COMUNICACIÓ

Ø Si el(s) interlocutor(s) no coneixen la ANC, convé dir que som un moviment del poble de Catalunya, democràtic i transversal, format per persones a títol individual. Que no som ni tenim vinculació amb cap partit polític.

Ø Que la ANC té com objectiu la conscienciació i la mobilització de la majoria de la població de Catalunya per recuperar la independència de Catalunya de forma pacífica i democràtica, mitjançant la constitució d’un nou Estat.

Ø Principis bàsics per parlar amb persones a qui es vol convèncer: o S’ha d’interioritzar el discurs, dedicant temps a la seva preparació, estudiant

els documents, visitant sovint la web de la ANC, practicant amb amics i familiars, etc. En definitiva, anar ben preparat.

o S’ha de tenir un tracte exquisit i educat. Sempre reaccionar amb serenament amb arguments i dades. Mai passionalment. El discurs ha de ser inclusiu: sumar i sumar. Trobarem diversitats ideològiques, geogràfiques, socials, culturals,.. Compte amb els greuges territorials.

o No ens hem d’apropar excessivament a la persona, per tal que no se senti incòmoda. S’ha de mantenir sempre el contacte visual. S’ha de transmetre bon humor. La crispació i el ressentiment són negatius.

o S’ha de mantenir un interès sincer per les persones i els seus problemes, sentiments i circumstàncies. S’han d’escoltar els seus raonaments i prevencions. Deixar parlar és molt important. Mirar d’entendre les raons de l’interlocutor i, respectant-les, tractar de donar arguments favorables a la independència de manera assertiva.

o Les persones assertives no van a guanyar ni a perdre. Volen arribar a un espai d’acord. Es comporten amb un estil no intimidatori i relaxat. No són dogmàtiques, Defensen sense agredir. Saben discrepar obertament, demanar aclariments, dir que no i saber acceptar errors.

o S’ha d’admetre que el procés no serà fàcil, però que ens en sortirem si tenim una àmplia majoria. També, que aquí l’administració no està fent bé moltes coses, i que canviar a millor demana treball i generositat. Però que aquest esforç serà recompensat amb escreix.

o Quan ens trobem persones agressives, mal educades, intransigents i/o espanyolistes fins el moll de l’os, que reaccionen amb les consignes de la caverna, més val no iniciar una discussió estèril. Tallem educadament i no perdem el temps.... ni la salut.

o Tampoc es tracta de dedicar gaire temps a persones ja convençudes. Concentrem-nos en les moltes persones que tenen dubtes i pors que les poden dur a votar desfavorablement o a abstenir-se. Il·lusionem-les amb l’oportunitat d’un nou Estat més net, just i pròsper.

 

LLENGUA CATALANA

Ø La llengua catalana és un element fonamental de la personalitat de Catalunya i de cohesió social, amb independència de llur origen geogràfic.

Ø La llengua catalana s'ha vist afectada negativament per alguns esdeveniments de la història, que l'han portada a una situació de precarietat:

o la persecució política que ha patit i la imposició legal del castellà;

o els canvis demogràfics de les darreres dècades;

o el ser una llengua d'àmbit restringit en un context de mundialització.

Ø Aquesta realitat es va transformant gràcies a la creació d’una política lingüística que vol normalitzar la llengua pròpia:

o Ús general del català, respectant l’ús ciutadà de l’altra llengua oficial

o Garanteix el coneixement de les dues llengües sense separar l’alumnat per raó de la llengua, tot mantenint el sistema de conjunció lingüística.

o En l'àmbit dels mitjans de comunicació, regula l'ús del català.

Ø Alguns resultats de la política lingüística.

o Les noves generacions coneixen la llengua, gràcies a l’ensenyament en català.

o La premsa en català ha crescut en els darrers anys.

o En la majoria dels serveis públics el català està normalitzat.

Ø Però la política lingüística segueix sent necessària per aconseguir la normalitat del català.

Ø És un model no qüestionat socialment, malgrat l’Estat Espanyol i els enemics del català: el curs 2021/2103 tan sols 17 famílies varen demanar l’ensenyament en castellà a Catalunya.

Ø En una Catalunya independent la llengua tindrà unes condicions indiscutiblement t més favorables per perviure:

o L’actuació hostil de l’Estat Espanyol quedarà desactivada.

o Es podrà posar més èmfasi en la normalització lingüística

Ø Sobre el futur del castellà Els drets dels castellanoparlants seran respectats, per dues raons objectives:

• En un Estat de Dret les llengües es respecten.

• El 60% de la població catalana usa habitualment el castellà. Aquests ciutadans votaran opcions que no respectin els seus drets lingüístics?

  RECONEIXEMENT INTERNACIONAL Ø El dret internacional reconeix el dret a l’autodeterminació. Carta de les

Nacions Unides (1945), article 1; Convenis internacionals sobre drets (1966, 1967).

Ø El dret de lliure determinació s’ha exercit molt a la mateixa Europa: 13 casos des del 1900.

Ø La secessió d’un territori per formar un nou estat és legal. Sentències del Tribunal Internacional de Justícia (2010) i de la Cort Suprema del Canadà (1998)

INTEGRACIÓ A EUROPA Ø Hi ha diverses organitzacions internacionals d’àmbit europeu: Consell

d’Europa, Unió Europea, Associació Europea de Lliure Comerç.

Ø Hi ha, per tant, moltes maneres de participar a Europa. Vídeo basat en l'article "Europa, Europa" del col·lectiu Wilson. http://www.youtube.com/watch?v=5B-99E6gYeQ

Ø Exemples de participació a Europa:

• Regne Unit: membre del Consell d’Europa i de la Unió Europea, però no de l'Eurozona (ús de l’euro com a moneda).

• Suïssa: membre del Consell d’Europa i de la EFTA. No és membre de la Unió Europea, però si de l’espai Schengen (lliure circulació de persones).

• Noruega: membre del Consell d’Europa i de la EFTA. No és membre de la Unió Europea, però si de l’espai Schengen (lliure circulació de persones) i també de l’àrea econòmica Europea.

• Principat de Mònaco: Pertany a l’espai Schengen i pot encunyar euros, però no és membre de la Unió Europea.

Ø L’Estat Català seguirà formant part d’Europa.

  HISTÒRIA

Ø Catalunya porta 300 anys reclamant la RESTITUCIÓ de les nostres Institucions, Drets i Constitucions.

Ø Segle IX: Lluís el Piadós (fill de Carlemany) allibera Barcelona dels sarraïns, formant la Marca Hispànica (801), feudatària del regne dels Francs.

Ø Segle X: el Compte de Barcelona Borrell II, després de recuperar la capital Barcelona, saquejada pels sarraïns , es considera deslliurat del seu compromís amb els Francs.

Ø El Principat de Catalunya, passa a ser un Estat independent.

Ø Segle XII: el Compte de Barcelona Ramon Berenguer IV esdevé Princep d’ Aragó en casar-se amb Peronel·la.

Ø Es constitueix la confederació catalano-aragonesa.

Ø Tenim Corts i Constitucions (1283), Moneda pròpia (1285), recaptem impostos (1359), tenim Exercit i fem Tractats Internacionals....SOM UNA NACIÓ independent.

Ø Segle XIII: Jaume I el Conqueridor, pren Mallorca (1229) i València (1238) posant els ciments dels Països Catalans.

Ø Segle XIII-XV: Expansió Mediterrània. Domini català.

Ø Ferran II d’Aragó es casa amb Isabel I de Castella (1469). Comencen els nostres problemes.

Ø Cristòfol Colom, descobreix un nou continent (1492). La Corona catalano-aragonesa queda al marge fins s. XVIII.

Ø Segle XVII: Comencen les Hostilitats. Conde Duque de Olivares i el seu Memorial

Ø 1714: Guerra de successió. Decrets de Nova Planta (1716)

Ø Segle XIX-XX: Revolució Industrial. Renaixença Econòmica i Cultural (1833), Mancomunitat (1914), 2ª República, Generalitat i Estatut de Núria (1931), Transició (1978-....) i Estatut (1979), Estatut del 2006 i el “RIBOT” del Sr Guerra.

S’ha acabat el bròquil !!!!

INDEPENDÈNCIA ÉS LLIBERTAT

  IMPOSTOS

Ø Catalunya pateix un gran dèficit fiscal continuat: els impostos pagats per ciutadans i empreses a Catalunya (IVA, IRPF, Societats,...) són molt superiors a la despesa pública rebuda de l’Estat a Catalunya (obra pública i transferències per a pagar Sanitat, Educació, etc.).

Ø L’Estat només ho va publicar l’any 2009 i la balança fiscal negativa per a Catalunya era de 16.409 milions d’euros anuals, un 8,4% del PIB.

Ø Amb 7 milions d’habitants això representa 2.285€ anuals per persona, o 9.140€ anuals per família (de 4 membres), que es podrien deixar de pagar en impostos o que es podrien rebre en forma de més serveis públics.

Ø Resumint: de cada 100€ pagats en impostos només 57€ tornen a Catalunya

Ø Per posar en perspectiva: amb un sol dia sense espoli fiscal es podria construir el nou hospital de Rubí-Sant Cugat o 15 nous centres escolars. Sense dues setmanes d’espoli s’evitarien les retallades en Sanitat o haver de baixar el sou dels funcionaris.

Ø L’any 2014 Espanya deixa de ser receptor de Fons de cohesió europeus.... però Catalunya seguirà “pagant” amb escreix, per compensar-ho. En el període 2006-2010 Espanya va rebre 27.472 milions d’euros d’Europa, però en va rebre 90.660 milions de Catalunya !!

Ø Aquesta enorme injecció de diners rebuts per Espanya NO ha servit per a desenvolupar una economia productiva. S’ha malbaratat d’una manera vergonyosa en absurdes obres sumptuoses per enriquir als de sempre.

Ø Per no parlar d’altres greuges:

o Amb el 16% de la població i el 19% del PIB es rep menys del 10% d’inversió en infraestructures, i s’executa només el 75%.

o Es reben només el 8% de les beques i aquí hi ha el 17% d’estudiants.

o Amb 7,3 milions d’habitants s’ha rebut 54.000 ajuts a la dependència i Andalusia, amb 8,3 milions, n’ha rebut 151.000.

o Boicot sistemàtic al corredor de del Mediterrani, que és el que vol la UE i potenciaria molt la industria local.

o La vergonya de la NII a terres gironines, els trens de rodalies, etc.

Ø Si Catalunya fes exactament el mateix que fa Espanya, el cost fix de tenir un Estat propi representaria 383€ anuals per habitant, per pagar tot allò que ara no està transferit (molt menor que els 2.285€ de dèficit fiscal).

 

PENSIONS

Ø L’actual sistema de Pensions és de repartiment: qui treballa i cotitza paga les pensions dels jubilats en cada moment. Nosaltres hem pagat la jubilació dels nostres pares i avis i els nostres fills i nets pagaran les nostres.

Ø La pensió és un dret individual de qui ha cotitzat, sigui quin sigui el seu domicili i nacionalitat.

Ø A Febrer de 2013 hi havia una mica més de 16 milions d’afiliats a la Seguretat Social. Durant el 2012 van disminuir un 4,57% (atur).

Ø Cada mes es paguem uns 9 milions de pensions (jubilació, viudetat, incapacitat,..), per un import mig de 851 euros al mes .

Ø La relació entre treballadors i pensionistes ja és inferior a 2: el que cobra un pensionista ja ho paguen menys de dos treballadors.

Ø A això s’han d’afegir les prestacions d’atur, que surten de la mateixa bossa: Espanya ja té més de 6 milions d’aturats, i van creixent.

Ø Un 97% dels 63.000 milions del Fons de Reserva que hi havia a final del 2012, s’han destinat a comprar Deute Públic espanyol.

Ø Què ha fet de moment l’Estat davant d’aquest panorama tant dolent:

o Ha augmentat l’edat de jubilació al 67 anys

o Ha passat a calcular la pensió en base als 25 darrers anys cotitzats, en lloc dels darrers 15 (així baixa entre el 2% i el 9%)

o Ha deixat d’actualitzar les pensions amb el IPC

o Està pagant part de les pensions amb ingressos dels impostos

Ø Si Catalunya hagués tingut una Seguretat Social pròpia, entre 1995 i 2010 hauria acumulat un excedent de 24.774 milions d’euros, doncs ha aportat el 19,2% de les cotitzacions a l’Estat i només ha rebut el 17,3% de les prestacions.

Ø Això hagués permès incrementar les pensions de jubilats i vídues un 25%, és a dir, que cobressin 2.450 euros més cada any.

Ø Ara el saldo de la Seguretat Social també és negatiu per a Catalunya, però molt menys que a la resta d’Espanya. A l’any 2010 Catalunya va tenir un dèficit de 2.124 M€ i la resta d’Espanya de 26.317 M€.

Ø El dèficit es podria compensar fàcilment des dels pressupostos generals amb una Hisenda pròpia, doncs s’acabaria el gran espoli fiscal que patim, d’uns 16.000 milions d’euros anuals.

Ø I, sense el llast d’Espanya, la nostra economia es recuperaria molt millor, condició necessària per tenir menys atur i pensions sostenibles.