15.10.14 lol

FILOSOFIA MEDIEVAL

Contextualitzaci

A lpoca dAgust dHipona, la majoria dautors feien una sntesi entre la fe i la filosofia platnica. A lpoca de Toms dAquino (s. XII, XIII), la sntesi s entre la fe i la filosofia dAristtil. El context de la filosofia medieval s totalment teolgic, per aix no fa que deixi de ser filosofia o que sigui menyspreable.

Plot (s. III) va ser un neopltonic, que com la majoria dells, no van tenir en compte els dilegs de Plat per a interpretar-lo. Es va basar en les paraules que ell deia a lacadmia.Dialctica ascendent i descendent. Es parla de 3 nivells: lU, lintellecte (nous) i lnima. L, lnic que no surt explcit als dilegs, vindria a ser all ms enll de lsser. s el que li dna lgica a la matria.Per Plot, lU s la realitat primognica: incognoscible, impensable.Agust basar la seva creena en aquestes idees neoplatniques.

Desprs de la filosofia neoacadmica i neoplatnica ve la filosofia patrstica (sinnim de patrologia: patro ve del terme pare), que va del s.II al s.VII. Els autors daquest corrent, mitjanant les reflexions intentaven definir la fe. La podem dividir en tres perodes (per veure les explicacions dels subapartats ves als apunts!):1. 313-325. El cristianisme sacosta a la religi oficial de Roma.a. Pares apostlics (ex. Clemente. Generaci dapstols)b. Pares apologistes (ex. Just. Raonava els beneficis del cristianimes per lImperi en poques on estava perseguit)c. Gnosi i ortodxia (la primera s un coneixement especial molt lligat al concepte de lU)d. Pares africans/romanse. Arrianisme (Jesus Crist no s Du: t dues naturaleses)2. 325-451. El dogma queda definit.a. Pares caprodocis b. Pares autioquins (aportaci de noves interpretacions)c. Pares llatins. AGUST DHIPONA ! (354-430)3. 451-s. VIII. poca dexpansi i fixaci de la religi. (Pseudo Dions, Boeci) Caiguda de lImperi Rom.

Sant Agust dHipona

El cristianisme est molt influenciat pel neoplatonisme, de manera que Sant Agust, quan intenti explicar els pensaments cristians, deixar veure les seves influncies.La ment dAgust va estar sempre molt oberta. El seu pensament va passar per diverses fases durant la seva vida (maniquesme, escepticisme), per totes elles sn importants per entendre el que va escriure. Agust va estar lligat al platonisme els seus primers 30 anys, per desprs sen va allunyar. En resum: les seves fonts van ser la filosofia grega i la tradici biblicopatrstica.

Sant Agust va tenir un carcter molt modern, sobre tot en alguns temes concrets com ara el temps. El temps, pels antics, es concebia negativament, s a dir, com un fenmen degeneratiu i circular. La interpreaci dAgust era diferent, ell veia el temps obert. Va fer una divisi de temps subjectiu i objectiu. El primer era mental i inmesurable i el segon reservat per la histria, mesurable.La subjectivitat va ser una caracterstica importantssima en la filosofia dAgust (va ser un dels precedents de Descartes).

Les Confessions va ser una obra innovadora per la seva forma. s curis que lautor dialogui amb Du quan el que pretn s confessar-se davant dels homes. Lescrit t molt poder de convicci grcies al seu s de retrica i aix ens fa plantejar: qu amaga?, qu vol aconseguir? Lautor procura explicar el cristianisme a partir didees platniques. A cas vol cristianitzar Plat?, o potser vol platonitzar la religi?

Agust va crear la paraula caritas, que prov de eros (passi egoista) i de agape (donaci o amor de Du). Donar i rebre s la doble fora que lautor utilitzar per definir la fe i el propi cristianisme. Si estimes, fes el que vulguis, sentn nicament quan sestima correctament perqu llavors farem bones obres.

Tota la seva filosofia es pot resumir en: lhome creat a imatge i semblana de Du. Du, a lantic testament, no s noms un, sin tres. Per justificar aix veiem que per referir-se a ell utilitzen el terme erogim, que s plural. Aquesta pluralitat ser el que sen dir Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant, que Agust relacionar amb: memria, intelligncia i voluntat / conixer, esser i estimar.Segons Agust, coneixent aquestes petites coses sobre Du, lhome podr saber tamb com s ell mateix i, el que s ms interessant, aprofundint en lnima humana podrem saber coses sobre Du.

Trobem termes interessants en escrits dAgust: conixer, sser i estimar. Si fallor, sum, si erro (o menganyo), sc. (Daqu que fos precedent de Descartes!)Ning vol ser feli si no ss, text 4, pg 44, llibre dintroducci.

Agust va aprendre de la filosofia grega indirectament, s a dir, mitjanant traduccions i resums, etc., majoritriament de Plot.Les idees principals que va adoptar van ser:1. El concepte creaci, fent una espcie de sntesi de Plat i Aristtil: Demiurg + matria. Per un medieval llat, la filosofia dels dos concordava. No passava el mateix amb els bizantins, que com ms tard al Renaixement, es veien molt clares les diferencies entre un i laltre.2. El concepte logos, que per Agust s la persona divina i no paraula o ra. El concepte, prpiament abstracte, Agust el fa carn defensant-se amb que Plat va fer-ho tamb amb el Demiurg, com si fos la personificaci de la ra.3. Lnima humana (platnica), que comena a existir juntament amb el cos, no abans. Per Agust, el dualisme de Plat s molt violent i la concepci del temps poc acurada. Aix com Plat creu en una preexistncia de lnima per justificar les idees innates que aquesta cont, Agust no ho fa. Ell decideix justificar uns coneixements previs de les coses via la illuminaci. No obstant comparteixen que conixer s en el fons sempre reconixer.

De les tradicions bblicopatrstiques extreu:1. La creacio del no-res.2. La Trinitat com a forma dexplicar Du (Pare, Fill i Esperit Sant)

Alguns dels principis de la filosofia dAgust sn: 1. Interioritat o subjectivitat (com un Scrates cristi): primer sha de conixer un mateix per arribar a la realitat profunda, per arribar a Du. Du s, doncs, all ms nitim i superior dun mateix.2. La trada humana: conixer, sser i estimar / memria, intelligncia i voluntat.3. Per resoldre la qesti de lsser, Agust parlar de la creaci; per la del coneixement, sajudar amb la illuminaci; amb lamor solucionar la infelicitat.

Distinci entre els termes uti i frui: les coses materials sn per utilitzarles (en el sentit positiu del terme), per posar-les al servei dun b superior (uti). En canvi, quan el que fem s allunyar-nos del b, el que fem s un s vicis o egoista de la cosa material (frui, que es traduria per gaudi, en el sentit negatiu del terme), i no li donem el valor real que t la cosa.

La Creaci de Plat i la bblica jueva comparteixen algunes semblances. Agust ser conscient daix i se naprofitar per dir la seva. Se centrar sobretot en el temps, el qual anir lligat al moment de la creaci.Per Agust, La Creaci, va ser un acte lliure i voluntari de Du, s a dir, que si no hagus volgut no lhagus fet. Aquesta possibilitat per Plot no existeix, ja que ell creu que Du va crear per necessitat (emanaci).

Agust va fer una doble lectura (antagniques) de com Du observa el mn:1. Omnipotent, com un pare, un sser superior, jutje.2. Des de la mirada dun home en un punt de desgracia i rebuig absolut. El mecanisme de la projecci, el cabrit de la festa jueva, no deixa de ser una analogia de la mirada i la funci de Du. s ell qui escolta i sen duu els nostres pecats, lliurant-nos de totes les angoixes.El smbol del triangle amb un ull apareix en aquesta poca simbolitzant la Trinitat observant el mn.

Sant Agust utilitza el terme homoousios, que vol dir la mateixa esncia, per parlar del Fill, doncs est fet de la mateixa essncia que el Pare. La Trinitat, que es representa amb un triangle, simbolitza la igualtat de les tres divinitats, que cap ha estat creada. El Fill va ser engendrat pel Pare i lEsperit va procedir de tots dos (doncs s la relaci damor entre un i laltre). Una esncia, tres persones, ser lexpressi tpica que far servir Agust.Aquesta forma dexplicar la Trinitat ser adoptada per lesglsia occidental. La oriental es va quedar amb lesquema monrquic, el qual deia que noms havia un orgen (el Pare) i que aquest havia creat els altres dos.

Du, per, continua sent simple. Lnima humana, en canvi, s complexe. En ella trobem diferents facultats com ara la memria o la intelligncia, i tamb t la distinci entre lsser, lentendre i lestimar. En Du, aquestes tres coses sn la mateixa. Du quan actua, ho fa de manera indivisible perque sempre actuen conjuntament.

Lhome est fet malb, s un mirall trencat, s una visi pessimista en la qual el pecat original mai es perdona.Per Agust, lnima no preexisteix. Com i quan sha creat? Per qu cont el pecat original? Si lnima neix juntament amb el cos, significa que Du lha creat desprs del pecat, aix doncs com sens transmet el pecat? Agust sinquieta i busca una soluci Sn, potser, els pares, que en engendrar el fill creen tamb lnima i li transmeten el pecat? No, perqu cadasc t la seva prpia nima, completa, individual, nica.La resposta ser que en Du no hi ha temps.

Agust creu que lhome t una predeterminaci al mal. Segons ell, noms aquells que tenen la grcia de Du poden obrar b. La grcia la otorga Du si vol. Aix ens fa plantejar: com decideix Du? Hi ha una predeterminaci o s a latzar? Du no pot actuar en va. El mal, per, dir Agust, s senzillament labsncia del b.

Agust fa una distinci entre la memria de la ment i la memria del cos. Primer busca la idea de Du en la de la ment, per no la troba. s desprs que busca en la memria del cos (s la danar amb bicicleta, per exemple) i on veu que en lhome si troben reflexades algunes de les particularitats de Du.Tot i aix, Agust no creu que ni els homes ni les coses tinguin una part de Du intrnseques.

La teoria de la Illuminaci s la ms emblemtica dAgust. La trobem al llibre X de Les Confessions. Aquesta teoria es troba a la Bblia per Agust hi far algun mats. La teoria platnica de la illuminaci es rescolza en la preexistncia de lnima i dir que no hi ha cap intervenci divina. La illuminaci s un fenmen natural que presuposa un espcie detern retorn nietzsche.La interpretaci ontologista del s. XVII dir que conixer s conixer la ment divina, conixer Du.Per Agust, Du mateix no es pot conixer mai. La seva idea s el record del present.

Per Agust, conixer ser reconixer all que s correcte. Com funciona aquest procs? Per buscar alguna cosa, no lhas de tenir. Per en certa manera tampoc la pots trobar si no la tens/coneixes. Quan Agust busca a Du fora de si mateix, no el troba, no el reconeix. Ell sap que Du existeix perque t aquest coneixement, aquesta fe (la base de tota creena). Per quan busca dins de si mateix i veu la seva nima tripartida: intelligncia, memria i voluntat, comena tot un procs de recerca. Agust no troba a Du com a idea o pensament (respecte la intelligncia i la memria), per se nadona que en lacte de buscar hi ha esforan-shi la seva voluntat. s llavors quan es reconeix en Du i el troba, s a dir, coneixes a un mateix s reconeixes com a fill de Du.

Contextualitzaci

A lpoca medieval va haver un tema molt important, el qual Agust no ns massa partidari: el regnat de Du i el mn desapareixerien en 1000 anys segons un text de lApocalipsi.

Un agustini s un monjo que segueix les idees dAgust.Un augustini s un autor que segueix el pensament dAgust.

Lagustianisme poltic s la subordinaci del poder civil a un b superior que s el poder celestial, el de la fe. Va ser al s. XIV quan es va comenar a qestionar. Els autors medievals no dubtaven que el pare daquest corrent de pensament poltic fos Agust. Per totes les interpretacions posteriors van coincidir que Agust no va dir mai aix ni en va ser partidari.

Agust va escriure una obra extenssima, La ciutat de Du, on defensava el cristianisme davant les acusacions que deien que la religi havia enfonsat lImperi Rom. La ciutat de Du era aquella on els homes estimaven ms als altres homes i a Du que a si mateixos: la ciutat de laltrusme i la bondat. En contraposici havia la ciutat dels homes, la ciutat de legoisme, que era aquella on els homes sestimaven ms a si mateixos. Si entenem la ciutat divina com el poder celestial i la ciutat dels homes com el poder civil, s interpretable lagustianisme poltic. Per si llegim el llibre i ens prenem literalment el que lautor diu sobre la ciutat dels homes s que aquesta s el lloc idoni per la legitimitat.

El perode de desprs dAgust, a partir de mitjans del s. V, els autors es dediquen a extendre el dogma fixat. Va ser una poca de poca creativitat on els autors destacats es troben a la perifria.

Amb la caiguda de lImperi Rom lany 450 els autors comencen a fer llibres recopilatoris i enciclopdics per tal de prevaler la cultura que estava sent interferida pels brbars.El paper de lEsglsia davant lImperi fragmentat va ser dunificaci i relaci, tot i que es comencen a fer clares les diferncies entre Orient i Occident.

Boeci

Presentat moltes vegades com el segon Scrates. Va ser comdemnat per traici al rei. La seva gran obra s Consolaci de la filosofia, la qual va escriure mentre estava a la pres.

Boeci va ser traductor i recopilador de filosofia antiga amb lobjectiu dunificar-la i conciliar-la. La seva forma de presentar la filosofia grega va ser curiosa: com un tot unitari, una barreja de Plat i Aristtil. Lautor es centrar en el problema dels universals i la naturalesa de les idees. Discutir com sn presents les idees en el coses sensibles i es plantejar qu sn. Les seves respostes sn ambiges precisament per poder unificar els dos pensaments. En general, per, sempre semblar ms platnic.

Resposta dePlatrespecte lexistncia dels universals: les Idees existeixen; la d'Aristtil, que existeixen substncies compostes de matria i forma.Definici duniversals segons Boeci: Subsisteixen al voltant de les coses sensibles, - plat sn enteses ms enll (o al marge) dels cossos. aristtil

El cristianisme no t gaire pes en la filosofia de Boeci, i prcticament ni hi lliga. Molts estudiadors han coincidit que podria haver estat noms una mscara de lpoca i que realment Boeci no estava gens interessat en la religi. Nogenysmenys, Boeci era creient.Res no pot ser pensat que sigui ms gran que Du, s una frase important de Boeci.

Definici de persona: Substncia individual de naturalesa racional.Felicitat: Estat perfecte que consisteix en la reuni de tots els bns.

Les seves definicions i conceptes, tan de traduccions gregues com de inventades seves, van marcar la filosofia moderna i van prevaler fora b fins al Renaixement.Va traduir logos per ratio, nous per intellectus, etc.

Crear la distinci entre esse, substncia (simple) i idquod est, sser substancial (compost).

Divisi de la filosofia en: 1. Terica (o especulativa) a) Teologia (realitat inmaterial): Du s el B i la Felicitat, la causa de lunivers. Noms pot ser conegut, i tampoc perfectament, mitjanant la ra huamana. Lnima humana, que preexisteix al cos, tamb forma part.b) Lestudi de les realitats inmaterials.c) Fsica (la natura). 2. Prctica. Disciplines que expressen el coneixement, com ara amb ltica, que tracta com adquirir les virtuts (justcia, prudncia, temprana).Les cincies que tenen per objecte la naturalesa sn quatre (quadrivium): aritmtrica, geometria, astronomia i msica. La gramtica, la retrica i la lgica (trivium) formen part de la filosofia prctica.

Pseudo Dions

De lpoca de Boeci (s. V), per s dOrient. No sabem el nom original de la persona. Fos qui fos, va voler que sel relacions amb un personatge anomenat Dions del s. I, poca de Jess.Se sap que no s ell realment perqu va utilitzar un vocabulari propi dels neoplatnics, s a dir, del s. V i a ms tampoc va ser mai citat fins el s. VI. En el moment, per, la gent es va pensar que era realment aquell personatge de lpoca de Jess, tot i que ell tampoc ho digus explcitament enlloc.

Tota la seva obra s molt unitria que el fa agradable de llegir, al contrari dAgust, que pateix molts canvis evolutius.

Procs dialctic sobre Du:1. Via afirmacions: aplicar conceptes tpics humans.2. Via negacions: negar aquests conceptes.3. Via eminncies: fer una depuraci dels conceptes. Du est ms enll de qualsevol concepte.

La teologia negativa sextreu de la ra. Sen diuen reflexions negatives perqu conclouen que no podem saber qu s Du per, per laltre banda, s podem saber qu no ho s.

El discurs de paraula es queda sempre curt. El discurs que realment sacosta a Du s el de tipus mstic. Per Dions ser molt important viure i experiment la fe per tal darribar a conixer Du.

Pseudo Dions va fer un esquema/ordre de la jerarquia celestial extreient de la Bblia els noms de els diferents tipus de divinitat per fent-los lligar amb la cosmologia dAristtil.Tamb va fer una jerarquia eclesistica, per tal de demostrar que eren diferents. La divina era perfecte mentre que la humana, no.

Es pot dir que Dions tamb t una espcie de teoria de la illuminaci, pero em comptes destar lligar al coneixement, ho est dun concepte ms mstic com lescalfor. Lescalfor de Du.

03.11.14

SEGONA PART

NEOPLATONISME

Es va veure com una amenaa per al cristianisme, de manera que Justini va suprimir lescola lany 529.El neoplatonisme s fidel al platonisme? Es basen a partir de la doctrina no escrita de Plat. La filosofia de Plat la trobem als dilegs? Els neoplatnics van treure una interpretraci diferent.

FILOSOFIA ISLMICA (rab o musulmana sn altres noms, per menys correctes)

Els primers pensadors musulmans van estar molt interessats en la filosofia neoplatnica i hellenstica.Aix com en els textos sagrats del cristianisme trobem exigncies interpretatives perqu narren fets histrics (com ara el de Jess Crist), en els textos sagrats islmics no passa el mateix. Al va enviar mica en mica lAlcor a Mahoma. El text real s nic i est al cel. Els llibres fsics que trobem a la Terra no sn ms que rebellacions escrites, simples cpies del text celestial. La Bblia, en canvi, no es presenta com una cpia de res, en s mateixa s important.Mahoma recitava les seves revelacions perqu suposadament era analfabet.Lrab dels textos sagrats s el clssic i el div, molt antic i molt ben aconseguit.

Grans temes de la filosofia islmica:1- Combinar i fer compatible la fe i la ra. Per fe sentn directament lAlcor. La religi por explicar-se racionalment.2- Compatibilitat absoluta de Plat i Aristtil, com va fer Boeci. Els rabs van portar-ho molt ms enll. Van fer una recopilaci de textos de Plot i Procle pensant-se que eren dAristtil, cosa que es va desmentir el s.XIII.3- La creaci. Per Plat era temporal. Aristtil parlar della com quelcom etern i necessari.4- Doble veritat: una per la teologia i laltre per la filosofia. La via de coneixement de la segona ser mitjanant la lgica dAristtil. Les veritats no sn diferents perqu parlen del mateix (per per diferent via)

Classificaci dels filsofs musulmans medievals importants:1- Mitjans s.IX mitjans s.XI. Falsafa oriental: al-Kindi, al-Farabi, Avicenna.2- S.XI. Falsafa de lislam oficial: Algatzell3- S.XII. Falsafa occidental: Avempace, Abubacer, Averrois.

PRIMERA FASE (oriental)Al-KINDI:Va traduir obres dAristtil.Distingeix quatre tipus dintellecte:1- El primer que s sempre en acte: intellecte creador. s lintellecte div, actiu.2- El segon s lintellecte en potncia present en lnima de lsser hum: intellecte material.3- El tercer s lintellecte que fa passar la potncia de lnima a coneixement efectiu: intellecte adquirit.4- El quart intellecte en realitat s lnima sensitiva.

Al-FARABI:Destac en medicina, matemtiques i filosofia aristotlica. Tamb va escriure sobre lintellecte com va fer Al-Kindi. Aspectes rellevants del seu pensaments:1- Una concepci del mn inspirada en un monisme emanantista.2- Afirmaci de la fe en el profeta com a iniciador de la Llei religiosa i cap de la comunitat.3- Revelaci proftica explicada racionalment, per acci de lintellecte agent. El Profeta es distingeix del savi per la seva inspiraci i capacitat de comunicaci mitjanant imatges, smbols, etc.4- Distinci entre sser i essncia. En lsser necessari, per, sser i essncia coincideixen.

AVICENNA:Va ser metge, cientfic i filsof. De les seves obres destaquem una mena denciclopdia filosfica.Per ell el missatge del Profeta procedeix duna inspiraci i la tasca del filsof s demostrar racionalment aquestes veritats religioses.El nucli de la seva filosofia s la metafsica aristotlica interpretada des de categories plotinianes. Lnima humana procedeix del mn intelligible i hi retorna. Avicenna explica el coneixement humpa com una illuminaci de lintellecte possible de cada persona per lintellecte agent. Avicenna adoptar tamb la metafsica dAl-Farabi (necessitat de lsser) per distingir lsser necessari de lsser possible. El primer s simple, laltre compost de matria i acte.La matria aristotlica s possibilitat; la forma, en tant que existncia en acte, s necessitat. Lsser necessari s lsser que existeix per essncia, s a dir, lsser lessncia del qual implica lexistncia. La creaci divina tamb s necessria.

La paraula POSSIBLE pot entendres: Antnim dimpossible (lsser necessari s tamb possible) Que pot sser o no sser -> sentit filosfic. (lsser no s ni necessari ni impossible)Teoria del coneixement que es mant fins lpoca de Kant. 3 vies:1- Per emanaci o infusi divina, sense raonament ni ensenyament (primers principis). Exemple: Revelaci per Al a Mahoma.2- Per demostraci i raonament (veritats lgiques). Exemple: Lgica aristotlica.3- Pels sentits (experincia).En lacte de la illuminaci lintellecte en potncia passa a ser intellecte en acte i sidentifica amb les espcies intelligibles conegudes; s alhora, doncs, actiu i passiu.

SEGONA FASE (islam oficial)ALGATZELL:Una de les seves obres importants recull 20 tesis errnies, segons ell, de la falsafa, especialment dAl-Farabi i Avicenna. Exemples: Negaci del comenament i del final del mn. Negaci del coneixement div singular. Negaci de la resurrecci.

TERCERA FASE (occidental):La filosofia comena a qestionar-se. Es fan veure contradiccions a lAlcor.Una sola veritat no pot ser coneguda de dues maneres diferents: la demostrativa i la de tradici religiosa. Als filsofs no els cal tenir fe ni llegir el textos sagrats. Neix una separaci de savis i poble de manera elitista a causa duna doble lectura de lAlcor: la racional (pels savis) i la tradicional (pel poble, de ment feble).

AVERROIS:Va ser el comentador particular dAristtil. Va ser una de les ovelles negres del s.XIII. No agradava ni a lIslam ni al cristianisme per va marcar un abans i un desprs en la filosofia musulmanaPer Averrois s innegable que la religi se subordina a la filosofia i a la teologia.Comentant Aristtil, Averrois va distingir 4 nivells de matria:1- La matria primera, informe. Com la forma s intrnseca de lessncia dels cossos.2- Els 4 elements de la naturalesa: terra, aigua, foc i aire.3- La matria de les substncies corpries, amb les dimensions prpies del cos.4- La matria dun compost corpori, s a dir, els toms materials.Averrois concep la creaci del mon eterna, ipso facto, sense mediaci de temps.FILOSOFIA JUEVA:Tant la filosofia de Plat i Plot com la dAristtil inspiraren corrents de pensament.

ISAAC ISRAEL (S.IX-X):Metge reputat de lpoca. Considerat el primer filsof neoplatnic jueu.Lobjectiu principal de la filosofia s reflexionar sobre Du.Per ell Du s el creador i els humans simples productors o generadors. Crear significa donar existncia del no-res. Du cre primer lintellecte, del qual emanaren tots els altres ssers, lnima i la natura. La realitat intelligible i la natura suneixen en lsser hum.

SAADIA GAON (S.IX-X)Poeta, teleg i filsof.Argumenta a favor de la creaci lliure de Du i del lliure albir de lsser hum. Du s u: no dos ni tres.Saadia distingeix 4 nivells de coneixement:1- La percepci sensible2- La intuci de lintellecte (per evidncia)3- Les deduccin lgiques4- Lautoritat de la veritable tradici religiosaSaadia no qestiona la fe, creu que s un lmit (en sentit positiu) de la recerca filosfica. Si un argument filosfic entra en conflicte amb la fe s que hem produt un error. Des daquest punt de vista sel considera ms teleg que filsof.

GABIROL/AVICEBR (S.XI):Poeta i filsof de la Pennsula Ibrica. Creu que tota la realitat est formada de matria i forma. La matria s el subjecte de la forma. Les formes sensibles sn sempre corpries.Les substncies espirituals tamb estan fetes de matria (ex. Joc descacs mental o ssers celestials). Tamb hi ha una matria universal: la primera de les 10 categories aristotliques (sser). La matria i forma universals no tenen existncia prpia, estan a la ment de Du.Gabirol explica la creaci com la uni daquesta forma i matria de la ment divina. La creaci s un acte lliure de Du. La forma i la matria tenen en com lamor que deriva de la voluntat divina.

ARISTOTLICSIBN DAUD (S.XII):De la Pennsula Ibrica, Toledo. Considerat el primer filsof aristotlic del judaisme. Per Ibn Daud, laristotelisme i la religi no sn contraris: la filosofia descobreix les veritat que la religi revela. Comparteixen un mateix Du. Ibn Daud demostrar lexistncia de Du i la immortalitat de lnima utilitzant conceptes aristotlics.El Profeta coneix el futur grcies a una illuminaci de lnima.

MAIMNIDES (S.XII-S.XIII):De la Pennsula Ibrica, Crdova. Va escriure nombrosos llibres i sabia sobre geometria, astronomia, medicina i filosofia.Per Maimnides, la fe dIsrael i la filosofia grega no eren incompatibles: sn dues formes de coneixement complementries. Sel va acusar de racionalista.Va argumentar sobre la creaci del mn recordant 3 doctrines rellevants:1- La bblica: Du cre el mn del no-res, i amb el mn el temps, i amb el temps el moviment.2- La de Plat: el mn s corruptible i ha de tenir un origen temporal. Du va crear el mn duna matria eterna. La seva forma no s eterna.3- Laristotlica (filtrada pel neoplatonisme): la matria, el temps i el moviment sn eterns. El mn existeix per necessitat.Aix que Maimnides afirma:1- El mn va ser creat per la voluntat de Du del no-res i no tindr fi. La Bblia deixa oberta aquesta possibilitat.2- La doctrina platnica s acceptable.Segons Maimnides, noms podem saber que Du s, pero no qu s. No podem atribuir-li afirmacions del que s, noms negacions del que no s. Els atributs negatius fan veure que Du s sempre ms.La part racionalista va ser criticada per jueus conservadors.

FILOSOFIA BIZANTINAA tomar por culo XD

FILOSOFIA A LPOCA DESPLENDOR DELS MONESTIRS (S.IX.XII)poca de feudalisme i cristiandat. mbit monacal.

RENAIXEMENT CAROLINGI:Va ser una reforma cultural, poltica i religiosa.Carlemany fou coronat emperador dOccident pel papa Lle III lany 800. Va promoure una renovaci cultural comuna sobre les 7 arts liberals: el Trivium era format per la gramtica, la retrica i la dialctica; el Quadrivium per laritmtica, la geometria, lastronomia i la msica.

JOAN ESCOT (S.IX):El principi unificador s la primera natura, que crea i no s creada (Du creador), una segona natura s creada i crea (el Logos), una tercera natura s creada i no crea (el cosmos infinit) i una quarta natura ni s creada ni crea (la consumaci, punt al que tot tendeix).Lautoritat procedeix de la vera ra i la ra no procedeix de cap manera de lautoritat.

ANSELM DE CANTERBURY (S.XI-S.XII):Lobjectiu dAnselm s entendre all que creu, s a dir, assentar la fe en la ra. Sense creure no es pot entendre.Autor de la frase Du s all ms gran que pot ser pensat, clau per justificar lexistncia de Du.Del concepte Du es dedueix la necessitat de la seva existncia.T a veure amb els problema dels universals. Noms des de la perspectiva realista el seu argument s vlid. Sin, sentn que entendre una cosa no implica la seva existncia.

PROBLEMA DELS UNIVERSALS (realitat dels conceptes), 3 corrents:1- Realista (Anselm): Luniversal s res, essncia comuna. Tesi antiga de tradici platnica.2- Nominalista (Roscel): Els universals sn noms que noms existeixen en la ment de la persona que els pensa. Els individus sn res.3- Conceptualista (Pere Abelard): Variant de lanterior. Fan referncia a la significaci de les paraules i sn reals si el que signifiquen sadequa a les coses que existeixen.

PERE ABELARD (S.XI-S.XII):Es va casar amb Helosa per el matrimoni va ser dibulgat per loncle della. Abelard va ser castrat com a cstig i tots dos van prendre vides religioses. Abelard reprn la docncia, ara de teologia.Per Pere Abelard, els universals no sn noms noms, sin conceptes amb una funci lgica respecte la realitat.BERNAT DE CLARAVALL (S.XI-S.XII):No s prpiament un filsof. s un antidialctic adversari de Pere Abelard. Coincideix amb el comenament de lpoca en la que els metges occidentals prenen coneixement de la malaltia damor.Per a ell el cam de lamor, que condueix lhome a Deu,ueix l's metges occidentals prenen coneixement de la "t per la gramfilosofia. tradiciacitativament).u, consta de 4 graus:1- Lamor carnal, egoista. Lhome sestima a si mateix.2- Amor per Du de manera interessada.3- Amor per Du per si mateix, altruista.4- Amor per un mateix per Du. Amor violent, pur, que ve de fora.Cada estapa perfecciona lanterior.

HILDEGARDA i ELISABET DE SCHONAU (S.XII):Dones excepcionals, totes dues monges visionaries, que van tenir experincies mstiques. Les seves obres narren aquestes experincies.El tema central, per, era la crtica als costums socials de lpoca i als vicis dels clergues. Veien necessria una reforma dels costums.

JOAQUIM DE FIORE (S.XII-S-XVIII):Monjo reformador, autor dobres de teologia proftica.La seva idea central s la divisi de la histria en 3 grans poques apropiades a cadascuna de les 3 persones de la Trinitat: lpoca del Pare, que coincideix amb els temps de lAntic Testament i es caracteritza pel temor i lobedincia del poble dIsrael envers Jahv; lpoca del Fill, la del Nou Testament o de lEsglsia, precidida per la saviesa i els valor evanglics i, finalment, lpoca de lEsperit Sant, damor pur i absolut, en la qual ser innecessria qualsevol mediaci.Segons ell est a punt de comenar lpoca de lEsperit Sant. Es va veure a de Fiore com un anunciador duna nova poca.La idea que est per arribar una nova poca de plenitut ha estat compartida per molts pensadors.

RENAIXEMENT S.XII, EL NOU ARISTTIL:Sorgeixen centres nous, les escoles, futures universitats. El coneixement de nous textos dAristtil fan possible aquesta evoluci a les escoles. La idea de fer universitats amb les seves corresponents facultats va ser per inspiraci aristotlica.La filosofia amplia coneixements: no s noms dialctica, s tamb un resps a la lgica (pels nous textos trobats), metafsica i filosofia natural.

ESCOLA DE CHARTRES:Redescobriment de la naturalesa, el mn, lunivers. Les diverses manifestacions de la naturaesa sn objecte de la reflexi dels filsofs i els mestres de les arts liberals. El mn exterior sha de desxifrar i entendre.

VICTORINS:Podem destacar Ricard de Sant Vctor per la seva originalitat. Podem destacar lobra en la que parla damor, sobre els 4 graus que dibuixen un cam ascendent si lamor s espiritual o descendent si s carnal.

ESCOLA DE TRADUCTORS DE TOLEDO:Toledo t funci dintercanvi cultural entre la civilitzaci rab i occidental. Va representar un impuls cultural extraordinari.La majoria de traduccions van ser: grec rab llat.A lescola treballaven per parelles (a 4 mans): un especialista en la llengua de partida (rab) que tradua oralment el text a una llengua vernacla comuna i un segon especialista en la llengua darribada (llat) que redactava una versi final. La traducci no era literal, sin que mirava ms pel sentit.

DOMENEC GUNDISALVI:Va formar part de lescola de Toledo. Va traduir al llat obres dAl-Kindi, Al-Farabi, Avicenna i Ibn Gabirol.Va reflexionar sobre el concepte de filosofia, analitzant 6 definicions tradicionals.

NOU ARISTTIL:Sn les obres aristotliques tradudes els s.XII i XIII que havien estat desconegudes fins llavors.La recepci dAristtil en el mn llat es va fer en 3 etapes:1- Grcies a Boexi, el s.VI2- El s.XII amb traduccions ms literals i de poca influncia.3- El s.XIII amb algunes traduccions directament del grec.

REACCIONS I CONSEQNCIES:El nou Aristtil va suscitar problemes. Leternitat de la matria regida per causes universals i necessriesVa resultar una dificultat en lharmonitzaci de fe i ra. Les autoritats eclesistiques ho van veure com una perill per a la fe, de manera que va estar prohibit llegir Aristtil en algunes ocasions. Al s.XIII, a Pars, es va comenar a poder estudiar de nou.Reaccions significatives: Boecianisme avicennitzant: Base de Boeci i textos aristotlics filtrats per Avicenna. Augustianisme avicennitzant: Base augustiniana i textos aristotlics filtrats per Avicenna. Augustianisme aristotelitzant: Base augustiniana i conceptes tpics aristotlics (no filtrats per Avicenna). Aristotelisme moderat: Base aristotlica filtrada pel cristianisme (Toms). Aristotelisme radical: Aristotelisme interpretat per Averrois.CONSEQNCIES A LA UNIVERSITAT: La facultat darts esdev la facultat de filosofia. Les arts del Quadrivium fan lloc a les obres de filosofia natural dAristtil. Respecte el Trivium, la retrica es va deixar de banda i la gramtica es va convertir en una filosofia del llenguatge. La facultat darts no era serventa de la teologia. Va adquirir autoritat. Replantejament de la relaci filosofia-teologia.

BONAVENTURA (S.XIII):La fascinaci de la filosofia aristotlica anava creixent a Pars. Especular per especular no serveix de res, dir. La fe s sobretot una vivncia, una experincia personal i comunitria de Du. Graus:1- Tota la creaci existeix grcies a la voluntat i lamor de Du. 2- La ra humana com a imatge de Du, que dna lloc a la illuminaci. Lnima descobreix les idees del Verb de Du. 3- Lexperincia mstica i la grcia de Du.Per Bonaventura la filosofia sintengra a la fe cristiana per adquirir un veritable sentit del coneixement.

Els perills de la filosofia aristotlica (versi averroista, arbica) sn:1- La negaci de les idees exemplars2- La providncia divina3- Lafirmaci dun ordre necessari determinista4- Leternitat del mn5- La unitat de lintellecte que nega el concepte de Du Trinitatblablabla