Fitxa 47 l'escola d'atenes

FITX

A 4

7:

L’ES

CO

LA D

’ATE

NES

Júlia

Ló

pez

Val

era

INST

ITU

T B

AN

ÚS

FITXA TÈCNICA

Títol L’escola d’Atenes

Autor Rafael Sanzio (Urbanio, 1483-Roma, 1520).

Cronologia 1510-1511

Tècnica Pintura al fresc

Dimensions 7,72 m (base)

Estil renaixentista

Tema Filosòfic

Localització Sala de la Signatura (Ciutat del Vaticà)

Júlia López Valera


BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Rafael va ser, malgrat que morí molt jove, un dels millors i dels més influents pintorsdel Renaixement italià. Després d’una breu formació, va entrar al taller de ILPERUGINO de qui va heretar una paleta clara i unes composicions estructurades iespaioses que no va abandonar en tota la seva carrera.

Entre els anys 1504 i 1508 es va establir a Florència, on sota la influència de pintorsde molta anomenada, com MIQUEL ÀNGEL i LEONARDO DA VINCI, que aleshoresestaven pintant els frescos de la Sala del Gran Consiglio del Palazzo della Signoria, vamillorar els seus mètodes de representació de la llum i de les ombres i va integrar a laseva obra aspectes propis del Cinquecento: la incorporació del moviment a les figuresa partir d’un estudi de l’anatomia, la plasmació de les actituds dramàtiques delspersonatges i la utilització de l’escorç en els cossos per crear profunditat

També fou en aquest moment quan començà a pintarimatges de la Mare de Déu amb el Nen, que van tenir unagran influència posterior. En totes aquestes obres, Rafaelva confirmar i consolidar l'extraordinària qualitat en eldibuix que havia demostrat ja en els seus treballs dejoventut.

L’any 1508, i malgrat que només tenia 25 anys, Rafael vaser cridat pel papa Juli II, que li va encarregar els frescosper decorar algunes de les estances del palau apostòlic aRoma.


DESCRIPCIÓ FORMAL

Dibuix perfecte. Color bastant pla. Gran varietat: blaus, ataronjats, grisos, ocres, blancs... Aparentsenzillesa però gran dinamisme. Contrasts entre la blancor, matisada per la llum del’edifici i el colorit dels vestits dels personatges.


A l’interior d’un temple d’inspiració romana –segurament adoptant els projectes del’arquitecte BRAMANTE per a la basílica de Sant Pere- Rafael hi disposageomètricament diferents grups de personatges, de manera que hi quedi un espaibuit central en el qual situa els dos personatges principals. Aquests es converteixenen el punt de fuga de la perspectiva lineal –reforçada per l’arquitectura bramantina-a partir de la qual s’ordena tota la composició. Malgrat aquest equilibri formal,l’obra destaca pel seu gran dinamisme, aconseguit a través de la perfectarepresentació dels gestos, les expressions i els moviments de les figures.

La perspectiva és lleugerament obliqua per corregir el desequilibri produït pel marcde la porta.

DESCRIPCIÓ FORMAL


DESCRIPCIÓ FORMAL


DESCRIPCIÓ FORMAL

Tota la composició s’ordena a partir del punt de fuga central, reforçat perl’arquitectura de les tres voltes de canó amb cassetons. Entre les dues primeres es veula base d’una cúpula. Clar equilibri formal entre les diferents parts.


DESCRIPCIÓ FORMAL

Efecte dinàmic: les figures es mouen en totes direccions, gesticulen, es relacionenentre elles. Destaca l’harmonia dins de cada grup, on totes les figures tenen el seupaper, i l’equilibri entre els diferents grups.


TEMÀTICA

El programa iconogràfic del quadre integra les figures dels representants més destacatsde les arts liberals, de la filosofia i de les ciències, a manera de metàfora de l’esperitcultural del Renaixement. Organitzats en grups diferents, tots els personatges se situenal voltant dels dos grans filòsofs de l’antiguitat clàssica: PLATÓ –amb el rostre deLeonardo da Vinci- i ARISTÒTIL. El primer, representant de l’idealisme, porta a la mà elseu llibre Timeu i assenyala amb un dit al cel. Aristòtil, representant de la filosofiaempírica, porta un exemplar de la seva Ètica i, amb el palmell de la mà girat cap avall,assenyala la realitat.

S’hi representen també molts altres filòsofs i savis, entre els quals hi ha simbolitzadesles set arts liberals: la gramàtica, la retòrica, la dialèctica, la geometria, l’aritmètica,l’astronomia i la música.


TEMÀTICA

1. Platón 2. Aristóteles 3. Sócrates 4. Jenofonte 5. Esquines (o Alcibíades 6. Alcibíades (o Alejandro) 7. Zenón

8. Epicuro 9. Federico Gonzaga 10. Averroes 11. Pitágoras 12. F. M. dellaRovere 13. Heráclito 14. Diógenes

15. Euclides 16. Zaratustra 17. Ptolomeo 18. Autorretrato de Rafael 19. Retrato de Sodoma


TEMÀTICA

Al centre del fresc hi trobem,avançant, dos grans filòsofs del’Antiguitat:

Plató, amb una llarga barbablanca, i el Timeu a la mà,assenyalant cap al cel, cap al mónde les idees. És el representant dela filosofia abstracta i realista.

Al seu costat, Aristòtil, amb unvolum de l’Ètica, estén la seva màdreta cap el terra, la realitat,representa la filosofia empírica.

Són els únics que transmetentranquil·litat en contrast amb laresta que discuteixen, es mouen...


TEMÀTICA

El matemàtic Pitàgores escriu enun llibre envoltat d’un grupd’observadors. Un d’ells(Annaximandre), al seu darrere,pren nota d’allò que el mestreestà escrivint. L’altre, dret i ambun turbant (Averroes), observaatentament el que fa Pitàgores.

Pitàgores representa l’Aritmètic ila Música.

Parmènides, dret al seu davant,sembla mostrar-li alguna cosad’un escrit que té a les mans.


TEMÀTICA

Diògenes el Cínic, que rebutjavales possessions terrenals i lesconvencions socials, es trobaestirat al mig de l’escala, ignoranttot el que transcorre al seuvoltant.

Al davant a la dreta hi ha situatHeràclit, que introdueix lacomposició.


TEMÀTICA

Heràclit, al peu de l’escala, apareixmeditatiu i quiet, tot i que la idea centraldel seu pensament és el movimentperpetu.

El model d’aquest personatge fouMiquel Àngel, i sembla que l’afegí Rafaelquan va veure el sostre de la CapellaSixtina que estava pintant i l’omplíd’admiració.

Heràclit-Miquel Àngel es recolza damuntd’un bloc de marbre, símbol de la sevaescultura.


TEMÀTICA

Sòcrates, amb una túnica marró, exposa lesseves idees a un grup de persones.

Alexandre el Gran, vestit amb armadura iportant una esposa, escolat a Sòcrates.Alexandre havia estat deixeble d’Aristòtil.

Epicur, vestit de color blau,llegeix un llibre que li sosté unnen petit. Per a ell la felicitatresidia en la recerca dels plaersde l’esperit.


TEMÀTICA

Hipàtia d’Alexandria, vestida de blanc,observa fixament l’espectador.

És l’única dona de la composició.


TEMÀTICA

A la part dreta de lacomposició trobem Euclides,representant de la Geometria,dibuixant en una pissarra unafigura geomètrica amb uncompàs i envoltat de jovesdeixebles.

Euclides té la cara del’arquitecte Bramante, el queinspirà tota l’arquitectura enque s’emmarca l’escena delfresc.


TEMÀTICA

Ptolomeu, d’esquena i amb una corona que fareferència als reis egipcis d’aquest nom, sosté labola del món, símbol de la seva teoria de que laTerra era el centre de l’univers.

Al seu davant, el profeta Zoroastre sosté l’esferade l’univers. Es pensa que té el rostre del’humanista i cardenal Pietro Bembo, que vafixar les regles gramaticals i estètiques de l’italiàcom a llengua literària.

A la dreta, el jove amb barret negre que mira al’espectador és Rafael, i al seu costat, vestit deblanc, el seu amic, l'artista Sodoma. Les BellesArts les situa Rafael al mateix nivell que les artsliberals.


TEMÀTICA

Zoroastre Rafael Sodoma

Ptolomeu


TEMÀTICA

Plotí, el gran teòric de l’art definals del món antic, que deia quel’art havia de fugir d’imitar larealitat.


TEMÀTICA

Les estàtues d’Apol·lo IMinerva, a cada costat delfresc, donen pas al fonsarquitectònic que marcala profunditat de l’escena.


FUNCIÓ

El 1508 Rafael anà aRoma per treballar enles quatres estancesdel Vaticà, dedicadesa petites bibliotequeso llocs de treball. Laprimera que pintà vaser la de la Signatura,on se signaven actesde gràcia, i que era labiblioteca del papa.En poc temps el joveRafael, de només 25anys, passà a ser undels artistes mésimportants de la cortpapal.


FUNCIÓ

La disputa del Sagrat Sagrament, és un altre fresc de la Stanza de la Signatura.


FUNCIÓ

Les virtuts, Fortalesa,Prudència i Temprança estroben a la lluneta.

A l’esquerra l’emperadorJustinià rep les lleisenvoltat de juristes.

A la dreta el papa GregoriIX dicta les seves lleis.


FUNCIÓ

El Parnàs, Stanza de la Signatura


FUNCIÓ

Els frescos del sostre del’Estança de la Signatura.Representen la Filosofia,la Poesia, la Teologia i laJustícia.


MODELS I INFLUÈNCIES

Rafael és considerat un dels millors artistes en el dibuix de la història de l’art. A partd’això va aprendre la tècnica i l’estil de dos pintors contemporanis, Miquel Àngel iLeonardo da Vinci. Del primer aprengué la composició anatòmica, i del segon elsfumato i la distribució de les figures en l’espai.

Miquel Àngel, La Sagrada Família, 1506 Leonardo da Vinci, La Verge, Santa Anna i el Nen, 1510.


MODELS I INFLUÈNCIES

La “manera” de pintar de Rafael va ser portada a l’extrem pels seus col·laboradors,sobretot Giulio Romano. Amb ells s’inicia el manierisme.Rafael inspirà també grans pintors barrocs, com Annibale Carracci i Nicolàs Poussin. I apintors neoclàssics com Ingress, al segle XIX.L’obra de Rafael és el paradigma de l’art academicista, per la qual cosa ha estat imitat alllarg de la història.

Giulio Romano, Madonna i Nen, 1523

Poussin, Apol·lo i Dafne, 1625

Fitxa 47 l'escola d'atenes

Education

Transcript of Fitxa 47 l'escola d'atenes