FILOSOFIA MORAL DE

KANT

Marta Espinosa

2n-B

Obres de Kant

Les dues obres de Kant sobre la moral de Kant són:

Fonamentació de la metafísica dels costums (1785)

Crítica de la raó pràctica (1788)

Raó pura i pràctica

Raó pura teòrica - Objectes del coneixement.

- Què puc saber?

Raó pura pràctica -Condicions de la possibilitat de decisió.

- Què he de fer?

Ètica material i formal Ètiques

MaterialsFormals

Novetats de l’ètica Kantiana

La bondat o maldat de La conducta humana depèn d’alguna d’alló que es considera bé suprem per a l`ésser humà. Per tant, és una ètica amb contingut.

Crítica Kantiana

La crítica Kantiana a les ètiques materials es basada en aquests termes:

Empíriques (a posteriori ), és a dir, el seu contingut està extret de l’experiència.

Els preceptes o imperatius de les ètiques materials són hipotètics o condicionals, només són mitjans per assolir un determinat fi.

són heterònomes, perquè la voluntat està determinada a actuar d’una manera pel desig o la inclinació.

Ètica Kantiana

UNA ÈTICA UNIVERSAL I RACIONAL:

Ha de ser: - a priori.

- amb imperatius categòrics.

- autònoma.

Formal

- Ètica buida de contingut, ens diu com hem d’actuar.

- Actuar per deure, és a dir, actuar moralment.

- El valor moral no rau en cap finalitat sinó en la màxima.

No ha de ser: - empírica.

- amb imperatius hipotètics.

- heterònoma.

Material

Imperatiu categòric

“Obra de tal manera que facis servir la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre com un fi i mai merament com un mitjà”

L’exigència d’obrar bé sèxpressa en un imperatiu categòric, Kant ofereix diverses formulacions:

“Obra de tal manera que puguis voler que la màxima que regeix la teva conducta hagi de poder convertir-se en llei universal”

Condicions de la moral

Impossibilitat de la Metafísica com a Ciència

Es impossible el coneixement objectiu sobre:

Món

Ànima Déu

la llibertat humana, la immortalitat de l’ànima i l’existència de Déu són postulats de la raó pura pràctica.