FITXA 65: EL JURAMENT DELS HORACISJúlia López Valera

Presentació basada en la del professor Antonio Nuñez

Júlia López Valera

FITXA TÈCNICA

Títol El Jurament dels Horacis

Autor Jacques-Louis David (París, 1748-Brussel·les, 1825)

Cronologia 1784

Tècnica Oli sobre tela

Mides 3,30 x 4,25 m

Estil Neoclàssic

Tema Literari

Localització Musée du Louvre (París)

Júlia López Valera

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

David és una de les figures centrals del Neoclassicisme. Va viatjar a Roma on va entrar en contacte amb les ruïnes del món clàssic la qual cosa al va a decidir a aplicar a la pintura el que s’anomenà els principis eterns dels classicisme. Primer pintà temes i personatges clàssics (històrics i mitològics), però més tard amb la Revolució Francesa i l’imperi de Napoleó, comença a plasmar els fets històrics del seu present és a dir començà a plasmar el seu temps.

David representà la culminació del neoclassicisme pictòric.Els seus quadres de temàtica històrica, es van erigir com el millor representant contra la frivolitat del Rococó, considerat com l’estil propi de la decadent aristocràcia.

Va participar activament a la Revolució francesa, de la qual va ser considerat l’artista oficial. Més tard serà el pintor de Napoleó.

La predilecció de David pels temes heroics i patriòtics preparà el camí pel nou estil, el romanticisme.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

En aquesta obra hi ha predomini del dibuix sobre el color. David, amb un dibuix precís modela les figures amb unes formes clares i rotundes, que recorda les escultures clàssiques. (Contorns nítids, modelat escultòric)

El pintor prioritza la línea recta en els personatges masculins i la línia ondulada en els femenins.

Això accentua l’energia, la decisió i fortalesa dels personatges masculins en contrast amb la languidesa dels cossos femenins.

El modelat clàssic i escultòric dels cossos és especialment visible en els personatges femenins, on les túniques i robes destaquen les formes dels cossos recorden a la tècnica dels “draps mullats”.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

Utilitza colors brillants però freds i amb una gamma limitada on predominen vermells, grisos i ocres, la qual cosa ajuda a precisar els contorns de les formes i accentua la claredat del dibuix. (cromatisme supeditat al dibuix).

D’entre tots els colors cal destacar el vermell, que com que és utilitzat en les tres parts en què es divideix el quadre permet al pintor equilibrar cromàticament l'escena.

Aquesta sensació d’equilibri també és veu reforçada per la utilització de les tonalitats blanquinoses en els dos extrems del quadre.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

La llum que és projectada des de l'esquerra fora del quadre (influència de Caravaggio), aproxima les figures a l'espectador mentre allunya el fons arquitectònic que resta en tenebres.

Al mateix temps, l'ombra que projecten els cossos dels tres germans accentua la impressió de la decisió en el seu pas endavant i fa ressaltar el dramatisme contingut del seu gest.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

Presenta un gran equilibri, cercant la claredat expositiva.

La composició és racional, simètrica, equilibrada i tancada

L'esquema compositiu és senzill i ordenat: la triple arcada del fons coincideix perfectament amb els tres grups de personatges; els germans, el pare i les dones.

Hi ha doncs, una perfecta integració de les figures en un espai arquitectònic.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

Composició tancada que presenta un clar centre compositiu

Composició racional perfectament estructurada en base a les tres arcades del fons que emmarquen els tres grups de personatges representats

Aquest ordre i equilibri compositiu es veu reforçat per l'agrupació i distribució dels personatges en formes geomètriques rectangulars i triangulars.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

També presenta una composició profunda donat que l’espai es representa fonamentalment amb una aplicació perfecta de la perspectiva lineal (cònica o geomètrica) marcada pels murs laterals i per l'empedrat del terra i que presenta el punt de fuga o centre en l’espases. La creació de l’espai

es reforça mitjançant la llum (il·luminació del primer pla en contrast amb la penombra del fons).

Plans: La disposició de les figures evoca als relleus antics. Tots els personatges situats en un mateix pla.

Els arcs del fons semblen el decorat d’un teatre.

Júlia López Valera

DESCRIPCIÓ FORMAL

L'obra, presenta un dinamisme contingut, resultat del contrast de les actituds:

La tensió de la musculatura dels cossos masculins, els gestos decidits i el moviment dels seus vestits contrasten amb el desmai dels cossos de les dones i les seves expressions de dolor.

Tot lo qual dóna com a resultat que el quadre presenti un dramatisme tens.

Júlia López Valera

David pintà “El jurament dels Horacis” després d'haver vist al teatre l'obra “Horace” de Corneille, adaptació molt lliure d'Història de Roma” (Ad urbe condita) de Tito Livi.

Es tracta d'un episodi que es remunta al s.VII a.C: en el que Roma i Alba Longa es diputen el domini de la Italià Central i acorden resoldre el conflicte mitjançant un combat singular entre els tres germans Curiacis i els tres germans Horacis.

Tema històric i Llegendari

Després de la lluita només sobreviu el major dels Horacis que entra triomfal a la ciutat. La seva germana Camil·la, promesa d'uns dels Curiacis plora desconsolada i retreu al seu germà la mort del seu promès; l'Horaci mata la seva germana per plorar la mort d'un enemic de Roma.

David plasma en “El jurament dels Horacis” el moment en que els Horacis juren davant el seu pare defensar la pàtria, mentre Camil·la plora recolzant el cap en l'espatlla de Sabina, esposa del seu germà gran. Al fons,hi ha la mare dels germans Horacis, que cuida els dos fills de l'anterior.

TEMÀTICA

Júlia López Valera

David tria el fragment del jurament, més que per tractar un fet històric o una llegenda, per transmetre un missatge moralitzant: l’exaltació de les virtuts cíviques de l’autosacrifici, l’honor i la lleialtat , en definitiva per ressaltar el deure dels ciutadans de sacrificar-se per la pàtria.

David no va voler prescindir de la tragèdia humana i afegeix al quadre un personatge que no apareix en els textos clàssics: la mare dels germans Horacis que te cura dels fills de Sabina, una germana dels Curacis casada amb un dels Horacis.Incrementant d’aquesta manera el dramatisme de l’escena.

Amb aquest fet David aconsegueix representar de manera sublim el conflicte entre el deure i el sentiment, i el contrast entre l'heroi masculí i la sensibilitat femenina.

SIGNIFICAT

Júlia López Valera

Aquesta obra té una funció propagandística: En ella és difon i exalta un valor moral: El deure dels ciutadans de sacrificar-se per la pàtria.

Aquest missatge ha estat vist per alguns autors com un manifest de les simpaties revolucionàries de l’autor i un atac contra l’autoritat de l’Estat monàrquic.

Aquesta obra fou encarregada pel rei Lluis XVI de França i exposada en el Saló de 1785.

FUNCIÓ

Júlia López Valera

La cultura i l'art clàssic de Grècia i Roma van ser, sens dubte el punt de referència principal de l’obra neoclàssica de David, tant des del punt de vista formal com temàtic.

No obstant això, també és evident la influència en la seva pintura d’autors com Rafael i Poussin dels quals assumeix la perfecció de la línia i l’ús de composicions equilibrades sobre estructures geomètriques.

I de Caravaggio és visible el tractament i l’ús de la llum.

MODELS I INFLUÈNCIES

La seva pintura va ser punt de referència per molts altres pintors neoclàssics. Per exemple, va ser molt copiada la distinció emocional que fa dels personatges masculins i femenins, presentant als homes plens d'energia i resolució i unes dones sensibles amb tendència a patir el dolor de les accions d’aquells.

També la predilecció de David pels temes heroics i patriòtics també prepara el camí al nou corrent que ja es perfilava: el romanticisme.

Júlia López Valera