un taberneroque trabaja como un mulo,y que abre las botellasapretando mucho el cul…

Cubanito se fue al cieloa pedirle a Dios un duroy San Pedro que lo vio,lo mando a tomar por cul…

Ara posarem una relació de gloses d’amor i desamor:

A cantar a una niñayo la enseñaba,y a cada nota un besoella me daba.

Aprendió tanto,aprendió tanto,aprendió muchas cosas,menos de canto.

Nombres de cada estrellasaber queríay a cada nombre un besoella pedía.

¡Que noche aquella,que noche aquella!que pude dar mil nombresa cada estrella.

Ya se acabo la noche llego la aurora,la pobrecita niñase quedo sola.

Y ella decía,y ella decía,porqué no habrán estrellastambién de DIA.

Carabassa de l’Havanaque diuen que és sa millor,jo des de Batabanó,te n’envií una tallada.no és que jo la hagi provadaperò n’he sentit s’olor.

Ja no veuen mariners,venir de Cuba com antes,a gastar-se en bullanguestot quant guanyaven... i més.

Vos dic, que no és lo mateix,ses coses han canviades,he conegut ses avellaneses tirar-les pes carrers;i a sis cèntims es forners,passejar ses ensaïmades.

He vist confits com magranes,molta de gent comprar-losper llavonses tirar-los, pes carnaval, a grapades.

He coneguda sa Coma plena de gent com la vila,i he vist... que pareix mentidafer ball a Can Teixidora,Can Batleta i Can Simona;i tot tres es mateix dia.

Per Sant Agustí, he tastat,ses ensaïmades d’en Saca,quan sa madona era guapai es Cós molt més envirmat.

Mig poble he vist disfressat,fent bulla amb sa Mula Blanca,serenates fins a s'auba;festes que avui no en feim cap,com eren Pancaritat,es Dos d’Agost i Sant Jaume.

Repetesc, no és lo mateix record a ses sementeres,treure un bon pes ses gavelles,es hiverns plovia més;feien ametles, es ametlersi olives, ses oliveres.

Ja està dit [pseudònim de Rafel Ensenyat, Teixidora]

En Miquel es Badaluc era una persona molt peculiar a Andratx que vivia per devers sa Coma Freda. Quan als anys 50 va venir la Mare de Déu a Andratx, va compondre una cançó i amb la seva guitarra donava la pallis-sa a tots els veïnats i coneguts. D’aquí sortiren uns quantes gloses que feren les delícies de tothom:

La Mare de Déu de Llucper devers es pont d’Estellencs,va posar s’orella en terraper escoltar sa guitarra,d’en Miquel es Badaluc.

La Mare de Déu de Llucva esclatar d’alegria,en veure com la rebiaen Miquel es Badaluc.

Arribam a prop dels seixanta, es va acabar l’emigració i amb el turisme va començar una relaxació de formes i costums, comença-ren les sales de festes i les discoteques. A partir d’aquí, la festa i la bulla varen anar canviant totalment fent-se més intensa i lliure però “bona”… i fins ara.

Bon vespre a tothom,

Pens que d’una forma inesperada, el senyor Batle i els components del consistori m’han donat la possibilitat de presentar enguany el Pregó de Festes. I he pensat dedicar-lo a la festa i a la bulla del poble d'Andratx, del període que va des del 1850 –començament de l’emigració a Cuba– fins el 1950 llargs, en què el turisme canvià la forma de vida i, a partir d’aquest moment, no vàrem haver de sortir a fora per guanyar-nos el pa.El motiu de l’emigració era per la dura situació a Andratx: es vivia d’una agricultura molt manual, una ramaderia amb poca empenta i una pesca que no estava per tirar coets:

El per què de s’emigració

Bon dia patró Maciàque hi ha de nou per la Vila,quan he partit hi haviamolta talent i poc pa.

Tenim la sort de tenir un port de mar, que sempre obre perspectives de vida, a on hi havia una fabrica de sabó, que en part s’exportava a diversos països, entre ells Cuba. La gent jove va veure les possibilitats de millora de vida que allà hi havia i començaren a partir.

Abans de l’emigració la societat era molt rígida i tancada, on moltes coses eren considerades tabú i llavors la diversió era molt pueril, si la veim des de la perspectiva actual, en canvi, al jovent l’omplia d’il·lusió. Com a mostra:

Un horabaixa a la tarda,venguent de Banyalbufar,vaig passar per Son Serraltaa demanar foc per fumar.

Allà dins hi vaig trobaruna jove molt vellardai li vaig demanar si en volia vendre o dar,remei d’un caliu de foc.

–Jo no en venc, ni en don tampoc,vos mateix anau-lo a prendre–En vaig prendre un de petit,que no l’havia de menester.

Quan se’n va a missama mare te un gendre,quan se’n va a missali fa pelar patates dins sa païssa.

Que hi fa de plantaun bací a sa finestra,li tiren una pedra i li rompen s’ansa (o tot s’escampa). La vida era molt senzilla, però amb l’emigració es va complicar molt, però això no és el tema d’avui. Avui, bàsicament, farem un homenatge a Cuba i als andritxols que hi anaren, baix la meva perspectiva i, perdonau que m’agafi algunes llicències amb temes lingüístics, quant a la presentació de les gloses i tonades.Inicialment, la forma de fer festa i bulla era molt suau com ara vos ho recitaré de forma breu: Sant Pere el nostre patróde tots es més estimat,que ens ajudi a conrar el blati un bon temps pels pescadors.

L’anada a Cuba va ser com una finestra oberta cap a una evolució de formes, expressions i balls d’aquells temps, cosa que generava que una societat tan tancada com la nostra, s’anàs obrint, a poc a poc, i que amb les gloses i cançons s’empleassin unes expressions molt més falagueres i picants, o més atrevides, que abans. I aquí va ser quan va aparèixer la famosa tonada cubana que, bàsicament, es feia en castellà però que també es feia en mallorquí i, tant es podia fer seriosa, com picant. I a tots els events o festes sortia per mig.I ara aquí va començar a entrar el picant amb les següents gloses:

Sant Pere era un sant molt estimatva morir martiritzat,d’un panxó de faves tendres.

Sant Pere era un sant molt capaç consentí que li aferrassin mosques d’ase,fins a sa mateixa punta des nas.

Amb el temps les gloses començaren a tenir un aire senyorívol:

Por la mañana tempranodespués del café bebido,me paseo por la Habanacon mi cigarro encendido.

Agafaren un cert caire amorós:

Cuando a la Habana llegué,que mis amigos me vieron,todos juntos me dijeroncompadre siéntese usted

Tomaremos un café,fumaremos un tabacoy hablaremos un buen ratode las mulatas que yo sé.

Una glosa picant:

Mulata de Camagüeytu que estas tan amarillade comer plátano verdey chingar por la Manigua.

Una glosa de abundància i progrés:

Cantau, bebeu i feis gloses,fumau vet aquí es caixó,que a bordo de la Unióno estam per aquestes coses.

Conocí a una señoritaque su novio la dejó,y en seis meses no paróde llorar la pobrecita.

Ella decía, ¡ay¡ mamitaque desgraciada nací,no hay consuelo para mi,el mundo ya se me acabaaun recuerdo que anhelabaaquellos besos que perdí.

Yo canto por un desaireque me hizo una mujer,ella me quiso querery luego se arrepintió,y calabaza me dioque es muy mala de comer.

Mare de Déu una tassaque és bona per fer-ne brou,un homo no té consol,quan li donen carabassa.

De sa costa cubaneraJoana Maria te envií a dir,que no m’esperis a mique quan jo tornaré aquí,no tendrà pèl es conillde sa teva lloriguera.

Gloses d’amor i admiració cap a Cuba:

Cuba no quiere favores,de ninguna extraña tierra,en Cuba todo se encierraCuba es un jardín de flores.

En Cuba están los primoresde la esencia más fina.

En Cuba esta la divinala que adora el Camagueyi la raza siboney,que a los cubanos dio vida.

Estima i admiració d’un esponjero:

Tiene mi Cuba queridaun pueblo a orillas del mar,es el que voy a nombrar que nunca mi pecho olvida.

En él comencé mi vida,en él mi primer amor,en él goce del sabor,que aún vive en el alma mía.

Para mi es son cubano,pleno en todo su encantopor esto te quiero tanto,Surgidero de Batabanó.

I a tots els esdeveniments i festes, sortia per mig una de les persones que millor va glosar per Andratx. Va ser en Rafel Ensenyat, Teixidora, que publica-va en el setmanari Andraitx, amb la firma Ja està dit.Andratx no té glosadors,com un altre temps tenia,ni fan es Mes de Mariaper maig, un temps tan ermós.

Aquest poble era ditxósun vall de pau i harmonia,es jovent se divertiai es pobres eren senyors;perquè, amb un velló, o dos,tothom menjava i bevia.

I ara com a final:

Es pregó se va acabants’acaba i no torna enrere,beneït sigui Sant Perei tots es d’aquí davant.

El qui vos ho ha fet enguanyfent romanços no es cap atxa,i com a nom i llinatgese diu MIQUEL ALEMANY

I ara per donar el visca amb humor:

El meu avi va anar a Cubaa bordo del Catalàel millor vaixell de guerrade la flota d’ultramar.

El timoner i el nostre amoi catorze marinerseren nascuts a sa Planeta,part damunt d’Andratx.

Quan el Català,anava a la marels al·lots de sa Planetafeien un cremat,collien guitarrai se posaven a cantar,que visca Sant Pere!que visca Sant Pere!que visca Andratx!

AMEN Andratx, 23 de juny de 2016Miquel Alemany Alemany

Pregó de Sant Pere de lesFestes d'Andratx 2016

Sa lluna se és escapçadaentre es sol i ses cabreres,es vicari de Sencelles i es rector de Calvià,se’n varen anar a caçarperderen sa llebre i es cai tot caigué dins s’avenc.

Andratx oli primerenc,oli primerenc, Andratx,va néixer un ase de maigi morí per l’Ascensió.

Estellencs melicotó,tot és gent que l'acompanya,Banyalbufar també guanyade bon vi i de bon giró.

I també de Malvasia,donau-nos dinar que és migdiai ja aclarirem ses raons.

Sa Caseta, és una cançó molt antiga i tal vegada no tengui res a veure amb lo d’avui, més qualque cosa similar hi havia per aquell temps:

Jo tenc una casa nova,molt semblant amb una cova,té un portal en es carrera darrera en té un altrebaix terra tenc sa cambra altai en es sotil es celler.

Tenc es sotil sense bigues,no hi importa que te’n riguis,que te dic sa veritat.Tenc una gerra que vessaes trespol tot d’una peçai es cel ras enrajolat.

Té un hortet a sa carreraamb un jardinet darrera,ja no heu vist res més ermós:sa cisterna està cruiada,sa taulada foradadai per fer foc dos rentadors.

A s’hortet de sa carrera,que per mig i a sa vorera,jo hi tenc uns arbres fruitersque en fan fruita variada,de classe seleccionadai un bon gust especial.

Tenc un prebe que em fa peres,una prunera em fa pomes,un melicotoner albercocs;també tenc una nesplera,que empeltada de murtera,me fa figues bordissot.

Vos convit a sa caseta en que sigui petitetaés digna de visitar,férem una berenadamenjarem pa i sobrassadai camaiot si n’hi ha.

També hi haurà una ensiamadatota plena de tallades,això vos agradarài si algun detall hi falta,tan si és pito, com si és flauta,ja està bé així com està. Boleres d’Andratx, un ball molt alegre per al jovent en aquell temps:

Una glosa de prepotència:

El gallo

El gallo que es fino y canta,y quiere cantar aquí,cantará después de mide lo contrario no canta.

Porqué tengo una gargantaque derrumba el mundo entero,yo soy el gallo más fierolo digo y no me desmando,y no quiero que otro gallocante en mi gallinero.

L’andritxol que anava a Cuba i aprenia a ballar la rumba ja no tornava, i si ho feia venia més pelat que un jonc.

Cubanito

Cubanito soy señorescubanito muy formal,vale más ser cubanitoaunque usted lo tome a mal.

Yo sé bien de un taberneroque trabaja como un mulo,y que abre las botellasapretando mucho el cul…

Cubanito se fue al cieloa pedirle a Dios un duroy San Pedro que lo vio,lo mando a tomar por cul…

Ara posarem una relació de gloses d’amor i desamor:

A cantar a una niñayo la enseñaba,y a cada nota un besoella me daba.

Aprendió tanto,aprendió tanto,aprendió muchas cosas,menos de canto.

Nombres de cada estrellasaber queríay a cada nombre un besoella pedía.

¡Que noche aquella,que noche aquella!que pude dar mil nombresa cada estrella.

Ya se acabo la noche llego la aurora,la pobrecita niñase quedo sola.

Y ella decía,y ella decía,porqué no habrán estrellastambién de DIA.

Carabassa de l’Havanaque diuen que és sa millor,jo des de Batabanó,te n’envií una tallada.no és que jo la hagi provadaperò n’he sentit s’olor.

Ja no veuen mariners,venir de Cuba com antes,a gastar-se en bullanguestot quant guanyaven... i més.

Vos dic, que no és lo mateix,ses coses han canviades,he conegut ses avellaneses tirar-les pes carrers;i a sis cèntims es forners,passejar ses ensaïmades.

He vist confits com magranes,molta de gent comprar-losper llavonses tirar-los, pes carnaval, a grapades.

He coneguda sa Coma plena de gent com la vila,i he vist... que pareix mentidafer ball a Can Teixidora,Can Batleta i Can Simona;i tot tres es mateix dia.

Per Sant Agustí, he tastat,ses ensaïmades d’en Saca,quan sa madona era guapai es Cós molt més envirmat.

Mig poble he vist disfressat,fent bulla amb sa Mula Blanca,serenates fins a s'auba;festes que avui no en feim cap,com eren Pancaritat,es Dos d’Agost i Sant Jaume.

Repetesc, no és lo mateix record a ses sementeres,treure un bon pes ses gavelles,es hiverns plovia més;feien ametles, es ametlersi olives, ses oliveres.

Ja està dit [pseudònim de Rafel Ensenyat, Teixidora]

En Miquel es Badaluc era una persona molt peculiar a Andratx que vivia per devers sa Coma Freda. Quan als anys 50 va venir la Mare de Déu a Andratx, va compondre una cançó i amb la seva guitarra donava la pallis-sa a tots els veïnats i coneguts. D’aquí sortiren uns quantes gloses que feren les delícies de tothom:

La Mare de Déu de Llucper devers es pont d’Estellencs,va posar s’orella en terraper escoltar sa guitarra,d’en Miquel es Badaluc.

La Mare de Déu de Llucva esclatar d’alegria,en veure com la rebiaen Miquel es Badaluc.

Arribam a prop dels seixanta, es va acabar l’emigració i amb el turisme va començar una relaxació de formes i costums, comença-ren les sales de festes i les discoteques. A partir d’aquí, la festa i la bulla varen anar canviant totalment fent-se més intensa i lliure però “bona”… i fins ara.

Bon vespre a tothom,

Pens que d’una forma inesperada, el senyor Batle i els components del consistori m’han donat la possibilitat de presentar enguany el Pregó de Festes. I he pensat dedicar-lo a la festa i a la bulla del poble d'Andratx, del període que va des del 1850 –començament de l’emigració a Cuba– fins el 1950 llargs, en què el turisme canvià la forma de vida i, a partir d’aquest moment, no vàrem haver de sortir a fora per guanyar-nos el pa.El motiu de l’emigració era per la dura situació a Andratx: es vivia d’una agricultura molt manual, una ramaderia amb poca empenta i una pesca que no estava per tirar coets:

El per què de s’emigració

Bon dia patró Maciàque hi ha de nou per la Vila,quan he partit hi haviamolta talent i poc pa.

Tenim la sort de tenir un port de mar, que sempre obre perspectives de vida, a on hi havia una fabrica de sabó, que en part s’exportava a diversos països, entre ells Cuba. La gent jove va veure les possibilitats de millora de vida que allà hi havia i començaren a partir.

Abans de l’emigració la societat era molt rígida i tancada, on moltes coses eren considerades tabú i llavors la diversió era molt pueril, si la veim des de la perspectiva actual, en canvi, al jovent l’omplia d’il·lusió. Com a mostra:

Un horabaixa a la tarda,venguent de Banyalbufar,vaig passar per Son Serraltaa demanar foc per fumar.

Allà dins hi vaig trobaruna jove molt vellardai li vaig demanar si en volia vendre o dar,remei d’un caliu de foc.

–Jo no en venc, ni en don tampoc,vos mateix anau-lo a prendre–En vaig prendre un de petit,que no l’havia de menester.

Quan se’n va a missama mare te un gendre,quan se’n va a missali fa pelar patates dins sa païssa.

Que hi fa de plantaun bací a sa finestra,li tiren una pedra i li rompen s’ansa (o tot s’escampa). La vida era molt senzilla, però amb l’emigració es va complicar molt, però això no és el tema d’avui. Avui, bàsicament, farem un homenatge a Cuba i als andritxols que hi anaren, baix la meva perspectiva i, perdonau que m’agafi algunes llicències amb temes lingüístics, quant a la presentació de les gloses i tonades.Inicialment, la forma de fer festa i bulla era molt suau com ara vos ho recitaré de forma breu: Sant Pere el nostre patróde tots es més estimat,que ens ajudi a conrar el blati un bon temps pels pescadors.

L’anada a Cuba va ser com una finestra oberta cap a una evolució de formes, expressions i balls d’aquells temps, cosa que generava que una societat tan tancada com la nostra, s’anàs obrint, a poc a poc, i que amb les gloses i cançons s’empleassin unes expressions molt més falagueres i picants, o més atrevides, que abans. I aquí va ser quan va aparèixer la famosa tonada cubana que, bàsicament, es feia en castellà però que també es feia en mallorquí i, tant es podia fer seriosa, com picant. I a tots els events o festes sortia per mig.I ara aquí va començar a entrar el picant amb les següents gloses:

Sant Pere era un sant molt estimatva morir martiritzat,d’un panxó de faves tendres.

Sant Pere era un sant molt capaç consentí que li aferrassin mosques d’ase,fins a sa mateixa punta des nas.

Amb el temps les gloses començaren a tenir un aire senyorívol:

Por la mañana tempranodespués del café bebido,me paseo por la Habanacon mi cigarro encendido.

Agafaren un cert caire amorós:

Cuando a la Habana llegué,que mis amigos me vieron,todos juntos me dijeroncompadre siéntese usted

Tomaremos un café,fumaremos un tabacoy hablaremos un buen ratode las mulatas que yo sé.

Una glosa picant:

Mulata de Camagüeytu que estas tan amarillade comer plátano verdey chingar por la Manigua.

Una glosa de abundància i progrés:

Cantau, bebeu i feis gloses,fumau vet aquí es caixó,que a bordo de la Unióno estam per aquestes coses.

Conocí a una señoritaque su novio la dejó,y en seis meses no paróde llorar la pobrecita.

Ella decía, ¡ay¡ mamitaque desgraciada nací,no hay consuelo para mi,el mundo ya se me acabaaun recuerdo que anhelabaaquellos besos que perdí.

Yo canto por un desaireque me hizo una mujer,ella me quiso querery luego se arrepintió,y calabaza me dioque es muy mala de comer.

Mare de Déu una tassaque és bona per fer-ne brou,un homo no té consol,quan li donen carabassa.

De sa costa cubaneraJoana Maria te envií a dir,que no m’esperis a mique quan jo tornaré aquí,no tendrà pèl es conillde sa teva lloriguera.

Gloses d’amor i admiració cap a Cuba:

Cuba no quiere favores,de ninguna extraña tierra,en Cuba todo se encierraCuba es un jardín de flores.

En Cuba están los primoresde la esencia más fina.

En Cuba esta la divinala que adora el Camagueyi la raza siboney,que a los cubanos dio vida.

Estima i admiració d’un esponjero:

Tiene mi Cuba queridaun pueblo a orillas del mar,es el que voy a nombrar que nunca mi pecho olvida.

En él comencé mi vida,en él mi primer amor,en él goce del sabor,que aún vive en el alma mía.

Para mi es son cubano,pleno en todo su encantopor esto te quiero tanto,Surgidero de Batabanó.

I a tots els esdeveniments i festes, sortia per mig una de les persones que millor va glosar per Andratx. Va ser en Rafel Ensenyat, Teixidora, que publica-va en el setmanari Andraitx, amb la firma Ja està dit.Andratx no té glosadors,com un altre temps tenia,ni fan es Mes de Mariaper maig, un temps tan ermós.

Aquest poble era ditxósun vall de pau i harmonia,es jovent se divertiai es pobres eren senyors;perquè, amb un velló, o dos,tothom menjava i bevia.

I ara com a final:

Es pregó se va acabants’acaba i no torna enrere,beneït sigui Sant Perei tots es d’aquí davant.

El qui vos ho ha fet enguanyfent romanços no es cap atxa,i com a nom i llinatgese diu MIQUEL ALEMANY

I ara per donar el visca amb humor:

El meu avi va anar a Cubaa bordo del Catalàel millor vaixell de guerrade la flota d’ultramar.

El timoner i el nostre amoi catorze marinerseren nascuts a sa Planeta,part damunt d’Andratx.

Quan el Català,anava a la marels al·lots de sa Planetafeien un cremat,collien guitarrai se posaven a cantar,que visca Sant Pere!que visca Sant Pere!que visca Andratx!

AMEN Andratx, 23 de juny de 2016Miquel Alemany Alemany

Abaix, abaix, me vaig fer tres bufogues a un dit,si jo ho hagués sentit: petit, petit,si te cremes posa-t’hi saliva,tres gotetes de sang vivame caigueren d’aquell dit.Pegà damunt pedra viva,pedra de dos mil colors,greu me sap d’aquells dosque peguen a un tot sol.

Greu me sap d’aquell mussolque canta la barbaresca,greu me sap d’aquella bresca que és dolça com la mel.

Pregó de Sant Pere de lesFestes d'Andratx 2016

Sa lluna se és escapçadaentre es sol i ses cabreres,es vicari de Sencelles i es rector de Calvià,se’n varen anar a caçarperderen sa llebre i es cai tot caigué dins s’avenc.

Andratx oli primerenc,oli primerenc, Andratx,va néixer un ase de maigi morí per l’Ascensió.

Estellencs melicotó,tot és gent que l'acompanya,Banyalbufar també guanyade bon vi i de bon giró.

I també de Malvasia,donau-nos dinar que és migdiai ja aclarirem ses raons.

Sa Caseta, és una cançó molt antiga i tal vegada no tengui res a veure amb lo d’avui, més qualque cosa similar hi havia per aquell temps:

Jo tenc una casa nova,molt semblant amb una cova,té un portal en es carrera darrera en té un altrebaix terra tenc sa cambra altai en es sotil es celler.

Tenc es sotil sense bigues,no hi importa que te’n riguis,que te dic sa veritat.Tenc una gerra que vessaes trespol tot d’una peçai es cel ras enrajolat.

Té un hortet a sa carreraamb un jardinet darrera,ja no heu vist res més ermós:sa cisterna està cruiada,sa taulada foradadai per fer foc dos rentadors.

A s’hortet de sa carrera,que per mig i a sa vorera,jo hi tenc uns arbres fruitersque en fan fruita variada,de classe seleccionadai un bon gust especial.

Tenc un prebe que em fa peres,una prunera em fa pomes,un melicotoner albercocs;també tenc una nesplera,que empeltada de murtera,me fa figues bordissot.

Vos convit a sa caseta en que sigui petitetaés digna de visitar,férem una berenadamenjarem pa i sobrassadai camaiot si n’hi ha.

També hi haurà una ensiamadatota plena de tallades,això vos agradarài si algun detall hi falta,tan si és pito, com si és flauta,ja està bé així com està. Boleres d’Andratx, un ball molt alegre per al jovent en aquell temps:

Una glosa de prepotència:

El gallo

El gallo que es fino y canta,y quiere cantar aquí,cantará después de mide lo contrario no canta.

Porqué tengo una gargantaque derrumba el mundo entero,yo soy el gallo más fierolo digo y no me desmando,y no quiero que otro gallocante en mi gallinero.

L’andritxol que anava a Cuba i aprenia a ballar la rumba ja no tornava, i si ho feia venia més pelat que un jonc.

Cubanito

Cubanito soy señorescubanito muy formal,vale más ser cubanitoaunque usted lo tome a mal.

Yo sé bien de un taberneroque trabaja como un mulo,y que abre las botellasapretando mucho el cul…

Cubanito se fue al cieloa pedirle a Dios un duroy San Pedro que lo vio,lo mando a tomar por cul…

Ara posarem una relació de gloses d’amor i desamor:

A cantar a una niñayo la enseñaba,y a cada nota un besoella me daba.

Aprendió tanto,aprendió tanto,aprendió muchas cosas,menos de canto.

Nombres de cada estrellasaber queríay a cada nombre un besoella pedía.

¡Que noche aquella,que noche aquella!que pude dar mil nombresa cada estrella.

Ya se acabo la noche llego la aurora,la pobrecita niñase quedo sola.

Y ella decía,y ella decía,porqué no habrán estrellastambién de DIA.

Carabassa de l’Havanaque diuen que és sa millor,jo des de Batabanó,te n’envií una tallada.no és que jo la hagi provadaperò n’he sentit s’olor.

Ja no veuen mariners,venir de Cuba com antes,a gastar-se en bullanguestot quant guanyaven... i més.

Vos dic, que no és lo mateix,ses coses han canviades,he conegut ses avellaneses tirar-les pes carrers;i a sis cèntims es forners,passejar ses ensaïmades.

He vist confits com magranes,molta de gent comprar-losper llavonses tirar-los, pes carnaval, a grapades.

He coneguda sa Coma plena de gent com la vila,i he vist... que pareix mentidafer ball a Can Teixidora,Can Batleta i Can Simona;i tot tres es mateix dia.

Per Sant Agustí, he tastat,ses ensaïmades d’en Saca,quan sa madona era guapai es Cós molt més envirmat.

Mig poble he vist disfressat,fent bulla amb sa Mula Blanca,serenates fins a s'auba;festes que avui no en feim cap,com eren Pancaritat,es Dos d’Agost i Sant Jaume.

Repetesc, no és lo mateix record a ses sementeres,treure un bon pes ses gavelles,es hiverns plovia més;feien ametles, es ametlersi olives, ses oliveres.

Ja està dit [pseudònim de Rafel Ensenyat, Teixidora]

En Miquel es Badaluc era una persona molt peculiar a Andratx que vivia per devers sa Coma Freda. Quan als anys 50 va venir la Mare de Déu a Andratx, va compondre una cançó i amb la seva guitarra donava la pallis-sa a tots els veïnats i coneguts. D’aquí sortiren uns quantes gloses que feren les delícies de tothom:

La Mare de Déu de Llucper devers es pont d’Estellencs,va posar s’orella en terraper escoltar sa guitarra,d’en Miquel es Badaluc.

La Mare de Déu de Llucva esclatar d’alegria,en veure com la rebiaen Miquel es Badaluc.

Arribam a prop dels seixanta, es va acabar l’emigració i amb el turisme va començar una relaxació de formes i costums, comença-ren les sales de festes i les discoteques. A partir d’aquí, la festa i la bulla varen anar canviant totalment fent-se més intensa i lliure però “bona”… i fins ara.

Bon vespre a tothom,

Pens que d’una forma inesperada, el senyor Batle i els components del consistori m’han donat la possibilitat de presentar enguany el Pregó de Festes. I he pensat dedicar-lo a la festa i a la bulla del poble d'Andratx, del període que va des del 1850 –començament de l’emigració a Cuba– fins el 1950 llargs, en què el turisme canvià la forma de vida i, a partir d’aquest moment, no vàrem haver de sortir a fora per guanyar-nos el pa.El motiu de l’emigració era per la dura situació a Andratx: es vivia d’una agricultura molt manual, una ramaderia amb poca empenta i una pesca que no estava per tirar coets:

El per què de s’emigració

Bon dia patró Maciàque hi ha de nou per la Vila,quan he partit hi haviamolta talent i poc pa.

Tenim la sort de tenir un port de mar, que sempre obre perspectives de vida, a on hi havia una fabrica de sabó, que en part s’exportava a diversos països, entre ells Cuba. La gent jove va veure les possibilitats de millora de vida que allà hi havia i començaren a partir.

Abans de l’emigració la societat era molt rígida i tancada, on moltes coses eren considerades tabú i llavors la diversió era molt pueril, si la veim des de la perspectiva actual, en canvi, al jovent l’omplia d’il·lusió. Com a mostra:

Un horabaixa a la tarda,venguent de Banyalbufar,vaig passar per Son Serraltaa demanar foc per fumar.

Allà dins hi vaig trobaruna jove molt vellardai li vaig demanar si en volia vendre o dar,remei d’un caliu de foc.

–Jo no en venc, ni en don tampoc,vos mateix anau-lo a prendre–En vaig prendre un de petit,que no l’havia de menester.

Quan se’n va a missama mare te un gendre,quan se’n va a missali fa pelar patates dins sa païssa.

Que hi fa de plantaun bací a sa finestra,li tiren una pedra i li rompen s’ansa (o tot s’escampa). La vida era molt senzilla, però amb l’emigració es va complicar molt, però això no és el tema d’avui. Avui, bàsicament, farem un homenatge a Cuba i als andritxols que hi anaren, baix la meva perspectiva i, perdonau que m’agafi algunes llicències amb temes lingüístics, quant a la presentació de les gloses i tonades.Inicialment, la forma de fer festa i bulla era molt suau com ara vos ho recitaré de forma breu: Sant Pere el nostre patróde tots es més estimat,que ens ajudi a conrar el blati un bon temps pels pescadors.

L’anada a Cuba va ser com una finestra oberta cap a una evolució de formes, expressions i balls d’aquells temps, cosa que generava que una societat tan tancada com la nostra, s’anàs obrint, a poc a poc, i que amb les gloses i cançons s’empleassin unes expressions molt més falagueres i picants, o més atrevides, que abans. I aquí va ser quan va aparèixer la famosa tonada cubana que, bàsicament, es feia en castellà però que també es feia en mallorquí i, tant es podia fer seriosa, com picant. I a tots els events o festes sortia per mig.I ara aquí va començar a entrar el picant amb les següents gloses:

Sant Pere era un sant molt estimatva morir martiritzat,d’un panxó de faves tendres.

Sant Pere era un sant molt capaç consentí que li aferrassin mosques d’ase,fins a sa mateixa punta des nas.

Amb el temps les gloses començaren a tenir un aire senyorívol:

Por la mañana tempranodespués del café bebido,me paseo por la Habanacon mi cigarro encendido.

Agafaren un cert caire amorós:

Cuando a la Habana llegué,que mis amigos me vieron,todos juntos me dijeroncompadre siéntese usted

Tomaremos un café,fumaremos un tabacoy hablaremos un buen ratode las mulatas que yo sé.

Una glosa picant:

Mulata de Camagüeytu que estas tan amarillade comer plátano verdey chingar por la Manigua.

Una glosa de abundància i progrés:

Cantau, bebeu i feis gloses,fumau vet aquí es caixó,que a bordo de la Unióno estam per aquestes coses.

Conocí a una señoritaque su novio la dejó,y en seis meses no paróde llorar la pobrecita.

Ella decía, ¡ay¡ mamitaque desgraciada nací,no hay consuelo para mi,el mundo ya se me acabaaun recuerdo que anhelabaaquellos besos que perdí.

Yo canto por un desaireque me hizo una mujer,ella me quiso querery luego se arrepintió,y calabaza me dioque es muy mala de comer.

Mare de Déu una tassaque és bona per fer-ne brou,un homo no té consol,quan li donen carabassa.

De sa costa cubaneraJoana Maria te envií a dir,que no m’esperis a mique quan jo tornaré aquí,no tendrà pèl es conillde sa teva lloriguera.

Gloses d’amor i admiració cap a Cuba:

Cuba no quiere favores,de ninguna extraña tierra,en Cuba todo se encierraCuba es un jardín de flores.

En Cuba están los primoresde la esencia más fina.

En Cuba esta la divinala que adora el Camagueyi la raza siboney,que a los cubanos dio vida.

Estima i admiració d’un esponjero:

Tiene mi Cuba queridaun pueblo a orillas del mar,es el que voy a nombrar que nunca mi pecho olvida.

En él comencé mi vida,en él mi primer amor,en él goce del sabor,que aún vive en el alma mía.

Para mi es son cubano,pleno en todo su encantopor esto te quiero tanto,Surgidero de Batabanó.

I a tots els esdeveniments i festes, sortia per mig una de les persones que millor va glosar per Andratx. Va ser en Rafel Ensenyat, Teixidora, que publica-va en el setmanari Andraitx, amb la firma Ja està dit.Andratx no té glosadors,com un altre temps tenia,ni fan es Mes de Mariaper maig, un temps tan ermós.

Aquest poble era ditxósun vall de pau i harmonia,es jovent se divertiai es pobres eren senyors;perquè, amb un velló, o dos,tothom menjava i bevia.

I ara com a final:

Es pregó se va acabants’acaba i no torna enrere,beneït sigui Sant Perei tots es d’aquí davant.

El qui vos ho ha fet enguanyfent romanços no es cap atxa,i com a nom i llinatgese diu MIQUEL ALEMANY

I ara per donar el visca amb humor:

El meu avi va anar a Cubaa bordo del Catalàel millor vaixell de guerrade la flota d’ultramar.

El timoner i el nostre amoi catorze marinerseren nascuts a sa Planeta,part damunt d’Andratx.

Quan el Català,anava a la marels al·lots de sa Planetafeien un cremat,collien guitarrai se posaven a cantar,que visca Sant Pere!que visca Sant Pere!que visca Andratx!

AMEN Andratx, 23 de juny de 2016Miquel Alemany Alemany

Sa lluna se és escapçadaentre es sol i ses cabreres,es vicari de Sencelles i es rector de Calvià,se’n varen anar a caçarperderen sa llebre i es cai tot caigué dins s’avenc.

Andratx oli primerenc,oli primerenc, Andratx,va néixer un ase de maigi morí per l’Ascensió.

Estellencs melicotó,tot és gent que l'acompanya,Banyalbufar també guanyade bon vi i de bon giró.

I també de Malvasia,donau-nos dinar que és migdiai ja aclarirem ses raons.

Sa Caseta, és una cançó molt antiga i tal vegada no tengui res a veure amb lo d’avui, més qualque cosa similar hi havia per aquell temps:

Jo tenc una casa nova,molt semblant amb una cova,té un portal en es carrera darrera en té un altrebaix terra tenc sa cambra altai en es sotil es celler.

Tenc es sotil sense bigues,no hi importa que te’n riguis,que te dic sa veritat.Tenc una gerra que vessaes trespol tot d’una peçai es cel ras enrajolat.

Té un hortet a sa carreraamb un jardinet darrera,ja no heu vist res més ermós:sa cisterna està cruiada,sa taulada foradadai per fer foc dos rentadors.

A s’hortet de sa carrera,que per mig i a sa vorera,jo hi tenc uns arbres fruitersque en fan fruita variada,de classe seleccionadai un bon gust especial.

Tenc un prebe que em fa peres,una prunera em fa pomes,un melicotoner albercocs;també tenc una nesplera,que empeltada de murtera,me fa figues bordissot.

Vos convit a sa caseta en que sigui petitetaés digna de visitar,férem una berenadamenjarem pa i sobrassadai camaiot si n’hi ha.

També hi haurà una ensiamadatota plena de tallades,això vos agradarài si algun detall hi falta,tan si és pito, com si és flauta,ja està bé així com està. Boleres d’Andratx, un ball molt alegre per al jovent en aquell temps:

Una glosa de prepotència:

El gallo

El gallo que es fino y canta,y quiere cantar aquí,cantará después de mide lo contrario no canta.

Porqué tengo una gargantaque derrumba el mundo entero,yo soy el gallo más fierolo digo y no me desmando,y no quiero que otro gallocante en mi gallinero.

L’andritxol que anava a Cuba i aprenia a ballar la rumba ja no tornava, i si ho feia venia més pelat que un jonc.

Cubanito

Cubanito soy señorescubanito muy formal,vale más ser cubanitoaunque usted lo tome a mal.

Yo sé bien de un taberneroque trabaja como un mulo,y que abre las botellasapretando mucho el cul…

Cubanito se fue al cieloa pedirle a Dios un duroy San Pedro que lo vio,lo mando a tomar por cul…

Ara posarem una relació de gloses d’amor i desamor:

A cantar a una niñayo la enseñaba,y a cada nota un besoella me daba.

Aprendió tanto,aprendió tanto,aprendió muchas cosas,menos de canto.

Nombres de cada estrellasaber queríay a cada nombre un besoella pedía.

¡Que noche aquella,que noche aquella!que pude dar mil nombresa cada estrella.

Ya se acabo la noche llego la aurora,la pobrecita niñase quedo sola.

Y ella decía,y ella decía,porqué no habrán estrellastambién de DIA.

Carabassa de l’Havanaque diuen que és sa millor,jo des de Batabanó,te n’envií una tallada.no és que jo la hagi provadaperò n’he sentit s’olor.

Ja no veuen mariners,venir de Cuba com antes,a gastar-se en bullanguestot quant guanyaven... i més.

Vos dic, que no és lo mateix,ses coses han canviades,he conegut ses avellaneses tirar-les pes carrers;i a sis cèntims es forners,passejar ses ensaïmades.

He vist confits com magranes,molta de gent comprar-losper llavonses tirar-los, pes carnaval, a grapades.

He coneguda sa Coma plena de gent com la vila,i he vist... que pareix mentidafer ball a Can Teixidora,Can Batleta i Can Simona;i tot tres es mateix dia.

Per Sant Agustí, he tastat,ses ensaïmades d’en Saca,quan sa madona era guapai es Cós molt més envirmat.

Mig poble he vist disfressat,fent bulla amb sa Mula Blanca,serenates fins a s'auba;festes que avui no en feim cap,com eren Pancaritat,es Dos d’Agost i Sant Jaume.

Repetesc, no és lo mateix record a ses sementeres,treure un bon pes ses gavelles,es hiverns plovia més;feien ametles, es ametlersi olives, ses oliveres.

Ja està dit [pseudònim de Rafel Ensenyat, Teixidora]

En Miquel es Badaluc era una persona molt peculiar a Andratx que vivia per devers sa Coma Freda. Quan als anys 50 va venir la Mare de Déu a Andratx, va compondre una cançó i amb la seva guitarra donava la pallis-sa a tots els veïnats i coneguts. D’aquí sortiren uns quantes gloses que feren les delícies de tothom:

La Mare de Déu de Llucper devers es pont d’Estellencs,va posar s’orella en terraper escoltar sa guitarra,d’en Miquel es Badaluc.

La Mare de Déu de Llucva esclatar d’alegria,en veure com la rebiaen Miquel es Badaluc.

Arribam a prop dels seixanta, es va acabar l’emigració i amb el turisme va començar una relaxació de formes i costums, comença-ren les sales de festes i les discoteques. A partir d’aquí, la festa i la bulla varen anar canviant totalment fent-se més intensa i lliure però “bona”… i fins ara.

Bon vespre a tothom,

Pens que d’una forma inesperada, el senyor Batle i els components del consistori m’han donat la possibilitat de presentar enguany el Pregó de Festes. I he pensat dedicar-lo a la festa i a la bulla del poble d'Andratx, del període que va des del 1850 –començament de l’emigració a Cuba– fins el 1950 llargs, en què el turisme canvià la forma de vida i, a partir d’aquest moment, no vàrem haver de sortir a fora per guanyar-nos el pa.El motiu de l’emigració era per la dura situació a Andratx: es vivia d’una agricultura molt manual, una ramaderia amb poca empenta i una pesca que no estava per tirar coets:

El per què de s’emigració

Bon dia patró Maciàque hi ha de nou per la Vila,quan he partit hi haviamolta talent i poc pa.

Tenim la sort de tenir un port de mar, que sempre obre perspectives de vida, a on hi havia una fabrica de sabó, que en part s’exportava a diversos països, entre ells Cuba. La gent jove va veure les possibilitats de millora de vida que allà hi havia i començaren a partir.

Abans de l’emigració la societat era molt rígida i tancada, on moltes coses eren considerades tabú i llavors la diversió era molt pueril, si la veim des de la perspectiva actual, en canvi, al jovent l’omplia d’il·lusió. Com a mostra:

Un horabaixa a la tarda,venguent de Banyalbufar,vaig passar per Son Serraltaa demanar foc per fumar.

Allà dins hi vaig trobaruna jove molt vellardai li vaig demanar si en volia vendre o dar,remei d’un caliu de foc.

–Jo no en venc, ni en don tampoc,vos mateix anau-lo a prendre–En vaig prendre un de petit,que no l’havia de menester.

Quan se’n va a missama mare te un gendre,quan se’n va a missali fa pelar patates dins sa païssa.

Que hi fa de plantaun bací a sa finestra,li tiren una pedra i li rompen s’ansa (o tot s’escampa). La vida era molt senzilla, però amb l’emigració es va complicar molt, però això no és el tema d’avui. Avui, bàsicament, farem un homenatge a Cuba i als andritxols que hi anaren, baix la meva perspectiva i, perdonau que m’agafi algunes llicències amb temes lingüístics, quant a la presentació de les gloses i tonades.Inicialment, la forma de fer festa i bulla era molt suau com ara vos ho recitaré de forma breu: Sant Pere el nostre patróde tots es més estimat,que ens ajudi a conrar el blati un bon temps pels pescadors.

L’anada a Cuba va ser com una finestra oberta cap a una evolució de formes, expressions i balls d’aquells temps, cosa que generava que una societat tan tancada com la nostra, s’anàs obrint, a poc a poc, i que amb les gloses i cançons s’empleassin unes expressions molt més falagueres i picants, o més atrevides, que abans. I aquí va ser quan va aparèixer la famosa tonada cubana que, bàsicament, es feia en castellà però que també es feia en mallorquí i, tant es podia fer seriosa, com picant. I a tots els events o festes sortia per mig.I ara aquí va començar a entrar el picant amb les següents gloses:

Sant Pere era un sant molt estimatva morir martiritzat,d’un panxó de faves tendres.

Sant Pere era un sant molt capaç consentí que li aferrassin mosques d’ase,fins a sa mateixa punta des nas.

Amb el temps les gloses començaren a tenir un aire senyorívol:

Por la mañana tempranodespués del café bebido,me paseo por la Habanacon mi cigarro encendido.

Agafaren un cert caire amorós:

Cuando a la Habana llegué,que mis amigos me vieron,todos juntos me dijeroncompadre siéntese usted

Tomaremos un café,fumaremos un tabacoy hablaremos un buen ratode las mulatas que yo sé.

Una glosa picant:

Mulata de Camagüeytu que estas tan amarillade comer plátano verdey chingar por la Manigua.

Una glosa de abundància i progrés:

Cantau, bebeu i feis gloses,fumau vet aquí es caixó,que a bordo de la Unióno estam per aquestes coses.

Conocí a una señoritaque su novio la dejó,y en seis meses no paróde llorar la pobrecita.

Ella decía, ¡ay¡ mamitaque desgraciada nací,no hay consuelo para mi,el mundo ya se me acabaaun recuerdo que anhelabaaquellos besos que perdí.

Yo canto por un desaireque me hizo una mujer,ella me quiso querery luego se arrepintió,y calabaza me dioque es muy mala de comer.

Mare de Déu una tassaque és bona per fer-ne brou,un homo no té consol,quan li donen carabassa.

De sa costa cubaneraJoana Maria te envií a dir,que no m’esperis a mique quan jo tornaré aquí,no tendrà pèl es conillde sa teva lloriguera.

Gloses d’amor i admiració cap a Cuba:

Cuba no quiere favores,de ninguna extraña tierra,en Cuba todo se encierraCuba es un jardín de flores.

En Cuba están los primoresde la esencia más fina.

En Cuba esta la divinala que adora el Camagueyi la raza siboney,que a los cubanos dio vida.

Estima i admiració d’un esponjero:

Tiene mi Cuba queridaun pueblo a orillas del mar,es el que voy a nombrar que nunca mi pecho olvida.

En él comencé mi vida,en él mi primer amor,en él goce del sabor,que aún vive en el alma mía.

Para mi es son cubano,pleno en todo su encantopor esto te quiero tanto,Surgidero de Batabanó.

I a tots els esdeveniments i festes, sortia per mig una de les persones que millor va glosar per Andratx. Va ser en Rafel Ensenyat, Teixidora, que publica-va en el setmanari Andraitx, amb la firma Ja està dit.Andratx no té glosadors,com un altre temps tenia,ni fan es Mes de Mariaper maig, un temps tan ermós.

Aquest poble era ditxósun vall de pau i harmonia,es jovent se divertiai es pobres eren senyors;perquè, amb un velló, o dos,tothom menjava i bevia.

I ara com a final:

Es pregó se va acabants’acaba i no torna enrere,beneït sigui Sant Perei tots es d’aquí davant.

El qui vos ho ha fet enguanyfent romanços no es cap atxa,i com a nom i llinatgese diu MIQUEL ALEMANY

I ara per donar el visca amb humor:

El meu avi va anar a Cubaa bordo del Catalàel millor vaixell de guerrade la flota d’ultramar.

El timoner i el nostre amoi catorze marinerseren nascuts a sa Planeta,part damunt d’Andratx.

Quan el Català,anava a la marels al·lots de sa Planetafeien un cremat,collien guitarrai se posaven a cantar,que visca Sant Pere!que visca Sant Pere!que visca Andratx!

AMEN Andratx, 23 de juny de 2016Miquel Alemany Alemany

Pregó de Sant Pere de lesFestes d'Andratx 2016

Sa lluna se és escapçadaentre es sol i ses cabreres,es vicari de Sencelles i es rector de Calvià,se’n varen anar a caçarperderen sa llebre i es cai tot caigué dins s’avenc.

Andratx oli primerenc,oli primerenc, Andratx,va néixer un ase de maigi morí per l’Ascensió.

Estellencs melicotó,tot és gent que l'acompanya,Banyalbufar també guanyade bon vi i de bon giró.

I també de Malvasia,donau-nos dinar que és migdiai ja aclarirem ses raons.

Sa Caseta, és una cançó molt antiga i tal vegada no tengui res a veure amb lo d’avui, més qualque cosa similar hi havia per aquell temps:

Jo tenc una casa nova,molt semblant amb una cova,té un portal en es carrera darrera en té un altrebaix terra tenc sa cambra altai en es sotil es celler.

Tenc es sotil sense bigues,no hi importa que te’n riguis,que te dic sa veritat.Tenc una gerra que vessaes trespol tot d’una peçai es cel ras enrajolat.

Té un hortet a sa carreraamb un jardinet darrera,ja no heu vist res més ermós:sa cisterna està cruiada,sa taulada foradadai per fer foc dos rentadors.

A s’hortet de sa carrera,que per mig i a sa vorera,jo hi tenc uns arbres fruitersque en fan fruita variada,de classe seleccionadai un bon gust especial.

Tenc un prebe que em fa peres,una prunera em fa pomes,un melicotoner albercocs;també tenc una nesplera,que empeltada de murtera,me fa figues bordissot.

Vos convit a sa caseta en que sigui petitetaés digna de visitar,férem una berenadamenjarem pa i sobrassadai camaiot si n’hi ha.

També hi haurà una ensiamadatota plena de tallades,això vos agradarài si algun detall hi falta,tan si és pito, com si és flauta,ja està bé així com està. Boleres d’Andratx, un ball molt alegre per al jovent en aquell temps:

Una glosa de prepotència:

El gallo

El gallo que es fino y canta,y quiere cantar aquí,cantará después de mide lo contrario no canta.

Porqué tengo una gargantaque derrumba el mundo entero,yo soy el gallo más fierolo digo y no me desmando,y no quiero que otro gallocante en mi gallinero.

L’andritxol que anava a Cuba i aprenia a ballar la rumba ja no tornava, i si ho feia venia més pelat que un jonc.

Cubanito

Cubanito soy señorescubanito muy formal,vale más ser cubanitoaunque usted lo tome a mal.

Yo sé bien de un taberneroque trabaja como un mulo,y que abre las botellasapretando mucho el cul…

Cubanito se fue al cieloa pedirle a Dios un duroy San Pedro que lo vio,lo mando a tomar por cul…

Ara posarem una relació de gloses d’amor i desamor:

A cantar a una niñayo la enseñaba,y a cada nota un besoella me daba.

Aprendió tanto,aprendió tanto,aprendió muchas cosas,menos de canto.

Nombres de cada estrellasaber queríay a cada nombre un besoella pedía.

¡Que noche aquella,que noche aquella!que pude dar mil nombresa cada estrella.

Ya se acabo la noche llego la aurora,la pobrecita niñase quedo sola.

Y ella decía,y ella decía,porqué no habrán estrellastambién de DIA.

Carabassa de l’Havanaque diuen que és sa millor,jo des de Batabanó,te n’envií una tallada.no és que jo la hagi provadaperò n’he sentit s’olor.

Ja no veuen mariners,venir de Cuba com antes,a gastar-se en bullanguestot quant guanyaven... i més.

Vos dic, que no és lo mateix,ses coses han canviades,he conegut ses avellaneses tirar-les pes carrers;i a sis cèntims es forners,passejar ses ensaïmades.

He vist confits com magranes,molta de gent comprar-losper llavonses tirar-los, pes carnaval, a grapades.

He coneguda sa Coma plena de gent com la vila,i he vist... que pareix mentidafer ball a Can Teixidora,Can Batleta i Can Simona;i tot tres es mateix dia.

Per Sant Agustí, he tastat,ses ensaïmades d’en Saca,quan sa madona era guapai es Cós molt més envirmat.

Mig poble he vist disfressat,fent bulla amb sa Mula Blanca,serenates fins a s'auba;festes que avui no en feim cap,com eren Pancaritat,es Dos d’Agost i Sant Jaume.

Repetesc, no és lo mateix record a ses sementeres,treure un bon pes ses gavelles,es hiverns plovia més;feien ametles, es ametlersi olives, ses oliveres.

Ja està dit [pseudònim de Rafel Ensenyat, Teixidora]

En Miquel es Badaluc era una persona molt peculiar a Andratx que vivia per devers sa Coma Freda. Quan als anys 50 va venir la Mare de Déu a Andratx, va compondre una cançó i amb la seva guitarra donava la pallis-sa a tots els veïnats i coneguts. D’aquí sortiren uns quantes gloses que feren les delícies de tothom:

La Mare de Déu de Llucper devers es pont d’Estellencs,va posar s’orella en terraper escoltar sa guitarra,d’en Miquel es Badaluc.

La Mare de Déu de Llucva esclatar d’alegria,en veure com la rebiaen Miquel es Badaluc.

Arribam a prop dels seixanta, es va acabar l’emigració i amb el turisme va començar una relaxació de formes i costums, comença-ren les sales de festes i les discoteques. A partir d’aquí, la festa i la bulla varen anar canviant totalment fent-se més intensa i lliure però “bona”… i fins ara.

Bon vespre a tothom,

Pens que d’una forma inesperada, el senyor Batle i els components del consistori m’han donat la possibilitat de presentar enguany el Pregó de Festes. I he pensat dedicar-lo a la festa i a la bulla del poble d'Andratx, del període que va des del 1850 –començament de l’emigració a Cuba– fins el 1950 llargs, en què el turisme canvià la forma de vida i, a partir d’aquest moment, no vàrem haver de sortir a fora per guanyar-nos el pa.El motiu de l’emigració era per la dura situació a Andratx: es vivia d’una agricultura molt manual, una ramaderia amb poca empenta i una pesca que no estava per tirar coets:

El per què de s’emigració

Bon dia patró Maciàque hi ha de nou per la Vila,quan he partit hi haviamolta talent i poc pa.

Tenim la sort de tenir un port de mar, que sempre obre perspectives de vida, a on hi havia una fabrica de sabó, que en part s’exportava a diversos països, entre ells Cuba. La gent jove va veure les possibilitats de millora de vida que allà hi havia i començaren a partir.

Abans de l’emigració la societat era molt rígida i tancada, on moltes coses eren considerades tabú i llavors la diversió era molt pueril, si la veim des de la perspectiva actual, en canvi, al jovent l’omplia d’il·lusió. Com a mostra:

Un horabaixa a la tarda,venguent de Banyalbufar,vaig passar per Son Serraltaa demanar foc per fumar.

Allà dins hi vaig trobaruna jove molt vellardai li vaig demanar si en volia vendre o dar,remei d’un caliu de foc.

–Jo no en venc, ni en don tampoc,vos mateix anau-lo a prendre–En vaig prendre un de petit,que no l’havia de menester.

Quan se’n va a missama mare te un gendre,quan se’n va a missali fa pelar patates dins sa païssa.

Que hi fa de plantaun bací a sa finestra,li tiren una pedra i li rompen s’ansa (o tot s’escampa). La vida era molt senzilla, però amb l’emigració es va complicar molt, però això no és el tema d’avui. Avui, bàsicament, farem un homenatge a Cuba i als andritxols que hi anaren, baix la meva perspectiva i, perdonau que m’agafi algunes llicències amb temes lingüístics, quant a la presentació de les gloses i tonades.Inicialment, la forma de fer festa i bulla era molt suau com ara vos ho recitaré de forma breu: Sant Pere el nostre patróde tots es més estimat,que ens ajudi a conrar el blati un bon temps pels pescadors.

L’anada a Cuba va ser com una finestra oberta cap a una evolució de formes, expressions i balls d’aquells temps, cosa que generava que una societat tan tancada com la nostra, s’anàs obrint, a poc a poc, i que amb les gloses i cançons s’empleassin unes expressions molt més falagueres i picants, o més atrevides, que abans. I aquí va ser quan va aparèixer la famosa tonada cubana que, bàsicament, es feia en castellà però que també es feia en mallorquí i, tant es podia fer seriosa, com picant. I a tots els events o festes sortia per mig.I ara aquí va començar a entrar el picant amb les següents gloses:

Sant Pere era un sant molt estimatva morir martiritzat,d’un panxó de faves tendres.

Sant Pere era un sant molt capaç consentí que li aferrassin mosques d’ase,fins a sa mateixa punta des nas.

Amb el temps les gloses començaren a tenir un aire senyorívol:

Por la mañana tempranodespués del café bebido,me paseo por la Habanacon mi cigarro encendido.

Agafaren un cert caire amorós:

Cuando a la Habana llegué,que mis amigos me vieron,todos juntos me dijeroncompadre siéntese usted

Tomaremos un café,fumaremos un tabacoy hablaremos un buen ratode las mulatas que yo sé.

Una glosa picant:

Mulata de Camagüeytu que estas tan amarillade comer plátano verdey chingar por la Manigua.

Una glosa de abundància i progrés:

Cantau, bebeu i feis gloses,fumau vet aquí es caixó,que a bordo de la Unióno estam per aquestes coses.

Conocí a una señoritaque su novio la dejó,y en seis meses no paróde llorar la pobrecita.

Ella decía, ¡ay¡ mamitaque desgraciada nací,no hay consuelo para mi,el mundo ya se me acabaaun recuerdo que anhelabaaquellos besos que perdí.

Yo canto por un desaireque me hizo una mujer,ella me quiso querery luego se arrepintió,y calabaza me dioque es muy mala de comer.

Mare de Déu una tassaque és bona per fer-ne brou,un homo no té consol,quan li donen carabassa.

De sa costa cubaneraJoana Maria te envií a dir,que no m’esperis a mique quan jo tornaré aquí,no tendrà pèl es conillde sa teva lloriguera.

Gloses d’amor i admiració cap a Cuba:

Cuba no quiere favores,de ninguna extraña tierra,en Cuba todo se encierraCuba es un jardín de flores.

En Cuba están los primoresde la esencia más fina.

En Cuba esta la divinala que adora el Camagueyi la raza siboney,que a los cubanos dio vida.

Estima i admiració d’un esponjero:

Tiene mi Cuba queridaun pueblo a orillas del mar,es el que voy a nombrar que nunca mi pecho olvida.

En él comencé mi vida,en él mi primer amor,en él goce del sabor,que aún vive en el alma mía.

Para mi es son cubano,pleno en todo su encantopor esto te quiero tanto,Surgidero de Batabanó.

I a tots els esdeveniments i festes, sortia per mig una de les persones que millor va glosar per Andratx. Va ser en Rafel Ensenyat, Teixidora, que publica-va en el setmanari Andraitx, amb la firma Ja està dit.Andratx no té glosadors,com un altre temps tenia,ni fan es Mes de Mariaper maig, un temps tan ermós.

Aquest poble era ditxósun vall de pau i harmonia,es jovent se divertiai es pobres eren senyors;perquè, amb un velló, o dos,tothom menjava i bevia.

I ara com a final:

Es pregó se va acabants’acaba i no torna enrere,beneït sigui Sant Perei tots es d’aquí davant.

El qui vos ho ha fet enguanyfent romanços no es cap atxa,i com a nom i llinatgese diu MIQUEL ALEMANY

I ara per donar el visca amb humor:

El meu avi va anar a Cubaa bordo del Catalàel millor vaixell de guerrade la flota d’ultramar.

El timoner i el nostre amoi catorze marinerseren nascuts a sa Planeta,part damunt d’Andratx.

Quan el Català,anava a la marels al·lots de sa Planetafeien un cremat,collien guitarrai se posaven a cantar,que visca Sant Pere!que visca Sant Pere!que visca Andratx!

AMEN Andratx, 23 de juny de 2016Miquel Alemany Alemany

Pregó de Sant Pere de lesFestes d'Andratx 2016

Sa lluna se és escapçadaentre es sol i ses cabreres,es vicari de Sencelles i es rector de Calvià,se’n varen anar a caçarperderen sa llebre i es cai tot caigué dins s’avenc.

Andratx oli primerenc,oli primerenc, Andratx,va néixer un ase de maigi morí per l’Ascensió.

Estellencs melicotó,tot és gent que l'acompanya,Banyalbufar també guanyade bon vi i de bon giró.

I també de Malvasia,donau-nos dinar que és migdiai ja aclarirem ses raons.

Sa Caseta, és una cançó molt antiga i tal vegada no tengui res a veure amb lo d’avui, més qualque cosa similar hi havia per aquell temps:

Jo tenc una casa nova,molt semblant amb una cova,té un portal en es carrera darrera en té un altrebaix terra tenc sa cambra altai en es sotil es celler.

Tenc es sotil sense bigues,no hi importa que te’n riguis,que te dic sa veritat.Tenc una gerra que vessaes trespol tot d’una peçai es cel ras enrajolat.

Té un hortet a sa carreraamb un jardinet darrera,ja no heu vist res més ermós:sa cisterna està cruiada,sa taulada foradadai per fer foc dos rentadors.

A s’hortet de sa carrera,que per mig i a sa vorera,jo hi tenc uns arbres fruitersque en fan fruita variada,de classe seleccionadai un bon gust especial.

Tenc un prebe que em fa peres,una prunera em fa pomes,un melicotoner albercocs;també tenc una nesplera,que empeltada de murtera,me fa figues bordissot.

Vos convit a sa caseta en que sigui petitetaés digna de visitar,férem una berenadamenjarem pa i sobrassadai camaiot si n’hi ha.

També hi haurà una ensiamadatota plena de tallades,això vos agradarài si algun detall hi falta,tan si és pito, com si és flauta,ja està bé així com està. Boleres d’Andratx, un ball molt alegre per al jovent en aquell temps:

Una glosa de prepotència:

El gallo

El gallo que es fino y canta,y quiere cantar aquí,cantará después de mide lo contrario no canta.

Porqué tengo una gargantaque derrumba el mundo entero,yo soy el gallo más fierolo digo y no me desmando,y no quiero que otro gallocante en mi gallinero.

L’andritxol que anava a Cuba i aprenia a ballar la rumba ja no tornava, i si ho feia venia més pelat que un jonc.

Cubanito

Cubanito soy señorescubanito muy formal,vale más ser cubanitoaunque usted lo tome a mal.

Yo sé bien de un taberneroque trabaja como un mulo,y que abre las botellasapretando mucho el cul…

Cubanito se fue al cieloa pedirle a Dios un duroy San Pedro que lo vio,lo mando a tomar por cul…

Ara posarem una relació de gloses d’amor i desamor:

A cantar a una niñayo la enseñaba,y a cada nota un besoella me daba.

Aprendió tanto,aprendió tanto,aprendió muchas cosas,menos de canto.

Nombres de cada estrellasaber queríay a cada nombre un besoella pedía.

¡Que noche aquella,que noche aquella!que pude dar mil nombresa cada estrella.

Ya se acabo la noche llego la aurora,la pobrecita niñase quedo sola.

Y ella decía,y ella decía,porqué no habrán estrellastambién de DIA.

Carabassa de l’Havanaque diuen que és sa millor,jo des de Batabanó,te n’envií una tallada.no és que jo la hagi provadaperò n’he sentit s’olor.

Ja no veuen mariners,venir de Cuba com antes,a gastar-se en bullanguestot quant guanyaven... i més.

Vos dic, que no és lo mateix,ses coses han canviades,he conegut ses avellaneses tirar-les pes carrers;i a sis cèntims es forners,passejar ses ensaïmades.

He vist confits com magranes,molta de gent comprar-losper llavonses tirar-los, pes carnaval, a grapades.

He coneguda sa Coma plena de gent com la vila,i he vist... que pareix mentidafer ball a Can Teixidora,Can Batleta i Can Simona;i tot tres es mateix dia.

Per Sant Agustí, he tastat,ses ensaïmades d’en Saca,quan sa madona era guapai es Cós molt més envirmat.

Mig poble he vist disfressat,fent bulla amb sa Mula Blanca,serenates fins a s'auba;festes que avui no en feim cap,com eren Pancaritat,es Dos d’Agost i Sant Jaume.

Repetesc, no és lo mateix record a ses sementeres,treure un bon pes ses gavelles,es hiverns plovia més;feien ametles, es ametlersi olives, ses oliveres.

Ja està dit [pseudònim de Rafel Ensenyat, Teixidora]

En Miquel es Badaluc era una persona molt peculiar a Andratx que vivia per devers sa Coma Freda. Quan als anys 50 va venir la Mare de Déu a Andratx, va compondre una cançó i amb la seva guitarra donava la pallis-sa a tots els veïnats i coneguts. D’aquí sortiren uns quantes gloses que feren les delícies de tothom:

La Mare de Déu de Llucper devers es pont d’Estellencs,va posar s’orella en terraper escoltar sa guitarra,d’en Miquel es Badaluc.

La Mare de Déu de Llucva esclatar d’alegria,en veure com la rebiaen Miquel es Badaluc.

Arribam a prop dels seixanta, es va acabar l’emigració i amb el turisme va començar una relaxació de formes i costums, comença-ren les sales de festes i les discoteques. A partir d’aquí, la festa i la bulla varen anar canviant totalment fent-se més intensa i lliure però “bona”… i fins ara.

Bon vespre a tothom,

Pens que d’una forma inesperada, el senyor Batle i els components del consistori m’han donat la possibilitat de presentar enguany el Pregó de Festes. I he pensat dedicar-lo a la festa i a la bulla del poble d'Andratx, del període que va des del 1850 –començament de l’emigració a Cuba– fins el 1950 llargs, en què el turisme canvià la forma de vida i, a partir d’aquest moment, no vàrem haver de sortir a fora per guanyar-nos el pa.El motiu de l’emigració era per la dura situació a Andratx: es vivia d’una agricultura molt manual, una ramaderia amb poca empenta i una pesca que no estava per tirar coets:

El per què de s’emigració

Bon dia patró Maciàque hi ha de nou per la Vila,quan he partit hi haviamolta talent i poc pa.

Tenim la sort de tenir un port de mar, que sempre obre perspectives de vida, a on hi havia una fabrica de sabó, que en part s’exportava a diversos països, entre ells Cuba. La gent jove va veure les possibilitats de millora de vida que allà hi havia i començaren a partir.

Abans de l’emigració la societat era molt rígida i tancada, on moltes coses eren considerades tabú i llavors la diversió era molt pueril, si la veim des de la perspectiva actual, en canvi, al jovent l’omplia d’il·lusió. Com a mostra:

Un horabaixa a la tarda,venguent de Banyalbufar,vaig passar per Son Serraltaa demanar foc per fumar.

Allà dins hi vaig trobaruna jove molt vellardai li vaig demanar si en volia vendre o dar,remei d’un caliu de foc.

–Jo no en venc, ni en don tampoc,vos mateix anau-lo a prendre–En vaig prendre un de petit,que no l’havia de menester.

Quan se’n va a missama mare te un gendre,quan se’n va a missali fa pelar patates dins sa païssa.

Que hi fa de plantaun bací a sa finestra,li tiren una pedra i li rompen s’ansa (o tot s’escampa). La vida era molt senzilla, però amb l’emigració es va complicar molt, però això no és el tema d’avui. Avui, bàsicament, farem un homenatge a Cuba i als andritxols que hi anaren, baix la meva perspectiva i, perdonau que m’agafi algunes llicències amb temes lingüístics, quant a la presentació de les gloses i tonades.Inicialment, la forma de fer festa i bulla era molt suau com ara vos ho recitaré de forma breu: Sant Pere el nostre patróde tots es més estimat,que ens ajudi a conrar el blati un bon temps pels pescadors.

L’anada a Cuba va ser com una finestra oberta cap a una evolució de formes, expressions i balls d’aquells temps, cosa que generava que una societat tan tancada com la nostra, s’anàs obrint, a poc a poc, i que amb les gloses i cançons s’empleassin unes expressions molt més falagueres i picants, o més atrevides, que abans. I aquí va ser quan va aparèixer la famosa tonada cubana que, bàsicament, es feia en castellà però que també es feia en mallorquí i, tant es podia fer seriosa, com picant. I a tots els events o festes sortia per mig.I ara aquí va començar a entrar el picant amb les següents gloses:

Sant Pere era un sant molt estimatva morir martiritzat,d’un panxó de faves tendres.

Sant Pere era un sant molt capaç consentí que li aferrassin mosques d’ase,fins a sa mateixa punta des nas.

Amb el temps les gloses començaren a tenir un aire senyorívol:

Por la mañana tempranodespués del café bebido,me paseo por la Habanacon mi cigarro encendido.

Agafaren un cert caire amorós:

Cuando a la Habana llegué,que mis amigos me vieron,todos juntos me dijeroncompadre siéntese usted

Tomaremos un café,fumaremos un tabacoy hablaremos un buen ratode las mulatas que yo sé.

Una glosa picant:

Mulata de Camagüeytu que estas tan amarillade comer plátano verdey chingar por la Manigua.

Una glosa de abundància i progrés:

Cantau, bebeu i feis gloses,fumau vet aquí es caixó,que a bordo de la Unióno estam per aquestes coses.

Conocí a una señoritaque su novio la dejó,y en seis meses no paróde llorar la pobrecita.

Ella decía, ¡ay¡ mamitaque desgraciada nací,no hay consuelo para mi,el mundo ya se me acabaaun recuerdo que anhelabaaquellos besos que perdí.

Yo canto por un desaireque me hizo una mujer,ella me quiso querery luego se arrepintió,y calabaza me dioque es muy mala de comer.

Mare de Déu una tassaque és bona per fer-ne brou,un homo no té consol,quan li donen carabassa.

De sa costa cubaneraJoana Maria te envií a dir,que no m’esperis a mique quan jo tornaré aquí,no tendrà pèl es conillde sa teva lloriguera.

Gloses d’amor i admiració cap a Cuba:

Cuba no quiere favores,de ninguna extraña tierra,en Cuba todo se encierraCuba es un jardín de flores.

En Cuba están los primoresde la esencia más fina.

En Cuba esta la divinala que adora el Camagueyi la raza siboney,que a los cubanos dio vida.

Estima i admiració d’un esponjero:

Tiene mi Cuba queridaun pueblo a orillas del mar,es el que voy a nombrar que nunca mi pecho olvida.

En él comencé mi vida,en él mi primer amor,en él goce del sabor,que aún vive en el alma mía.

Para mi es son cubano,pleno en todo su encantopor esto te quiero tanto,Surgidero de Batabanó.

I a tots els esdeveniments i festes, sortia per mig una de les persones que millor va glosar per Andratx. Va ser en Rafel Ensenyat, Teixidora, que publica-va en el setmanari Andraitx, amb la firma Ja està dit.Andratx no té glosadors,com un altre temps tenia,ni fan es Mes de Mariaper maig, un temps tan ermós.

Aquest poble era ditxósun vall de pau i harmonia,es jovent se divertiai es pobres eren senyors;perquè, amb un velló, o dos,tothom menjava i bevia.

I ara com a final:

Es pregó se va acabants’acaba i no torna enrere,beneït sigui Sant Perei tots es d’aquí davant.

El qui vos ho ha fet enguanyfent romanços no es cap atxa,i com a nom i llinatgese diu MIQUEL ALEMANY

I ara per donar el visca amb humor:

El meu avi va anar a Cubaa bordo del Catalàel millor vaixell de guerrade la flota d’ultramar.

El timoner i el nostre amoi catorze marinerseren nascuts a sa Planeta,part damunt d’Andratx.

Quan el Català,anava a la marels al·lots de sa Planetafeien un cremat,collien guitarrai se posaven a cantar,que visca Sant Pere!que visca Sant Pere!que visca Andratx!

AMEN Andratx, 23 de juny de 2016Miquel Alemany Alemany

Pregó de Sant Pere de lesFestes d'Andratx 2016

Sa lluna se és escapçadaentre es sol i ses cabreres,es vicari de Sencelles i es rector de Calvià,se’n varen anar a caçarperderen sa llebre i es cai tot caigué dins s’avenc.

Andratx oli primerenc,oli primerenc, Andratx,va néixer un ase de maigi morí per l’Ascensió.

Estellencs melicotó,tot és gent que l'acompanya,Banyalbufar també guanyade bon vi i de bon giró.

I també de Malvasia,donau-nos dinar que és migdiai ja aclarirem ses raons.

Sa Caseta, és una cançó molt antiga i tal vegada no tengui res a veure amb lo d’avui, més qualque cosa similar hi havia per aquell temps:

Jo tenc una casa nova,molt semblant amb una cova,té un portal en es carrera darrera en té un altrebaix terra tenc sa cambra altai en es sotil es celler.

Tenc es sotil sense bigues,no hi importa que te’n riguis,que te dic sa veritat.Tenc una gerra que vessaes trespol tot d’una peçai es cel ras enrajolat.

Té un hortet a sa carreraamb un jardinet darrera,ja no heu vist res més ermós:sa cisterna està cruiada,sa taulada foradadai per fer foc dos rentadors.

A s’hortet de sa carrera,que per mig i a sa vorera,jo hi tenc uns arbres fruitersque en fan fruita variada,de classe seleccionadai un bon gust especial.

Tenc un prebe que em fa peres,una prunera em fa pomes,un melicotoner albercocs;també tenc una nesplera,que empeltada de murtera,me fa figues bordissot.

Vos convit a sa caseta en que sigui petitetaés digna de visitar,férem una berenadamenjarem pa i sobrassadai camaiot si n’hi ha.

També hi haurà una ensiamadatota plena de tallades,això vos agradarài si algun detall hi falta,tan si és pito, com si és flauta,ja està bé així com està. Boleres d’Andratx, un ball molt alegre per al jovent en aquell temps:

Una glosa de prepotència:

El gallo

El gallo que es fino y canta,y quiere cantar aquí,cantará después de mide lo contrario no canta.

Porqué tengo una gargantaque derrumba el mundo entero,yo soy el gallo más fierolo digo y no me desmando,y no quiero que otro gallocante en mi gallinero.

L’andritxol que anava a Cuba i aprenia a ballar la rumba ja no tornava, i si ho feia venia més pelat que un jonc.

Cubanito

Cubanito soy señorescubanito muy formal,vale más ser cubanitoaunque usted lo tome a mal.

Yo sé bien de un taberneroque trabaja como un mulo,y que abre las botellasapretando mucho el cul…

Cubanito se fue al cieloa pedirle a Dios un duroy San Pedro que lo vio,lo mando a tomar por cul…

Ara posarem una relació de gloses d’amor i desamor:

A cantar a una niñayo la enseñaba,y a cada nota un besoella me daba.

Aprendió tanto,aprendió tanto,aprendió muchas cosas,menos de canto.

Nombres de cada estrellasaber queríay a cada nombre un besoella pedía.

¡Que noche aquella,que noche aquella!que pude dar mil nombresa cada estrella.

Ya se acabo la noche llego la aurora,la pobrecita niñase quedo sola.

Y ella decía,y ella decía,porqué no habrán estrellastambién de DIA.

Carabassa de l’Havanaque diuen que és sa millor,jo des de Batabanó,te n’envií una tallada.no és que jo la hagi provadaperò n’he sentit s’olor.

Ja no veuen mariners,venir de Cuba com antes,a gastar-se en bullanguestot quant guanyaven... i més.

Vos dic, que no és lo mateix,ses coses han canviades,he conegut ses avellaneses tirar-les pes carrers;i a sis cèntims es forners,passejar ses ensaïmades.

He vist confits com magranes,molta de gent comprar-losper llavonses tirar-los, pes carnaval, a grapades.

He coneguda sa Coma plena de gent com la vila,i he vist... que pareix mentidafer ball a Can Teixidora,Can Batleta i Can Simona;i tot tres es mateix dia.

Per Sant Agustí, he tastat,ses ensaïmades d’en Saca,quan sa madona era guapai es Cós molt més envirmat.

Mig poble he vist disfressat,fent bulla amb sa Mula Blanca,serenates fins a s'auba;festes que avui no en feim cap,com eren Pancaritat,es Dos d’Agost i Sant Jaume.

Repetesc, no és lo mateix record a ses sementeres,treure un bon pes ses gavelles,es hiverns plovia més;feien ametles, es ametlersi olives, ses oliveres.

Ja està dit [pseudònim de Rafel Ensenyat, Teixidora]

En Miquel es Badaluc era una persona molt peculiar a Andratx que vivia per devers sa Coma Freda. Quan als anys 50 va venir la Mare de Déu a Andratx, va compondre una cançó i amb la seva guitarra donava la pallis-sa a tots els veïnats i coneguts. D’aquí sortiren uns quantes gloses que feren les delícies de tothom:

La Mare de Déu de Llucper devers es pont d’Estellencs,va posar s’orella en terraper escoltar sa guitarra,d’en Miquel es Badaluc.

La Mare de Déu de Llucva esclatar d’alegria,en veure com la rebiaen Miquel es Badaluc.

Arribam a prop dels seixanta, es va acabar l’emigració i amb el turisme va començar una relaxació de formes i costums, comença-ren les sales de festes i les discoteques. A partir d’aquí, la festa i la bulla varen anar canviant totalment fent-se més intensa i lliure però “bona”… i fins ara.

Bon vespre a tothom,

Pens que d’una forma inesperada, el senyor Batle i els components del consistori m’han donat la possibilitat de presentar enguany el Pregó de Festes. I he pensat dedicar-lo a la festa i a la bulla del poble d'Andratx, del període que va des del 1850 –començament de l’emigració a Cuba– fins el 1950 llargs, en què el turisme canvià la forma de vida i, a partir d’aquest moment, no vàrem haver de sortir a fora per guanyar-nos el pa.El motiu de l’emigració era per la dura situació a Andratx: es vivia d’una agricultura molt manual, una ramaderia amb poca empenta i una pesca que no estava per tirar coets:

El per què de s’emigració

Bon dia patró Maciàque hi ha de nou per la Vila,quan he partit hi haviamolta talent i poc pa.

Tenim la sort de tenir un port de mar, que sempre obre perspectives de vida, a on hi havia una fabrica de sabó, que en part s’exportava a diversos països, entre ells Cuba. La gent jove va veure les possibilitats de millora de vida que allà hi havia i començaren a partir.

Abans de l’emigració la societat era molt rígida i tancada, on moltes coses eren considerades tabú i llavors la diversió era molt pueril, si la veim des de la perspectiva actual, en canvi, al jovent l’omplia d’il·lusió. Com a mostra:

Un horabaixa a la tarda,venguent de Banyalbufar,vaig passar per Son Serraltaa demanar foc per fumar.

Allà dins hi vaig trobaruna jove molt vellardai li vaig demanar si en volia vendre o dar,remei d’un caliu de foc.

–Jo no en venc, ni en don tampoc,vos mateix anau-lo a prendre–En vaig prendre un de petit,que no l’havia de menester.

Quan se’n va a missama mare te un gendre,quan se’n va a missali fa pelar patates dins sa païssa.

Que hi fa de plantaun bací a sa finestra,li tiren una pedra i li rompen s’ansa (o tot s’escampa). La vida era molt senzilla, però amb l’emigració es va complicar molt, però això no és el tema d’avui. Avui, bàsicament, farem un homenatge a Cuba i als andritxols que hi anaren, baix la meva perspectiva i, perdonau que m’agafi algunes llicències amb temes lingüístics, quant a la presentació de les gloses i tonades.Inicialment, la forma de fer festa i bulla era molt suau com ara vos ho recitaré de forma breu: Sant Pere el nostre patróde tots es més estimat,que ens ajudi a conrar el blati un bon temps pels pescadors.

L’anada a Cuba va ser com una finestra oberta cap a una evolució de formes, expressions i balls d’aquells temps, cosa que generava que una societat tan tancada com la nostra, s’anàs obrint, a poc a poc, i que amb les gloses i cançons s’empleassin unes expressions molt més falagueres i picants, o més atrevides, que abans. I aquí va ser quan va aparèixer la famosa tonada cubana que, bàsicament, es feia en castellà però que també es feia en mallorquí i, tant es podia fer seriosa, com picant. I a tots els events o festes sortia per mig.I ara aquí va començar a entrar el picant amb les següents gloses:

Sant Pere era un sant molt estimatva morir martiritzat,d’un panxó de faves tendres.

Sant Pere era un sant molt capaç consentí que li aferrassin mosques d’ase,fins a sa mateixa punta des nas.

Amb el temps les gloses començaren a tenir un aire senyorívol:

Por la mañana tempranodespués del café bebido,me paseo por la Habanacon mi cigarro encendido.

Agafaren un cert caire amorós:

Cuando a la Habana llegué,que mis amigos me vieron,todos juntos me dijeroncompadre siéntese usted

Tomaremos un café,fumaremos un tabacoy hablaremos un buen ratode las mulatas que yo sé.

Una glosa picant:

Mulata de Camagüeytu que estas tan amarillade comer plátano verdey chingar por la Manigua.

Una glosa de abundància i progrés:

Cantau, bebeu i feis gloses,fumau vet aquí es caixó,que a bordo de la Unióno estam per aquestes coses.

Conocí a una señoritaque su novio la dejó,y en seis meses no paróde llorar la pobrecita.

Ella decía, ¡ay¡ mamitaque desgraciada nací,no hay consuelo para mi,el mundo ya se me acabaaun recuerdo que anhelabaaquellos besos que perdí.

Yo canto por un desaireque me hizo una mujer,ella me quiso querery luego se arrepintió,y calabaza me dioque es muy mala de comer.

Mare de Déu una tassaque és bona per fer-ne brou,un homo no té consol,quan li donen carabassa.

De sa costa cubaneraJoana Maria te envií a dir,que no m’esperis a mique quan jo tornaré aquí,no tendrà pèl es conillde sa teva lloriguera.

Gloses d’amor i admiració cap a Cuba:

Cuba no quiere favores,de ninguna extraña tierra,en Cuba todo se encierraCuba es un jardín de flores.

En Cuba están los primoresde la esencia más fina.

En Cuba esta la divinala que adora el Camagueyi la raza siboney,que a los cubanos dio vida.

Estima i admiració d’un esponjero:

Tiene mi Cuba queridaun pueblo a orillas del mar,es el que voy a nombrar que nunca mi pecho olvida.

En él comencé mi vida,en él mi primer amor,en él goce del sabor,que aún vive en el alma mía.

Para mi es son cubano,pleno en todo su encantopor esto te quiero tanto,Surgidero de Batabanó.

I a tots els esdeveniments i festes, sortia per mig una de les persones que millor va glosar per Andratx. Va ser en Rafel Ensenyat, Teixidora, que publica-va en el setmanari Andraitx, amb la firma Ja està dit.Andratx no té glosadors,com un altre temps tenia,ni fan es Mes de Mariaper maig, un temps tan ermós.

Aquest poble era ditxósun vall de pau i harmonia,es jovent se divertiai es pobres eren senyors;perquè, amb un velló, o dos,tothom menjava i bevia.

I ara com a final:

Es pregó se va acabants’acaba i no torna enrere,beneït sigui Sant Perei tots es d’aquí davant.

El qui vos ho ha fet enguanyfent romanços no es cap atxa,i com a nom i llinatgese diu MIQUEL ALEMANY

I ara per donar el visca amb humor:

El meu avi va anar a Cubaa bordo del Catalàel millor vaixell de guerrade la flota d’ultramar.

El timoner i el nostre amoi catorze marinerseren nascuts a sa Planeta,part damunt d’Andratx.

Quan el Català,anava a la marels al·lots de sa Planetafeien un cremat,collien guitarrai se posaven a cantar,que visca Sant Pere!que visca Sant Pere!que visca Andratx!

AMEN Andratx, 23 de juny de 2016Miquel Alemany Alemany

Pregó de Sant Pere de lesFestes d'Andratx 2016

Sa lluna se és escapçadaentre es sol i ses cabreres,es vicari de Sencelles i es rector de Calvià,se’n varen anar a caçarperderen sa llebre i es cai tot caigué dins s’avenc.

Andratx oli primerenc,oli primerenc, Andratx,va néixer un ase de maigi morí per l’Ascensió.

Estellencs melicotó,tot és gent que l'acompanya,Banyalbufar també guanyade bon vi i de bon giró.

I també de Malvasia,donau-nos dinar que és migdiai ja aclarirem ses raons.

Sa Caseta, és una cançó molt antiga i tal vegada no tengui res a veure amb lo d’avui, més qualque cosa similar hi havia per aquell temps:

Jo tenc una casa nova,molt semblant amb una cova,té un portal en es carrera darrera en té un altrebaix terra tenc sa cambra altai en es sotil es celler.

Tenc es sotil sense bigues,no hi importa que te’n riguis,que te dic sa veritat.Tenc una gerra que vessaes trespol tot d’una peçai es cel ras enrajolat.

Té un hortet a sa carreraamb un jardinet darrera,ja no heu vist res més ermós:sa cisterna està cruiada,sa taulada foradadai per fer foc dos rentadors.

A s’hortet de sa carrera,que per mig i a sa vorera,jo hi tenc uns arbres fruitersque en fan fruita variada,de classe seleccionadai un bon gust especial.

Tenc un prebe que em fa peres,una prunera em fa pomes,un melicotoner albercocs;també tenc una nesplera,que empeltada de murtera,me fa figues bordissot.

Vos convit a sa caseta en que sigui petitetaés digna de visitar,férem una berenadamenjarem pa i sobrassadai camaiot si n’hi ha.

També hi haurà una ensiamadatota plena de tallades,això vos agradarài si algun detall hi falta,tan si és pito, com si és flauta,ja està bé així com està. Boleres d’Andratx, un ball molt alegre per al jovent en aquell temps:

Una glosa de prepotència:

El gallo

El gallo que es fino y canta,y quiere cantar aquí,cantará después de mide lo contrario no canta.

Porqué tengo una gargantaque derrumba el mundo entero,yo soy el gallo más fierolo digo y no me desmando,y no quiero que otro gallocante en mi gallinero.

L’andritxol que anava a Cuba i aprenia a ballar la rumba ja no tornava, i si ho feia venia més pelat que un jonc.

Cubanito

Cubanito soy señorescubanito muy formal,vale más ser cubanitoaunque usted lo tome a mal.

Yo sé bien de un taberneroque trabaja como un mulo,y que abre las botellasapretando mucho el cul…

Cubanito se fue al cieloa pedirle a Dios un duroy San Pedro que lo vio,lo mando a tomar por cul…

Ara posarem una relació de gloses d’amor i desamor:

A cantar a una niñayo la enseñaba,y a cada nota un besoella me daba.

Aprendió tanto,aprendió tanto,aprendió muchas cosas,menos de canto.

Nombres de cada estrellasaber queríay a cada nombre un besoella pedía.

¡Que noche aquella,que noche aquella!que pude dar mil nombresa cada estrella.

Ya se acabo la noche llego la aurora,la pobrecita niñase quedo sola.

Y ella decía,y ella decía,porqué no habrán estrellastambién de DIA.

Carabassa de l’Havanaque diuen que és sa millor,jo des de Batabanó,te n’envií una tallada.no és que jo la hagi provadaperò n’he sentit s’olor.

Ja no veuen mariners,venir de Cuba com antes,a gastar-se en bullanguestot quant guanyaven... i més.

Vos dic, que no és lo mateix,ses coses han canviades,he conegut ses avellaneses tirar-les pes carrers;i a sis cèntims es forners,passejar ses ensaïmades.

He vist confits com magranes,molta de gent comprar-losper llavonses tirar-los, pes carnaval, a grapades.

He coneguda sa Coma plena de gent com la vila,i he vist... que pareix mentidafer ball a Can Teixidora,Can Batleta i Can Simona;i tot tres es mateix dia.

Per Sant Agustí, he tastat,ses ensaïmades d’en Saca,quan sa madona era guapai es Cós molt més envirmat.

Mig poble he vist disfressat,fent bulla amb sa Mula Blanca,serenates fins a s'auba;festes que avui no en feim cap,com eren Pancaritat,es Dos d’Agost i Sant Jaume.

Repetesc, no és lo mateix record a ses sementeres,treure un bon pes ses gavelles,es hiverns plovia més;feien ametles, es ametlersi olives, ses oliveres.

Ja està dit [pseudònim de Rafel Ensenyat, Teixidora]

En Miquel es Badaluc era una persona molt peculiar a Andratx que vivia per devers sa Coma Freda. Quan als anys 50 va venir la Mare de Déu a Andratx, va compondre una cançó i amb la seva guitarra donava la pallis-sa a tots els veïnats i coneguts. D’aquí sortiren uns quantes gloses que feren les delícies de tothom:

La Mare de Déu de Llucper devers es pont d’Estellencs,va posar s’orella en terraper escoltar sa guitarra,d’en Miquel es Badaluc.

La Mare de Déu de Llucva esclatar d’alegria,en veure com la rebiaen Miquel es Badaluc.

Arribam a prop dels seixanta, es va acabar l’emigració i amb el turisme va començar una relaxació de formes i costums, comença-ren les sales de festes i les discoteques. A partir d’aquí, la festa i la bulla varen anar canviant totalment fent-se més intensa i lliure però “bona”… i fins ara.

Bon vespre a tothom,

Pens que d’una forma inesperada, el senyor Batle i els components del consistori m’han donat la possibilitat de presentar enguany el Pregó de Festes. I he pensat dedicar-lo a la festa i a la bulla del poble d'Andratx, del període que va des del 1850 –començament de l’emigració a Cuba– fins el 1950 llargs, en què el turisme canvià la forma de vida i, a partir d’aquest moment, no vàrem haver de sortir a fora per guanyar-nos el pa.El motiu de l’emigració era per la dura situació a Andratx: es vivia d’una agricultura molt manual, una ramaderia amb poca empenta i una pesca que no estava per tirar coets:

El per què de s’emigració

Bon dia patró Maciàque hi ha de nou per la Vila,quan he partit hi haviamolta talent i poc pa.

Tenim la sort de tenir un port de mar, que sempre obre perspectives de vida, a on hi havia una fabrica de sabó, que en part s’exportava a diversos països, entre ells Cuba. La gent jove va veure les possibilitats de millora de vida que allà hi havia i començaren a partir.

Abans de l’emigració la societat era molt rígida i tancada, on moltes coses eren considerades tabú i llavors la diversió era molt pueril, si la veim des de la perspectiva actual, en canvi, al jovent l’omplia d’il·lusió. Com a mostra:

Un horabaixa a la tarda,venguent de Banyalbufar,vaig passar per Son Serraltaa demanar foc per fumar.

Allà dins hi vaig trobaruna jove molt vellardai li vaig demanar si en volia vendre o dar,remei d’un caliu de foc.

–Jo no en venc, ni en don tampoc,vos mateix anau-lo a prendre–En vaig prendre un de petit,que no l’havia de menester.

Quan se’n va a missama mare te un gendre,quan se’n va a missali fa pelar patates dins sa païssa.

Que hi fa de plantaun bací a sa finestra,li tiren una pedra i li rompen s’ansa (o tot s’escampa). La vida era molt senzilla, però amb l’emigració es va complicar molt, però això no és el tema d’avui. Avui, bàsicament, farem un homenatge a Cuba i als andritxols que hi anaren, baix la meva perspectiva i, perdonau que m’agafi algunes llicències amb temes lingüístics, quant a la presentació de les gloses i tonades.Inicialment, la forma de fer festa i bulla era molt suau com ara vos ho recitaré de forma breu: Sant Pere el nostre patróde tots es més estimat,que ens ajudi a conrar el blati un bon temps pels pescadors.

L’anada a Cuba va ser com una finestra oberta cap a una evolució de formes, expressions i balls d’aquells temps, cosa que generava que una societat tan tancada com la nostra, s’anàs obrint, a poc a poc, i que amb les gloses i cançons s’empleassin unes expressions molt més falagueres i picants, o més atrevides, que abans. I aquí va ser quan va aparèixer la famosa tonada cubana que, bàsicament, es feia en castellà però que també es feia en mallorquí i, tant es podia fer seriosa, com picant. I a tots els events o festes sortia per mig.I ara aquí va començar a entrar el picant amb les següents gloses:

Sant Pere era un sant molt estimatva morir martiritzat,d’un panxó de faves tendres.

Sant Pere era un sant molt capaç consentí que li aferrassin mosques d’ase,fins a sa mateixa punta des nas.

Amb el temps les gloses començaren a tenir un aire senyorívol:

Por la mañana tempranodespués del café bebido,me paseo por la Habanacon mi cigarro encendido.

Agafaren un cert caire amorós:

Cuando a la Habana llegué,que mis amigos me vieron,todos juntos me dijeroncompadre siéntese usted

Tomaremos un café,fumaremos un tabacoy hablaremos un buen ratode las mulatas que yo sé.

Una glosa picant:

Mulata de Camagüeytu que estas tan amarillade comer plátano verdey chingar por la Manigua.

Una glosa de abundància i progrés:

Cantau, bebeu i feis gloses,fumau vet aquí es caixó,que a bordo de la Unióno estam per aquestes coses.

Conocí a una señoritaque su novio la dejó,y en seis meses no paróde llorar la pobrecita.

Ella decía, ¡ay¡ mamitaque desgraciada nací,no hay consuelo para mi,el mundo ya se me acabaaun recuerdo que anhelabaaquellos besos que perdí.

Yo canto por un desaireque me hizo una mujer,ella me quiso querery luego se arrepintió,y calabaza me dioque es muy mala de comer.

Mare de Déu una tassaque és bona per fer-ne brou,un homo no té consol,quan li donen carabassa.

De sa costa cubaneraJoana Maria te envií a dir,que no m’esperis a mique quan jo tornaré aquí,no tendrà pèl es conillde sa teva lloriguera.

Gloses d’amor i admiració cap a Cuba:

Cuba no quiere favores,de ninguna extraña tierra,en Cuba todo se encierraCuba es un jardín de flores.

En Cuba están los primoresde la esencia más fina.

En Cuba esta la divinala que adora el Camagueyi la raza siboney,que a los cubanos dio vida.

Estima i admiració d’un esponjero:

Tiene mi Cuba queridaun pueblo a orillas del mar,es el que voy a nombrar que nunca mi pecho olvida.

En él comencé mi vida,en él mi primer amor,en él goce del sabor,que aún vive en el alma mía.

Para mi es son cubano,pleno en todo su encantopor esto te quiero tanto,Surgidero de Batabanó.

I a tots els esdeveniments i festes, sortia per mig una de les persones que millor va glosar per Andratx. Va ser en Rafel Ensenyat, Teixidora, que publica-va en el setmanari Andraitx, amb la firma Ja està dit.Andratx no té glosadors,com un altre temps tenia,ni fan es Mes de Mariaper maig, un temps tan ermós.

Aquest poble era ditxósun vall de pau i harmonia,es jovent se divertiai es pobres eren senyors;perquè, amb un velló, o dos,tothom menjava i bevia.

I ara com a final:

Es pregó se va acabants’acaba i no torna enrere,beneït sigui Sant Perei tots es d’aquí davant.

El qui vos ho ha fet enguanyfent romanços no es cap atxa,i com a nom i llinatgese diu MIQUEL ALEMANY

I ara per donar el visca amb humor:

El meu avi va anar a Cubaa bordo del Catalàel millor vaixell de guerrade la flota d’ultramar.

El timoner i el nostre amoi catorze marinerseren nascuts a sa Planeta,part damunt d’Andratx.

Quan el Català,anava a la marels al·lots de sa Planetafeien un cremat,collien guitarrai se posaven a cantar,que visca Sant Pere!que visca Sant Pere!que visca Andratx!

AMEN Andratx, 23 de juny de 2016Miquel Alemany Alemany

Pregó de Sant Pere de lesFestes d'Andratx 2016

Sa lluna se és escapçadaentre es sol i ses cabreres,es vicari de Sencelles i es rector de Calvià,se’n varen anar a caçarperderen sa llebre i es cai tot caigué dins s’avenc.

Andratx oli primerenc,oli primerenc, Andratx,va néixer un ase de maigi morí per l’Ascensió.

Estellencs melicotó,tot és gent que l'acompanya,Banyalbufar també guanyade bon vi i de bon giró.

I també de Malvasia,donau-nos dinar que és migdiai ja aclarirem ses raons.

Sa Caseta, és una cançó molt antiga i tal vegada no tengui res a veure amb lo d’avui, més qualque cosa similar hi havia per aquell temps:

Jo tenc una casa nova,molt semblant amb una cova,té un portal en es carrera darrera en té un altrebaix terra tenc sa cambra altai en es sotil es celler.

Tenc es sotil sense bigues,no hi importa que te’n riguis,que te dic sa veritat.Tenc una gerra que vessaes trespol tot d’una peçai es cel ras enrajolat.

Té un hortet a sa carreraamb un jardinet darrera,ja no heu vist res més ermós:sa cisterna està cruiada,sa taulada foradadai per fer foc dos rentadors.

A s’hortet de sa carrera,que per mig i a sa vorera,jo hi tenc uns arbres fruitersque en fan fruita variada,de classe seleccionadai un bon gust especial.

Tenc un prebe que em fa peres,una prunera em fa pomes,un melicotoner albercocs;també tenc una nesplera,que empeltada de murtera,me fa figues bordissot.

Vos convit a sa caseta en que sigui petitetaés digna de visitar,férem una berenadamenjarem pa i sobrassadai camaiot si n’hi ha.

També hi haurà una ensiamadatota plena de tallades,això vos agradarài si algun detall hi falta,tan si és pito, com si és flauta,ja està bé així com està. Boleres d’Andratx, un ball molt alegre per al jovent en aquell temps:

Una glosa de prepotència:

El gallo

El gallo que es fino y canta,y quiere cantar aquí,cantará después de mide lo contrario no canta.

Porqué tengo una gargantaque derrumba el mundo entero,yo soy el gallo más fierolo digo y no me desmando,y no quiero que otro gallocante en mi gallinero.

L’andritxol que anava a Cuba i aprenia a ballar la rumba ja no tornava, i si ho feia venia més pelat que un jonc.

Cubanito

Cubanito soy señorescubanito muy formal,vale más ser cubanitoaunque usted lo tome a mal.

Yo sé bien de un taberneroque trabaja como un mulo,y que abre las botellasapretando mucho el cul…

Cubanito se fue al cieloa pedirle a Dios un duroy San Pedro que lo vio,lo mando a tomar por cul…

Ara posarem una relació de gloses d’amor i desamor:

A cantar a una niñayo la enseñaba,y a cada nota un besoella me daba.

Aprendió tanto,aprendió tanto,aprendió muchas cosas,menos de canto.

Nombres de cada estrellasaber queríay a cada nombre un besoella pedía.

¡Que noche aquella,que noche aquella!que pude dar mil nombresa cada estrella.

Ya se acabo la noche llego la aurora,la pobrecita niñase quedo sola.

Y ella decía,y ella decía,porqué no habrán estrellastambién de DIA.

Carabassa de l’Havanaque diuen que és sa millor,jo des de Batabanó,te n’envií una tallada.no és que jo la hagi provadaperò n’he sentit s’olor.

Ja no veuen mariners,venir de Cuba com antes,a gastar-se en bullanguestot quant guanyaven... i més.

Vos dic, que no és lo mateix,ses coses han canviades,he conegut ses avellaneses tirar-les pes carrers;i a sis cèntims es forners,passejar ses ensaïmades.

He vist confits com magranes,molta de gent comprar-losper llavonses tirar-los, pes carnaval, a grapades.

He coneguda sa Coma plena de gent com la vila,i he vist... que pareix mentidafer ball a Can Teixidora,Can Batleta i Can Simona;i tot tres es mateix dia.

Per Sant Agustí, he tastat,ses ensaïmades d’en Saca,quan sa madona era guapai es Cós molt més envirmat.

Mig poble he vist disfressat,fent bulla amb sa Mula Blanca,serenates fins a s'auba;festes que avui no en feim cap,com eren Pancaritat,es Dos d’Agost i Sant Jaume.

Repetesc, no és lo mateix record a ses sementeres,treure un bon pes ses gavelles,es hiverns plovia més;feien ametles, es ametlersi olives, ses oliveres.

Ja està dit [pseudònim de Rafel Ensenyat, Teixidora]

En Miquel es Badaluc era una persona molt peculiar a Andratx que vivia per devers sa Coma Freda. Quan als anys 50 va venir la Mare de Déu a Andratx, va compondre una cançó i amb la seva guitarra donava la pallis-sa a tots els veïnats i coneguts. D’aquí sortiren uns quantes gloses que feren les delícies de tothom:

La Mare de Déu de Llucper devers es pont d’Estellencs,va posar s’orella en terraper escoltar sa guitarra,d’en Miquel es Badaluc.

La Mare de Déu de Llucva esclatar d’alegria,en veure com la rebiaen Miquel es Badaluc.

Arribam a prop dels seixanta, es va acabar l’emigració i amb el turisme va començar una relaxació de formes i costums, comença-ren les sales de festes i les discoteques. A partir d’aquí, la festa i la bulla varen anar canviant totalment fent-se més intensa i lliure però “bona”… i fins ara.

Bon vespre a tothom,

Pens que d’una forma inesperada, el senyor Batle i els components del consistori m’han donat la possibilitat de presentar enguany el Pregó de Festes. I he pensat dedicar-lo a la festa i a la bulla del poble d'Andratx, del període que va des del 1850 –començament de l’emigració a Cuba– fins el 1950 llargs, en què el turisme canvià la forma de vida i, a partir d’aquest moment, no vàrem haver de sortir a fora per guanyar-nos el pa.El motiu de l’emigració era per la dura situació a Andratx: es vivia d’una agricultura molt manual, una ramaderia amb poca empenta i una pesca que no estava per tirar coets:

El per què de s’emigració

Bon dia patró Maciàque hi ha de nou per la Vila,quan he partit hi haviamolta talent i poc pa.

Tenim la sort de tenir un port de mar, que sempre obre perspectives de vida, a on hi havia una fabrica de sabó, que en part s’exportava a diversos països, entre ells Cuba. La gent jove va veure les possibilitats de millora de vida que allà hi havia i començaren a partir.

Abans de l’emigració la societat era molt rígida i tancada, on moltes coses eren considerades tabú i llavors la diversió era molt pueril, si la veim des de la perspectiva actual, en canvi, al jovent l’omplia d’il·lusió. Com a mostra:

Un horabaixa a la tarda,venguent de Banyalbufar,vaig passar per Son Serraltaa demanar foc per fumar.

Allà dins hi vaig trobaruna jove molt vellardai li vaig demanar si en volia vendre o dar,remei d’un caliu de foc.

–Jo no en venc, ni en don tampoc,vos mateix anau-lo a prendre–En vaig prendre un de petit,que no l’havia de menester.

Quan se’n va a missama mare te un gendre,quan se’n va a missali fa pelar patates dins sa païssa.

Que hi fa de plantaun bací a sa finestra,li tiren una pedra i li rompen s’ansa (o tot s’escampa). La vida era molt senzilla, però amb l’emigració es va complicar molt, però això no és el tema d’avui. Avui, bàsicament, farem un homenatge a Cuba i als andritxols que hi anaren, baix la meva perspectiva i, perdonau que m’agafi algunes llicències amb temes lingüístics, quant a la presentació de les gloses i tonades.Inicialment, la forma de fer festa i bulla era molt suau com ara vos ho recitaré de forma breu: Sant Pere el nostre patróde tots es més estimat,que ens ajudi a conrar el blati un bon temps pels pescadors.

L’anada a Cuba va ser com una finestra oberta cap a una evolució de formes, expressions i balls d’aquells temps, cosa que generava que una societat tan tancada com la nostra, s’anàs obrint, a poc a poc, i que amb les gloses i cançons s’empleassin unes expressions molt més falagueres i picants, o més atrevides, que abans. I aquí va ser quan va aparèixer la famosa tonada cubana que, bàsicament, es feia en castellà però que també es feia en mallorquí i, tant es podia fer seriosa, com picant. I a tots els events o festes sortia per mig.I ara aquí va començar a entrar el picant amb les següents gloses:

Sant Pere era un sant molt estimatva morir martiritzat,d’un panxó de faves tendres.

Sant Pere era un sant molt capaç consentí que li aferrassin mosques d’ase,fins a sa mateixa punta des nas.

Amb el temps les gloses començaren a tenir un aire senyorívol:

Por la mañana tempranodespués del café bebido,me paseo por la Habanacon mi cigarro encendido.

Agafaren un cert caire amorós:

Cuando a la Habana llegué,que mis amigos me vieron,todos juntos me dijeroncompadre siéntese usted

Tomaremos un café,fumaremos un tabacoy hablaremos un buen ratode las mulatas que yo sé.

Una glosa picant:

Mulata de Camagüeytu que estas tan amarillade comer plátano verdey chingar por la Manigua.

Una glosa de abundància i progrés:

Cantau, bebeu i feis gloses,fumau vet aquí es caixó,que a bordo de la Unióno estam per aquestes coses.

Conocí a una señoritaque su novio la dejó,y en seis meses no paróde llorar la pobrecita.

Ella decía, ¡ay¡ mamitaque desgraciada nací,no hay consuelo para mi,el mundo ya se me acabaaun recuerdo que anhelabaaquellos besos que perdí.

Yo canto por un desaireque me hizo una mujer,ella me quiso querery luego se arrepintió,y calabaza me dioque es muy mala de comer.

Mare de Déu una tassaque és bona per fer-ne brou,un homo no té consol,quan li donen carabassa.

De sa costa cubaneraJoana Maria te envií a dir,que no m’esperis a mique quan jo tornaré aquí,no tendrà pèl es conillde sa teva lloriguera.

Gloses d’amor i admiració cap a Cuba:

Cuba no quiere favores,de ninguna extraña tierra,en Cuba todo se encierraCuba es un jardín de flores.

En Cuba están los primoresde la esencia más fina.

En Cuba esta la divinala que adora el Camagueyi la raza siboney,que a los cubanos dio vida.

Estima i admiració d’un esponjero:

Tiene mi Cuba queridaun pueblo a orillas del mar,es el que voy a nombrar que nunca mi pecho olvida.

En él comencé mi vida,en él mi primer amor,en él goce del sabor,que aún vive en el alma mía.

Para mi es son cubano,pleno en todo su encantopor esto te quiero tanto,Surgidero de Batabanó.

I a tots els esdeveniments i festes, sortia per mig una de les persones que millor va glosar per Andratx. Va ser en Rafel Ensenyat, Teixidora, que publica-va en el setmanari Andraitx, amb la firma Ja està dit.Andratx no té glosadors,com un altre temps tenia,ni fan es Mes de Mariaper maig, un temps tan ermós.

Aquest poble era ditxósun vall de pau i harmonia,es jovent se divertiai es pobres eren senyors;perquè, amb un velló, o dos,tothom menjava i bevia.

I ara com a final:

Es pregó se va acabants’acaba i no torna enrere,beneït sigui Sant Perei tots es d’aquí davant.

El qui vos ho ha fet enguanyfent romanços no es cap atxa,i com a nom i llinatgese diu MIQUEL ALEMANY

I ara per donar el visca amb humor:

El meu avi va anar a Cubaa bordo del Catalàel millor vaixell de guerrade la flota d’ultramar.

El timoner i el nostre amoi catorze marinerseren nascuts a sa Planeta,part damunt d’Andratx.

Quan el Català,anava a la marels al·lots de sa Planetafeien un cremat,collien guitarrai se posaven a cantar,que visca Sant Pere!que visca Sant Pere!que visca Andratx!

AMEN Andratx, 23 de juny de 2016Miquel Alemany Alemany

2 de juliol Concert David Gómez 22,00 h Far gran del Port d'Andratx

4 de juliol Concert alumnes escola de música 20,30 h Platja de Sant Elm

6 de juliol Flamenco al sur 22,00 h Castell de Son Mas

11 de juliol Concert alumnes escola de música d'Andratx 20,30 h Far petit Port d'Andratx

13 de juliol Concert Estamos Cuerdas 22,00 h Castell de Son Mas

18 de juliol Concert de piano de Nanako Uchi i Mario Molina 22,00 h Castell de Son Mas

20 de juliol Concert Mallorca Gay Men's Chorus 22,00 h Castell de Son Mas

30 de juliol Concert Maria Loren «Volver» 22,00 h Castell de Son Mas

3 d'agost Concert Danses del Món 22,00 h Castell de Son Mas

10 d'agost Concert Bruno Sotos 22,00 h Castell de Son Mas

18 d'agost Concert de Jazz 20,30 h Platja de Cala fonoll

22 d'agost Concert Tugores 22,00 h Castell de Son Mas

31 d'agost Concert Vandalis 22,00 h Castell de Son Mas