Filosofia i Humorisme

7/24/2019 Filosofia i Humorisme

1/13

1

FILOSOFIA I HUMORISMEFrancesc Pujols i Xavier NogusJoan Cusc i Claras

Encara que no ho pugui semblar, el lligam entre la filosofia i lhumor s ben

ferma i antiga. Des dels grecs i fins als nostres dies en tenim moltes mostres. Tamb s

un aspecte fonamental en la cultura catalana, com veurem. I s una qesti ben actual

que ja estudien les neurocincies. Per tant, no shi val a badar. L'humorisme forma part

del mode hum de pensar i s una finestra a la vida. No s debades que un pessimista

com Schopenhauer1parli de l'humor i del riure ni que Montesquieu, a l'assaig sobre el

gust, digui que un dels plaers que trobem en la natura i en l'art s all que fa grcia. I ja

ms en els nostres dies Rod Martin ha definit l'humor com un fenomen cognitivo-social-

afectiu.2

L'humor (com el gaudi esttic) s un fet netament lligat al mode d'sser hum3 i s

relaciona amb l'eficcia de la capacitat comunicativa i de cridar l'atenci. Dal ho tenia

ben clar i l'us amb freqncia. Juga amb l'humor i, de fet en els humans i en els

primats, el joc s un dels moments en qu apareix el riure.4I la festa naix del joc, com

tocar un instrument (que com el riure s una expressi acstica que ocupa l'espai) i la

cultura mateixa (tema que va ben intuir d'Ors), que naix del logos.

Lhumor i el riure (que en seria la seva manifestaci expressiva) sn presents en els

textos bblics. Per tant, en les arrels de la nostra civilitzaci, si s que encara la podem

anomenar aix, hom ja es va interessar per lhumor i pels seus efectes. All, hi apareixen

dues tipologies del riure: la sakhap (que s el riure alegre) i la iaag (que s un riure

denigrador o burleta). I aquesta doble arrel persisteix al llarg dels anys i s una de les

herncies de la cultura judeocristiana. Hi ha el riure de plaer i dalegria i el riure del

poders que sen fot del feble o del qui riu del malalt. I sobre lhumor tamb sen

1 Vegeu: Arthur SCHOPENHAUER (2003); El mundo como voluntad y representacin. Madrid:Trotta; -, (1986);Arte del buen vivir.Madrid: Edaf.

2 Vegeu: Rod MARTIN (2008); Psicologa del humor: un enfoque integrador.Madrid: Orin.3 Amb tot, del riure lligat a les pessigolles en sabem (des de Darwin) que s un fenomen que trobem en

diferents espcies de mamfers i que alguns primats sn capaos de provocar-lo. Vegeu: DavidLEAVENS (2009); Animal comunication: laughter is the shortest distance betwen two apes.

Current Biology, 19 (13). R511-34 Vegeu: Marina DAVILA-ROSS [et altr.] (2010); Reconstructing the evolution of laughter in greatapes and humans. Current Biology, 19 (13). R511-3.


2/13

2

poden dir moltes coses. Va desplegar-se com un terme tcnic sobre els fluxes dels

lquids del cos i del francs pass a langls com a humour. Era, doncs, en aquests

moments, un terme tcnic dels metges i de la medicina. (Ja saben vosts que els humors

eren els lquids que determinaven la salut del cos.) Daqu que el bon humor sigui

sinnim dalegria i de salut i que el mal humor sigui sinnim de tristesa i de dolor.

Aquests termes es comencem a emprar al segle XIII i arriben fins a la modernitat. s a

partir del segle XVI que es comena a parlar del bon humor i del mal humor com a

estats dnim. I s a partir del segle XVII que es comencen a vincular els conceptes

humor i cmic. I els humoristes comencen a ser personatges excntrics, rars i

excessius que per un desequilibri dels seus humors interns feien riure. Fins que,

posteriorment, el terme humorista sus per parlar daquelles persones que fan riure

imitant aquests carcters desequilibrats. Apareix el professional de lhumor, per dir-ho

dalguna manera. Aquells que tenen el talent i lhabilitat de fer riure. Ja en el segle

XIX es produeix un nou gir sobre aquest terme. I, sobretot al Regne Unit, es considera

que lhumor s una part imprescindible de la vida humana, dun estil de vida saludable.

s un dels trets de la personalitat que cal tenir en compte, com la compassi, la

tolerncia i el sentit com.

La filosofia i lhumor

A Catalunya, quan parlem dels lligams entre la filosofia i lhumor venen al cap dos

noms Pompeu Gener i Francesc Pujols. Per no ens podem aturar aqu. Cal anar ms

enll i cal dimensionar el que ells representen i la tradici en qu sinscriuen. La cosa ve

de lluny. A Europa i a Catalunya. Aix, un company de viatge de Gener i de Pujols va

ser Joan Mart i Trenchs (1844 1920) qui, llicenciat en filosofia lany 1874 i en

farmcia lany 1879, public articles i llibres humorstics. Primer, el trobem a: Loburinot. Periodich illustrat, satric de bon genit i millor humor, y gastant nfules de

literari(que es public entre els anys 1879 i 1882 i en qu hi trobem, per exemple, la

visi sarcstica de la teoria darwiniana dient que mentre lhome aprn a ser mono el

mono aprn a ser home).5Desprs, va escriure un seguit de llibres publicats entre els

anys 1886 i 1916.

5 Entre els anys 1923 i 1927 (i en el moment de la Dictadura de Primo de Rivera) es public larevista El borinot. Setmanari de barrila.


3/13

3

Com recordaran, a la novella El nom de la Rosa.(1980) dUmberto Eco es tracta de la

desaparici dun dels llibres dAristtil. Del llibre que el filsof grec va dedicar a

lhumor i al riure: i s cert que Aristtil va escriure aquest llibre i que no ha arribat als

nostres dies. No obstant aix, a ltica a Nicmac, a la Poticai alRetricatamb va

tractar el tema, seguint, en part, les tesis de Plat. Posteriorment, per encara en poca

clssica, van tractar del riure i de lhumor Cicer i Quintili. I des dells fins avui! Per,

com conta a travs duna histria dassassinats, dheretgies i de descobriments sexuals,

Eco, a lpoca Medieval el tractament del tema va fer un gir copernic. A partir de les

Regles monstiques sestableix que la pitjor manera de trencar el silenci s el riure. El

silenci s la virtut fonamental de la vida monstica i el riure s una obscenitat. Una

violaci del silenci i de la virtut.

Desprs vindran les teories renaixentistes i de la modernitat. Els filsofs van seguir

atrets per aquest tema i hi intervenen pensadors com Hobbes. Per en aquest nou

perode histric hi va haver un punt dinflexi ja que els autors renaixentistes, com

Maggi, retornen a la lectura del clssics grecs i romans. I s amb la modernitat que

agafa fora la teoria del riure i de lhumor lligada als humors del cos i a la salut.

Descartes ser un dels primers autors en estudiar el riure des de les vessants fisiolgica i

psicolgica. I Hobbes es preocupar, sobretot, dels aspectes psicolgics, qui al darrer

ter del segle XVII dir que hi ha una passi que provoca el riure i lalegria. De la seva

banda, Francis Hutcheson (1694 1746), l'illustrat escocs que s'opos a les

observacions sobre l'humor de Hobbes, digu que en l'humorisme cal tenir en compte

dos aspectes: el riure i el ridcul, i que l'humor parteix de l'habilitat en l's inapropiat

d'una metfora que fa riure i produeix idees trencadores en l'altre. Per aix l'humor

provoca flexibilitat mental i sociabilitat.

De la mateixa manera que Hobbes havia tractat aquests temes sobre lhumor al

Leviatan.(1677), Immanuel Kant els tract lany 1791 a la Crtica del judici(dient que

el riure i la msica sn simples sensacions de plaer), Hegel ho va fer a les llions sobre

la histria de la filosofia de lany 1833 i Darwin el va tematitzar lany 1890. Per tant, el

tema s constant i reapareix en cada perode amb els seus matisos. I no s tractat per

autors de segona fila. Tot el contrari.


4/13

4

D'aquesta poca l'autor que va posar en prctica l'humorisme com a estil de pensar va

ser Jean Paul. Johann Paul Friedrich Richter (1763 1825), conegut com a Jean Paul,

va ser una veu tant singular com imprescindible i incmode de la literatura alemanya.

Un prolfic autor que se situa entre al ra o i l'excs embriagador. Als seus textos s'hi

relliguen b l'humor, la perspiccia i la mordacitat. Els seus contemporanis en van dir

que sabia crear relacions singulars, reconciliar all que semblava irreconciliable, que era

saga i intelligent, culte, alegre i auda. Schiller, en una carta a Goethe, va dir que era

una autor ple d'imaginaci i d'humor. Per a Jean Paul, l'humorisme (no l'humor sin

la cincia de l'humor, que en direm parafrasejant Pujols) s el sublim girat al revs.

Una rialla filosfica de qui se sap petit en la immensitat de l'univers i de la vida. Una

rialla que brolla del dolor i de la grandesa, al mateix temps. Una comicitat universal

plena de tolerncia. Seria, com digu Bonghi, la disposici a descobrir l'aspecte grotesc

de les coses serioses i l'aspecte seris de les coses ridcules.

Heus ac els trets de l'humorisme. I, com a parallelisme amb Pujols, podem dir que s

de ben jove quan decideix allunyar-se dels camins de la teologia (de la religi) per

dedicar-se als de la literatura. Menndez i Pelayo el defin com un humorista excntric i

inclassificable i ell mateix va definir la seva obra com una manera de capgirar la noci

de sublimitat que el romanticisme i l'idealisme alemanys havien posat en el capdamunt

de l'altar. L'humorisme i la comicitat trenquen el dogma i mostren l'altra cara de la ra.6

La figura i l'obra de Jean Paul s interessant perqu fa crixer llavors plantades per

Schiller en tractar dels tipus de poesia (la ingnua i la sentimental), fet que ha estat

cabdals per a la constituci de l'humorisme contemporani (com ho s la idea de

contrast exposada per Montesquieu a l'Assaig sobre el gust publicat l'any 1758).

Desplegant les reflexions de Schiller sobre la tragdia tica, Jean Paul, l'any 1804 i a la

sevaIntroducci a l'esttica, descriu una relaci de l'humor i del riure amb els gneres

literaris establerts i defineix l'humorisme romntic o cmic com la categoria que supera

la idea de sublimitat. Idea que reemprn Hegel i que desprs es va reterritorialitzar amb

les avantguardes del XX. Musicalment, podem ben dir que aquestes disquisicions

adquireixen expressi en el pas de les obres ms heroiques i sublims de Beethoven

6 Vegeu: Jean PAUL (2012); Elogio de la estupidez.Barcelona: Complices editorial.


5/13

5

(l'obertura Egmoni la Simfonia nmero 3o heroica) a les ms cmiques del Rossini

dels darrers anys, que sn netament humorstiques i festives.7

El filsof dans Harald Hffding (1843 1931) va estudiar l'humor des de la psicologia

i diu que permet experimentar elements divergents al mateix temps i que s una

experincia complexa. Digu que l'humor expressa el plaer en general i s, al mateix

temps, una satisfacci particular relacionada amb la preservaci de las prpia vida

(salut). I elaborant un poc la visi de Hobbes, introdueix el concepte de simpatia.

Posteriorment, des de l'any 1900 i fins avui, tractaran aquesta temtica autors de primera

lnia com Bergson, Freud, Pirandello... D'aquest primer ter del segle XX en podem

destacar: El riure.(1900) de Bergson; L'humorisme. (1908) de Pirandello (qui parteix

dels grecs i tracta de l'estil en el pensar); L'assaig sobre el riure.(1904) de James Sully;

Freud va escriure el llibre L'acudit i la seva relaci amb l'inconscient l'any 1905; l'any

1907 Baldesnperger va incloure un captol sobre les definicions de l'humor als seus

estudis d'histria literria i l'any 1940 (i basant-se en el que digueren Hegel i Freud),

Andr Breton va publicarAnthologie de l'humor noir.

A travs de l'acudit (en concret) i de l'humor (en general) hom fa aparixer all que a

vegades a quedat ocult. L'altra cara de les coses. El revers dels dogmes, les mancances

del pietisme, les falles de les grans idees.8Ho explica Pirandello: L'humorista [...] a

travs de l'aspecte ridcul d'aquesta descoberta, en veur el costat seris i dolors;

desmuntar la construcci ideal, per no pas per limitar-se a riure-se'n; i, en comptes

d'indignar-se, potser, tot rient, es compadir.9

L'humorisme al segle XX

Abans d'entrar de ple en la figura de Pujols i de centrar-nos en la cultura catalanacontempornia, cal portar a escena dos pensadors que sn germans bessons de Pujols:

7 Les reflexions de Kant encaixen b amb la msica de Haydn i de Mozart. Amb la msica que esdirigeix sobretot als sentits. La de Beethoven amb les idees de l'Idealisme i del Romanticisme. Ambla msica que vol que l'oient sigui alg actiu en l'escolta musical. Els primers se centren ms en elplaer i els altres en l'activitat formadora i transformadora de la subjectivitat humana. Els uns tenencom a eix central a la bellesa i els segons a la sublimitat (i l'altra cara de la sublimitat, que diria JeanPaul, en obres com les de Rossini que hem citat).

8 Va ser Kuno Fischer qui va expressar-se en aquests termes l'any 1889 i qui llig aquesta capacitat

catrtica de l'humor a un sentiment desinteressat, que s el mateix que hi ha en el rerefons de l'art i dela filosofia.9 Luigi PIRANDELLO (2013);L'humorisme.Martorell: Adesiara, p.190.


6/13

6

Ramn Gmez de la Serna (1888 1963) i Johan Huizinga (1872 1945). D'ells cal

tenir-ne al cap dues obres: Humorismo.(1930), de Gmez de la Serna; iHomo ludens.

(1938), de Hiuizinga.

Ramon Gmez de la Serna s un autor que va viure prcticament els mateixos anys que

Pujols i seria el clar referent de l'humorisme a l'Estat Espanyol (en la cultura castellana);

com Pujols ho era a Catalunya. I Comen la seva trajectria intellectual prcticament

el mateix any que Pujols: l'any 1905, la qual no es pot estudiar ni comprendre des de les

categories habituals de la historiografia acadmica pel seu sentit general basat en

l'humorisme i perqu, com Pujols, crea un discurs i un estil en qu l'assaig i el discurs

artstic convergeixen. De fet, aquesta mescla s la nica manera de fer humorisme bo.

Un estil que en Pujols ha estat qualificat com a wagneri i orgnic i en Gmez de la

Serna com a mescla de neobarroc i d'avantguarda (que ve a ser el mateix). Estils que

impliquen una mescla de gneres (com de la poesia i la narrativa amb l'assaig) per

generar noves inquietuds, plaers i xocs i per remoure el pensament i els prejudicis, els

hbits i les teories. Per aix l'assaig i la creaci artstica conflueixen en un mateix estil i

en un mateix objectiu. No s debades que lestil de Gomez de la Serna estigui basat en

la greguera, la qual es basa en la metfora per a fer una visi disgregadora i

multiplicadora del mn. La greguera s la suma de la metfora i de l'humorisme

digu l'any 1962.10

Per a Gmez de la Serna, l'humorisme s un gnere expansiu i expressa l'alegria de

viure la cerca de la salut mental: El humorismo inunda la vida contemporanea, domina

casi todos los estilos [...]. Lo humorstico como la fiesta ms eternal, porque es la fiesta

del velatorio, de todo lo falso descubierto y de todo lo que estuvo implantado, y a lo que

llega la hora de la subversin. [...]. La actitud ms cierta ante tal efemeridad de la vidaes el humor. Es el deber racional ms indispensable [...]. Hay que desconcertar al

personaje absoluto que parecemos ser.11 I, dit aix, fa un pas ms i estableix que

l'humorisme no s un simple gnere literari. s un gnere o estil de vida: una actitud

davant al vida que, d'entrada fa fugir la por de viure, perqu la por noms crea

obsessions i prejudicis (com la religi basada en la por, tal i com dir Pujols del

10 Ramn GMEZ (1962); Prlogo. Total de gregueras. Madrid: Aguilar, 1962.11 Ramn GMEZ (2014); Humorismo.Madrid: Casimiro libros, pp.47-50.


7/13

7

catolicisme). L'humor genera una qumica que neteja les intrigues i les obsessions.

Sallunya de la por que aixeca parets i tanca amb pany i forrellat al vida.

Els components qumics de l'humorisme sn: el grotesc, el sarcasme, lo bufo i el

pattic. I si usem aquests elements i els parmetres que dna Gmez de la Serna a

analitzar el que van fer i dir Pujols i d'Ors, direm que mentre el primer fou l'humorista el

segon fou l'irnic. I mentre l'humorstic s entusiasta i crdul l'irnic s distant,

directorial i fred. Aix si, l'humorista no pot donar conclusions (com digu Pawlkowski)

perqu seria la seva mort intellectual. I aquestes sn les dues cares del pensament

filosfic noacadmic a la Catalunya de la primera meitat del segle XX.

De la seva banda, Johan Huizinga (1872 1945), tamb recolzant-se en l'humansime

d'Erasme de Rotterdam i en les teories del joc de Schiller, va parlar del joc i de l'element

ldic en el desplegament de la civilitzaci. Treu a l'element ldic la crrega negativa i

parteix de la visi de Schiller, segons la qual el joc respon a la posta en escena de la

llibertat, de la bellesa. El joc (diguem-ne l'element ldic), ms enll de ser una cosa

sense seriositat (com se suposa que ho s per a l'alta cultura), implica interacci entre

les persones, crea un nou univers. s lluita i crea un drama. La competici que implica

el joc fa que hom es posicioni i es trobi i retrobi davant de les regles del joc i dels altres

i cre un estil que sorgeix de l'excs de vitalitat creant repetici i ritme. I tota cultura

necessita del seu element ldic que s el que trobem en les festes, en tocar msica...

Aquest autor estudi el lligam entre el joc i la saviesa. Troba una base ldica en la tasca

dels sofistes i en la capacitat de fer preguntes cada cop ms encertades. I s que un

problema, si en mirem l'etimologia grega, expressa una manera de plantejar un repte.

L'establiment d'un espai de joc per a la intelligncia. Cosa que tamb el porta avisualitzar l'escolstica com una competici intellectual. La histria intellectual t un

clar component ldic i de competici (de dileg, si ho prefereixen). I en la msica s on

aquest element s ms important.12En definitiva, ve a dir, no hem de separar el joc de la

cultura. Convertir-lo en un mer passatemps. La seva vinculaci amb les cincies i les

arts s ms estret del que sembla a primer cop d'ull. L'aspecte ldic de al cultura (i de la

12 Vegeu: Johan HUIZINGA (2014);Acerca de los lmites entre lo ldico y lo serio. Madrid: Casimiri.


8/13

8

civilitzaci) sn importants. I s que moltes vegades les coses ms serioses sn les ms

ridcules. I les ms ldiques les ms serioses.

Lhumorisme catal

Francesc Pujols t clar que en la cultura catalana contempornia l'humorisme s un fet

importantssim. Ho demostren les darreres publicacions que va fer i tamb les notes

sobre el tema en els manuscrits que es conserven a la Torre de les Hores de Martorell.13

L'any 1948 escriu el prleg per al llibreL'humor a la Barcelona del noucents, en el qual

diu: Si ens fessin definir l'nima de la literatura catalana moderna, que renaix al segle

XVII amb el Rector de Vallfogona i arriba fins a l'hora que som, direm que s

l'humorisme, en contrast amb la literatura catalana antiga, [...] [la] tnica dominant.14I

considera que aquest humorisme tamb va tenir la seva versi pictrica a travs de

l'obra de Xavier Nogus, Joaquim Mir i Isidre Nonell.

L'humorisme com a estil de vida, com a actitud, com a revolta i com a superaci de la

teoria del joc del Noucentisme. Com a humanisme i com a salut mental. Aquestes sn

les qestions que es posen sobre la taula en estudiar aquesta tradici en la cultura

catalana. L'humorisme com una qesti seriosa, sense perdre la capacitat de riure. I s

emps per aquests motius que l'any 1925 quan Eugeni Xammar parla a Pla dels autors

inclosos a l'Anuari dels Catalansescriu: Si em prometeu que no ho heu de fer crrer,

us dir que sou l'nic catal que sap escriure. Em direu en Carner, naturalment, i jo us

dir que teniu ra. Per en Carner s principalment un poeta i, a la prosa, les seves voies

d'approche, que diem els francesos, sn infinitament menys directes que els vostres. El

senyor Pujols s un cas que cau fora de la llei general. Els dems sn -o som- uns

coques.15

Abans de seguir, per, un autor que cal posar al costat de Francesc Pujols (per

contextualitzar-lo) s el filsof i assagista Bla Hamvas (1897 1968), un pensador que

va viure tots els conflictes del segle XX de ben a prop, que va intentar un dileg entre

les tradicions orientals i occidentals als diferents volums de la seva Scientia Sacra.

(1942 1943) i que fou un autor empeltat per l'humorisme tant en l'estil com en la

13 Manuscrits indits de Francesc Pujols: Capsa 22, Lot 556, Plecs 4 i 5. Fundaci Francesc Pujols de

Martorell.14 Francesc PUJOLS (1948); Prembul.L'humor a la Barcelona del noucents. Barcelona: Aym, p.9.15 Eugeni XAMMAR (2000); Cartes a Josep Pla.Barcelona: Quaderns Crema, pp.133-134.


9/13

9

manera de cercar la llibertat de pensament. Com es mostra al llibre dedicat al vi i a la

filosofia o, ms ben, dit a la filosofia i a la metafsica del vi. 16 El seu humorisme el

trobem reflectit en dues obres: el llibret que porta per ttolLa filosofia del vi i els tres

volums de la novella Karneval. Ambds pensats i escrits a les dcades del 1940 i del

1950 (per posats en plena circulaci molt ms tard i encara molt parcialment fins avui).

Dels parallelismes entre Hamvas i Pujols en podem dir diverses coses. En primer lloc,

el ms fcil: el cronolgic, perqu ambds moriren l'any 1968. En segon lloc, el

geogrfic i cultural que els fa situar al vi en un lloc central del seu humorisme. En tercer

lloc, als autors que pensen que una cultura i un pensament ferms han d'assumir (des dels

clssics Homer i Eurpides fins a Shakespeare, Rebelais, Cervantes i Dante). En quart

lloc, i anem entrant en matria, la necessitat de rellegir la histria de les religions. En

cinqu lloc, pensar que la cincia, la filosofia i la religi sn tres branques del saber

hum que es relacionen i tenen un mateix objectiu: alleugerir les crregues de la vida

humana. En sis lloc, dir ben alt que Du no s un misteri. El misteri s la Natura (o

Realitat). En set lloc, la importncia que es dna a l'art.

All que posen sobre la taula els autors de la Catalunya pintoresca (de Pujols i

Nogus), i que vol expressar Hamvas, s que la realitat s polifnica, perqu la vida s

polifnica (com ho sn les bones obres d'art). Ho van escriure diferents autors en

aaprixer l'obra de Pujols i de Nogus: La Catalunya pintoresca s un breviari jocs

dels barrilaires catalans, perqu en ella hi ha l'nima del catal, ntegra, sense faltar-hi ni

un tros dels ms petits, i s'hi troba de tal manera estereotipada que sembla que en

Nogus per a dibuixar hagi fet servir un branquill de pi mediterrani mullat en els sucs

de fruites de la terra.17La Catalunya pintoresca ho inclou tot. Des de la bagassa fins

a la dona ms puritana i del corrupte fins al pidolaire. Mostra la societat amb una rialla ala boca. Fa de mirall de totes les tares i de totes les mscares. s polidrica i polifnica.

No fa una abstracci de la societat sin que la bolca sobre el paper tota sencera;

excessiva i miserable. Tal i com s.

16 Vegeu: Bla HAMVAS (2014);La filosofa del vino.Barcelona: Quaderns Crema.17 J.M.M. (1919); Xavier Nogus. L'Instant Revista Quinzenal, II, 1. Barcelona: Joaquim Horta. Enun sentit similar s'express la nota apareguda a la revistaMarvella(desembre del 1919).


10/13

10

Centrant-nos, en Nogus i en Pujols, s'ha de dir que la seva relaci ve de ben lluny i que

va ser llarga i profitosa. Abraa mig segle. Des de l'poca del Papitu(1908 1937)18

fins a la publicaci, l'any 1954, del llibre: Xavier Nogus Pintor del Vino. Els seus sn

dos tipus d'humorisme diferents. El de Pujols s defineix ms pel sensualisme de

Papitu, i el de Nogus s decanta ms cap a la ironia social. De fet, l'humorisme catal

ha estat ben polidric al llarg del segle XX.

Al primer ter del segle XX (fins a l'arribada del franquisme) Catalunya va viure un

molt bon moment pel que fa a l'aparici i la popularitat de publicacions satriques, que

incidiren en molts aspectes de la vida cultural del pas. Tant important era la crtica

social i poltica que es feia, que l'any 1905 un grup de 400 oficials de l'exrcit espanyol

van assaltar la impremta i les redaccions de Cu-cut!i de La Veu de Catalunya. I, acte

seguit, el Govern Espanyol va promulgar una llei ms restrictiva sobre la llibertat de

premsa.

Tres anys desprs va nixer Papitu, el qual va venir a fer ms polidric el paisatge

periodstic de la stira, en que ja hi havia L'Esquella de la Torratxa (d'ideologia

progressista i en qu hi va escriure Pujols) i La Campana de Grcia (que feia stira

social) i Cu-cut! (que era ms af a la dreta catalana). Aquest paisatge humorstic s

cabdal per a comprendre moltes de les idees que corrien pel pas i la vida social del

perode. Autors com Rodolf Llorens i ngel Carmona no es poden entendre fora

d'aquest context periodstic plural, complex i viu. I s que no hi ha una Catalunya

assenyada sense la Catalunya arrauxada de les catalandes.19

Tres estils ben diferents nascuts a l'empar d'aquesta poliedricitat humorstica van ser

Santiago Rusiol (ben apamat dins els parmetres deL'Esquella de la Torratxai amb unhumor corrosiu, sarcstic i escptic), Francesc Pujols (amb un humor sensualista i

voluptus) i Xavier Nogus amb una ironia anglosaxona (i basada en l'observaci lcida

18 Vegeu: Llus SOL (2008); Papitu 1908 1937 i les publicacions eroticosicalptiques del seu temps.Barcelona: Dux editorial. Jaume CAPDEVILA (2014); Papitu. Stira, erotisme i provocaci (1908 1937).Barcelona: Efads.

19 Sobre la importncia de la rauxa i les catalanades hi ha una ancdota ben interessant i il lustrativa.Es tracta del que va fer el costa-riqueny (i fill de Catalans) Jos Figueras l'any 1948 quan en arribar ala presidncia del pas va suprimir l'exrcit i va girar el pas com un mitj. I va ser quan, ja com a

expresident, va visitar el Centre catal de Santiago de Xile i li van preguntar com s'havia atrevit a feruna mesura tan temerria (que d'altra banda va suposar un salt qualitatiu importantssim pel pas), vadir, sense embuts: fou una catalanada.


11/13

11

de la vida quotidiana) com a marca de la casa. I als tres els uneix una crtica saga al

noucentisme que postul Eugeni d'Ors. Si el primer fou sarcstic, el segon va ser

sensual i el tercer irnic amb l'Ors. I aquest psit esclat amb fora en la crtica saga,

profunda i rotunda que Rodolf Llorens va fer a l'obra de d'Ors i de Ferrater Mora als

llibres: Com hem estat i com som els catalans i al Servidumbre y grandeza de la

filosofia.20

Sobre Nogus en voldrem citar dues aportacions. La primera l'ha fet Jaume Pla: La

seva vida fou [...] plena de matisos, de vida interior, de lluita portada amb elegncia i

amb una discreci absolutes. Va ser una vida presa seriosament sota la disfressa pdica

de la ironia.21La segona, la dna Francesc Pujols i (a banda de mostrar-nos aquest

aspecte ms personal de l'humorisme com a garant de la imaginaci i de la ironia que

brollen de l'observaci sincera de la vida humana a peu de carrer), dna una visi

contextualitzadora de l'humorisme catal en la pintura catalana: Si volem que el nostre

humorisme entri pel ulls sense llegir-lo ni escoltar-lo, no hem de fer sin anar mirant els

dibuixos d'aquest llibre, que tornen la vida a l'nima de l'autor de la Catalunya

pintoresca, del Celler de les Laietanes i d'aquesta collecci, obres totes dedicades a

l'humor artstic, i autor igualment de la lrica plstica de la Sala Plandiura del Born,

deixant l'humorisme, s'enlaira a les regions excelses de la poesia i la pintura, unides pel

dibuix. / Donat el tema que toquem, no podem acabar sense fer constar que En Xavier

Nogus, com l'Isidre Nonell, el ms gran dels nostres pintors del segle XX, i en Joaquim

Mir, el ms popular de tots, ultra l'obra de pintura que ens van deixar, van sser tres

humoristes que, si se'n publiqus les observacions, els comentaris i les dites que els va

inspirar la vida que els envoltava, Catalunya tindria una de les obres literries ms

intensament humorstiques del mn.22Aquest humorisme seria l'altra cara (ben fecunda

i curulla) de la psicologia tnica que va promoure Toms Carreras i Artau des de laUniversitat.

Una definici del paper poltic d'aquests humoristes i dels seus treballs la va fer M.V en

un article publicat a al revistaMar Vellael desembre de l'any 1919, en el qual es critica

20 Vegeu: Rodolf LLORENS (2009); Com han estat i com som els catalans. Barcelona: Prtic; i(2010); Servidumbre y grandeza de la filosofa.Palma: Lleonard Muntaner.

21 Prleg a: Jaume PLA (2008);Els gravats de Xavier Nogus.Barcelona: Fundaci Xavier Nogus, p

III.22 Francesc PUJOLS (1948); Prembul.L'humor a la Barcelona del noucents. Barcelona: Aym, pp.11-12.


12/13

12

que la deixadesa d'Utrillo i de Sunyer va fer que al sal d'art de Pars no hi hagus una

sala destinada a l'art catal (tot i que ells constantment es queixaven de qu l'art catal

sempre aparegus com un apndix de l'art espanyol): Ll on diu Els homes de

l'acordi podria dir-hi, perfectament, Els informals, Els apstates o Els homes

que fallen. Per, Els homes de l'acordi s un denominatiu ms grfic i ampli. Sn

aquells sinuosos que en la llur conducta prenen l'acordi com a suprem exemple. N'hi ha

tanta d'aquesta gent, i la frase va devenint tant popular, que s molt probable que de

l'home de l'acordi en faci un dibuix Xavier Nogus i un breu comentari Francesc

Pujols, per tal d'incloure'l i catalogar-lo a les planes definitives de La Catalunya

Pintoresca.23De fet, l'humorisme s capa de fer flexible i de remoure la conscincia:

la mirada, la imaginaci i les idees. De dir rient les coses ms serioses. D'arribar a un

pblic molt ampli.

Per entendre el que acabem de dir, duna banda, podem recordar que per a Hegel la

paraula era un dels perills que amenaava al poder. Una arma poderosa. De l'altra, a

banda dels atacs ja esmentats als setmanarisCu cut! iLa veu de Catalunya, l'assassinat

del director del setmanari satric Be Negre (l'any 1936 per membres anarquistes de la

FAI)... I si ens acostem al segle XXI (i per citar alguns dels casos ms espectaculars),

tenim sobre la taula els atacs al setmanari francs Charlie Hebdo (l'any 2015 per

islamistes) i al setmanari espanyol El Papus. Revista satrica i neurastnica(l'any 1977

pel grup feixista Triple A) i la censura a El Jueves (revista creada a Barcelona l'any

1977), per exemple per portades dedicades a membres de la Monarquia Espanyola (i

constitucional) l'any 2007,... Atacs i censures que mostren els peus de fang de la

democrcia, de la cultura i de la llibertat.

El riure i l'humor sn antdots contra els discursos unvocs, els doctrinaris i elspuritanismes. Sn la posta en escena del respecte i de la lucidesa crtica. Afavoreixen la

flexibilitzaci de les mirades i les complicitats. Afina la imaginaci i el llenguatge,

arriba a un pblic ampli, oxigena els discursos burocrtics i benpensants... Un tema ben

important en el present i un tema ben lligat a la voluntat d'un pensament fort i ben

implantat perqu, com digu Joan Alcover l'any 1904,24un poble ric no s el que t ms

23 M.V: (1919); Els homes de l'acordi i una manifestaci d'art catal frustrada. Mar Vella. RevistaNacionalista de Joventuts. Barcelona, desembre de 1919, pp.7-8.24 Vegeu: Joan ALCOVER (1904);Art i literatura. Barcelona: L'Aven.


13/13

13

rics sin el que t menys pobres. L'humor s expressi d'una cultura viscuda amb plaer.

De satisfacci i de sociabilitat per aix a les festes catalanes els Balls de Diables (entre

altres) exerceixen al stira social (perqu la festa s un moment de trencament de les

dinmiques quotidianes). La festa i la stira venen juntes en la cultura del pas. De la

mateixa manera que en l'mbit ms estricte de la filosofia l'obra de Harald Hffding s

l'altra cara de la de Sren Kierkegaard. Heus ac dos autors contemporanis. De la

mateixa manera que a Catalunya es contraposen les obres de d'Ors i de Pujols i les

xilografies d'Enric Cristfor Ricart als gravats de Nogus.25

25 Aquesta necessria dualitat en la cultura tamb es pot copsar en el subjecte individual i en relaci altema del bon humor en relaci a la salut (que ja hem esmentat). S'ha estudiat el paper de l'humor ensituacions dramtiques i extremes (com l'holocaust) i els seus efectes en la vida psquica (que s un

efecte parell al que exerceix l'humor sobre un mateix i que cadasc ha d'exercitar) i la supervivncia.Vegeu: Chaya OSTROWER (2002); Humor, as a defense mechanism in the Holocaust. (Tesi dedoctorat a la Universitat de Tel-Aviv). Vegeu: http://web.macam98.ac.il/~ochayo/me.html

Filosofia i Humorisme

Documents

Transcript of Filosofia i Humorisme