FESTES DE SANT SEBASTIÀ 2010 · Matadepera, gener del 2010 ... que en essència és com la de casa...

GERMANDAT DE SANT SEBASTIÀ

FESTES DE SANT SEBASTIÀ 2010

3GERMANDAT DE SANT SEBASTIÀ

SEBASTOS

Originari de Narbona, de pare militar i noble,educat a Milà, de jove va entrar a la carreramilitar arribant a ser capità de la guàrdia pre-toriana, posició que l’avantatjava. Es dedicà afer apostolat seglar entre la milícia i ajudar elscristians que Maximià, incult i vanitós, ator-mentava. Un dia, aquest el va citar davantseu perquè escollís entre abandonar la sevareligió o perdre l’honrós càrrec. Sebastià vaescollir el camí de Crist i Maximià va manarque el matessin. El van lligar en un pal i li vantirar fletxes fins creure que ja no vivia, peròuna santa madrona anomenada Irene, el vaacollir a casa seva i el va refer.

Passat un temps i una vegada restablert –toti que els seus propers li deien que fugís deRoma– Sebastià es personà davant l’Empe-rador demanant-li que cessés la persecucióals cristians, i aquest, astorat perquè el creiamort, va fer que l’apallisséssin fins a matar-lo,i aquesta vegada sí, va finar, i el llençaren alfangueig, on Lucina va recollir les seves des-pulles per posar-les a les catacombes prop dela Via Appia, on avui hi ha una basílica ambel seu nom.

La devoció a Sebastià va ser molt forta a l’e-dat mitjana per ser època d’epidèmies i cala-mitats.

Sebastià ve del grec “Sebastos” que significahonrat i respectable (digne de respecte, vene-rable).

(j.g.r.)Germandat de Sant Sebastià.Matadepera, gener del 2010

SA

LUTA

CIÓ


Tinc el goig d’adreçar-vos la tradicional saluta-ció de l’Alcaldia amb motiu de les entranyablesFestes de Sant Sebastià.Cada any, quan tinc entre les meves mans elnou programa de les Festes, em sento de nouorgullosa del nostre poble. Però per sobre de totaixò hi ha la gent que ho fa possible: laGermandat de Sant Sebastià, entitats, comer-ços i totes les persones que col·laboren desin-teressadament per fer d’aquests dies una festaespecial. Voldria fer una menció especial a lesdones, i des de fa poc, també els homes quedediquen el seu temps a sorprendre’ns grata-

ment amb la mostragastronòmica dels“Tastets”. Sóc conscient de laimplicació, treball iesforç que suposapreparar tantes acti-vitats amb l’objectiude fer-nos passarunes bones estones.

Matadepera és un poble que va endavant peròno oblida les seves arrels i, per això, és unagran satisfacció veure que la participació inclouun públic de totes les edats i que passa degeneració en generació amb la mateixa força. Us animo que feu participar d’aquestes festesels nostres visitants i que els permeteu desco-brir el nostre patrimoni natural i cultural a tra-vés de les tradicions: una experiència que deben segur recordaran.Espero que gaudiu de les nostres Festes deSant Sebastià amb els vostres familiars i amics.Cordialment,

Mireia Solsona GarrigaAlcaldessa de Matadepera

SA

LUTA

CIÓ

Foto

: M

ique

l Bad

ia

6 GERMANDAT DE SANT SEBASTIÀ

LES FESTES DE L'ARBRELlorenç Roviras

Segurament la major part de la gent que participa a les festes de SantSebastià de Matadepera un any sí i l'altre també desconeix que a altresmunicipis de Catalunya —i a bona part del món, de fet— es fan cele-bracions similars. Al nostre país tenen anomenada la festa del pi deCentelles i les falles d'Isil i de la Vall de Boí, que són certament boni-ques. Però molt poques persones saben que a Sant Llorenç Savall s'hifa la festivitat del pi de maig, que en essència és com la de casa nostra.I això que Sant Llorenç és tan sols a uns quinze quilòmetres de distàn-cia i que totes dues poblacions venen celebrant els seus ritus bessonsdes de —com fa l'expressió— la nit del temps. En Marc Castellet i joportem un cert temps recorrent festes dels Països Catalans que tenenals arbres com a protagonistes per fer un llibre sobre el tema, i l'any pas-sat, quan vam anar a veure la fia-faia a Bagà, al Berguedà, la gent de lavila ens va explicar que fins fa molt poc no sabien que el mateix dia feienuna celebració pràcticament idèntica a Sant Julià de Cerdanyola (a unsescassos vuit quilòmetres d'allà), i viceversa. Vivim en l'era de la globa-lització, però sembla que algunes coses passen per sota del radar…

CO

L·LA

BO

RA

CIO

NS


L'antropòleg matadeperenc Manel Carrera, que porta molt temps estu-diant aquests ritus, ens comenta de tant en tant que ha descobert unaaltra localitat catalana on un dia determinat de l'any la gent es reuneixper anar al bosc, tallar un o més arbres, dur-los a la plaça major, clavar-los a un forat al terra fet per a l'ocasió, engalanar-lo, fer danses al seuvoltant, potser cremar-lo… I nosaltres, alhora, li expliquem els descobri-ments que anem fent. Així, la nostra llista de poblacions a visitar es favent més i més llarga cada any. A les ja citades cal afegir-hi, entre d'al-tres, Figaró-Montmany (Vallès Oriental), Folgueroles (Osona), SantClimenç (Solsonès), Cornellà del Terri (Pla de l'Estany), Dosrius i Òrrius(Maresme), Castell d'Aro (Baix Empordà), Vilagrassa (Urgell), Vallfogonade Balaguer (Noguera), Llessui (Pallars Sobirà), Les i Arties (Val d'Aran),el Pla de Manlleu (Alt Camp), Ascó (Ribera d'Ebre); a la Franja: Torrentde Cinca (Baix Cinca); al País Valencià: Cinctorres, Villores i Todolella(els Ports), Canals (la Costera), El Palomar (la Vall d'Abadia); a Mallorca:Campanet (Raiguer) i Pollença (Serra de Tramuntana)… I estem con-vençuts que se'ns n'escapen moltes.Fins al segle XIX, pràcticament no hi havia cap vila catalana que nocelebrés alguna mena de litúrgia relacionada amb els arbres. La festade l'arbre de maig era de les més comunes, però n'hi havia moltes més.Cal dir també que el costum d'engalanar l'arbre de Nadal —encara que

CO

L·LA

BO

RA

CIO

NS

Foto

: M

arc

Cas

telle

t

Tallant el Pi a Centelles, any 2007


a Catalunya va arribar tardanament— i el caga tió són manifestacionsque tenen tenen la mateixa arrel. I sembla ser que la tendència torna ainvertir-se, i en els darrers dos o tres anys algunes localitats han comen-çat a recuperar la tradició que un bon dia van abandonar, quan entra-ven en la roda de la modernitat.Aportar dades fidedignes sobre els origens d'aquestes festes, però, éscomplicat. Joan Amades, en el seu famós Costumari i en d'altres obres,

Foto

: M

arc

Cas

telle

t

Penjada del Pi a Centelles, any 2008

CO

L·LA

BO

RA

CIO

NS


CO

L·LA

BO

RA

CIO

NS

va recopilar tots els coneixements sobre el tema que existien en aquellmoment i va fer-ne una interpretació que pocs estudiosos han gosatcontradir i que ni tan sols han pogut ampliar de forma significativa.Amades va establir el discurs actualment vigent, que és que els anticspobladors d'Europa, que eren animistes (creien que la divinitat estavaencarnada en els animals, les plantes, les fonts i els rius), duien arbresals llocs on habitaven per retre'ls culte i demanar-los que els parts i lescollites fóssin fructífers. Eren ritus de fertilitat, cerimonials que caliacomplir si no volien guanyar-se l'ira dels déus i posar en perill la sevasubsistència. Tot i la manca de proves definitives, a hores d'ara hem deconsiderar que aquesta és l'explicació més versemblant sobre la causaprimera de l'existència de, per exemple, la festa de Sant Sebastià. Aixího han dit, amb les reserves que imposa la precarietat documental enla que ens movem, Ramon Violant i Simorra i pràcticament tots els eru-dits que s'han enfrontat a aquest tema. Sospesats tots els elements,sembla clar que estem davant d'una pervivència d'un culte naturalísticde caire regenerador, tot i que trobem tantes manifestacions d'aquestacreença al llarg de la història i en diferents cultures que es fa difícil esta-blir un punt de partida precís. Prudenci Reguant explica a El pi de Centelles, mite, ritu i experiènciaque aquesta tradició es remunta als frigis, un poble procedent delsBalcans que es va establir a l'Àsia Menor (l'actual Turquia) entre elssegles XII i VI aC i que adorava a Cíbele, la deessa de la natura, de quies diu que va transformar en pi el seu amant Atis. Els frigis van ser fora-gitats pels gàlates, una tribu celta, i aquell territori va passar a ser cone-gut com a Galàcia. I galea era el nom llatí del barret frigi, predecessorde la barretina, peça ostensible del vestuari dels galejadors (fixeu-vosigualment en aquest nom), els participants més actius a la festivitat delpi de Centelles. El gall i la barretina també són símbols, respectivament,dels francesos —els successors dels gals, una de les grans famílies cel-tes— i de la seva revolució. Quan descobreixes que a les poblacionsdels Ports que cremen fogueres al voltant d'un tronc per Sant Antonisolien obsequiar amb un gall el vencedor de certs jocs, o que a Planesde la Baronia (a la comarca valenciana de Comtat), penjaven un gall alcampdamunt del pollancre que aixecaven (abans que els defensorsdels drets dels animals els ho impedissin), et sents més que disposat adonar per bona aquesta teoria de l'origen frigi i celta del culte als arbres. Però també la deessa de Creta Deméter i la fenícia Astarté, procedentde creençes sumèries anteriors, apareixen sovint representades amb


Foto

: M

arc

Cas

telle

t

Cornellà de Terri, any 2008

arbres. Aquests ténen un paper sagrat en els textos hindús delsUpanishad i el Rigveda, i s'han trobat celebracions similars a llocs tantllunyans com Lapònia o Austràlia. Les certeses es disolen i tornem aadonar-nos que ens movem en el terreny de les hipòtesis. Per una altra banda, per molt que aquestes elucubracions em captivin,hi ha una altra pregunta que em ve al cap amb potser encara més forçacada cop que assisteixo a una festa al voltant d'un arbre. No em pre-gunto tant per què la gent ho feia fa dos mil anys, sino, per què, en unera il·lustrada i descreguda com la nostra, en ple segle XXI, encara hiha viles que es movilitzen en bloc per mantenir aquests rituals, sensefallar mai i sense saber ben bé el motiu dels seus actes. Per què elsjoves malden per ser fallaires a Senet (Vall de Boí)? Per què a Forcall(els Ports) és una dignitat molt cobejada ser majoral? Per què aCastellfabib (Raco d'Ademús) pares i mares de família es troben percantar cortesías a altes hores de la matinada després d'un dia exte-nuant? Per què a Folgueroles ni se'ls passa pel cap suspendre la festaencara que caiguin una calamarsada? Per què a Matadepera encaraens desllomem carregant a braços durant dos llarguíssims i eterns qui-lòmetres un tronc de pi adult, quan el podriem dur perfectament ambun tractor, o podriem no dur-lo, perquè ningú ens hi obliga i ningú ensdemanarà explicacions si no ho fem?

CO

L·LA

BO

RA

CIO

NS


CO

L·LA

BO

RA

CIO

NS

Foto

: M

arc

Cas

telle

t

I em pregunto també com és que, si aquesta necessitat de celebrar lafesta és tan forta, sigui quina sigui la causa que la va originar, jo no haviasentit a parlar mai de la festa del meu veí, ni ell de la meva, i no ésnomés que no en sap res, sinó que no ho vol saber, si no és d'aquellsescassos espècimens que tenen la dèria de l'etnologia.

Enfilant l’arbre a Folgueroles, any 2008


Per què celebrem la festa de Sant Sebastià? No em val com a respostaque ho fem perquè ho feien els nostres avantpassats celtes o íbers. Niperquè als inicis de l'edat moderna els boscaters de Matadepera vancrear una mútua d'auxili per si quedaven invàlids o deixaven vídues ales seves dones. Jo crec que ho fem per tantes raons com persones hiparticipen, però, simplificant, aquestes raons es poden resumir en tres.La primera, per començar per alguna, és per un sentiment identitari,per localisme. El Nadal, el Carnestoltes o Sant Joan són dates moltimportants per a un gran nombre de gent, són diades que preparem(alguns) amb molta antel·lació, que vivim (no tots) amb intensitat. Peròla festa del mai de Camporrells (la Llitera) és pròpia i exclusiva. És laúnica que és seva i de ningú més. Vaig conèixer una noia de Durro quehavia corregut les falles d'altres poblacions de l'Alta Ribagorça, però queté l'espina clavada de no poder fer-ho al seu poble, on aquest és enca-ra un privilegi reservat als homes. Si tanta il·lusió li fa, no ha pensat maien tirar pel dret i saltar-se la norma? Ni parlar-ne, això és impensable,em va assegurar. Es veu que aquest sentiment de propietat, de intoca-bilitat de la festa, és generalitzat, per a bé i per a mal.La segona raó per la que un persona decideix implicar-se en aquestesactivitats és —i continuo expressant un punt de vista particularíssim—per fer-se un home o una dona, per complir un ritus de pas de la infan-

CO

L·LA

BO

RA

CIO

NS

Foto

: M

arc

Cas

telle

t

La baixada de les falles a Isil, any 2009

20

tesa a l'edat adulta. Aquests ritus existeixen en quasi totes les societats,i quan no hi són, com ens passa a nosaltres, els joves se'ls inventen i esdediquen a prendre substàncies prohibides o a abusar de les perme-ses, entre d'altres opcions, i a posar en risc (relatiu) la seva vida. Hande provar-se a sí mateixos i als altres que ja no són criatures, que poden

CO

L·LA

BO

RA

CIO

NS

Foto

: M

arc

Cas

telle

t

Muntant la falla a Lés, any 2008

GERMANDAT DE SANT SEBASTIÀ


sortir del cotofluix matern, que són de bona fusta, per utilitzar una metà-fora més o menys propera al tema que estem tocant. Sóc del parer queels nostres governants haurien de passar un examen d'antropologia,entre altres matèries en les que van molt peixos, per poder exercir. Hemtrencat amb molts costums i herències del passat i ara sóm més lliures,però tot i que els nostres antecessors feien les coses per unes raons queno compartim (ningú creu avui en dia que plantar un arbre a la plaçacontribueixi realment a la productivitat dels seus camps), el que feien,per norma general, ajudava a que la gent se sentís més integrada, méstranquil·la, més en pau amb els altres. I el culte als arbres, tal com secelebra actualment a casa nostra, és un factor cohesionador de la socie-tat i en particular dels adolescents. Ara que tot està calculat, regulat ipenalitzat, el jove, i segurament també l'adult, necessita una via d'esca-pament, un camí no pas de temeritat, però sí de repte, de superació,d'esforç, de compromís. Per a mi, aquesta i no cap altra és la raó per laqual en la majoria de les festes de l'arbre s'utilitzen mitjans manuals ino mecànics. Per acabar, vull creure que també celebrem la festa de Sant Sebastiàperquè encara ens sentim una mica pagans. A moltes parts del món,els pobles antics, sense dir-s'ho entre ells, van coincidir a considerarque la terra —les roques, els corrents d'aigua, el conjunt dels ésser

Foto

: M

arc

Cas

telle

t

Aixecant l’arbre a Les Planes de Baronia, any 2008

CO

L·LA

BO

RA

CIO

NS


vius— eren sagrats, que mereixien el nostre respecte més profund isolemne. Potser es tracta d'una fase infantil, ingènua, del pensamentreligiós, que hem fet bé de deixar enrere, però l'ecologisme modern par-teix d'una premissa molt propera, i l'experiència ens diu que quan hemexplotat el món sense aplicar criteris moderadors, d'equilibri, de recipro-citat, les coses han anat mal dades.

•Llorenç Roviras (Sabadell, 1967) és llicenciat en Ciències de la Informació i diplomaten Empresarials. Ha treballat com a redactor de cultura del diari El 9 Nou de Terrassa iha col·laborat assiduament en diversos mitjans (Què Fem?, Televisió Sabadell,Rockdelux). Durant quatre anys va dirigir la revista de música Trax. I juntament amb AnnaMosquera ha escrit els textos del llibre 4.997 km Pekín-Lhasa, publicat pel GrupoTragaluz, i ha creat Contents, una empresa de creació, redacció i edició de continguts.

•Marc Castellet (Terrassa, 1974) ha estudiat fotografia a l'Escola d'Arts de Terrassa i al'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, on també ha fet cursos especialitzats de ges-tió del color, captura digital i retoc professional. Ha treballat per premsa escrita, diferentsfotògrafs i dissenyadors, agències de comunicació i institucions públiques. També és pro-fessor de fotografia a l'Escola d'Art Illa de Sabadell. www. marccastellet.com

CO

L·LA

BO

RA

CIO

NS

Foto

: M

arc

Cas

telle

t

Trasllat del pi a Centelles, any 2007


L’ANY 2009 A TRAVÉS DE LA GASETA

Matadepera compta, des de l’any 1988 amb la GASETA, una publica-ció mensual editada per l’Ajuntament que recull les notícies del poble iles activitats que realitzen les seves entitats. Al programa de les Festesde Sant Sebastià d’aquest 2010 i per cinquè any consecutiu, incloemun article on s’explica el què ha passat al nostre poble durant tot l’any2009 a través de les pàgines de les dotze GASETES publicades.

CO

L·LA

BO

RA

CIO

NS

Foto

: Q

. Va

ncel

ls


■ La GASETA del gener tenia com a tema del mes l’aprovació dels pres-supostos, que van pujar a més de 18 milions i que reflectien la situacióde crisi que el poble afrontava pel nou any. Encara amb festes, les enti-tats de la “Taula de la Solidaritat” es bolcaven per ajudar als més neces-sitats; Matade-pera Ràdio emetia una programació especial de 17hores dedicada a La Marató de TV3, les Festes de Sant Sebastià arri-baven amb un programa tradicional que eliminaven el famós Xou,Governació adreçava una carta al poble anunciant les mesures ques’havien pres per prevenir delictes, i s’obria el procés de sol·licitud deles vivendes de la Florida. S’editava una guia d’entitats, DAMA convida-va Fúlvia Nicolás, i el Matadepera 88 es proclamava Campió de Lliga,mentre Joan Garcia era l’entrevistat com a president de la Germandat.

■ El milió i mig d’Euros rebuts per Matadepera de part del GovernZapatero (el famós FEIL) ajudarien a dinamitzar alguns projectes, coml’accés al nucli des de la passera, l’urbanització de la Plaça de l’Ajunta-ment o la renovació d’asfaltats. Els bombers feien balanç de l’any ante-rior, la Germandat de la Serpentina preparava un Carnestoltes per ferl’indiu, començava la temporada estable de música, i AIUMA presenta-va els cursos per al 2009. L’Associació Gent Gran convocava noves acti-vitats, BTT Sport muntava la desena edició del Camí Moliner, tornavenels “Dimarts d’Aventura” que organitzaven els de la UEM, i mentre elreportatge es dedicava als 30 anys dels Tastets de Sant Sebastià, la

CO

L·LA

BO

RA

CIO

NS

Foto

: To

ti G

arci

a


Biblioteca augmentava visites i préstecs respecte de l’any anterior, iGabriel Esteban, com a president de Wampum era entrevistat a la con-tra.

■ El nou CAP, els habitatges socials, el Teatre-Auditori-Escola deMúsica i la reforma del Casal de Cultura eren els protagonistes de laportada del mes de març. La Comissió Matadepera–Mariapfarr enlles-tia els darrers preparatius del viatge dels 25 anys; s’anunciaven les ins-cripcions a les escoles pel proper curs, i mentre una forta ventada feiade les seves al poble causant desperfectes, Pol Màdico presentava un

estudi sobre elramat a Matade-pera. El Mont-cau - la Molaparticipava enun projecte“Comènius”, ien esports, elJuvenil Femenídel CD Terrassaes proclamavacampió de Cata-lunya, i el Clubde Golf La Mola

organitzava més campionats. Matadepera TV anunciava els seus con-tinguts per internet i a la contra s’entrevistava José Miguel Fulgencio,participant del Dakar.

■ El sorteig dels habitatges de La Florida era el tema del mes a la GASE-TA del mes d’abril. Però aquell exemplar tenia altres notícies, com el fetque un matadeperenc, Michael Patrick Lutun subhastava el seu currí-culum a través del portal eBay. Xarxa portava més espectacles infantils,s’afegien més propostes als “Dijous a l’Hotel” i moria Maria Lladó, lapersona més gran del poble, amb 102 anys. La Regidoria de Culturaproposava un cicle de música, la d’Esports organitzava un Torneig deFutbol Sala, i mentre 7 bombers de Matadepera rebien la medalla debronze pels seus vint anys de servei, el Consell Local de Joventut con-vocava la seva assemblea anual. Gerard Marcó presentava el seu curt“Salm 51”, el Matadepera 88 Hoquei tenia presència a les seleccions

CO

L·LA

BO

RA

CIO

NS

Foto

: G

emm

a Es

tany


catalana i espanyola d’Hoquei, els germans Mas eren campions enbillar, i la dissenyadora Txell Miras participava al 080.

■ L’adjudicació dels 36 habitatges de la Florida també obria la portadade la GASETA del mes de maig que anunciava un nou president delsAmics del Teatre (Oriol Serra), i proclamava els guanyadors dels JocsFlorals. A nivell institucional, se celebrava el Dia d’Europa i la Festa delReciclatge, s’anunciaven subvencions per autònoms i Cultura continua-va amb la temporada estable de música i el cicle “Cuines del Món”mentre Monterrat Carulla era convidada a fer un recital. L’IESMatadepera patia un incendi que feia reflexionar a la comunitat sobrel’educació dels adolescents; el CF Matadepera presentava una novaJunta Directiva amb Enric Barrull al capdavant, i mentre el Matadepera88 Hoquei i el CD Terrassa Hoquei signaven un conveni de col·labora-ció, la duríssima Marathó des Sables comptava amb la participació delpolicia local Robert Mayoral.

■ La portada i el tema del mes de la GASETA del mes de juny estavenconsagrats als 25 anys de l’Agermanament entre Matadepera iMariapfarr, i es repassaven els actes que van tenir lloc al poble austríacon s’hi va desplaçar una nombrosa delegació matadeperenca. ElFestival Internacional de Música presentava la seva 29ª edició mentreuna de les seves promotores, Francesca Marlet era la convidada a sopara l’article mensual. Les Regidories de Joventut, Esports i Cultura orga-nitzaven activitats de tota mena per a l’estiu, Mans Unides muntava unconcert solidari, i mentre s’ampliava la neteja de les franjes forestals pertal de prevenir els incendis, s’iniciava una campanya per evitar actitudsincíviques. El Pla d’Ordenació Urbanística de Matadepera veia finalmentla llum després de molts anys de gestions i Jordi Comas i FrancescMortés presentaven la dimissió com a regidors d’ERC.

■ Matadepera recordava l’homenatge que fa cent anys el poble va tri-butar a la figura a Àngel Guimerà. I ho va fer amb tot un seguit d’actesescampats entre els mesos de juliol i octubre. Qui també celebrava anysera AIUMA, deu en total, i ho commemorava programant més cursos.Però l’estiu ja era aquí, i per tant no faltaven a la seva cita anuall’Agrupació Sardanista La Mola, amb les sardanes cada dimecres.Tampoc no hi faltaven els cursos que organitzava Punt Jove, ni el cicledel Quan cau la nit, ni les sortides dels Amics dels Gegants, ni els cam-

CO

L·LA

BO

RA

CIO

NS


paments de l’Agrupament Escolta. També ens visitava el mosquit tigrei es donaven consells per evitar els cops de calor. Es donava un nouimpuls al Club de l’Emprenedor i les Eleccions al Parlament Europeu secelebraven amb indissimulada discreció. En esports, el Cadet Femenídel Matadepera 88 Hoquei es classificava per a la final del Campionatd’Espanya, Jordi Samsó es proclamava Campió d’Espanya de Golf, i elClub Patí Matadepera tenia una destacada participació als campionatscomarcals.

■ Com és tradició de tota la vida, la GASETA del mes d’agost incloïa totala informació necessària sobre el programa de Festa Major que tindrialloc entre el 27 del mateix mes i el 2 de setembre. Dos nomenamentses feien públics: Narcís Riba era el nou president de Comerç deMatadepera, i Antoni Morros de la formació local d’ERC. Mentrestant,començaven les obres de vianalització del carrer Sant Isidre (ambascensor inclòs), hi havia 14 aspirants a la redacció del projecte de

Teatre-Auditori-Escola de Música, i el wi-fi municipal començava a fun-cionar. En esports, Albert Sala tornava a Matadepera després de tresanys a Utrecht, el CF Matadepera, el CD Terrassa i BTT Sport continua-ven les seves activitats i Francesc Torralba era convidat per DAMA a laseva xerrada mensual. Matadepera Ràdio iniciava una nova programa-ció d’estiu i a la contra s’entrevistava Carme Serrat.

CO

L·LA

BO

RA

CIO

NS

Foto

: M

ique

l Bad

ia

■ A banda de l’habitual recull de fotografies que resumien una novaFesta Major, la GASETA del setembre també ens parlava de la Festa deSant Llorenç, d’un taller de teatre a l’IES Matadepera, de la 25ª Rondaque organitzava la Unió Excursionista, d’un torneig de golf solidari, id’una Festa del Comerç 9-9-9. Amb el nou curs s’iniciaven tallers alCasal de la Gent Gran, s’anunciaven ajuts i subvencions per a autò-noms per combatre la crisi, i el reportatge estava dedicat al desè aniver-sari de Dones d’Avui de Matadepera. Tot això mentre PereMas conso-lidava la seva carrera a Catalunya Ràdio portant un magazine diari, “Totés molt confús”, la web de Matadepera TV penjava un munt de petitsreportatges sobre la Festa Major i a la contra, s’entrevistava la pregone-ra d’aquest any, Edurne Pasabán.

■ La GASETA del mes d’octubre s’encetava amb la notícia del nou cursescolar, on 2.600 alumnes acudien al primer dia de classe. Prosseguienels actes del centenari de l’homenatge a Guimerà amb una exposició,una conferència, i una obra de teatre; i mentre la Banda de Matadeperaorganitzava un nou cicle de concerts a la Plaça de Cal Baldiró,Decibel.cat i la Regidoria de Cultura començaven un nou cicle dels“Dijous a l’Hotel”. AIUMA clausurava els cursos d’estiu, l’AgrupacióCoral convidava la Vocal Leo de l’Habana, i la Diada era celebrada ambuna conferència del professor Joan B. Culla. Marga Torres era procla-mada la reina de les croquetes, el Col·lectiu d’Art premiava les millorsfotos preses a la Festa Major, es renovava la Taula d’Orientació de laMola, i s’encetava un nou cicle d’òpera a l’Hotel. Tot això mentre l’equipde handbol organitzava el primer memorial Juan López, passava el Ral·lide Terrassa per Matadepera, i la Biblioteca Àngel Guimerà iniciava elcurs amb Hores del Conte, Clubs de Lectura, i el cicle de les Estrellesdel Mes.

■ Novembre s’obria amb la VII Trobada d’Estudiosos del Parc, on s’a-nalitzarien diversos elements (botànics, geogràfics, històrics, ecològics)de Sant Llorenç. Rosa Boix era escollida nova presidenta del PartitPopular local, l’Agrupament Escolta començava el nou curs amb elretrobament de tots els escoltes a la seu del cau, i mentre ja es presen-tava el cartell d’un nou carnestoltes (“Matadepera viu del cuento”), lesEscoles Bressol presentaven els seus projectes pel nou curs i es talava,no sense polèmica, un plataner centenari. Carles Capdevila era convi-dat a parlar sobre educació amb humor, se cedia a l’Ajuntament el fons


CO

L·LA

BO

RA

CIO

NS


CO

L·LA

BO

RA

CIO

NS

documental de Joan Busqueta i Arola, “Nasi”, en Pintoret presentavaun llibre de bolets, i tenia lloc la XIV Tardor Musical a Les Pedritxes.L’equip local Absolut Paintball era proclamat campió de lliga i s’organit-zava amb èxit la tercera edició de les “Rond’elles”. Tot això mentre elPOUM s’aprovava definitivament i s’anunciava el trasllat de MatadeperaRàdio i Matadepera Televisió.

■ L’anunci de la imminència de l’acabament de les obres del Casal deCultura ocupava la darrera portada i tema del mes de l’any. Es feia unrepàs del llarg procés de reforma i es comentaven també altres obres apunt d’acabar: el CAP i l’accés al sector Verge de Montserrat. Les fes-tes arribaven i s’anunciaven les diverses activitats previstes, però no s’o-blidava la crisi, que quedava reflectida a l’aprovació de les ordenancesfiscals pel proper any i la potenciació del club de l’[email protected] sortia a l’Ecological Economics, una revista on es repassa-va el paper del poble als darrers anys, i a nivell també internacional hihavia una trobada del Cos Consular. Es feien enquestes sobre les políti-ques d’habitatge al municipi, el Drac Esquí ja preparava les sortidesd’hivern, el CD Terrassa ja pensava en el seu centenari, i els Pastoretsprotagonitzaven el reportatge del mes, per l’anunci que aquest any noes durien a terme.

I així es tancava un any més de la GASETA. ■


PR

OG

RA

MA

PROGRAMADIVENDRES, DIA 15

A 2/4 de 7 del vespre i fins 2/4 de 9Gran timbaladapels carrers del centre del poble

Animada tarda amb música de percussió a càrrec del grup de BatucadaKetubara amb tota l’alegria, el ritme i l’energia dels timbals, ens faransortir de casa amb la seva música afro-brasilera i ens encomanaran lesganes de ballar amb la seva Samba-Reggae.Espectacular inici de les Festes de Sant Sebastià que ocuparan 10 diesel centre del poble. [Més informació a: www:myspace.com/ketubara]

A les 8 del vespreInauguració de l’exposició:"Destrals, eina de construcció i desconstrucció".Al Casal de Cultura.Presentació a càrrec de l’ecòleg Martí Boada, conegut per les sevescol·laboracions en premsa, ràdio i televisió. Aquesta exposició itinerant,amb destrals de tot el món, s’aturarà a Matadepera durant un més.

Col·labora: Consell Local del Medi Ambient de Matadepera

Foto

: Q

. Va

ncel

ls


A les 10 de la nit Marxa amb torxes, correfoc i percussió Ens retrobarem tots a la a la Plaça de Cal Baldiró per donar el tret desortida de la festa. Ens acompanyaran el diables, els timbalers del grup Ketubara i totsvosaltres en la Marxa amb torxes i Correfoc.En una espectacular cercavila amb la Colla del Bitxo del Torrent Mitger:torxes, foc i petards per grans i petits. Sortirem des de la plaça de CalBaldiró i pels carrers Sant Joan i Sant Llorenç anirem fins a la Riera deles Arenes (davant del Pavelló Multifuncional) acompanyats en totmoment de música i petards. Hi haurà torxes per a tothom al preu de 3€.La Junta demana que es retirin els vehicles estacionats en aquest itine-rari mentre duri el correfoc per deixar l’espai lliure i evitar possiblesdanys. Es recomana als comerciants que -com altres anys- protegeixinels elements fràgils o inflamables.

A 2/4 d’11 de la nit Encesa de les monumentals fogueresDavant del Pavelló i dins la rieraTothom podrà encendre unes grans fogueres. El foc element màgic i

PR

OG

RA

MA


primitiu ens acompanya com sempre en aquests dies. Vine a veure elfoc que il·lumina la nit i ens transmet l’energia necessària per fer denou la nostra festa.

A les 11 de la nitConcert de grups localsAnimada nit de música en directe a l’Hotel amb grups del nostre poble.Després, festa tavernera amb música i copes fins a les 3 de la matinada.

DISSABTE, DIA 16

A 3/4 de 9 del matí Repic General de CampanesActe solemne d’inici de les Festes de Sant Sebastià. D’aquesta maneraes convida tothom a participar i gaudir dels propers dies festius.

PR

OG

RA

MA

Foto

: Q

. Va

ncel

ls

A les 9 del matí Concurs de Golf de Sant Sebastià.Al Club de Golf La Mola començarà el concurs de Golf de Sant Sebastià,que s’allargarà durant tot el cap de setmana. Modalitat STABLEFORDINDIVIDUAL.

Col·labora: Club de Golf la Mola

A les 9 del matí i fins les 3 de la tarda Fira dÁrtesans

Pels carrers i places del centre.Aquest any omplirem la plaça del Casal dántics oficis amb brocanters,tallers de cistells, taller de fusta i taller tèxtil per nens i nenes.Com sempre vindran léscloper, el picapedrer, el terrissaire, el bufadorde vidre, léspardanyer, el llauner, forja antiga i el ferrador de cavalls.També omplirem el carrer Sant Joan de menjars tradicionals; mel imató, xocolata, caramels, embotits, formatges, bolets, salses, coques,olives, anxoves, espècies i també de licors, vins i caves, etc.Hi haurà diversos tallers per als més menuts!Animeu-vos! veniu a respirar l’ambient d’un antic mercat al carrer.

Els comerços locals participaran a la festa amb parades davant del seuestabliment.


PR

OG

RA

MA

Foto

: Q

. Va

ncel

ls

10a.

edició


A la 1 del migdia Partit de FutbolAl camp de futbol municipal.Partit entre diferents seleccions de pares d’alumnes de les escoles delsvoltants. Sana rivalitat assegurada.

A les 5 de la tarda Concurs de BotifarraAl Casal d’avis tindrà lloc l’ha-bitual concurs de Botifarra,per als coneixedors del joc iels nous practicants.

A 2/4 de 8 de la tarda Trobada per baixar el pi i sopar.Al bosc de la Pedrera de l’Angelet (Al final del Carrer Gaietà Vallès, aCan Prat)Trobarem els focs encesos i el caliu necessari. Amb un gran ambient defesta, ens retrobarem, soparem tots plegats, riurem i agafarem forcesper la nit que ens espera.

PR

OG

RA

MA

Foto

: A

nna

M.

Arr

ufat

Foto

: N

arcí

s R

iba


Com sempre serà l’estona de concentració dels portadors del pi. Elsesforçats traginers escalfaran motors per acomplir un any més el singu-lar repte. Autèntica demostració de força i organització que, com famolts anys, es repeteix en les nits més fredes.

A les 10 de la nit, avisats per tres petards. Baixada del piTasca per als més valents i valentes; carregar-se a l’espatlla un gros piper anar -seguint les instruccions dels més veterans- fins la plaça de CalBaldiró. El pi baixarà portat per la gent, tal com es feien les feines antigament,amb treball en equip, força, alegria i responsabilitat. Aquest any les fogueres s’apagaran a 2/4 d’11 de la nit per evitar riscd’incendi. I per tal que tothom segueixi l’espectacular baixada.

Col·labora: ADF i Bombers Voluntaris de Matadepera.

Es prega que tothom tingui especial cura de deixar l’espai natural net dedeixalles.

PR

OG

RA

MA

Foto

: A

gust

í Mar

imon

Baixant el pi: Jaume Canals, Xavi Pujade, Lluis Ledesma i Joan Garcia. Joan Vancells “Billy” ala forca, Emili Porcar en primer terme, amb bastó, a l’altre cantó Delfí Busqueta. Any 1985.


El pi el baixarem pels següents carrers: Gaietà Vallès, Sant Miquel,Jaume Español, Plaça Sant Jordi, Sant Llorenç, Sant Joan, Ctra. deTerrassa, Sant Isidre i Plaça de Cal Baldiró. En arribar a la Plaça esclatcol·lectiu d’alegria i una gran satisfacció després de l’esforç.

La gresca estarà assegurada amb un Concert a la Plaça que comença-rà un cop arribat el pi.

La Junta demana que es retirin els vehicles estacionats en aquest itine-rari per evitar ratllades i altres problemes en el moment de baixar el pi.

DIUMENGE, DIA 17

A les 9 del matí“Anem a fer un tomb per Matadepera”Sortida de la Plaça de l’Esglèsia.Caminada pel nostre entorn, amb interessants explicacions i encertadesreflexions, a càrrec de Pere Porcar i Narcís Serrat, que ens permetran

PR

OG

RA

MA

Foto

: Q

. Va

ncel

ls

conèixer històries molt properes, a partir del referents que anirem tro-bant.

Col·labora: Ajuntament de Matadepera i Club BTT Matadepera

A les 9 del matí Pelar el piDe bon matí a la Plaça de Cal Baldiró, els habituals peladors escorça-ran el pi, tal com es feia abans, amb la destral catalana. D’aquestamanera quedarà a punt per ser plantat i amb les condicions per sergrimpat la setmana següent.

A les 11 del matíConcurs de PetancaA les pistes de petanca del Casal de la gent Gran. Mostra de la recupe-ració i renovació d’un esport sempre arrelat a Matadepera.

Col·labora:


PR

OG

RA

MA

Foto

: Q

. Va

ncel

ls

Foto

: Q

. Va

ncel

ls


A 2/4 de 12 del migdia Plantada del piA la Plaça de Cal BaldiróDe forma segura i festiva alçarem el pi, simbol del repte entre la natu-ra i el treball de l’home, aspecte essencial en el nostre passat i elementfestiu i de cohesió en el present.

A les 5 de la tarda Preparació de la Gran MostraGastronòmicaLes mestresses agrupades percarrers o entitats es dirigiran cap elPavelló Multi-funcional per preparar“ELS TASTETS”.

A les 6 de la tarda Gran Mostra GastronòmicaAl Pavelló.Espectacular mostra de participació i implicació de les nostres mestres-ses que ens oferiran les seves receptes més secretes. Un any més gau-direm d’aquest moment de reunió i alegria que no para de millorar anyrere any gràcies a les voluntarioses cuineres i algun cuiner que ensfaran gaudir dels seus TASTETS.

PR

OG

RA

MA

Foto

: Q

. Va

ncel

ls

Foto

: Q

. Va

ncel

ls


DILLUNS, DIA 18

A les 8 del vespre. Conferència: “La reestructuració del sector financer: fusió de Caixes”Una cita obligada per a comprendre el moment econòmic actual ientendre el procés de fusió de les entitats bancàries. Ens ho resoldrà enprimera persona el Sr. Enric Mata, director general de Caixa de Terrassades de l’any 1980 i un dels principals impulsors de la iniciativa.L’acte serà presentat i moderat pel periodista matadeperenc Pere Mas,col·laborador habitual de programes d’actualitat a TV3 i CatalunyaRàdio.Aquest acte serà el primer que es desenvolupi a la nova sala d’actesdel renovat Casal de Cultura, al carrer Pere Aldavert.

Col·labora: Caixa de Terrassa

DIMARTS, DIA 19

A les 10 del vespreDimarts d’aventura. “Una visió de l’Himalaya”A l’Hotel projecció i presentació de les aventures més recents a càrrecde reconeguts excursionistes.

Col·labora: UEM Unió Excursionista de Matadepera.

DIMECRES, DIA 20

A les 8 del vespre.“Bateig de grimpada”.Una nova ocasió per trobar-nos al voltant del pi. Qui ho vulgui podràentrenar la millor manera de grimpar el pi, sense la pressió del concurs.

PR

OG

RA

MA


A les 10 de la nit. A la Sala ParroquialAssaig del cant dels Goigs de sant Sebastià, a càrrec de la Coral deMatadepera.

DIJOUS, DIA 21

A les 10 de la nit. Assaig del “ Ball de l’Arbre”Vine a aprendre un ball únic: el “Ball de l’Arbre”. Els Grallers deMatadepera fan un assaig obert a tothom en una de les sales de la plan-ta baixa del Casal de Cultura. El diumenge 24 tindrem l’oportunitat departicipar a plaça ballant el tradicional ball.

DIVENDRES, DIA 22

A 2/4 de 10 de la nit.Exhibició de dansa Actuació de les ballarines de l’Estudi de Dansa Esther Gutés, que ensmostraran el seu indubtable nivell artístic.

Col·labora: Estudi de Dansa Esther Gutés

A 2/4 d’11 de la nit. Actuació de Reugenio. Al Pavelló. Actuació homenatge al gran humorista d’a-cudits, el desaparegut Eugenio. Molt mésque un imitador, un tribut a la seva figura, fetdesde l’admiració i el respecte, una divertidaforma de recordar-lo i gaudir del seu estil defer humor, que ha marcat més d’una gene-ració.

PR

OG

RA

MA

Foto

: Q

. Va

ncel

ls


A continuació“Xou de Sant Sebastià”Amb la participació de diversos artistes locals.

DISSABTE, DIA 23

A les 9 del matí BotifarradaA la Plaça de Cal Baldiró, esmorzar en agraïment a tots els col·labora-dors/es i patrocinadors de la festa.Molt especialment es vol agrair a les Mestresses de Casa que han orga-nitzat la Gran Mostra Gastronòmica a qui es farà entrega dels recorda-toris de la seva participació en els “tastets”. Amb tot plegat anirem escalfant l’ambient per un dels actes més singu-lars de les festes, el Concurs de Grimpaires.

A les 10 del matí Gran Concurs de GrimpairesA la Plaça de Cal Baldiró, des del 1975, es fa aquest emblemàtic ipeculiar concurs. Els nens amb gran agilitat, els novells amb noves tèc-niques, els veterans amb molta experiència, els triomfadors d’altresanys...Qui s’endurà el pernil?Començarem amb els més menuts amb el Concurs infantil de grimpai-res. Amb aquest divertit acte es pretén donar a conèixer la tradició degrimpar el pi entre els més menuts, conèixer la tècnica i acostumar-seal repte anual de participar. L’objectiu és potenciar els futurs nous grim-paires dels propers anys. Orientada a tots els nens i nenes que tinguinuna edat inferior o igual a 10 anys.A continuació la resta de categories acabant com sempre amb elsmillors grimpaires d’anys anteriors.Enguany es vol motivar especialment aquells voluntaris que participinper primer cop en la grimpada.

INSCRIPCIONS:Obertura a 2/4 de 10 del matí.Tancament a 2/4 d´1 del migdia

PR

OG

RA

MA


CATEGORIES:De 0 a 10 anysDe 10 a 15 anys.De 15 en endavant.Fèmines.

A 2/4 de 6 de la tardaXocolatada elaborada per una de les colles dels “Tastets” A la Plaça de Cal Baldiró. El berenar més esperat pels més menuts.

Tot seguit Al mateix llocJocs populars per petits i per no tan petits.Estirar la corda i altres mostres d’enginy i força.

Col·labora: Agrupament Escolta Abat Escarré “el Cau” i altres grups dejoves.

PR

OG

RA

MA

Foto

: Q

. Va

ncel

ls


A les 6 de la tardaTarda d´SCRABBLEA l´Hotel. Concurs d´Scrabble.

Col·labora: www.pancarta.net

A les 11 de la nit Ball de Sant SebastiàAl Pavelló Multifuncional, torna el ball amb orquestra, enguany ambLA ORQUESTRA MONTECARLO. Després música de tots els tempsamb els habituals disc-jockey.

DIUMENGE, DIA 24

A les 11 del matí Ofici solemne de Sant SebastiàA l´Església Parroquial de Sant Joan, se celebrarà l´Ofici Solemne, sotal’advocació de Sant Sebastià, patró de la nostra Germandat i copatró delpoble. Acompanyarà l’ofici cantant obres de diversos compositorsl’Agrupació Coral de Matadepera.Celebrarà l’ofici el Sr. RectorDavid Abadias .Com marca la tradició, es donaràun tros de tortell beneït a tots elassistents. En acabar es cantaranels Goigs en lloança al nostreSant Patró.

A les 12 del migdia CercavilaPels carrers mes cèntrics delnostre poble.La festa amb profundes arrelscristianes commemora cada anyla festivitat de Sant Sebastià (20de Gener) Sant i màrtir. Sota la

PR

OG

RA

MA

Foto

: Q

. Va

ncel

ls


PR

OG

RA

MA

seva advocació esva constituir unapionera agrupaciód’ajuda mútua decamperols: la Ger-mandat de SantSebastià, associa-ció que continuaavui encara vigentcom a entitat cul-tural. Presidirà la cerca-vila, la imatge delSant, l’estendardde la Germandat,els integrants de laGermandat i lesautoritats munici-

pals. Ens acompanyaran els Gegants i Capgrossos de Matadepera, elsGegants de les escoles Ginesta, Montcau-La Mola i Joan Torredemer,la Banda de Matadepera, els Grallers de Matadepera, la CoblaSabadell i genets i cavalls de l’hípica Mas Fleca (davant de CanSalas).

Foto

: Te

resa

Erla

cFo

to:

Tere

sa E

rlac


PR

OG

RA

MA

A 2/4 d´1 delmigdia Torneig de BillarAl local del Club Billar Matadepera (Carrer d’Antoni Genescà) tindràlloc la final de 15è Torneig de billar de Sant Sebastià.

Col·labora: Club Billar Matadepera

A la 1 del migdiaTortell per a tothom i sorteig.A la Plaça de Cal Baldiró. Jornada festiva de nou al voltant del pi ambels balls més tradicionals. Es repartirà als presents un tall del típic tortellde Sant Sebastià, acompanyat de vi bo. Al mateix temps se sortejarà una estada per dues persones en un hotel-balneari relax.Aquest sorteig contribuirà a finançar les festes per tal que tots els actespuguin ser gratuïts.

A la mateixa hora Ball de l´ArbreA la Plaça de Cal Baldiró, al voltant del pi podrem ballar tots el Ball del´Arbre, gràcies a la música i a l’organització dels Grallers deMatadepera.

A continuacióSardanesA la Plaça de Cal Baldiró, la COBLA SABADELL interpretarà les sarda-nes tradicionals de sempre.

A quarts de 2 del migdia Ball del TortellA la Plaça de Cal Baldiró.El Ball de Tortell va ser recuperat l’any 2000 amb motiu del Centenaride la Germandat, després d’anys d’oblit. Per tradició es ballava el dia deSant Sebastià i s’obsequiava amb un tortell a la parella que es treia aballar. Avui en dia tots aquells que ho vulguin poden fer-ho així.


PR

OG

RA

MA

A 2/4 de 6 de la tardaConcert de Sant SebastiàA la Sala Parroquial.Aquest any la Germandat vol presentar un concert amb l’orquestraDEKAROS on s’hi puguin lluir les trompetes i la música vibrant i espec-tacular de les grans festes. Durant aquest acte la Germandat fa entrega d’una placa recordatori aaquells germans que fa 25 anys que son socis d’aquesta entitat.Enguany són: Martí Bitrià i Eduard Vila a qui es prega la seva assistèn-cia a l’acte.

A 2/4 de 8 del vespre Teatre de Sant SebastiàA l´Auditori de la Llar d’infants Sagrada Família, (entrada pel carrerIgnasi Iglesias). Veurem la divertida i intrigant obra “Culpables“.Amb el Grup de teatre amateur sabadellenc Tatxa. Creat el 1998, vin-culat a l’Escola Bertran. Amb un bagatge d’obres de tot tipus, tant musi-cals, comèdies, com obres dramàtiques.Una parella d’amants haurà de posar a prova la confiança de l’un enl’altre quan el tercer en discòrdia –el marit d’ella- els proposa un pactetan sorprenent com arriscat. Però de vegades les coses no surten coms’han planejat... sobretot si hi fica el nas la policia.

Col·labora: Llar d’infants Sagrada Família


A 2/4 d’11 de la nit HavaneresA l’Hotel, Havaneres i Cançó de taverna amb el grup Mariners de Riera.Un contrapunt tranquil i emotiu per aquesta nit d’hivern.

DILLUNS, DIA 25

A 2/4 de 12 delmigdia Espectacle de LaXarxaA l´Auditori de la Llard’infants Sagrada Fa-mília, festa especialdedicada als nostresnens i nenes ambuna actuació infantil.Acte ideal per un diasense escola.

Col·labora: LA XARXAi Llar d’infants Sagra-da Família

PR

OG

RA

MA

Foto

: Q

. Va

ncel

ls

Foto

: Q

. Va

ncel

ls

A les 12 del migdia Aperitiu pels avisAl Pavelló Multifuncional. La Germandat vol reconèixer d’una maneraespecial a tots els nostres avis i àvies com a impulsors, testimonis iautors de la Matadepera que tenim avui.

A les 5 de la tarda Cinema infantilA l’Hotel.Projecció a la pantalla gran d’una pel·lícula ben divertida per als nens.

A 2/4 de 8 de la tarda Retirada del piA la Plaça de Cal Baldiró. Moment de comiat d’aquestes festes i de nouun acte singular i arriscat. Tallarem el pi de la plaça, símbol de les nos-tres festes. Esperant retrobar-nos l’any que ve, si el Sant ho vol.


PR

OG

RA

MA

Foto

: Q

. Va

ncel

ls

A 2/4 de 8 del vespreMissa de difuntsA l’església de Sant Joan, missa en sufragi pels germans traspassats.

DIUMENGE, DIA 31

A les 10 del matí3ª Edició de la Cursa de muntanya Mont-rodon Sortida de la Plaça del Casal de Cultura, arribada al mateix lloc.Un cop acabades les festes us proposem aquest acte, camí de ser totun referent pels amants de l’esport i la natura. La cursa orientada adiversos públics recorrerà el nostre entorn proper i l’emblemàtic Mont-rodon.

Més informació a www.uem.cat

Organitza:


RE

CO

RD

ATO

RIS

Foto

: Q

. Va

ncel

ls


RECORDATORIS:

■ Com és propi d’aquestes festes tots els actes són gratuïts, amb l’ob-jectiu de que siguin realment populars i participatives. Per fer possible això posarem a la venda butlletes per un sorteig. Així com uns Buff (disseny exclusiu gentilesa de Marta Carreté)esperem que d’aquesta manera tothom contribueixi a fer possibleun any més la festa de sant Sebastià.

■ Els actes no recollits en aquest programa- que es puguin desenvo-lupar en les mateixes dates- no estan organitzats per la comissió defestes de la Germandat de sant Sebastià i l’Ajuntament.

■ La Comissió vol fer especial esment en la seguretat durant les fes-tes. Especialment en els actes amb foc i durant la baixada del pi esprega que els infants estiguin a càrrec dels adults en tot moment.

■ La Junta agraeix la participació de tots el comerços, establiments ipatrocinadors.

■ En algunes propostes esportives, el club o entitat organitzadora potcobrar drets d’inscripció o assegurança als participants.

■ La Comissió de festes es reserva el dret a canviar qualsevol delsactes programats, si les circumstàncies ho aconsellen. També esreserva el dret d’admissió.

■ Desitjant que durant tots els actes regni el civisme us animem a par-ticipar en les festes més genuïnes del nostre poble.

RE

CO

RD

ATO

RIS

FESTES DE SANT SEBASTIÀ 2010 · Matadepera, gener del 2010 ... que en essència és com la de casa...

Documents

Transcript of FESTES DE SANT SEBASTIÀ 2010 · Matadepera, gener del 2010 ... que en essència és com la de casa...