Ano IX– Nº 69 Novembro 2011

Cursos de catalão Com certificado oficial www.catalonia.com.br

Informações:

curs@catalonia.com.br

Cursos de català Amb certificat oficial www.catalonia.com.br

Informacions:

curs@catalonia.com.br

Noticies: de l’Associació

Cultural Catalonia i

d’altres

(pág.09—12)

Noticias: da “Associação

Cultural Catalonia” e ou-

tras

(pág.02—11)

Nossos endereços para contato:

Para contatar conosco podem utilizar-se dos seguintes endereços:

info@catalonia.com.br - para assuntos de caráter geral,

srosanas@catalonia.com.br – para perguntas sobre temas culturais,

curs@catalonia.com.br – quando relacionado com o curso de catalão, e o

cozinha@catalonia.com.br – se relacionado com os eventos gastronômicos.

Ou ainda mediante o telefone (11) 5549-3840.

FESTES I TRADICIONS Els castells són les torres humanes que es construeixen

tradicionalment, des de fa més de dos-cents anys, al Camp de Tarragona, i que després es van estendre cap al Penedès, i durant el segle XX per tot Catalunya,

Catalunya del Nord i les Illes Balears, especialment a partir dels anys 80.

Os “castells” são torres huma-

nas que se constroem tradicionalmente, a

mais de duzentos anos no “Camp de Tar-ragona”, e que logo após se estenderam ao “Penedès”, e ao longo do século XX por toda Catalunha, Catalunha Norte e Ilhas

Baleares, especialmente a partir dos anos 80.

Des del 16 de novembre de 2010

els castells són Patrimoni Cultural

Immaterial de la Humanitat per la

UNESCO.

Desde 16 de novembro de 2010

os “castells” são Patrimônio Cultural Ima-

terial da Humanidade pela UNESCO.

HISTÓRIA— 1ª Parte: Dos inícios até

1889.- (segue no próximo Boletim)

Els castells són les torres humanes

que es construeixen tradicionalment,

des de fa més de dos-cents anys (se'n

troben referències ja al segle XVIII), al

Camp de Tarragona, i que després es

van estendre cap al Penedès, i durant

el segle XX per tot Catalunya,

Catalunya del Nord i les Illes Balears,

especialment a partir dels anys

80.

Un casteller és una persona

que forma part d'una colla

castellera, on intervenen

desenes o centenars de

persones amb l'objectiu

d'aixecar diferents

construccions humanes, sense

cap ajuda mecànica, de

diversa complexitat i que han arribat a

tenir fins a deu pisos d'alçada.

Orígens

Hom suposa l'origen dels castells, tal

com s'entenen avui dia, en l'antic Ball

dels Valencians, un dels que es

realitzava en l'entorn de les processons

religioses. Aquests

balls finalitzaven

amb una figura

constituïda per

l'aixecament d'una

construcció

humana, que amb el temps va anar

agafant importància i alçada, fins a

independitzar-se del ball. Al segle XV ja

es feien les moixigangues, balls també

amb construccions humanes, de les

quals és reminiscència la Muixeranga

d'Algemesí. Al segle XVIII la seva

popularitat s'estengué fins al sud de

Catalunya on eren practicades al Camp

de Tarragona i comarques dels

Os “castells” são torres humanas que

se constroem tradicionalmente, há

mais de duzentos anos (encontram-se

referências já no século XVIII), no

“Camp de Tarragona”, e que logo se

estenderam para o “Penedès”, e ao

longo do século XX por toda Catalunha,

Catalunha Norte e Ilhas Baleares, es-

pecialmente a partir dos anos

80.

Um “casteller” é uma pessoa

que forma parte de uma “colla

castellera”, na qual intervém

dezenas ou centenas de pesso-

as com o intuito de levantar

diversas construções humanas,

sem qualquer ajuda mecânica,

de variada complexidade e que

tem alcançado até dez andares de altu-

ra.

Origens

Estima-se que a origem dos “castells”,

tal e como a entendemos hoje em dia,

seja o antigo “Ball dels Valencians”, um

dos realizados no entorno das procis-

sões religiosas. Estes bailes fina-

lizavam com uma figura constitu-

ída pelo levantamento de uma

construção humana, que com o

passar do tempo foi tomando

importância e altura, até o ponto

de se tornar independente do baile. No

século XV já eram realizadas as

“moixigangues”, danças também com

construções humanas, das quais “a

Muixeranga d'Algemesí” é uma reminis-

cência . No seculo XVIII sua populari-

dade se estendeu até o sul de Catalu-

nha onde eram praticadas no “Camp de

Tarragona” e comarcas limítrofes, onde

as “colles” participavam nas festivida-

des das vilas.

Castell de quatre d'onze

Els inicis

El primer castell documentat (castell de

sis sostres, acompanyat de la dolçaina)

és l'any 1770 a l'Arboç, i els

anys 1790 ja s'usava la

paraula "castell" diferenciant-

se del Ball de Valencians. El

2 de febrer de 1801, per la

Candelera, apareixen a Valls

els primers pilars, però no

està suficientment

documentat quina colla de

les dues colles vallenques els

portà a terme. Hi ha

referències orals de l'any 1805 i

referències escrites de 1815 a

l'existència de dues colles a Valls, la

Colla dels Pagesos i la Colla

dels Menestrals. Ambdues

colles van anar canviant de

nom al llarg del temps i

actualment hom vol creure

que l'actual Colla Vella dels

Xiquets de Valls és la

continuadora de la dels

Pagesos, i la Colla Joves

dels Xiquets de Valls la dels

Menestrals. La primera, que

s'ha auto-atribuït estar

documentada des de

1801,es va erigir com la colla

tradicional mentre que la segona,

fundada l'any 1812 pel cap de colla

Josep Batet Llobera, era de tendència

lliberal. Per tot aquest valor històric, i

especialment pel manteniment

d'aquest art a través dels segles, la

població de Valls és considerada el

"Bressol dels castells".

Històricament l'activitat castellera ha

patit alts i baixos destacats (gairebé

As origens

O primeiro castelo documentado

("castell de sis sostres, acompanyat de

la dolçaina”) o foi no ano de

1770 no Arboç, e nos anos

1790 já utilizava-se a palavra

"castell" para diferenciá-lo do

Ball de Valencians. Em 2 de

fevereiro de 1801, na festivi-

dade da “Candelera”, apare-

cem en Valls os primeiros

“pilars” (pilares), mas não

está suficientemente docu-

mentado qual das duas

“colles” de Valls foi a protagonista. Há

referências orais do ano 1805 e refe-

rências escritas de 1815 quanto a exis-

tência, em Valls, de duas

“colles” a “Colla dels Page-

sos” (Grupo dos Campone-

ses) e a “Colla dels Menes-

trals” (Grupo dos Operá-

rios). As duas “colles” foram

mudando de nome com o

passar do tempo e atual-

mente acreditamos que a

atual “Colla Vella dels Xi-

quets de Valls” é a continua-

dora da dos Camponeses, e

a “Colla Joves dels Xiquets

de Valls” da dos Operários. A primeira,

que atribuiu a si mesma o fato de estar

documentada desde 1801,erigiu-se co-

mo a “colla” tradicional enquanto a se-

gunda, fundada no anyo1812 pelo “cap

de colla” Josep Batet Llobera, era de

tendência liberal. Por todo este valor

histórico, e de forma especial pela ma-

nutenção desta arte ao longo dos sécu-

los, a população de Valls é considerada

o "Berço dos castells".

Torre de set; Pilar de cinc i de tes de set

social o bèl·lica. Així

doncs, per exemple, la

Guerra del Francès (1808

-1814) i la Primera

Guerra Carlina (1833-

1840), van sacsejar

fortament l'activitat

castellera. En un període

de més tranquil·litat

(1819) es va alçar el

primer castell de vuit.

Ambdues colles no

actuaven solament a Valls

sinó que se solien

desplaçar a comarques veïnes

contractades per actuar en festes

majors o altres

celebracions. Els caps de

colla administraven els

diners rebuts i normalment

disposaven de l'ajuda de la

població local a l'hora

d'alçar les construccions.

Aquesta col·laboració va

fer que posteriorment

apareguessin dues colles

més a Tarragona (la Colla

dels Pagesos i la Colla

dels Pescadors),

ambdues amb un bon

nombre de castellers

vallencs. A Vilafranca del

Penedès, tot i que no es

formarà una colla fins al

cap de molts anys, la

gran afició i admiració fa

que durant anys la vila

convidi a les colles

vallenques fins a tres cops l'any (per la

Diada de Sant Fèlix, i per les festes de

les dues confraries vilafranquines més

Històricamente a atividade

de construção de castelos

tem sofrido altos e baixos

destacados (quase cíclicos),

intimamente relacionados a

períodos de crise ou bonan-

ça econômica, social ou

bélica. Assim como, por e-

xemplo, a Guerra do Fran-

cês (1808-1814) e a Pri-

meira Guerra Carlina (1833

-1840), sacudiram com for-

ça a atividade casteleira.

Numa época de maior tran-

qüilidade (1819) foi levantado o pri-

meiro “castell de vuit”.

Ambas as “colles” não atua-

vam somente em Valls, an-

tes bem , acostumavam

trasladar-se a comarcas vizi-

nhas contratadas para atuar

nas festas patronais ou em

outras celebrações. Os “caps

de colla” (chefes do grupo)

administravam o dinheiro re-

cebido e tinham ajuda da po-

pulação local na hora de le-

vantar as construções. Esta co-

laboração fez com que posteri-

ormente aparecessem mais du-

as “colles” em Tarragona (a

Colla dos Camponeses e a Colla

dos Pescadores), ambas com

uma alta percentagem de

“castellers” de Valls. Em Vila-

franca del Penedès, apesar de

não ter-se formado uma“colla”

a não ser muitos anos após, a

grande admiração e torcida por este

espetáculo faz com que a vila faça um

convite às “colles”

Posteriorment es formarien colles

pròpies amb aquests mateixos noms, la

gran rivalitat de les

quals arribaria a punts

tan extrems que

provocarien que les

autoritats de Vilafranca

prohibissin l'activitat

castellera durant alguns

anys.

Primera època d'or

1851-1889

La primera època d'or

dels castells no es dona

per començada fins al

1851, quan durant les

festes de Santa Tecla de

Tarragona es descarregà

per primera vegada a la

història el 3 de 9 amb

folre. Al 1853 el

periodista Joan Mañé i

Flaquer publica al Diario

de Barcelona una

crònica sobre l'actuació castellera per

les festes de

Torredembarra amb el

nom de "Fiesta Popular".

En aquest article

esmenta que s'hi van fer

castells de la magnitud

del 3 de 9 amb folre, 4

de 9 amb folre, torre de

vuit amb folre, 5 de 8, 3

de 8 aixecat per sota i

fins i tot el pilar de set

amb folre caminat. En aquests primer

anys hi ha altres referències no gens

clares que poden induir a pensar que

es va fer el pilar de set net, la torre de

vuit aixecada per sota, i el 3 de 9 net, i

de Valls até mesmo três vezes por ano

(na festividade de São Fèlix, e nas fes-

tas das duas confrarias

de Vilafranca mais popu-

lares, a do Rosário e a

da Muixerra). Posterior-

mente se formariam

“colles” próprias com es-

ses mesmos nomes, sua

grade rivalidade chegou

a tais extremos que pro-

vocou por parte das au-

toridades de Vilafranca a

proibição da atividade

castelheira por alguns

anos.

Primeira época de ou-

ro 1851-1889

A primeira época de ouro

dos “castells” não se

considerou iniciada até

1851, quando ao longo

das festas de Santa Te-

cla de Tarragona descar-

regou-se pela primiera vez na história

o 3 de 9 com “folre”. Em

1853 o periodista Joan

Mañé i Flaquer publicou

no Diário de Barcelona

uma crônica sobre a atu-

ação castelheira nas fes-

tas de Torredembarra

com o nome de "Fiesta

Popular". No referido arti-

go cita que foram La rea-

lizados “castells” da mag-

nitude do 3 de 9 com “folre”, 4 de 9

com “folre”, torre de 8 com “folre”,5 de

8, 3 de 8 içado por baixo e até o pilar

de sete com “folre” andando. Nestes

primeiros anos há outras referencias

Dos 3 de 9 amb folre simultanis de les colles de Valls a

Vilafranca del Penedès (any 1862). Poc a poc la rivalitat entre les colles de

Valls feia que les seves construccions

fossin cada vegada de major dificultat,

així al 1835 ja s'havien fet els primers

tresos de vuit i el pilar de set, i al 1845

es va intentar el primer 3 de 9 amb folre,

tot i que no es va carregar fins un any

però són dades que no s'han pogut

contrastar i realment molt poc fiables.

Afectada temporalment part de la

població catalana pel còlera, es tornen

a veure grans construccions de manera

exponencial per tot el camp de

Tarragona i Penedès. Un altre text

escrit pel doctor

Ballester anuncia

que el 19 d'agost del

1858 una de les

colles de Valls fa el

pilar de vuit amb

folre i manilles a

Vallmoll i que cinc

dies més tard l'altra

colla de la vila l'assoleix a Alió.

El 1873 es podria haver

assolit a Tarragona el 4 de

9 amb folre i l'agulla.

Durant tot aquest temps

Vilafranca, Tarragona i Valls

i les seves poblacions

properes formen una mena

de triangle on es realitzen el

major nombre d'actuacions i

les de major nivell, i per

això aquest territori és

conegut com la "zona

tradicional dels castells",

en contraposició a

d'altres zones del país on,

en els darrers anys i a

càrrec d'altres colles més

modernes, s'hi han

assolit actuacions

destacables i realment

històriques (Terrassa,

Barcelona, Girona, etc.)

Tornant al segle XIX,

l'èpica castellera segueix en augment

nada claras que podem induzir a pen-

sar que foi realizado o pilar de sete lim-

po, a torre de oito levantada por baixo,

e o 3 de 9 limpo, e ao falar em limpo

damos a entender que foi realizado

sem “folre”, contudo são essas infor-

mações que não tem sido possível con-

firmar e de fato de

bem pouca fiabilida-

de.

Afetada temporaria-

mente parte da po-

pulação catalã pelo

cólera, vem-se de

novo grandes cons-

truções de forma ex-

ponencial pelo campo de Tarragona e

Penedès. Outro texto escrito

pelo doutor Ballester anuncia

que em 19 de agosto de 1858

uma das “colles” de Valls rea-

liza o pilar de oito com “folre”

e “manilles” em Vallmoll e

que cinco dias após a outra

“colla” da vila o realiza em

Alió.

Em 1873 poderia ter-se con-

seguido em Tarragona o 4

de 9 com “folre” e “agulla”.

Ao longo deste tempo Vila-

franca, Tarragona e Valls

assim como as vilas próxi-

mas formam como um tri-

angulo onde são realizadas

a maioria das atuações as-

sim como às de maior nível,

e é por esse motivo que es-

te território é conhecido

com a "zona tradicional dos

castells", em contraposição

a outras zonas do país onde, nos últi-

mos

ritme imparable. Als anys 1877 i 1878

a Altafulla les dues colles vallenques hi

fan el pilar de 8 amb folre i manilles.

Un any més tard, al 1879,

a Torredembarra la Colla

Vella aixeca el 3 de 9 amb

folre, 4 de 9 amb folre, 5

de 8, pilar de 7 amb folre

i el 3 de 8. Al mateix any

per la Festa major de

Valls, van fer el 3 de 9

amb folre, 4 de 9 amb

folre, 5 de 8, pilar de 7

amb folre, 2 de 8 amb

folre, 9 de 7, i 3 de 8

aixecat per sota. Al 1881

hi ha escrits del que podria ser la millor

actuació de tots els temps: les dues

colles de Valls haurien descarregat a

Tarragona la torre de vuit neta, la Nova

hauria fet el 3 de 9 net i la Vella el 4 de

9 net. Aquest castell

també hauria estat

carregat ...

per l'altra colla de Valls

el 29 d'agost de 1881 al

Catllar. Aquestes

impressionants dades

però, són poc creïbles,

excepte les que fan

referència al 4 de 9 net,

ja que és l'únic

d'aquests castells del

qual se'n va generar

una autèntica llegenda

pervivint per la tradició

oral fins els nostres

dies. És una fita històrica que ja no es

posa en dubte de la qual se'n poden

trobar moltes referències, i que no es

tornaria a repetir fins 117 anys

després, el 25 d'octubre

anos e sob a responsabilidade de ou-

tras “colles” mais modernas, tem-se

obtido atuações destacáveis e realmen-

te históricas (Terrassa,

Barcelona, Girona, etc.)

Voltando ao século XIX, a

épica castelheira segue

aumentando por mais de

10 anos em ritmo impa-

rável. Nos anos 1877 e

1878 em Altafulla as duas

“colles” de Valls realizam

o pilar de 8 com “folre e

manilles”. Passado um

ano, em 1879, em Torre-

dembarra a “Colla Vella”

levanta o 3 de 9 com “folre”, 4 de 9

com “folre”, 5 de 8, pilar de 7 com

“folre” e o 3 de 8. No mesmo ano na

Festa major de Valls, fizeram o 3 de 9

com “folre”, 4 de 9 com “folre”, 5 de 8,

pilar de 7 com “folre”, 2 de

8 com “folre”, 9 de 7, e 3

de 8 içado por baixo.

Em1881 encontramos es-

critos do que poderia ser a

melhor atuação de todos os

tempos: as duas “colles”

de Valls teriam descarrega-

do em Tarragona a torre de

oito limpa, a “Nova” teria

realizado o 3 de 9 limpo e

a “Vella” o 4 de 9 limpo.

Este castelo teria também

sido carregado ...

pela outra “colla” de Valls

em 29 de agosto de 1881

em Catllar. Estes impressionantes da-

dos, contudo, são pouco fiáveis, exce-

tuando aqueles referentes ao 4 de 9

limpo, já que é o único destes

del 1998, quan els Minyons de Terrassa

descarregarien el 4 de 9 net en el marc

de les fires de

Sant Narcís a

Girona.

El 30 d'agost,

per Sant Fèlix,

les colles alcen

els 3 i 4 de 9

amb folre, 2 de

8 amb folre, 3

de 8 per sota, 5

de 8 i pilar de

set amb folre. I

per la diada del

Roser la Vella

assoleix el 4 de

8 amb agulla i

el pilar de vuit amb folre i manilles.

Durant les fires de Santa Úrsula

celebrades a Valls l'any 1883 es

produeix una altre

moment històric: les

dues colles de Valls

intenten el 5 de 9 amb

folre, castell que potser

ja s'havia intentat vint

anys abans però sense

èxit. En la primera

escomesa la Vella el va

carregar, i el de la Nova

va quedar en intent.

Totes dues van tornar a

intentar-ho, però

l'enxaneta de la Nova

va baixar quan només

quedava travessar i fer

les aletes, fent que la

colla es retirés per

manca d'enxaneta (?). Per la seva part

la Vella finalment el va

castelos sobre o qual gerou-se uma au-

têntica lenda que sobreviveu como tra-

dição oral até

nossos dias. É

um feito históri-

co que já não é

mais colocada

em dúvida e da

qual podem ser

encontradas

muitas referen-

cias, e a mesma

não voltaria a

se repetir até

117 anos de-

pois, em 25 de

outubro de

1998, quando

os “Minyons de Terrassa” descarregari-

am o 4 de 9 limpo no marco das firas

de Sant Narcís a Girona.

Em 30 de agosto, no dia de São Félix,

as “colles” levantam os 3

e 4 de 9 com “folre”, 2 de

8 com “folre”, 3 de 8 por

baixo, 5 de 8 e pilar de

sete com “folre”. E na

festividade do Roser a

“Vella” obtém o 4 de 8

com agulha e o pilar de

oito com “folre e manil-

les”. Ao longo das firas

de Santa Úrsula celebra-

das em Valls no ano 1883

se produz outro momento

histórico: as duas “colles”

de Valls intentam o 5 de

9 com “folre”, torre essa

que tal vez já tivesse sido

intentada vinte anos an-

tes mas sem êxito.

assolir, carregat i descarregat, al tercer

intent.

Aquesta època

esplendorosa dels castells

va finalitzar per les festes

de Santa Tecla de l'any

1889, amb un gran nombre

de castells de màxima

dificultat de vuit i nou

pisos. Amb tot, cal tenir en

compte diversos factors

importants: en aquells anys

sols es comptaven com a

vàlids els castells descarregats, els

carregats molts cops es quedaven com

una anècdota que ni es recollia a les

notícies que ja de per si solien ser

d'escassa qualitat i sense imatges. Tot

plegat fa que les dades de moltes de

les actuacions realitzades en aquests

temps siguin encara discutides.

Noticias: da “Associação Cultu-

ral Catalonia” e outras

Noticies: de l’Associació Cultural

Catalonia i d’altres

RESERVAS PARA O PA AMB TOMÀQUET NO CATALONIA ATÉ DIA 30/11/11

DATA DO EVENTO:

SEXTA-FEIRA DIA 02/12 RESERVAS e DEPÓSITOS: FONE: 2273-5223 (D. ESTHER) LOCAL: SEDE DO CATALONIA

Horário: 20H

Preço: R$ 25,00 sócios; R$ 30,00 não-sócios

Bebidas à parte!

Mais informações sobre o evento acesse

nosso site www.catalonia.com.br

info@catalonia.com.br

Na primeira acometida a “Vella” a car-

regou, e o da “Nova” ficou no intento.

Ambas voltaram a intentá-lo

mas o “enxaneta” da Nova des-

ceu quando só restava atraves-

sar e fazer as “aletes”, moti-

vando que a “colla” se retira-se

por falta de “enxaneta” (?). Por

sua parte a “Vella” finalmente o

conseguiu, carregada e descar-

regada, na terceira tentativa.

Esta época esplendorosa das

torres humanas finalizou nas

festas de Santa Tecla do ano 1889,

com uma boa quantidade de torres de

máxima dificuldade de oito e nove an-

dares. Contudo, é necessário observar

diversos fatores importantes: por a-

queles anos somente eram tidos como

válidas as torres descarregadas, os

carregados restavam, freqüentemente,

como uma anedota que nem sequer

virava noticia que já de per si eram de

escassa qualidade e sem imagens. Isso

tudo faz com que os dados de muitas

das atuações realizadas nesta época

sejam ainda discutidas.

No próximo boletim

• Decadència 1889-1926

• Renaixença 1926-1981

• Segona època d'or 1981-1993

• Època de platí 1993-actualitat

Matriculas abertas para

o curso de catalão 2012:

Próximas turmas

com início dia 14/01/12

Veja mais

Contribuição de sócio 2012

antecipada. Contribua com o Catalonia.

Valor: R$ 300,00 à vista!

Sua contribuição é fundamental para continuarmos

com nossas atividades.

Veja mais

En Josep-Ramón Freixanet Casas

Nascut a Lleida, el passat divendres 11/11, i als 44 anys

rebé, a la CÂMARA MUNICIPAL DE SOROCABA, EL

PREMI DE “CIDADÃO HONORÁRIO”.

No varem poder estar-hi presents, però per mitjà

d’aquestes senzilles ratlles l’hi fem manifesta la nostre mes

cordial enhorabona!

Josep-Ramón, que per molts anys puguis, com diuen

a casa nostre, fer semblants obres amb els mateixos

manobres.

La direcció del Catalonia

CCATALUNYAATALUNYA ESES PROCLAMÀPROCLAMÀ CAMPIONACAMPIONA DEDE

LALA CCOPAOPA AAMÈRICAMÈRICA 2011, 2011, DEDE HOQUEIHOQUEI

SOBRESOBRE PATINSPATINS, , ENEN VÈNCERVÈNCER AA XXILEILE PERPER 2 2

GOLSGOLS AA 0!0!

Sertãozinho recebeu a III Copa América de

Hóquei em Patins. A Seleção Feminina da Catalunha de hóquei sobre patins

esteve no Brasil para participar da 3a. Copa América de Hóquei Femi-

nino, que realizou-se na cidade de Sertãozinho, SP, de 7 a 12 de no-

vembro e que contou com a participação das seleções do Brasil, Chile,

Uruguai e África do Sul.

No domingo dia 13 de novembro, às 13 h, foi recepcionada na

Associação Cultural Catalonia. Vejam, a seguir, uma pequena reporta-

gem gráfica da recepção e boas vindas à referida seleção .

A seleção vitoriosa

A recepção

Segue na próxima página