Richard Phillips Feynman (1918-1988) va ser un dels fí-sics més brillants i originals del segle XX. Amb una cu-riositat il·limitada davant els fenòmens de la naturalesa,va fer contribucions rellevants en diversos camps de lafísica i també va ser un excel·lent divulgador, capaç detransmetre la seua passió per la ciència. D’una intuïcióextraordinària, buscava sempre abordar els problemesde la física de manera diferent a la dels altres, volia pre-sentar d’una altra manera les qüestions conegudes, foradels camins fressats.

Repassar les contribucions de Feynman a la física ésrecórrer la major part de la física del segle XX. Va obrirnoves vies en camps com la mecànica quàntica, l’elec-trodinàmica quàntica, la matèria condensada, les interac-cions i partícules elementals, la física no lineal o la in-formació i la computació quàntiques. A aquesta llargallista s’hi pot afegir també el seupaper pioner en la gravetat quàn-tica i en el que ara es diuen nano-tecnologies. El 1965 va rebre elpremi Nobel de Física, compartitamb J. Schwinger i S. Tomonaga,pels seus treballs en electrodinà-mica quàntica. De manera inde-pendent, els tres científics vanarribar a mostrar com abordarl’estudi quàntic i relativista de sis-temes amb càrregues elèctriques,com ara electrons i positrons, eninteracció amb camps electro-magnètics. Van donar prescrip-cions precises per tal d’evitar lesdivergències inevitablement pre-sents en la teoria (d’això se’n diu«renormalitzar» en l’argot tècnic)i poder així fer prediccions con-trastables amb els experiments.Però el mètode de Feynmanil·lustra prou bé el seu tarannà.Allà on els seus col·le gues escri-vien llargues fórmules matemàti-ques, Feynman dibuixava, literal-ment, els processos físics quevolia estudiar, a partir dels qualspodia fer els càlculs fàcilment

amb unes regles precises. Actualment, l’ús de diagramesde Feynman, o variants d’aquests diagrames, és el pro-cediment estàndard per efectuar càlculs en molts i dife-rents camps de la física.

És un tòpic referir-se a l’excel·lència de Feynmancom a comunicador. Molts dels assistents a les seuesclasses i xarrades recorden la fascinació que Feynmanexercia sobre l’audiència, cosa a la qual no era aliè elseu caràcter histriònic. Per a Feynman, l’aula era un te-atre i ell un actor que havia de mantenir una intriga men-tre parlava de física i escrivia nombres i fórmules a lapissarra. Amb aquesta intenció preparava molt acurada-ment classes o xarrades com si foren peces de teatreclàssic, amb presentació, nus i desenllaç. La seua ma-nera apassionada de parlar de física el va convertir enun conferenciant popular; moltes de les seues conferèn-

cies han estat transcrites i publica-des en forma de llibre, i fins i totn’hi hagué algunes de gravadesper a la televisió. Això va passarper exemple amb les «MessengerLectures», que va impartir l’any1964 a la Universitat de Cornell.Les conferències van ser recolli-des al llibre The Character of Phy-sical Law, que va tenir des del pri-mer moment una acollida moltfavorable, sobretot entre els pro-fessors d’ensenyament secundari,dins i fora dels Estats Units. Mal-grat els anys que han passat desque es va editar, el llibre manté totl’interès i frescor, i cada relecturaés una nova lectura, com corres-pon a un clàssic. Per explicar quèés la física, Feynman reflexionasobre qüestions generals, com leslleis de la física, els principis deconservació, el significat de les si-metries de les lleis físiques o l’e-volució temporal i la distinció en-tre passat i futur. Són qüestionsconceptuals que no solen ser dis-cutides en textos bàsics, possible-ment perquè es consideren massa

FEYNMAN, UN FÍSIC ORIGINAL

Jesús Navarro..

Núm. 56 MÈTODE 31

«ALLÀ ON ELS SEUS

COL·LEGUES ESCRIVIEN

LLARGUES FÓRMULES

MATEMÀTIQUES, FEYNMAN

DIBUIXAVA, LITERALMENT,

ELS PROCESSOS FÍSICS QUE

VOLIA ESTUDIAR»

Manuel Boix. Feynman, 2007. Aquarel·la i tintaxinesa, 8 x 8 cm.

• Nº 56 ACTUALIDAD.qxp:•Nº 53 ACTUALITAT.qxp 19/2/08 11:11 Página 31

filosòfiques. I vet aquí Feynman parlant de física i fentfilosofia, ell que mai no amagava el seu desdeny pelsfilòsofs. Amb el seu estil pragmàtic, Feynman entrasempre directament en el cor de la qüestió, sense fermassa voltes, i l’audiència pot copsar de seguida elproblema plantejat. Un bon exemple del que dic ésquan parla de la física quàntica. Tot el misteri de laquàntica es pot resumir en la dualitat ona/cor puscle, i l’experiment de la doble escletxa conté els ingre-dients bàsics per discutir-lo. Feynman ho fa amb unasenzillesa i profunditat que al meu parer no han estatmai superades i pràcticament totes les divulgacionsexistents de la mecànica quàntica estan inspirades enaquesta versió.

Feynman va fer classe només per a estudiants del’últim any i de doctorat, amb una única i importantexcepció. Els anys 1961-62 i 1962-63 va fer un cursde física per a estudiants de primer i segon any ques’ha convertit en un dels cursos de física més famosos.Les classes van ser gravades, transcrites i publicadesamb el títol The Feynman Lectures on Physics, en tresvolums que es continuen editant i traduint avui dia.Com a anècdota il·lustrativa de la popularitat d’a-quest curs, esmentaré el que li va referir un antropò-leg rus amb qui va mantenir correspondència els úl-tims anys de la seua vida. En un dels seus viatges aTuva, una petita república soviètica fronterera ambMongòlia i la Xina, l’antropòleg va trobar una jove as-

seguda a la por ta de la seua iurta, amb un llibre a lesmans. La xica estava preparant un examen de física iel llibre que estudiava no era altre que el curs deFeynman en una traducció pirata al rus.

S’ha de matisar, però, el valor pedagògic d’aquestcurs, que no és, al meu parer, la millor manera d’ini -ciar-se a la física. Encara que Feynman va fer un granesforç en trobar explicacions senzilles i clares per alsestudiants, els més beneficiats van ser els doctorands,professors i científics que assistien al seu curs, perquèaquest constitueix una manera brillant d’il·lustrar ambl’exemple com cal pensar i raonar en física. El curs no

32 Núm. 56 MÈTODE

«ACTUALMENT L’ÚS DE DIAGRAMES

DE FEYNMAN ÉS EL PROCEDIMENT

ESTÀNDARD PER EFECTUAR CÀLCULS

EN MOLTS I DIFERENTS CAMPS

DE LA FÍSICA»

T’ESTIMEM,DICK

El fisonomista Lavater escri-via que qui produeix mésque la resta, posseeix vigor;qui elabora més i millor, ta-lent, i qui crea una cosa úni -ca, geni. Richard Feynman vaser d’aquesta última classe, ides de molt jovenet, comexplica el professor del CSICJesús Navarro, va ser cone-gut com el «cas Feynman».Tenia un do especial, una ap-titud única, una disposicióparticular per a –més quecrear– resoldre el que altresno havien aconseguit solu-cionar. Aquest llibre se cen-tra en l’estudi de les seuescontribucions científiques,especialment en l’electro-

dinàmica quàntica. És un text atractiu per a tota mena de lec-tor, molt clar i ben il·lustrat, amb nombrosos requadres queexpliquen la vida dels principals científics implicats (Oppen-heimer, Schwinger, Tomonaga, Dyson…). Parlar de Feynmanés, com adverteix l’autor, parlar de tota la física del segle XX.Però encara així, preval el caràcter extravertit d’aquest cien-tífic, la seua disposició constant al comentari jocós, a l’anèc-dota inspirada. Feynman sempre és divertit, fins i tot quanparla seriosament. A vegades els genis poden ser molt an-tipàtics (com ara Newton), pesadament bromistes (l’insa-ciable Gamow) o senzillament estúpids (com Watson, ambels seus comentaris racistes i masclistes). La persona Feynmansempre va estar a l’altura del seu geni, i home i obra s’igua-len en un mateix i inaudit vèrtex. De vegades, com adverteixJesús Navarro, algunes celebrades anècdotes són massa bo-niques per a ser veritat, però en aquest llibre en trobareumoltes que són inqüestionablement certes. Com la seuademostració dels motius pels quals es va produir l’accidentdel transbordador Challenger, o la seua afició a participar enfestes i tocar els bongos, o la furgoneta decorada amb elsseus diagrames (els famosos diagrames de possibilitats queun electró i un positró interaccionen intercanviant un fotó),o la seua amistat amb el propietari d’un topless, al qual so-vint acudia per meditar sobre un problema, sense por queningú no el destorbara. Per això, les conferències tan brillantsque pronunciava, recollides en tres mítics volums vermells,són un tresor per a la major part dels físics. Feynman conti-nua sent el gran professor de professors, l’home a imitar, elcientífic que tot amant de la física porta en ment, potser perdamunt d’Einstein. Quan va morir, els estudiants del Caltechvan penjar una gran pancarta a la façana principal de la biblio-teca, amb el lema «We Love you, Dick». Perquè qui crea unacosa única i, a més, arriba a l’ànima dels seus admiradors, es-devé un mite. I Lavater hi estaria d’acord.

MARTÍ DOMÍNGUEZ

Ressenya publicada al suplement Cultura/s de La Vanguardia, el 21 de novembre del 2007

Los caminos cuánticosFeynmanJesús Navarro FausNivola Libros i Ediciones. Tres Cantos, 2007. 222 pàgines.

© F

oto:

Tom

Har

vey

• Nº 56 ACTUALIDAD.qxp:•Nº 53 ACTUALITAT.qxp 19/2/08 11:11 Página 32

presenta la física a la manera tradicional, sinó la visióde Feynman, però els assistents i els lectors posteriorss’hi van entusiasmar de tal manera que la van assumircom a pròpia. Feynman es va convertir així en un granprofessor de professors, tal com s’ha escrit moltes ve-gades. Continua essent una experiència molt estimulantla lectura d’aquest curs, sobretot quan es tenen bases sò-lides en física.

Feynman va ser conegut fora dels àmbits científicsgràcies a la publicació de dos llibres editats pel seu amicRalph Leighton, amb les anècdotes que li contava du-rant les reunions setmanals per tocar els bongos. Totsdos llibres (els títols originals són Surely you are joking,Mr. Feynman i What do you care what other peoplethink?) es continuen reeditant amb molt d’èxit. Natural-ment, les anècdotes són massa boniques per ser verídi-ques en tots els detalls, però transmeten fidelment l’es-til Feynman i la visió que ell volia donar de si mateix.I és que a Feynman li agradava molt contar històries di-vertides, en què ell tenia sovint el paper més destacat.Però la vertadera popularitat li va arribar arran la parti-cipació en la comissió encarregada d’investigar l’acci-dent del Challenger, al gener de 1986. El transbordadorespacial va explotar poc després d’enlairar-se, i la re-

Núm. 56 MÈTODE 33

Feynman als anys 1970. Les seves classes van ser publicades en tres vo-lums, en una obra que va assolir una gran popularitat.

«FEYNMAN ES VA CONVERTIR

GAIREBÉ EN UNA ICONA POPULAR

I PROMPTE VAN APARÈIXER

EN LES BOTIGUES SAMARRETES

AMB ELS SEUS DIAGRAMES»

L’afició de Feynman a tocar els bongos era ben coneguda i una provamés del caràcter extravertit del físic. El seu amic Ralph Leighton va es-criure dos llibres amb les anècdotes que Feynman li contava durant lesreunions setmanals que organitzaven per tocar aquest instrument.

• Nº 56 ACTUALIDAD.qxp:•Nº 53 ACTUALITAT.qxp 15/2/08 10:31 Página 33

La companyia Teatre de la Incer-tesa va visitar el passat mes de no-vembre la Facultat de Física de laUniversitat de Barcelona. Ens vanmostrar la seva segona posada enescena del món de la física permitjà de l’obra QED de Peter Par-nell, on el protagonista és el granRichard Feynman. El personatge nosupera la popularitat de Hawking o Einstein, però cap fí-sic no deixaria de mencionar-lo entre els més destacatsdel gremi. Sigueu científics o no, la lectura de les sevesclasses magistrals és extremadament recomanable, moltabans que els llibres dels mateixos Einstein o Hawking. Lafactura de la peça teatral recorda precisament una d’a-questes classes magistrals, però alhora també ens pre-senta un Feynman íntim, ja gran, cap allà al 1987, en plenabatalla contra el càncer. Han de tornar a operar-lo i delseu despatx estant reflexiona alternant la física i la cièn-cia amb aspectes més personals i quotidians. Apareixevidentment la seva electrodinàmica quàntica –o, si esprefereix, quantum electrodynamics (QED)– amb anèc-dotes incloses. Narra les alegries i els dubtes tant durantcom després de la participació en el projecte Manhattanper a la fabricació de la bomba atòmica. Com a membrede la comissió per aclarir les causes de l’explosió deltransbordador Challenger, s’enfronta per telèfon al pre-sident de la comissió per exigir-li menys patriotisme i ma-jor rigor científic en l’informe final. La posada en escenaés austera: una taula, un telèfon, una pissarra, un projec-tor de diapositives i poca cosa més. Durant una hora, l’ac-tor Pere Ventura interpreta Feynman. Juxtaposa les ca-vil·lacions del científic amb diàlegs amb una Íngrid Marínque encarna diversos personatges. Després de la repre-sentació a la Facultat de Física, vam estar conversantamb Tono Saló, ajudant de direcció de la companyia Teatre de la Incertesa.

La vostra experiència és força inèdita dins el panoramateatral català. No puc deixar de preguntar-li per què usha interessat la ciència.

I per què no ens hauria d’interessar? La companyia Te-atre de la Incertesa va néixer quan l’Ajuntament de Bar-celona i el Vladimir de Semir van encarregar-nos unalectura dramatitzada de l’obra Copenhague de MichaelFrayn per a la Setmana de la Ciència de 2002. Ho va fer

a través de la Gemma López,membre de la companyia i bio-química, que va cursar el Màsterde Comunicació Científica de laPompeu Fabra i ha treballat de pe-riodista en llocs com ara el pro-grama Redes. Fruit de l’experièn -cia, van sortir-nos altres lecturesde la mateixa obra des del 2003

fins el 2005. Precisament, en una lectura al Cosmo-caixa, vam conèixer l’Ignasi Labastida, de la Societat Ca-talana de Física. Ens vam entendre. Gràcies al mecenatgede la Societat, que volia promoure la física d’una maneradiferent, vam poder fer un pas endavant. Vam posar a es-cena Els físics de Friedrich Dür renmatt el 2005, durantl’Any Mundial de la Física. Mentrestant, ens han anatsortint altres lectures dramatitzades. I, enguany, la Socie-tat Catalana de Física ens ha tornat a ajudar en la posadaen escena de QED. Sense proposar-nos-ho hem esdevin-gut una companyia especialitzada en teatre científic.

Com ha respost el públic en les dues posades en escenaque heu dut a terme?

En el cas d’Els físics, l’obra va estar programada durantquatre setmanes amb una mitjana de 60 espectadors dia-ris, més de 1.200 en total. En una sala alternativa comara el Tantarantana de Barcelona es pot considerar unèxit. Amb QED, al Versus Teatre també de Barcelona,el públic també ha respost satisfactòriament, però nomésens han programat dues setmanes i en un horari molt do-lent, a mitja tarda. No obstant això, les entrades van ex-haurir-se els tres últims dies, just quan començava a fun-cionar el boca orella… una pena. En ambdós casos vanprogramar-nos el mes de setembre, un mes que capcompanyia vol perquè és una època de l’any en què lagent no té costum d’anar al teatre. En resum, tot i les di-ficultats, estem molt contents.

I, malgrat tot, heu pogut fer rodar QED? Teniu actuacionsprogramades?

Estem tenint molts problemes per trobar actuacions.Costa vendre a un programador una obra que tractad’un físic encara que després funcioni raonablement bépel que fa a públic. A més cal afegir que a Catalunya ésen general difícil fer rodar una obra. Els muntatgesacostumen a viure i morir a Barcelona. Tot i així, aca-

34 Núm. 56 MÈTODE

la física a escena, un cop mésEntrevista a Tono Saló, Teatre de la Incertesa

«SENSE PROPOSAR-NOS-HO

HEM ESDEVINGUT

UNA COMPANYIA

ESPECIALITZADA EN TEATRE

CIENTÍFIC»

• Nº 56 ACTUALIDAD.qxp:•Nº 53 ACTUALITAT.qxp 15/2/08 10:31 Página 34

bem de portar QED a Esparreguera i el públic en va que-dar molt satisfet. Ara som aquí, a la Facultat de Física,i esperem tancar alguna altra representació en llocscom ara a València, a la Universitat Politècnica de Ca-talunya... Ho anem intentant.

Abordar textos dramàtics amb contingut científic deurepresentar una dificultat afegida. Com treballeu? Quinha estat tot el procés de gestació de l’obra?

Els membres de la companyia tenen altres obligacionsi el primer gran repte és retrobar-nos. Trobar una certasimultaneïtat en les nostres agen-des. La tria de les obres QED i Elsfísics va ser induïda per l’IgnasiLabastida. Ens va suggerir queens les llegíssim. Ens van agradari en Marc Rosich es va posar atraduir-les al català. Posteriormentles vam adaptar a les nostres pos-sibilitats com a companyia. Perexemple, en el cas d’Els físics, el repartiment era massallarg i es va reduir. En QED, el nostre director i drama-turg Matias Marcé va reduir el metratge de l’obra unamitja hora fins a deixar-la en 65 minuts. Després va ve-nir la posada en escena del Matias amb la complicitatdels actors de la companyia. La Societat Catalana de Fí-sica ens va solucionar el problema econòmic amb unaajuda de 10.000 euros en ambdós casos i finalment no-més mancava trobar una sala que ens volgués. Tambécal afegir la feina de la Gemma López, que va procurar-nos en tot moment una assessoria científica acurada.

Sorprèn la desimboltura d’en Pere Ventura traçant els fa-mosos diagrames de Feynman.

Sí. Se’ls ha estudiat a consciència. També ha fet una

anàlisi acurada de la curiosa i extravertida personalitatde Feynman. S’ha mirat fotografies seves, s’ha docu-mentat. I ha visionat les famoses classes magistralsd’en Feynman que hi ha penjades a la xarxa.

I ara què? Teniu algun projecte teatral nou relacionat ambla ciència? Penseu portar a escena alguna altra obra deteatre?

Esperarem a veure què ens suggereix l’Ignasi Labastida[riu]. Voldríem portar a escena Copenhague, no nomésfer-ne una lectura dramatitzada, però una companyia va-

lenciana té els drets i haurem d’es-perar fins que estiguin disponi-bles. També cal admetre que elrepertori de teatre científic ésforça escàs. És cert que tant Dür -renmatt com Parnell, cadascú a laseva manera, són dramaturgs acre-ditats. Però la llista de dramaturgsque hagin abordat la ciència és

curta. Crec que les obres més interessants són el gairebémític Galileo Galilei de Bertold Brecht o l’Arcàdia deTom Stoppard, recentment programada al Teatre Nacio-nal de Catalunya, però totes dues exigeixen un reparti-ment ampli. Altres obres que se m’ocorren són ja forçamenors. Pel que fa a la física el repertori crec que jase’ns ha acabat. En altres àmbits relacionats amb labiologia o la química queda algun text dramàtic interes-sant, però tampoc no n’hi ha molts més. Segurament, elmillor seria que en Marc Rosich ens escrivís un text amida. De ganes no ens en falten. Manca només que totsels membres de la companyia estiguem disponibles, i òbviament un finançament per tirar-la endavant.

JOSEP PERELLÓProfessor lector, Dep. de Física Fonamental, Universitat de Barcelona

Núm. 56 MÈTODE 35

«CAL ADMETRE QUE EL

REPERTORI DE TEATRE

CIENTÍFIC ÉS FORÇA ESCÀS»

A l’esquerra, cartell de l’obra QED de Peter Parnell que representa la companyia catalana Teatre dela Incertesa. Durant una hora, l’actor Pere Ventura interpreta Feynman. Juxtaposa les cavil·lacionsdel científic amb diàlegs amb una Íngrid Marín que encarna diversos personatges.

• Nº 56 ACTUALIDAD.qxp:•Nº 53 ACTUALITAT.qxp 19/2/08 10:05 Página 35

transmissió en directe per televisió de l’accident vaamplificar-ne l’impacte social. Una bona meitat del se-gon llibre d’anècdotes està dedicada a aquesta partici-pació. Contrariant molt el presi-dent de la comissió, que voliacontrolar tot el procés, Feynmanva fer per lliure la seua pròpia in-vestigació, seguint el seu costum.Prompte es va convèncer que elproblema estava en les juntes degoma que tancaven el dipòsit de combustible. Va veure que nopodien suportar les baixes tempe-ratures existents en el moment delllançament, i va decidir fer-ne unademostració durant una de les sessions públiques de lacomissió. Hi va mostrar que un tros de junta, comprimitamb una mordassa i refredat en un got amb gel, tardava

més del compte a recuperar la forma, temps suficientperquè s’escapara el combustible del dipòsit i pogueraexplotar. Els periodistes presents van difondre per tot

arreu la seua intervenció i tothomva copsar la causa principal del’accident. Feynman es va con-vertir gairebé en una icona popu-lar i prompte van aparèixer en lesbotigues samarretes amb els seusdiagrames.

He volgut insistir ací en l’ori -ginalitat de Feynman, deixant debanda altres aspectes de la seuapersonalitat. En paraules del seucol·lega Schwinger, Feynman era

l’exemple d’aquell qui «gosa seguir el ritme d’un tam-bor diferent». La metàfora ha fet fortuna (tothom iden-tifica tambor amb bongos), i ha aparegut, amb variants,en títols de llibres i articles sobre el nostre personatge.Si en la joventut aquesta originalitat era sobretot moti-vada per un afany de competència, en la maduresa hi vatrobar un aspecte més interessant i profund. Les lleis dela física poden ser sovint formulades de moltes formes,diferents a primera vista, fins que amb un cert treballmatemàtic es demostra que són idèntiques. Feynmandeia que aquest és un fet misteriós, que ningú no entén,i hi veia un reflex de la simplicitat de la naturalesa. Peraixò, si tingués l’oportunitat de recomençar la seua car -rera «voldria –deia– oblidar com he resolt un problema.Així, cada vegada que sorgira el problema podria resol-dre’l d’una manera distinta, no ho faria pensant com l’havia resolt abans». Pot ser, volia dir, les lleis de la na-turalesa són simples si es poden descriure de diversesmaneres sense saber a primera vista que són completa-ment equivalents.

Jesús Navarro. IFIC (Centre Mixt CSIC-Universitat de València).

36 Núm. 56 MÈTODE

El diari The New York Times del dia 12 de febrer de 1986 informava so-bre la comissió que investigava l’accident del Challenger.

«FEYNMAN BUSCAVA

SEMPRE ABORDAR ELS

PROBLEMES DE LA FÍSICA

DE MANERA DIFERENT

A LA DELS ALTRES»

La furgoneta de Feynman, decorada amb alguns dels seus diagrames. La matrícula estava personalitzada, però amb falta d’ortografia perquè sisés el nombre màxim de caràcters permès a Califòrnia.

• Nº 56 ACTUALIDAD.qxp:•Nº 53 ACTUALITAT.qxp 19/2/08 10:05 Página 36