Fitxa 1. Comprensió lectora 76 Fitxa 2. Els connectors ... · Separa amb guionet les paraules...

Fitxa 1. Comprensió lectora 76

Fitxa 2. Els connectors: concepte i classes 78

Fitxa 3. Els tipus de text 79

Fitxa 4. La composició (I) 80

Fitxa 5. Les sigles i els acrònims 81

Fitxa 6. La poesia des del 1939 82

Fitxa 7. Avaluació 83

8

3S4LL CA ADP CURRI TRAMA MEC-08 15/5/12 00:55 Página 75

76 Valencià: Llengua i Literatura 4t ESO

8 ESCOLTAR I PARLAR. LLEGIR I ESCRIURE

Fitxa 1. Comprensió lectora

Cayetano RuizTots dos treballaven a la collita de la remolatxa, un mexicà i un rus, i s’estaven tan tranquils prenent café

en un restaurant que no tancava en tota la nit, quan va entrar un individu i va començar a disparar sobre elmexicà. El rus s’arrossegà de quatre grapes fins a sota d’una taula, i el va tocar, finalment, una bala perdudadisparada contra el mexicà mentre aquest jeia sobre el trespol amb dues bales a l’abdomen. Això és el quedeien els diaris.

El mexicà declarà a la policia que no tenia la més petita idea de qui era el que li havia disparat. Ell creiaque es tractava d’un accident.

—Un accident, quan et van disparar huit trets i et van encertar dues vegades?

—Sí, señor —contestà el mexicà, que es deia Cayetano Ruiz—. Un accident que m’encertés […] —va dira l’intèrpret.

—Què diu? —inquirí el sergent detectiu, fitant l’intèrpret des de l’altra banda del llit.

—Diu que va ser un accident.

—Diga-li que diga la veritat, que està a punt de morir —replicà el detectiu.

—No —va respondre Cayetano—. Però diga-li que em sent molt marejat i que preferiria no enraonargaire.

—Diu que està dient la veritat —va dir l’intèrpret. Tot seguit parlant confidencialment al detectiu—.No sap qui era el que li va disparar. Li van tirar per l’esquena.

—Sí —va contestar el detectiu—. això ja ho entenc, però per què totes les bales li van entrar per davant?

Ernest HEMINGWAY

Els primers quaranta-nou contes Edicions 62 (Adaptació)

� Llig atentament el text de Ernest Hemingway i contesta les preguntes.

� De quin país eren els dos treballadors?

� Qui va eixir més mal parat del tiroteig?

� Què diu el mexicà que va passar?

� Què opina el detectiu de la declaració del mexicà?

� Quina contradicció hi ha entre la declaració del mexicà i els fets?

� Explica les expressions següents:

a) El rus s’arrossegà de quatre grapes.

b) Fitant l’intèrpret des de l’altra banda del llit.

c) Diga-li que diga la veritat, que està a punt de morir.

d) Tot seguit parlant confidencialment al detectiu.


77Valencià: Llengua i Literatura 4t ESO

8 ESCOLTAR I PARLAR. LLEGIR I ESCRIURE

Fitxa 1. Comprensió lectora

� Relaciona les expressions del requadre amb els personatges següents:

a) Mexicà:

b) Intèrpret:

c) Detectiu:

� Creus que el mexicà diu la veritat? Raona la teua resposta.

� Realment, què és el que li sembla un accident al mexicà? Què significa això?

� Diries que realment el mexicà s’està morint? Raona la teua resposta.

� Imagina’t que tu ets el sergent o la sergent detectiu: quina explicació donaries del que els ha passat al rusi al mexicà?

no és clar despistat irònic amaga alguna cosa home astut

intel·ligent no diu el que ha de dir



8 CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

Fitxa 2. Els connectors: concepte i classes

� Els connectors són paraules (adverbis, conjuncions, locucions adverbials o conjunti-ves), que enllacen els paràgrafs i les oracions d’un text. Hi ha diferents classes:

� � Temporals: ordenen les accions en un text (més tard, ara, després…).

� � Explicatius: aclareixen paraules, idees o expressions que han aparegut abans (és a dir, això és, o siga…).

� � D’ordre: indiquen les diferents parts en què s’organitza el text (primerament, final-ment…).

� � De contrast: expressen oposició entre dues idees (per contra, tot i que, tanmateix…).

� � De conseqüència: estableixen una relació de causa-efecte (per consegüent,doncs…).

� � Exemplificadors: il·lustren mitjançant exemples (per exemple, com ara, així…).

� Llig el text següent i indica de quin tipus són els connectors subratllats.

� Completa els fragments següents amb el connector adient.

a) En la reunió vam tractar diversos temes, l’horari de tancament o la data de l’avaluació.

b) És millor respectar l’ordre establert, , no interrompre amb temes menors eldesenvolupament de les activitats del dia.

c) Quan arribem al càmping, entrarem en recepció perquè ens indiquen on tenim la parcel·la i, , anirem al súper per abastir-nos de queviures.

d) En primer lloc, caldrà estudiar les cèl·lules, després, haurem de fer un diagnòstic clar per a, , trobar el tractament adequat.

e) Abans de posar una rentadora, cal separar la roba blanca de la de color no es taque lablanca i no es desdibuixe la de color.

� Assenyala de quin tipus són cadascun dels connectors de l’activitat anterior.

� Completa el text amb connectors que convinguen en cada cas.

finalment és a dir de manera que com ara tot seguit

Pollastre picant, peleu i renteu el pollastre, , no puga fer-nos mal. , talleu el

pollastre, , en quatre trossos i poseu-lo en remull amb sal durant sis hores. , escorreuels talls, , eixugueu-lo molt bé amb paper de cuina o amb un drap ben net. Enfarineu-lo i fregiu-loen una paella amb molt d’oli i amb vitet tallat a trossos. , serviu-los en un plat acompanyat d’en-salada verda amb salsa de iogurt.

� sovint �

� però �

� doncs �

� per tant �

� en un mot �

El terme marcadors discursius, més comprehensiu que el de connectors argumen-tatius, es refereix als indicadors detectats en el text —sovint, però, no exclusivament,com a elements que expliciten la connexió entre parts del seu contingut—. Els marca-dors, doncs, senyalitzen una determinada organització del text; però, a més, indiquenuna relació de l’autor amb els continguts tractats i una relació interpersonal amb ellector imaginat. Els marcadors anuncien i propicien, per tant, una actitud amb el recep-tor. Són, en un mot, marques que funcionen com a instrument de lectura.

Dominique MAINGUENEAU i Vicent SALVADOR

Elements de lingüística per al discurs literari, Tàndem (Adaptació)



8 CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

Fitxa 3. Els tipus de text

� Indica de quin tipus és cadascun dels textos següents:

� Ordena correctament les parts d’aquesta carta personal.

� Quin tipus de text és el següent? A quin gènere pertany? Raona la teua resposta.

� Segons el seu àmbit d’ús i la seua finalitat, els textos es poden dividir en diversos tipus:

� � Textos dels mitjans de comunicació (notícies, reportatges, cròniques, editorials…).

� � Textos de la vida quotidiana i les relacions socials (cartes, currículums, notes…).

� � Textos de la vida acadèmica (esquemes, resums, llibres de text…).

� � Textos literaris: narratius (novel·les, contes…), dramàtics (comèdies, tragèdies…)o lírics.

El doNo sóc núvol ni follet,floc de neu ni papalló,fonteta ni rossinyol,però tinc un do millorper sentir-me a cada instanttal com jo desitjaria:tinc el do de veure el mónamb els ulls plens de fantasia.

Joana RASPALL

El meu món de poesiaEl Cep i la Nansa

Obrint Pas faran una «aturada temporal»El grup valencià pot plegar veles el 2014, segons va dir ahir Miquel Gi-ronès. Abans gravaran un disc acústic en directe. Amb aquest formatactuen divendres a l'Hospitalet de Llobregat.

Xavier CERVANTES

www.ara.cat

Mare,

No m’esperes a sopar perquè me’n vaig amb els amics. He deixat el cotxea la porta perquè no he tingut temps d’entrar-lo al garatge. Muaaaaa!!!

Dones i homes—XAHRIAR.—Ben fet. Sabeu? Crec que teniu raó. Hi

ha algunes dones que no són tan dolentes.

—DEMÈTER.—Sí. I també homes ben malvats.

Antonio TORREÑO

Deesses per nassos, Bromera

Per fi aquestes vacances vindràs i estaremjuntes! Quantes ganes tinc de veure’t i poder-te contar tot el que m’ha passat! Quant fa queno véns, Eulàlia, dos, sis, set anys? M’he des-comptat. Quina mala amiga que no sap elsanys que fa que no et veu. No, no és cert, tincmolta ànsia per veure’t i abraçar-te. Tornarema passejar pel riu. Segur que ens ho passaremmolt bé!

Fins ara mateix! Tincmoltes ganes de veure’t i es-coltar-te. Un besot moltgran de la teua amiga.

Ma. Josep Gallart i Bosch

Pdta.: Envia’m una no-ta i aniré a recollir-te al’aeroport.

13 de juny de 2012

Benvolguda Eulàlia,

2

3

1



8 LÈXIC

Fitxa 4. La composició (I)

� Marca amb una creu (X) les paraules del següent llistat que siguen compostes.

� llavaplats � desmuntar � grecoromà � lloctinent

� paraigüer � Valldigna � escanyapobres � celobert

� Relaciona les paraules per formar-ne una de composta i aquestes, amb el seu significat.

� Separa amb guionet les paraules compostes que ho necessiten.

� quarantasis � sudamericà � gorigori

� girasol � Montroig � xiuxiu

� nointervenció � labiodental � esclatasang

� Classifica els mots compostos, de les següents oracions, segons sigan propis o sintagmàtics.

a) Avui hem cuinat un porc senglar amb coliflor que estava per llepar-se els dits.

b) A l’escola taller estem fent un curtmetratge sobre el conreu de l’arròs.

c) Coneguem uns quants militars de l’estat major que tenen uns malnoms molt originals.

d) Aquest matí s’ha trencat el muntacàrregues i he acabat amb molt mal humor.

� La composició és la formació de paraules noves a partir de dos o més paraules ja exis-tents (parar � xoc � para-xocs; panxa � content � panxacontent).

� Els mots compostos que s’escriuen amb guionet són els següents:

� � Els numerals (seixanta-cinc).

� � Els que contenen un punt cardinal (nord-africà).

� � Els que són repetitius (xino-xano).

� � Els que tenen la primera paraula amb accent (pèl-roig) o acabada en vocal i amb lasegüent que comença per r, s o x (penya-segat).

� � Els que presenten dificultat de pronúncia (pit-roig).

� � Els derivats amb el prefix no- (no-violència).

� � Les expressions lexicalitzades (despús-demà).

� Cal distingir entre composició pròpia, estructures fusionades on la segona paraulacanvia en gènere i nombre (benvingut, benvinguts), i composició sintagmàtica, sintag-mes lexicalitzats entre els components dels quals no es pot afegir cap element (bo depelar).

terra jorn moviment sísmicmig trèmol vagabundroda raons desordenarferro món discutidorbusca girar trencap carril sud

Compostos propis Compostos sintagmàtics



8 ORTOGRAFIA

Fitxa 5. Les sigles i els acrònims

� Les sigles són mots formats a partir de lletres inicials de les paraules que componenuna expressió complexa. S’escriuen com segueix:

� � Porten totes les lletres en majúscula (IVA: Impost sobre el Valor Afegit), encara quede vegades hi ha alguna minúscula (CiU: Convergència i Unió).

� � No porten punts ni accents (OTAN).

� � Conserven el gènere de la paraula principal de l’expressió (el CD) i no tenen marcade plural (els CD).

� � Si es pronuncien com una paraula, segueixen les normes de l’apostrofació (l’ONU).

� Els acrònims són mots formats a partir de les síl·labes inicials de les paraules d’unaexpressió complexa o per lletres que no són inicials. S’escriuen com segueix:

� � Porten totes les lletres en minúscula (mòdem: modulator-demodulator), llevat denoms propis o casos concrets (Texaco: Texas Company).

� � Segueixen les normes d’accentuació i d’apostrofació (l’ovni, làser…).

� � Conserven el gènere del nom que representen (la Renfe) i només tenen marca deplural quan es tracta de noms comuns (els làsers).

� Relaciona les sigles següents amb el seu significat.

a) OMIC � Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana

b) UJI � Universitat Jaume I

c) RTVV � Oficina Municipal d’Informació al Consumidor

d) CJCV � Ràdio Televisió Valenciana

� En cadascuna de les definicions d’aquestes sigles hi ha un error: troba’l i corregeix-lo.

a) PIB: Producte Intern Brut.

b) PIME: Petita Indústria de la Mitjana Empresa.

c) NIF: Número d’Identificació Física.

d) ONG: Organització No Governativa.

� Classifica les paraules següents segons siguen sigles o acrònims.

� Identifica i subratlla els acrònims de les oracions. Busca i indica su significat.

a) La sida és una malaltia infecciosa provocada per un virus, el VIH.

b) Per a anar a Barcelona, una bona opció és agafar el Talgo.

c) En la informació meteorològica ens han mostrat el radar de pluja.

d) Quan vages a València, passa per les taquilles de Renfe i recull la meua motxilla.

e) Navegant per Internet pots descobrir molta informació errònia.

UCI BOE Entel FEVE Banesto làser

SIGLES ACRÒNIMS



8 EDUCACIÓ LITERÀRIA

Fitxa 6. La poesia des del 1939

� Llig aquest poema i contesta les preguntes que es formulen a continuació.

� Quin sentiment expressa l’autor?

� Es pot dir que el poeta està compromés i és crític amb la realitat que l’envolta?

� Llig el següent poema de Vicent Andrés Estellés i respon a les qüestions plantejades.

Em posareuEm posareu entre les mans la creu o aquell rosari humil, suat, gastat, d’aquelles hores de tristesa i por, i ja ninguna amenitat. Despréstancareu el taüt. No vull que em vegen. 50A l’hora justa vull que a Burjassot, a la parròquia on em batejaren,toquen a mort. M’agradaria encara,que alguna dona del meu poble isquésal carrer, inquirint : «Que qui s’ha mort?». 10I que li donen una breu notícia:«És el fill del forner, que feia versos».Més cultament encara: «El nét majorde Nadalet». Poseu-me les ulleres.

Vicent ANDRÉS ESTELLÉS

Mort i pam. Antologia poètica, Carena

� De quin tema tracta aquest poema?

� Com recull la llengua popular el poeta?

� Llig els versos de Martí i Pol i contesta lespreguntes següents.

Ara mateixDe res no ens val l’enyor o la complanta, ni el toc de displicent malenconia que ens posem per jersei o per corbata quan sortim al carrer. Tenim a penes el que tenim i prou: l’espai d’història 50concreta que ens pertoca i un minúscul territori per viure-la. Posem-nosdempeus altra vegada i que se sentila veu de tots, solemnement i clara.Cridem qui som i que tothom ho escolti. 10I en acabat, que cadascú es vesteixicom bonament li plagui, i via fora,que tot està per fer i tot és possible.

Miquel MARTÍ I POL

L’àmbit de tots els àmbits, Edicions 62

� A qui es dirigeix l’autor?

� Quin és el missatge que està transmetent?

� Després de la Guerra Civil, gran part de la literatura es va fer en l’exili. El català es vaprohibir en l’ús públic; després de la Segona Guerra Mundial es va permetre de mane-ra restringida. Als anys cinquanta, Carles Riba serà el model de referència dels jovesautors.

� Als anys seixanta destaquen autors com ara Salvador Espriu, que organitza la seuaobra entorn a diversos mites o Pere Quart, on predominen la crítica i el compromís.També apareixen joves autors com ara Vicent Andrés Estellés, amb una veu poèticapoderosa que conta o inventaria mitjançant la llengua popular; Miquel Martí i Pol,amb una poesia intimista d’arrel autobiogràfica, o Joan Brossa, format al voltant del’avantguarda estètica.

Voluntat de l’enyor

Tenacíssima, càndida enyorança,fillola del desig i la recança,trista amorosa de l’amor que es frisa,crida els estels, besa la brisa!

Puresa del record extenuant-se 5en el miratge d’una pàtria grisa,feta del somni que matisael roig, el blau i el blanc de França.

Pere QUART

www.escriptors.cat



8 Fitxa 7. Avaluació

DocumentalsHas viscut plenament i dolorosamenten un temps i un país, has viscut en Europauns anys determinats. Ara passen pel·lícules,documentals d’aquell temps, de tanta misèria. S’esgarrifen els fills. Sols hi havia la guerra, 50les delacions, el tacte de colzes, sols la fam?Oh sí, també hi havia, com la ceba que grilla,un amor impensat per a tota la vida:s’amagava en els cines, en les darreres files;presumien, els jóvens, agafant-se del braç: 10prudentment es soltaven en arribar a casa.Els besos, els abraços? Oh sí, també n’hi havia,com hi havia també un sentiment confúsde culpabilitat. I la barbaritatde sobte es perpetrava, torpe, en un replanell. 15Oh, sí, tot era trist. Era alegre la vida.Ara tot és distint. Fan futbol per la tele.

Vicent ANDRÉS ESTELLÉS

Llibre de meravelles, Tres i Quatre

� Llig el poema amb atenció i contesta les preguntes que es plantegen a continuació.

� De quin temps ens parla l’autor d’aquest poema?

� Qui interpel·la el poeta amb preguntes?

� Quins sentiments apareixen al poema? Cita les paraules que es refereixen a aquests sentiments.

� Quin connector hi ha al text? De quin tipus és?

� Connector �

� Tipus �



8� Contesta les preguntes següents, relacionades amb la lectura, sobre textos i tipus de textos.

a) Quin tipus de text és el signat per Vicent Andrés Estellés? A quin gènere pertany?

b) Al poema apareix un altre tipus de text? A quin àmbit d’ús pertany?

� Construeix almenys una paraula composta a partir dels mots següents, trets del poema.

a) vides:

b) cine:

c) guerra:

� El poema parla del futbol vist per la «tele»: hi ha una sigla o un acrònim per a aquesta paraula? Quina és?

� Contesta les preguntes sobre aquest text de Vicent Andrés Estellés, poeta de la postguerra.

a) Quins sentiments creus que traspuen tota la composició? A quina situació estan lligats?

b) Quins elements de la quotidianitat apareixen al poema? Quina funció fa l’última oració?

� Continua el poema amb versos que parlen des d’un punt de vista positiu de l’absència de guerra.

Fitxa 7. Avaluació


Fitxa 1. Comprensió lectora 76 Fitxa 2. Els connectors ... · Separa amb guionet les paraules...

Documents

Transcript of Fitxa 1. Comprensió lectora 76 Fitxa 2. Els connectors ... · Separa amb guionet les paraules...