/flflT LLOREnÇ DE/ CflRDfl//flR

BOLLETf-REVISTA DEL CENTRE CULTURAL CARD * GENER DE 1985 * N? 102

Editorial FLOR DE CARD -2-

GRACIES. TOMEU.

En Tomeu Domenge presentà, i a més perescrit, la irrevocable dimissió com a Direc-tor de Flor-de Card. La seva decisió és, tanlògica que nò requereix la més mínima solfa.

Certament, no- ha tengut mai uns lligamsamb la revista excessivament forts: fa anyshi publicà una sèrie d'articles i molt detemps ha estat una mena de correu portadorde Flor de Card als organismes oficials. I a-questa és una realitat, però òbviament no"tota" la realitat.

En Tomeu es plantejà altres metes que nola premsa local i certament ha aconseguituns objectius realment encomiables. I d'aquestes dues idees: passar de la revista ' iaconseguir tan alts objectius se'n deriva elpunt d'admiració, car acceptà la responsabi-litat sense compartir plenament les idees.

Eren uns moments difícils, el poder no ac-ceptava la més mínima intromissió en elcamp de la participació i/o informació delsquefers que ens atanyien a tots, i en Tomeuassumí el desafiament que ha mantingut finsara. Va ésser un home avinent a l'hora del'estreta.

Era un altre temps, evidentment, peròcada decisió s'ha de valorar en el seu con-texte, tant en el moment de l'acceptaciócom en el de la lògica dimissió; avui en To-meu, amb el doctorat a la butxaca i amb undespatx de misser a Ciutat, encara ha ten-gut la delicadesa d'excusar la decisió sotaun "canvi necessari" per al bon funciona-ment de totes les institucions, quan sap per-fectament que al deixar la direcció de Florde Card no hi haurà cap canvi substancial.

Per haver assumit i mantingut la Direcciónominal, pel detall motivador, i per tota laresta, gràcies, Tomeu!

... 1 13.

Potser la lògica d'en Tomeu m'ha acabatde decidir, potser és el cansament d'un tre-ball sord i constant, potser... Tretze anys deredactar pòrtics i/o editorials -llevat d'alguncas excepcional- ;-aiximateix són anys; peròno, més que cansament crec que és lògica:l'editorial és la veu de la publicació, pertant qui l'ha de redactar és qui se senti mésidentificat amb aquesta, l'ànima de la revis-ta, qui més l'estima perquè més hores hi tre-balla, i tot això considerant, i. malgrat lesopinions emanades del Consell de Redacció,sincerament, crec que és aquest -redactarels editorials- un paper que avui per avui noés el meu.

Guillem Pont

Flor de Card

Bolletí-revista del Card, Centre Culturalde Sant Llorenç des Cardassar.Adreça: Carrer de Sant Llorenç, 36.Telèfon: 569119Gener de 1985. Número 102.Dipòsit legal: 765-1973.Edita: Centre Cultural Card.Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra).Director: Josep Cortès i Servera.Consell de Redacció: Felip Forteza

Guillem PontGuillem QuinaGuillem SolerMiquel Sureda

COL.LABOREN

Mateu Girart, Josep Cortès, SMOE, Esco-la, Grup de Joves, APA, Guillem Feme-nias, Guillem Pont, Ramon Rosselló, MariaCalmés, Antònia Servera, Xesc, Pere J.Llull, Coordinadora s'Aguilà Lliure, Llo-renç Ramis, Premsa Forana, LlorençArtigues, Tomeu Riera, Bel Nicolau, An-dreu Amer, Felip Forteza.

NOTA

Els articles apareguts en aquesta revistaexpressen únicament l'opinió dels seus pro-pis autors.

Trobada de Premsa forana FLOR DE CARD -3-

Josep Cortès

Dia 27 de gener, a Ses Sitges i organitza-da per Flor de Card, va tenir lloc una Tro-bada de Premsa Forana a la qual hi assisti-ren, a més de la majoria dels nostres col·la-boradors habituals, representants de 21 re-vistes d'altres tants pobles de Mallorca.

A l'orde del dia de la diada hi vàrem in-cloure una explicació del funcionament deSes Sitges com a centre educatiu, que vadur a terme en Guillem Pont abans de di-nar. Els assistents mostraren interès en co-nèixer diversos aspectes de la finca i de lesactivitats que s'hi duen a terme.

En haver dinat, voltant la foganya, fé-rem l'assemblea, a la qual tractàrem els se-güents punts:

1.- El president, en Carles Costa, infor-mà que el President de la Comunitat Autò-noma ens havia concedit una subvenció de3.000.000 de pessetes per al'any 1984 i que es reparti-ria pel sistema de punts,d'acord amb aquesta propor-ció: revistes semanais, 4punts; quinzenals, 2 punts imensuals, 1 punt.Per tractar aquest tema ialtres relacionats amb elGovern, dia 4 de febrer l'as-sessor del President Cañe-llas assistirà a la reunió ha-bitual de la directiva, i dia9 farem un sopar a Lluc onse'ns farà entrega de l'es-mentada subvenció.

2.- En el segon punt par-làrem de l'ajuda que el Con-sell de Mallorca ens haviaconcedit i de la manera

com es duria a terme. Sem-bla que tenen interès encontinuar igual que l'anypassat, és a dir, pel siste-ma d'anuncis, i, com queles tarifes publicitàries nosón gaire uniformes, acordà-rem unificar almanco lesrelacionades amb les insti-tucions autonòmiques.Després de diverses discus-sions sobre el percentatgeque havia de rebre cada pu-blicació, i mirant de nive-llar un poc més les ajudes,acordàrem que, d'ara en en-davant es repartirien de la

següent manera: setmanals, 4 punts; quinze-nals, 3 punts; mensuals, 2 punts; altres, 1punt.

3.- De cara a la subvenció de 600.000pts. que ens havia insinuat en Gilet per a lacampanya de nomaiització lingüistica, acor-dàrem esperar que l'oferta és concretas. Detota manera l'opinió més generalitzada erade rebutjar-la, que que consideràrem que laquantitat que tocaria a cada publicació erainsignificant si la comparam amb les que do-nen als diaris de Ciutat, i això que el per-cectatge de planes en català és abrumadora-ment superior a les revistes de la PremsaForana.

Després de l'assemblea es donà per acaba-da la trobada, no sense celebrar la bona fei-na que havien realitzat els i les cuineres,rostint pollastres i fent senyorets en el fornde llenya. Aprontam aquestes retxes per do-nar les gràcies a tots els qui, d'una manerao de l'altra, ajudaren a que sortís una xidaben rodona.

S.M.O.E. •FLOR DE CARD -»-.

ACTIVITATS DE TEMPS LLIUREDURANT LES VACANCES DE NADAL

Com suposam recordareu, les passades va-cances de Nadal es dugué a terme una sèried'activitats per als nins damunt la plaça del'Ajuntament amb motiu de ia preparació del'Arribada dels Reis%.

Els qui coordinàrem aquesta nova expe-riència quedàrem realment sorpresos de laquantitat de nins assistents. Si tenim encompte que el temps no acompanyava gens,i que per la televisió feien molts de progra-mes infantils, el tenir un centenar de-nins/es treballant i fent bulla dues hores ca-da dia, amb aquell oratge, és tot un èxit.

Hi ha que dir que els nins es portarenmolt bé, a més de fer molta feina:

* El primer dia, reunits en grups, acordà-rem posar un nom a cada grup, i queda-ren així:

a) Els moixets (preescolar)b) Torró de xocolata (cicle inicial)c) Reina Dorada (cicle mig)d) Dràcula (cicle superior)

Començàrem fent mòbils de paper de co-lors, el quals, encara que una mica ba-nyats, han estat penjats totes les festesen el carrer Major.* Dia 28 dibuixàrem grans cartells ambl'arribada .dels Reis, i els exposàrem da-vall les arcades de la plaça de l'Església.* Dia 29, imitant els bons artesans, fé-rem un betlem de fang, i llavors el col·lo-càrem a l'entrada de l 'Ajuntament.* També tots els nins, amb molta d'il-lusió escngueren cartes als Reis, sol·lici-tant per al poble de Sant Llorenç:

-un parc per a jugar-una piscina-un camp d'esports-una casa de cultura-un col·legi més gran

Totes les cartes varen ésser entregades aSS.MM. Esperem, idò, que un dia o l'altretot això arribi.* El darrer dia pintàrem medalles i ban-deres amb el nom del seu grup.El dissabte decapvespre els pallassos

aconseguiren de tots, grans i petits, un bonesplet de rialles.

Més tard arribaren els tan esperats Reisd'Orient. Els grups dels nins, amb els seusmonitors, participaren a la cavalcada, can-tant la cançó que havíem après durant larealització de les activitats, i els acompa-nyàrem a l'adoració del betlem.

Creïm que entre tots férem possible eldonar als nins una participació activa, i aSant Llorenç un aire de festa.

Escola "Mestre Guillem Calmés"S.M.O.E.

"Grup de joves"A.P.A.

Hernán Cortés, 3MANACORT. 554265

¡pipcllades FLOR DE CARD -5-

En vista de que Sant Llorenç és un d'es pobles de Mallorca per oncampen més "esperits malignes", i per tant s'ambient és de lo mésadequat, reunida en assemblea tota la cort infernal ha decidit orga-nitzar-hi l'any que ve sa "III Trobada de Dimonis".Així que, si no vos feis por, hi podreu veure aplegades totes ses cria-tures -de Tavern: es batle, es regidors, en Cañellas, n'Albertí, en Cire-rol, es governador i tot un enfilai de barrufets, diantres, bufarells icucarells que els corren darrera per veure si pillen qualque animetaper berenar.Procurau estar confessats!

Com que lluesc una nafra en es front de respectables dimensions, sagent, per una simple associació de causa i efecte, se pensa que algunmembre d'es Consistori m'ha envestit amb un garrot.Valguin aquestes retxes per desfer s'equívoc, ja que fou deguda a unacarabassotada que vaig pegar a una biga per mor d'un càlcul de distàn-cies pres massa a lo aviat.

*W»tö Vaja una fotuda que se'n degué dur en Falera si va llegir es "Diariode Mallorca" d'es 23 de gener!Ara resulta que es diaris alemanys especialistes en turisme passenmolta més pena per sa destrucció d'es paisatge de Mallorca que pers'inseguretat ciutadana.I com que ell està convençut que lo millor p'es poble de Sant Llorençés que venguin molts d'estrangers, ara té collons d'apuntar-se an esGOB i demanar que se faci un parc natural a sa Punta de n 'Amer/

Encara que es fet pugui sorprendre es lectors, sembla que en GasparOliver, es conseller d'indústria i comerç, no va tan calent com rnospensàvem.I ho demostra es fet de que s'altre-horabaixa, com que havia de venirp'es poble per tractar diversos assumptos, tres hores abans d'arribar jali encengueren totes ses estufes de la Sala.¿O és que tenien por de que no se mos costipàs?

Si l'any que ve els Reis d'Orient no duen res an ets al.lots de SantLlorenç, podeu tenir per ben segur que és per culpa de s 'Ajuntament.I és que en Gaspar i en Baltasar anaven més encesos que un mixto, itenien raó, perquè an es sopar que va pag^ar s'il.lustríssim a tots (?)es que havien col·laborat en s'organització de sa festa, a posta o sen-se voler, no els va convidar.Així que si l'any que ve vénen de buit i ets al·lots apleguen es res-ponsables p'es seu compte, no vos vengui de nou si els posen es culcom un tamborino.

Seguint amb so seu particular sistema d'entendre es programa de nor-malització lingüística que va aprovar es Consistori, m'han asseguratque es batle NO va assistir a sa reunió que, per a tal fi, va celebraren Gilet a Manacor.De manera que si sa nostra llengua comença a reviscolar una mica nose deu, ni de molt!, an ets esforços que fa sa nostra primera autoritatperquè sigui així.

En Busco diu que sa majoria d'es llorencins estan alabats perquè l'anyque ve es poble s'omplirà de dimonis.Per fer una afirmació percentual tan categòrica només se m'ocorrentres camins: o li ha pegat a l'ull, o ha fet un referèndum o encara sebasa amb allò de sa "adhesión inquebrantable".Que cadascú trii' es que li paresqui més adeauat.

Crànica informal FLOR DE CARD -6-

I clar, llavors resulta que els lectors es-tan queixosos i diuen que no els tenim infor-mats, però ¿què hi podem fer si la nostrail·lustríssima Corporació no considera oportúel convocar plens a hores raonables? Bé sa-beu que jo estaria disposat a sacrificar-me ideixac la feina a mitjan mati' per poder assis-tir a les sessions de les dotze, però el meupatró i jo -mirau per on!- mantenim enaquest punt una petita discrepància amb elsresultats que ja us podeu figurar. Com a úni-ca alternativa per mantenir entretenguts alsmilions de llorencms que m'ho demanen, nose m'ocorr altre camí" que inventar-me unple, i així, a més de redactar jo mateix l'or-de del dia amb els temes que bonament se'mvenguin a l'escudeller, em facilita la possibi-litat de fer dir als personatges allò que emdóna la gana, possibilitat que -ho reconesc-m'engresca de valent.

Fetes aquestes consideracions prèvies i re-petint que qualsevol semblança amb la reali-tat és pura coincidència, passem a l'orde deldia.

Essent aquest un ple imaginari sense pre-cedent conegut, la secretària no va tenirocasió de llegir l'acta de la sessió anterior i,per tant, va procedir a informar d'una pro-posta presentada pels dos regidors d'AliançaPopular segons la qual es demanava que laplaça de l 'Ajuntament passas a denominar-se"Plaça dels Països Catalans". En Falera, quelluià una corbata exageradament grossa ambels colors de les quatre barres, va defensarel canvi de nom amb l'èmfasi i la conviccióacostumats: "Cal que recobrem els trets quecaracteritzen la nostra identitat històrica, ique dissortadament ens foren furtats durantels malaurats anys que tots tenim allotjats ala memòria", digué aixecant-se dret i adop-tant un posat que gairebé gosaria qualificard'agressiu. La resta dels regidors, corpresosde l'eloqüència del ponent, donaren el vist-i-plau a la proposta, que hauria quedat aprova-da si no fos perquè el batle trobà que himancava un informe tècnic de la Comissióde Sanitat.

-¿I què hi té que veure amb això sa Co-missió de Sanitat?

-I jo que sé! Demana-ho an es batle que vaésser es qui ho va dir!

En el segon punt en Tomeu Busco va ma-nifestar -amb la conseqüent sorpresa dels as-sistents-, la intenció de baratar la finca deCa'n Duai per una altra més aprop de la 'vi-la, i regalar-la al poble per tal de constru-ir-hi un parc que servís d'esbarjo als joves ivells de Sant Llorenç.

"Així-digué- tendríem un lloc on poder ju-gar, passejar o reposar sense els trulls i lespresses que caracteritzen la vida moderna".Només va posar per condició que al lloc mésvisible del parc hi havien de cohlocar unaestàtua seva, amb una inscripció al peu al·lu-siva a la generositat del benefactor, i que elmonument havia d'ésser realitzat per un pa-rent seu del poble que es dedica a fer es-culptures de fusta.N'Antoni Cuc, del PSM, va sol·licitar que laproposta fos votada per separat, ja que, sibé estava disposat a recolzar la primerapart, considerava que la segona era un es-candalós atemptat contra l'estètica. "Vosimagmau -manifestà amb un rictus mésaviat desagrados-, que haguéssim de veuresa cara d'es batle sempre que anàssim a pas-sejar? Si encara s'artista li.pogués modificaruna mica sa fesomia per ventura es contras-te no seria tan gros...".Es veu que aquesta opinió estava prou gene-ralitzada perquè, passats a votació, la propos-ta del regidor Sansó fou aprovada per deuvots a favor i una abstenció, la qual, segonsla cara d'en Busco i els rumors que corrienper la Sala, podia ser ben bé que correspon-gués al vot emès pel batle.

Poesìa FLOR DE CARD -7-

A continuació en Mateu Puigròs, erigitper aquesta vegada en portaveu del CDS-PSOE, presentà a la consideració de la il·lus-tríssima la possibilitat de concedir la inde-pendència a Son Garrió, Cala Millor i Sa Co-ma. "Com que ara s'usen ses autonomies-manifestà-, no és cosa que Sant Llorençquedi a s'Historia com un bunquer d'es cen-tralisme pansit i doni s'esquena a sa realitat'.'El'regidor Vaquer, ferit en lo més profundde ses conviccions, saltà de la cadira i, ambun to de veu més alt del que aconsella la se-rietat de la casa, li contestà que "totes sescomunitats que integren es terme de SantLlorenç formen una unitat de desti' en lo lo-cal, i que mai per mai recolzaria una propos-ta que desmembras es solar patri". Aquestaintervenció, al contrari de la que havia pro-tagonitzat en el primer punt, no va semblarque impressionas gaire al grup diguem-ne-no sense les consabudes reserves- "progres-sista" del Consistori, a jutjar per la caraque li posaren.

- I es batle ¿què deia?- Es batle, com sempre "impasible el ade-

mán".- I ho aprovaren o no?- Ho volien deixar damunt sa taula, però,

com que no foren capaços de trobar capracó buit, no els va quedar més- remei queaprovar-ho.

A l'apartat dels precs i preguntes, el bat-le, ressentit per l'esmena del regidor Sansóreferent als seus trets facials, aprofità peradreçar-li tota l'artilleria:

-¿Quin temps fa que no has regat es doscossiols que tens davant, quan fa més de sismesos que et férem s'encarregat?

¿Com és que sa teva quadrilla, que sem-pre presumeix d'ecologista, no ve a sembraroliveres a Ca'n Duai? Això seria "fer poble"ara que hi hem de fer un parc!

-¿Per quin motiu, causa o raó sempre quevenc a beure a "S'Hort" serveixes primer anets altres i a jo em fas estar empardalat asa barra?

N'Antoni Sansó, sense perdre la calma, licontestà que regava els cossiols sempre quehi havia lluna nova; que amb lo de l'ecologiano havia de confondre els ous amb els cara-gols i què si l'havia fet esperar qualque pic,havia de comprendre que primer havia d'a-tendre ris clients de cada dia que aquells quenomés se'n recorden de Santa Bàrbara quantrona.

I sense més punts a tractar el batle, acop de maça, aixecà la sessió.

Josep Cortès

HE PERDUT LA CONFIANÇA

Mentre els peus em tremolenpel compàs de la músicai el sol és tan altque no l'arrib amb la mà,allà abaix,al fons,la vela llatina,arcaica com el fang,es mou poc a pocsense aturar-se,cpm sempre com segles fa.Gires 1802 a la dreta i els ullset sopeguen amb els nínxols viventsque s'aixequen amenaçantsdavant tu, "antiestètica organitzada", plens,replens de parellsd'orelles dels dos sexes,orelles sense cap ni peus.I així, especialment avuique el sol s'ha fet tan alt que jano l'arrib amb la mà,he perdut la confiançaamb certa espècie animal.

Guillem Femenias

Uf i solfi:

. Mallorca.L̂·'lora^CONSELLirssuiARDE MALLORCA

LLIBRES I PAPERS

^^Silenci, 7

MANACOR

FLOR DE CARD -8-

i53í2LCENTRE EDUCATIU I DC RECURSOS AMBJENTALS

Stni Llorenç ö» C*rúA£ur (MaHorra)

Vet aquí la' còpia manuscrita de l'opiniód'una alumna una vegada realitzada la visi-ta a Ses Sitges. Potser no cal afegir-hi gai-res comentaris.

ESCRIU LA TEVA. OPINIÓ VE LA VISITA.Me. gusto muc.ho e¿tan in la. excu^ó-con

potique. n<iz4jno& much¿A¿mo¿ jue.go¿ y fia-bn¿c.amo¿> que¿o, ¿u-òno-ó a. v&i los afibo-lí¿, ¿cu, plantas y tab abijas, ^ue. muyd¿veAt¿do y adesnas muy -inteAe^ante..

Los due.no& de. ¿a gianja &ueAon muys¿mpat¿tos y bue.no¿.

Nos dieAon e.1 lÁ.bno de. donde, apunta-mos toa, cosas que. nos e.x.pl¿cation masuna Libnzta y una bolsa de. abas de. iz-cueAdo e¿a e.x.cufis¿on ¿s la mas diveJiti.-da que. kab¿a he.cho.

Alumna de. 4tá cuU d'EGBCol.le.Q¿: LICEU BALEAR

Altres activitatsDesembre 1.- Visita del grup Talaiot, vin-

tena de mestres que seguí el programa "Undia...", és a dir, no solament veren i escolta-

ren, sinó que "feren" les ' activitats quehavien de seguir els seus alumnes.

Desembre 8.- Grup d'universitaris delC.A.F., acompanyats del Vicerrector de laUniversitat, Bernat Sureda, seguiren el pro-grama de visita.

Gener.- Per mor del fred s'hagué de per-llongar la visita del col·legi Padre Poveda(es passà al febrer).

Gener 27.- Trobada de Premsa Forana(Veure la pàgina 3).

Gener, del 28 al 30.- "II Jornades d'Edu-cació Ambiental per a ensenyants en forma-ció.".Una vintena d'estudiants de 2on de Pedago-gia juntament amb el seu professor Dr. An-toni Colom (que hagué d'abandonar per ungrip que l'enrevoltava) treballaren sobrel'arrelament de l'ensenyament a l'entorn.Alhora, uns vint alumnes de 5è amb el pro-fessor d'Educació Ambiental -Jaume Sure-da- treballaren sobre les possibilitats de des-envolupament de varis programes dirigits aalumnes de BUP.

Guillem Pont

Fora vila

En el diari "Ultima Hora" del 2 de febrerva sortir publicada una pàgina referent a lessubvencions olivareres que havia concedit laconselleria d'Agricultura. Com que hi haviareferències a dos llorencms, reproduïm aquíun extracte d'allò que consideràrem més in-teressant.

El ^uncAonaA.4. que. &iam¿ta lu -óubven-c¿oitó ¿ó un pie^Aumpte. automi d'un de.l¿c-te. de. c.onjtupcÂ.0 adm¿n4¿&ia¿¿va ¿ abúi> de.poderi.

Eli, &exveÂA d'¿n¿pe.c.(u.ó de. la c.on¿e.-lteA¿a &iobatie.n VÍVÜA t¿pu¿> d'iAAe.gula-fiÁtatA. C/cnc 6¿nque¿ que. no te.n¿e.n <¿JLm¿ó mÁjfiun dsie¿ a ¿ubve.nci.0 ¿ amb luquaJUí la P¿te.ca¿o de. Puoduac^ió AgtiaA¿ade.1 Mi.nAAteA.4. d'AgtL¿c.ultuA¿i n<¿¿cÁ.ndÁAae.1 contracte. <i, e.n c.on¿e.qüe.nc¿a, kautiande. tonnati eJLí> dobbeAA /tebuXó:

* Bantome.u BiunztAntoni. FontanetRamon AlabeAnIgnat>¿ MotiagueA

* f lancetea AQUÁÂ.Ó

2.342.4002.190.0002.90S.5001.&15.0002. ¡03.900

Sembla que queda tancat així un assump-te polèmic que enterbolia la imatge del Go-vern autonòmic. Una vegada més queda de-mostrada la importància de l'oposició, queva destapar l'afer, i de la premsa, que va in-formar a l'opinió pública sobre la políticaduita a l'hora de concedir les esmentadessubvencions. Preguem perquè serveixi de lli-çó a tots aquells que únicament s'atraquen ala política per obtenir beneficis particulars.

Josep Cortès

-FLOR DE CARD -9-

EL MAPAMUNDIDELS 3UEUS GRESQUES

A hores d.'ara molta gent ja coneix el ma-pamundi fet devers l'any 1375 pels jueusGresques. Diversos historiadors n'han parlat,i també aquest mapa ha estat reproduí't và-ries vegades. Jo mateix a les distintes histò-ries locals que he fet hi he reproduit elfragment corresponent a les nostres illes jaque s'hi destrien els noms de Cala Manacor,Portocolom, Sa Dragonera...

A l 'Arxiu de la Corone d'Aragó hi he vistdiversos documents referents als Gresques,pare i fill, notícies que resumiré tot seguit:

Dia 15 d'abril de 1368, el rei Pere accep-ta entre els familiars i domèstics GresquesAbram, jueu de Mallorca, .mestre bruixoler ide mapamundi, amb les mateixes prerrogati-ves i gràcies que frueixen els altres domès-tics; a més d'això no tendra obligació deportar sobre el seu vestit la rodeila que por-ten els altres jueus. (reg. 1426 f. 74v).(Nota: els jueus tenien obligació de portarsobre el pit una rodeila de color groc i ver-mell com a distintiu de raça; d'aquesta ma-.nera són representats al retaule "Passio Imaginis" de Sant Salvador de Felanitx).

Dia 18 de setembre de 1380, el rei Pereescrivia als secretaris de 1'Aljama^de Ma-llorca sobre el fet que fan contribuir en elstalls (imposts) com si fossin persones riquesGresques Abraham, mestre de mapamundi ibruixoler, i el seu fill Lahudà Gresques, quanen realitat són pobres, (reg. 1442 f. 128v)

Dia 9 d''abril de 1394, el rei Joan escriual procurador reial de Mallorca dient quefaci descarregar de tot càrrec la casa deJafudà Gresques, ja que el rei li deu certsdiners; convers ara anomenat Jaume Ribes:"Com e.n paga. de. ceAta quantitat de. moñu-da en ta. qual nói, &om ¿cngu-ta an J'acme,R¿be¿, conveAbt mae^tfie. de. mapa munticio tun juheu de. ta diAa M. j ama, peA ceAtaobla que. peA nó& ka -ú&ta, Li koÁjom pno-me¿ de. duc.afifLe.gaA e. ^ZA qu¿t¿ un aJL-beAc.h &e.u que. ha e.n ta v-ita nova de. Ma-lloiqueA qui. &otia e¿¿eA- Call de. lacicia Aljama; lo qual olbeAch éá aloudeJL onde. deJL Eàpjjtal de. Seni J o han de,JeAuAolejn, de. tot ço que. ¿¿a te.naut oJU>pfiocufiadofií> deÃA conv-eA&eA oLim /uneaáde. la dita Mioma". (reg. 1997 f. 75 i103v).

Afegiré una notícia d'un jueu astròleg:dia 11 de setembre de 1368, el rei Pereescriu al procurador reial de Mallorca sobreel fet que aquest reté 3.000 sous mallor-

quins que toca pagar al jueu Issaac Nafuç,domestic del rei, i mestre astròleg. (Pergràcia reial de l'any 1366, foren assignatsanualment a dit jueu 60.000 sous barcelo-nins), (reg. 1426 f. 185).

*•**-

L'HOSPITAL DELS JUEUS

. Dia 1 d'abril de 1378, el rei Pere conce-dia llicència a Jucef Affaquim, jueu merca-der de la Ciutat de Mallorca, perquè puguiconstruir un hospital en el Call, per recollirjueus pobres i altres persones. El jueu voldestinar per aquesta finalitat la casa que hacomprat a Na Mona filla de Mosse Torça,situada en el carrer major del Call. El reimana al procurador que aquesta gràcia siaobeida. La carta és datada a Barcelona isignen com a testimonis: fra Joan arquebis-be Turritanus, Romeu bisbe de Lleida, Joancomte d'Empúries, Hugó comte de Cardona,i Joan Montanyes (?) de Predes. (ACA reg.1437 f. 185v)

Ramon Rosselló

Fragment de l'Atlas Català

Batec FLOR DE CARD -10-

NEU

Dia 8 de gener. Després de 29 anys de no fer-ne,el poble està tapat de neu. Molta gent no havia vistnevar mai i ara té ocasió de presenciar un espectacleimpressionant. El poble pareix que està eufòric: lagent deixa la feina, els al·lots l'escola i el fred quefa no espanta ningú. La gent surt al carrer i fan pe-pes de neu, els ninses tiren bolles i els més grans, devetlada, juguen a la plaça.El poble, vist des de l'estació, sembla un paisatgenòrdic. I és que aiximateix ho pagava: va nevar desde les tres i quart fins a les onze.

Dia 9 de gener. El poble ha quedat gelat. Es co-mença a parlar de les pèrdues que ha ocasionat la ne-vada. Tota la producció de taronges i llimones s'havist afectada, en canvi el gra pareix que no ha sofertgrans perjudicis ja que la terra s'ha amarat.També cal comptabilitzar els accidents ocorregutsavui: més de set persones han hagut de menester as-sistència mèdica.

Dia 10 de gener.La gent just té ànsia de que notorni nevar, ja que el fred és intens.Les carreteres cap a Son Servera, Son Garrió i Artàestan completament gelades i fins a mitjan mati' noes poden transitar. La gent que hi ha d'anar a fer fei-na ha de prendre per les camades sense asfaltar.

Dia 15 de gener. El fred segueix i cauen les darre-res pampalloles de neu damunt el poble.

Dia 16 de gener. Les muntanyes del terme tornenaparèixer tapades de neu.

TENDREMTENDREMTENDREMTENDREMTENDREMTENDREMTENDREMTENDREM

T V-3!TV-3!TV-3!TV-3!TV-3!TV-3!TV-3!TV-3!

REIS

Dia 5 de gener arriben elsReis, carregats d'il.lusions. Elsnins els esperen cantant i cridanta la plaça de l 'Ajuntament. Hemde dir que el temps no acompa-nyava, però els nins ni se'n teme-ren.

NAIXAMENTS

El darrer dia de 'l'any neix 'a S'Illoten Jerónimo Fausto Mira Flanagan,fi l l d'en Jerónimo i na Cristina. Salut!

En Josep Sureda i na Margalida Ar-tigues tengueren el primer al·lot del85 en el terme. Va ser el dia 8 de ge-ner a Son Carnó i li posaren per nomJeroni. Enhorabona!

DEFUNCIONS

Deixa aquest món el dia 6 de generen Jaume Font Riera. Era vidu i resi-dia a Son Carrió. Al Cel sia.

El dia 13 de gener mor n'Antoni Ri-era Busquets a l'edat de 67 anys. Eracasat i vivia a Sant Llorenç. Descansien pau.

Na Catalina. Rosselló Mascaró morel dia 16 de gener a Sant Llorenç. Te-nia 78 anys i era casada. Al Cel sia.

Mor a Sant Llorenç n'Eulàlia Cal-dentey Riera a l'edat de 81 anys. Lavegem en el Cel.

Na Isabel Gual Mas va morir el dia22 de gener a Sant 'Llorenç. Era vi'dua.Descansi en pau.

NOCES

Dia 5 de gener en Juan Salvà Rubioi na Maria Eulàlia Vidal Dalmau se ca-saren. Que tot els sigui enhorabona!

En José Manuel Calvento Garcia-Pelayo i n'Antònia Fullana Servera escasaren dia 6 a Son Garrió. Salut!

També a Son Carrió, dia 19 degener, es casaren en Tomàs AmoresCalmés i na Margalida Febrer Guisca-fré. Que no sigui res!

FLOR DE CARD -11-

MUNTANYISME

Ningú no s'ho hagués pensat mai queel campanar de l'Església de Sant Llo-renç servís per a fer rappel a un grapatde joves. Havien d'adreçar la creu.

La plaça estava plena de gent amb laboca badada que mirava aquesta insòlitaescalada.

Es veu que la fotografia que publicà-rem fa un parell de mesos va servir pera qualque cosa.

íMARIA CALMÉSANTONIA SERVERA

JARDINET

Com que publicàrem una "Imatge" de la por-queria que hi havia a la sortida del poble, amà esquerra, anant a Artà, l'Ajuntament hadecidit comprar el solar i fer-hi un jardinet.

És una iniciativa que aplaudim i que, si lesarques municipals ho permeten, s'hauria de re-petir més sovint a altres indrets de la vila.

FESTES

Dia 16 vespre la gent tornacalar foc als foguerons.L'Ajuntament, com cada any, reparteix coca a cadaun d'ells. Varen estar animats i la Banda de Música iels dimonis es passejaren amb el mini tren de CalaMillor. Ja us podeu imaginar, els qui no ho véreu, laplanta que feien.

Dia 17, beneïdes i festa de Sant Antoni. La gent,enguany, degut al fred, no s'ha llui't massa amb lescarrosses. Aiximateix encara n'hi havia una dotzena.

El temps •FLOR DE CARD -12-

UN GENER UN POC MÉS FRESC QUELO NORMAL .

Sempre m'heu sentit a dir que amb sescoses d'es temps sa circulació de s'atmósfe-ra -o "sia, d'es. vent- té sa pella p'es màneci fa anar es fred allà on vol. Idò bé, no sési vos recordau que per ses festes de Santllorenç, devers sa berbena, feia un fred quepelava. Era perquè havia arribat una bufadade vent d'es Pol Nord. I si en ple mes d'a-gost aquell vespre mos faltaren ses màni-gues, pensau que lo que ha fet ara és lo ma-teix, però en s'hivern i per tant es fred haestat exagerat..

De dia primer a dia 17 se pot dir que satemperatura se mantengué entre 35 i 109,llevat de ses excepcions que vos contaré. Osia, que tenguérem 17 dies fora de sèrie."Farà neu", me deien aquests que saben queaixò d'es temps és sa meva curolla. "Si senigula, així com estan ses coses, pareix queno pot fallar", els deia jo. Fins que un diavaig sortir a Son Servera per arreglar unapala i, quan venia, me vaig fixar que moltendins, tirant cap a Artà, se veia una barre-ra de nigulats que me feren malpensar.Arribat a Sant Llorenç vaig dir a sa mevadona que me pareixia que venia un frontfred i que si no se desfeia dins un parelld'hores el tendríem damunt. Vaig mirar es'termòmetre i estàvem a 55, per lo tant, siarribava, seria neu. Ja ho crec! Devers lesdues ja se vaia sa mgulada devers Calicanti S'Esquerda i llavors sí que vaig cobrar co-ratge! Vaig dir an es picapedrers que avuila mos faria, i va ésser amollar bolla.

Però no acaba aquí, no. Tot d'una totera festa. Ara pensa! Amb sos anys quefeia que no n'havia vist. Jo era al·lot petitquan en va fer una de més grossa. Tenia 10anys. I res, venga fotos d'una manera i des'altra! A la fi, devers les 2 de sa matinadase va aclarir.

El sendemà de matí començaren etsefectes secundaris: es primers que se passe-jaren p'es carrers varen ésser es primersque patinaren, i devers les 9 ja se sentiadir que en fulano ha caigut, que aquell hapegat a una furgoneta, que davant es fornun cotxo ha pegat a un altre, que un quevolia aixecar un accidentat també ha cai-gut. Això va esser tot d'una, i des cap d'unparell de dies ja se va dir que es tarongersi ses llimoneres haurien de treure d'abaix,que sa gelada ho havia cremat tot i que sestuberies de plàstic i es comptadors d'aiguaque han fotut no són bons.

•Per acabar, perquè ja surt de lo que éses meu tema, vos diré que sa primera neva-da va ser equivalent a 8 litres d'aigua perm2, que sa temperatura mínima registradaa.1'5 metres d'altura -que és així com semira- dins sa persiana de ca-meva (vius queaixò és gairebé oficial!) va ser de l'59 baixzero. Però com que veia que sa cosa era vi-tenca, vaig anar a posar un. altre termòme-tre de registre automàtic en es meu hortetde baix de s'Estació i el vaig deixar a unpam d'enterra. S'indicador va quedar a -65.Més tard li vaig fer sa prova per sebre sianava bé i hi anava. Així que ja ho sabeu,se pot parlar de -6° o -79, segons es parat-ge, però no de més.

M'havia oblidat de dir que sa segona ne-vada va tenir uns efectes semblants que saprimera quant a temperatura. En la quanti-tat d'aigua equivalent va ser de 15 l/m2.

PLU3A

ha plogut els dies 25 de desembre i els2, 3, 5, 8, 12 i . 15 de gener. En total s'hanrecollit 76 l/m2.

f

Xesc

SUBSCRIVIU-SUBSCRIVIU-SUBSCRIVIU-SUBSCRIVIU-SUBSCRIVIU-SUBSCRIVIU-SUBSCRIVIU-SUBSCRIVIU-

VOS AVOS AVOS AVOS AVOS AVOS AVOS AVOS A

FLORFLORFLORFLORFLORFLORFLORFLOR

DE CARDDE CARDÓE CARDDE CARDDE CARDDE CARDDE CARDDE CARD

Col·laboració FLOR DE CARD -13-

EL DEICSISME, QUELCOM MÉS QUE UNAAFECCIÓ

El deicsisme és una afecció que, enca-ra que no és nova, s'ha organitzat i institu-cionalitzat fa pocs anys a Espanya, a dife-rència d'altres paisos on existeixen clubs iassociacions veteranes. Aquest mot, que lò-gicament evoca poques coses a qui no co-neix aquesta activitat, prové dé la sigla"DX". La "D" significa distància i la "X" in-cògnita; ajuntant aquestes dues lletres i ca-talanitzant l'expressió tenim "deicsisme", ésa dir, la recerca i identificació d'allò que,desconegut, ve de la llunyania.

Aquesta és una afecció la base de laqual són les ones de ràdio, però, malgrat elque en principi es pot creure, no té la ma-teixa dimensió ni el mateix contingut que laque anomenam "radioafecció", encara quede vegades coincideixen i poden ésser afins.El deicsista, persona que practica el deics-isme, es dedica amb el seu aparell de ràdioa rastrejar, sintonitzar, identificar i escol-tar emissores de radiodifusió (comercials, pijbuques, lliures, utilitàries, etc.) que es po-den trobar a les diferents bandes i freqüèn-cies que ens ofereix l'espectre radial.

Aquest espectre comença en les baixesfreqüències de l'ona llarga i arriba fins ales més altes de la modulació de freqüència

(FM), passant per l'ona mitja i l'ona curta.Les emissores que es poden escoltar enaquestes bandes són innumerables i prove-nen de totes les parts del món. Depenent deles condicions atmosfèriques i de propaga-ció, el deicsista pot gaudir de la sintoniad'emissores el senyal de les quals té l'origenen la part antipoda del planeta respecte delseu lloc de recepció. És cert, tanmateix,que

'una emissora amb base relativament pròxi-ma-al punt d'audició, moltes vegades presenta més dificultats per a sintonitzar-la queuna altra que està alguns milers de quilòme-tres més allunyada. Això es deu a les ja es-mentades condicions de propagació, a la po-tència de l'emissora en qüestió, a les inter-ferències i en definitiva al moment elegitper intentar la seva captació.

El que s'ha apuntat fins ara podria és-ser qualificat com a merament tècnic, si béno ho és tant. Una altra cara d'aquestaafecció és la que es refereix a l'aspecte infor-matiu i cultural. Ací la pròpia afecció esconverteix en escola, ultrapassant d'aquestamanera el terme mateix.(Informació extractada d'un fullet divulga-tiu de la III Conferència EspanyolaCEREDXfacilitada per P. Moñino i traduïda per P.J.Llull).

Degut a la inminencia de la construcció d'una basemilitar a la marida de Llucmajor, concretament a la zo-na de S'Aguilà, se va constituir a Llucmajor, el passat11 de novembre, la Coordinadora S'Aguilà Lliure, inte-grada per organitzacions de caire divers (polítiques, cul-turals, etc.). En un principi les tasques de la Coordinado-ra es concentraren en tres objectius primordials:

1.- Recollir i exigir informació als organismes perti-nents sobre la naturalesa de la base (tipus d'armament ainstal·lar, relacions amb l'OTAN, etc).

2.- Canalitzar la totalitat d'aquesta informació reco-llida als mitjans de comunicació, a fi de conscienciar lapoblació de la gravetat de la instal·lació de la base.

3.- Reivindicar la ho construcció de la base argumen-tant raons de tipus ecològic, antimilitarista, socioeconò-mic, sociocultural, etc.

Xorrade FLOR DE CARD -1»-

£*?**FANDANGO ESCUT £N X\N£StLo que ha de Jer un peres&*r internacional J.

õ

NOTICIES : Noy «atei it •nttmteiffc amarle*.incloem /oto.

LA feENZlNA TORNA PUJAR

La famosa escaladora Margaretbenzina ha tornat fer \r)cur-sions per r Himalaia.

n ira-ho des dal caira bo*, aquí"no nodem itegir " FANDANGO:

INTERNACIONAL

• REA6AN éb UN NCÚBJEFonts dignei de credibilitat àts<z.gof^nqua al pma&idcnt Reagan c's nogr¿z.Lu oue pa«Äa ¿b qua ho &an diisimo-lar rr^olfr b¿.

» JQMf'lNÍ S'AFAÍTADegut â una indolent invtefcio' de pu-casy Joniatnl HA ha^ut d'abandonarla savfe a&timad» borba.

. FtVAaA £f> PA MOIOAt Mes informilo a li pVjiftt (¿O

A&ANb DÊSPREb

fcASTA p€ PW)BLÊMES CAP\LAft&///XAMPU %NKORROSÍ\A/" HO SOLU-C'IONA TOT : CASPA, ¿ \̂ÛUDA

CUINA

La recepta d'avui es "Pàgina a la xilindron'ILo primer s'agafa una pagina de "Flor deCard" (preferiblement el "Fandango", ja queles de política poden produir indigestió). Amés es caracteritza pel seu alt nivell nutri-tiu.S'enforna devers cinc minuts i després esdeixa una estona al "banyo Maria . Unavegada fet això es deixa refredar i se ser-veix amb guarnició de portades de "Inter-viu" o titulars de "LIB".No vol dir que sigui comestible, però ésmolt entretengut.

LL0UN6. RAMIS

Premsa forana FLOR DE CARD -15-

lEDITORIAL CONJUNT

QUI FA LANORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA?

De tota la vida, de sempre, de temps llu-nyans, els pobles de Mallorca i de la restade les Illes Balears, han estat els qui hanservat, amorosidament, la llengua que lesnostVes mares ens varen ensenyar, ja desdel bressol. De tota la vida, de sempre, detemps llunyans, els pobles de les nostrescontrades, han estat els qui, calladament,sense fer renou ni espants, han vetlat, hanamoixonat i han besat el nostre bell parlar.

De tota la vida, de sempre, de temps llu-nyans, els pobles nostres -"nostres"- han es-tat qui, robant temps al temps, i alleugerintla butxaca de dinerets, han escrit, han publi-cat premsa forana, amb la parla nostrada.Som, els forans, els qui hem conservat, através de la premsa, els bells costums d'es-cnure amb el sonor parlar que ensenyà, acada un de nosaltres, nostre poble. La malanomenada Premsa Forana, lluitant contravent, contra marejol i contra mil i una co-ses més, ja sia semanalment, quinzenalmento mensualment, escriu amb la llengua nor-malitzada i, desgraciadament, tot patintdels cappares, dels directors i tècnics queens comanden ens resulta que, suposam ambla millor de les intencions, quasi ens neguene-1 pa i la sal de les ajudes per espargir lacultura popular emprant la llengua normalit-zada.

També és trist que certa premsa ciuta-dana rebi, amb una freqüència quasi ofensi-va per a nosaltres, .unes bones planes de pro-paganda -pagada naturalment amb dobbersde tots- un dia rera l'altre. ¿Escriuen, lla-vors, planes en la nostra llengua? ¿Fancultura mallorquina emprant el parlar defill major de nostra raça? ¿O culturitzenMallorca i les Balears ensenyant la tambébella llengua castellana? Com quedam? Quiestà normalitzant la nostra llengua? Lapremsa ciutadana o la premsa forana? Lesmés de trenta publicacions associades es-criuen part o tot en català. I ens demanam¿quants de milions van destinats a aquestespublicacions?¿Quants de mils de pessetesajuden a pal·liar les quahtioses despeses d'a-questa premsa humil, senzilla i nostrada?

Si realment la premsa de Ciutat normalit-za la llengua, encara que sia poc a poc, nos-altres no hi tenim res a dir. Tan solsaixecam la nostra veu -que cada dia tornamés forta- simplement perquè els forans ja

no tenim aquella por ancestral i ens sentimalliberats de la pressió de la Ciutat de Ma-llorques.

Avui demanam Demà exigirem!

* MATERIAL FOTOGRÀFIC* ARTICLES DE. LABORATORI* FOTOGRAFIES DE

MARGALIDA MOREY

11

General Mola. 11-E(Baix de's Coe)

Tel. 554078 MANACOR

Còmic FLOR DE CARD -16-

ELS FANTASMA CON ELÇ MOSTRÉS MtS VÊU.5 ' FAMOSOS. |A LlAGé/VDA DIU oUfcSON ALHtS QVfcTflWQveN ̂ ̂ PRoHIBlcio Dfc PU^AR AL'rei; Pefi Aforas ^~

VERSOS./^/ /á^7 /fi?dJÉt&> *¿L JaJrfzAsrìto /M ./¿&ed> &&% ¿t* J%* /^'

'J'uJa */MWM#î ¿á/cá&fa &.

r» ./\ ̂ v>r\\i>-^KU» - •• ^\- •' \;\ A ..-VfeV-.'V ^--^

/^^*^y^y

M%

FLOR DE CARD -17-

SOPA DE

E SSTEIX

TP U

RR E

T OT1RA\1AN AI G0 SR R

LLETRES

S

RCREl'

S A

MI '

I LO IR TT X

L SAM TOL BE RT OA CG SE S

MOTS CREUATS

CG AE N

0

nATARI

GOS

ARA

F AA LM AA M

AR

D AAT OA I

A.nAC,

1

OM

AT AAVÉCARA LR

FUGA DE VOCALS <¿)"ï*

Sa primera, és sa granerà,sa segona, és sa senyora. j

ENDEVINALLA

Són ses formigues.

/UÌ

mI w*

Hi ha quinze germans que dormen dins tres habitacions (cinc dins cada una) i vuitgermanes que dormen dins dues habitacions (quatre dins cada una).D'aquesta manera tenim que hi ha quatre habitacions on hi dorm qualque home icinc habitacions on hi dorm qualque dona.

'HANS SS 'NOS S

' H N HD SS ' H W Hd S

>» snvDOA aa vonjjt^ S^>

J^P/

•jjooiaj TU sjod UPJ TU'JUJPO un jad juao ap sai^

V11VNIA3QN3

^^O ,/ ¿jiuujop P jad uaxianquisip sa 0103 *^^^V/ ¿uaujjop suoTDPiTqpq saiupnb y *\S/^ ¿SM IM saupuujaã ap T supuuaa ap sjupnQ *\/ -aoiOM anbypnb loijop OM anbsaiupi uaujjop Tq.u 'saupuuaa uauuop

•puop anbypnb luujop TM anbuàsiupi uaiujop IM, u 'suPuuaS uauujop

saupuuaa say i supuujaa sya uauuop

PM IM suoTDPjTqpq UJODuo OTDPjiqpM PpPD y

PM IM 5uoT3PjTqpq ULIODuo OTDPiyqpM PpP3 v~

•^pjpdas jadTU, saujap saj v '̂JIP ^un

TuouiTJiPuu ya T pjiyp pun PU py 'oTDPiTqpq Pun pdnoo PTAP.I-:pjaupuj j.uan3as py ap uauuop (<?[[TJ

<¿l \ TuouuTJiPuu ¡a 'PI; PI 'HTAP.I) sajquiaui ¿i ap PTT.;UJPÍ PUQ

vwaiaoad

SNOiomos

•PDJOITPW 3D PTIl

ap saXupjunuj nap ap suuousya npqoj}. iq sajjayy ap pdoçpjsanbp suip TS npjiuu ¡ pdy

dDVXintftf3JQV3sia3soagdDSDIOHDindVODV1 I DVN1SWHOld3HNVHWVaa3JIODWNXyVQl^DHdVI I 3d!OH^3 I ÌIWS INlWCQÒl I dllv a v D x c i i v s s3S1VSSO1S3VaVWSDdlSVN !

S3H13n 3Q VdOS

•¡pqjaA OTDPUTUujax-'OT 'Pppaiiqo puosjad pf oq-Jaj ou ap SPDuà luauipãpd [ap uodsaj anb puosjad Pfj lipaJD ap juauunoop ajiypo PJiajy pun.pnad

pjniPuaiç-'6 -PSOD punayp.p oiDnoaxaj p PsaujoDsa pjauiud py jPuoQ--g -saiDPUjynpy ap ajqjy *PST;UP piouaiuaç-v 'pasnpivj 'iusaA un,p PJOA PJ pITSOD jpçodajqos npjj_-'9 'as-jpz^Typaj ap pq o iPzjTypaj PU,,S iaj

;,

un anb ua sdujaj yap oiopoipuj 'ajqpjoApjsap o ayqpjoApj OTDPI-ndaj 'auuspyq o piupoyy ap PDTyqnd na/y-'í 'JPIJV 'VD-'ÍÍ 'POTyo^sod-p PTjpjpp PJ XTapisajd anb jpyajd-'c *DOJ ap PUJJ.P pun jad ip5upyyyUDaiojd ya uns uo jad qnx-'2 'PJiayy ap uuoN--y -'S1VDI1H3A

•joyop ya -dsapjouap anb -(jaiui-'oy 'PSO3 pun.p p:mad lyouj pynDTiJpj--^ roojajypja^ 'nayp PJIUOD OTDPJTJJT PiuayoT^-'g •aiopjjsuo3 -jjy 'PÍog-Y•JPSSOJ 'JP1O3 'pjjayy ap uiO|\j-'9 'PJPAPZ;V -TA iq-jpsod jad }.Tiadl°Q-*í 'SDTtuaua sjaji sya JTisTsaj p jad p^dp p;yoA quup aionpay-*í; -ppisupujp Pisa pi anb pjaj PTi.saq py ap nTp sg-'g -pjsai punua pduuod ap opP3.uajso-*Z -yp^isnuj Pio[sj--y -'SIVINOZIIHOH

sivna^D siow

í

M

•H

~1.

-•J

.

(H 6 8 L *~9

H

i

É

•

T

yp psod anbsay ap PTJJUJPJ

i

Im

fr

01

:

D

L9

^_ 9fr€z!_

C Z 1

-SI- QHVD 3Q HOld• ••"911 !S

FLOR DE CARD -19-

JOIERIA FEMENIflS

LLISTES DE NOCESOBJECTES DE R E G A L

Carrer del Rector'Pasqual, 8 * T. 569072

BANC ESPANYOL DE CREDIT

BANESTOLa major empresa bancària d'Espanyaal seu servei.

AUTOESCOLACARDASSAR

En Xesc fa sebre a sa seva clien-tel.la i an es qui no ho són que elsReis li varen dur un aparato alimen-tador de faros per mirar si duen esllums alts.

major, 22

SO

VIDRES I M I R A L L S

,ER »« PONT

Carrer Nou, 35 T.569310 SANT L L O R E N Ç

Í̂̂ ^̂ POLLASTRES

A* ^fÍkw ^> ROSTITS

£ *̂*K <3>

*

^Vi '̂ ' ^^/^

^TQ $& S i rcc la !Telèfon 57062^

CA'S SERVERI TALLERMECÀNIC

REPARACIONSEN G E N E R A L

C.ird¿iss¿ir, 21) « SANT LLORENÇ

Sant Llorenç, ahir FLOR DE CARD -20-

SA NEU

Any 1956, any 1985. Vint-i-nouanys separen imatges semblants ala vila llorencina. Si", l'any 56 n'hihavia més i n'era el vespre, en-guany era de dia quan començà anevar però... l'alegria dels infantsera la mateixa, els perills de llene-gades també i la preocupació delspagesos també (Ai! aquells taron-gers!).

Si -ens fixam en la fotografia po-dem veure que els anys, amb el seupas, deixen inexorable petjada, tanten la fesomia de les persones comen la dels nostres carrers. La carre-tera de Son serverà sembla arrabas-sada d 'un altre indret, era un altretemps. Les façanes resten avui mésarreglades, una situació econòmicapermeté la preocupació per l'aspec-te exterior de les vivendes (pro-grés, anam envant!), però aquesta

econòmica portaque feren incom-

mateixa situacióaltres necessitatspatibles façanes i verdor. I sucumbi-ren, voltats d'indiferència, aquellsvells i entranyables arbres de la

carretera, testimonis muts del passeig dominical (ullades, l'espera d'una il·lusió; plàtans iacàcies que alguns sortosament encara coneguérem (tot és progrés?).

Guillem Pont

T'interesses pels problemes nostres?Voldries aportar-hi des d'unes anàlisis clari-ficadores fins a unes respostes adequades?Consulta les possibilitats d'ajuda per un es-tudi, tesina o per una planera investigacióa la fundació

"Serveis de Cultura pel Poble"Carrer de la Mar, 6Ciutat de Mallorca

Podem oferir-te uns estimulants, si bésenzills, mitjans econòmics, perquè puguisdur a terme el teu desig a favor del nostrepoble i de la seva cultura.

Conèixer millor la terra que. trepijam, lahistòria que hem construit, els homes quefrueixen i pateixen el pes del moment pre-sent, és a dir, conèixer l'economia, la geo-grafia, la història, la problemàtica humana,social i política, i fer-la conèixer, és servirel nostre poble.