Fitxa 26: MAJESTAT BATLLÓJúlia López Valera

FITXA TÈCNICA

Títol Majestat Batlló

Autor desconegut

Cronologia Mitjan segle XII

Tipologia exempta

Material Fusta de xiprer policromada

Mides 1,56m x 1,20m

Estil romànic

Tema Religiós, Crist en Majestat

Localització MNAC (Barcelona)

CONTEXT

La Majestat Batlló va ser comprada a un antiquari el 1914 per l’industrial català Enric Batlló, i posteriorment donada a la ciutat de Barcelona, perquè formés part de la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). És una de les poques majestats catalanes que conserva la policromia gairebé completa.Aquest tipus d’obra, juntament amb les verges entronitzades i els davallaments, tenia una funció litúrgica, ja fos com a part del mobiliari de l’església (reliquiaris) o com a figures per a representacions de teatre sacre o processons.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Escultura exempta, pensada per a una visió frontal. No es conserva tota la talla. Originàriament va ser construïda a partir de vuit peces articulades i hi falten les que es corresponen amb els peus. La figura tampoc presenta tots els dits de la mà dreta i uns quants de la mà esquerra que s’han perdut. Presenta una composició frontal, hieràtica i simètrica, únicament trencada per la lleugera inclinació del cap , cap a la dreta. Desproporció en relació a la creu i en relació a la seva anatomia: la distància que hi ha entre el cap i els peus és pràcticament la mateixa que hi ha entre una mà i l’altra. Segueix la mateixa tònica la rica vestimenta que cobreix tot el cos, una túnica llarga anomenada manicata, lligada amb un cíngol o cenyidor i estructurada a base de plecs verticals paral·lels que reforcen la rigidesa i la geometrització del conjunt. Els plecs a la part superior del cenyidor són més estrets i estan lleugerament corbats, i els de la part inferior són més amples, contribuint a donar forma a la cintura.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Les mànigues de la túnica també van ser modelades en bandes paral·leles de manera obliqua. El cap és una sola peça i no incorpora cap corona. Els cabells, s’organitzen de manera simètrica amb una clenxa al mig i la barba trenada, de manera que ambdós reben un tractament geomètric.

Geometrisme també als ull –mirada inexpressiva i distant- al nas i a les orelles

Simetria també present en la policromia: colors vius destacant els vermells i els blaus de la túnica i la creu, pintats al tremp. La túnica està decorada amb motius en forma de cercles concèntrics i motius florals de colors blaus i vermells. El mantell acaba en una sanefa de signes que han estat interpretats com a caràcters d’escriptura cúfica (àrab).

Les dues tonalitats també decoren una gran part de la creu.

DESCRIPCIÓ FORMAL

A la part posterior de la creu hi ha un forat i les restes d’un agnus Dei, l’anyell que representa la mort i resurrecció de Jesús, de color vermell i blau verdós i unes inscripcions, actualment inintel·ligibles. També al braç vertical, damunt del cap de Crist, hi ha una inscripció en llatí “Ihs nazarenus rex iv deorum” (Jesús natzarè, rei dels jueus).

DESCRIPCIÓ FORMAL

TEMÀTICA

La tradició ha transmès la llegenda que la primera majestat, anomenada Volto Santo o Crist Beirut, va ser esculpida per Nicodem, que juntament amb Josep d’Arimatea, va davallar el cos de Jesús de la creu i el va sepultar.

En el període romànic, durant el qual aquesta iconografia va ser molt comuna, hi havia dues modalitats de representació de Crist crucificat: el Crist sofrent, imatge lligada a la idea de la redempció dels pecats dels homes, i el Crist triomfant, imatge que representa la victòria de Crist sobre la mort.

Aquesta talla és un exemple paradigmàtic del tipus Crist triomfant, que a Catalunya es coneix amb el nom de majestat. L’obra presenta la imatge de Jesús com la de l’Home Déu que ha superat el dolor i la mort. La figura, que no mostra sofriment físic ni psíquic, està vestida amb una túnica ricament ornamentada i té els ulls oberts i l’expressió serena.

MODELS I INFLUÈNCIES

La marcada frontalitat, el hieratisme, l’estilització del cos, la solemnitat i l’obsessió per la simetria que hi ha a la Majestat Batlló tenen un referent clar en la iconografia bizantina, arribada a Catalunya probablement a través d’Itàlia. Segons la tradició, el Crist pretesament esculpit per Nicodem va arribar a la població italiana de Lucca a mitjan segle VIII i va ser motiu de diverses còpies abans de desaparèixer. Una d’aquestes còpies seria el Volto Santo di Lucca, que va servir de model per a talles romàniques com la Majestat Batlló. Aquesta influència també es visible en l’ornamentació de la túnica, que recorda els teixits orientals o islàmics arribats a Occident a través del comerç, com a botins de guerra o com a regals entre governants.

El grau tan alt de conservació de la Majestat Batlló la converteix en un referent i un model historicoartístic importantíssim de l’escultura romànica catalana.