Fira de la Perdiu gastronòmicaLES REGIDORIES INFORMEN Reunió informativa del POUM HUMOR PALANC-OCI...

��Novembre-desembre 2004 Núm. 272 Preu 2,50

��

Fira de la Perdiu gastronòmica

��

�

��

��

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALEl POUM d’Artesa

NOTICIARI

LA NOGUERA

ESPORTSResultats de futbol i bàsquet

VIDA SOCIALFesta dels 60 anys. 30è aniversari del CAU

ARTESA, PAS A PASHistòria i museística del Museu del Montsec

POESIALa llum del Nadal. L’amistat

ENTREVISTAMemòria: Dodó Escolà

REPORTATGEDos missioners a Artesa

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSEl ruc català està de moda

TEMA DEL MESFira de la Perdiu gastronòmica

PARLEN LES ENTITATSArqueologia minera a les terres del Marquesat

OPINIÓSobre Artesa i el Montsec

IN MEMORIAM. LLIBRES

PARTITS POLÍTICSERC ja ha guanyat el debat central de la política cata-lana. L’apunt del PSC-PM... “Qui dia passa, any...”

CARTES A LA REDACCIÓEl triomf de la misèria moral. La situació de la Coo-perativa. Festa de Sant Martí a Collfred

MÚSICA, MESTRE!L’Orfeó al Catalunya Coral. Concert de Santa Cecília.Final de trimestre

PSICOLOGIA DE CADA DIAPosa’t a la meva pell!

PROGRAMA D’ACTES DE NADAL A ARTESA

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Comissió de Govern iinformes d’Alcaldia

LES REGIDORIES INFORMENReunió informativa del POUM

HUMOR

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIRL’entrada del pont del Senill. Anys 40

Fira de la Perdiu gastronòmicaEnguany la Fira de la Perdiu de Vilanovade Meià va ampliar els seus actes a dosdies, el primer dels quals es va dedicar auna mostra gastronòmica a càrrec de cui-ners de renom.

Fotos: Josep Argerich

4

5

6

9

22

24

27

28

34

38

42

46

47

48

52

53

21

13

37

40

51

11

16

33 54

�

��

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

��

��

OCTUBRE i NOVEMBREDades facilitades pels ajuntaments d’Alòs de Balaguer,d’Artesa de Segre, de Vilanova de Meià i de Foradada.

Veure programa d’actes nadalencs a Artesa de Segre(pàg. 47)

20 de gener:Festa de Sant Sebastià a Artesa de SegreOCTUBRE

Municipi d’Artesa de SegreNaixements:dia 19: Roger Plens i Sicart, fill de Salvador i de Josefinadia 24: Noé Vega i Llobet, fill de Juan A. i d’EsterDefuncions:dia 3: Josep Olives i Serra (93 anys), natural de Seródia 6: Carme Armengol i Solé (85 anys),natural d’Alentorndia 10: Melitona Aubets i Sala (93 anys), natural de Benaventde la Concadia 19 Josefina Bosa i Tomàs (39 anys), natural de Boíxolsdia 20: Josep Puigpinós i Bernaus (95 anys), natural d’Artesade Segredia 25: Pere Coma i Farreny (70 anys), natural de VernetMatrimonis:dia 10: Francesc X. Farràs i Serentill (de Tudela)

Carla Gili i Vallés (de les Borges Blanques)

Municipi de ForadadaMatrimonis:dia 9: Ester Esteve i Garí (de Barcelona)

Hansulrich Zellmer (de Dortmund)

Municipi de Vilanova de MeiàNaixements:dia 15: Àlex Giurgi i Novau, fill de Ciprian i de M. JesúsMatrimonis:dia 23: Iolanda Sarri i Barbarroja (de Vilanova)

Ramon Ravella i Mateu (de Barcelona)

NOVEMBRE

Municipi d’Artesa de SegreNaixements:dia 1: Maria Baró i Tarragona, filla de Josep i de Martadia 23: Noèlia Solé i Sànchez, filla de J. Miquel i de Sheila F.Defuncions:dia 3: Josep Viles i Pedrós (73 anys), natural de La Donzelldia 10: Josep Jou i Sabartés (80 anys), natural d’Anyadia 30: Tomàs Pedrol i Bròvia (85 anys), natural d’Artesa deSegredia 30: Timoteu Farré i Sabartés (74 anys), natural d’Artesade SegreMatrimonis:dia 20: Laura Tugues i Boliart (d’Alentorn)

Pau Dalfó i Puñet (d’Albesa)

Municipi de Vilanova de MeiàDefuncions:dia 21: Josep Cortés i Vidal (75 anys), natural de Vilanova deMeià

Municipi d’Alòs de BalaguerManquen dades.

OCTUBREMunicipi d’Artesa de Segre

Temperatura mitjana del mes: 15,7°Temperatura màxima: 30° (dia 4)Temperatura mínima: 4° (dies 17 i 18)Amplitud tèrmica màxima: 21° (dia 24: màx. 28° i mín. 7°)Amplitud tèrmica mínima: 6° (dia 1: màx. 15° i mín. 9°)Dies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 16 mm (dia 27)Total precipitacions: 19 mm

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes: 16,1°Temperatura màxima: 31,7° (dia 4)Temperatura mínima: 3° (dia 17)Dies amb precipitacions: 9Precipitació màxima: 13 mm (dia 27)Total precipitacions: 27 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 16 mm (dia 27)Total precipitacions 25 mm

NOVEMBREMunicipi d’Artesa de Segre

Temperatura mitjana del mes: 7,3°Temperatura màxima: 20° (dia 4)Temperatura mínima: -4° (dies 16, 17 i 18)Amplitud tèrmica màxima: 17° (dia 21: màx. 17° i mín. 0°)Amplitud tèrmica mínima: 4° (dia 30: màx. 7° i mín. 3°)Dies amb precipitacions: 1 (3 mm, dia 27)

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes: 6,3°Temperatura màxima: 20,4° (dia 4)Temperatura mínima: -2,7° (dia 16)Dies amb precipitacions: 2Precipitació màxima: 1,4 mm (dia 29)Total precipitacions: 1,6 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 1 (5 mm, dia 29)

�

��

��

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural ��

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIA La Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: [email protected]

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

El POUM d’ArtesaL’Ajuntament d’Artesa està confeccionant el Pla d’Ordenació UrbanísticaMunicipal (POUM), que ha de regular el creixement urbanístic d’Artesa en elspropers 15-20 anys. Es tracta d’una tasca d’enorme responsabilitat, possible-ment de les més importants que fa un consistori. El nou POUM regirà la qua-lificació urbanística del sòl de la ciutat d’Artesa i de la resta de nuclis delmunicipi. El POUM també té per finalitat marcar per on passaran els nouscarrers, cap on creixerà el nucli urbà i quin tipus d’edificació es podrà construirals terrenys. El POUM és de vital importància per a la ciutadania, ja que téconnotacions econòmiques i socials de gran calibre (posseir un solar on es potconstruir un bloc de pisos, cases unifamiliars, xalets, qualificat com a zonaverda o, senzillament, pel mig del qual hi ha de passar un carrer, en canvia elseu valor i afecta la butxaca del propietari). El POUM vigent a Artesa data de l’any 1990 i ha quedat obsolet. L’ante-rior consistori havia posat en marxa un nou pla que preveia aprovar la pri-mavera de 2003, però que no va veure la llum perquè l’equip de govern dellavors (format per ERC) va perdre la votació, donat que tots els grups del’oposició es van aliar i van votar-hi en contra (CiU, PSC i PP). Això vasignificar un pas enrera per al municipi. Els responsables van ser-ne, sensecap mena de dubte i distinció, tots els regidors que conformaven aquellajuntament. Culpa de l’equip de govern per no buscar el consens amb laresta de grups i de ciutadania i per deixar-se endarrerir els tràmits a lesvigílies d’eleccions municipals; i culpa de l’oposició per votar-hi en contraen una actitud més electoralista i poc constructiva, que no pas de responsa-bilitat. Que el nou POUM no fos aprovat va significar l’endarreriment d’Artesaa nivell urbà i industrial i ha deixat molts projectes de futur estancats. El nou equip de govern municipal (CiU) ha rescatat el projecte del POUMesmentat i l’ha fet servir com a base de treball, introduint-hi diverses modifica-cions. De moment, ha començat amb més bon peu que l’anterior; ja que habuscat el consens amb la resta de grups polítics i ha organitzat una sèrie dereunions amb diferents sectors de la ciutadania (tècnics, constructors i promo-tors d’obres, comerciants i membres d’entitats i associacions), en què tothompodia dir-hi la seva. Esperem que el nou POUM arribi a bon port el més aviatpossible, això voldrà dir que haurem recuperat part del temps perdut i que elsnostres regidors s’hauran posat d’acord en un tema tan transcendent. Voldríem posar èmfasi en alguns temes que considerem que s’haurien detenir en compte a l’hora d’acabar de confeccionar i aprovar el nou POUM.En primer lloc, cal dir que la ciutat d’Artesa té una manca alarmant desolars disponibles; no és que no hi hagi solars buits, sinó que els seus propi-etaris no els volen vendre perquè no en tenen necessitat (només cal donarun tomb pels carrers Balmes, Maria Anzizu, Marcel·lí Farré, etc.). Avui endia, els promotors i constructors locals van bojos per trobar terrenys onedificar. Per no parlar de particulars que voldrien un terreny on construir-s’hi la seva casa de disseny propi amb jardí inclòs, que han de desistir per-què no tenen opció de comprar res. I aquest problema té dos solucions, quesón perfectament compatibles. La primera i més fàcil, és augmentar el sòlurbà del nostre municipi i augmentar així l’oferta. La segona és més espino-sa: gravar els solars buits amb més impostos per estimular la seva venda oaprofitament o per “castigar” aquells propietaris que volen especular. Aquestaopció sembla que no és contemplada pels nostres actuals regidors, potserper por a prendre determinades decisions que poden semblar impopulars. Segons l’exposat a les reunions, la idea del nou POUM és expandir Artesacap a la zona delimitada pel Castellot i la carretera d’Agramunt, i cap a laformada pel pavelló poliesportiu, el Canal i el Senill. Una altra zona a treba-llar és la formada per la carretera de Tremp i la Secla (la idea es cobrir-la ifer-hi passar un carrer pel damunt). La filosofia del nou pla urbanístic se-gueix la lògica del decalatge de la densitat d’edificabilitat a mesura que ensallunyem del nucli urbà (o sigui, a mesura que sortim cap a fora de l’actual

Continua a la pàgina 7

��

��

Diana Garrigosa visita el castell de Montsonís

Diana Garrigosa (esposa del president Pasqual Maragall) junt aManuela de Madre (diputada pel PSC al Parlament català) i MontseLamarca (vídua d’Ernest Lluch) van visitar el castell de Montsonísel passat 3 de novembre. Aquestes insignes senyores van ser con-vidades pel Baró de l’Albi i, a més de la fortalesa, van poder apre-ciar la bellesa del poble de Montsonís i del seu entorn. D’altrabanda, el castell de Montsonís podria acollir el rodatge de la pel·-lícula “El guerrero del antifaz”, del director Xavier Capell. Els pro-ductors d’aquest film valoren el bon estat del monument i la sevaacurada ambientació medieval. Recordem que aquest castell ja vaacollir el rodatge d’una sèrie de TV3 protagonitzada per Jordi LP ique ha estat utilitzat per a sessions fotogràfiques de revistes com“Novias de España”.

Francesc Cases, president comarcal d’ERCEn el Congrés Comarcal de la Noguera celebrat el 28 de novembrea Balaguer, l’artesenc Francesc Cases va ser escollit nou presidentcomarcal d’ERC. El relleu s’ha produït després que l’anterior pre-sident, Vicent Font (de Bellcaire), fos escollit president de la Fede-ració Regional de Lleida en substitució de Jaume Gilabert, l’actualdelegat del Govern de la Generalitat a Lleida. A Balaguer es vapresentar un altre candidat, Jaume Montfort (de Bellcaire), i lesvotacions van resultar molt ajustades, ja que Cases va guanyar perdos vots. Una mostra de la bona sintonia entre ambdós, va ser queMontfort acceptà ser el vicepresident.

Ràdio Artesa renova la seva músicaL’emissora municipal Ràdio Artesa de Segre ha renovat la sevamúsica, incorporant a la graella musical centenars de cançons ac-tuals i d’èxits de tots els temps. Durant els últims mesos, els con-ductors del programa “El Trident” Pere Solans i Carles Isanta hanestat els encarregats de revisar, eliminar o afegir títols al programaautomàtic que ens permet escoltar l’emissora a totes hores. D’altrabanda, Ràdio Artesa ha canviat la seva sintonia, passant del 91.2 al91.3 de la FM. El canvi és provisional i ve donat per la concessióde noves llicències radiofòniques.

Artesa, sense ajudes per al nucli anticEl passat 11 de desembre, la Generalitat de Catalunya va fer públi-ques les ajudes per millorar els nuclis antics de 13 poblacions cata-lanes. Ara fa uns mesos, el Departament de Política Territorial i

Obres Públiques va aprovar una línia de subven-cions per arranjar nuclis antics i barris degradats.L’Ajuntament d’Artesa va presentar-hi el projec-te d’arranjament de l’avinguda Maria Anzizu en-tre la plaça de l’Ajuntament i la Granja. De mo-ment, a Lleida només s’han aprovat subvencionsper al nucli antic de Balaguer i el barri de laMariola. De totes formes, el conseller Nadal vaexplicar que les localitats que ara s’han quedatsense ajudes, en properes convocatòries tindranprioritat. D’altra banda, en el Ple de l’Ajuntamentdel passat mes de novembre, es va aprovar unamoció del grup del PSC en què es regulen les ins-peccions d’ofici a edificis deteriorats, sense ha-ver d’esperar a la declaració de ruïna; la moció vaser aprovada amb els vots a favor del PSC, ERC iPP i l’abstenció de l’equip de govern de CiU.

Ampliació del local de la gent granL’associació de la Gent Gran d’Artesa de Segre iComarca ha ampliat el seu local social situat alcarrer Balmes, 29. Aquest estiu, l’entitat va tras-lladar-se de la Residència Municipal als baixosd’un edifici particular, situat a la cruïlla entre laplaça de l’Ajuntament, l’avinguda Maria Anzizui el carrer esmentat. Davant de la bona acollidadels associats, el local se’ls va quedar petit i vandecidir habilitar una nova sala al mateix edifici,posada en funcionament a mitjans del passat mesde novembre.

Reunions sobre el POUML’Ajuntament d’Artesa ha organitzat durant elsmesos de novembre i desembre diverses reunionsper informar i debatre el Pla d’Ordenació Urba-nística Municipal (POUM). Aquest pla ha de re-gular en els propers 15-20 anys el creixement ur-banístic del municipi artesenc. De fet, és un delstreballs més importants que efectuen els consis-toris, donat que els POUM regeixen l’edificabilitatdel sòl, com han d’anar els nous carrers i com hande créixer i desenvolupar-se les ciutats (amb elsconseqüents interessos socials i/o econòmics quecomporten). Les diferents trobades fetes fins arahan reunit tècnics, constructors i promotorsd’obres, comerciants i membres d’entitats i asso-ciacions. Paral·lelament, s’han fet reunions alsdiferents nuclis agregats d’Artesa. El proper 22de desembre s’efectuarà una reunió oberta a totala ciutadania.

Obres a Vilanova de MeiàL’Ajuntament de Vilanova de Meià iniciaràproperament la pavimentació de les voreres i lainstal·lació del nou enllumenat a la carretera queva a Santa Maria de Meià, amb un pressupost de202.197 euros. Aquesta obra està inclosa dins del

!

��

��

Pla Únic d’Obres i Serveis 2004-2007, que subvenciona la Gene-ralitat de Catalunya. Durant el proper any, també es realitzarà lapavimentació i la xarxa de sanejament i aigua potable al carrerTeixidors de Vilanova, pressupostat amb 29.243 euros i subvenci-onat per la Diputació de Lleida.

Conferència prehistòrica a AlòsAlòs de Balaguer va acollir el passat 30 d’octubre la conferència“El poblament de fa 4000 anys a la vora del Segre: la Coma delPoll”. L’acte anà a càrrec dels professors de la Universitat deBarcelona Javier López Cachero i Mercè Bergadà. Aquests arque-òlegs són membres del Seminari de Recerques Prehistòriques(SERP) i durant els dos últims anys han efectuat prospeccions al’indret conegut com la Coma del Poll d’Alòs. En aquest lloc s’hanlocalitzat diferents materials que hi indiquen la presència de l’ho-me ara fa 4000 anys. Els conferenciants també van ressaltar la im-portància que té el municipi d’Alòs en la prehistòria catalana; jaque, a més d’aquest jaciment, hi ha la coneguda Cova del Parco i,a la serra Carbonera, es va trobar una destral que fa pensar en l’exis-tència d’un nou jaciment fins ara desconegut.

L’Ajuntament d’Artesa arranjarà el riu SegreL’Ajuntament d’Artesa va aprovar la memòria de les obres de con-dicionament dels marges del riu Segre, al seu pas per Vernet. Lesobres tenen per objecte millorar la llera i evitar problemes en casde revingudes del riu. El pressupost és de 28.988 euros.

La Cooperativa surt d’AlexanLa Cooperativa d’Artesa va vendre el 51% de la fàbrica de pinsosper a animals de companyia Alexan a Fomento GA, propietària del49% restant. Amb aquesta operació, efectuada el passat 12 de no-vembre, Fomento GA passa a ser la propietària del 100% de l’em-presa. L’acord, del qual no ha trascendit l’import econòmic, va sertancat per Yves Charnet, director general de la Cooperativa, i perAntoni Bròvia, gerent d’Alexan. Amb aquesta venda, la Coopera-tiva obté uns ingressos que l’ajudaran a pal·liar el dèficit deL’Agudana i a comprar la fàbrica de Pinsos Gatnau d’Els Alamús,que fins ara tenien llogada per abastir els seus clients del Segrià.

Inversions a la carretera de ComiolsDins els pressupostos per a l’any 2005, la Generalitat de Catalunyava aprovar dos projectes que afecten a la carretera que va d’Artesaa Tremp passant per Comiols. La primera obra prevista és el

reforçament de la carretera C-1421B entre Folqueri Benavent i la millora superficial de la C-1412BZentre Isona i Figuerola d’Orcau, per 2.031.779euros. La segona millora és la protecció de talus-sos amb xarxes metàl·liques de la carretera C-1412B entre Folquer i Comiols, per 267.719 euros.

Sebastià Piera, Creu de Sant JordiSebastià Piera i Llobera, el revolucionari nascut aSanta Maria de Meià l’any 1918, ha estat guardo-nat per la Generalitat de Catalunya amb la Creude Sant Jordi. La màxima distinció concedida aCatalunya reconeix la seva tasca en pro de les lli-bertats i ret homenatge a una vida que l’ha portata lluitar en la Guerra Civil i la II Guerra Mundiali a ser membre actiu del PSUC durant el franquis-me. La Palanca va realitzar un reportatge extensde la vida d’aquest personatge als números 262 i263 de la revista. Enguany, la Generalitat ha con-cedit la Creu de Sant Jordi a 43 persones i entitats.

Renovació del ferm a la C-26Durant aquests darrers mesos de 2004, l’empresaSorigué està renovant l’asfalt de la carretera C-26, entre les localitats d’Artesa de Segre iVallfogona de Balaguer. La via presentava clots iescletxes en molts dels seus trams, a conseqüèn-cia del pas de nombrosos vehicles al llarg del seurecorregut. Les obres de millora del ferm estanprovocant algunes retencions, que unides a la boirahabitual de casa nostra, fan que el trànsit per lacarretera sigui lent.

Toni Belchi, premiat al Barça-MadridEl contundent 3 a 0 que el Barça li endosà alMadrid el passat 20 de novembre, va tenir unartesenc de protagonista. El nostre veí Toni Belchifou l’agraciat en el sorteig efectuat a la mitja part,que premiava un dels assistents al camp amb lasamarreta de Ronaldinho. Així, els telespectadorsartesencs que miraven el partit, van quedar sor-presos en observar el Toni al bell mig del CampNou, on baixà a recollir el premi.

nucli, l’edificabilitat serà menor, desti-nant els solars més perimetrals a la cons-trucció de cases baixes i xalets i els méscèntrics a blocs de pisos). L’ampliacióde la zona industrial ha de regularitzaruna zona que és una realitat des de faanys, la compresa pels terrenys conti-gus al cementiri i ha de preveure unafutura ampliació del polígon El Pla. Un altre tema vital és la manca de zo-nes verdes a la ciutat d’Artesa. En aquestcas, sembla que n’hi ha consciència, a

l’Ajuntament, i es busquen solucions quepassarien per habilitar el passeig del Senilld’una vegada per totes (el seu elevat cost,però, fa que sigui un projecte a anys vista)i construir alguna que altra placeta ambquatre arbres i bancs distribuïda al llarg iample d’Artesa. Altres mancances, ques’han de solucionar sense més dilació sónla inexistència d’habitatges socials, de zo-nes d’aparcament prop de la carretera, lamanca d’espai al col·legi-institut “Els Pla-nells”, la ubicació i construcció d’unesnoves piscines, etc. Un altre tema pel qual els membres de

La Palanca estem especialment sensi-bilitzats és l’edifici històric de la Gran-ja. El nou POUM preveu declarar-la edi-fici protegit, però és poc ambiciós en elsentit d’intentar recuperar aquest monu-ment i el seu entorn per al poble. Aquestés un tema que ja va ser objecte d’unaeditorial d’aquesta revista i que podriadonar per un article d’opinió exclusiu. Els artesencs i artesencs tenim unabona oportunitat per dir-hi la nostra elproper 22 desembre, quan s’efectuaràuna reunió oberta a tothom. Us animema tots a assistir-hi i participar-hi.

Continuació editorial (ve de la pàg. 5)

"

��

��

La paperera de Balaguer tanca portesEls responsables de la firma paperera Productos Reciclados deBalaguer (PRB), empresa “successora” de la desaparegudaInpacsa, ja han presentat al Departament de Treball l’expedientde rescissió dels contractes per als 41 treballadors de la plantai la cessació de l’activitat de la paperera de Balaguer. Desprésd’estudiar el document, s’obrirà un termini per tal que empresai treballadors arribin a un acord sobre les indemnitzacions.

Avis Solidaris de Creu RojaCreu Roja La Noguera ha engegat aquest mes denovembre un projecte anomenat Avis Solidaris.Aquesta iniciativa dóna a la gent gran la possibili-tat de participar com a voluntaris i voluntàries deCreu Roja. Els avis de la comarca han realitzat di-ferents objectes, que seran venuts per les fires imercats de la Noguera. Els guanys seran destinatsa la Campanya de Recollida de Joguines d’aquestany. Artesa també hi ha col·laborat: el dia 12 denovembre es va col·locar una taula a la Plaça del’Ajuntament on es van vendre els objectes fetsartesanament per aquests avis solidaris.

El Govern aposta pel Pla d’AlmatàEl Pla d’Almatà, a Balaguer, és un dels jaciments arqueològicsd’origen islàmic més important de tot Catalunya. FrancescTarrats, director general de Patrimoni Cultural, en la seva visi-ta a Balaguer del passat 15 de novembre va anunciar que laGeneralitat redactarà un pla director estratègic durant el 2005per a la recuperació i conservació de les restes arqueològiquesd’aquest indret. Això succeeix després que el DOGC del 22d’octubre va publicar una resolució d’incoació de l’expedientde declaració de bé cultural d’interès nacional (BCIN) del Plad’Almatà. Aquesta declaració estava aturada des del 1983 i di-ferents entitats i associacions s’han mobilitzat des que unaempresa constructora va iniciar els tràmits per a la construccióde més de 300 habitatges a la zona, propietat de l’Ajuntamentde Balaguer i del Bisbat d’Urgell. Tarrats també va avançarque el Museu de la Noguera serà declarat com a secció delMuseu d’Arqueologia de Catalunya.

Rehabilitació de les estacions de trenEl Govern de la Generalitat ha comunicat que, una vegada fetel traspàs de competències, que de moment encara seran com-partides amb RENFE durant uns dos o tres anys, s’ha creat unprojecte que comportarà la rehabilitació i l’adequació de totesles estacions de la línia de tren de La Pobla de Segur que estanen desús, per cedir-les o llogar-les a posteriori i a través deconcurs públic a empreses que estiguin interessades a portar aterme activitats turístiques relacionades amb la zona on estanubicades.

El conseller en cap visita el MontsecEl conseller en cap Josep Bargalló, com a president del Con-sorci del Montsec, va realitzar la seva primera visita oficial alMontsec el passat 3 de desembre. Durant el matí va visitar lesobres a les instal·lacions del Parc Astronòmic del Montsec(PAM), tant el Centre d’Observació de l’Univers (COU) coml’Observatori Astronòmic del Montsec (OAM). En la visita alCOU també el va acompanyar el conseller de Comerç, Con-

sum i Turisme, Josep Huguet. Al migdia va visitar l’estació deCellers i es va trobar amb tots els membres del Consorci delMontsec en un dinar a l’Hotel Terradets d’aquesta localitat. Finsaquí, també es va comptar amb la presència del secretari delGovern, Ernest Maragall. A la tarda, el conseller es va traslla-dar a Isona per visitar el Museu de la Conca Dellà, on se’l vainformar del projecte “Terra de dinosaures” i se li va presentarel potencial del Montsec des del punt de vista paleontològic.En línies generals, Bargalló va voler deixar clar el compromísdel Govern de la Generalitat amb la zona del Montsec i va ex-

plicar que durant el 2005 es començarà a treballaren el projecte del Parc Natural, que haurà de comp-tar amb l’opinió dels municipis, dels agents localsi dels conservacionistes. També va dir que el ParcNatural no és necessàriament incompatible amb unparc eòlic, però que aquest depenia més d’altresqüestions. Aquesta visita es va produir quinze diesdesprés que el conseller de Governació, JoanCarretero, visités el PAM durant una jornada per laNoguera.

Grefacsa decideix utilitzar gas naturalDurant molt de temps, la utilització de greixos animals com acombustible a Grefacsa ha provocat les reiterades protestes delsveïns de Térmens, que havien de suportar l’olor d’aquest tipusde combustió. D’altra banda, l’empresa també havia sigut san-cionada pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat.Ara, l’empresa ha adquirit una nova caldera que no pot utilitzaraquest tipus de combustible, que serà substituït pel gas natural.

Planta potabilitzadora d’aigua a VallfogonaL’Ajuntament de Vallfogona de Balaguer ha aprovat el projec-te de millora de l’aigua de boca del municipi. Aquest projecteinclou la construcció d’una planta potabilitzadora, que s’ubicaràal costat d’un embassament ubicat al nucli de la Ràpita i quetindrà capacitat per a seixanta milions de litres. Aquesta plantadonarà servei a les poblacions de Vallfogona, l’Hostal Nou i LaRàpita.

Creació del Consorci del SegreL’ajuntament de Ponts i diferents entitats locals de la població,com són el Club Nàutic Mig Segre, el Centre ExcursionistaPontsicà i el Moto Club Segre, han creat el Consorci del Segre,per intervenir en l’activitat social, esportiva i econòmica delmunicipi de Ponts. L’objectiu d’aquest consorci serà el de des-envolupar diferents activitats des del punt de vista de promocióturística de la població, entre les que hi figura la gestió d’unalberg que es construiria a partir de l’any vinent.

Projecte Educàlia a la NogueraDes de l’any 1999, la Fundació La Caixa porta a terme un pro-jecte, Educàlia, dirigit a promoure actituds solidàries i desen-volupar valors ètnics a través de les noves tecnologies. Estàdirigit a nens i joves d’entre 3 a 18 anys. Aquest projecte s’haanat modificant i aquest mes de novembre ha presentat al Con-sell Comarcal nous espais virtuals, com ara la telecol·laboració,en el qual treballen estudiants i centres educatius de forma con-junta.

Anna M. Vilanova

1

2

34

5 67

A partir de les 17:00 hores dela tarda del dia 18, les tevescompres estaran acompa-nyades d’un so màgic perfer de elles una tardamés agradable

Inici

Final

#��$%#��&'�'��$%(

Veniu al Camp Noua donar suport a lanostra selecció!

Dimecres, 29 de desembreSortida: plaça de l’Ajuntament

a les 16:30h

Inscripcions a Cal Calsillafins al dia 27 de desembrePreu: 35 • (autocar + en-trada lateral)

CATALUNYA

ARGENTINA

Organitza: d’Artesa de Segre

))

��

��

Resultats de bàsquet i futbol

BÀSQUET

CENGDel 31-10-04 al 28-11-04

Campionat Catalunya masculí 3a categoriaCENG Coop. Artesa - CB Collblanc 62 - 71CB SC Sarrià - CENG Coop. Artesa 70 - 65CENG Coop. Artesa - CB Calaf 79 - 53CENG Coop. Artesa - CE Universitari 74 - 82

Territorial sènior masculíCB Bell-lloc - CENG Calvet 87 - 34CENG Calvet - CB Balaguer B 53 - 65CB Bellvís - CENG Calvet 98 - 39CENG Calvet - CB Sant Guim 51 - 54CENG Calvet - CB Cappont 53 - 66

Infantil masculíCB Bellvís - CENG Jubete 58 - 45CENG Jubete - CB Pardinyes 70 - 47CENG Jubete - CB Secà St. Pere 41 - 57CEP Vallfogona - CENG Jubete 4 - 34

Mini MasculíBAC Agramunt - CENG Miró 40 - 10CENG Miró - CB Balaguer 39 - 38CB Bellpuig - CENG Miró 22 - 47CENG Miró - CB Mollerussa 19 - 49

Territorial sènior femeníCB Cervera - CENG Jack’s 54 - 42CENG Jack’s - CB Alt Urgell 58 - 23CB Palau Anglesola - CENG Jack’s 62 - 23CB Calaf - CENG Jack’s 59 - 27CENG Jack’s - CB Secà St. Pere 40 - 50

Cadet femeníBAC Agramunt - CENG Altis 35 - 36CB Lleida - CENG Altis 51 - 53CENG Altis - Unipreus Lleida B 35 - 51CB Balaguer - CENG Altis 51 - 53

Mini FemeníCENG Màsters - CB Balaguer 36 - 5

FUTBOL

EFAP (Escola de futbol Artesa-Ponts)Del 24-10-04 al 13-11-04

JuvenilBordeta - CE Artesa S. 3 - 2CE Artesa S. - Cervera 0 - 2Pobla de Segur - CE Artesa S. 1 - 0CE Artesa S. - Guissona 1 - 4

CadetPardinyes - EFAP 1 - 3EFAP - Almacelles 0 - 6AEM - EFAP 7 - 2EFAP - Bordeta 1 - 1

InfantilEFAP - Linyola 4 - 0Oliana - EFAP 4 - 3EFAP - Guissona 4 - 0AEM - EFAP 2 - 1

AlevíEFAP - Pla d’Urgell 3 - 0AEM - EFAP 1 - 5EFAP - EF Urgell 1 - 0EFAP - At. Segre 0 - 1

BenjamíGardeny - EFAP 7 - 3EFAP - Bordeta 1 - 6Lleida - EFAP 6 - 3EFAP - Orgel·lia 3 - 7

PrebenjamíIntercomarcal - EFAP 5 - 1EFAP - Mig Segrià 0 - 11Lleida - EFAP 9 - 1EFAP - AEM 0 - 10

Informació facilitada per J. Regué, R. Cotonat i R. Giribet

CE Artesa de Segre. Primera Regional

De la jornada 9 (07-11-04) a la jornada 13 (12-12-04)Tremp - CE Artesa S. 3 - 2 (Cortada, Naudí)CE Artesa S. - Gimenells 2 - 3 (Naudí, Carles)Cervià - CE Artesa S. 1 - 0CE Artesa S. - Agramunt 1 - 0 (Santacreu)Almacelles - CE Artesa S. 1 - 2 (Codina 2)

Classificació de l’equipPartits guanyats: 6 Empatats: 3 Perduts: 4Gols a favor: 19 Gols en contra: 151r: Torrefarrera (31 punts). 7è: CE Artesa (21 punts).

Fe d’errates:La nova samarreta de l’EFAP és vermella i blanca (no vermellai blava com posava l’escrit del mes passat sobre la presentaciód’aquesta entitat esportiva).

)�

��

��

Festa dels 60 anys

El passat diumenge 6 de novembre va tenir lloc la festa de la gent que enguany compleix 60 anys, reunits en un sopar a l’Hostal Muntanya d’Artesa de Segre .Foto: Joan-Promovídeo

l passat 6 de novembre va tenirlloc la trobada dels artesencs

nats l’any 1944, que ens vam reunira l’Hostal Muntanya en un sopar ge-nerós fet a la bona cuina de l’amicMarià i ben regat amb els bons vinsde la nostra terra. En la foto podeuveure tots els nascuts aquell any queestàvem presents en el sopar. Suposo que l’enyorament d’estar vi-vint fora, m’ha portat la curiositat devoler assabentar-me de l’estat actual,respecte a la nostra ciutat, d’aquellsartesencs i artesenques que van néixerl’any 1944. Per endavant, demano dis-culpes a totes i a tots els que ara esteuempadronats perquè només exposi unesnotes referents als nats durant aquellany a Artesa. Aprofito l’avinentesa per donarl’agraïment al Sr. Joan Nogués i a laSra. Pilar Barril, que han facilitat, ràpi-dament i amable, les dades per poderfer un petit recull de curiositats. Aquell any, per cert any de traspàs,hi va haver trenta-vuit naixements, dels

que disset eren nenes i vint-i-un nens.L’any va començar bé: el dia tres degener hi va haver tres naixements, dosnens (el Sisco del Jorper’s i el Sisco deca l’Americanet de Baldomà) i una nena(la Dolors de cal Joan Bo)... Durant l’any hi va haver dues besso-nades: les germanes Tohà, de les qualsnomés va sobreviure la Magda, i elsgermans Gaset (Jaume i Angelina). Els darrers nadons de l’any van serun nen el dia de Sant Esteve (el Miquelde cal Caumons) i una nena (TeresaFarré Ariet) que va néixer el dia 27 dedesembre, abans dia de la fira dels mos-sos, avui dissortadament perduda. L’any dels “quintos”, si els comptesno em fallen, tan sols hi va ha ver deunois, dels nats el 1944 a Artesa, que vanser “tallats” al mateix Ajuntament.D’aquella quinta, n’hi ha tres no nats aArtesa, però sí artesencs de cor, que enshan deixat per sempre (d.e.p. el JaumeLlanes, el Belchi i el Segundo). En el dia d’avui, empadronats al’Ajuntament d’Artesa, hi ha trenta-tres

persones nascudes l’any 1944, delsquals divuit són dones i quinze són ho-mes. De les que hi van néixer noméshi ha dues dones (la Dolors Sala i laMagda Tohà) i cinc homes (el SiscoGuàrdia, el Tomàs Cirera, el JaumeCampabadal, el Josep Alegre i elFrancesc Amorós), tots ells presents alsopar. Hi ha una informació que, degut a lamanca de temps, no he pogut disposard’ella, però espero la col·laboració delsque tingueu dades. Es tracta de saberon estan tots els que han marxat i enuna propera trobada poder ser moltsmés. La meva cordial enhorabona a totsels que heu pogut continuar vivint a laterra on vau néixer i, en el meu nom, icrec que puc parlar en nom de tots elsque estem vivint en altres llocs, el nos-tre agraïment als organitzadors de latrobada i en especial al Sisco de calXeró.

Josep Regué i Montserrat

E

)�

��

��

30è aniversari del CAUAvís important

(si t’agrada el CAU, t’interessa...)

Recordeu aquells temps quan éreu caps de l’AEiG Mare de Déu del Pla? Què fèieu per Nadal llavors? El CAU us torna adonar l’oportunitat de reviure aquelles èpoques daurades trobant-nos el dia 26 de desembre a les 10h del matí a L’Eixidaper anar a cantar nadales!

I saps quants anys fa el nostre Agrupament enguany? Si no has perdut el compte, 30! Amb aquest motiu, es prepara unasortida els dies 15 i 16 de gener, perquè entre tots la fem ben grossa.

I si has estat al CAU, però no has sigut mai cap ni res semblant, no pateixis, és benvingut a totes dues activitats qui en tinguiganes.

Agrairem que confirmeu la vostra assistència a qualsevol dels dos actes al correu electrònic de l’Agrupament([email protected]) o bé trucant a les súper caps d’Agrupament (615340138, 609659037, 615331743). Calconfirmar l’assistència al segon acte abans del 2 de gener.

Atentament,Els caps i excaps col·laboradors

91.3 FM - Ràdio Artesa - 91.3 FM

)

��

��

Història i museística del Museu del Montsecprofitant la recent publicaciód’aquest treball dins del volum

de les Actes de la XXXIV Jornada deTreball del Grup de Recerques de lesTerres de Ponent, que es va celebrara Artesa de Segre el 21 de juny del2003, després d’haver-li fet les actu-alitzacions necessàries, inserim a lanostra revista la comunicació presen-tada en aquella jornada.

IntroduccióEl territori que actualment configura elmunicipi d’Artesa de Segre, juntamentamb la seva àrea d’influència, és unaregió extremadament rica en jacimentsi restes arqueològiques. La situaciógeoestratègica que ha suposat al llargdels temps la vall del Segre ha fetd’aquest territori un important espai depas i d’assentaments, on l’empremta dela història del municipi es comença aescriure, ara fa 60 milions d’anys, ambles petjades que els dinosaures ens va-ren deixar a la Vall d’Ariet i les restesfòssils localitzades en aquesta regió. Pel que respecta al poblament humà,s’ha comprovat el pas de diverses cul-tures entre les que cal destacar localit-zacions poblacionals dels períodes ne-olític, bronze, iber, els quals evolucio-nen amb troballes d’elements romans ivisigots. En l’època de la dominació àrab, laseva situació fronterera va generar unagran activitat ofensiva-defensiva finsl’any 1038, quan Arnau Mir de Tostcompra els castells arrabassats als sar-raïns pels cosins Ermengol II d’Urgelli Berenguer Ramon I de Barcelona.Aquesta és l’època del romànic, del queactualment ens resten importants edifi-cacions. Des d’aleshores, la regió en laque s’estén Artesa de Segre ha anatconstruint, pas a pas, un ric bagatgehistòric i monumental. Conseqüència d’aquest passat i de lavoluntat de la gent que s’estima aques-ta terra, al llarg del segle passat s’inici-aren moltes iniciatives culturals, d’en-tre les que cal destacar, per la seva pro-jecció, la creació d’un ens que aglutinai projecta aquest patrimoni: el Museudel Montsec d’Artesa de Segre.

Inicis i projecció

Són tres els factors que indueixen a laposada en marxa del Museu. Per uncostat la creació del Patronat d’Antonaimpulsat per Mn. Alòs, que va iniciartot un seguit de moviments per conver-tir el jaciment en un parc natural. Ensegon terme la tasca de recopilació dematerial històric que desenvolupava elClub de Lectures d’Artesa de Segre. Ien tercer lloc l’interès del Dr. Maluquerde Motes per l’arqueologia de la comar-ca. Producte d’aquestes tres circums-tàncies i de la voluntat del propi Dr.Maluquer de Motes de que no es diver-sifiqués el treball de les diferents enti-tats, l’any 1972 es crea el Museu queinicialment s’anomenaria Museu-ArxiuComarcal de la Noguera. El motiu detriar aquest nom va ser l’enorme rique-sa arqueològica d’Artesa de Segre i laseva àrea d’influència que la feia re-presentativa d’aquest llegat històric. Tot i que la creació del museu es re-munta a l’any 1972, degut a l’estat ruï-nós de l’edifici destinat a fer les funci-ons de seu permanent i la dificultat entrobar subvencions per condicionar-lo,no fou fins el setembre de l’any 1980,en el marc dels actes de la festa majord’Artesa, que s’inaugura l’espai físicd’exposicions amb la configuració deMuseu. El propòsit fundacional del museucontempla la investigació i el treball enels àmbits de la història, l’etnografia,l’arqueologia, l’arxiu, la natura i la ge-ografia. Amb l’ordenament jurídic que com-

portà la reinstauració de la Generalitat,es publica el decret 222/1982 de 12 dejuliol que regula la creació de la Xarxade Museus Comarcals de Catalunya.L’aplicació d’aquest decret va impedirla utilització del terme “Comarcal” jaque limitava els museus amb aquestadenominació a les capitals de comarcai en el cas de la Noguera era a Balagueron corresponia un museu amb aquestnom i projecció. Així va ser el 31 degener del 1983 que en conveni signatentre la Generalitat de Catalunya il’Ajuntament de Balaguer s’inaugura-va el museu a la capital comarcal. Fou llavors que el museu d’Artesaes torna a batejar donant-li el nom deMuseu del Montsec d’Artesa de Segre(MMAS), a la vista de les possibilitatsd’una futura catalogació del Montseccom a Parc Natural que abastaria totala regió. Aleshores i ara, aquest nomreflecteix la visió d’amplitud espacialja albirada en la primera denominació,la qual impedeix circumscriure el mu-seu, únicament, al propi terme munici-pal. Per iniciar el fons del museu varenfer donacions els senyors Àngel Guiu,Antoni Macià, Joan Macià, FotosSisquet, Antoni Bonet, Antoni Amigó,Ramon Solé, Àngel Vidal, CasimirBrescó, Antoni Galceran, Josep Capell,Antoni Fons, Dr. Ignasi Solé, Joan J.Maluquer, Eusebi Guimet iBerengueres, Miquel Solé i JaumePijoan i Armengol. El desenvolupament de les activitatsdel museu queda reflectit en les publi-cacions que es detallen a l’apartat cor-responent d’aquest article, on, a travésdels seus treballs i escrits, hom pot com-provar una part de la feina feta al llargdels anys amb el Dr. Maluquer de Mo-tes com a ànima que empenyia una tas-ca molt extensa de recerca, catalogaciói historiografia. El Dr. Maluquer tras-passà l’any 1.988 deixant un importantllegat arqueològic i una forta emprem-ta en els seus continuadors. L’any 1990, coincidint amb el desèaniversari de la inauguració del Museu,en homenatge al Dr. Maluquer de Mo-tes, organitzat conjuntament amb el

AA

Antic segell del museu-arxiu

)!

��

��

Museu del Montsec d’Artesa de Segrei el Club de Lectures, el Grup de Re-cerques de les Terres de Ponent orga-nitza la seva XXVI Jornada de Treballa Artesa de Segre. També el Museupublica el número 6 dels Fulls delsMuseu dedicat a la memòria del Pro-fessor amb un treball seu que porta pertítol Mig segle de recerques prehistòri-ques a les valls de la Noguera Pallare-sa i del Segre a les vores del Montsec.Aquest número es complementa ambla seva bibliografia pirinenca des del1942 al 1986, la qual cataloga un totalde 75 treballs publicats.

L’edificiLa seu del MMAS està ubica-da al carrer de les Carnisseries,al bell mig del nucli anticd’Artesa de Segre. Fent refe-rència a aquest edifici, el Lli-bre de les Estimes ens informaque al 1560 es construïa la Casade la Vila concebuda sota elscànons de l’arquitectura delRenaixement. Aquest edificifou reformat el 1840 amb di-ners provinents de la desamor-tització del 1834. Aquest immoble està distri-buït en tres plantes, essent laplanta principal la que fa lesfuncions d’exposició perma-nent, el semi-soterrani albergales exposicions monogràfiquestemporals i al pis superior hi hal’estudi destinat a arxiu i tre-ball. Molts han estat els usosd’aquest edifici des de la sevaconstrucció, després d’haverdeixat les funcions comunals.A la primera meitat del s. XIXhi havia una presó. A L’any1840, després de la remodelació, s’ha-bilita per escola de nois i noies fins al1921 que s’inauguren les noves esco-les a Artesa de Segre. També va fer lesfuncions d’ajuntament, jutjat i escorxa-dor municipal. Acabada la guerra civili fins el 1947 va servir de caserna deles forces que lluitaven contra els ma-quis. Va ser en aquell temps que es vatreure l’escut de l’entrada principal i esva col·locar a sota del balcó de l’actualAjuntament, després d’haver-li mutilat

les inscripcions. A partir del 1950, l’edifici es convertíen granja de pollastres, porcs i conills,la qual cosa va provocar-li una degra-dació important. Al 1972, en veure queaquesta construcció emblemàtica po-dria sofrir el seu enderroc, sensibilit-zats per les recents destruccions del’edifici de la Granja i l’enrunament del’antiga església parroquial d’origenromànic llombard, sota la direcció delDr. Joan Maluquer de Motes, s’empren-gué la tasca de rehabilitar-lo per tald’adaptar-lo al Museu-Arxiu amb l’ajutde l’Ajuntament, el Club de Lectures,el Patronat d’Antona i altres particulars.

Exposició permanent de la pri-mera època del MuseuDonada la riquesa arqueològica de lazona, el MMAS disposa d’un impor-tant fons de material trobat als jacimentsde la comarca, amb peces que daten desdel neolític. La primera exposició, pre-sidida per una mostra permanent sobreel “Poblament prehistòric de la comar-ca de la Noguera” estava formada per8 vitrines que contenien els següentsmaterials:

VITRINA 1.- La tècnica neolítica(4500 - 2500 a. C.) S’hi exposaven materials provinentsde l’obrador de la Roureda de Vernet,fabricats a partir de còdols que els an-tics pobladors recollien a la ribera delSegre. Aquestes eines (destrals, tascons,pics, gúbies, cisells...) estan treballatsamb la tècnica del repicat i polit i ser-vien per artigar i conrear la terra.VITRINA 2.- Edat del Bronze (2500- 1100 a. C.) Aquí hi vèiem destrals de bronze,materials recollits en els poblats delneolític final i primers del bronze deColldelrat i d’un altre poblat de la ma-

teixa època, destruït a principisdels anys 80, situat a Tudela-Mafet. També s’hi podia veureuna mostra de molins del tipusbarquiforme.VITRINA 3.- Cultura ibèricaclàssica (s. VI a II a.C.) Mostres de la cultura ibèricarecollits al poblat del Molí del’Espígol de Tornabous i ald’Antona. S’hi exposava terris-sa ibèrica pintada del s. III a.C., a més d’altres mostresd’aquesta cultura.VITRINA 4.- Època romana(s. II a. C. fins al V d.C.) Vitrina amb poques represen-tacions ja que d’aquesta cultu-ra, tot i que s’han trobat vàriesmostres, no està gaire estudia-da.VITRINA 5.- Època romanatardana, pre-romànica i ro-mànica (s. V al XIII) Materials recollits a SantaCecília (Torreblanca), trobatsper membres del Patronatd’Antona, a més d’altres mos-tres representatives d’aquesta

època.VITRINA 6.- Complex arqueològicd’Antona Troballes realitzades en aquest jaci-ment des del 1960, on hi destaca terris-sa grisa i una gran tenalla perreconstruir.VITRINA 7.- Material alt medieval Aquí s’hi mostraven materials de ter-rissa recollits a la mateixa Artesa deSegre, la Roca del Cudós, el Castellotde Sant Jordi, etc.

Façana del museu

)*

��

��

VITRINA 8.- Continuïtat i perma-nència del poblament de la Noguera. S’hi reunien materials de diversosllocs i fragments de decoració en guixde Montmagastre; terrisses catalanesdel s. XIII; materials del s. XIX proce-dents del Grealó, entre altres objectes.

PublicacionsEl mes de setembre del 1984 veu la llumel número 1 de la revista Fulls del Mu-seu del Montsec d’Artesa de Segre, ambel subtítol d’Informatiu Cultural Co-marcal, sota la direcció del Dr. JoanMaluquer de Motes i una redacció for-mada per els senyors i senyores JaumeFarrando, Vicent Roca, Pere BlanchRebolleda, Montserrat Mirada, DivinaMateu, Jesús Martí i Felicià Espinal.L’edició va anar a càrrec del MMAS idel Club de Lectures i va comptar ambla col·laboració de l’Ajuntament i de laDiputació. D’aquesta publicació varenaparèixer un total de 9 números queabraçaren el període de 1984 fins al1997. El contingut d’aquestes publicacionsés:Núm. 1.- Setembre 1984 Presentació i objectius. Redacció. Donants del Museu. Guia del museu: Secció Arqueologia,Secció Arxiu, Secció Natura (Parc na-tural del Montsec), Secció Etnologia. Baldomà. Antona. Parc arqueològic d’Artesade Segre.Núm. 2.- Desembre 1984 Editorial. Donatiu del Dr. Joan Maluquer iWahl (La Peixera). El nostre romànic.

El Dr. Pla iArmengol, metge,fill d’Alentorn. Antona. Parc na-tural d’Artesa deSegre. Notícies cultu-rals.Núm. 3.- Abril1985 Un jaciment pa-leolític a la comar-ca de la Noguera(Alós de Balaguer).

Núm. 4.- Setembre 1986 Sepulcres megalítics a Vilanova deMeià. Nou jaciment de l’edat del bronze. Nota sobre una moneda visigòtica ala vall del Segre. Dos sivelles romanes.Núm. 5.- Setembre 1986 Evolució de la població d’Artesa deSegre i comarca.Núm. 6.- Octubre 1990 Prehistòria i arqueologia de la concadel Segre. Homenatge al Professor Dr. JoanMaluquer de Motes.Núm. 7.- Setembre 1991 Un jaciment paleolític a la comarcade la Noguera. Noves aportacions al coneixement dela cova del Parco. Alòs de Balaguer. LaNoguera.Núm. 8.- Abril 1992

La crisi feudal, el poder de la burge-sia i els camperols d’Artesa de Segreal s. XV.Núm. 9.- Agost 1997 Montmagastre: Història, art i dispersió.

Altres publicacions d’aquest períodeforen els monogràfics:- El poblament Antic a la comarca dela Noguera. Joan Maluquer de Motes iNicolau. 1981- Una indústria lítica a la comarca dela Noguera (obrador neolític de la Rou-reda de Vernet). Joan Maluquer deMotes i Nicolau. 1983

- Per la seva relació, em permeto in-cloure en aquest apartat l’edició delstreballs presentats a la XXVI Trobadadel Grup de Recerques de les Terres dePonent celebrada l’octubre del 1990 idedicada a la memòria del Dr. JoanMaluquer de Motes. Aquesta trobadava ser organitzada, conjuntament, ambel Museu del Montsec d’Artesa de Segrei el Club de Lectures d’aquesta ciutat.

Revitalització del MuseuDesprés de romandre uns anys inactiu,al 1999, l’Ajuntament d’Artesa deSegre va encomanar la creació d’unprojecte museístic a la vegada que ad-quiria el solar adjacent per a la sevaampliació. Aquest projecte presentat el3 de juny del 2001, el qual que con-templa un pla molt ambiciós i no va

Destrals i altres eines neolítiques

Materials neolítics de la cova del Parco. Vitrina de l’any 1990. Foto M.

)"

��

��

acabar de reeixir. Va ser aleshores quanl’Ajuntament va proposar a l’Associa-ció Cultural la Roureda la gestió delmuseu. A principis del 2003 la Roure-da és fa càrrec de la seva gestió. Amb la recuperació de les vitrines,la presentació de l’exposició perma-nent, la catalogació informatitzada del’extens fons del museu i el pla d’accióper al 2003, s’inicia la posada en mar-xa de les activitats del museu en aquestanova etapa, obrint-se al públic el pri-mer de febrer del 2003.

Exposició permanentAmb la recuperació de les 8 vitriness’ha composat una mostra plural delsdiversos jaciments arqueològicsd’Artesa de Segre i la seva comarca.Per la importància del jaciment de laCova del Parco en les diferents èpoqueshistòriques que s’hi han excavat, po-dem veure tres expositors dedicats a lestroballes realitzades en aquesta cavitat.També es poden veure materials extretsde les excavacions i pannells descrip-tius. Altres tres vitrines estan dedica-des a l’obrador neolític de la Roureda

de Vernet i als tallers de sílex de l’Hos-tal Roig, a més d’una altra dedicada ala cova dels Picals. A les dues vitrinesrestants s’hi exposen materials deBaldomà, Mafet, Els Espujals, Antona,Artesa Vella... També, al centre de la sala hi hanexposats dos molins, un de vaivé i l’al-tre circular, procedents del jaciment iberd’Antona, en els que es pot veure unademostració pràctica de com es molenels cereals amb aquests estris. El conjunt de materials exposats enaquesta sala són la clara expressió delgran potencial històric i arqueològicd’Artesa de Segre i la seva àrea d’in-fluència, la qual, des de les petjades delsdinosaures de la Vall d’Ariet fins a l’ac-tualitat hom troba restes de totes lescultures que han anat escrivint la histò-ria de la humanitat.

Exposicions temporalsL’actual gestora del museu té marcatper objectiu fer un mínim de dues ex-posicions monogràfiques a l’any,Aquesta iniciativa fou inaugurada ambla exposició “Montmagastre, un tresor

del municipi d’Artesa”. A continuacióes varen presentar: “Una mostra de l’ar-quitectura popular: els Trulls”, “LaGuerra Civil, restes que cal conservaral nostre municipi”, “10 anys de l’As-sociació de les Terres del Marquesat”,“5 anys d’activitats de l’AssociacióCultural la Roureda”... De ben segur que el municipid’Artesa de Segre i la seva àrea d’in-fluència dóna molt de si per organitzarvariades mostres sobre els diversosàmbits que configuren la realitat delnostre territori i, donada l’empenta delsactuals gestors, de ben segur podremanar descobrint les moltes meravellesque s’amaguen a les nostres contrades.

VisitesEl museu està obert els dissabtes de 17a 19 hores i els diumenges de 12 a 14.L’entrada és gratuïta.

AgraïmentsEn l’elaboració d’aquest treball, a mésde documentar-me amb la bibliografiaa l’abast (La Palanca, Butlletins delMuseu del Montsec d’Artesa de Segre,butlletins de l’Associació Cultural laRoureda, llibre de la Història d’Artesade Josep Lladonosa...) em cal fer, moltespecialment, dos agraïments: el primera l’Associació Cultural la Roureda perfer-me confiança per preparar i presen-tar aquest treball a la XXXIV Jornadade Treball del Grup de Recerques deles Terres de Ponent i en segon lloc alSr. Vicent Roca, un dels iniciadors delMuseu, per la seva predisposició i de-dicació les vegades que em va atendreen el seu interessant museu particular iper la valuosa informació i documen-tació que em va facilitar per a comple-tar aquest treball.

Text i fotografies:Ramons I. Canyelleswww-artesadesegre.net

Sala de l’exposició permanent

+)

��

��

La llum del Nadal(nostra Nadala d’enguany)

Mentre segueix el martiridel pobre poble iraquià,en un flagrant genocidique mai no s’acabarà...

Mentre el bany de sang perdurapel petroli maleït,la mentida i la imposturas’imposen de dia i nit.

Els humans no tenim cura,ni fre, ni aturador,i la ronya brilla i suraper sota de la blancor.

A desgrat de les misèriesd’aquest món atribolat,a desgrat de fams i guerresd’injustícies i maldat.

Quan Nadal cada any arriba,amb son missatge d’amor,santa pau i de justícia,trucant fort al sols del cor...

Aquest bell clam escoltemi afrontant el nostre destívolem marxar, a cor batent,pels vials d’un nou camí.

D’un camí farcit de roses,d’amor i fraternitat,de pau entre tots els pobles,sadollat de llibertat...

Un propòsit que servemmentre els llums de Nadal,il·luminant nostra mentla foscor van escombrant.

Però quan Nadal s’allunyasa llum ja s’ha apagat,torna a regnar la foscúriaa tota la Humanitat.

Sícoris

L’amistat

Amb l’amistat,tot està salvat,amb la baralla,tot arruïnat.

A les taules de la fraternitatens donem les mans per la germandat,dins la mare Natura ens hem ajuntat.

El que escriu ensenya,el que llegeix aprèn,i aquest mai se l’emporta el vent.

Aquí hi ha valors humans,és la lliçó per abraçar-nosentre tots els germans.

Això és conèixe’ns en un viatge,dins les taules de pedra i bell paisatge,un dinar a la brasa de carn i pollastre.

Amb dos plats n’hi ha prou,el tercer pel germà encara que sigui jueusense posar-li el preu.

Als teus germansdóna´ls fraternals mansde patates o arròs sobrants.

Lluçars, Nadal de 2004Pel Poeta i Profeta del Sol de la Noguera

Síndic de la Baronia de la Vansa (Lluçars)Delfí Solé i Puig

RÀDIO 91.3 FM91.3 FM ARTESA

[email protected] - Tel. 973 40 20 48

www.artesadesegre.com

[email protected] - Tel. 973 40 20 48

++

��

� ��

Memòria: Dodó Escolàurant els llargs anys del misèr-rim, trist i fosc període de la

postguerra, la dictadura imperant nofou gens propícia a tolerar les diver-sions i esplais que podien incentivarun ressorgiment del sentiment cata-lanista. Una de les poques manifestacionsconsentides era el ball. En aquest sen-tit, a Artesa, s’aprofitaven totes les fes-tes i festetes celebrant ballades en car-rers i places, en locals i aplecs per tald’esbargir-se i esborrar del pensamentla monotonia de dies farragosos de tre-ball en aquell paradigma de grisos i in-certs horitzons. A Artesa no hi van faltar mai bonsmúsics per amenitzar les festes. Cal re-cordar la important nissaga musical enel nostre poble en el qual, sense des-merèixer a cap dels altres, volem avuirememorar Domènec Escolà iBalagueró, conegut artísticament coma Dodó Escolà. Dodó Escolà és el primogènit de lafamília que regentava la botiga anome-nada ca l’Oleguer. El segon fill,Francesc, malauradament traspassat,fou director de banda musical amb lacategoria de Músic Major de la 4a Re-gió Militar amb el grau de comandant.El benjamí, Jordi, és pastisser, ara ju-bilat. Dodó no va tenir la sort que merei-xia. En aquella època les innovacionsavantguardistes no eren prou accepta-

des ni vistes amb bons ulls per una so-cietat manipuladament conservadurista.Així i tot, Dodó va tenir la gosadia deser un creador que transformava la clàs-sica orquestra de ball en un espectaclemusical. Fou músic, cantant i anima-dor amb un segell inconfusible i inimi-table. Sebastià Guasch, crític de la pres-tigiosa revista Destino, va dir al respec-te que si Dodó fora francès, el públic“gabatxo” l’hauria encimat a la cate-goria de primera figura de la revistamusical. En la perspectiva que donen els anys,

es pot dir objectivament que Dodó noha tingut el reconeixement merescut.Per reivindicar la seva personalitat, val-gui aquesta entrevista als seus 84 anys,com a memòria d’aquest artesenc queva difondre arreu la seva catalanitat ennom del seu estimat poble.

Han passat molts anys. Ens pots re-cordar els teus orígens i formaciómusicals? Quan tenia 11 anys, estudi-ant intern al col·legi dels Germans Ma-ristes de Lleida, vaig començar a en-tendre el solfeig durant el curs. Es potdir que es va despertar dins meu l’amora la música. De tornada a casa vaig se-guir estudiant, dirigit per un jove ano-menat Germán, que era sastre i bonmúsic. Als 14 anys, residint a

Barcelona, l’oncle Anton Escolà em vafer anar a classes de saxofon a casa d’unamic seu que vivia a prop de la plaçade la catedral. Va passar un any i, altravegada vivint a Artesa, en JosepArgullós (sastre Xeu) va ser el meuveritable mestre de saxofon i clarinet.

Quan vas començar a actuar en pú-blic i amb quina orquestra?L’any 1935 hi havia a Artesa una or-questra que es deia Catalaunense Jazz,formada per Francesc Solanes,Francesc Baella, Benjamí Baella, JosepBaella i Venanci Riera. Els components

D

Dodó Escolà i el seu grup actuant a “La Masia”

+�

��

� ��

del grup em van convidar a formar partdel mateix, junt amb dos jovenets més:Francesc Escolà i Miquel Solanes. Re-cordo que amb aquest conjunt vàremparticipar en un concurs d’orquestres ala capital de Lleida.

Acabada la Guerra Civil, quina vaser la teva evolució artística?Durant els anys 1940, 1941, 1942 i1943 vaig actuar esporàdicament fentsuplències en diferents conjunts deBarcelona i Girona: Orquestra Pizarro,Ramon Evaristo i Orquestra Niza, finsque van llicenciar la “quinta” del 41,l’any 1944. De tornada al poble, vaigcontactar amb els músics d’Artesa i apoc a poc es va formar el conjuntDomingo Escolà y su orquesta, ja quealeshores tot s’havia d’escriure en cas-tellà. L’orquestra estava formada per:Benjamí Baella (trombó de vares i fis-corn), Josep Baella i Macià Casamajó(trompetes), Llorenç Carbonell (saxo iviolí), Venanci Riera (saxo i clarinet),Francesc Solanes (piano i “arreglista”)i jo mateix (saxo, clarinet, cantant i di-rector). A l’any i mig vàrem reformarel grup i amb el nom de Domingo Es-colà y su sexteto actuàvem: Francesc

D’esquerra a dreta: Gasulla (radiofonista), una noia, Dodó Escolà, Alady (humorista)

Baella, David Fusté, Francesc Solanes(Sisquet del Roig), Maldo (bateria),Teodoro Sanagustín (violí i contrabaix),continuant jo com a director.

El teu salt a Barcelona va comportaruna important i positiva escalada enl’àmbit musical. Ens podries resumirel teu recorregut artístic d’actuaci-ons en aquest exitós període?El maig de 1953, el meu cosí Josep Ca-

pell, pianista i direc-tor de la CoblaBarcelona, em vaproposar de formarpart d’aquesta or-questra. Així fou elmeu començamenten l’etapa barcelo-nesa, actuant duranttres anys amb moltd’èxit per laCatalunya nord iFrança. Més tardvaig passar a l’Or-questra Maravella,amb la qual actuariaun any fent sortidesper França, Itàlia iSuïssa. Desprésvaig estar amb elconjunt Neptunofins que, ambPompeio Doladé,formaríem l’orques-tra Dodó Escolà y suconjunto i vàremestar treballant du-

Ràdio Artesa 91.3 FM

rant 14 anys per diferents sales i caba-rets coneguts, com La Pèrgola, La Ma-sia, Pasapoga de Madrid, etc.

Vas participar en diferents progra-mes de ràdio amb MatildeAlmendros, Alady... però potser elque més et va donar a conèixer alpúblic va ser el fet d’estar seleccio-nat pel Festival del Mediterráneo, apartir del qual la teva creació de“¡Qué bonito es el pez en el agua!” esva propagar per tota la península.Quants discos tens enregistrats?Entre les cases Odeón, Belter i Edicsa,tinc gravats 20 discos.

Finalment, quin sentiment o missat-ge t’agradaria expressar a La Palan-ca vers Artesa i la joventut actual?Sincerament desitjo, ara que ja tinc 84anys, que els artesencs no perdin mail’afició a la música i, a ser possible, quea l’escola primària s’instrueixi a la mai-nada musicalment com es fa en la ma-joria de països, fomentant així l’apre-nentatge de les primeres notes i el cant.Tanmateix, espero que la publicació deLa Palanca no es perdi mai i dono lesmés expressives gràcies a tots aquellsque hi col·laboren per fer possible laseva continuïtat.

Amat Bernaus Marqués

+�

��

��

Dos missioners a Artesaa ser el Dia del Domund (DiaMundial de les Missions). A l’al-

tar major d’Artesa, hi havia 2 ofici-ants de la missa que havien pres parten missions en diferents païsosd’Amèrica del Sud, Amèrica Centrali Mèxic. La triple casualitat va ferque, de manera breu, establíssim unaconversa sobre les seves experiènci-es vitals.

El pare IbarsEn primer lloc, vàrem parlar amb elpare Sebastià Ibars, caputxí de 81 anys,nat a Miralcamp el 8 d’octubre de 1923i germà de la mare del París (el pintorde Baldomar). Va ser ordenat el 1948 il’ordre el va enviar a fer de missioner aNicaragua durant 3 anys, on es dedica-va a l’assessorament de diferents mis-sions i convents i a la contemplació.Més tard, de 1951 a 1991, va estarMèxic, on va viure la problemàtica dela gent de més a prop. Ens explica el següent: “Hi ha gent que no se sacrifica maiper ningú. Això és una cosa molt per-sonal. És una crida que se sent d’aju-dar els altres en les seves necessitatsmaterials i espirituals. Tot és voluntatde ficar-s’hi. No anem allà a imposarla nostra cultura. Evangelitzar no és solspredicar l’evangeli, sinó és escoltar-los,ajudar-los... Una persona missionera està sempredisposada al viatge, a integrar-se.Europa i Amèrica són cultures molt di-ferents. Aquí ho trobes tot fet, allí etdonen un terreny on pots fer-hi una es-glésia. No tenen res, està una mica ver-ge, tot està per descobrir. Hi ha pobleson ningú no hi anat mai a predicar, esvan sorprendre i em deien el“padrecito”. El Papa deia no fa massa que unaquarta part del món format per joves,va perdent la fe. Estem acostumats aun país on ho tenim tot. Ens assaben-tem de les mancances d’aquests païsospels diaris i per la tele, però una cosaés que ens ho diguin i una altra palpar-ho, estar amb ells. Aquí no s’aprecien les facilitats. Te-nim catequesi, trobades de joventut,

conferències... ho tenim tot i no ho va-lorem. Allà no tenen res i tot té valorper a ells. A Nicaragua jo anava perpobles a prop de la capital. La gent eramolt pobra, però tenien molt poquesnecessitats. Estava també al que en diuen el Trapecide Leticia, que està situat a la frontera deBrasil amb Perú, a prop de l’Amazones.Hi ha una missió dins una entitat territo-rial que en diuen província. El 1948 vaigser un dels primers d’arribar a Costa Rica,a Colòmbia. Ara s’està promovent voca-cions del mateix país. Quan canvies de país, et sobtemmoltes coses. El canvi sempre és moltgran. Et trobes amb una altra llengua,uns costums diferents, una altra cultu-ra, la bondat de la gent, la espontaneï-tat, la fe, la disposició en tot moment.Es pot avançar en tots sentits: humà,familiar, cultural i religiós (ara hi ha unaONG). La gent és oberta, senzilla i t’hodonaria tot. A Mèxic, la situació social, econò-mica i política està molt malament. Engeneral, no són gent avançada comaquí. Es va aplicant el Concili VaticàII, que parla d’ajudar les comunitatsmés endarrerides, però en molts llocss’ha d’anar a poc a poc. En certa for-ma, els pobles estan ancorats al passat,però els que viuen a les grans ciutatsno estan tan endarrerits. Hi ha molt de jovent, però no està

tan malejat com aquí. Es mantenen mésserenys. Es treballa bonic amb els jo-ves, col·laboren més. A la parròquia onestic, al D.F. de Mèxic capital, cada diu-menge diferents grups de joves cantenamb guitarres a la missa. Per part nostra es tracta d’ajudar-losmaterialment i espiritual. Aquí, un sa-cerdot és com un altre; allí, el valorenla gent i les autoritats. Els edificis co-lonials espanyols, de 200 ó 300 anys,tenien un gran atri i s’hi feia escola,mercat, reunions, tenia una funció caraal poble. A les capitals hi ha més vida i tot eljovent vol viure-hi, per la qual cosa hiha gran concentracions de gent. Partintde l’estimació cap al sacerdot, es deia:Hem de fer aquest carrer, fem aquestaescola. Es reunia el poble i es decidiafer una acció concreta. Com a parado-xa, no es rebia cap subvenció del go-vern, però anys enrera si es feien edifi-cis a jova, amb ajuda popular, desprésquedaven propietat del govern segonsla llei. És una llei que data de 1860.Jurídicament, el govern deixava fer,però n’era el propietari. Anys enrere, els sacerdots i els car-denals no podien anar a votar perquèpertanyien a un govern estranger: elVaticà. Això sí, els deixaven llibertat.No els deixaven predicar al carrer, peròa l’església sí. A les escoles no es po-dia parlar de religió i ho disfressaven

V

+�

��

��

una mica d’ètica, de moral; però de re-ligió, no.” Com a anècdotes, ens explica que ala duana els preguntaven “què sónaquests llibres”, i quan veien que erencapellans els donaven totes les facili-tats. Una vegada va venir a una reunióa Colòmbia i va fer nit a Panamà, vavenir un home i li va robar la cartera.Una altra vegada el van raptar amb uncotxe i el volien robar, però quan va dirque era “padrecito” no li van fer res i elvan tornar a l’estació amb el cotxe. Amb tot, si no fos perquè s’ha fetgran, encara avui tornaria a Mèxic.

Mossèn AyalaMentre el pare Ibars havia desenvolu-pat la seva tasca per diferents països,com hem dit, Mn. Ivan David AyalaPastor va estar solament a Colòmbia,el seu país natal. Va néixer a Toluviejo(Sucre) i va ser ordenat el 2001 a la Seud’Urgell. Pertany a una colla de sacer-dots que van venir de Colòmbia a aquestbisbat per col·laborar en les tasques mis-sioneres. Seguint l’encíclica AvengiNuncianti de Pau VI, que diu que “Do-nar un testimoni de vida és millor quemoltes paraules”, o l’Agere non verba,segons el qual “El fer és millor que elpredicar”, van travessar l’Atlàntic en sen-tit contrari als primers evangelitzadors. Mn. Ayala va estar en moltes missi-ons rurals, a Santander (La Bellesa), aSincelejo (Sucre), a Cartagena de Indiasi Santa Fe de Bogotà. Als moments mésforts de l’any, per Pasqua, per Nadal...sempre estava en contacte amb la gent,anava als pobles d’un corregiment (pro-víncia) i durant la seva estada vivia a lacasa d’una família que l’acollia. Era

gent molt humil,que prenia res-ponsabilitats da-vant del seu po-ble. Gent que te-nia ganes de fercoses, i sobretot,que quan els“padrecitos” mar-xaven, assumienles activitats queells havien co-mençat. Així, ell i el seugrup van anar se-guint els pobles rurals de Colòmbia, sem-pre coneixent nova gent, i s’adonavenque la problemàtica i les necessitats devegades coincidien. Malgrat que Mn.Ayala encara no era ordenat sacerdot –aquesta tasca la feia com a laic–, l’om-plia de satisfacció perquè estava sempreen contacte amb gent planera. Quasi sempre les seves missions erenrurals, però una vegada li va tocar anar aSta. Fe de Bogotà, la capital, a Ciutat Bo-lívar, un barri pobre del sud, on la gentera molt pobre i vivia en tuguris adobatsamb cartró. Allí van fer una Pastoral So-cial, conjuntament amb “El minuto deDios”, una altra entitat d’ajuda social. “La tasca allí era parlar amb la gent,portar-los menjar, orientar-los en l’edu-cació familiar, ja que tenien fills i mésfills, alfabetitzar els grans i fer-los en-tendre que els seus fills havien d’anaral col·legi. Al mateix Sta. Fe de Bogotà,a la part nord, es troba barris molt bé igent amb la posició social molt alta,advocats, metges, professors, engi-nyers... Es tractava d’evangelitzar deparaula, amb la Bíblia i de sensibilit-

zar-los per a quèajudin els més po-bres. De vegadesera més dur trac-tar amb aquestagent culta queamb els altres.L’actitud i la pre-disposició de ve-gades esdeveniamés difícil. Alsbarris alts erengent molt ocupa-da o que “anavenal seu rotllo”, pel

que s’havien de fer trobades a les 9 oles 10 de la nit, mentre que els pobresdisposaven de qualsevol hora del dia.A la fi, la gent de bona posició acabavacol·laborant”. També va treballar com a auxiliard’odontologia a la presó deVillavicencio, a prop de Bogotà. Un capde setmana van fer una tasca social ad-vocats, infermeres, dentistes, psicòlegsi metges. Van assistir els presos en lesseves necessitats. Van tenir 3 dies demolta feina. De vegades se li presenta-va un pres que no tenia cap problema ala boca, només per a poder parlar ambalgú. Els parlaven de les seves famíli-es, dels problemes de la presó, etc. Acaba comparant els països d’allà i d’aquí: “Als països menys desenvolupats –ens diu–, la joventut sempre vol estu-diar i ser un professional, perquè aixípoden treure les seves famílies de lamisèria. En canvi, un noi d’un país des-envolupat, generalment només pensa enpassar-ho bé i en comprar les coses quesiguin més necessàries per la seva vida.Volen estar sempre al dia en tecnologiai en els productes que el mercat els pre-senta”. Al mateix temps pensa que “la mis-sió” és un camí o un compromís quetots tenim. “La nostra missió –conti-nua– ha de començar per casa i des-prés sortir a fer de missioner. A partd’això, el fer missions no solament con-sisteix en predicar la Bona Nova del’evangeli, sinó que també és ajudar elsnecessitats, els malalts, les vídues, elsorfes, etc. En conclusió, és un compro-mís en què tots hi hem d’estar”.

Bartomeu Jové i Serra

+!

��

��

El ruc català està de modaemps era temps, els diferents po-bles situats a l’un i a l’altre ves-

sant de la filera pirinenca, tenien al’ós com a animal sagrat protector deles seves tribus. Com a reminiscència d’aquesta ve-nerada i totèmica dependència, en plesegle XXI, continuen a l’un i a l’altreaiguavés de la filera esmentada, a laCatalunya Nord, al Vallespir i a les Vallsd’Andorra (Prats de Molló, Arles surTec, Les Bains d’Arles i Encamp), ser-vant-se i conservant-se diferents mani-festacions populars, on i amb diferents va-riants, la figura de l’ós s’erigeix, sempre,com a personatge central de la facècia. Al redós d’aquesta mena d’ancestralatavisme i en el decurs de la història,són molts els pobles que han estat i con-tinuen estan representats per les figu-res de diferents animals. Si, per la sevapart, els romans associen la idea del seupoble a la figura de la lloba, els france-sos amb la del gall i els australians ambal cangur, al veí Estat espanyol, elscastellanoparlants, descendents d’anticsconqueridors, han fet del brau el sím-bol racial dels seus pobles, per consi-derar-lo la genuïna representació de labravura i del coratge. Darrerament, hem constatat l’apariciód’una nova manifestació totèmica, queha començat a sorgir amb molta força iempenta. Per les contrades de la veïnanació catalana, s’ha instaurat la figura delruc català com asímbol del seupoble, animal envies d’extinció,amb un evidentcontrast diferen-cial amb el toro,amo i senyor deles planures cas-tellanes. A tal respecte,cal matisar que els catalans en qüestióhan maldat sempre, des dels llunyansanys del 1714, per mantenir la perso-nalitat del seu poble, al marge de lespeculiaritats inherents de les restantscomunitats que conformen el mosaichumà del teòric Estat plurinacional es-panyol. Una mostra de tal afany va que-

dar ben palesa quan, davant de la dèriaunificadora del govern “aznarista”, fo-ren suprimides de les matrícules delsvehicles les lletres que indicaven la pro-víncia dels mateixos i substituïdes perla E, d’Espanya. Els catalans pretengue-ren salvaguardar el seu signe identifi-cant, en tal camp, amb l’anagrama CATcol·locat al costat de la matrícula.Aquesta gosadia fou objecte d’innume-rables sancions, per considerar el refe-rit afegitó com altament atemptatoricontra la sacrosanta unitat de la pàtria. Però, barrina que barrinaràs, per apoder continuar manifestant al vent del

carrer la seva personalitat diferenciadade la resta de comunitats, els reiteratscatalans, pel que es veu, han deciditenaltir la figura de l’ase autòcton coma signe representatiu de la susdita na-ció sense Estat i els additius reproduintla figura del ruc en qüestió. Així doncs,ha fet acte de presència en els més di-

versos llocs, però molt especialment enles carrosseries de nombrosos vehicles. Per nostra part, malgrat que el susditruc hagi estat motiu en moltes ocasi-ons d’escarni popular, considerem coma molt encertada la dita elecció per totun reguitzell de peculiaritats que fanque l’animal esmentat s’adapti a lamanera d’ésser i obrar del poble cata-là. A títol enunciatiu, no pas exclusiu,remarcarem en primer terme que elpoble esmentat i el ruc al·ludit són, al’ensems, infatigables treballadors, tos-suts i soferts en grau superlatiu, capa-ços d’aguantar maltractes i garrotadesamb gran estoïcisme. Malgrat que, enalgunes ocasions, esgotada la seva ca-pacitat de resistència davant de tantainiquitat, engeguin quatre guitzes i finsi tot alguna mossegada. A desgrat que, com dèiem, l’adop-ció del ruc com a tòtem o símbol delpoble català pugui donar lloc a jocosesexpressions per part de la càustica po-pular, a criteri nostre tal decisió ha es-tat encertadíssima perquè ningú podrànegar que els catalans, per lo general,com els rucs, són gent soferta i treba-lladora en grau superlatiu, avesats a su-portar i rebre moltes garrotades, peròtossuts i obstinats en defensa de la sevaterra i de la seva llengua. Visca, doncs,el ruc català!!!

Sícoris

Els catalans, per lo general, com elsrucs, són gent soferta i treballadora engrau superlatiu, avesats a suportar irebre moltes garrotades, però tossuts iobstinats en defensa de la seva terra ide la seva llengua

T

+*

��

��

Fira de la Perdiu gastronòmicaalgrat el fort vent que va bufara la coma de Meià el passat 14

de novembre, i que va fer desdir mésd’un “paradista”, un any més el car-rer principal de Vilanova de Meià esva omplir de gom a gom amb elsnombrosos assistents a la Fira de laPerdiu. Aquesta ancestral fira, que va estar apunt de perdre’s durant la dècada delsanys 1960, data del segle XIV, quan elrei Pere III va concedir el privilegi depoder celebrar una fira pels volts deSant Martí (11 de novembre) a la po-blació de Vilanova de Meià. Fonts municipals ens han fet saberque, durant la dècada esmentada, ambla fira pràcticament perduda, l’únicaparada que no va faltar ni un sol any vaser la de Cal Jan d’Artesa. L’any 1968, quan l’alcalde era JosepMiranda, es va donar un impuls a la firaque l’ha portat a l’èxit de participaciód’aquests darrers anys, arribant o su-perant habitualment el deu mil assis-tents. En aquell moment es va promourecom a Fira de Sant Martí, dins la qualhi havia el Mercat de la Perdiu. Des de 1984 ja es coneix simplementcom a Fira de la Perdiu, en honor a laseva principal protagonista: la perdiuroja, autòctona de la zona. Aquell vaser un any especial perquè la fira vacomptar amb la presència del presidentde la Generalitat, Jordi Pujol, el qualva inaugurar el monument a la donaperdiuaire, de l’artista de BaldomarAntoni Borrell, que es troba a la plaçade la Creu, on antigament se celebravael Mercat de la Perdiu. El monumentrememora aquella època que les donesde la Vall de Barcedana, a la banda norddel Montsec de Rúbies, feien cap aVilanova a través del Pas Nou amb lesseves gàbies de perdius. Al llarg d’aquests darrers anys, la firaha anat incorporant diverses activitatsque li han servit de complement, algu-nes de les quals han anat canviant: con-curs de tir al plat, mostra canina, balla-da de sardanes, tir amb arc... Si ens centrem en l’edició d’enguany,la fira va comptar amb uns 10.000 as-sistents, uns 60 expositors i un volum

Foto de “família” dels cuiners que van impartir de les classes de restauració

Isidre Gavín va signar al llibre d’honor de l’Ajuntament

El forcaire d’Alentorn, representat pel seu fill Llorenç, no va faltar a la cita

M

+"

��

��

de venda de gairebé 4.000 exemplars(la meitat de perdiu roja). La inaugura-ció va anar a càrrec del president de laDiputació de Lleida, Isidre Gavín. Elsactes complementaris van ser l’exhibi-ció de tir a l’arc (Club Arquers delMontsec), una ballada de sardanes (co-bla Riella) i una nova edició delDesfilcan (mostra canina). Els premisprincipals es van repartir de la manerasegüent: Ramon Palau (Torregrossa)pels millors exemplars presentats, Lau-ra Piera (Nàlec) pels millors perdigotsi Josep M. Riera (Castellserà) per lesmillors parelles de perdius. També esva premiar Encarnació Oliva per la sevafidelitat a la fira (més de 25 anys acu-dint-hi) i Joan Ardiaca com a expositormés jove (15 anys). Aprofitant la visita del president dela Diputació, les autoritats locals li vanfer saber algunes de les necessitats mésperemptòries del municipi. Gavín vaconfirmar que la Diputació destinaràuns 2 milions d’euros per acabar la car-retera LP-9131 que uneix Vilanova iArtesa (fins a la L-512) en els pròximsdos anys. Hi ha dues fases fetes, fins ala cruïlla de Cal petit d’Argentera, i fal-ten uns set quilòmetres, que inclouenla variant d’Alentorn. Aquesta millora,juntament amb la també prevista de lacarretera de Vilanova a l’Hostal Roig,pel Pas Nou, millorarà sensiblementaquesta magnífica ruta cap a la Vall deBarcedana. La gran novetat d’enguany, però, haestat la mostra gastronòmica que haviatingut algun precedent en anys anteri-ors i que l’Ajuntament s’estava plante-jant consolidar des de feia temps. Enaquest sentit, l’alcalde Joan Serra es vamostrar molt satisfet de l’èxit d’aques-ta iniciativa. Aquesta mostra gastronò-mica es pot dividir en dues parts: lesclasses celebrades el dissabte a la tardai els tastets del diumenge al migdia. Les classes van comptar amb la par-ticipació d’una seixantena de personesi van ser impartides per rellevants per-sonatges del món de la restauració: PaulCunningham (restaurant The Paul,Copenhagen), Sergi de Meià i MadsRoesgaard (restaurant l’Excellence,Andorra), Xixo (restaurant Malena,Lleida) i Martín Berasategui (restaurantMartín Berasategui, Donostia). Aquest

L’associació de dones de la M.D. del Puig de Meià venien productes elaborats per ellesamb la finalitat de recollir diners per la lluita conta el càncer

Els Arquers del Montsec van realitzar una exhibició de tir amb arc

Amb el lliurament de premis, es va donar per tancada la fira

�)

��

��

darrer no hi va poder ser personalment,però sí mitjançant videoconferència.Cada un d’ells va disposar d’uns 30minuts per presentar un plat. Entre al-tres temes, es va parlar de la tòfona deVilanova de Meià, de classes de tòfo-nes, de la perdiu roja i dels vins Cos-ters del Segre (amb la participació delssommeliers Jean Louis le Guil &Bertrand Ferre, de l’Excellence). Comresulta evident, un dels principals im-pulsors d’aquesta iniciativa ha estat elSergi de Meià. L’endemà, el dia pròpiament de laFira de la Perdiu, en un local al costatdel recinte firal, se servien 3 tastets deplats d’alta gastronomia amb vi Cos-ters del Segre pel preu de 20 euros (cui-ners del tast: Paul Cunningham, Sergide Meià i Mads Roesgaard). No cal dir que la mostra gastronò-mica representa un nou impuls a la jacèlebre Fira de la Perdiu. Des d’aques-tes línies encoratgem les autoritats deVilanova de Meià, així com als vilano-vins en general, a continuar en aquestalínia que deixa enrere en la memòriaaquella època que el Mercat de la Per-diu va estar a punt de perdre’s.

Text: Ramon Giribet i BonetaFotos: Josep Argerich i

Antònia Estrada

Imatge de la mostra canina Desfilcan 2004El Sergi de Meià preparant un dels tastets del diu-menge

��!�� "#

��

��!�"$%&##'((

És un establiment modern, pensat perrespondre a les teves necessitats.

A Condis volem que estalviïsen les teves compres.

Per això, els nostres preus són petitsi les ofertes grans.

Horari comercial:De dilluns a dijous: Matins 8,30h a 14,00h

Tardes 17,00h a 21,00hDivendres i dissabte: 8,30h a 21,00h MIGDIA OBERT!!Diumenges: 8,30h a 14,00h

��

��

��

Arqueologia minera a les terres del Marquesatl territori de Les Terres del Mar-quesat, que compren unes dues

terceres parts de la Noguera i els po-bles de Fontsagrada i Llimiana delPallars Jussà, presenta una àmpliariquesa històrica i naturalística, quedes de fa anys és objecte d’estudi, in-vestigació i divulgació per part de lesassociacions culturals “Les Terres delMarquesat” i “La Roureda”. Ambdues associacions, conjunta-ment amb el Museu de Geologia “Va-lentí Masachs” de Manresa (Universi-tat Politècnica de Catalunya) i els mem-bres de la Sociedad Española para laDefensa del Patrimonio Geológico yMinero (SEDPGYM), han endegat unambiciós projecte per identificar, cata-logar, estudiar i donar a conèixer unariquesa fins ara desconeguda a les nos-tres contrades. Es tracta de les nombro-ses restes d’arqueologia minerapreindustrial (pous de glaç, forns deguix i de calç, teuleries i altres forns defabricació de peces de ceràmica, tena-lles, testos, etc.), així com antigues sa-lines continentals. També es preveu, en una segona fase,continuar la tasca de restauració de lesrestes mineres de més rellevància, talcom ja es va iniciar l’any 2003, qunaes va restaurar la Teuleria del s. XVIIde Cubells, gràcies a l’ajuda del Depar-tament de Mines de la Generalitat i a lacol·laboració de la UPC. Un dels projectes per a l’any 2005és la creació d’un taller museu de l’ar-gila a Cubells, amb els objectius de po-tenciar el Turisme Cultural i Educatiu

de la comarca i de les seves rodalies,apropar aquest important recurs natu-ral al públic en general i mostrar comla seva utilització sostenible potcontribuir a l’estalvi en la utilitzaciód’altres recursos d’abast més limitat od’explotació més contaminant. El primer fruit d’aquesta tascamultidisciplinar ha estat el conjunt decomunicacions que es va presentar alrecent Congrés Internacional sobre elPatrimoni Geològic i Miner (Defensadel Patrimoni i Desenvolupament Re-gional) celebrat a l’activa població deSant Corneli-Cercs durant els dies 1, 2i 3 d’octubre (Berguedà), sota el nomde “Dades sobre les restes d’arqueo-logia minera de les Terres del Marque-sat (Noguera), Una aproximació a l’es-tudi del Patrimoni miner prein-dustrial”. En aquest treball es van mos-trar alguns dels testimonis de la mineriapreindustrial que s’han trobat i catalogatfins ara: Sis pous de glaç, cinc forns decalç, dotze forns de guix i deu forns deceràmica, al pobles d’Alòs, de Balaguer,Avellanes, Artesa de Segre de Segre,Santa Linya, Camarasa, Cubells, Mont-magastre i Vilanova de Meià (en la figu-ra podem veure un exemple de tres teu-leries en molt bon estat de conservació,dues a Cubells i una a Alòs de Balaguer). El Congrés, va comptar amb unanombrosa participació (140 persones),tant d’Europa (Paï-sos Catalans, Espa-nya, França, Itàlia,Portugal, Roma-nia...) com de

Llatino-Amèrica (Nicaragua, Colòm-bia, Argentina...). Entre les conclusions cal assenyalar elcreixent nivell d’interès respecte a la con-servació del Patrimoni Geològic i Minerque es detecta tant a nivell de l’estat es-panyol com a nivell internacional. També es va fer èmfasi en la crei-xent importància de les nombroses as-sociacions de voluntaris que impulsenla conservació, defensa i difusiód’aquest patrimoni. Els membres de lataula rodona van remarcar la importàn-cia dels estudis de “cas” (inventaris,estudis multidisciplinaris de geologia,mineria, història, etnologia, etc.). Vahaver-hi acord en la dificultat de con-servar tot el Patrimoni i en que cal feruna tria i determinar prioritats. Com apunt final es va comentar l’èxit de par-ticipació d’aquest V Congrés de Cercs.

Josep Roqué i BuscatóA.C. “Les Terres del Marquesat”

E

��

��

)�� *

Sobre Artesa i el Montseciu la saviesa popular que “les pa-raules se les emporta el vent”.

Per aquest motiu sempre he procu-rat fer poc cas de tot allò que “hansentit dir que diuen que s’ha dit” so-bre les meues actuacions públiques,ja sigui al capdavant d’alguna enti-tat, o com a regidor de l’Ajuntamentd’Artesa o, des de fa uns mesos, coma gerent del Consorci del Montsec.Entre altres motius, perquè hom maité la certesa absoluta que allò siguicert o, en tot cas, exacte. Ara bé, la cosa canvia quan quedaconstància escrita de les coses. Això ésel que ha passat recentment en un as-sumpte que té a veure amb l’alcalded’Artesa, el Consorci del Montsec i jomateix. En La Palanca del passat mesd’octubre, a l’apartat d’informes d’Al-caldia de la secció Informació Munici-pal d’Artesa, es fa esment a la meuapersona en tant que gerent del Consor-ci. Així mateix, en l’acta del Ple del’Ajuntament d’Artesa del 7 d’octubre(aprovada en el Ple del 4 de novem-bre), en una resposta de l’alcalde a unapregunta del cap de l’oposició d’ERC,també es fa referència al tema (per cert,aquesta part de la resposta no tenia resa veure amb la pregunta). Per a aque-lles persones que no ho sàpiguen, lesactes municipals són documents públicsi actualment s’exposen abans de l’entra-da a les oficines municipals, a mà dreta. Així doncs, fent cas també de la sa-viesa popular per allò de “qui calla,atorga”, he decidit escriure aquest acla-riment. En principi aquesta no era lameua intenció, però vist el desconcertque aquestes afirmacions procedents del’Alcaldia han originat entre algunespersones del municipi d’Artesa deSegre, m’he decidit a explicar la meuaversió. Tot això, conscient que es potoriginar una polèmica totalment estèrilentre l’alcalde i jo, que m’agradariaevitar (entre altres motius, per les bo-nes relacions personals que sempre hemmantingut). El que m’interessa per damunt de totés explicar l’organigrama i alguns as-pectes generals del funcionament delConsorci del Montsec, perquè crec que

en aquest assumpte s’ha jugat molt ambel desconeixement de la gent i –sentohaver-ho de dir així, alcalde– això no-més es pot definir mitjançant una ex-pressió: fer demagògia. Abans de continuar, he d’agrair laconfiança d’aquelles persones quem’han preguntat directament i senseembuts: “Així heu fet fora Artesa delMontsec?”, “Què ha passat entre elConsorci i Artesa?”... Preguntes comaquestes són les quem’han fet pensar enexposar la meua ver-sió de les coses. Començaré expli-cant que la creaciódel Consorci delMontsec va ser fruitd’un acord del Govern de la Generali-tat, al desembre de l’any 2000, ambl’objectiu de contribuir al redreçamentsocioeconòmic de la zona del Montsec.La constitució d’aquest ens va tenir llocel mes de març de 2001. Segons els estatuts, la Junta de Go-vern està constituïda per 34 membres,la gairebé totalitat dels quals represen-ten institucions públiques. El presidentés el conseller en cap de la Generalitati el vicepresident primer, que actua coma president de fet, és el delegat del Go-vern de la Generalitat a Lleida. En sónmembres els representants de 8 depar-taments de la Generalitat, majo-ritàriament els directors territorials.També en formen part el secretari delGovern de la Generalitat, el presidentde la Diputació de Lleida i un altre re-presentant d’aquesta institució, els pre-sidents dels Consells Comarcals de laNoguera i del Pallars Jussà, els 16 al-caldes dels municipis que en el seumoment van aprovar incorporar-se alConsorci (11 de la Noguera, entre ellsArtesa, i 5 del Pallars Jussà) i dos re-presentats d’institucions privades (Fun-dació Joan Oró i una associació d’em-presaris del Montsec). El gerent actuacom a secretari, amb veu i sense vot, iés la persona de confiança del delegatdel Govern. Per altra banda, hi ha la Junta delGrup d’Acció Local (GAL) Montsec

Sostenible, que gestiona els ajuts co-neguts com a Leader Plus, procedentsal 50% de la Unió Europea (la resta pro-vé d’altres administracions: Estat, Ge-neralitat i Diputació). Aquesta Juntaconsta de 17 membres i, segons les nor-mes que regeixen els GAL, almenys el50% han de ser d’institucions privades.El president és el vicepresident primerdel Consorci del Montsec i només hiha representats 5 dels 16 alcaldes de la

zona del Montsec. Aquests alcaldes sónnomenats pel president i els estatuts noestableixen cap altra norma sobre el sis-tema i la periodicitat d’aquests nome-naments. L’any 2001, quan va entrar en funci-onament el GAL Montsec Sostenible,el president del grup va nomenar 5 al-caldes per la Junta. L’any 2003, passa-des les eleccions municipals, es vanproduir dos canvis i va ser aleshoresquan l’alcalde d’Artesa va passar a for-mar part d’aquesta Junta. A principisdel 2004, amb el canvi de Govern a laGeneralitat, també va canviar la direc-ció del Consorci del Montsec i aquestsetembre es van fer 4 nomenamentsnous. A hores d’ara, 11 dels 16 alcaldesdel Consorci han tingut l’oportunitat depassar per la Junta del GAL, mentre que5 encara no ho han pogut ser (potser hau-ríem d’exceptuar l’alcalde de Ponts,que va ser-ne el president de 2001 a2003 com a delegat del Govern a Lleida). El nou president del GAL, és a dir elSr. Jaume Gilabert, es va plantejar laconveniència de nomenar nous alcal-des entre els que encara no haguessinformat part de la Junta. Una vegada fetsels nomenaments (tal com he dit, el se-tembre de 2004), així ho vaig comuni-car al implicats, complint amb lesmeues tasques de gerència. El que hapassat amb l’alcalde d’Artesa és que,amb els canvis al Consorci del Montsec,

En aquest assumpte s’ha jugat moltamb el desconeixement de la gent iaixò només es pot definir mitjançantuna expressió: fer demagògia

D

��

��

)�� *

el seu nomenament a l’octubre de 2003ha coincidit amb una època d’inactivitatdel GAL (pel que fa a reunions de la Junta). Per a fer-ho més gràfic, he resumit eltema dels nomenaments dels alcaldes ala Junta del GAL Montsec Sostenible,altrament conegut com a grup Leader,en un quadre que s’adjunta al final. Aquest són els fets relatats de la for-ma més senzilla possible (necessitarí-em uns quants fulls, de fet) i totes lesinterpretacions que se’n pugui fer ja for-men part del joc polític, atès que lesdues persones més directament impli-cades en aquest afer defensem ideolo-gies polítiques diferents. La meua opinió, molt personal i pertant discutible, és que l’alcalde “ha tretles coses de polleguera”, fent ús tambéd’una expressió popular. En l’acta de-finitiva del Ple d’octubre hi consta unafrase seua per la qual em vaig sentir

especialment indignat: “... per a Artesacom a municipi no deixa de ser un pasenrera”, referint-se al fet que ara ell nosigui dels 5 alcaldes de la Junta delGAL. En primer lloc, cal que tothomsàpiga que Artesa ha estat sempre moltben representada al GAL perquè sónmembres de la Junta el president de laCooperativa d’Artesa (abans el Sr. Pa-rís i ara el Sr. Canal) i el Sr. RamonRos, aquest en representació de la Cam-bra de Comerç de Lleida. A més, desdel passat mes de març el gerent –queen definitiva és el responsable més di-recte de la gestió– és d’Artesa. Puc en-tendre que, a títol personal, a l’alcaldeli hagi sabut greu deixar de formar partde la Junta, però això no ha de signifi-car cap pas enrere pel nostre municipi.Una afirmació d’aquest tipus represen-ta una gran desconsideració cap a lameua persona. En tot cas, la gestió que

pugui desenvolupar al Consorci delMontsec es podrà valorar amb la pers-pectiva del temps i no ara que no fa niun any del meu nomenament. Ja per acabar, reconec que tot plegatresulta una mica complex si no es co-neix el tema i no tinc cap inconvenienten aclarir qualsevol dubte a qui me’lvulgui plantejar. Al cap i a la fi, el meucàrrec en un ens públic no té altra fina-litat que servir el país i la seua gent.Quedi clar, però, que Artesa de Segrecontinua i continuarà formant part delConsorci del Montsec. Precisament, undels motius pels quals el delegat delGovern de la Generalitat a Lleida emva proposar com a gerent és perquè sócd’Artesa, el municipi més gran dels queformen part del Consorci del Montsec.

Ramon Giribet i BonetaGerent del Consorci del Montsec

+++!�� !��

�!

��

, ��

Nota d’agraïment

La família Puigpinós-Vilella vol agrair a tothom les mostres de condol iestima que hem rebut per la pèrdua del nostre pare, padrí i besavi Bepet. Així mateix, manifestem el nostre agraïment vers tot el personal de farmà-cia i del centre sanitari d’Artesa. Gràcies a tothom.

Nota d’agraïment

La familia de Josep Jou Sabartés d’Artesa agraeix sincerament a tothomles mostres de condol, suport i afecte que hem rebut per la pèrdua del nostreespòs, pare i avi. També volem donar les gràcies al personal del Cap d’Artesa, ambulànciesi hospitals pels serveis que ens han ofert al llarg de la seva llarga malaltia. Moltes gràcies a tothom.

��-��

Nou llibre sobre la NogueraL’Agrupació Catalana Coll deJou de Promoció Excursionista(ACCPE) ha tret a la llum un lli-bre titulat “Noguera i PallarsJussà. Delimitació geogràfica.Llegendes. Relats Excursionis-tes”, dins la col·lecció “Comar-ques i subcomarques deCatalunya”. El llibre inclou te-mes diversos i d’interès en dife-rents àmbits com les llegendes,dites i refranys geogràfics; ru-tes en cotxe, bicicleta de mun-

tanya i a peu per diferents indrets i racons de la zona; fotosi dibuixos de pobles i esglésies; història de la divisió co-marcal de Catalunya i d’altres realitats subcomarcals; altresdades turístiques com allotjaments i restaurants; etc. L’enti-tat ACCPE treballa en pro de la difusió de les comarquescatalanes des dels anys 80 i ja ha publicat 22 volums de lacol·lecció esmentada; té seus a Mollerussa, Barcelona iTarragona i organitza excursions arreu de la geografia cata-lana amb regularitat.

Megalitisme, gravats i cupuliformesEl Grup de Recerques de les Ter-res de Ponent conjuntament ambl’IEI ha editat el llibre “Mega-litisme, gravats i cupuliformes.L’imaginari de l’home prehistò-ric”. Aquest volum recull les di-ferents activitats i troballes ar-queològiques presentades en laXXXIV Jornada de Treball delGrup de Recerques de les Ter-res de Ponent, celebrada el pas-sat estiu a Artesa de Segre. En

el llibre trobem diferents apartats dedicats a temes que afec-ten les nostres contrades (com serien els Gravats Rupestresde Refet i de Mas de n’Olives, els sepulcres megalítics delMontsec, la història del Museu del Montsec i la tasca duta aterme per l’Associació Cultural La Roureda) i altres temesque ressenyen jaciments d’altres contrades lleidatanes. Elllibre també serveix d’homenatge a l’arqueòleg Josep M.Miró Rosinach. En la confecció d’aquesta edició hi han col-laborat els artesencs Raimon I. Canyelles, Jaume Camats iJordi Trullols.

�*

��

��

ERC ja ha guanyat el debat central de la política catalana

inalment, després de 20 anys de-manant un nou finançament,

després de 25 anys dient i demanantals diferents governs de CiU que enscal un nou Estatut, els mateixos queens deien allò de “ara no toca” i quedurant tot aquest mateix temps ne-gaven l’evident espoli fiscal i la nul·-la inversió en infraestructures perasfixiar el nostre país… Ara ja toca! Esquerra Republicana de Catalunyaha aconseguit finalment que totes lesaltres forces polítiques acceptin centrarles nostres velles reivindicacions all bellmig de la vida política catalana. Per a què això fos en part possibleha calgut que es dones-sin les condicions que esproduïren tot just l’anypassat per aquestes da-tes, concretament el 16de novembre de 2003,quan els resultats a leseleccions al Parlamentde Catalunya donaren a ERC els 23 di-putats actuals, que li van suposar pas-sar a ser, per tant, la força decisiva al’hora de formar un govern catalanistai d’esquerres. En aquest temps val a dir que l’actu-al govern ha patit i ha fet patir. Cal re-cordar els atacs furibunds de l’anticgovern espanyol del PP ja molt abansde constituir-se formalment l’actualcoalició tripartita, perquè ERC en for-mava part. Un atac constant, que duraencara avui, de les forces mediàtiquescavernàries a les ordres dels partits na-cionalistes espanyols (tant se val eld’esquerra, PSOE, com el de dreta, PP)i l’intent de linxament polític i socialque patí el president d’ERC Josep-LluísCarod-Rovira, llavors flamant nou con-

seller en Cap del Govern de la Genera-litat, per la seva entrevista amb la ban-da terrorista ETA. Però avui assistim ja a la redacciód’un nou ESTATUT, que ha de contem-plar un NOU FINANÇAMENT quegaranteixi als ciutadans i ciutadanes deCatalunya uns serveis i una nova polí-tica social molt més justa i reequilibradaamb totes les nostres realitats: sanitat,educació, pensions… Tot això sensedeixar de costat un impuls decidit enmillorar i potenciar, de veritat, els sec-tors productius de la nostra economia,ofegada per la mancança d’inversionsen infraestructures durant anys. Així

deixarem de ser un país de peatges (po-sar-se la mà a la butxaca per tot), en elqual puguem tenir una bona escola, unabona sanitat sense cues i llistes d’espe-ra, unes bones línies de trens que enlla-cin directament i ràpidament els quatrecostats de la nostra geografia, unes au-tovies que siguin la norma i no l’ex-cepció, un medi natural més respectat… És per això que des d’ERC creiemque hem guanyat la batalla de la cons-cienciació a totes les altres forces polí-tiques, ja que hem posat damunt de tau-la totes les nostres velles reivindicaci-ons per intentar donar millor qualitatde vida a totes les capes socials de ciu-tadanes i ciutadans. Han estat anys depredicar i fer campanyes per un NOUMARC ESTATUTARI i un nou finan-

çament a l’estil del model basc: CON-CERT ECONÒMIC. Poder utilitzar lanostra parla a tots els nivells de l’ad-ministració, lluitar pel reconeixementde Catalunya com una realitat nacionaldins de la UE (dins l’Europa dels Po-bles), el reconeixement de les nostresfederacions esportives a nivell de com-petició internacional… De tots aquestsobjectius i molts altres, avui dia és pos-sible de parlar-ne pel treball demoltíssima gent, gent desinteressadaperò que estimen el seu país, i per lafeina feta també per col·lectius de ciu-tadans i ciutadanes en tots els àmbitsde l’activitat professional o social, des

de sindicats i partits po-lítics amb més o menysencert o ganes de posar-ho tot al damunt de lataula del joc polític i dei-xar de banda lo política-ment correcte. Avui, la feina d’ERC

només ha fet que començar. La nostralluita per una Catalunya lliure continuai continuarà, encara que enmig de tothi trobem entrebancs de tot ordre i in-comprensions d’altres forces polítiques.La política socialment conservadoradels anteriors governs de CiU era enrealitat força compatible amb l’actualdèficit fiscal de Catalunya. Fomentarla Catalunya “de peatge” (autopistesprivades, escoles privades, sanitat pri-vada...) ha estat la resposta tradicionaldel catalanisme conservador als efec-tes de la nostra dependència nacional.De fet, alguns sectors econòmics afa-vorits per CiU han fet i fan negoci acosta d’aquesta dependència. Peraquesta raó, en la negociació del pactedel Tinell amb el PSC i ICV, ERC va

Si el Govern de la Generalitat vol impulsar dedebò polítiques socials ambicioses, haurà deplantejar-se objectius nacionals ambiciosos enels camps de l’autogovern i del finançament

F

�"

��

��

ser la força que va insistir més perquès’acordés un programa social fort. Desdel nostre punt de vista, si el Governde la Generalitat vol impulsar de debòpolítiques socials ambicioses, haurà deplantejar-se objectius nacionals ambi-ciosos en els camps de l’autogovern idel finançament. Això l’obligarà a ferplantejaments reivindicatius clars en-front del govern central. ERC va impulsar una novareorientació política a Catalunya ara faun any, nova reorientació emmarcada

dins del PACTE DEL TINELL amb lesaltres dos forces polítiques firmants del’acord de govern. I ERC vigilarà pelcompliment de lo pactat. El PSC, coma força majoritària dins del govern, téla responsabilitat de portar-ho a terme. La nostra és la lluita del corredor defons i portem molts anys d’entrenamentper aconseguir que, d’una vegada pertotes, la nostra nació catalana deixi deser tal i com diu mossèn DALMAU(1926): “Catalunya és una nació mili-tarment ocupada, políticament sotme-

sa, econòmicament espoliada,lingüísticament substituïda, ideològi-cament calamitzada i artísticament des-pullada”. Salut i República Catalana Indepen-dent.

Francesc Cases-MianesPresident de la Secció Local d’ERC

Artesa de Segre

L’apunt del PSC-PM... “Qui dia passa, any...”l refrany popular “qui dia pas-sa, any empeny” no hauria de

semblar l’eslògan de cap Ajunta-ment. Més aviat tot el contrari. Peròsegurament és pitjor la percepció queen rebeu: “dia que passa, dia que esperd”. Tristament no hi ha gaires motius persentir-vos optimistes a curt termini. Lamanca d’idees, de planificació i de con-creció justifiquen aquesta opinió. Desde la nostra modesta situació intentemaportar el màxim col·laborant amb ac-cions i propostes, a més a més d’inten-tar gestionar amb eficàcia la nostra res-ponsabilitat en l’Àrea dels Pobles, quesense poder de decisió ens resulta moltdifícil desenvolupar. Malgrat tot, el Pla Únic d’Obres iServeis de Catalunya 2004-2007 haestat bastant generós amb les obres sol-licitades des del municipi d’Artesa i

sembla que afegint les Petites Ajudesde la Diputació de Lleida encara po-drem “matar la gana”. Per fi s’ha posat a debat el POUM(Pla d’ordenació urbanística del muni-cipi), que amb el Pla de ParticipacióCiutadana us permetrà donar el vostrepunt de vista de cap on i com han decréixer Artesa i els pobles. Des del nos-tre grup us animem a participar-hi!!! També volem aprofitar per informar-vos d’un parell de coses que creieminteressants i que després de demanar-ho alguns cops, l’Ajuntament encara noho ha fet:- La puja de l’any 2004 que quasi do-bla l’import del rebut de les escom-braries: fou deguda a un nou cànonaplicat per les tones de brossa que esrecullen. Aquesta taxa no deixa dinersnets per l’Ajuntament, tant costa, tantes cobra al ciutadà. La única manera

de reduir el seu cost és reciclant almàxim per baixar tones en l’abocador,a més a més de l’important tasca queés reciclar.- Hi ha permisos d’obres que des del’u de gener d’enguany gaudeixen debonificacions importants d’entre el25% i el 75% del cost de la llicència.Hi destaquen les obres en el casc anticd’Artesa i en les zones antigues delspobles agregats, obres de protecció ofi-cial i obres de construcció sostenible(bioclimàtiques, bioconstrucció i siste-mes d’aprofitament solar).

Josep Galceran i SellartPortaveu del grup municipal PSC-PM

a l’Ajuntament d’Artesa de Segre

E

,'-$&.�/��0��12,3

�4

��

��*

El triomf de la misèria moralEn aquest món hi ha persones tan mi-serables i amb un odi tan profund en-vers els seus adversaris que gairebé emposen els pèls de punta. Una mostra ben patètica de tot aixòva ser veure els senyors de laFederación Española de Patinaje i delConsejo Superior de Deportes abra-çant-se amb molta alegria en el momentde rebre la notícia que la FederacióCatalana de Patinatge era expulsada dela Federació Internacional de l’esmen-tat esport. Què desgraciats i miserables que són:haver de celebrar les derrotes dels ve-ïns! En aquest sentit, m’agradaria fer-vos una pregunta a vosaltres, els lec-tors de La Palanca: Quin concepte enteniu de la gent que s’alegra de les des-gràcies dels altres? Considero, però, que no haver sigutacceptat per la FIRS no és cap desgrà-cia. Al cap i a la fi, formar part d’unaFederació plena de corruptes i llepaculsno és cap prestigi, tot i que ara estaranamb les butxaques ben calentes desprésdels regals de la delegació espanyola. El COI també és una organitzacióexemplar, plena de comtes, barons id’altres personatges amb títols nobilia-ris de dubtosa trajectòria democràtica ifamosos per ser comprensius amb lesseus olímpiques quan els ofereixen re-gals força sucosos. Si ho volem analitzar amb fredor,nosaltres els catalans als espanyols novolíem robar-los res. No la volem la

seva selecció, se la poden posar onvulguin. Però, carai, que ens deixin te-nir la nostra, que no ens obliguin a sen-tir els seus colors perquè no me’ls esti-mo, i a més cada vegada em provoquenmés aversió. Més d’un company em vadir: “Millor, cada vegada hi haurà mésindependentistes”. Però em preocupa quina serà l’acti-tud del govern català. La primera res-posta ha estat lamentable: donar suporta Madrid 2012 –cornuts i pagar el beu-re–. Les precipitacions mai són bones,però el que em preocupa més és la re-acció de la societat civil catalana, ja queestà plena d´asexuals acomplexats a quino agraden les celebracions a la plaçaSant Jaume, dient que hi ha coses mésimportants, com la sanitat, l’ensenya-ment, la gent gran, els disminuïts i queno cal destinar-hi diners públics, men-tre callen com a putes quan Espanyavol organitzar la Copa Amèrica o elsJocs Olímpics. Ja ho va dir ZP, perdó volia dir ST(sonrisas y talante), en resposta aRajoy: “No hi haurà mai un enfronta-ment Catalunya-Espanya”. No sé si seràveritat, però de moment ja ha aconse-guit enfrontar molta gent. Per cert, a Catalunya un grup de fat-xes ha fundat la plataforma pro-selec-cions espanyoles. Sí, sí, sí... no hi hacap error tipogràfic, ho heu llegit bé.Tenen l’honor de ser la primera plata-forma del món preocupada per unesorganitzacions amb molt poder i que a

més a més no estan en perill d’extin-ció. A vostès els pot semblar sermaleducat titllar de fatxes unes perso-nes que defensen les esmentades orga-nitzacions amb la llibertat d’expressióque els empara l’ètica, però és públic inotori que aquesta plataforma no s´haorganitzat per a defensar les seleccionsespanyoles, això ja ho fan molt bé elPP i el PSOE, s’han organitzat per llui-tar contra les seleccions catalanes. Crear organitzacions per anar en con-tra d’organitzacions que volen defen-sar els seus drets democràtics és trist, ono? Què us semblaria fundar una pe-nya antiselecciones españolas? Serialleig, no? Què dirien de nosaltres moltsasexuals acomplexats de la seva cata-lanitat. Però bé, això és el món de l’esportd’altíssim nivell: comissions,corruptel·les, vots que es compren ivenen, dòping, explotació d’infants perpart de les multinacionals de roba es-portiva, presidents de federacions ambmoltíssims anys a la poltrona, pressi-ons, xantatges, extorsions, arbitratgessospitosos, violència, racisme, sectaris-me i símbols nazis en alguns camps defutbol. Per acabar, continuarem lluitant perla puresa de l’esport, i perquè els nos-tres fills el puguin practicar amb salut.I el que és més important amb tota laseva integritat moral.

Moisès Martí

www.artesadesegre.net

�)

��

La situació de la Cooperativa d’ArtesaLa situació que viu la Cooperativa po-dria ser deguda principalment a la po-lítica de males inversions en empresesparticipades per l’entitat? Per això és necessari tenir una res-posta a les següents preguntes durantl’Assemblea General que es durà a ter-me durant el proper mes de desembre(segons publica La Palanca núm. 271):- Qui va decidir invertir en el projectede les botigues i de l’escorxador deL’Agudana?- Qui havia de vetllar pels socis i acci-onistes de Copemo Aliment?- Qui tenia la representació d’aquestesempreses?- Quants gestors ha tingut L’Agudana

durant aquests darrers anys?- Qui portava la gestió de les esmenta-des empreses?- Té futur L’Agudana a curt i llarg termini?- Quants milions d’euros s’han perdutfins avui en les empreses participadesper la Cooperativa?- Els comptes anuals de la Cooperati-va, que s’auditaven i aprovaven perAssemblea General, eren els correctes?- Poden confiar els socis en el futur dela Cooperativa per comercialitzar elsseus productes? Aquestes i altres preguntes que po-den sorgir d’aquí a l’esmentada Assem-blea General, valdria la pena que elConsell Rector respongués amb clare-

dat i transparència per saber realmentqui són els vertaders responsables detot aquest desgavell: Consell Rector,President, Gerent, Comercial o Finan-cer. Perquè tots els socis i treballadorss’hi juguen molt.

Francesc, Vicenç i Jordi Trepat

��*

Festa de Sant Martí a CollfredAl petit poble de Collfred, tots els anysse celebra una festa en honor al seupatró Sant Martí el dia 11 de novem-bre. Enguany, aprofitant la festa, Mn.Pere Balagué va beneir i col·locar laimatge de la Mare de Déu de Lourdes al’església. La Mare de Déu va ser portada desde França per la comunitat cristiana quehi organitza una peregrinació tots elsanys des de 1972. Surt un autocar quefa una excursió de dos dies al santuari,on s’assisteix amb molta devoció a tots

els actes religiosos. Hi ha moltes per-sones que han rebut els beneficis de laMare de Déu. Volem agrair a Mn. Pere, rector nos-tre i guia espiritual, el fet de voler-nosbeneir la imatge i la seva col·locació al’església. També volem donar les gràcies al’empresa Autocars Vilà Betriu per lapossibilitat de poder realitzar aquestviatge tots els anys, al setembre. Moltes gràcies a tots.

Josep Sabartés i Gili

NOTA : La Palanca no té constància for-mal que durant el mes de desembre la Co-operativa d’Artesa hagi de celebrar una As-semblea General, tot i que un col·laboradorfa esment de la celebració d’una “JuntaGeneral Extraordinària prevista pel diven-dres 17 de desembre” en un article d’opi-nió del mes passat.

�+

��

�.��/

L’Orfeó al Catalunya Corall passat diumenge 14 de novem-bre l’Orfeó Artesenc va realitzar

un concert a la Casa Castilla laMancha de Barcelona en el marc delCatalunya Coral 2004, cicle de con-certs que organitza la Federació Ca-talana d’Entitats Corals (FCEC). La FCEC, fundada el 1981 i herevadel Secretariat d’Orfeons de Catalunya,ha reunit la majoria de les corals i orfe-ons d’arreu de Catalunya i dels territo-ris de parla catalana durant la segonameitat del segle XX. Durant tots aquestsanys ha promogut que totes aquestesentitats es relacionessin entre elles totrealitzant aplecs, intercanvis, trobadesde corals, cicles de concerts i un llargetcètera d’activitats. L’Orfeó Artesencque n’ha format part d’ençà d’aquellllunyà 11 de juny de 1972 en que assis-tiren com auditors a l’Aplec de Terresde Lleida a Agramunt i del 9 de juny de1974 com a participants a Cervià de lesGarrigues (primer aplec de l’Orfeó).Des d’aleshores ha participat activa-ment de la federació assistint a nom-brosos aplecs, intercanvis, trobades...Com totes les coses, la forma de reu-nir-se aquestes corals ha evolucionat alllarg dels anys, i més recentment, el queestà a l’ordre del dia i té més accepta-ció per part de les corals i orfeons, sónels cicles de concerts: Maig Coral alBarcelonès, Musicoral al Bages-Ber-guedà, Primavera Coral a les Terres deLleida entre molts altres. Fruit d’aques-ta demanda, i amb la intenció de crearun cicle de concerts emblema de la Fe-deració, on hi cantessin les millors co-rals federades s’organitza d’ençà unabona colla d’anys, el Catalunya Coral,un cicle de concerts, enguany són 11,que reuneix corals de totes les demar-

En el futur més immediat, l’Orfeóprepara amb molta il·lusió el tradicio-nal Concert de Nadal, i ja són 32 anyssense faltar a la cita, que realitzarà con-juntament amb la Coral Infantil Brotsd’Il·lusió i l’Aula Municipal de Músi-ca el dia de Nadal a les 7 de la tarda.Tot seguit i sense temps a descansar, eldia de Sant Esteve, realitzaran un con-cert a Calaf, tancant un any ple d’actu-acions i concerts per arreu de Catalunya(Badalona, Tremp, Salgar, Artesa deSegre, Ponts, Barcelona i Calaf).

Sergi Valls i Jové[email protected]

cacions. Enguany doncs, l’OrfeóArtesenc va ser seleccionat de les propde seixanta corals de les Terres deLleida per assistir a l’edició 2004. Així doncs, l’Orfeó Artesenc va par-ticipar en un dels concerts, concreta-ment el que es va realitzar a la CasaCastilla la Mancha de Barcelona con-juntament amb la Coral Aires de laMancha, organitzadora, i la Coral SantMiquel de Mont-Roig del Camp. Pri-merament la coral organitzadora va ofe-rir una petita mostra del seu treball,després la Coral Sant Miquel i, final-ment, l’Orfeó Artesenc, que amb unrepertori molt encertat i molt treballat,va fer gaudir d’allò més el públic, dei-xant una molt bona impressió entre totsels assistents. Si hom vol escoltar-nefragments, ja estan penjats al webd’aquesta entitat artesenca, fragmentsen vídeo del concert.

E

www.orfeoartesenc.org

CONCERT DE NADAL

Orfeó ArtesencCoral Infantil Brots d’Il·lusió

Aula Municipal de Música

Dia: 25 de desembre de 2004Hora: 7 de la tarda

Lloc: Església Parroquial d’Artesa de Segre

Organitzen: Orfeó Artesenc i Aula Municipal de Música

Amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Artesa de Segre,La Parròquia, Ràdio Artesa de Segre i La Palanca

��

��

�.��/

Concert de Santa CecíliaEscola de Música d’Artesa deSegre va celebrar amb un con-

cert al Monestir de Santa Maria deSalgar el passat 20 de novembre, lafestivitat de Santa Cecília, patrona dela música. És a partir del final de l’Edat Mitja-na quan es considera Cecília (?-s.IIIa.C.), santa i màrtir cristiana, quan esconsidera patrona de la música i en es-pecial de la música religiosa. A partird’aleshores, i sota la seua advocació,es crearen nombroses congregacions iconfraries professionals de música iassociacions de concerts. Actualmentsón nombrosos els concerts i els actesque se celebren per celebrar aquestajornada de festa. Per citar-ne dos exem-ples, el Moviment Coral Català (MCC)organitza concerts a la Plaça del Rei (12hores) i a la Capella de Santa Àgata (17hores) el diumenge 26 de novembre aBarcelona. Molt més a prop, a casanostra, l’Escola de Música d’Artesa deSegre, ha organitzant un concert alMonestir de Santa Maria de Salgar delqual us en parlem en aquest article. El passat 20 de novembre, l’escolade música es va vestir de gala en motiude la festivitat de Santa Cecília, 22 denovembre, patrona dels músics. I aquestany van escollir ni més ni menys que elSantuari de Salgar com a escenari de laseva celebració. D’aquesta manera, elspetits músics, que es van formant a lanostra escola, van aprofitar aquesta di-ada per començar a tenir contacte amb

el públic, així com també per afirmarla seva seguretat dalt d’un escenari, encas dels més grans ja experts en aquesttema. I és que en el concert no hi va faltarvariació: violins, pianos, flautes, per-cussió i guitarres, un gran assortit d’ins-truments per fer homenatge a la nostrapatrona, com també duos, solistes,acompanyats o no de piano i, fins i tot,un conjunt de violoncels que van fina-litzar el concert amb tres obres ben en-certades. La variació del repertori i elvolum d’intèrprets també va ser de moltagrair, si tenim en compte que els alum-nes es troben gairebé en els inicis delcurs. Tampoc hi van faltar nervis, mansgelades, preocupació, tremolors... efec-tes tan naturals i obvis en la tasca demúsics però tan propis de ser compen-sats quan el concert és tot un èxit. Totsells van tocar de meravella, s’ho vanpassar bé, van gaudir moltíssim trans-metent tota la sensibilitat que portendins. I això, realment, es nota. Unes seixanta persones ens trobàremal Santuari de Salgar: pares, mares, pa-drins, els més petits de la casa, els pro-fessors i professores de l’escola... totsvam voler ser partícips d’aquesta cele-bració que va acabar de la millor ma-nera possible: coca amb xocolata apor-tat per l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

Janette Solsona i Novell

L’

��

��

�.��/

Final de trimestreom cada curs quan arriben lesfestes nadalenques, a l’Aula

Municipal de Música es finalitza elprimer trimestre: els primers exà-mens, darrers assaigs, audicions,caga tió pels més petits... són algunesde les moltes activitats que s’hi rea-litzen. A les acaballes del primer trimestre,i després del Concert de Santa Cecília(veure article anterior), arriba el més dedesembre amb força activitats que tren-quen amb la dinàmica monòtona delstres primers mesos de curs. Els mésgrans fan exàmens de cadascuna de lesassignatures (instrument i llenguatgeprincipalment) i preparen les cançonsque realitzaran a les audicions dels di-ferents departaments de l’escola de ladarrera setmana del trimestre. Els méspetits, per la seua banda, continuen lesclasses fins la darrera setmana. I dels

més petits fins als que cursen iniciació2 fan el caga tió. A l’assignatura de cantcoral (Coral Infantil Brots d’Il·lusió)també realitzen els darrers assaigs perpreparar el Concert de Nadal. De totes aquestes activitats, les au-dicions són obertes a tot el públic. Esrealitzaran entre el 16 i el 22 de desem-bre a 2/4 de vuit del vespre a la Sala del’Orfeó. El dijous 16, els alumnes depiano de Xavier Monge; el divendres17, els alumnes de flauta travesserad’Isidor Rosich i de piano d’Anna Gar-riga; el dilluns 20, els alumnes de flau-ta travessera i conjunt instrumental deLuis Ángel Gálvez i els de guitarra iconjunt de guitarres de MiquelOrtigüela; el dimarts 21, els alumnesde piano de Glòria López i Esther Larai els de violoncel de Jordi Morera; fi-nalment, el dimecres 22, els alumnesde violí de Joan Sancho i els de percus-

sió de Pau Bombardó. Com en molts altres centres, durantaquestes dates han tingut lloc les elec-cions al Consell Escolar de l’Aula Mu-nicipal de Música, procés que finalit-zarà amb la constitució del nou consellen les properes setmanes. Des de l’Aula Municipal de Música,convidem tothom a assistir a les audi-cions detallades en aquest article i alConcert que tindrà lloc el dia de Nadala les 7 de la tarda, a l’Església Parro-quial d’Artesa de Segre. Bones festesa tothom i pròsper 2005!

Aula Municipal de Músicad’Artesa de Segre

C

Caramelles2005

A tothom que tingui ganes de cantar i participar a les Caramelles lapropera Pasqua (enguany el 21 de març), us convoquem el properdissabte 15 de gener a les 10 del vespre a la Sala de l’OrfeóArtesenc.

Us hi esperem!

La Junta

�

��

��

Posa’t a la meva pell!ovint, en les nostres relacionsamb les persones sentim a dir

posa’t a la meva pell! Una frase ambun sentit metafòric, relativament fà-cil de dir, però moltes vegades difícild’entendre. Posar-se a la pell d’unaaltra persona, o el que els anglesosdiuen to put oneself in anotherperson’s shoes (posar-se a les sabatesd’una altra persona) és sinònimd’empatia. L’empatia s’entén com la capacitatper connectar respectuosament i since-ra amb els sentiments d’una altra per-sona i comprendre els seus punts devista. Per tant, implica un canvi en elpropi raonament i implica sentir unaemoció. Però donar empatia no vol diradoptar els sentiments dels altres, niestar d’acord en tot o perdre la pròpiaidentitat. Per arribar a ser empàtic calhaver madurat cognitivament i emoci-onal, cal tenir una personalitat pròpia iuna flexibilitat de pensament. L’empatia és un dels valors més pre-uats de les relacions humanes. Tenir lacapacitat d’empatitzar és un gran avan-tatge social, perquè demostra ser sen-sible, respectuós i de confiança. Molts dels problemes de la societatactual sorgeixen a causa de la mancageneralitzada d’aquesta qualitat. Vivim

individualment, ens envaeix l’egoismei no tenim ni ganes ni temps d’escoltari molt menys d’entendre i comprendreels altres. D’aquí la majoria dels mal-entesos entre pares i fills. Pares que nosón capaços de posar-se a la pell delsseus fills adolescents quan exposen lesseves preocupacions; fills que no ente-nen els límits de conducta perquè nosaben empatitzar amb els pares... A vegades, socialment, l’empatia haaparegut com una obligació: queda béser empàtic,demostra res-ponsabilitat, éscom una nor-ma moral.Però en aquestcas no estaríem parlant d’una veritableempatia. L’autèntica és aquella que estàbasada en el respecte i la dignitat, i pertant és aquella que té en compte unaregla d’or: fer a l’altre el que vull permi o bé, no fer a l’altre el que no vullper mi.Crec, fermament, que si en moltes deles nostres accions quotidianes tingués-sim en ment aquesta frase, s’acabarienmolts dels conflictes actuals. Per posar alguns exemples: Si abansde dir imbècil al del costat poguéssimposar-nos al seu lloc i entendre com ens

sentiríem nosaltres en el cas que algúens ho digués, segurament callaríem.Si abans de passar de llarg davant d’unapersona que demana diners perquè re-alment els necessita per menjar, ensparéssim a imaginar com ens sentiríemnosaltres al seu lloc, segurament aju-daríem més d’una ONG. Així podria seguir amb una llargallista, una llista d’actes del dia a dia,actes que poden ser vandàlics, cruels osimplement egoistes, però en definiti-

va actes que no deixen de succeir i quesemblen no tenir ganes de desaparéixer. Sembla que l’empatia podria ser laclau per solucionar el nostre món: estracta que cada persona sigui capaçd’entendre el del seu costat. Si realmentaixò fos possible, si tot individu actuéssegons la regla d’or, possiblement s’es-fumarien molts dels problemes actuals(guerres, fam, maltractaments...).

Noemí Farré i Cortadelles

S

Molts dels problemes de la societat actualsorgeixen a causa de la manca generalitza-da d’aquesta qualitat (l’empatia)

�!

��

��

Durant les festes- Guarniment nadalenc i fer el Pes-sebre al Nou Local de la Gent Gran.Organitza: Associació de la Gent Grand’Artesa de Segre i Comarca- Visita del jurat del 49è Concurs depessebres artístics i casolans.Organitza: Associació de pessebristesde la Parròquia d’Artesa de Segre

Dies 16, 17, 20, 21 i 22 de desembreA partir de les 19:30h a la sala de l’Or-feó Artesenc, Audicions instrumentalsde l’Aula Municipal de Música.Organitza: Aula Municipal de Música

Divendres, 17 de desembre19h a la Llar d’Infants, Visita del PareNoel i cagada del tió.Organitza: AMPA Llar d’Infants ElBressol

Dissabte, 18 de desembreA partir de 17h a la zona comercial,Música i espectacle ètnic.Organitza: Associació de Comerç i Ser-veis

Diumenge, 19 de desembre- 11h a l’ermita-refugi del cim deSant Mamet (Alòs de Balaguer),Col·locació del pessebre a la serrade Sant Mamet. Es pot pujar cami-nant, corrent, amb BTT o amb qual-sevol altre mitjà. Tothom està con-vidat a esmorzar.Organitza: CUDOS- 17:30h a la Dàlia Blanca, Exhibiciód’Aeròbic en benefici de la Marató deTV3, aquest any dedicada a la malaltiadel càncer.Organitza: Gimnàs Altis- 20h al pavelló poliesportiu Gran Tor-ronada nadalenca del CENG ambafició i jugadors. Oberta a tothom.Organitza: CENG

Dimecres, 22 de desembre11h a la Sala d’Actes del CEIP Els Pla-nells Cantada de Nadales i Recitacióde Poemes.A continuació, de l’obra El gat ambbotes.Organitza: CEIP Els Planells

Divendres, 24 de desembre- 22h al Santuari de Salgar, Missa delGall.Organitza: Agrupament Escolta i GuiaMare de Déu del Pla- 23h al Monestir de Sta. Maria de Re-fet, Missa del Gall.Organitza: Comunitat Religiosa de Re-fet- 24h a l’Església Parroquial d’Artesa,Missa del Gall.Organitza: Parròquia

Dissabte, 25 de desembre- 19h a l’Església Parroquial, Con-cert de Nadal a càrrec de l’OrfeóArtesenc, la Coral Infantil “Brotsd’I·lusió” i l’Aula Municipal de Mú-sicaOrganitza: Orfeó Artesenc, Coral Infan-til “Brots d’Il·lusió” i Aula Municipalde Música

Diumenge, 26 de desembre- A partir de les 11h pels carrersd’Artesa, Cantada de nadales.Organitza: Equip de Caps de l’AEiGM.D. del Pla- 17:30h al nou local de la Gent Gran,“Fer cagar la soca com quan éremjoves...”Organitza: Associació de la Gent Grand’Artesa de Segre i Comarca

Dilluns 27, dimarts 28 i dimecres 29- De les 16 h a les 19 h al PavellóPoliesportiu, Parc de Nadal.Organitza: Àrea de Cultura i diversesentitats- Biblioteca i la Llar d’infants al Parcde Nadal. Durant aquests dies, la Bi-blioteca Municipal “Joan Maluquer iViladot” i la Llar d’infants El Bressolestaran present al parc.

Diumenge, 2 de gener- 12h a la Llar-Residència Municipalde la Gent Gran, Visita del Patge Re-ial.- 12:30h pels carrers d’Artesa, Arri-bada del Patge Reial.Organitza: Llar-Residènica Municipalde la Gent Gran i Branca de Truc del’AEiG M.D. del Pla

Dimarts 4 de gener17h a la Dàlia Blanca, L’hora del con-te, representació càrrec la CompanyiaPengim-penjam.Organitza: Biblioteca Municipal “JoanMaluquer i Viladot”

Dimecres, 5 de gener- 17:30h, Cavalcada dels Reis Magsd’Orient a Alentorn.Organitza: Poble d’Alentorn- 18h, Cavalcada dels Reis Magsd’Orient, adoració al nen Jesús i re-partiment de regals a Artesa. Arriba-da per la carretera d’Agramunt.Organitza: AMPA Llar d’Infants ElBressol, AMPA CEIP Els Planells iAEiG M.D. del Pla- 21h, Cavalcada dels Reis Magsd’Orient a Baldomar, a la Sala del’ajuntament.Organitza: Àrea de Jovent de l’Associ-ació de Veïns de Baldomar

Dijous, 6 de generA partir de les 12h, a la Parròquia,Lliurament de premis del 49è Con-curs de pessebres artístics i casolans.Organitza: Associació de pessebristesde la Parròquia d’Artesa de Segre

Ajuntament d’Artesa de SegreÀrea de Cultura i Ensenyament

Àrea de Joventut, Esports, Festes i Fira

NOTA:Aquest programa inclou els actes delsquals n’ha tingut coneixement l’Àreade Cultura de l’Ajuntament abans del30 de novembre. No obstant, les acti-vitats que hi faltin podran ser anuncia-des per l’Emissora Municipal de Rà-dio

Artesa de Segre celebra el Nadal!

Ràdio Artesa91.3 FM

�*

��

, 0��*��

Mes d’octubreSESSIONS DE PLE

Ple ordinari: 07-10-04

S’aprova, per unanimitat, l’actade la sessió ordinària del dia 2 de se-tembre de 2004.

S’aprova unànimement la pro-posta de moció presentada pel PSC-PMper a informar a totes les entitats delmunicipi dels ajuts que els puguin afec-tar.

S’ aprova, per unanimitat, l’ac-ceptació de les següents ajudes inclo-ses en els programes del PUOSC 2004:- Rehabilitació del local social a Vilves,1a fase.- Bombeig i xarxa d’abastament i dedistribució d’aigua a Collfred.- Mur de contenció i xarxa per a des-guàs d’aigües pluvials a Montargull.

S’aprova, per unanimitat, lescontribucions especials per a l’execu-ció de les obres del PUOSC :- Bombeig i xarxa d’abastament i dedistribució d’aigua a Collfred.- Mur de contenció i xarxa per a des-guàs d’aigües pluvials a Montargull.

S’aprova, per unanimitat, con-tractar mitjançant tramitació ordinària,procediment obert i forma de subhasta,les obres esmentades anteriorment ambel pressupost d’execució per contractaassenyalat.

S’aprova unànimement la pro-posta de concórrer a la convocatòriad’atorgament d’ajuts per a la millora debarris, àrees urbanes i viles que reque-reixen una atenció especial.

S’aprova, per unanimitat, lamemòria valorada del local social deVilves.

S’aprova, per unanimitat, la pro-posta d’aprovació del conveni per adonar suports als plans locals de joven-tut entre la Generalitat de Catalunya iel Consell Comarcal de la Noguera.

S’aprova, per unanimitat, lessegüents certificacions d’obra:

- Certificació núm. 1, per import de15.952,75 euros, de l’obra “urbanitza-ció del tram final del c/ Prat de la Ribai creació de places d’aparcament”.- Certificació núm. 1, per import de17.020,85 euros, de l’obra “arranjamentdipòsit del Pont d’Alentorn”.- Certificació núm. 1, per import de13.910,00 euros, de l’obra creació deplaces escolar de llars d’infants a la Llard’infants El Bressol.

ACORDS DE LA JUNTA DE GO-VERN LOCAL(dels dies 14, 21 i 28 d’ octubre)

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres, establiments i autoritzacions deguals:- A Benito Farré Obiols i Roger FarréCuñat, per a l’addició de dos habitat-ges a edificació existent, situat a la Ctra.de Tremp, 15.- A Promocions Camriba, SL., per a laconstrucció de naus adossades al polí-gon industrial El Pla.- A Explotaciones Energéticas deArtesa, SL, per a l’ampliació de la cam-bra de càrrega d’aigua a la Colònia laFabrica.- A Josep M. Brescó Bosch, per arre-bossar habitació per calefacció, fer sor-tida de fums i fer cuina nova, a l’edificisituat al c/ Major, s/n, d’Anya.- A Elisabet Canes Chicote, per enrajo-lar i posar sanitaris al bany de l’edificisituat al c/ Sant Antoni M. Claret, 35.- Montserrat Solanes Porta, per arran-

jament de façana, a l’edifici situat al c/la Noguera, 5 de Baldomar.- A Joan Novau Puigpinós, per arranja-ment de façana, de l’edifici situat a laCtra. de Vilanova, s/n d’Alentorn.- A Alfonso Moya Ruiz, per picar i ar-rebossar la façana, de l’edifici situat alc/ Major, 29 de Colldelrat.- A Francisco Bernaus Inglavaga, per ala segregació de 256,75 m2 de la fincaurbana, situada al c/ Vescomte d’Àger2.- A Josefina Clua Solé, l’autoritzaciód’entrada de vehicles a l’edifici situatal c/ Monges, 5.- A Josep M. Galceran Vila, per a la re-construcció de part de la coberta d’unedifici destinat a habitatges, situat al c/Prat de la Riba, 22.- A Construccions Artesa, SL, per a lainstal·lació d’una grua torre, al solarsituat entre els carrers Anselm Clavé,Enric Granados i Sant Antoni M. Cla-ret.- A Endesa Distribución Eléctrica, SL,per a la instal·lació d’una nova líniasoterrada de baixa tensió, al c/ Roc deCudós.- A Endesa Distribución Eléctrica, SL,per a la instal·lació d’una nova líniasoterrada de baixa tensió, al c/ Vergedel Pla, a petició d’assessoria Camats.- A Josep M. Farré Codina, per a laconstrucció d’un habitatge unifamiliaraïllat, al c/ Jesús Santacreu, 14.- Concedir a Retevisión, SA, llicènciaambiental per exercir l’activitat de te-lecomunicacions, a desenvolupar al c/Calvari, 11.- A Grues i Transports Artesa, SL, pelfuncionament d’una activitat destinadaa transport per carretera, a desenvolu-par a la Ctra. d’Agramunt, 94.- A Isabel Galiano López, per l’obertu-ra i la instal·lació d’una activitat desti-nada a botiga, a desenvolupar a la Ctra.de Ponts, 19.- A Mapfre, per l’obertura i la instal-lació d’una activitat destinada a ofici-na d’assegurances, a desenvolupar al c/Maria Anzizu, 25.- A Carnicas Pijuan, SCP, per l’obertu-ra i la instal·lació d’una activitat desti-nada a venda al detall de productes ali-

�"

��

mentaris, a desenvolupar a l’edifici “LaFàbrica” de la Colònia la Fàbrica.- A Mercedes Tena Galiano, per l’ober-tura i la instal·lació d’una activitat des-tinada a locutori telefònic, a desenvo-lupar a la Ctra. d’Agramunt, 3.

INFORMES DE L’ALCALDIA

En aquest punt s’informa per la presi-dència dels següents temes:

La Diputació de Lleida ha co-municat la proposta referent al Progra-ma Específic del quadrienni 2004-2007,dins el PUOSC, en la qual hi ha inclòsel municipi d’Artesa de Segre amb l’as-signació de subvenció del 10% del pres-supost de l’obra. El municipi té 13 obresreferenciades.

El Consell Comarcal de la Nogue-ra ha comunicat que els recursos que rebi,provinents de la participació dels Ajun-

taments de la comarca al Fons de Coo-peració Local de Catalunya, els destina-rà a compensar, directament, els costosque cada Ajuntament ha de suportar pelservei de l’abocador Comarcal.

El transport de viatgers que esfeia, conjuntament amb el transport es-colar, no havia començat perquè eltransportista no havia fet la renovacióde l’autorització de la Generalitat.Quan en disposi, el servei es tornarà a

prestar, exclusivament, en horari detransport escolar. El transport de retorndels dimecres se suprimeix per no serviable econòmicament.

El Departament d’Agriculturaha concedit una subvenció de 30.000euros per a la reparació de camins ru-rals del nostre municipi.

En la subhasta del FÒRUM noes va comprar cap banc dels que es va-ren adjudicar entre 160 euros i 170euros més IVA. L’oferta d’una empre-sa resulta més econòmica.

Gas Natural ha posat en conei-xement de l’Ajuntament el planejamentdels treballs tècnics de la portada de gasnatural a Artesa de Segre dins la xarxa:Tàrrega – Agramunt – Artesa de Segrefins a Ponts.

Carme Barril i Brescó

, 0��*��

Mes de novembreSESSIONS DE PLE

Ple ordinari: 04-11-04

S’aprova, per unanimitat, l’actade la sessió ordinària del dia 7 d’octu-bre de 2004.

S’aprova, per unanimitat, el re-coneixement de crèdit núm. 2 de l’any2004.

S’aprova l’expedient de modifi-cació de crèdit núm. 1 del PressupostMunicipal de 2004, a finançar amb laprevisió que s’ha fet mitjançant utilit-zació del romanent líquid de tresoreriade l’any 2003 i baixes per transferènci-es.Vots a favor: 6 (5 CiU i 1 PP)Abstencions: 5 (4 ERC i 1 PSC-PM)

S’aprova, per unanimitat, el plade participació ciutadana en la redac-ció del POUM.

S’aprova, per unanimitat, la pro-posta de reclamació al PUOSC 2005.

S’aprova unànimement la pro-posta de concórrer a la convocatòria desubvencions del Departament de Tre-ball i Indústria per a la contractació detreballadors desocupats.

S’aprova, per unanimitat, veri-ficar el text refós del pla parcial delpolígon industrial en relació amb lazonificació i els paràmetres de lesparcel·les 2 a 10 del Polígon 1.

S’aprova, per unanimitat, lamoció presentada pel grup PSC-PM,per sol·licitar al Consell Comarcal dela Noguera i a la Diputació de Lleidaque demanin al President i a tots elsgrups del Parlament la revisió de la lleide l’aigua perquè tots els nuclis de po-blació i municipis petits de menys de400 habitants quedin exempts del cà-non de sanejament.

S’aprova la moció presentadapel grup PSC-PM per sol·licitar a laDiputació de Lleida l’accés a la LP-9132 (variant d’Alentorn) des del camíde Baldomar i que la intersecció sud

sigui mitjançant carrils d’acceleració.Vots a favor: 6 (4 ERC, 1 PSC-PM,1PP)Abstencions: 5 (CiU)

S’aprova la moció presentada pelgrup PSC-PM per frenar l’augmentd’edificis deteriorats de tot el municipi:- Inspeccionar tots els edificis del mu-nicipi per dictaminar d’ofici, si cal ono, exigir l’arranjament de la façana.- Posar en marxa aquesta pràctica quanhi hagi l’aprovació inicial de les novesnormes urbanístiques, actualment enfase d’estudi.- Fer públic l’acord, amb la màximaclaredat possible perquè tothom puguiestar-ne informat, arreu del municipi.Vots a favor: 6 (4 ERC, 1 PSC-PM,1PP)Abstencions: 5 (CiU)

S’aprova per unanimitat, la mo-ció a favor del manifest per a la solucióa l’aprofitament dels adobs orgànics inaturals (fems i purins).

S’ aprova, per unanimitat, la pro-

�4

��

, 0��*��

posta del conveni de col·laboració en-tre la Diputació de Lleida i l’Ajunta-ment per a la disposició de la cartogra-fia digital.

S’aprova unànimement la certi-ficació núm. 6, per import de 7.644,09eur, corresponent a l’obra dotació degraderia a la sala escolar del pavellópoliesportiu.

Ple Extraordinari: 25-11-2004

S’aprova provisionalment per al’exercici del 2005 i següents la modi-ficació dels articles de les ordenancesfiscals, en el sentit d’actualitzar-ne elspreus que les regulen d’acord amb l’ex-pedient instruït.Vots a favor: 7 (5 CiU, 1 PSC-PM, 1 PP)Abstencions: 4 (ERC)

ACORDS DE LA JUNTA DE GO-VERN LOCAL(dels dies 2, 11, 18, 23 i 25 de novem-bre)

S’acorda unànimement proposarla concessió de les següents subvenci-ons de rehabilitació de façanes:- A Francesc Lluch Solé, un ajut de352,80 eur, a la Ctra. d’Agramunt, 30 ic/ Monges, 23.- A Ramon Solé Bròvia, un ajut de600,60 eur, a la Pl. Ball, 11.- A Fernando Galceran Cuders, un ajutde 126,00 eur, a la Ctra. d’Agramunt, 25.- A Salvador Camats Solé, un ajut de100,46 eur, al c/ Nou, 15.- A Pere Jubete Farré, un ajut de 601,01eur, a la Ctra. d’Agramunt, 31.- A Pere Borrell Riart, un ajut de 365,74eur, a la Ctra. d’Agramunt, 23.- A Jaume Ferré Yégola, un ajut de315,00 eur, a Av. Maria Anzizu, 21.- A Albert Guiu Serra, un ajut de 105,00eur, a la Ctra. d’Agramunt, 82.- A Carlos Guàrdia Roch, un ajut de144,14 eur, a la Ctra. d’Agramunt, 14.- A Armengol Puigpinós Sala, un ajut de189,00 eur, a la Ctra. d’Agramunt, 46.- A Josep Pijuan Boliart, un ajut de472,50 eur, a la Trav. Església, 2.- A Josep Fontanet Ros, un ajut de592,20 eur, a Av. Eduard Maluquer, 15.- A Francisco Vidal Caumons, un ajut

de 147 eur, a la Ctra. d’Agramunt, 62.- A Antonio Galceran Feixat, un ajut de172,20 eur, al c/ Balmes, 27.- A Josep Gomà Novau, un ajut de 147eur, a la Ctra. d’Agramunt, 81.

- A Joan Pujol Blanch, un ajut de 583,80eur, al c/ Nou, 5, de Vernet.- A Maria Neus Ingla Martí, un ajut de126 eur, al c/ Argila, 8, de Vernet.- A Lluís Mora Ros, un ajut de 346,50eur, al c/ Molí, s/n, de Seró.- A Pere Solans Feixes, un ajut de325,50 eur, al c/ Pont, 6, d’Alentorn.- A Domènec Armengol Farré, un ajut de437,33 eur, al c/ Forn, s/n, d’Alentorn.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicències d’obres,establiments i autoritzacions de guals:- A Benjamí Llobet Fité, per a la cons-trucció d’un edifici d’habitatges, situatal c/ Eres, s/n.- A Endesa Distribución Eléctrica, pera la reforma de la línia S.E. Pobla – S.E.Ponts.- A Josep Gomà Novau, per pintar lafaçana de l’edifici situat a la Ctra.d’Agramunt, 81.- A Mercè Nogués Galceran, per realit-zar tancament de terreny, al polígon 7,parcel·la 135.- A Construccions Montsec, SCCL, pernetejar i esbrossar el terreny situat al c/Sant Jordi, 29.- A Lourdes Solé Camats, per arranjarla cuina de l’habitatge situat a la Ctra.de Ponts, 68.- A Enric Pau Andorrà, per fer rasa per a pasde canonada, al polígon 13, parcel·la 300.- A Construccions Germans Gilabert,SL., per a la instal·lació d’una grua tor-re, al solar situat al c/ Jesús Santacreu, 1.- A Isabel Olsina Monsonís, per la segre-gació de 363,10 m2 i la cessió de 297,00

m2 d’espai públic, al c/ Sant Jordi, 29.- A Ramon Regué Montserrat, per can-viar la instal·lació de sanejament del’edifici situat a Av. Maria Anzizu, 29.- A Joan Carles Eroles Solanes, per re-paració de la cornisa de la teulada del’edifici situat a la Ctra. d’Agramunt, 3.- A Josefina Llorens Riasol , per picarparets interiors, a l’edifici situat a laCtra. de Ponts, 40.- A Julio Jiménez Hernández, la con-cessió de l’autorització d’entrada devehicles, a l’edifici situat a la Ctra. deBaldomar, 1.- A Pere Salud Pijuan, per a la reestruc-turació d’una explotació porcina, situ-ada al polígon 25, d’Artesa- A Jordi Ros Roig, per a la reformad’un edifici d’habitatges, situat al c/Sant Jordi, 2.- A Rosa Cercós Ruso, per arranjar lacuina i porta de l’edifici del c/ Mig, 3de Baldomar.- A Francesc Amorós Peruga , per can-viar les teules de l’edifici situat al c/Prat de la Riba, 8.- A Cèlia Bellmunt Vilallonga, per fertancament al terrat a l’edifici situat aAv. Maria Anzizu, 56.

INFORMES DE L’ALCALDIA

La Ctra. C-26, s’arreglarà fins ala Gasolinera. La capa de rodament noes farà fins al mes de febrer per evitarles temperatures extremes de l’hivern.

S’han certificat els camins muni-cipals als qual el Departament ha desti-nat 30.000 eur . El pagament es farà di-rectament al contractista que ha fet l’obra.

Els tècnics que han de portar laConcentració Parcel·lària del CanalSegarra-Garrigues han comunicat quehi ha intenció de començar els treballspassades les festes de Nadal. S’han fi-xat un termini de 3 anys. El projecteafecta a 267 propietaris del municipi.

Han confirmat la concessió desubvenció al PERC a l’ obra d’electri-ficació de Ca l’Empenedit amb un pres-supost de 55.228,88 eur i una subven-ció de 27.000,00 eur.

Carme Barril i Brescó

�)

��

�� , 0��

Reunió informativa sobre el POUMEl proper 22 de desembre, a la Salad’Actes de l’Ajuntament, hi haurà unareunió informativa oberta a tots els ciu-tadans del nostre municipi per a donarconeixement del Pla d’Ordenació Ur-

banística Municipal (POUM). La reu-nió s’emmarca en la sèrie de consultesque s’han vingut realitzant darreramententre diferents sectors de la població,tal com marca la normativa d’Urbanis-

me. L’hora de la reunió serà les 21:15h.

Regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament d’Artesa de Segre

1��

��

�� 2

��

Al Pavelló Poliesportiua partir de la 1 de la matinada(quan comenceu a pair el raïm)

Entrada gratuïta

�+

��

3��

��

��

�� 4��

Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban

Jeroglíficper David Fusté

És hora de dinar...

Problema d’escacs

Juguen les blanques

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Brillantina.- 2. Oïda. Maig. P.- 3. Me. P. Os. Ell. - 4. Brasil. Ordi.- 5. AA. Ullal.C.- 6. R. Islam. Ama.- 7. Dur. aretraC.- 8. eniC. Nucli.- 9. J. Sura. Meló.- 10. Al. Runa. On.- 11. Restau-rants. VERTICALS: A partir de les horitzontals.JeroglíficJo estic mort de fam (jo, estic mort, de, fa, m).Problema d’escacs1.- Ah7+, Rh8; 2.- Ac2+, Rg8; 3.- Tg2+, Axg2; 4.- Ah7+, Rh8; 5.- Ag6+, Rg8; 6.- Dh7+, Rf8; 7.-Dxf7++

Horitzontals1. Cosmètic que fa brillar els cabells.- 2. Sentit que ens permet gaudirde la música. Mes de les flors. La setzena lletra de l’alfabet.- 3. Pronomde primera persona. Símbol del fòsfor. Amb accent, un animal moltgros, i sense, suporta els músculs. Pronom de tercera persona.- 4. Estatd’Amèrica conegut pel Carnaval, la selva i la samba. Cereal emprat perelaborar cervesa.- 5. Vocal oberta repetida. Peça dentària pròpia delscarnívors. Deu desenes.- 6. Consonant vibrant. Conjunt dels qui pro-fessen la doctrina de Mahoma. Mestressa.- 7. Contrari de tou. Al revés,es buida quan es va a comprar.- 8. Al revés, espectacle visual. En unàtom, espai on es troben els neutrons i els protons.- 9. La desena lletrade l’abecedari. No s’enfonsa. Fruit que afortunadament creix arran deterra.- 10. Article contracte. Conjunt de materials provinents d’un en-derroc. Partícula usada per preguntar en quin lloc es troba alguna cosa.-11. Plural, lloc on es poden recuperar forces.Verticals1. Fer caure bombes.- 2. Curs d’aigua típicament mediterrani. Tants

com deu dècims. Al revés, article masculí.- 3. Al revés, prefix que significa dos. Vocal oberta. Part acolorida de l’ull. Lletraque pot representar dos sons consonàntics.- 4. Badada. Contrari de llarg.- 5. Mitja centena. Espai de terra envoltat d’aigua.Desfilada que es fa per Carnestoltes. - 6. Afluixar. Al revés, després de les dotze.- 7. Només en tenim un a la cara. Així sigui.Símbol de l’argó.- 8. Símbol del titani. Terminació dels alcohols. Al revés, que no pot parlar. La primera vocal.- 9. Al revés,relatiu al rei. Militar del s. XVII que va tenir el càrrec de comandant del l’exèrcit reial a Catalunya. Nord.- 10. Símbol delnitrogen. Al revés, cinc-centes cinquanta. Vestit de bany d’una sola peça i que cobreix tot el cos.- 11. Plural, acció de posaruna cosa damunt de l’altra de manera que s’hi quedi enganxada.

Calamar

En llatí, un lapsus és una relliscada, unacaiguda, un error. Ens han quedat duesexpressions que fan referència a aquestsignificat: el lapsus linguae, és a dir,l’equivocació feta parlant, amb la llen-gua, i el lapsus calami, que és és unerror en escriure, ja que el calamus era,per als romans, la ploma d’escriure,obtinguda de la tija d’algun cereal. El nom de calamar prové d’aquestfet: significa “tinter”, ja que aquestsmol·luscs fornien de tinta els calamidels romans.

Diccionari EtimològicComplementari de la

Llengua Catalana II, 406,Joan Coromines

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

��

��

,��5��

L’entrada del pont del Senill. Anys 40

s una vista parcial d’Artesa desde l’entrada del Pont del Senill.

Es tracta d’una perspectivaesquàlida i freda d’un paisatge quepodria ser de tardor-hivern. Desta-quen els tres arbres, el pont del Se-nill i les serres de Vernet i el Montsecal fons, com sempre. Ens diuen que la foto està presa adarrers dels anys 30 o principi dels 40.A grans trets, es podria establir diferèn-cies, tant per allò que es veu com pelque avui trobem a faltar a la imatge.D’entrada, sembla que s’aprecia que lacarretera era bastant més estreta de lad’avui i sense asfaltar. En aquesta zonahi havia llavors “la font del Senill”, onla gent d’Artesa anava a buscar aiguafresca, per a tenir beure a les cases.Aquesta font era fruit de filtracions delCanal d’Urgell i es va estroncar quanvan revestir-lo. Els dies festius, el jovent també ana-va a passejar per aquesta zona. Les pa-

relles i les collades de joves podien anara passeig pel mig de la carretera sensecap mena de perill. Anar carreteraamunt i avall i fer-la petar era el granesport d’aquells anys. És clar que tam-bé hi havia cinema i ball, però tenientemps per a fer-ho tot. El rellotge ni ala feina ni en l’esbarjo tiranitzava comavui. La gent es mostrava més tranquil-la i dialogant. Artesa era ben bé la meitat més peti-ta que avui. A l’esquerra de l’edifici deles Escoles sembla que no hi ha res mésconstruït. També entre les cases de calBepeta i de cal Monjo i la casa de laTeuleria del Mallol s’hi aprecia un granbuit d’edificis. No s’hi veu encara ladesapareguda xemeneia, construïda el1948. Al nucli central s’identifical’Acadèmia Balmes, però no s’hi veucap més edifici que destaqui. Això erael principi o l’acabament del poble imés enllà ja no hi havia res més queallò que es veu.

També s’hi troba a faltar la benzinerade Farré-Oil, que avui destaca en l’en-trada per aquest costat. I posats a res-saltar absències, direm que no s´hi veuni un sol vehicle, ni una sola persona,situació que a qualsevol hora del diaseria impensable avui dia. Que faci mésde 60 anys, gairebé una vida, i comha canviat per a bé el nostre poble! Icom, entre tots, el millorem cada dia!

Bartomeu Jové i Serra

É

RàdioArtesa

91.3 FM

�1��

Fira de la Perdiu gastronòmicaLES REGIDORIES INFORMEN Reunió informativa del POUM HUMOR PALANC-OCI...

Documents

Transcript of Fira de la Perdiu gastronòmicaLES REGIDORIES INFORMEN Reunió informativa del POUM HUMOR PALANC-OCI...