FITXA PEDAGÒGICA.Alicia un viatge al país de les meravelles · Jordi Collet rata, Tweedledum,...

www.teatrelliure.cat Fitxa pedagògica - Alicia (un viatge al país de les meravelles)

.

FITXA PEDAGÒGICA


ÍNDEX PREPARA’T PER AL LLIURE FITXA ARTÍSTICA .....................................................................................2 INFORMACIÓ PRÈVIA ..............................................................................3

Sobre l’autor...................................................................................3 Sobre la directora .......................................................................... 6

PER SABER-NE MÉS .............................................................................. 8

Filmografia sobre Alícia .................................................................8

© fotos d’assaig Ros Ribas ................................................................................ PER TREBALLAR A L’AULA PROPOSTES DIDÀCTIQUES .................................................................. 9

Relacionades amb el context .......................................................11 Relacionades amb l’escenografia ................................................12 Relacionades amb la posada en escena......................................13 Relacionades amb els personatges .............................................15 Relacionades amb el material gràfic del Teatre Lliure .................16

© fotos d’assaig Ros Ribas


- 2 -

FITXA ARTÍSTICA Alícia (un viatge al país de les meravelles) A partir de Lewis Carrol Dramatúrgia i direcció Carlota Subirós Teatre Lliure (sal a fabià Puigserver), Del 5 al 29 de novembre De dimecres a divendres a les 20.30h. / Dissabte a les 17h. i a les 21.30h. / Diumenge a les 18h. Dimecres 18 de novembre funció escolar a les 17h. ................................................................................

INTÈRPRETS Jana Camps/Luara Mateu/Carla Vives nena / Ferran Carvajal conill 2 i 3, ombra de rata, cuc, cuc-coloma, Humpty Dumpty, soldats negres, Alícia / Cristina Cervià ombra de rata, corredora de marató, reina de cors, reina negra, reina blanca, jugadora de croquet, Alícia, mare / Babou Cham ombra de rata, corredor de marató, gat, granota, jugador de croquet, soldat blanc, Alícia / Jordi Collet rata, Tweedledum, Alícia / Mia Esteve ombra de rata, corredora de marató, duquessa, jugadora de croquet, flor viva, soldat negra, Alícia / Gustavo Lesgart ombra de rata, corredor de marató, cuc, jugador de croquet, cèrvol, soldat blanc, Alícia / Jordi Oriol conill, ombra de rata, corredor de marató, peix, jugador de croquet, Humpty Dumpty, soldat negre, Alícia / Alba Pujol Alícia 1 / Xavier Ripoll conill 2 i 3, ombra de rata, corredor de marató, cuc, barretaire, jugador de croquet, Humpty Dumpty, soldat negre, Alícia / Anna Roblas ombra de rata, corredora de marató, llebre de març, jugadora de croquet, Alícia 2, flor viva, soldat blanc / Lluís Soler Carroll, falsa tortuga / Àlvar Triay ombra de rata, corredor de marató, cuc, marmota, jugador de croquet, Tweedledee, Alícia

traducció de l'anglès Carlota Subirós / escenografia Max Glaenzel amb la col·laboració d'Estel Cristià / vestuari M. Rafa Serra i Berta Riera / il·luminació Mingo Albir / música original Sila / so Marta Folch / moviment Iva Horvat

ajudant de direcció Iva Horvat / alumne en pràctiques d'escenografia de l'Institut del Teatre Víctor Peralta

Una adaptació del gran clàssic de Lewis Carroll, una visió contemporània de la jove i consolidada directora Carlota Subirós. Ens endinsarem en una faula plena de personatges fantàstics que ens faran descobrir un món aparentment a les antípodes del nostre, però que alhora ens fa reflexionar sobre la realitat en què vivim. T’atreveixes a entrar-hi?


- 3 -

INFORMACIÓ PRÈVIA

SOBRE L’AUTOR ................................................................................ Biografia

Lewis Carroll és el pseudònim de Charles Lutwidge Dodgson, sacerdot anglicà, lògic, matemàtic, fotògraf i escriptor britànic. Va ser fill del capellà d’una petita parròquia de Daresbury i el tercer d’onze germans. La família de Dodgson formava part de la conservadora High Church anglicana, i es va dedicar en bona part o a l’exèrcit o a l’església. Carroll inicia la seva formació a casa amb lectures precoces. Estudia a la Rugby School i posteriorment entra a la Universitat d’Oxford, on demostra i desenvolupa la seva gran capacitat intel·lectual, reconeguda pel professorat. Tot i així, la seva carrera acadèmica oscil·la entre els èxits i una tendència constant a la dispersió. Va perdre una beca per mandra, però va aconseguir una plaça de professor de matemàtiques al Christ Church College, on s’hi va estar vint-i-sis anys. El 1861 va ser ordenat diaca, i no va arribar mai a ser sacerdot.


- 4 -

El 1856, Carroll va descobrir la fotografia com a una nova forma d’art, primer de la mà del seu oncle Skeffington Lutwidge i, més tard, del seu amic d’Oxford Reginald Southey i del pioner de l’art fotogràfic Oscar Gustav Rejlander, i la va convertir en expressió de la seva personal filosofia interior: la divinitat de la bellesa, un estat de perfecció moral, estètica o física. A través de la fotografia, Carroll va intentar combinar els ideals de llibertat i bellesa amb la innocència edènica, en la qual el cos humà i el contacte físic podien ser gaudits sense sentiment de culpa. Més endavant, aquesta visió es va transformar en la persecució de la bellesa com a estat de gràcia, un mitjà per recuperar la innocència perduda. Això, juntament amb la seva passió pel teatre, que el va acompanyar tota la seva vida, li va portar problemes amb la moral victoriana, i fins i tot amb els principis anglicans de la seva pròpia família. Les fotografies i esbossos de Carroll van fer suposar que tenia tendències pedòfiles. De fet, de la seva obra conservada (es calcula que és només un terç del total), més de la meitat està dedicada al retrat de nenes, tot i que va cultivar també el paisatgisme i l’estudi anatòmic. Gràcies a la fotografia també va accedir a cercles socials elevats. Quan va aconseguir un estudi propi, va fer diversos retrats de personatges rellevants com ara John Everett Millais, Ellen Terry, Dante Gabriel Rossetti, Julia Margaret Cameron. Vint-i-quatre anys després, el 1880, Carroll va deixar de sobte la fotografia, amb un llegat que va ser reivindicat pels fotògrafs del pictorialisme i pel Grup de Bloomsbury. Actualment, se’l considera un dels fotògrafs victorians més importants, i, segurament, el més influent en la fotografia artística contemporània.

El 1856 és també l’any que va publicar la seva primera obra com a Lewis Carroll: un impredictible poemet romàntic, Solitude, que va aparèixer a The Train. El pseudònim provenia de la llatinització del seu nom i del cognom de la seva mare, Charles Lutwidge. Lutwidge va ser llatinitzat com a Ludovicus, i Charles, com a Carolus, que va tornar a l’anglès com a Lewis Carroll. Carroll ja escrivia poesia i contes que enviava a revistes, amb un èxit discret. Entre el 1854 i el 1856 la seva obra va aparèixer a les publicacions d’àmbit nacional The Comic Times i The Train, i en revistes de menor difusió com la Whitby Gazette i l’Oxford Critic. La major part d’aquests escrits són humorístics i, de vegades, satírics. Amb tot, molt abans de crear Alícia al país de les meravelles, ja buscava

idees de contes per a nens que li puguessin generar ingressos: “Un llibre de Nadal que podria vendre’s bé... Instruccions pràctiques per construir titelles i un teatre”.


- 5 -

També aquell mateix any va arribar a Christ Church un nou degà, Henry Liddell, casat i amb deu criatures. Carroll va establir una gran amistat amb la mare i especialment amb tres de les nenes, Lorina, Alice i Edith, que solia endur-se de picnic al riu, a Godstow o Nuneham. Segons sembla, en una d’aquestes excursions, (segons els seus diaris, el 4 de juliol de 1862) Carroll va inventar l’argument d’Alícia, el que més endavant havia de ser el seu primer i màxim èxit comercial. Després de l’excursió, Alice li va demanar que escrivís la història: Carroll va passar una nit fent-ne el manuscrit titulat Alice's Adventures Under Ground, il·lustrat amb dibuixos del propi autor, i li va regalar a l’Alice Liddell el Nadal següent. Finalment, el 1865 va ser publicat com a Alice’s Adventures in Wonderland, amb il·lustracions de Sir John Tenniel. L’èxit del llibre va comportar una segona part, Through the Looking-Glass and what Alice Found There). Posteriorment, el 1876 Carroll va publicar el seu gran poema paròdic The Hunting of the Snark, i els dos volums de la seva última obra, Silvia & Bruno, el 1889 i el 1893 respectivament.

Carroll també va publicar articles i llibres de tema matemàtic. És especialment reconegut per Symbolic Logic, que va aparèixer en dues parts, l’una el 1896 i l’altra, pòstumament, el 1977 gràcies a la troballa del manuscrit per part de W. W. Bartley. L’obra conté les pistes del bastiment lògic del ‘país de les meravelles’. Amb The Game of Logic, Carroll no fa més que seguir el pensament de C. S. Pierce, que considerava que la lògica s’havia d’ensenyar als nens ja a l’escola. Carroll va dissenyar trencaclosques per entrenar la gent en els raonaments sistemàtics, en els quals la feina del lector és fer servir un seguit d’implicacions per arribar a una conclusió inevitable. més informació: http://lewiscarrollsociety.org.uk/ http://www.victorianweb.org/authors/carroll/index.html http://www.lewiscarroll.org/ http://www.hrc.utexas.edu/exhibitions/web/carroll/ http://www.gutenberg.org/browse/authors/c#a7 http://www.bl.uk/onlinegallery/hightours/carroll/ http://www.npg.org.uk/collections/search/person.php?search=ss&firstRun=true&sText=carroll&LinkID=mp01321


- 6 -

SOBRE LA DIRECTORA ................................................................................ CARLOTA SUBIRÓS

Directora d’escena, membre de l’Equip de Direcció Artística del Teatre Lliure. Premi Extraordinari de l'Institut del Teatre 1997, llicenciada en filologia italiana i Premi d’Honor de la Universitat de Barcelona 2001. Entre les seves ultimes direccions destaquen Jugar amb un tigre, de Doris Lessing; Après moi, le déluge, de Lluïsa Cunillé; L’home de la flor a la boca, de Luigi Pirandello. També ha portat a escena King, Otel·lo, Els estiuejants, Nel mezzo del cammin di nostra vita, Amor Fe Esperança i Marie i Bruce. També ha traduït Bash: Latterday Plays (Excés. Escenes dels darrers dies) de Neil LaBute; Enrico IV (Enric IV) de Luigi Pirandello; A Life in the Theatre (Una vida al teatre) de David Mamet; Knives in Hens (Ganivets a les gallines) de David Harrower, i The Criptogram (El criptograma) de David Mamet. També ha treballat com a ajudanta de direcció amb Joan Ollé, Ariel Garcia Valdés, Franco di Francescantonio i Lluís Homar. Obres que ha dirigit al Teatre Lliure: Jugar amb un tigre, de Doris Lessing, 2008 Après moi, le déluge, de Lluïsa Cunillé, 2007 Otel·lo, de William Shakespeare, 2006 Els estiuejants, de Maksim Gorki, 2006 Marie i Bruce, de Wallace Shawn (en traducció pròpia), 2005. Altres textos que ha traduït: Bash: latterday plays (Excés. Escenes dels darrers dies), de Neil LaBute Enrico IV (Enric IV), de Luigi Pirandello A Life in the Theatre (Una vida al teatre), de David Mamet Knives in Hens (Ganivets a les gallines), de David Harrower


- 7 -

La directora parla de l’obra:

“És impossible donar un sentit unívoc al viatge d’Alícia. Alícia s’ha convertit en un model, un patró, un arquetip: endinsar-se en Alícia és com navegar en una mitologia contemporània, a la recerca del seu significat profund. Artistes, crítics literaris, lingüistes, científics, matemàtics, lògics, psicoanalistes i filòsofs de les més diverses escoles han observat amb lupa cadascuna de les converses i experiències d’Alícia, i les han convertit en argument de la seva particular visió el món. En tot cas, Alícia és un viatge iniciàtic, expressat en el llenguatge enlluernador dels somnis, on l’aparent manca de sentit revela, si ens aventurem a interpretar-los, connexions, enllaços i certeses que només poden expressar-se, precisament, en un llenguatge alliberat, on totes les identitats es fonen i es recomponen”. Carlota Subirós



- 8 -

PER SABER-NE MÉS:

FILMOGRAFIA SOBRE ALÍCIA ................................................................................

Alice in Wonderland, de Norman Z. Mcleod, 1933. Una superproducció de la Paramount que va aconseguir el seu propòsit de transcriure amb encert l’atmosfera del llibre de Lewis Carroll. Alícia és Charlotte Henry i hi trobem com a personatges secundaris Cary Grant i Gary Cooper.

Alice's Adventures in Wonderland, de William Sterling, 1972. Adaptació del clàssic de Lewis Carroll en versió musical. Amb Fiona Fullerton i Peter Sellers. Música de John Barry.


- 9 -

PROPOSTES DIDÀCTIQUES A continuació us presentem diferents propostes didàctiques relacionades amb el context, l’escenografia, els personatges i el material gràfic, per tal que els professors triïn les activitats més adients per treballar àrees com la història, la geografia, la literatura, la llengua, l’art i la plàstica. ................................................................................

RELACIONADES AMB EL CONTEXT L’Època Victoriana

La reina Victòria

La Època Victoriana de Gran Bretanya va marcar al cim de la Revolució Industrial britànica i el moment àlgid de l’Imperi Britànic. Encara que s’utilitza normalment per referir-se al període del regnat de la reina Victòria, els historiadors encara debaten si el període comença realment amb la promulgació de l’Acta de Reforma de 1832. La reina Victòria va tenir el regnat més llarg de la història dels monarques britànics, i els canvis culturals, polítics, econòmics, industrials i científics que s’hi van succeir van ser notables. Quan la reina Victòria va ser coronada, Anglaterra era essencialment agrària i rural, i a la seva mort el país es trobava altament industrialitzat i estava connectat a una xarxa de ferrocarrils en expansió.


- 10 -

Els descobriments de Chrales Lyvell i Charles Darwin van començar a qüestionar-se segles d’idees asssumides sobre l’home i el món, sobre la ciència i la història, i finalment sobre la religió i la filosofia.

Altres descobriments, va ser l’aparició de la fotografia, que va ser exhibida a la Gran Exposició de 1851 que va conduir a importants canvis en l’art victorià.

La literatura era una forma molt popular per entretenir-se a l’època i van sorgir grans escriptors que van provocar escàndol i que avui en dia són molt reconeguts. Parlem de Charles Dickens, les germanes Brontë, Lewis Carroll, Jane Austen o Hilda Doolittle.

Més informació sobre el context: ................................................................................ Filmografia Sense and Sensibility (Sentit i sensibilitat), Ang Lee, 1995. Anglaterra, segle XIX. Dues germanes, una pura raó (Emma Thompson) i una altra pura sensibilitat (Kate Winslet), s’enfronten a l’amor i a les adversitats de la vida. En morir el seu pare, elles, la seva mare i la germaneta han d’abandonar casa seva, que passa a mans d’un germanastra filla del seu primer matrimoni. S’han de traslladar al camp, i és aleshores quan coneixen els homes (Alan Rickman i Hugh Grant) que els faran comprendre que només la sensatesa o els sentiments no són suficients per viure i comprendre el món. Oliver Twist, Roman Polanski, 2005. Oliver Twist i la resta de nens de l’orfenat s’estan morint de gana i decideixen jugar-se qui d’ells demanarà més menjar. Oliver és l’escollit. Al sopar d’aquella nit, després de la seva ració normal, Oliver es dirigeix al director de l’orfenat i li demana més menjar. Vist com a nen problemàtic pel Sr. Bumble i pel director, Oliver és ofert com a aprenent a qualsevol que el vulgui contractar. Després de ser condemnat a fer d’escura-xemeneies, Oliver es converteix en aprenent de l’enterramorts Sowerberry. Però Oliver es baralla amb un dels nois de l’enterramorts i decideix escapar-se i anar-se’n a Londres. Als afores de la ciutat, cansat i afamat, Oliver coneix Artful Dodger, que li ofereix un lloc on allotjar-se a Londres. Ple d’innocència, Oliver es troba inmmers al món dels lladres de Londres i, ignorant les seves tasques reals, enmig d’una banda de nois carteristes dirigida pel malvat Fagin.

................................................................................


- 11 -

ACTIVITATS SOBRE EL CONTEXT

1. Després de veure l’obra i de llegir aquestes definicions sobre l’Època Victoriana, digues si ho podríem relacionar amb l’obra. Busca informació sobre l’autor de la novel·la, Lewis Carroll, i sobre com el relacionaries amb l’Època Victoriana.

2. Com has pogut veure, l’obra passa en un món aparentment imaginari, oníric, però creus que el podries realcionar amb el món real?



- 12 -

RELACIONADES AMB L’ESCENOGRAFIA Cada obra de teatre transmet moltes informacions simultànies a través dels diferents llenguatges escènics. Els decorats, el vestuari o la música, entre d'altres, formen part d’aquesta posada en escena. El director fa una determinada lectura de l’obra i, conjuntament amb el seu equip, pren unes opcions estètiques.

© fotos d’assaig Ros Ribas ................................................................................ ACTIVITATS SOBRE L’ESCENOGRAFIA

1. Com has vist, l’escenografia d’aquest espectacle és molt espectacular, la Sala Fabià Puigserver ens permet fer grans muntatges. Si t’has llegit la novel·la abans, o sabies de què tractava, digues com t’imaginaves l’escenografia. Quins són els elements escenogràfics que t’han cridat més l’atenció? Digues per què.

2. Creus que hi ha algun dels elements escenogràfics que tingui més protagonisme al llarg de l’obra? Digues quin és i raona la teva resposta.

3. L’escenografia ens ajuda a endinsar-nos a l’espectacle. Quina escena creus que és la més creïble i quina la que menys? Creus que hi ajuden els elements escenogràfics i el vestuari?


- 13 -

RELACIONADES AMB LA POSADA EN ESCENA

El llenguatge és la capacitat de l'ésser humà de comunicar-se utilitzant un sistema de signes. Una llengua o idioma és una representació particular d'aquesta capacitat. Hi ha molts tipus de comunicar, entre d’ells els llenguatges artístics, com poden ser el teatre, el cinema, la música, l’art, la literatura. Aquests llenguatges molt sovint tenen punts en comú, i fins i tot es complementen.


................................................................................ ACTIVITATS SOBRE LA POSADA EN ESCENA

1. Aquesta novel·la escrita per Lewis Carroll ens vol endinsar pel món dels somnis d’una nena de set anys, Alícia. De quina manera ens apropa la directora, Carlota Subirós, al text de Carroll? Quins llenguatges utilitza? Podríem relacionar el llenguatge teatral amb el llenguatge literari? Digues quins són els punts de contacte.


- 14 -

2. La il·luminació i el so també són elements que conformen la posada en escena. Digues quin tipus d’il·luminació s’utilitza per recrear els diferents moments de l’obra i quins són els sons o la música que relacionaries amb cada personatge. Descriu-los.



- 15 -

RELACIONADES AMB ELS PERSONATGES Els personatges, la gran majoria de vegades, són els qui porten el pes de l’obra. Cada un té una presència concreta, un vestuari, uns moviments, una gesticulació singulars. Tal i com succeeix a la vida real, els personatges no són estàtics, tenen una evolució, una transformació, però cada un té el seu rol.

© fotos d’assaig Ros Ribas ................................................................................ ACTIVITATS SOBRE ELS PERSONATGES

1. Com has vist, a l’obra hi apareixen molts personatges, molts dels intèrprets fan més d’un personatge. Recordes quans personatges hi apareixen? Enumera’ls. Quins creus que són reals i quins ficticis? Raona la teva resposta.

2. Com has pogut comprovar, en aquesta obra es barregen situacions diverses i també hi ha llenguatges diferents. Defineix aquestes situacions i quin tipus de llenguatges utilitzen aquests personatges.


- 16 -

RELACIONADES AMB AL MATERIAL GRÀFIC DEL TEATRE LLIURE ................................................................................ ACTIVITATS SOBRE EL MATERIAL GRÀFIC

1. Observa el següent cartell de l’obra i descriu què et comunica.

2. Què t’evoca aquesta imatge? Creus que està relacionada amb l’obra que has vist?

3. Quin personatge creus que representa aquesta fotografia? És molt explícit?

FITXA PEDAGÒGICA.Alicia un viatge al país de les meravelles · Jordi Collet rata, Tweedledum,...

Documents

Transcript of FITXA PEDAGÒGICA.Alicia un viatge al país de les meravelles · Jordi Collet rata, Tweedledum,...