flor de card Sant Llorenç des Cardassar * Desembre del 2003 * núm. 310

Molts d'anys!

12345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789123456789012345678901234567891234567890123456789012345678912345678901234567890123456789

Flor de Card

Revista d'informació general de Sant Llorençdes Cardassar (Mallorca)Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36Correu electrònic: flordecard@wanadoo.esTelèfon: 971 569119Publicitat: Ignasi Umbert: 670 355462Desembre del 2003.Número 310Dipòsit legal: 765-1973Edita: Associació cultural Flor de CardImprimeix: Gràfiques Muntaner (Manacor)Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Guillem QuinaGuillem SolerJoan SantandreuIgnasi Umbert

Col·laboren

Josep Cortès Molts d'anys! PortadaJosé Maria Aznar 3Índex del 2003 20Batec 22Tal dia com avui 25

Guillem Pont Vocabulari matancer 4Imatges de desembre 8

Joana Domenge Molí d'en Bou 7Tramudança 12

Ignasi Umbert Res de nou baix... 10Joan Gomila Cinc minuts amb tu 11Rafel Umbert Sa Màniga 13Isabel Muñoz Maria Cetrina 13

Llorenç Galmés 26Antoni Sansó Joana Maria Palou 14

Trànsit 14Sa Coma 15Fent memòria 16

Joan Roig Tertúlia de cafè 17Margalida Fiol Pàgina infantil 18Antònia Galmés D'ençà que el món... 19Crom el Nòrdic Miquel Martí i Pol 23Miquel Jordan E.L.A. 25Xesc Umbert El temps 27

Meteorologia 28Nicolau/Simonet Demografia 28Felip Forteza Felipades 28Isabel Nicolau Comptabilitat

Distribució

Editorial 2 (286)

Un nou doctor: en Gaspar Melis

El passat dia 11 de desembre, el cardiòleg llorencí Gaspar MelisRiera va defensar la seva tesi doctoral: "Paper de la disfunció endotelialen la resposta del fluxe coronari i la contractilitat miocàrdica". L'exposicióva tenir lloc a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona,obtenint la qualificació d'Excel·lent Cum Laude per unanimitat.

Des d'aquí volem fer arribar a en Gaspar la nostra més cordial en-horabona.

La política fiscal

Com és sabut, durant el darrer any la política fiscal de l'estat haestret les corretges dels ajuntaments petits, sobretot mitjançant duesdecisions que han condicionat de manera important les seves despeses:l'eliminació de l'IAE i la prohibició d'augmentar l'endeutement. Si a aixòhi afegim la returada de la inversió immobiliària -cosa, d'altra banda,que no consideram perjudicial, sobretot per al paisatge-, tendrem queels pressuposts municipals han patit una retallada que no es veia des defeia bastants d'anys.

Com a conseqüència, en surten perjudicades les àrees normalmentconsiderades de segona fila, com són els serveis socials i els culturals, amés de la butxaca dels veïnats, ja que la manca d'ingressos se sol veureparcialment compensada amb la pujada de l'IBI. També patiran les in-versions municipals, com es pot comprovar en la remodelació de la zonadel Pou Vell, que haurà d'esperar tres anys per veure les obres acabades.Així, els ajuntaments petits -la mesura de l'IBI no afecta als més grossos-hauran de reduir una part dels serveis que havien creat durant els darrersanys -o pujar les matrícules-, amb l'evident frustració que per als usuariscomporta.

En relació al tema de l'IBI, ja hem comentat diverses vegades elgreu perjudici que suposa tenir els valors cadastrals alts, per l'augmentdels rebuts cada vegada que es puja el percentatge, per la declaracióanual de la Renda i per la liquidació de l'Impost de Transmissions Patri-monials quan hi ha una compravenda o una herència.

Totes aquestes decisions tenen un efecte directe sobre l'autonomiadels municipis, ja que la seva economia depèn de cada vegada més de lavoluntat de les institucions autonòmiques, que, encara que ho neguinpúblicament, solen mirar el color polític dels pobles a l'hora de concedir-los ajudes institucionals. Deu esser, aquesta, una manera de potenciarels seus propis partits? No ens atreviríem a negar-ho.

Davant tot això ens sorprèn que els ajuntaments afectats no haginfet més renou -o, almanco, que la gent no se n'hagi temut-, ja que estracta d'un tema prou important com perquè se n'hagi fet més ressò. Ésque tenen por a què si en parlen massa encara els retallin més els in-gressos? O estan d'acord amb aquesta decisió? O per ventura és que notenen coratge d'aconseguir res? No ho sabem. Sigui com sigui, la realitatés que el Govern de Partit Popular ha declarat la guerra a qualsevolinstitució de l'estat que camini en favor d'una major autonomia. Això ésel que hi ha.

Molts d'anys i que l'any que ve sigui millor que el passat.

D'aquí a pocsmesos en José Ma-ría Aznar s'acomi-adarà de la políticaactiva, complintallò que va anun-ciar fa ja algunsanys. És aquestauna bona decisióque haurien de co-piar molts d'altres

polítics, ja que vuit anys al front d'unpartit o d'una institució són més que su-ficients per dur a terme la política queun s'ha proposat. Des d'aquí li vull donarla meva enhorabona per aquesta encer-tada determinació.

Dit això, em sembla que no li pucdonar cap altra enhorabona per la sevapolítica, ja que la resta de decisions, se-gons la meva opinió, ens han portat auna situació que no patíem d'ençà queva morir el dictador.

Dins l'àmbit de l'Estat Espanyolfeia molt de temps que no es veia unambient tan crispat com l'actual, ambuns atacs tan ferests contra els naciona-lismes basc i català, precisament elsúnics que el Partit Popular mai no hacontrolat i no duu punt de controlar.

En el que respecta a Euskadi lesescomeses contra el pla Ibarretxe esdesdiuen totalment amb el que hauriad'esser una democràcia consolidada, ontotes les persones i institucions tenendret a proposar el que considerin oportú.És allò que conten que va dir un diputatanglès a un adversari polític: "Estic to-talment en desacord amb el que vostèproposa, però donaria un braç per de-fensar el dret que vostè té a proposar-ho". Si Aznar fos un demòcrata accep-taria sense problemes que es debatésun nou estatut d'autonomia, una pro-posta de canvi de monarquia a repúblicao fins i tot la separació d'una part del'Estat. Qualsevol proposta s'ha de poderfer i debatre, el que no presuposa decap manera que s'hagi d'aprovar. Ibar-retxe no té gaire possibilitats de quès'aprovi el seu pla -per això hauria decomptar amb unes majories que enaquests moments no disposa-, però tédret a què se'n parli. Azar, en canvi, el

llança directament als tribunals sensepassar pel Congrés dels Diputats. Éstanta la seva fòbia contra els naciona-lismes que ha aprovat una llei per tancardins la presó els qui s'atreveixin a de-manar l'opinió del poble. És a dir: con-sidera que les nacionalitats que con-formen Espanya no tenen dret a opinarsobre el seu propi futur.

Quant a Catalunya, passa deu re-als del mateix. Com que el seu partit noté el més mínim pès polític s'ha d'atacarla coalició des del primer moment, ame-naçant tirar-los al cap la Constitució ofins i tot, com va comentar en Fraga,dissolent l'autonomia per part de l'exèr-cit. Això sí que es diu no saber perdre.No vull pensar què hauria passat si elssocialistes arriben a controlar les comu-nitats autònomes de Madrid i Catalunya!

I és curiós que tengui aquestamanera de pensar tan radical, essentun incondicional admirador de GeorgeBush i de la seva política. Com és que liagraden tant els Estats Units, si són unarepública formada per uns estats quetenen una autonomia moltíssim superiora la que demanen Catalunya o Euskadi?Per què el que és bo per als nordame-ricans és tan dolent per als espanyols?La veritat és que no ho sé.

I en l'aspecte internacional l'he-rència que ens deixa no és gaire millorque la nacional. En vuit anys -però so-bretot en els darrers que gaudia de

majoria absoluta- ha tirat per terra totala feina feta durant els darrers vint-i-cinc, basats en unes bones relacionsamb Europa, el món àrab i sudamèrica.Abans d'ell arribar Espanya tenia un pèsespecífic important dins el continenteuropeu, fins al punt d'elegir un espanyolcom a Secretari General de l'OTAN i del'UNESCO. Avui només ens podem afer-rar a Polònia, ja que ni tan sols el RegneUnit ha fet costat a les pretensions es-panyoles sobre la proposta de Cons-titució Europea.

En aquest aspecte de l'esmenta-da Constitució mantenc una opinió quepotser no sigui compartida per moltagent d'aquí: si Alemanya té el dobled'habitants que Espanya crec que ha detenir el doble de representació i si elsdirigents dels diferents països que enparlen se sentissin vertaderament euro-peus s'haurien acabat les discussions.El que passa és que tots els que estirencap a caseva és perquè consideren queEuropa no ho és, caseva, sinó un indretabstracte del qual se n'ha de treure elmàxim profit possible. No pretenenconstruir Europa, sinó que la resta depaïsos els treguin les castanyes del foc,i això no sembla un bon mètode perenfortir el nostre continent.

Ara, per ventura era això el quealguns pretenien, posar traves a laconstrucció europea. Perquè, qui són elsmés interessats en què el projecteeuropeu no funcioni? Segons la mevaopinió, els Estats Units. I qui són els queestan més aprop dels Estats Units enaquests moments? Els anglesos i n'Az-nar. Per tant, podria ser ben bé que quanel nostre president es retiri rebi alguntipus de reconeixement de mèrits perpart de l'administració Bush, en agraï-ment pels serveis prestats.

En definitiva, sigui quin sigui elpartit que guanyi les properes eleccionsgenerals, vull pensar que ni en Zapateroni en Rajoy seguiran la línia marcadapel seu antecessor, que ha crispat finsal límit les relacions internes i externes,desqualificant tot aquell que no pensacom ell i rebutjant qualsevol propostaque es desviï un pèl del seu radical nacio-nalisme espanyol.

Opinió 3 (287)

José Maria Aznar Josep Cortès

Cultura popular 4 (288)

Cultura popular 5 (289)

Cutura popular 6 (290)

Cultura popular 7 (291)

M'agrada de tant en tant anar alMolí d'en Bou, però el que realment m'a-passiona és parlar amb en Tomeu Pinxo.Cada vegada que hi vaig aprenc cosesnoves. Aquest cop el motiu era doble:els cursos que ha impartit darreramenti la distinció amb l'estrella Michelin.

Aquesta tardor al Molí s'hi han fetquatre cursets, tres d'ells organitzats pelmateix restaurant, amb una participacióconsiderable i una mitjana de 18 perso-nes per curs. Els objectius eren la divul-gació i la creació d'un ambient gastro-nòmic, a més de donar un servei de res-taurant que fos qualque cosa més queanar a menjar i passar una estona.

A l'hora de la programació delscursos, en Tomeu té en compte sobretotels productes de temporada: com es po-den cuinar, quines característiques te-nen, amb què se'ls pot combinar, etc...També pensa donar a conèixer algunaespecialitat nova o poc estudiada, comel cava i el xampany, encara que aquestcurs l'ha impartitun especialista.També ens propo-sa alternatives imenús diferentsper a aquestes fes-tes de Nadal.

Així mateix,en Tomeu tambéva participar enuna programaciófeta per sa Mànigasobre la cuina de lamar. L'acceptaciófou tan gran quese'n va haver defer un segon torn.

I parlant de

cursets, el mes de febrer de 2004, dinsel cursos que organitza l'Escola Muni-cipal de Mallorquí de Manacor sobre gas-tronomia i cultura a Mallorca, en Tomeuhi participa amb una xerrada que duuper títol "Existeix una nova cuina ma-llorquina?". Des d'aquí aprofitam perconvidar-vos-hi, si us ve de gust.

Fins ara només hem parlat defeina, però també aprofitarem per parlardel reconeixement a la bona cuina quedes de l'abril del 2000 en Tomeu ofereixa les persones que s'apropen al Molí d'enBou. Ara hem de fer referència a l'es-trella Michelin. Què és? Primeraments'ha de dir que la guia Michelin és unapublicació especialitzada en el camp deles guies d'hotels, restaurants, agrotu-rismes, etc... Cada any, realitza una se-lecció d'establiments de totes les cate-gories, i ho fa sempre des de la discre-ció, la independència i l'objectivitat al'hora de jutjar-los. D'aquesta selecciósorgeix una proposta a la qual hi figuren

Una estrella

els millors hotels i restaurants. La guiaté vocació de donar servei a un grannombre de viatgers, i per tant s'esforçaen cercar i ressenyar establiments dequalitat per a tot el públic. Enguany tansols nou restaurants han aconseguit unaestrella, entre ells el Molí d'en Bou. Iencara més mèrit per en Tomeu, ja queés el primer cuiner mallorquí que rep ladistinció treballant la cuina mallorquina.Per fer-nos-ne una idea: en tot Espanyanomés hi ha 85 restaurants amb unaestrella, i un d'ells és el Molí d'en Bou.Crec que aquest detall ja ho diu tot.

A la guia Michelin hi podem trobarmés de 2500 restaurants recomanats.De fet, el Molí d'en Bou l'any passat jahi figurava, encara que no tingués capestrella. Enhorabona a en Tomeu i a totel seu equip. Des d'aquí us encoratjamperquè treballeu més encara peraconseguir una segona estre-lla. Estariamolt bé.123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234

Vetladesen esMolí d'en Bou

30.01.04Maria Duran, advocada

?.03.04Antoni Riera Melis, historiadorGastronomia mediterrània

Els interesasats poden apuntar-sea na Isabel Nicolau: 971 838045

Joana Domenge

Òbviament cada persona té unavisió del món i de la bolla, cap concepteni idea resulta universal i per això totstenim les nostres imatges del proppas-sat mes de desembre emmagatzemadesen el nostre cervell. I quan diem imatgeses fa en sentit ample, qualsevol de lescoses que pot entrar pels nostres sentits,potser la visió d'un paisatge o d'un fet,una olor determinada, un so o un tacte.

Així, en conec un que un matí ensentir l'aire a la pell va treure el termò-metre fora de casa per veure'n la reac-ció: dels 16º al 12º en un tres i no res.

Pels que hem tingut la sort defruir-ne, potser una de les imatges més

plàcides d'aquests desembre han estatles dolces temperatures, fins a l'arribadade l'aire fred, el dia de sant Tomàs, elmés cuit de l'any, en que començava l'hi-vern.

Berenar un diumenge matí a l'ullde sol mentre els gafarrons (Fringilla

serinus) -un situat al curucull de la fi-guera i l'altre a la part més alta del rou-re- es disputen el territori amb el seucaracterístic i persistent cant (JoanMayol diu que és semblant al que es pro-dueix en remenar un manat de claus),mentre sobre aquest "dindrineig", se su-perposa el "tirurit tirurit" d'una colla decaderneres (Fringilla carduelis) que pas-sen volant o al "deu deu" d'un gorrió(Passer domesticus) una mica més allu-nyat o un l'esporàdic "xec-xec" del bus-

queret (Curruca malanocephala), gaire-bé tot a l'hora, diferent i mesclat. Llavorsja es tracta de deixar de rossegar i aixe-car la vista del diari, per centrar-se enla oïda, arribant així a un d'aquells "pe-tits moments de plaer" que arriben a lomés fondo del fons.

No sé qui va dir que la naturalesaera socialitzadora, mentre contemplesun paisatge no penses en altra cosa, iaquest mateix paisatge pot ser con-templat, alhora, per una altra persona,coneguda o no; ja tenim dues personesamb un objectiu comú.

I per Nadal, el betlem. Segura-

El cant dels gafarrons Guillem Pont

ment abans les plantes més caracte-rístiques n'eren el cirerer de betlem(Ruscus aculeatus) de falses fulles pun-xoses i fruit vermell rodò i el verdet(molsa), ambdues, avui, plantes pro-tegides.

Per ornar cases i betlems, un bonsubstitutiu en potser l'evònim (Evonimusjaponicus), de fulles brillants i fruits ver-mells que es troba a jardins. O les milvarietats de la planta coneguda per"arbre de nadal" amb ses caracterís-tiques fulles vermelles. (Ara que divenque el "Papà Nöel" porta vestit vermellper imposició de la cocacola, ja queabans vestia de verd, em demano, perquè aquesta insistent relació del Nadalamb el color vermell?)

I també per Nadal, menjar i vi-sitar parents i coneguts. Sobretotmenjar i més menjar.

Imatges de desembre 8 (292)

Imatges de desembre 9 (293)

Els arbres de fulla caduca perden,o han perdut les fulles. Les figueresmostren les nues i fantasmagòriquesbranques i d'altra banda cauen els dar-rers pàmpols de les parres arrecerades.

Es podria dir -encara que no éscert- que a foravila és temps d'un certdescans; una vegada sembrats elscamps, hi ha temps per fer matances(vegeu comentari concret) o altresfeines casolanes.

Aparentment fins i tot la vidasilvestre perd part del seu encant: elsdragons, al igual que el granots, roma-nen amagats sota un plàstic o entre lespedres de la paret... solament els rato-lins i les cuques dels pins mantenen ac-tivitat.

Una de les ac-tivitats camperolesés la sembra del queen diem hortalissesd'hivern: cols, enci-am, bledes, espi-nacs, naps, juevert...

De passeigpel camins de fora-vila, tal vegada, elque crida més l'aten-ció, de banda la plu-ralitat dels verds, iles múltiples formesi colors del cel, sondues petites florsblanques, una en for-ma de campaneta, lade la vidalba (Clema-tis vitalba), planta

liana que s'aferra ales parets. I l'altrala subtil i delicadaflor blanca de la ra-venissa (Diplotaxiseruciodes)

(Nota: A diferènciade totes les altres,que són pròpies,les fotografies delsocells són "roba-des" d'internet).1234567890123456789012312345678901234567890123123456789012345678901231234567890123456789012312345678901234567890123123456789012345678901231234567890123456789012312345678901234567890123123456789012345678901231234567890123456789012312345678901234567890123123456789012345678901231234567890123456789012312345678901234567890123123456789012345678901231234567890123456789012312345678901234567890123123456789012345678901231234567890123456789012312345678901234567890123123456789012345678901231234567890123456789012312345678901234567890123123456789012345678901231234567890123456789012312345678901234567890123123456789012345678901231234567890123456789012312345678901234567890123123456789012345678901231234567890123456789012312345678901234567890123

123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234123456789012345678901234

Ben fet&

Toni Navarro

-catering-servei de festes a domicili

971 564357

infor@ben-fet.comwww.ben-fet.com

Ultramillor

agència de viatges del grup A

títol 999

Carrer del Sol, 19

Cala Millor-Mallorca

971 585720

Allò que ha passat tornarà passar,allò que s'ha fet tornarà a fer-se,no hi ha res de nou davall el sol.

Eclesiastès, Cp. 1, v 9

Aquestes paraules de l'Eclesias-tès ens recorden que els fets que avuiens pareixen nous ja són tan vells comels mateixos temps. Moltes coses queavui ens semblen extraordinàries, ja fatemps que passaven. La violència queavui suportem és una violència que neixdes del mateix moment de la creació del'home, que sempre ha existit. Recordemque Caín va matar el seu germà Abelper simple gelosia. Gènesi, Cp. 4, v 5.La violència és una cosa innata de l'ho-me i tan sols el seu sentit de la raciona-litat fa que a vegades aquesta violènciapugui ésser dominada, o més ben dit:controlada. Com ha estat sempre. No hiha res nou davall el sol.

No passa cap dia que no puguemllegir a qualsevol mitjà de comunicaciónotícies de violència de tota mena: do-mèstica, de carrer, terrorisme fanàtic,d'estat, guerres a balquena, dirigentspolítics que no dubten en declarar guer-res per apropiar-se dels béns de nacionsindefenses amb subtils excuses, etc. Pe-rò res de tot això és nou, sempre hi haestat, sempre hi hagut nacions més po-deroses que les altres, sempre hi ha ha-gut personatges amb més poder econò-mic que els altres. Sempre hi hagutCains i Abels. Sempre hi ha hagut homesque han explotat altres homes, abanseren els esclaus, ara són els marginatsvinguts de l'Est, del Sud o ves a saberd'on. En tot cas, són explotats, explotatsper les societats opulentes, ja sien occi-dentals o orientals, què té més? Però

res d'això és nou, sempre hi ha estat ihi serà fins que el món giri, perquè sem-pre n'hi haurà que els sobrarà el menjari d'altres que no tindran res que dur-sea la boca. Sempre n'hi haurà uns quejauran dins palaus i altres que ho faranal ras dels estels. Sempre hi haurà im-peris: abans s'anomenaren babilònic,egipci o romà, desprès espanyol, fran-cès o anglès, ara es diu americà i des-prés serà un altre, i un altre vindrà dar-rera aquest i així successivament; sem-pre hi haurà algú que ens dominarà.Sempre ha estat així. Perquè no hi hares de nou davall el sol

La història està plena de dicta-dors, sanguinaris uns, altres il·lustratsi altres més beneits que una espardenya,però tots ells ens ho fan passar moltputa. Sempre hi hagut Nerons, Hitlers,Sadams o Bushos, dictadors de tota me-na, tots afamegats de poder; tots hantingut els seus lacais, ja fossin… Pavels,Mussolinis, Blairs o Asnares, què impor-ta. Res és nou, sempre ha estat així.Perquè no hi ha res de nou davall el sol.

La maldat és part innata de l'ho-me i cal dubtar dels benefactors que fanles coses pel nostre bé sense cap interès.Cal tenir ben en compte quin serà el preuque haurem de pagar per ésser més fe-liços, per estar més còmodes, per tenirmés llibertat, per viure la plenitud de lademocràcia, etc., sempre hi haurà unpreu; i sinó, demaneu-ho als afganesos

o als iraquians, quina serà la factura apagar a l'amic -amic? americà-, serà enpetroli o en sang innocent, o les duescoses per poder gaudir d'una mica dedemocràcia? Quina democràcia? O sim-plement per tenir dret a somiar un mónmillor? Sí, tot té un preu, sempre haestat així. No hi ha res de nou baix delsol.

Tot és fa per interès, a vegadespens que els cristians també ens portembé per interès; enc que sia tan sols perguanyar un instant de Cel, un instant deGlòria, perquè si no hi hagués aquestCel, si no es pogués gaudir d'aquestaGlòria segurament no ens portaríem tanbé. Si és que ho feim. El nostre instintracional és dominar el proïsme. Es domi-nen els animals, la dona, els fills, elstreballadors, els ciutadans, els països...Es vol dominar el món. Es vol dominarl'espai infinit, avui la Lluna, demà Mart.Passat demà, qui sap? Sempre ha estataixí. No hi ha res de nou davall el sol.

Aquest any que acabem de pas-sar hem vist que els fets es repeteixen,com s'han repetit al llarg dels temps.Hem vist que els nostres governants enshan volgut fer combregar amb rodes demolí. Com ho han fet sempre. Hem vistcom el país més poderós del món, ennom d'una llibertat inexplicada i inexpli-cable, ha envaït nacions sense cap es-crúpol. Hem vist com després de lesmentides més obscenes s'han recon-querit poders i els poders s'han enquis-tat dins la nostra societat sense queaquesta sia capaç d'adonar-se que ésutilitzada en benefici d'uns pocs. Hemvist que les nacions més poderoses delmón s'omplen la boca de paraules bui-des i permeten que milers de personesmorin cada any de fam, de sida, de laviolència bèl·lica o de qualsevol altra cosaque pugui suposar benefici a qualcú,sense que cap d'aquestes poderoses na-cions moguin un sol dit per milloraraquesta situació, quan deixant de cons-truir qualsevol d'aquests avions que handestrossat l'Afganistan o l'Iraq haguésbastat per donar menjar a milers afame-gats. El cost d'un d'aquests avions, in-vertit a qualsevol d'aquest països, ha-gués estat suficient per omplir la panxa

Hi ha res de nou davall el sol?

Opinió 10 (294)

o millorar la qualitat de vida de moltsde ciutadans d'aquestes nacions. Pe-rò..., tenen qualitat de vida aquestagent? Rotundament, no. Però així haestat sempre. Perquè res de nou hi hadavall el sol.

Veim tota mena d'injustícies. Ca-da dia la caixa beneita ens omple elsulls d'imatges escalofriants: violènciadomèstica, al carrer, guerres injustes iil·legals, injustícies de tota mena, fallidesfraudulentes, lladres de guant blanc,nins amb la panxa plena de vent, homes,dones i nins tapats de mosques, incapa-ços d'espolsar-se-les. Dones violadespel simple fet d'ésser dones. Nins i ninesexplotats sexualment i laboralment, etc.,etc. I noltros tan còmodes, asseguts da-vant aquesta caixa beneita que ens fariacreure que la Mare de Déu s'anomenavaJoana; que ens fan creure que lesguerres són per a millorar els països

Opinió 11 (295)

envaïts, que no hi cap interès amb lesinvasions, que tot és en defensa de lallibertat. Quina llibertat? La condicio-nada pels mitjans de comunicació con-trolats per aquests poderosos? És a-questa la llibertat per la qual mor tantagent innocent? Aquesta no és la mevallibertat. Que tot és contra el terrorisme,però dels contractes multimilionaris perreconstruir aquests països que ells ma-teixos acaben d'espanyar no en parlen.No, d'això no en parlen. No en mancariad'altra. Quina fal·làcia, Déu meu. I unpic cada quatre anys a votar, a votar elsde sempre. Quin remei. Però, així haestat sempre. Perque no hi ha res denou davall el sol.

Ai! Si aquell fusteret de Galileaaixecàs el cap i tornés ressuscitar persegona vegada, de segur que tornariaagafar la llendera per donar una bonatupada a tots aquests que no han tingut

cap vergonya d'emprar el seu nom enva: Marc, Cp 11, v 15-17. I és que no hiha res de nou davall el sol. Quan d'unacosa diuen: "Mira, això és nou", segurque ja existia abans. Eclesiastès, Cp 1,v 10. Però enfront de tota aquesta im-potència davant la maldat que ens en-volta ens queden les paraules de Job:S'oblida d'ell la pròpia mare, els cucsen fan un banquet, ningú no el recordamai més. Els impius queden estellatscom un arbre. Job, Cp.24, v 20.

Però així i tot cal ésser optimistes,i encara que no ens hagi tocat la grossade Nadal ni la del Nin desitjo a tots elslectors de Flor de Card en particular i atots el llorencins en general un 2004 plede goig, d'encerts i prosperitat perquèno cal perdre l'esperança, segur quevindran temps millors. Amén.

Ignasi Umbert

La Constitució de tots. Han passatvint-i-cinc anys i ha travessat un cop mi-litar i vuit anys de José Maria Aznar. Hatravessat la bogeria d'Eta i el Gal, elsnacionalistes sempre inconformes ambl'estat: l'estat inconforme amb la sevapròpia constitució. Sacrilegi? No. Fasetmanes el programa 30 minuts de TV3feia un repàs plural a com s'havia fetaquella (aquesta) constitució. Una TV3que potser té els dies comptats a Ma-llorca, naturalment per il.legal. 30 minutsaportava el testimoni de persones dediferent signe polític i de diferent pro-cedència de l'estat i el que va quedarben clar és que aquella constitució(aquesta) es va signar amb els fusellsde l'exèrcit. Al programa emès quedavaclar que Adolfo Suàrez, cada punt de laconstitució un poc salat, havia de tenirel vist i plau dels militars.

Vint-i-cinc anys després. L'exèrcités avui professional, d'aquells energú-mens immobilistes que eren la majoriano en resta cap de viu, però sí que deuperdurar la idea sagrada d'Espanya.L'estrategia política dels partits estatals,primer uns i ara uns altres, han intentat

treure'n tot el profit partidista. En restenels símbols a molts de carrers i places iquarters. En resta el llenguatge del po-der i el trepig cap a les llengües amb elbeneplàcit dels botiflers a sou. En restenlleis que retallen llibertats. I tot per què?Alguns diran que la constitució és unaeina vàlida. Naturalmet que sí i més sino en tenim altra: O vens a Palma ambAumasa o hi vas a peu. Naturalment quehi anirem amb Aumasa. Però per aixòmateix molta gent vol nous mitjans.

Sinó no tens 43 anys. Només apartir d'aquesta edat votares la consti-tució, amable lector. Molts dels qui arasón regidors, batles, diputats, ministresi consellers no la pogueren votar, escollir.

És absurd plantejar la seva revisió? Ésabsurd plantejar la seva revisió desprésdels resultats electorals de fa dos anysa Euskadi, de fa dos mesos a Catalunya?És absurd plantejar la seva revisió ambels fluxes de nous immigrants d'origende països pobres que han de ser atesosamb els mateixos drets i fomentar laseva integració? Jo dic que no, però ellsdiuen que sí i que com que Espanya vabé...

Espanya va bé però a tu mallorquíbeneit, no. Apreciat lector, supòs quecom jo hauràs rebut carta del ministerid'hisenda en la qual et diuen que el 33%dels teus impots de la declaració derenda han quedat a les Illes Balears ique si vols l'imprès en català ja telefona-ràs a tal o qual número. Què en voleumés de befa? L'estat se'n duu tot l'iva,tot l'impost de la benzina i el 67% de ladeclaració, i a més si el vols en catalàja mos telefonaràs. I no m'allarg peròdemanau als ajuntaments, diputacions,consells i conselleries com els va de li-quidesa, cada vegada més retallats decompetències tributàries. No ho dubteués hora de fer la maleta.

Cinc minuts amb tu Joan Gomila

Tramudança-2003

En arribar el final d'any, normal-ment se sol fer balanç, i en aquest casnosaltres vos farem una mica de conta-rella del que han estat les nostres actua-cions, sobretot les de fora de Mallorca.

A una nota de batec del mes dejuliol ja podeu trobar dues de les sor-tides que férem, de totes maneres lesvos recordarem. El dia 30 de maig, anà-rem a Granollers per a participar a lesfires i festes de l'Ascensió. Abans del'actuació i a la mateixa plaça na Marga-lida i na Joana, feren un taller de jotes iboleros amb música en viu dels altrescompanys del grup, amb la finalitat dequè totes les persones poguessin gaudirun poc més de la festa i participar acti-vament de la mateixa. Després del tallerférem l'actuació a la plaça porxada, da-vant l'Ajuntament de Granollers, amb ungran nombre de públic entusiasmat ambla música i el ball de Mallorca.

Després de la nostra actuació i ala mateixa plaça hi hagué un ball ambmúsica tradicional amb el grup "la Por-tàtil F.M." de Catalunya.

A mitjan juny i més concretamentel dia 14, ens deplaçàrem una altra ve-gada a Barcelona, al festival folk "BallaMontornès 2003", en el seu 10è aniver-sari. Les actuacions tingueren lloc a lamasia Masferrer, de Montornès del Va-llès. Una vetlada plena de música, ball ibon ambient, els grups participants fo-ren Tramudança de Mallorca, UrbàliaRurana del país valencià i la Coixineradel Principat. Un programa molt ampleamb música i balls dels països catalans.

Del 15 al 22 de juliol, el grup esdesplaça a terres franceses, a Genneti-nes (al centre de França). Allà se cele-brava LE GRAND BAL DE L'EUROPE, unatrobada de gent i grups aficionats a lesdanses i músiques tradicionals i/o popu-lars, en principi d'Europa, tot i que forenvaris el països d'altres continents quetambé hi assistiren. Més de 5000 perso-nes transformaren durant una setmanauna granja borgonyesa en la capitalfrancesa del folklore europeu.

Amb un calendari molt extensd'actuacions, tallers, xerrades... Tramu-dança hi va participar amb dues actua-cions a les nits i dos tallers de balls, na

Margalida fou l'encarregada de dur aterme un taller de mateixes i copeos, alqual hi participaren més de 180 perso-nes de diferents països. Per altra banda,na Joana realitzà un taller de boleros,també davant un gran nombre de per-sones que omplia una de les 14 granscarpes (d'uns 800 m2 cada una) que peraquesta finalitat s'havien muntat. Amb-dós tallers es dugueren a terme ambmúsica en viu, que interpretaven enpetits fragments, la resta dels compo-nents del grup, per tal que els partici-pants als tallers poguessin aprendre aballar.

També poguérem participar d'al-tres activitats que oferia la mateixa or-ganització i prova d'això en Toni, el vio-linista del grup, va tenir l'oportunitatd'assistir a un master class, que va di-rigir el prestigiós violinista francès DidierOliver (fill d'un solleric). En aquest talleres donava a conèixer la tècnica ques'empra al sud-oest de França per ballari sonar al mateix temps.

Sempre que el calendari ens hopermetia també participàvem a altrestallers de balls com per exemple deBulgària, d'Occitània, etc.

Abans d'una de les nostres actu-acions també ferem un petit taller decom sonar les castanyetes, instrumentque despertava una gran curiositat alspresents, moltes persones poguerenprovar de posar-se a sonar les casta-

nyetes, llàstima que no tothom en teniai se les havien de passar d'un a l'altre.

Una sortida enriquidora i una grandescoberta de la gran gentada que hihavia, tots per un mateix objectiu apren-dre de ballar balls de qualsevol país iconèixer la cultura que envolta aquestsballs.

En aquest mateix més tornampartir per participar a l'11è cicle de mú-sica i tradició al Lluçanès, des del 2 demaig al 3 d'agost, la gent que viu a lacontrada del Lluçanès comparteix mú-sica i tradició, ja que cada poble siguipetit o gran, un cap de setmana és elprotagonista del cicle SOLC. Dins aquestcicle hi podem trobar concerts, balls,trobades de gegants, excursions a peuo amb bicicleta, etc. etc.

El dissabte 26 de juliol, a la plaçavella de Prats del Lluçanès el grup Tra-mudança va compartir escenari amb elgrup "Forta Barreja", un grup jove for-mat per gent de les comarques (Bages,Solsonès, Moianès, Lluçanès) a més amés de compartir un sopar popular ambtota la gent del poble.

Ja en el mes de setembre i dintreel programa de les festes de SantaTecla, aquesta vegada volàrem fins aMenorca (Sant Lluís), a compartir ambels nostres amics una ballada i el jaleod'aquestes festes. Compartírem balls,cançons i amistat, ens ho passàremd'allò més bé. I per Sant Antoni els

Cultura popular 12 (306)

nostres amics vendran a Sant Llorenç aballar i cantar en el ball de bot, que comja es habitual és fa el dia de Sant Antoni.

I ja per acabar aquesta tournéeel dia 5 d'octubre, convidats per l'Asso-ciació de veïns Centre de Rubí, estàrema l'esmentada ciutat. A les 12 del migdiai dins el marc del casino de Rubí el grupva mostrar les seves músiques i els seusballs. Ja tenim molts d'amics de Cata-lunya que són uns seguidors de Tramu-dança i vénen a ballar a totes les festesi ballades que allà s'organitzen. Gràciesde veritat a tots ells per fer que la festasigui més completa, ja que el grup ésdedica a fer música perquè sigui balladai així tota la gent pugui participar acti-vament de la festa.

També gràcies al COFUC (Con-sorci per al Foment de la llengua cata-lana i la projecció exterior de la culturade les Illes Balears), que ens ajuda eco-nòmicament en les despeses de trans-port.

Les il·lustracions que podeu trobaren aquest article i altres tríptics,documents, etc, és gràcies al nostrefotògraf, que sempre està a punt, elnostre amic i membre del grup en JoanServera.

A més d'aquestes actuacions forade terres mallorquines el grup ha fetuna quinzena d'actuacions a Mallorca.Moltes gràcies a tots els nostres segui-dors que sabem que són molts. Salut imolts d'anys per a tots.

Sa Màniga

L'Ajuntament de Sant Llorenç desCardassar i la Fundació “SA NOSTRA”-Caixa de Balears, convoquen una novaedició de la Beca de Creació ArtísticaAuditòrium sa Màniga-Fundació “SANOSTRA”.

Aquesta beca, de caràcter bien-nal, té per objecte estimular la creaciódels artistes joves en els sectors de lesarts plàstiques, escèniques (teatre idansa) i musicals. Cada convocatòrian’especificarà el sector concret. L’edició2003-2004, es centrarà en les artsplàstiques.

La beca, cerca impulsar els jovescreadors de les Illes Balears, facilitar-ne la promoció i afavorir-ne l’accés almón expositiu i al mercat artístic.

Els destinataris de la Beca deCreació Artística Auditòrium sa Màniga-Fundació “SA NOSTRA” són joves entre18 i 30 anys, residents a les Illes Balearsque hagin participat a alguna exposicióindividual o col·lectiva, organitzada a lesIlles Balears, al moment de presentarla sol·licitud.

La dotació econòmica és de10.000 •, a més de l’exposició de l’obraguanyadora a l’Auditòrium sa Màniga(Cala Millor- Mallorca), al Centre de Cul-tura de “SA NOSTRA” a Palma, i a lesSales de Cultura de “SA NOSTRA” de

Menorca i Eivissa. El plaç de recepcióde sol·licituds acaba el 27 de febrer de2004.

Informació completa, bases isol·licituds:* Auditòrium sa Màniga 971587373* www.sanostra.es* www.santllorenc.com

Rafel Umbert

Tempsper a la poesia

ELEGIAL'alè darrer:la mort de na Maria Cetrina

S'ha mort na Maria Cetrina.En bon mallorquí,"ens ha deixat".La placeta solitària quedarà.El cap de cantó mesel seu cos no sostindrà.I els fassers i els roserstestimoni del seu pasper a la vida donarani la seva absència sentiran.Mústia, trista, sola, pobra...la seva senectud transcorregué.Va fer un alè. El darrer!L'alenada de la mort!

Isabel María Muñoz

Cultura popular 13 (297)

12345678901234567890123456789012123123456789012345678901234567890121231234567890123456789012345678901212312345678901234567890123456789012123123456789012345678901234567890121231234567890123456789012345678901212312345678901234567890123456789012123123456789012345678901234567890121231234567890123456789012345678901212312345678901234567890123456789012123123456789012345678901234567890121231234567890123456789012345678901212312345678901234567890123456789012123123456789012345678901234567890121231234567890123456789012345678901212312345678901234567890123456789012123123456789012345678901234567890121231234567890123456789012345678901212312345678901234567890123456789012123123456789012345678901234567890121231234567890123456789012345678901212312345678901234567890123456789012123123456789012345678901234567890121231234567890123456789012345678901212312345678901234567890123456789012123123456789012345678901234567890121231234567890123456789012345678901212312345678901234567890123456789012123123456789012345678901234567890121231234567890123456789012345678901212312345678901234567890123456789012123

123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234123456789012345678901234567890121234

JoieriaFemeniasllistes de nocesobjectes de regal

Rector Pasqual, 8, Sant Llorenç

Per parlar de museus, convidà-rem na Joana Maria Palou, historiadorade l'art, autora de nombrosos estudis itreballs, comissària i coordinadora d'ex-posicions i actual Directora del Museude Mallorca.

Va començar parlant del que haestat, és i vol ser el Museu (desconegutencara per molts de mallorquins). Va feruna mica d'història, des de la seva crea-ció a instàncies de la Societat Arqueo-lògica Lul·liana, que va unificar els seusfons amb els de l'antic Museu Provincialde Belles Arts, fins avui, que comptaamb diverses col·leccions d'arqueologia,de pintura, d'arts industrials...

Ens assabentàrem també que elMuseu Etnològic de Muro obrí les sevesportes com a secció del Museu deMallorca i que a Alcúdia, mitjançant unconveni amb l'Ajuntament, obrí el MuseuMonogràfic de Pollentia.

Joana Maria ens informà igual-ment que el Museu de Mallorca disposad'una biblioteca especialitzada en art,història, arqueologia, etnologia, mu-seologia... i ens explicà la importànciade les activitats paral·leles: conferèn-cies, concerts, sortides... Aquestes ac-tivitats compten amb l'ajut de l'Asso-ciació d'Amics del Museu. Així i tot, vavoler remarcar els greus problemes queavui té el Museu i que creu que són co-muns a mols d'altres: manca de pressu-post, de personal, d'espai, dificultats permostrar els seus fons...

Després de la seva introducció,Joana Maria ens parlà dels museus engeneral i dels seus diferents tipus. Perposar sols uns exemples coneguts, noés el mateix el Guggenheim o el Museude Belles Arts a Bilbao o el Museu deMallorca i el Museu del Baluard, tan demoda i tan polèmic actualment.

A la tertúlia, sortiren molts d'al-tres temes interessants: intervenció deBarceló a la Seu, altres intervencionspolèmiques, Arca, arqueòlegs, col·lec-cions, donacions, polítiques institucio-nals, patrimoni... temes que en capmoment na Joana Maria va eludir, alcontrari, en alguns d'ells va voler deixarclara la seva postura.

Na Joana Maria, acabà la tertúlia

Vetlades en el Molí d'en Bou 14 (298)

Joana Maria Palou, directora del Museu de Mallorca Antoni Sansó

convidant tots els presents a fer una vi-sita al Museu de Mallorca, que ella es-taria encantada de mostrar-nos.

En definitiva, una vetllada mésacompanyada d'un magnífic sopar delsque ens té acostumats en Tomeu, queper cert, el mateix vespre molts ensassabentàrem que el Molí d'en Bou jaés a la prestigiosa Guia Michelin, dis-

tinció gastronòmica que molts pocsrestaurants tenen.

Els tertulians d'aquestes magní-fiques vetllades volem donar la nostraenhorabona a en Tomeu, na Marga i totl'equip del Molí i desitjam que ens se-gueixin delectant amb la seva professio-nalitat i bons menjars.

Antoni Sansó

Vertaderament, en Felip no haperdut la capacitat d'inquietar-nos iexplorar, en aquesta nova exposició,nous camins dins l'art contemporani.

En aquest viatge cap a l'abs-tracció, iniciat a la seva primera expo-sició individual al Molí d'en Bou l'abrildel 2001, en Felip ens fa reflexionar uncop més sobre el paper de l'art avui.

Aquesta necessitat interior d'ex-pressió, de cercar un llenguatge, d'ex-perimentar les possibilitats... acabenenllaçant-se en un resultat ple d'emo-cions i sentiments, on la màgia estàgarantida.

D'aquesta manera, en Felip entradins el terreny de l'experimentació, i ho

fa amb la llibertat del qui sap que l'artes mou dins el terreny de les con-tradiccions, on la imaginació s'enfrontaa la percepció.

Lluny, tant del purisme com de laviolència, en Felip prefereix que lapintura surti, que entri en contacte, queadopti formes casuals imprevisibles,donant així la benvinguda a l'atzar, comuna nova forma de veure i de fer art.

Sens dubte, aquest joc, aquestrepte, aquesta reflexió pretén canviarla visió que la gent té de la realitat i ensajuda a entendre algunes claus de laseva intencionalitat plàstica.

Antoni Sansó

Trànsit, de Felip Forteza

14 de març de 1997

Els mitjans de comunicació infor-men de la compra del complex turísticRoyal Mediterraneo destapant que, finsel darrer moment, hi ha hagut una lluitaentre Iberostar i Blau Hotels per quedar-se'l. El comprador, Blau Hotels, es fa càr-rec de la hipoteca de la Banca March de4.100 milions, de la del BBV de 1.100milions i la resta, 3.500 milions en efec-tiu.

José A. Iglesias, director actualdel Diari de Mallorca, fa damunt aquestdiari la seva anàlisi sobre la venda delcomplex: "Se despeja el temporal en SaComa. El alma mater del grupo Roxaha debido capear mil y un temporalespara decidir echar el resto en el últimomomento y llegar a la cantidad de 8.700millones por el macro complejo de SaComa, superando los diversos frentesque se cernían amenazantes sobre laoperación. Al "bessó" del entramadoRoyaltur le habian salido, con razón, va-rias novias, a pesar de las pretensionespaternalistas de su creador de evitar laoperación. Pero en esta saturación ho-telera finisecular, de agotamiento delsuelo y mientras arrecian como nuncalas iniciativas proteccionistas, aunque to-davía entren renqueantes en la legis-lación autonómica, invertir en un negocioconsolidado de las proporciones delRoyal Mediterráneo, sin moverse de ca-sa, era objetivo claro y solvente para elcapital mallorquín. Ahora se lo ha lle-vado el mejor postor, que cierra un ca-pítulo de incertidumbres interesadas."

16 de març de 1997

El diari El Dia, publica un perfilde Jaume Moll i diu que aquest era el

petit de la família i que no tenia objec-cions en treure els punys si l'ocasió horequeria. Ha perdut en el despatxos elque havia aconseguit en el carrer a based'esforç, treball i tenacitat. Va guanyarels seus primers diners en un taller me-cànic i va amassar la seva fortuna ambel contraban, que no va deixar fins amitjans dels anys setanta, quan va co-mençar a invertir amb el boom turístic.Jaume Moll un dels més importantscontrabandistes de les Illes, creu ser, amés el darrer d'ells.

Ple de dia 10 d'abril de 1997

El PSM demana com està el pletde la platja de Sa Coma. No hi cap res-posta.

16 d'abril de 1997

Els mitjans de comunicació infor-men que els querellats per Jaume Moll,antics dirigents de Immobiliària Alcázari de la Banca March, anuncien una de-núncia per coaccions i amenaces del filld'aquest.

A més, Immobiliària Alcázar, veuindicis per presentar una contra-que-rella per estafa del grup turístic RoyalResort. Segons els advocats de la im-mobiliària, disposen de documents quedemostren la falsedat de la situació eco-nòmica de l'empresa quan aquesta esva vendre el 1993. Moll parlava deguanys quan les auditories han demos-trat que eren pèrdues.

Cal recordar, aquí, que de RoyalResort en formaven part Redo SA (fa-mília Moll) i Tritur SA (fa-míl ia Garau). A més,aquesta societat comptavaamb tres empreses domi-ciliades a la illa de Jersey iuna domiciliada a Dublin.

A pesar de què el1995, després d'una ope-ració de sanejament de lasocietat Royal Resort perla Banca March i Immobi-liària Alcázar, la famíliaMoll ja no n'era propie-tària, seguí administrant el

complex Royal Mediterráneo.Segons asseguren ex-directius

d'Alcázar, davant el jutge, descobrirenque els Moll, com administradors delcomplex, havien subscrit un contracted'arrendament per 25 anys dels baixosde l'edifici (més de 1.000 metres qua-drats) a Redo SA propietat de la famíliaMoll per 30.000 pessetes mensuals.

Una altra de les presumptes irre-gularitats detectades és la d'una altraempresa de la família Moll que contro-lava el negoci de les caixes fortes delcomplex, però qui assumia les indem-nitzacions en cas de robatori o danysera l'empresa hotelera i no la de Moll.

Després de les intenses sessionsde declaracions viscudes als jutjats, laguerra de xifres és la gran protagonistaen aquest enfrontament entre hotelers,bancaris i financers.

Ple de dia 14 de maig de 1997

El PSM es torna interessar pelplet relatiu a la platja de Sa Coma. Esrespon que està pendent de sentència.El PSM diu que hi està des de fa moltsd'anys i per tant s'hauria de fer qualquecosa més.

Ple de dia 5 de juny de 1997

El PSM torna insistir amb el con-tenciós de la platja de Sa Coma. No hiha resposta.

Antoni SansóEx-regidor de l'Ajuntament

de Sant Llorenç

Història d'una injustícia 15 (295)

L'explotació de la platja de Sa Coma (XIX)

1993

L'1 de gener, es fa efectiva l'es-cissió de Txecoslovàquia en dos estatsindependents: Eslovàquia i la RepúblicaTxeca.

El 6 de gener, mor a París elballarí Rudolf Nurejev.

El 20 de gener, a Washington,William Jefferson Clinton pren possessiócom el 42 president dels EEUU.

El 23 de gener, a Barcelona, secelebra a la plaça del Diamant del dis-tricte de Gràcia, la primera revetlla deSant Antoni, festa mallorquina.

El 24 de febrer, es fa públic unestudi de l'Organització de Consumidorsi Usuaris (OCU) segons el qual Palma,Madrid i Barcelona per aquest ordre, sónles ciutats més cares de l'Estat en pro-ductes bàsics d'alimentació i higiene.

El 14 de març, la Constitució an-dorrana és aprovada en referèndum.

El 24 de març, en el Museu d'ArtModern de Nova York (MOMA), s'inau-gura una exposició de l'arquitecte i en-ginyer Santiago Calatrava.

L'1 d'abril, mor a Pamplona,Juan de Borbón y Battenberg, fill del reiAlfonso XIII i pare de Joan Carles I.

El 21 d'abril, mor a Ciutat deMèxic, l'actor cinematogràfic mexicàMario Moreno que creà el personatgede "Cantinflas".

El 23 d'abril, al Palau Sant Jordide Barcelona, Raimon celebra, amb unmacrorecital commemoratiu, els trentaanys de la seva carrera professional.

El 12 de maig, a Ginebra,l'Assemblea General de l'OrganitzacióMundial de la Salut (OMS), aprova unaresolució en contra de les mutilacionssexuals en les dones.

El 25 de maig, a Nova York, els15 membres del Consell de Seguretatde l'ONU, aproven la creació d'un tri-

bunal internacional encarregat de jutjarels crims de guerra comesos a l'antigaIugoslàvia.

El 2 de juny, a Tarragona, des-prés de finalitzar les obres de res-tauració iniciades a principi dels anysvuitanta, es torna obri al públic el circromà construït en el segle I.

El 4 de juny, el Consell de Se-guretat de l'ONU, autoritza els cascosblaus a defensar amb les armes els mu-sulmans de Bosnia-Herzegovina quesofreixen l'assajament dels serbis.

El 9 de juny, a París, l'empresaitaliana Benetton llança una nova cam-panya publicitària amb la imatge de pri-mers plans de 57 òrgans sexuals hu-mans, provocant una vegada més l'es-càndol.

El 29 de juny, la Crida a la So-lidaritat acorda la seva dissolució.

El 28 de juliol, Andorra ingressaa l'ONU i el seu cap de Govern, OscarRibas, pronuncia en català el seu discursd'ingrés.

El 16 d'agost, a Sarajevo i enun teatre il·luminat per la llum de lesveles, l'escriptora Susan Sontag estrenauna versió de "Esperant Godot" la im-mortal obra de Samuel Beckett.

El 13 de setembre, els repre-sentants palestins i israelians signen a

Washington un acord de pau per a so-lucionar pacíficament el conflicte del'Orient Mitjà.

El 23 de setembre, el ComitèOlímpic Internacional reunit a Monte-carlo, elegeix la ciutat de Sidney com aseu dels Jocs Olímpics de l'any 2000.

El 31 d'octubre, mor a Roma eldirector cinematogràfic italià FedericoFellini.

L'1 de novembre, entra en vigorel Tractat de Maastricht.

El 18 de novembre, la Llei Cor-cuera és declarada inconstitucional; elministre de l'Interior es veu obligat adimitir.

El 26 de novembre, a Burgos,els cors de monjos benedictins de SantoDomingo de Silos, reben un disc d'or iun doble de platí, per haver venut mésde 160.000 còpies del seu cant gregorià.

El 28 de desembre, el Bancd'Espanya intervé el Banco Español deCrédito (Banesto) i destitueix MarioConde i la resta del consell d'admi-nistració.

1993 a les Illes Balears

* Es produeix un gran incendi alsvoltants de Palma, que s'apropa a lespoblacions de Calvià i Portals Nous.

* Mor a Palma el prestigiós geò-leg i científic solleric Guillem Colom Ca-sanovas.

* A Inca, la fàbrica de galetesQuely, sofreix un incendi amb pèrduesincalculables.

* S'inaugura a Palma la reha-bilitació del Gran Hotel com a seu de laFundació La Caixa.

* Es crea a Palma el Sindicat deTreballadors de les Illes Balears -STIB-de caràcter nacionalista.

* A les eleccions generals, elcens electoral era de 566.204 electors.

* Es crea l'Associació per al Fo-ment de l'Agricultura Ecològica -AFAE-amb la intenció d'agrupar estudiosos,tècnics, professionals i consumidors entorn d'una agricultura respectuosa ambel medi ambient.

* Hi havia 335.690 línies tele-fòniques fitxes en servei.

Antoni Sansó

Fent memòria 30 anys 16 (300)

Jaumet: Hola, bon vespre, quetal ses festes? Ja heu escrit an es Reis?Què heu demanat p'es personatges pú-blics? O només s'han guanyat carbó?

Xesc: Sí, p'en Bush deman unnou cor; veiam si després d'haver-se fetseu es petroli d'Iraq se gasta sa meitaten repartir medicines p'es tercer món.També m'agradaria que li explicassinque és bastant més pràctic ajudar anes països pobres que fer guerres peracabar amb so terrorisme.

Julià: Abans d'expressar esmeus desitjos, deixau-me dir dos motscontra sa guerra: quina maledicció ésaquesta que mos fa tornar tan ases,apàtics i perversos? Si un dia sortim anes carrer per protestar i l'endemà mosfan un discurs a sa televisió i a sa premsaparlant de s'equilibri de forces, de s'obli-gació d'estar en es nostro lloc o qualsevolaltra bajanada, això basta per passarde tot? Sabeu si cada Pere, Joan, Toni,o Margalida exigís que ets impostos quepaguen no se poguessin gastar més queen es nostre progrés i sa resta en esprogrés del món, segur que d'una altramanera funcionarien ses coses. Ara quivulgui ja pot fer ses peticions dels Reis,jo ja m'he desgavellat.

Tomeu: Bé, com que jo no sompolític però sí molt mallorquí, demanariaque els Reis fessin contestar an en Ma-tas aquestes preguntes: Està segur queses protestes an es pla de carreteresnomés són de quatre pollastres desen-feinats i amb ganes de festa? I ses propde trenta mil firmes també les han fir-mades ells? Ja sap qui ha de tenir bene-ficis amb sa nova llei de Cambres Agrà-ries? Perquè es qui se gastaren es dob-bers fa molts d'anys, segur que no. Finsquan li durarà sa ràbia perquè ses es-querres l'hagin deixat fora des poderaquests darrers quatre anys? Perquèvostè, segur que no se creu res desseus discursos anti progrés, o sí? Vostèsap a quant està en es mercat es metroquadrat de terreny? Si ho sap, per quèpaga tan cars es terrenys des futur nouSon Dureta? O és Son Durí? Per què sepaga tan poc per ses expropiacions deses noves autopistes? O és que sa partgrossa des terrenys no pertany a sagent des PP? De qui és es terreny peron han de fer sa nova autopista? Perquè no se publica es seu nom?

Julià: Jo, maldament hagi xerratde sa guerra, també he de fer ses mevespeticions i m'agradaria que duguessinuna carta a n'Urdaci, director d'informa-tius de sa televisió espanyola, i li digues-sin: Que són tants es qui veuen es tele-diaris i s'empegueeixen com es que nose'n temen de res. Que no només esseus amos són patriotes. Espanya no ésnomés un solar des seus amos. Avui loque està de moda és es llibre de saConstitució i no es de sa Formación delEspíritu Nacional. Es municipis no sóndes qui comanden. No és ver que fins hitot la Verge pensi i digui lo mateix quees seus amos. Vostès diuen: a s'enemic,ni aigo; s'aigo l'hem de dur a s'Ebro, unriu ha d'arribar fins Andalusia. No tot-hom hi esta d'acord. No és ver que totesses seves idees estiguin beneïdes perla Mare Santa Església. Maldament ten-gueu sa bandera espanyola més grossamai vista, no és ver que només sia vos-tra. Qui no està d'acord amb voltros noté perquè ésser un enemic d'Espanya.

Jaumet: Jo demanaria an elsReis que en duguessin una an es nostroPresident Asnar i li demanassin per quèno posa una cara més simpàtica quanxerra per sa televisió o amb sa premsa?Per què no diu sa veritat de quan i comhan pujat ses pensions? Per què no sedeixa d'hipocresies i en lloc de xerrarde terrorisme dona es vertader nom anes qui defensen sa seva pàtria injusta-ment invadida? Per què no deixa d'en-frontar-se an es seus aliats naturals eu-ropeus per fer de tereseta d'en Bush?

Ramon: Jo, com que estic moltassustat i desmoralitzat veient com decada dia es nostro món torna una passaenrera, vos faré una paràbola: Unaoronella, com que li agradava molt sanostra Illa (abans de sa destrucció mas-siva) se va retardar amb sa seva immi-gració a Àfrica i quan se va decidir jafeia fred, anava volant volant i se li con-gelaren ses ales, va caure a terra i quanja estava disposada a morir va passaruna vaca i li va deixar una senyora en-saïmada de color verd a damunt. Allò lava encalentir i s'oronella va reviscolar,tragué es cap i plena d'alegria se va po-sar a cantar; però per allà a prop hihavia un moix i la sent, la treu de davalls'ensaïmada i la se menja. Moraleja:no tots es que te fiquen dins sa merda

són es teus enemics i no tots es quete'n treuen ho fan per amistat; malda-ment et sentis dins sa merda, si estàsbé i calentet, calla, que n'hi ha moltsque escolten disposats a pegar-te sagrapada. Això només vos ho cont perquèvos veig molt polititzats.

Jaumet: Te raó en Ramon i comque ja és tard, si voleu dir sa darrera, illavonses en Mariano mos enviarà a jeu-re amb un somriure, podeu començar.

Ramón: Quina cosa és més mo-rtífera que ses guerres i tots es governss'hi gasten tot quan poden per ells? No,no és en Bush. He dit quina cosa. Idò escotxo.

Xesc: Parlant de guerres, recor-daré que lo natural és que es fills en-terrin es pares i amb ses guerres, comque són antinaturals, són es pares esqui enterren es fills.

Julià: Vet-aquí sa funció des cer-vellet de qualque mandatari: és un òr-gan que serveix per pensar que pensen.

Tomeu: Jo, com que estamdamunt els Reis, diré com veig els ReisMags per cupa de ses multinacionals isa televisió: Melcion, mos lleva sa son;en Gaspar mos ve a estafar i en Baltasarmos ve a atracar. O no, papàs?

Mariano: Un dia que feia unaaigo de bombolla arriba es capellà al'Església per fer es sermó i diu: "Esti-mats feligresos, perdonau perquè he fettard, però és que qualcú m'ha robat esparaigo i amb aquest temps... Però nohe vengut aquí per parlar-vos de parai-gos, sinó d'es Manaments de la Llei deDéu. Es primer diu: "Estimaràs Déu so-bre totes ses coses", però jo que enaquests moments som es seu repre-sentant, segur que no l'estimau així per-què a mi m'heu fotut es paraigo. Essegon diu: "Estimaràs el proïsme coma tu mateix"; jo no he vengut aquí aparlar des paraigo, però se veu que ami no m'estimau igual. Es tercer diu:"Honrarás pare i mare", jo no som pare,però som es vostro pare espiritual im'heu honrat poc perquè heu consentitque em banyàs fins a sa pell. Es sisèdiu: "No fornicaràs". Queda una estonaaturat i repeteix: es sisè diu... amb aixòse fot toc amb sa ma plana an es front:"Cony, es paraigo!" i va acabar es sermósense tornar anomenar es paraigo perres.

Tertúlia de cafè 17 (301)

Joan Roig

Margalida Fiol

Pàgina infantil 18 (302)

ES DISSABTE DE NADAL

Es dissabte de Nadal,com sortíem de matines,vaig trobar dues sardinesqui pelaven un porcell.S'ase va perdre es capelldins sa cova d'es Moixons.Hi havia dos dragonsqui cantaven l'evangeli:"pater noster, cubi seli",sa missa ja està acabada.Menjarem pa i sobrassadai garbaions p'es camí.Què en direu de Santanyí,un lloc tan arraconat?Llucmajor sempre és estatpobre i molts de trebais.A Petra, los granats ais,prop de santa Margalida.Binissalem, pedra viva,pedra de dos mil colors.Greu me sap com n'hi van dosa pegar-li a un tot sol;greu me sap d'aqueix mussolqui canta la barballesca.Greu me sap d'aqueixa brescaque és tan dolça com la mel.Jo voldria anar an el celi estar-hi un petit.Mestre Juan jeu a llitamb sa banya enrevoltada;ha foradat set llençolsi set dobles de flassada,i si no fos p'es pavelló,forada sa treginada.La lluna s'és escapçadapar damunt de ses Cabrelles.Es vicari de Sencellesi es rector de Calviàse n'anaren a caçaramb una cussa i un ca;caigueren dins un avenc.Andratx, oli primerenc;

oli primerenc, Andratx.Nasqué un ase de maig;se morí de cessions.Malalta està Na Juanaperque va menjar murtons.

En veure sabates blanques,sempre vaig olé olé.Un taronger sense branques,quines taronges pot fer ?Mariana, escura s'olla;fé tot quant hi ha, lluent,perque hem de convidar es batlei tota s'Ajuntament.

D'ençà que el món és món 19 (303)

Desembre finat, any acabat

Ets homos de cas Pastorenguany han tengut ventura:los han enviat verdura,gerret i botifarró.

M'agrada un bon arròs seci sa bona carn bullidai sa porcella rostidai sobrassada amb suquet.

Es gelats i confituresno bastaren per tothom:p'es músics, un tros perhom;per pagues, ses llepadures.

Gall farcit

Ingredients:Un gall de 2'8 a 3 kg;150 g de sobrassadatallada a daus petits;750 g de carn magra ca-polada; una ceba grossatallada ben petita; unacullerada de julivert ta-llat ben fi; una culleradapetita de moraduix capo-lat; dos ous sencers;dos vermells d'ou; duescullerades de galletad'Inca picada; 150 g desaïm; mig tassó de vidolç; un pols de canye-lla; sal i pebre bo mòlt.

Preparació:Assaonau el gall una ve-gada net. Ofegau la cebaamb la meitat del saïmdins una cassola i dei-xau-la refredar una ve-gada cuita. Mesclau dinsun ribell la ceba amb la carn magra, lagalleta, el moraduix, el julivert, la so-brassada, el vi dolç, els vermells d'ou iels ous sencers. Assaonau la mesclaamb sal, pebre bo i canyella. Ompliu elgall amb la mescla assaonada. Cosiu elgall una vegada omplert amb el farci-ment. Assaonau el gall cosit amb sal ipebre bo. Untau el gall assaonat amb elsaïm. Disposau el gall farcit dins unarostidora, afegiu-hi un tassó d'aigua i

tapau el gall amb paper d'alumini. Rostiuel gall al forn encalentit a 180ºC entreuna hora i tres quarts, i dues hores.Regau el gall amb el seu suc durant lacocció. Retirau el paper d'alumini quanfaltin vint minuts per acabar la cocció.Serviu el gall acompanyat amb patatesrostides i una ensalada d'enciam.

Antònia Galmés

Menja bé i no miris d'on ve

Índex del 2003 20 (304)

Seccions fixes

ANY FRANCESC DE BORJA MOLLPresentació CIM 6Biografia Alomar 44Dos homes de combat Corbera 72El diccionari Bover 102Aspectes curiosos Bover 130Un Moll combatiu Bover 158

ARTExposició de Miquel Díaz Redacció 207Guillem Nadal a na n'Apol·lònia Sansó 122Guillem Nadal al Centre Pelaires Sansó 228Guillem Nadal, La terra de Galmés 243Retrobament amb Miquel Pont Domenge 206Rituals imaginaris Sansó 95Trànsit, de Felip Forteza Sansó 298

BATEC Cortès6, 43, 94, 120, 172, 208, 306

DEMOGRAFIA I SOCIETAT Nicolau/Simonet5, 42, 65, 87, 115, 146, 173, 227, 231, 271, 312

D'ENÇÀ QUE EL MÓN ÉS MÓN Galmés19, 50, 66, 104, 135, 163,190, 223, 251, 284, 303

EDITORIALEls comptes de la Sala 2No a la guerra 30Inseguretat ciutadana 58Eleccions municipals 86Els resultats 114L'equip de govern 143La carretera de Son Servera 170L'Església 198La Unitat sanitària/El Centre de dia 230La variant de Sant Llorenç 258La política fiscal 286

ESGLÉSIAAdéu, don Joan Umbert 205Carta a Joan Pau II Umbert 248Davant la mort de don Teodor Font 157El viatge de Joan Pau II Umbert 154Entrevista Joan Font Umbert 202Malaquies, Sant Umbert 262Temple a Sa Coma Cortès 199

FELIPADES Forteza28, 15, 105, 131, 146, 173, 207, 263, 312

FENT MEMÒRIA 30 ANYS Sansó1983 81984 41

1985 681986 1011987 1241988 1491989 1811990 2091991 2461992 2671993 300

FILOSOFIA CromEl gos i el colom 92Filosofia contra religió 278

INDRETS I RACONS PontEl sol de gener 28De passeig 36Orquídies 84Els estels 112Flora 140Pel juny, la falç al puny 168Sa monja l'encén i el frare l'apaga 176Per Sant Llorenç, figues a querns 212Setembre, mes de la fruita 222Quan l'octubre va a la fi, tots els ocells... 236Per Sant Martí, mata el porc i ençata el vi 260El cant dels gafarrons 292

LLIÇONS DE COSES PontHistòria d'un copet 62Qui serveix i qui ha de ser servit 98Les eleccions 119

MOLÍ D'EN BOUJaume Servera Nicolau Forteza 11Zohra Laaroussi Umbert 67Guillem Sansó/Manolo MuntanerPont 174Sansó/Muntaner Forteza 175Ramon Mas Pont 210Joana Maria Palou Sansó 298

PÀGINA INFANTIL Fiol24, 47, 76, 106, 134, 161, 189, 220, 252, 277, 302

UN POEMA I UNA CANÇÓ QuinaDestí/Sonajeros de colores 48La galerna i el llamp/El soldat desconegut 78Anabel Lee/Ama, ama y ensancha el alma 128Elegia IV/Vestidos de domingo 150Una mujer desnuda y en lo oscuro/Caray 186El mort joiós/19 días y 500 noches 218Canción del jinete/Femme fatale 268

POESIACamí florit Llompart 173Cap Vermell, El Orpí 244

Josep Cortès

Índex del 2003 21 (305)

Família, La Font 265Opina un.../La niña y la... Guillén 71Poesia catalana contemporània López 145Rilke Galmés 244

POLÏTICA AUTONÔMICADibuixos Umbert 147Enlluernats pel poder López 13Renovar l'esquerra López 153Victòria/derrota López 123Ara més que mai López 180

POLÍTICA MUNICIPAL NIU12, 38, 64, 90,

PORTADASant Antoni Ignasi 1Teresetes Cortès 29Guerra Umbert 57Wanted Cortès 85Astérix Cortès 113La Sala Cortès 142Escultura Garrido 169L'Església Cortès 197Juguetes sonores Cortès 229Trànsit Forteza 257Molts d'anys Cortès 285

REFLEXIONARI Pont35, 62, 99, 225, 261

SA COMA, EXPLOTACIÓ DE LA PLATJA Sansó10, 39, 69, 91, 131, 148, 178, 216, 239, 264, 295

TAL DIA COM AVUI Cortès15, 53, 81, 129, 157, 185, 215, 240, 269, 309

TERTÚLIA DE CAFÈ Roig22, 51, 74, 107, 136, 162, 188, 221, 247, 280, 301

EL TEMPS Umbert27, 55, 83, 111, 139, 167, 195, 226, 255, 283, 311

TEMPS PER A LA POESIA MuñozGalatea 23, 54, 82, 110, 138, 166, 194, 250Elegía 215Elegia a Maria cetrina 297L'èter, trobada dels poetes 282

* * * * *

Articles

AAccident desafortunat Crom 52Afegitons Pont 144

Agricultura ecològica Consell Balear 108Aigua Xesc 56Anar l'ill al bou amb l'ELA Jordan 266, 309Aniversari de Flor de Card Cortès 31Ases, Una d' Umbert 225Assemblea General de Flor de Card Cortès 3Auditòrium, Quart aniversari de l' Santandreu 16Auditòrium, Programació de l' Umbert 156Autopista Umbert 240Aznar, José María Cortès 287

CCarta a Josep Cortès Meseguer 97Carta a Manuela Meseguer Cortès 125Català, Avantprojecte de llei Premsa Forana 63Cinc minuts amb tu Gomila 295Contribucions Lliteras 265Cor parroquial 71Coses a dir Santandreu 96Creuada, La nova Umbert 9Crònica informal Cortès 143

DDansa a Mallorca, Panorama de la Santandreu 274Darreríssima hora Pont 171Decàleg de la serenitat Antònim 144Drets de l'Home, Declaració dels As. Nac. Franc. 196

EEducació viària Ajuntament 75Eleccions, Comença a esser hora Cortès 59Eleccions a la cantonada Umbert 60Eleccions: qui són i què han fet Umbert 88Eleccions: acord PSM-GISC PSM 94Eleccions. resultats Umbert 116Eleccions: lectura esburbada Pont 118Eleccions: els resultats Cortès 126Envasadores d'aigua Conselleria 160

FFeixisme adormit, El Pont 256Festes Umbert 179Festes Juanico 200Filatèlia Perales 73Fla de la llengua, La Joves per M. 100Font Vives, Toni (necrològica) Delegació 265Fòrum del ciutadà Cortès 61Fullana, Margalida Cortès 146

GGalmés jaume, Llorenç (entrevista) Muñoz 310George Bush Cortès 43Guerra d'Irak, La Internet 184

IInfern en bicicleta, A l' Cortès 235

LLlompart, Homenatge a Pericàs 191

MMalsnoms de Sant Llorenç, Els Quina 238Màniga, Sa Umbert 297Martí i Pol, Miquel Crom 307Medea a Montreuil, Una Galmés 242Melis Ferrer, Catalina (entrevista) Muñoz 214Meseguer, Manuela (entrevista) Umbert 182Meteorologia del 2002 Umbert 20Molí d'en Bou (Una estrella) Domenge 291Munar, Audiència amb Maria Antònia Premsa Forana 19

NNo a la guerra Umbert 32No volies brou? idò tassa i mitja Pont 259

OOpinió Umbert 105

PPilota basca, La Quina 272Pirates Policia 121Policia Cortès 121Por a la llibertat 80, 133, 164, 192, 224, 254Premis Cortès 265Producte balear Conselleria 40Puig Major Cortès 235Punts negres Pont 4

QQuina vergonya! Pont 70

RRaimon: "D'un temps, d'un país" Umbert 60Ramaderia ecològica Conselleria 155Reigadas, Àngel (entrevista) Umbert 232Reis, L'arribada dels Els Reis 26Res de nou baix del sol Umbert 294Rosselló Llull, Antònia (necrològica) Galmés 241

SSeguretat ciutadana? Ciutadana 121Senyores i senyors Cortès 245Servera, Jaume Pont 5Som Ràdio (Vés per on, m'agradava) Pont 270Som Ràdio (Manifest) Plataforma 270

TTemps, El valor del Anònim 152Tercera edat (col·laboració) Pascual 45Tercera edat (excursió) Govern 75Tramudança Domenge 306Tres postures Pont 34

UUnió Ciclista Sant Llorenç Cortès 14

VVitamina't Govern Balear 132Vocabulari matancer Pont 288Volta a Mallorca Redacció 279

XXaragall, Carrer del Un veïnat 185

Índex del 2003 22 (306)

Batec Josep Cortès

JUTGE DE PAU

El plenari del sis de novembre vanomenar en Miquel Rosselló nou jutgede pau de Sant Llorenç, en substitucióde Miquel Pont. El seu suplent seràn'Ignasi Umbert.

Des d'aquí els volem donar l'en-horabona, tot desitjant-los encerts enla seva tasca.

MESTRE GUILLEM GALMÉS

A principis de gener el club espor-tiu Mestre Guillem Galmés celebrarà elseu desè aniversari dins el món delbàsquet femení.

El programa d'actes contempladiverses xerrades i partits, a més d'una

vetlada d'homenatges a les personesque han passat per la història del club.També es farà la presentació de la sevapàgina WEB.

Des d'aquestes pàgines els volemfer arribar la nostra enhorabona per lagran tasca que estan duent a terme dinsl'àmbit de l'esport femení.

MERCAT

A principis de desembre es va ferun mer-cat queinicialmentn o m é shavia decomptaramb pro-

ductes relacionats amb Nadal, però alfinal s'hi afegiren els comerciants llo-rencins que hi estaren interessats.

Va tenir una bona acceptació i jaes parla de tornar-lo fer l'any que ve.

GASOLINERA

El 30 de desembre es va tancarla gasolinera del Pou Vell, ja que parlende sembrar-hi arbres i posar-hi bancsper seure.

JUBILATS

L'Associació de Jubilats va con-vidar a xocolata a tots els que s'atracarenpel seu local social, en un acte que vagaudir d'una gran participació.

Algunes victòries de Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol, poeta especial-ment significatiu del poble català, hamort ahir (11.11.2003) als 74 anys d'e-dat (nasqué el 19.03.1929). Tot i que jafeia 23 anys que se li havia diagnosticatuna esclerosi múltiple, això no impedíni de lluny que fes una constant lluitapel català i pels ideals d'esquerra de Ca-talunya. Algunes xifres mostren la sevapopularitat. El Parlament Català i 400ajuntaments el van promoure per al pre-mi Nòbel de literatura; del seu llibre"Estimada Marta" se n'han venut 80.000exemplars; 139 poemes han estat musi-cats en 49 discos; Molas, Pujol, Coma-dira, Vilajoana i Mas, entre d'altres, elmencionen com a exemple de patriotacatalà; ha col·laborat amb cantants, po-lítics, futbolistes i crítics, essent molt co-negut de tothom; naturalment, tots elsque l'han conegut i tractat recorden, apart de les seves qualitats com a escrip-tor, les seves virtuts humanes i socials,especialment la seva família i els seusamics.

Vida i obres de Miquel Martí i Pol

"Molta gent pensa que els llibresde poesia estan destinats només alslectors intel·lectuals i a gent molt acostu-mada a llegir. (...) Però Miquel Martí iPol ha aconseguit trencar les barreresentre la poesia i el lector". Així ho des-criu Carme Pérez en el seu llibre "Conèi-xer Miquel Martí i Pol".

Miquel Martí i Pol neix el 19 demarç de 1929 a Roda de Ter. Els seuspares eren gent treballadora i honestaque es guanyaven la vida tirant per onpodien. Durant la seva infantesa a l'es-cola pública, segons ell comenta, no vaapendre gaires coses, degut al desordred'aquells anys de guerra. No va acceptarmai amb gust la imposició franquistad'usar el castellà a les escoles, resarabans de les classes i cantar el "Cara alsol" davant una bandera espanyola.

Malgrat que la seva família hoveiés com un costum rar i improductiu,Martí i Pol va llegir molts llibres durantla seva infantesa i va adquirir molta cul-

tura. Aviat, als dotze anys, va començara escriure versos, primer en castellà na-turalment, si bé aviat escrigué en català.

Als catorze anys ya començar atreballar a una fàbrica. La feina fou moltdura i no en guardarà molt bon record,però sapigué treure pans de les pedresi de l'experiència en sortí un dels seuspoemes més famosos: "La fàbrica". De-dicà una pàgina a comentar sobre unade les seves companyes de feina, l'Elio-nor, qui també començà a treballar moltjove. També escriu uncert poema de "pare-nostre" on reclama,amb certa ironia, mi-llors condicions per alstreballadors.

Tot i que la fà-brica l'impedí seguir al'escola, es féu autodi-dacta. Es reunia sovintamb altres companysamb les mateixes in-quietuds d'ell. Als dinouanys Martí i Pol co-mençà a notar seriososproblemes de salut peruna tuberculosi; noobstant, aprofità perllegir i formar-se enca-ra més. El costum deseguir lluitant constament li perdurà desde la joventut fins la mort.

La seva preocupació per la classeobrera i la seva situació fou sempreconstant: en "La fàbrica" és ben clara, ides del principi molts mencionaren Martíi Pol com "el poeta del poble". Tambéfou constant en ell la preocupació pertemes religiosos, si bé és cert que nosempre tingué una actitud ortodoxaenvers l'església católica (hom diu quellegí amb agrat l'obra de Marx en tempsen què no era ben vista pel catolicisme).

Als 27 anys es casà amb DolorsFeixas, una noia del seu poble. Gràciesa aquesta dona, que l'ajudà fidelmenten els seus moments més dificils, poguésuperar el seu malestar de la salut. Aviatneix la seva filla Maria Àngels, fet queconsolidarà la seva felicitat.

Al voltant dels trenta anys d'edat,cada vegada té més consciència de la

dura realitat del poble català, i començaa intervenir en molts actes per salvar laidentitat del poble català enfront delfranquisme. Tot i la por que sent perles possibles represàlies, Martí i Pol nodefalleix. Dirigeix cinefòrums, fa confe-rències, col·labora en revistes escrites icanta amb Raimon al teatre Romea deBarcelona. Malgrat que el seu sou se-gueix essent baix, mai no perd l'interèsper la lectura i l'escriptura. S'obsessionaper la malaltia i la mort (ambdues les

sent pròximes), escri-vint poesies sobre eltema. De fet, l'escrip-tura li era un mitjà pera afrontar millor laproblemàtica de lavida.

Cap als anys 80, laseva fama estavacreixent i consolidant-se. El seu poema "Es-timada Marta" no vaésser mai superat percap poeta viu, fent-se'ndotze edicions amb untotal venut de 50.000exemplars, cosa queés encara més sorpre-nent essent una obraen català. Tot i la fama

del poeta, ell s'ha mantingut sempre enuna actitud modesta i exemplar.

Al 1984 mor la seva dona Feixas,fet que li va ésser molt dolorós, i vapublicar "El llibre d'absències" en honorseu. La seva malaltia, l'esclerosi múlti-ple, li fa agafar un cert desànim, peròmalgrat tot segueix lluitant i aviat es casaamb Montserrat Sans, qui li fa retornarl'estabilitat emocional perduda. De fet,Martí i Pol va publicar, des de ben aviat,gairebé una obra per any i ha escritconstament fins al final. El 1991 se liconcedí el màxim premi que se li potconcedir a un escriptor català: el Premid'Honor de les Lletres Catalanes.

L'esclerosi múltiple, que maiaconseguí acabar amb el seu bon ànimni amb el seu compromís amb la identi-tat catalana, el matà, com hem dit, al'edat de 74 anys.

(Continuarà)

Ha mort Miquel Martí i Pol: vida i fets (I) Crom el Nòrdic

Literatura 23 (307)

Publicitat 24 (308)

AUDITÒRIUM SA MÀNIGA(original a Graphis)

Anar L'ull al bou amb l'E.L.A. 25 (309)

Els peoners en diagnosticar l'E.L.A.: Charles Bell (1774-1842)

Per tu, Caty Salom i Parets,amoreta preciosa,

prenda de molt de valor,que en el cel sou una rosadavant Déu Nostro Senyor

Malgrat esser encara, avui en dia,en els albors del segle XXI, una malaltiade la que poca cosa es coneix i gairebésempre difícil de determinar, trobem queels primers diagnòstics de l'esclerosi la-teral amiotròfica dels que es té cons-tància es remunten al segle XIX, i esdeuen al fisiòlec escocès Charles Bell.

Nascut l'any 1774 i mort el 1842,Bell es va dedicar especialment a estu-diar l'organització nerviosa a l'esser hu-mà. Distingí els nervis sensitius, motorsi sensorials i va descobrir que les arrelsanteriors dels nervis espinals eren mo-tores i les posteriors sensitives, desco-briment que es va batiar com la "llei deBell". També va descriure la Paràlisi Fa-cial perifèrica, coneguda com la "paràliside Bell".

Però sens dubte el fet més im-portant de Charles Bell va esser el derealitzar la primera descripció d'una for-ma bulbar d'esclerosi lateral amiotrò-fica, és a dir: l'afectació del bulb raquidi,organ que tenim a la part superior de lamedul·la espinal, i que sembla més unadilatació oblonga -o sigui, més llarga enuna direcció que en l'altra- de la pròpiamedul·la espinal.

L'esmentada descripció va tenirlloc l'any 1830, quan el fisiòleg escocèsva presentar un treball de molta inves-tigació, en el que es va referir al casd'una dona que patí la forma bulbar d'a-questa malaltia.

Aquest científic capdavanter vacontar fil per randa com a la dona, enun principi, se li va afeblir el membreinferior esquerre, desenvolupant méstard una disfàgia -dificultat en la deglu-ció-, juntament amb una disàrtria -trans-torn en l'articulació dels mots-, però sen-se haver-hi alteracions en la construcciói manera d'emprar el llenguatge.

En aquesta primera E.L.A. que esva descriure es pogué constatar un qua-dre comú en els elàtics: que ni la sen-

sibilitat, ni la memòria, ni altres funcionsintel·lectuals van resultar afectades perl'esfereïdora malaltia.

Però malgrat això, la pobra dona

va anar empitjorant i patí fasciculacions,que són contraccions parcelars d'unmúscul de forma arrítmica i visible mit-jançant la pell, va quedar pràcticamenttetraplègica, és a dir, va perdre la forçamuscular a les quatre extremitats.

Un cop la pacient va donar el seuúltim alè, en realitzar l'autòpsia, l'en-carregat de fer-la, que nomia ThomasIngle, va descobrir que la porció anteriorde la medul·la espinal tenia una inusualconsistència cremosa, mentre que laporció posterior conservava la seva fer-mesa habitual.

Així va esser com Charles Bell vaposar la primera pedra d'aquest edifici,que encara avui, tira-tira-, seguim cons-truint i que si Déu ho vol algun dia con-clourà amb una senyera que, ventole-jant al vent, durà la llegenda: "L'E.L.A.,aquest dimoni de malaltia, ja té cura!".

Miquel Jordan i Ronsano

Tal dia com avui Josep Cortès

ARA FA 30 ANYS* Que el Club Card va organitzar

el primer concurs de betlems i de postalsde Nadal, una iniciativa que s'ha perduten el nostre poble.

ARA FA 25 ANYS* Que, escrit per Ramon Rosselló

i editat per Flor de Card, va sortir el car-rer el primer volum de la Història deSant Llorenç, que comprenia els seglesXIII al XVI.

* Que, després d'una agra po-lèmica, es va inaugurar la gasolinera delPou Vell. Sembla esser que prest la lle-varan, ja que la de ca'n Parrino és moltmés completa.

* Que es va inaugurar la reformade la capella de la Mare de Déu Trobadai del jardinet de darrere l'església.

* Que se celebrà el referèndumper aprovar la nova Constitucióespanyola. En el terme de Sant Llorençdes Cardassar es donaren els següentsresultats:

Vots a favor 1985

Vots en contra 34Abstencions 1023

ARA FA 20 ANYS* Que, impulsat pel batle Barto-

meu Brunet, es va canviar el mobiliaridel saló d'actes de la Sala.

* Que Guillem Pont va presentarel seu primer llibre: "Jaume Fornaris iTaltavull, mestre", editat per l'ICE ipatrocinat per la Caixa.

ARA FA 15 ANYS* Que Rafel Duran va estrenar

"Zòmit" a Manacor, la seva primera obrateatral.

ARA FA 10 ANYS* Que es presentà el llibre del

Centenari, coordinat per Josep Cortès,Isabel Moll i Antoni Riera i editat perl'Ajuntament i la Universitat de les IllesBalears. La seva distribució no va resultartan encertada com hauria estat desit-jable i molts d'exmplars dormen per al-gun recó de l'Ajuntament.

No resulta tasca fàcil escriure so-bre una persona tan acostada a tu matei-xa. Per què? Per una raó molt senzilla:tothom té defectes i virtuts, si bé jo pucafirmar, amb coneixement de causa, queen Llorenç predominen les qualitats bo-nes damunt les dolentes; els qualificatiuspejoratius -si s'hi donen- són escassís-sims. Resumint: la dolentia en ell nocreix i sempre que pugui fer-te un favor,te'l farà.

Psicològica i humanament parlantli agraden les coses ben fetes, ben aca-bades. Altres qualitats a ressaltar en laseva persona són la responsabilitat i lahumanitat. És digne de tot elogi el sentitdel deure complit. Si comença un treball,sigui qualsevol, no se sentirà satisfet finsque no hagi acabat la labor començada.

El refrany castellà "no dejes paramañana lo que puedas hacer hoy", sem-pre el recorda amb una frase de la sevamare: "si fas com el nas, demà l'hi tro-baràs" (proverbi del frare Bernat).

La seva humanitat és gran. Dinsel temps que per desgràcia ens toca viu-re, on la violència i l'aprofitament delsrics, dels poderosos, a costa dels tre-balladors i dels pobres no és gens agra-dós per a ell.

Des del punt de vista religiós,sens dubta, té una fe i una confiançacega amb Déu, més no per això cauràen la beatura. Cada dia el seu pensa-ment volarà a Déu Nostre Pare. Mai noperdrà una missa de festa colenda.

Podríem seguir enumerant totauna sèrie de qualitats que no ens con-duirien enlloc, però de totes les virtutsde la seva persona cal destacar per da-munt de totes, la prudència.

El seu perfil psicològic, despullat

Semblances de Sant Llorenç des Cardassar 26 (310)

Llorenç Galmés Jaume, el caçador caçat Isabel Muñoz

Perfil psicològic i humà

de les altres qualitats a les quals hemfet referència, seria el següent: prudèn-cia i perseverança. I l'humà, caritat iamor, especialmentr als al·lots.

Per què vares seguir la car-rera de Magisteri?

Perquè, en aquell temps, tan solsno bastava a ca nostra per poder pagar-nos els estudis. Més tard, com el títolde la present entrevista resa, em sentíatrapat per la candidesa del cor delsnins. I aquesta candor em fa recordarla mestra i poetessa xilena Gabriela Mis-tral, premi Nòbel 1945, quan amb aquellgran amor de la seva vida vers els ninsescrivia:

"Manitas de los niños,azuladas de frío.Manitas pedigüeñas,de las cosas del mundosois dueñas".La meva il·lusió era ser

militar, concretament, pilot d'a-viació. I, a dir ver, al llarg de lameva carrera docent he partici-pat a tots els concursos convo-cats pel Ministeri de Defensa.Com si d'una condecoració estractés, guard amb tot esmentla carta de felicitació de l'Excm.Sr. D. Manuel Gutiérrez Mellado,Vicepresident Primer del Governi Ministre de Defensa.

Podries establir la diferènciaentre la vida d'estudiant dels tempsdel passat amb els del present?

No es pot comparar. Actualmentels centres d'ensenyança secundària -em referesc a tot l'àmbit nacional, noparticularment a Mallorca-, existeixenfins a les viles, i si nó, es disposen demitjans de transport. A la meva època,jo anava a Manacor, a l'institut RamonLlull, en bicicleta i per menjar duia pa italeca preparat per ma mare. Era unavida duríssima, no en allò referent a l'es-tudi en si mateix, sinó per la manca demitjans de locomoció. I aquí tens en Llo-renç rossegant tot el dia per la carreterasense asfaltar de Sant Llorenç a Mana-cor i de retorn cap a aquí. I, per méssenyals, un sac damunt el cap, cas de

què plogués.Experiències viscudes als po-

bles o localitats on has desenvo-lupat la leva labor educadora.

La meva vida com a mestre, enlínies generals, va transcórrer entre SonCarrió i Sant Llorenç. A Son Carrió vaigpassar dotze anys, i no basten les grà-cies per pagar les atencions d'aquellagent, que t'obria el cor amb tota la sevagrandesa. Amb tot el dolor de la mevaànima, deixí aquest vilatge, com a con-seqüencia d'una informació inexacta.

La resta del meu ministeri la des-envolupí dins el meu poble, i tant en unlloc com a l'altre he exercit la meva tasca

amb la miradasempre posadaal present i alfutur dels meusalumnes. El ca-çador va caurecaçat.

Una vegadainiciada l'acti-vitat educa-tiva, què enpensaves?

Pensava quetot el meu en-riquiment doc-trinal i pedagò-gic l'havia detransmetre a

aquells infants, que l'absorbien segonsles seves capacitats.

Una vegada complida la tevamissió, què veres sentir?

La satisfacció del deure complit.Recordes alguna anècdota?Curiosament, durant la visita

d'inspecció que amb tanta freqüència esfeia abans, estava explicant el globusterraqui, i un nin poc espavilat va res-pondre que coneixia dues castes de po-los: de llimona i de xocolata.

Què va significar per a tu latasca educadora?

El fi de tota una vida -40 anys-dedicada a l'ensenyament, amb una pre-sa de contacte amb la realitat circundanti amb ple confiança per emprendre unanova etapa de la meva existència.

El temps de desembre 27 (311)

La pluja en el territori llorencíDesembre del 2003

Les gràfiques i el mapa de pluges estan elaboratsa partir de les dades recollides a l'estació pluvio-

mètrica de Ca'n Xesc i els seus col·labora-dors habituals.

El vent és un fenomen sempre present aqualsevol punt del planeta. Durant la nitpareix en calma, però és aparent, a noser que el fum de les xemeneies pugi ver-ticalment, que tenim calma absoluta.I de vent justament va la cosa. A la planadel costat m'he pres les molèsties per si aqualque lector li ve de gust entretenir-semirant des d'on ha vengut a Sant Llorenç.D'altra banda, a la dreta tenim el quadrede la pluja totalitzada durant l'any en elsdiferents indrets del terme. Des d'aquí vullreconèixer, una vegada més, la tasca delsmeus col·laboradors, ja que sense ells notendríem una xarxa pluviomètrica de pri-mera. Són aquests: l 'amo en Joand'Infern, n'Antoni de ses Planes, enTomeu de son Sureda, en Pedro de sonVives, n'Antònia de son Costes, en TomeuPistola, en Mateu de son Roca, en BielSureda i es personal de sa depuradora deSa Coma i jo mateix, no en mancaria d'al-tra. Salut i molts d'anys a tots!

Xesc

Demografia i societat 28 (312)

NAIXEMENTS

* Dia 14 de novembre va néixera Sa Coma en Víctor Manuel TriviñoMartín, fill d'en José Manuel i n'OlgaMaria. La nostra enhorabona.

* El 19 va néixer a Sant Llorençna Neus Caldentey Horrach, filla d'enPere i na Cristina. Enhorabona.

* El 5 de novembre, a Sant Llo-renç, va néixer na Nayara Muñoz Varón,filla d'en Ramon i na Maria José. Salut.

* El 12 de novembre en RamonArtigues i na Carme Muñoa, de SonCarrió, tengueren un fill i li posaren pernom Ramon, com son Pare. Enhorabona.

* Dia 15 de novembre va néixera Sa Coma na Lucía González Sierra,filla d'en Domingo i n'Eva Maria. Salut.

* El dia 22, a Sant Llorenç, vanéixer na Yassin Lamtiri, filla de n'Abd-al-Rahman i na Rachida. Salam.

* Dia 27 de novembre, a CalaMillor, va néixer na Patricia Calvo Fom-bellido, filla d'en Félix i na Rosa. Salut.

* El 3 de desembre va néixer aSa Coma na Nerea Torres Pérez, fillad'en José Antonio i na Maria Rosa. Salut.

* El mateix dia va néixer a Sant

Llorenç na Sara Aguilar García, filla d'enManuel i na Carmen. Enhorabona.

* El dia 17 de desembre, a S'Illot,com comparèixer en Diego Florido No-gales, que és fill d'en Diego i na Mariadel Corpus. Que el puguem veure casat.

* Finalment, dia 14 de desembreva néixer a Sa Coma n'Iván Antonio Su-reda Flores, fill de n'Isidre i na Marga-rita. Salut.

DEFUNCIONS

* El dia 15 de desembre va morira Sant Llorenç na Catalina Gomila Riera.Descansi en pau.

* El dia 20 de desembre va morira Sant Llorenç en Guillem Fuster Jaume.Que el vegem en el cel.

NOCES

* El 20 de desembre es casarenn'Antonio Pedraza Cervantes, de Còr-dova, i na Maria Isabel Galmés Muñoz,de Ciutat. Enhorabona.

Isabel Nicolau i Aina Simonet

Felipades

blau, felip blau

-Per favor, perdo-ni...-Ego te absolvo

* * * * *Ara ja no és comabans: sents un cant de sirena i és unaambulància.

* * * * *Millor si els peixos en el riu no condu-eixen, perquè beuen, i beuen i tornenbeure.

* * * * *Felipari:UNTAR: Tar tot solDOSIFICACIÓ: Una ificació damunt s'al-traTRIST: T, t, t.POLITIC: Que té molts de ticsNADAL: Ela en remullREIS: Ja, ja, jaENSUMAR: E+n

Meteorologia: freqüència del vent durant el 2003 Xesc Umbert