5/19/2018 FITXA CIENTFICA

1/4

NOM Cadernera

Nom

cientfic

Carduelis carduelis

Descripci Ocell que fa uns 12cm de llarg i que t uns colors que el fanfcilment identificable. El cap s de color blanc i negre amb la

cara vermella. Pel dors s de color marr. El pit s marr clar

amb zones blanquinoses. Les ales tenen franges grogues i

negres.La cua s blanca i negra. El bec s fort i de coloraci

clara.

Hbitat Viu en terres cultivades, horts i tamb parcs urbans.

Alimentaci Menja llavors, especialment de card. Tamb petits fruits i algunsinsectes.

ReproducciFa el niu en arbres o en unes tanques vegetals com les fetesamb xiprers. El niu est fet amb herba i molsa i folrat de llana i

borrissol.

La femella pon 4 o 6 ous de color blavs amb petites taques

marronoses.

Els ous son incubats per la femella durant uns 12 dies. Desprs

neixen els pollets que comencen a volar al cap d`unes dues

setmanes.

Altres Acostuma a viure en grups que es mouen junts. El seu vol sondulat. El fet de tenir un cant variat i melodis ha fet que sigui

un ocell apreciat pels ocellaires i per aquest motiu ha estat

engabiat des de fa molts anys.

5/19/2018 FITXA CIENTFICA

2/4

5/19/2018 FITXA CIENTFICA

3/4

NOM Bernat pescaire

Nom

cientfic

Ardea cinerea

Descripci Ocell de gran tamany que fa 90 cmd'alada i prop de 150 cm amb les alesobertes.T el plomatge de color gris al cap i aldors.T taques negres al coll i t al ventre

blanc.El bec s llarg i li permet capturar peixosfcilment.Les potes tamb sn llarges i de colorgroguenc.

Hbitat Viu en zones aqutiques com els rius, els

estanys i els aiguamolls.

s un ocell molt com i fcilmentidentificable durant la tardor i l'hivern.Cap al mar emigra cap a l'europacentral.

Alimentaci Menja peixos, granotes, crancs, rptils,rates, insectes, pollets, d'altres ocells i

fins i tot alguns vegetals.A vegades camina lentament amb el beccap a baix preparat per llenar-lo ambfora i agafar algun peix.

ReproducciLa femella pon 3 o 4 ous de color blavs iels cova durant 4 setmanes. Desprsneixen els pollets que romanen al niu

durant unes 7-8 setmanes.

5/19/2018 FITXA CIENTFICA

4/4

Fa el niu amb branques i trossos vegetalsen arbres de ribera o entre els canyissarsdels aiguamolls.

Altres S'est quiet durant llargues estones dinsde l'aigua, a la vora o sobre una brancaesperant veure alguna presa.Vola amb fora moviment lentament lesales; quant vola t el coll recollit entre lesespatlles, les ales corvades i les potesestirades.

.