Pragmàtica

i gènere epidíctic

Corpus de Salutacions de Festa Major

Berga: la patum (1962-2000)

Contingut:

1962, 1964, 1966, 1968, 1970, 1972, 1980, 1982, 1984, 1986, 1988, 1990, 1992, 1994, 1996, 1998, 2000.

Compilació: Anna Moneo Vilalta

Direcció: Xavier Laborda

Lingüística. Universitat de Barcelona

v.a vezmás al/legar las fe-

chas eucaristicas del Corpt,lS

celebramos los bergadanes con

el entusiasmo acostumbrado

La Patum, nuestra fiesta.!!l-

_cial, tan lozana y llena de vi-

da hoy como en sus remotos-inicios. Al revivirla nuevamen-

te la Ciudad de Berga la ofre-

ce como su mejor presente a

cuantos forasteros la visitan

en estos días. A ellos y a los

bergadanes deseamos cordial-

mente que La Patum de 1962

les sea '!:8!qdabley placentera.

COD10 viene haciéndolo desde el

siglo :xXV, Berga, llegada la fes-

tividad del Corpus Christi, ofre-

ce a sus hijos su D1ás preciado

regalo, -:1 original e incoD1para-

1il1e espectáculo de La PatuD1. A

los bergadanes y a cuantos :fo-

rasteros la honran con su visita

desea la Ciudad una feliz PatUDJ.

de 1964

.

C>(~j~~

Conla nuevaprimaverase

difundenporlasi!!ellastierras

del Bergueda,lossanes,!,!1ti-

guos'y eptrañablesdel Tabal

invitando a todaslas gentes

decl!!'.azónli~pio a compartir

con losbergadaneslas horas

tW.w e inolvidables de la

Patumquela Ciudadlesofrece

en esteaño de 1966.

r., ~ "'-

Desde tiempos ya remotos cuando la primave-ra aparece en las tierras del Bergueda el rítmico sondel Tabal anuncia una nueva conmemoración del Cor-

pus Christi y aparejada con ella la Patum, el espec-táculo bergadán por excelencia.

Una vez más el Ayuntamiento en nombre de laciudad invita a bergadanes y forasteros a contemplarnuestra indescriptible fiesta y a participar en ella.

y se complace en ofrecerles en las páginas lite-rarias de este programa una antologia, con la breve-dad a que obliga el cprto espacio, de la obra de cuatropoetas bergadanes característicos de sus respectivasépocas: El gran representante de la poesía trovadores-ea provenzal Guillem de Bergueda, la mas universalfigura que Berga ha producido; José Blanxart, de laescuela romántica ochocentista; el malogrado PereTuyet, de la lírica de entreguerras, y la notable y altarealidad actual que es nuestro Climent Fomer.

Que la lectura de sus poemas contribuya a ha-cer más permanente el recuerdo de la Patum de esteaño del Señor de 1968.

[-1HOJ

Como viene haciéndolo desde

1394, fecha de creación de La

Patum, el Excmo. Ayuntamiento

de Berga lanza su acostumbrado

pregón anunciando nuestra .J.[J-

pompaLable fiesta y convocando

a participar §.fli:LamJ~nteen ella

a los bergadanes y a cuantas

personas sientan amor por las

viejas tradiciones en que tan rico

es el pueblo español. Vaya con

la cordial invitación de las auto-

ridades representativas de la ciu-

dad la expresión de sus buenos

deseos para todos en esta Pa-tum del año del Señor de 1970.

¡ - ""~,¡ l ~i , ,

íA~~1J.....

En el último día de mayo, los antiauos yevocador.~"s sones del Tabal convocarán

a los bergadanes para la celebraciónanual de la Patum, el espectáculo popu-

lar y sacro cuya representación no po-dría interrumpir nuestro pueblo sin re-nunciar a su tradición y a su historia.

Conscientes del valor de los antiguos

usos, nos disponemos a solemnizar, a

nuestra p"eculiarmanera, la festividad delCorpus Christi e invitamos cordialmente

a todos a participar en la Patum de 1972.

En representación de la ciudad, elExcmo. Ayuntamiento de Berga se honraen invitar al vecindario y a los forasterosque distinguen la antigua villa con su pre-sencia en las fechas del Corpus Christia admirar, participando en ella, la vieja ysiempre renovada fiesta de La Patum que,a la mayor gloria de la Sagrada Eucaris-tía y para rememorar añejas glorias,fueron componiendo a lo largo de los si-glos sus antepasados, al tiempo que hacevotos por el feliz hito de esta convoca-toria de 1974.

J 1.. "! ,..

", -\-~ I..

De bell nou, en arribar les testes del

Corpus, la Ciutat de Berga es prepara percelebrar la sera tradicional Patum -retaule

de vktorioses remembrances del temps de laRecónquesta- que instituida l'any 1394 haanal representant durant centúries, quasisense interrupció, enmig de l'entusiasmepopular que vibra davant el simbo/ismepatriotic i religiós deis diterents balls.

La Ciutat, convida els seus velns a par-ticipar-hi i saluda els berguedans absentsque en aquesta ocasió retornen a la sera llari també els torasters, que amb l/ur presenciademostren l'interes que senten per La Patum,espectacle no superar, a les nostres latituds,per cap altre poble.

I 1"

Un any més torna el Corpus i ambell, de la ma, La Patum,

La Patum és per Berga, des de se-gles, el símbol tradicional i popular perexcel'limcia; és per a grans i xics quel-com propi que se sent i s'estima ambamor patriotic i és per als absents dela terra llur -la nostra-}m resso' d' enyo-ranca que traspassa pobles i fronteres.

Interpretant aquest esperit que vi-bra en nosaltres, l'Ajuntament de laCiutat, en enllosar el Carrer Major, havolgut intercalar-hi tots els comparsesde La Patum perque hi quedi plas-mada com a testimoniatge de l'amordeis berguedans a conservar llur Tra-dició.

t

La Patum, institu'ida a les darreries

del segle XIV, per evocar la gesta deIs

nos tres avantpassats durant la domi-

nació sarra'ina, és per a tots els ber-

guedans, la {esta eminentment popular

a la qual no renunciem perque és part

de la nostra propia historia i tradició.

Enguany, té a més. un signi{icat e§.pe-cial, la commemoració del Centenari

de la concessió a Berga, del títol de

Ciutat. Disposem-nos, dones, a celebrar

la Patum com a yeritables ciutadans

que som, des de fa cent anys.

I '\- ~

Ens diu Antoni San salvador -autor

del primer es tu di sobre la Patum-:

«La Patum és el poema de tot un Po-

ble, el poema del ssegles, el poema dela reconquesta, viscut, no narrat...J>

Sota el prisma d' aquest literat ber-gueda, gran amant de la nostra histo-

ria, hem volgut incloure en el programad'enguany el pensament ~t, ~ 7siq,sta i feryent c{'alguns dels nostrespoetes, com a pauta del veritabl~ sentirde la més preada tradició berguedana:

¡.LA PATUM.

A tothom, bones restes!

'11:)1

~(fi'h~,~ .ro

.

a<2u.~-~1)J).c' !. -.¡<..

:;-ó,,?;;~I("'O\

t~.

'IO71

[

i¡m.~.~

.

¡~.

ID ~:~~:\

~,,olla! ¡

~~.

o

.

~

,,

"

"

"

~:'

.

'

.

".

.fII~n

.

ij

..

'

,

~

,

'

li

f2)\

o~.JL;~~JilliL)~_.\\ -,~ .~ ~~'W:JCi

o~~

En estrenar -després del parimtesi de mésde quaranta anys- l'Ajuntament democraticde la ciutat de Berga elegit directament pelpoble, amb renovada il'lu8ió el Batlle i el8Regidors de la nava Corporació Municipalit,s ofereixen el programa de les Festes dela Patum,

El jove universitari bergueda Jaume Farrasque ha presentat una tesi sobre la nostraresta cal]g.!JJamb motiu deis seus estudia ala Sorbona de París, és l'autor deis treballaincloso8 en aque8t programa, que són fruitde llargues hores de pacient investigació irecerca al8 arxiu8 per part de l'al'ludit e8-tudiant, enriquint d'aque8ta faisó la histo-ria de la Patum i de la no8tra ciutat,

BonefLFestes us desitgem, celebrades pero,dins un ambient de civisme, pau i democra-cia,

10

Quan els berguedans {em la Patum, quelcomes remo u dintre nosaltres que {a acréixer la nostrapersonalitat, dilatant la gelosia que sempre tenimper les tradicions que ens son propies.

Enguany el dijous de Corpus no és {esta. Pro-bablement aquest dia els berguedans ens trobaremsols amb la Patum; a la pla9a s'hi bolcara, dones,tot l'esperit peculiar que un poble té dret a tenir i amanifestar.

Pero la Patum encara que nostra, captiva el{oraster, que si pot arribar a copsar tata la sevagrandesa, penetrant pro{undament en l'anima delpoble que l'ha creada, volem llavors, que com unbergueda més sigui a la pla9a entre nosaltres, i essaturi de moviment i dan9a, embolcallats tots peZ{oc i el fum que ens agermana.

L'Ajuntament, en nom de la Ciutat, {a extensiua tothom el seu convit.

'1'-1

Quan els freds s'esvaeixen, a Berga, la te-bior de l'aire' pren una densitat especial. Lanostra anima es desperta amb l'enyor i el desigde la bella, coneguda i estimada música; del sosolemne i rotund deltabal; de la penetrant,feréstega i embriagadora flaire deis fuets...Torna a ser Patum.

Enguany celebremelretrobament deduescomarques germanes, el Bergueda i la Cerda-nra. Ceretans foren els llinatges que van om-plir el Bergueda, desdel fundador de Castellar(le N'Hug, els barons de Pinós, fins elsmatei-xos comtes de Berga. 1 no va ser cosa d'unmomento El contacte fou llarg en els seglesiprofung en intensitat. Ádhuc en la Patum hiha I'efupremta ceretana, els nostres gegantersairegen d'allo més bé "el ballet d'Alp", petitajoia musical manllevada als nostres veins delnord, i també "el ball cerda"; comú a aquestescontrades pirinenques, unides, més que sepa-rades, per lesselles delMoixero i Cadí.

Sois I'arribada deis nous sistemes de co-municacions, poc adaptats a la muntanya, vatrencar aquest contacte. Ara, pero, miremamb l'esperan~a la superació d'aquesta bar-rera, que permetci un retrobament llargtemps esperat i desitjat. Reprenem un camífressat pels segles.

Bona festa a tothom!

'fb

n any más els berguedans que vivim i treba-lIem ací i els escampats pels~diversos indrets

Q

.

.

.

,

.

.

.

:,- de la geografia, acudirem al polígon irregular

:. de la pla~ de Sant Pere,par retrobar-nosen. }, lanostratestacabdal:LaPatum.

Us posem a les vostres mans el programa de lestestes que també ens servira par recordar aniversa-ris, tets i vivencias de la ciutat, relacionats más omenys amb la nostra Patum.

Enguany, quan sigueu a la pla~a, voldríem que, enmirar lavenerable fa~ana de I'església parroquial,recordéssiu que s'acompleix el tricentenari de laconstrucció del temple.

En aquest programa hem evocat la historia de laconstrucció del temple parroquial i els motius quetingueren els nostres avantpassats del segle XVIIpar aixecar-Io allloc on és ara.

També recordem el cinquantenari de moments tra-gics pel país en I'inici de la guerra civil quan I'inte-ñor del temple tou destruit, i el centenari d'una litapar Berga: la construcció del mur de La Canya, quetéu possible la circumval.lació rodada entorn la ciu-tat amb els avantatges que se'n derivaran.

En una ciutattan plena d'história com la nostra, és útili necessari ter un descans en el queJarquotidia, mirantenrera, par valorar i estimar les accions deis bergue-dans que ens precediren, parque la historia és la mes-tra de la vida.

BONES FESTES DE LA PATUMI

-r-,Ai ~~~1..

DiUmenge de l'Aseensió. El Tabaler, amb filme pausat i no- '

_ble, anuncia La Patum. El seu repie té un resso grel} i ealmós,enrogallat pels segles. La dutat es llanra al carrer. 1és que, ambel Corpus, La Patum que ens batega tot / 'any a dintre esclatade copo

1 després e/s Quatre Fuets. Al cap d'un any de llarga espera,Lamescla de pólvora i fum ens travessa la gola. L 'olor de Patums 'escampa per la durar. S 'albira ja la testa que només el senti-ment por definir.

loves i adults, gent gran i mainada, comenraran a viure la má-gia de La Patum. Envoltada de música i alegria, la dutat nomésté un nom que tot ho engloba i que tot ho inclou: Patum, Patum,Patum. . .

Ens ho diu el Taba/. Cadaseun deis seus repics donara pas al 'eneantament, a l 'encís, a l 'emoció o a l 'enyorament. Perque si-guem on siguemels berguedans,orella en terra, sentim el seuresso.

Patum. Aquesta és la paraula. Fonament i substancia d 'unpo-ble, perque Berga i La Patum són indestriables.

u Som-hi, dones! La PIara de Sant Pere ens espera amb els bra-ros oberts. Historia i tradició. Vida. Un poble: Berga.

~

G-1qqDJom cada any, el Tabal ha pregonar amb el seu so greu i sole~la proximitat de les Festes del Corpus. la en fa molts que per

Ií\scensió -d'un temps en{:a el diumenge següent- es repeteix elritual quasi litúrgic que ens sensibi/itza a tots els berguedans ambuna frisan{:a difícil d'explicar.Els temps passats -ia historia- i la contemporaneitat convergeixencada any quan la ciutat es resumeix amb una paraula: 'PATUM.

Sempre igual i tanmateix cada vegada diferent. I és que cada Pa-tum té la seva historia, el seu moment i les circumstancies que

I'envolten i que la tan viva i especialment sentida.Temps passats, lIegendes, historia Ttradíció conviuen amb

la rabiar del temps present, d'altra banda tan fugisseri eteri. Enguany tot aixo se'ns fa ben pales en celebrar-se importants aniversaris en la nostra Festa. Cent anys faque els Nans Nous trepitgen la pla{:a de Sant Pere, els Ca-

vallets, la Guita Xica... Cent anys fa que un bonJestudiósde tots aquests temes, un preuat folklorista, naixia a Cata-

lunya: joan Amades, que aporta el seu gra de sorra en I'es-tudi de la nostra Patum. És per aixo que ens sumem a

I'homenatge que se li ret arreu. Fou un gran amant dela tradició popular i de La Patum. I és que aquest any,

d'una forma ben concreta, ens cal homenatjar la-- popularitat de La Patum, és a dir: a tantes

i tantes persones que, anoni-mament, I'hanter, saltar i suat. Atants i tants ber-

ti"... guedans que des

deIs carrers, pla-ces o institu-cions, o amb laseva inspiració através de I'art,han fet possibleaquesta mena demiracle que és LaPatum. Que permolts anys Bergasapiga mantenir-la i traspassar-Ia ales generacionsfutures!

"

L.:emoció continguda de

I'any passat, amb la cele-bració del Centenari de larenovació de la nostra fes-ta cabdal, s'obre pasaquest any cap a una con-tinuació de la tradició ambnaves tires: el marc i esce-nari que acullla multitudi-naria coreografía de colors,salts i formes plastiques,sovint abstractes i obertes

a la interpretació de qual-sevol artista, ha comem;ata revestir-se de nous colors

i naves formes. Caldra veure si els Gegants que, immutables,des de la seva visió d'a/(;ada, donen el seu vist-i-plau a tal, hatrabaran ben ter! La Plar;aigual que sempre pero ara renovada,coro la mateixa testa, ha volgut marcar I'inici d'una nava epocaque enguany tara que la Patum es projecti nord enlla buscantla germanor amb terres de Suecia que també s'anomenen Ber-ga. Pels ulls nord-europeus no avesats a la passió que deixa en-treveure la nostra anima, tan a flor de pel/, potser els resulti s~prenent i fins i tot incomprensible. Segur, pero, que el foc deTa-Patum aconseguira ter-los entendre al/o que som.

Ens cal caminar amb pas ferro cap a una Europa sense fron-teres sense perdre, pero, ni la nostra identitat ni la nostra formade ser i de ter. La Patum, pels berguedans, en sera bona garan-tia. 1 és que som coro som: Patumaires!

"t 'l..

om sempre iguale i tanmateix diferentcada vegada iper a cadas-cun deIs qui la vivim:LA PATUM.

J:'-':;,J:""[(

, -

-1r-JCf~~ I1"1 . , ~.......

S, ha dit infi!litat devegades. Per Cor-

pus/ a la pla<;:ade St. Pe-re de Berga, es viu quejocom tan sorprenent comexcepcional. Hom pres-andeix de quina és lamanera de fer, de ser, depensar o de viure, de laprocedencia de qualse.vol persona que a la Pla.<;:0fa Patum. Potser ni enconeixem el nom, pero hiha quelcom que sí so.bem: ens sentim, per da.munt de tot/ patumaires,berguedans. Tant li fa siabans o després de Coro. .pus som amlcs o enemlCS,

conegLJts o desconeguts, berguedans o no. Davant la senzillapero !11_ojestuosapresencia de I/Áliga tots ens sabem fillsd/unpoble, d/una ferro amb historia densa i lIegenda generosa.A tots !;e/ns ennuega la gola en sentir els primers compassosdel seu ball. Ens agafem bra<;:a bra<;:bo i fent rotUano, saltanto esquívant les ires de la Guita boja. Potser al final ens diemel nom o potser no. Tant se val!

És tol un ritual, tata una magia que s'escapa a I'analisi fa.cil. Tot plegat és una vivencia massa intensa on els sentimentsjuguen amb la més absoluta de les lIibertots. Potser per oixo,molgrat ser la Potum un ritual sempre conegut i sobut, repetí.tiu, moí és, pel qui la viu omb tata la sevo intensitot, igual.Aquesto és la sevo gracia. Lespersones creixem i evolucionemi la Patum amb nosaltres. De la visió més salvatge i agosara..g.,g..de110Festo a la més ideql i socrolitzado hi ha el temps dela nostra propia creixen<;:oi evolució.

Vivencies, sentiments, rituols i litúrgies, conformaran novo-ment ICI Patum, tribut fidel a la historia i a la trodició.

~qqfPORTIC

~

Diumengede l'Ascensió.

La pla<;:a és plena degom a gOm

~1 Ball de

l'Aliga ens arrenca unalIagrima fe surar a florde pell alió que duranttot I'any ha estat migendormiscat. "Notesd'or treu la cobla", dirael poeta.

Es fa difícil trabar els

mots _pre~isos que ex-pliquin aliÓ que perce-bem i vivim quan elTabal retruny, amb 50-lemnitat, pertota la pla-<;:a. Aleshores, nova-

ment diu el poeta, "s'es-lIavissen els dolls dePatum". "

Esvulgui que no, tot éspoesía o potser la poe-sia ho és tot. Emocions,sentiments, sensacions,records, enyorances acada cap de Taba!. No-més el poeta, amb lamés absoluta de les lIi-

heríaIs, alarga a les pa-raules el sentit precís.

Farem Paturh!. És així

que, any rera any...

IIBerga lIaura en el solede la Pla<;:ai la vella lIa-vor fa rebrot".

.- ~:~í1""

t

\

corpu\fPatum., ~!t'~, , '

Veraqufla' clau~Pels uns el fet que arribi Corpus vol dirsimplement que ja tornem aser a La Pat"um.No hi ha mésplantejameots. Ni potser calen. Altres, pero, tenen be[1present que la clau és el Corpus. No tindríem patum sen-se"Corpus.

!',

...

Els uns po~serenyoren aquelles processons, les enrama-des.als carrer~, aquelles catifes deserradura de color ireíais de flor, aquell.misteri solemne que ho emmarcavatot. Peruna immensa majoria de berguedans,aixo és~historia. Alguns n'han,sentita parlar; d'altres ni aixo.

<'" .. \:,f , ~

Que se n'hauriétfet d~1 Ball de 11Aliga,deis Gegants...sense el Corpus? Es vulgui que no, no podem oblidar:que fou aquesta'festivitat en honor del Santíssim Sagra-ment de l'Eucaristia el que va aglutinar els elements queconfor'men la nostra Patum.l'arrel de la testa, allo que lajustifica;~~ebque li dóna sentit¡ és el que la feu' neixer:

" I'homena,tge'wofund i sentit deis berguedans al Misteri

¡ \ de l'Eucarísti,a:~Ium ¡Corpus. Tol és indestriable,~

l l>'ff"." Només cal~~irar-:~ la'impressionant C~stodia que prota-

~..~ gonitzava en les últirrlesdecades fa processó i que avui,~'. ~. acabat I'ofici, continua essentsuport imprescindible del

:

(S.,r(.,- .,\.

.

~

.

M..

isteri. Que n'hi hagué de fe al darrera d'aquesta joia al /'

, ~~ molJ1entde bastir-la! La fe de tot un roble que, sense," oblid'arlessevesarrE~ls,lasevahistoria,esbalandralasev~;

',anima ahQ1igde lapla<;aamb lesnotespausadesd~ BaJI ~."' de'IJ.AI¡~ent possibleun anymésel~~r~lep" ~ -"

C'... . D~-- --r\lutaH'-IOtum.

~ .~- - ~, --.

'1

,;'i

-

,\

p,ORTICl' tJ\..;,;. ,

\ Ií ", !1<

r.:~ If}OO~=-

...0..

Que aquestael solstici d'estiu Scuda. Que el foc efesta sigui pl~ ,>

.~