SA FONT

L Son ServeraAny VIII - N° 77

Setembre-Octubre 1992Donatiu: 150 Ptes.

CALA BONA...O CALA CIMENT??

...S ÁINz,CONTRAATACA!!

Revista d'InformacióGeneral

Ad reça:P. Antoni Servera, 38 A

Telèfon:56 73 13

Dipòsit Legal:PM/1985

Edita:Cololectiu S'Albelló

Imprimeix:Informacions Llevant, S.A.

Director:Santiago Sevillano

Consell de Redacció:Col.lectiu s'Albelló

Comptabilitat:Joan Massanet

Col.laboradors:Sebastià Vives «Perleta»

Mateu ServeraF. TorviscoJ. Ballester

J. Servera, Pvre.Joan Massanet

Joan MaríBartomeu Caldentey

Juan MariBartomeu Caldentey

F. GonzálezFoto Fernando

Robí de B.Gonçal López. Nadal

J. RojoSalvador Servera

i altres

Els anides apareguts enaquesta revista, expressen

únicament l'opinió dels seusautors. Sa Font únicament esfa responsable dels articles

Editorials que expressenl'opinió del Col.lectiu

S'Albelló

CARTA DEL DIRECTOR

Nuevamente reanudo mi contactocon vosotros, queridos lectores, todavez que las vacaciones veraniegas yatocaron su fin.

Un sinfín de asuntos se prestan aser analizados y comentados, perosin duda es el del Puerto Deportivoel que más atracción tiene para unservidor. No fue poca la lucha quedesarrollamos en su momento, haceun año más o menos, en favor de lano construcción de un monstruo-macro-Puerto-Deportivo en CalaBona. Hoy, como si el tiempo no hu-biera pasado, nos vemos nuevamen-te involucrados en el asunto por lacabezonería de un conseller autonó-mico que hoy menos que nunca sabecaptar las necesidades de su pueblo,sus preferencias y sobre todo quepasa de la opinión pública presen-tando nuevamente una ley de Puer-tos Deportivos acorde con sus pro-pias ideas y para nada acorde con larealidad mallorquina, tan cruda ydesesperanzada en materia económi-ca. Ante ésta realidad nuestra claseempresarial parece que ni se inmuta.NO entiendo la pasividad de éstosempresarios que en caso de construirlos amarres que se pretenden ennuestra zona verán ciertamente peli-grar sus industrias hoteleras, ya quela construcción del susodicho puertollevará consigo, no lo duden, un cre-cimiento de plazas hoteleras, aunquese niegue rotundamente por parte delos responsables urbanísticos deturno, y lo que es más peligroso, undeterioro considerable sino irreversi-ble de las playas de la Bahía en laque se sostiene toda nuestra indus-tria.

Es una realidad patente y latentela inmensa oposición por parte demuchos sectores serverines a la obraportuaria en cuestión pero aún nobasta. Es nuestra obligación, comoserverines que somos, luchar por elbien de nuestro pueblo, por el futurode nuestros hijos y, oponerse a la

18.1111111111.11•211111MIRRNTERISIrnell

construción del macro-puerto es, nolo duden, luchar en grado sumo porel bienestar de todos.

Es hora de echarnos a la calle, los«lobos» están al acecho, recuerden lacampaña de recogida de firmas delos partidarios de la destrucción denuestra Bahía en favor del PuertoDeportivo. ¿qué intereses mueven enrealidad a estos señores?.

¿Qué tienen que ganar con la cons-trucción del Puerto Deportivo?

¿A quién favorecen con tal defensade la obra?

Llegó la hora de movilizar a todoslos que, aún estando en desacuerdocon el proyecto, no se han pronun-ciado por miedo, por comodidad, opor indiferencia. Todos somos nece-sarios. Hay que demostrar nuestrosentimiento de pueblo y echarnos ala calle en defensa de nuestra costa,tan maravillosa, y que ahora inten-tan destruir cuatro fanáticos conaires de grandeza política. Pensemossólo un momento en lo que le dejare-mos a nuestros hijos yendo por el ca-mino que nos quiere trazar el amigoSr. Sainz.

Sr. Sainz, hombre de Dios, recapa-cite de una vez y retire su Ley dePuertos. Sea Ud. un buen políticopara su pueblo, pero no se ensañecon él como cualquier verdugo haría.

TODOS CONTRA EL PUERTODEPORTIVO!!!

S. Sevillano

Todos contra el Puerto Deportivo

SA FONT / 2

jardineria grévolgarden center

Teléfono: 56 74 54 - 56 74 8t,Fax 56 81 31

C/. General Franco, 2907 550 - Son Servera (Mallorca)

'245"1:11:11111010.1.4:1111411W:.:1111IglillaWNi:41§1111:41.11111011111,PORTADA

Cala Bona o Cala Ciment: «Sánz contraataca»Ja hi tornam a ser. 1-la tornat sortir

a la llum el nou (i no tan nou) PlaDirector de Ports Esportius sensecap tipus de modificació respecte delpresentat fa dos anys. «CALA BONAO CALA CIMENT» continua essentun lema perfectament actual, noméshi podem afegir: «SÁINZ CON-TRAATACA».

A la campanya de l'estiu de l'any1990 en contra del port esportiu deCala Bona es recolliren a prop de3000 signa tures, quedant ben demos-trat que a la Badia de Cala Millor noes volia cap construcció que se sem-blás a un port esportiu. El consellerSáinz optà, aleshores, i vista la proxi-mitat d'eleccions, per a la retirada del'anterior Pla Director de Ports Es-portius. Ara el dit senyor ha demos-trat tenir sordera crónica ja que tornàa presentar un Pla que desprotegeix

igualment Cala Bona, Es Port Roig,Es Port Nou i del tram de costa queva des d'Es Ribell fins a Sa CoyaBaixa, amb la possibilitat adient pera construir-hi un port esportiu.

A l'actual proposta del Pla Direc-tor de Ports Esportius, no hi ha,pràcticament, graus que assegurin laprotecció total de les dites construc-cions, emperó l'estudi realitzat a laUniversitat de les Illes Balears se-gueix demostrant que un port espor-tiu és incompatible amb la vida eco-lógica de la Badia i amb el sosteni-ment de la platja de Cala Millor.

La campanya per a la protecció dela Badia continua, aleshores vigent,

hi continuará mentre el consellerSáinz i els seus recolzaments, persis-tesquin amb la presentació de planstan especulatius com el de ports es-portius com els presentats fins a ladata.

NO AL PORT ESPORTIUDE CALA BONA

G.O.B.

SA FONT / 3

AMICS DE CALA BONA

Ja hi tornam a ser amb el port esportiu deCala Bona?

Fa uns dos anys es va presentar unPla Director de Ports Esportius i Ins-tal.lacions Nàutiques i tot seguit unprojecte absolutament desmesuratde port esportiu al bell mig de laBadia de Llevant. Els criteris pelsque es regia el Pla Director no erenmassa clars i la seva aplicació con-creta a molts de punts era més quediscutible, per dir-ho d'una manerasuau. El port esportiu projectat aCala Bona, sense cap estudi previd'impacte, juntament amb una pro-jectada serie de platges artificials,era un perill evident per la gran plat-ja de Cala Millor. Els Plans d'Embe-lliment, en cas d'haver-se fet sensemodificacions, haguessin deixat unacosta totalment artificialitzada i vul-gar.

Davant aquests aconteixements esconstitui l'Associació «amics de CalaBona», que en poc temps conseguíjuntar un grup important de perso-nes de les més variades procedénciessocials, disposades a fer feina. Enprimer lloc, a estudiar en profunditatels Porjectes i preveure les sevespossibles conseqüències positives inegatives. En segon lloc, i a la vistade la importància dels efectes nega-tius i irreversibles sobre el medi am-bient, a informar a tothom d'aquestsperills. La campanya d'informació vatenir tan d'éxit, que ben prest esveren els fruits. De cada dia anavacresquent el nombre de persones quees feien «amics de Cala Bona», depersones que canviaven de parer—de savis és rectificar— i s'incorpo-rayen a la defensa del nostre litoral.Fins i tot el consistori Serverí d'aque-lla época va canviar d'idea i va pas-sar de recolzar el projecte a oposar-s'hi. Lo mateix va passar a quasi tosels Municipis costaners, de maneraque a la fi, davant el rebuig genera-litzat, el Projecte inicial va ser retirat.

Ara, dos anys després, itornemitornei! es presenta altra volta un PlaDirector de Ports Esportius práctica-ment igual al de fa dos anys. Això fa

que mos trobem altra vegada en lanecessitat de sortir en defensa delsnostres valors naturals, del nostrepatrimoni serverí, i que tenguemque explicar altra vegada les nostresidees, tantes vegades intencionada-ment deformades per tal de desvir-tuar-les.

I lo primer que volem afirmar ésque els Amics de Cala Bona ni sominmovilistes oposant-mos a tot tipusde progrés, ni tenim cap interés enque els propietaris de barques notenguin lloc on amarrar-les, sinó benal contrari, volem una Badia de Lle-vant que, conservant els seus valorsnaturals i la seva extraordinària be-Ilesa, augmenti la seva aptitut perun turisme de qualitat i, d'aquestamanera pugui satisfer a les necessi-tats econòmiques i socials dels seushabitants. La gran diferència entre elnostre punt de vista i el dels altres ésque no volem hipotecar el futur, quevolem benestar per tots i no riquesa

tan sols per uns pocs privilegiats,que volem pa per nosaltres i pa pelsnostres fills, en lloc de llagosta pernosaitres i fam pels nostres fills. Ditamb paraules més tècniques, volemarribar a un «desenvolupament sos-tenible», que només es pot conseguirquan es fan les coses amb seny, quanes fan estudis previs amb garantia,quan es respecten els valors naturalsi culturals i quan s'escolten l'opinió iles raons dels habitants de la zona,que són els que, a la llarga, patiranels efectes de les gestions destructi-Ves.

La Badia de Llevant és, sensedubte, un área singular, amb carác-ter. ¿Quines raons es poden aportarcom a justificació per no donar la ca-tegoria de máxima protecció a unabadia amb algunes de les urbanitza-cions més respectuoses amb el mediambient de tota Mallorca, com són laCosta des Pins i el Port Vert, per noparlar d'una maravella com el PortNou, que és lo únic que queda entota la badia —vetadera rel.líquia-de les antigues cases serverines d'a-nar a passar l'estiu a la vorera demar?

Els «amics de Cala Bona» sabemque amb una remodelació una petitaampliació del Port de Cala Bona n'hiha més que suficient per satisfer lesnecessitats d'amarraments de labadia i defensarem la máxima pro-tecció pel nostre litoral, lluitant con-tra uns projectes desmesurats queposen en perill, entre altres coses, lasupervivencia de la gran platja deCala Millor.

Amb el present escrit volem de-manar a tots els habitants de laBadia de Llevant i a totes les perso-nes que l'estimen, que es facin«Amics de Cala Bona». Aquesta ésuna associació lliure i democrática,on tothom hi cap, amb la única con-dició d'estimar la nostra badia i elpetit port de Cala Bona.

Amics de Cala Bona

SA FONT / 4

CALA MILLOR

Yema'? /27 /(07 P1 aY

igos ,.ded

Ah I j 1 )eif 7/‘i,j I

e5 k1 a/ (11(Y Ii .,4/01, ,, s, 3€..y9C 7 Xéa

AMICS DE CALA BONA !Ir

De nuevo la amenaza del Puerto de Cala BonaComo ya se ha venido informando

el Plan Director de Puertos Deporti-vos, presentado hace dos arios y reti-rado por el propio Govern debido alas numerosas alegaciones y a laoposición popular, ha vuelto a serpresentado.

Quisiera plantear aquí los proble-mas que presenta la evaluación queha recibido nuestra costa en estePlan Director y unirme a tantasvoces que, desde muchos medios decomunicación, ponen de relieve elgran impacto que las obras del litoralproducen en una extensa área de lacosta, sobre todo en las playas.

Las playas son una zona en contí-nuo movimiento en las que hay unequilibrio entre la arena que se llevael mar por erosión, sobre todo por elefecto de las olas, y la que el martrae por medio de las corrientes cos-teras y queda depositada allí. El ac-tual deterioro por erosión de muchasplayas de este país se debe a obrasirresponsables hechas en la costa,entre ellas gran cantidad de puertosdeportivos. Estas obras interfierencon las corrientes costeras que soncomo hemos visto, las que traen laarena para contrarrestar la que reti-ran las olas, las hacen estar siempreprovistas de arena de un modo natu-ral. Si el perfil de la costa se cambiala corriente costera es desviada y laarena que ésta lleva en suspensiónse irá a depositar en otro sitio y noen la playa donde antes lo hacía.Poco a poco la playa, que sigue per-diendo arena por la acción del oleaje,pero que ya no recibe porque se hacortado la llegada de la corrientecostera que se la traía, se va quedan-do sin arena, más estrecha y con lasrocas aflorantes. Todo esto da comoresultado un deterioro de la playa,que le hace menos apetecible para elbario y el esparcimiento.

En el caso de la Bahía de Son Ser-vera cualquier estructura que altereel perfil de la costa en Cala Bona re-percutirá en Cala Millor en el senti-do que antes se ha explicado. Esdecir, la playa se irá quedando cadavez con menos arena. La arena que

antes se depositaba en la playa ahoralo hará en otro sitio, probablementeen el centro de la bahía sobre las pra-deras de alga que hoy existen. Poruna serie de transformaciones quesufre el fondo éste quedará mássuelto y el agua de la bahía perderála transparencia que le caracteriza yque actualmente atrae a miles depersonas cada ario.

El hecho de que al variar el perfilde la costa se interfiere en las co-rrientes costeras y se afecta a una ex-tensa área es conocido y por desgra-cia, sin salir de Mallorca, se encuen-tran tristes ejemplos de colmataciónde puertos y de deterioro de playas.La bahía de Pollença puede ser unejemplo. Debido a su estado, se le ha

retirada la bandera azul de la Comu-nidad Europea a su playa.

Creo que es importante que losciudadanos, que estamos en contactodirecto con nuestro entorno y que enuna gran proporción vivimos de suexplotación por el turismo, tomemosconciencia de los problemas y conoz-camos bien las consecuencias positi-vas o negativas que cualquier altera-ción pueda suponer. Es preciso queseamos ciudadanos conscientes y.preocupados por el uso que se hacedel dinero público, es decir de losimpuestos que todos los arios, aveces con gran dificultad, entrega-mos en manos de nuestros gobernantes para que sean administrados.

Amics de Cala Bona

SA FONT /5

C/. Fetjet, esquina calle Son CorpTel. 58 68 88 - CALA MILLOR (Mallorca)

IIAvd•. J. S. C•mp•

c I Plafadet

G.O.B.• nv»~»'' '' '' '''''' • ' ' ~0~

El contraatac

El Sr. Sáinz ha recapacitat. Mesosdesprés de retirar l'avantprojecte dellei sobre ports esportius, ha recapa-citat. I aquesta és la seva conclussió:«No volies brou, idó tassa i mitja». Auna llei feta amb els peus, n'ha suc-ceït una altra feta amb els dits delspeus; i es que el Sr. Sáinz té vertaderdelit per espanyar Mallorca. Potserenlluerna una possibilitat, que els lli-bres d'història ens xerrin d'una Ma-

llorca a. Sáinz i d'una Mallorca d.Sáinz.

Insensible a la recollida de milersde signatures en contra dels seusprojectes, als centenarsd'al.legacions, a les declaracions delsAjuntaments afectats, o a les indica-cions del Tribunal Constitucional re-comanant consens entre la Demarca-ción de Costas, el Govern Autonò-

mic i l'Ajuntament corresponent, tiraendavant els seus projectes. Repetei-xo, a tot això no n'es sensible. Isupós que ho califica de literatura.Ara bé, els déficits autonòmics, comels déficits de l'Estat, són un altretipus de literatura pressupuestáriaque el cap i a la fi pagará cada undels ciutadans.

G.O.B

SA FONT /6

ALTA TECNOLOGIA PARA LA MEJOR IMAGEN

13.000mé.1.1440.

raístii~Wri,

105.9001 4 343'-4115

TVC SHARP 25" MD 6301Tecnología digital. Mando a distancia. Pantalla cuadrada y plana. 40programas, reflejados en pantalla Sintonización electrónica.TELETEXTO. Torna auriculares. EUROCONECTOR 21 PIN AV.Dimensiones 657x624x482 mm.

TVC FISHER 25" FTM-650 TXTTELETEXTO. Información gráfica en pantalla. Mando a distancia incluyendocontroles de video. Conector auriculares. EUROCONECTOR. 50 programas. 2altavoces. Potencia 8W RMS.

T.V.C. TELEFUNKEN 25" MP 251 FTEstética monitor. Tubo BLACK SUPERPLANAR Black MatAntirreflejos. Telemando por infrarrojos. 40 Memorias de prograiy AV. Timer temporizador de apagado automático. Sonido 10musicales. TELETEXTO. Dimensiones: 58x51x44 cm.

Equipo TECHNICS SISTEMA S-612 CDCompuesto por Comptac Disc SL-PG 100, amplificador Sv-610, dobleplatina RS-TR 212, sintonizador ST-610 y cajas acústicas SB-CS 60:Giradiscos opcional.

#9.900

Radio Cassette SONY CFS-2042 Barias (AM/FM).Control de tono. Micrófono incorporado. Tomaauriculares. Potencia 20 W. P.M.P.O.

S. QUEVEDO S.A.Calvo Sotelo, 34SON SERVERA

Tel. 56 71 66

Tiendas de electrodomésticos

expert

Ventajas en cadena

• •t• t• V•ti

Pensaments inconfesables

De Don Gabriel Pons... Es Metge Serra

-El que mai diria que ha pensat...-El que ningú mai es pensaria que ha dit...

... No estic en contra de la normalització. Els meuspensaments són en mallorquí, però per segons qué elmés adequat és L'ESPANYOL. Es mallorquí per xerrar iper contar RONDA! ES.

-Normalitzar, Normalitzar... Catalanitzar-nos és el quevolen. Som mallorquins i volem xerrar i escriure sa nos-tra llengo i no sa d'altra gent i menos si aqueixa gent sónels CATALANS... SEPARATISTES ASQUEROSOS!!!

Per... Es cunyat de Na Tunina,i és germà de Na Francinaina...

SA FONT /8

ALTRES PLOMES

Resacas de un verano históricoEl Sr. Solchaga en vez de vacacio-

nes parece que se dedica en plenoverano a imaginar la forma de poderperjudicar a los trabajadores asala-riados, y nos vuelve con lo del cintu-rón, no se ha enterado que ya no te-nemos más ojales para apretar y quepodemos no aguantar la presión y enun momento olvidarnos de todo ycomportarnos como no quisieramos,pero es que nos están obligando ahacer cosas que si hubiera un míni-mo de justicia social nos pareceriauna aberración, si el señor Solchagase dedicara a cobrar los miles de mi-llones que la gran Patronal debe aHacienda no tendriamos que pade-cer las consecuencias de la mala ges-tión de nuestro gobierno, los desiempre, o sea los asalariados.

Lo de Maastrich es cosa de tomar-selo en serio y analizarlo con unpoco de rigurosidad, a pesar de lopoco que nos han informado el Go-bierno. Si lo miramos bien (que es

como mejor se ve) desde Bruselas,nos están haciendo entre otras cosasla reconversión industrial (minas, si-derurgia, etc.) y la reforma agraria(viñedos descepados, leche Asturia-na, Cantabra y Gallega que nos so-bran, y así un largo etc.) además deun sinfín de concesiones que se die-ron a cambio de que Don Felipefuera un dia Presidente del Parla-mento Europeo. Yo deseo una Euro-pa unida politica y economicamente,pero no está bien que unos esténmás unidos que otros.

Lo de Yugoslavia es de otra gala-xia, llevan matandose entre ellos unmontón de tiempo y nadie, y digonadie, hace nada positivo para evi-tarlo, ¿será porque es un pais pobrepor naturaleza? Si no no me explicolo de Kuwait e Irak, ya que en estecaso están dispuestos a intervenirmilitarmente en cuanto el estornudode Sadam Hussein llegue fuera delas fronteras de Irak, y es que el pe-

troleo es un buen pastel para Occi-dente, damos pena, por no hacernada por evitar las muertes de per-sonas en Yugoslavia, y no darnoscuenta de lo que el «gendarme» hacecuando le interesa y denunciarloentre la opinión pública, primero ennuestro pais, y después a nivel mun-dial.

Cuando dirigentes del P.S.O.E. di-jeron aquello de «Estamos aquí por-que nos da la gana» en Sevilla, sedijo que eran los artifices del éxitode la «Expo 92», la pregunta que noshacemos ahora que se ha visto el fra-caso económico de la Expo si los quetanto se pavonearon se hacen res-ponsables del estrepitoso descalabroque supondrá para la economia es-pañola la mala gestión de los respon-sables. Lo malo es que el españolitode a píe siempre es el pagano. Delástima!!

Rojo

GELATERIA - CAFETERIA

OSIRISSOM ESPECIALISTES AMB TOT,

PERO EN GELAT, ELS MILLORS!!

Paseo Juan Llinás, 4CALA MILLOR - Tel. 58 59 69

SA FONT /9

A LTRES PLOMES

La meya amiga FrancescaHi ha moltes classes d'amics:

amics de quan anàvem a escola,amics de quan ferem el servici mili-tar, amics de tota la vida, fins i totamics de barret.

Aquest cas no es tracta d'un amic,si no d'una amiga, la meya amigaFrancesca.

En un retrat d'escola, ja envellit detant de rossegar per dins unes calai-xeres, está la meya amiga asseguda aun tibulet baix al costat de la mestra,i a l'altre costat, un altre amb carad'assustat, que bé podría esser jomateix, més amunt, escalonats tot elcomplet de l'alumnat. Tota una foto-grafia de rigor. Tot això com pròlegde la nostra amistat.

Els primers anys de la infantesa,en un poble petit, sols de dos o trescarrers, una petita plaga, davant una,no tan petita Església, una escola, unfuster, una botiga que venien de tot,un ferrer i un estany, no es necessita-va res més. L'estany podría esser lacasa dels padrins de na Francesca, ila casa del ferrer la més aprop del'estany, i molt bé i podria viure jo.

Erem de la mateixa edat, i aquíva esser la causa, que quan ella denina s'anava transformant en dona,jo quedás un poc atrassat, i ella emmirás amb un poc de inferioritat, i joun poc marginat.

I vengué el dia que la seva familiaes traslladà a viure a un altre poble,més ben dit a una ciutat. La meya,tal vegada per no esser menys, fer lo

mateix, peró, per desgràcia el meupoble encara no ha arribat a ciutat,

continuant ella per aquest motiu,amb un grau més per damunt jo.

Malgrat mai s'ha oblidat del seuamic, sols té una cosa que no m'a-grada. Després d'un llarg temps deno veure-mos, en topar-nos, i quasien el mateix temps de les dues besa-des, riu a boca plena, i te fa recordarels anys que tens, el conort es quesón els mateixos, que té ella.

La darrera vegada en un entorn,un poc trist, asseguts, els dos en unbanc de marés, envellit pel temps,aprop soques de xiprers, arromenga-des i grivellades com ossos corrup-tes, volguent sortir de les tombes,pujant els seus esperits per dalt deles branques, per estar més apropdel cel.

Per acabar en la nostàlgia. Unequip de futbol a nivell nacional, lacausa que un jovenet, abrigat ambgabardina i una bufanda pel coll, da-vallant del tren, dins un núvol devapor de la locomotora, l'espera laseva amiga Francesca, una ciutat in-dustrialitzada, aquell dia respirava afesta, carrers i bar abarrotats. Era undia assenyalat, na Francesca s'esfor-çava perque mo passás lo millor pos-sible. Al vespre, una gran pel.lícula,record («Goyescas»).

Adormissat dins la butaca. Reia aboca plena na Francesca, al mateixriure, que després de dues besadeste recorda els anys que tens, que sónels mateixos que ella té.

PESAVI

Ateleuz 1,4

asPee-dlaliti,,Paseo Marítimo, 40 - Tel. 81 40 61 - CALA BONA

SA FONT / 10

Excavaciones y

Transportes

Calle °dandis, 9

°Ar° 56 70 3107550 SON SERVERA

Part. 58 62 59

A L TRES PL OMES 1,511•111.„.. 1011.111.12,1011110111110111111111151:1111r11111

1992: Barcelona se levanta paralímpicaSin lugar a dudas Barcelona ha

sido en este verano del 92 la mejorciudad de Europa. Un vivo ejemplopara copiar, admirar y gozar. En ellase han citado los mejores atletas delmundo, las más nombradas persona-lidades de la vida social, política, ar-tística y afectiva del planeta. Si laOlimpiada resultó un éxito especta-cular, que ya se suponía; la Paralím-pica ha roto cualquier previsión y hasido algo más que una cita deporti-va, ha significado un espaldarazodefinitivo hacia la integración de laspersonas disminuidas en la sociedaddiaria. Creo que la mentalidad socialse habrá modificado a partir de estosJuegos Paralímpicos. ¡Gracias Barce-lona!

Quienes hemos tenido la suerte devisitar la ciudad paralímpica con laintención de contemplar los juegosnos hemos llevado una sorpresamuy grata. Ver participar a estosatletas disminuidos en los mismosescenarios donde lo hicieron losolímpicos, sentir su esfuerzo y cómoagradecen el apoyo del público, ob-servar sus buenas marcas..., todoello me ayuda a comprender que nohay barreras, ni disminuciones, nialejamiento. Son iguales y ademáscon más corazón. Su vida emocionalsupera el nivel medio, seguro.

Bastantes amigos me dicen quesienten pena cuando ven a una per-sona sin brazos nadar, a un ciclistacon una única pierna pedalear, a unjugador de voley arrastrar su cuerpoen la pista, a un ciego correr. Seequivocan, porque cuando esto ocu-rría yo sentía alegría, optimismo, in-cluso admiración, y como yo el restodel público que llenaba cualquier re-

cinto donde se celebraban pruebasdeportivas; un público que no secansó de aplaudir, animar y llegar ala meta hasta con el más lento de losatletas paralímpicos. Una gran notapara el comportamiento del público.Barcelona, aquí, volvió a ser la ciu-dad más grande.

Cuando rondaban las diez de lanoche la competición deportiva lle-gaba a su fin; sin embargo Barcelonano dejaba de ser paralímpica. Era en-tonces cuando los atletas cambiabansus prendas de juego por ropa decalle y se lanzaban en sus sillas deruedas, a pie quien podía o de cual-quier forma —incluso en monopa-tín—, a conocer las Ramblas, la Plazade España, la Plaza de Cataluña, laVilla Olímpica, etc., zonas que denoche respiraban ambiente fuerte,donde se mezclaban paralírnpicos,olímpicos, d roga tas, ca ma re ro s, uni-versitarios, joyeros, hoteleros.., detodo vale para crear un entramadocosmopolitan protegido siempre poruna extensa red policial. Y los para-límpicos «actuaban» como cualquie-ra que se paseaba. NO estaban «demás», sino entre todos. Parecía unaciudad adaptada a ellos, y lo buenoes que lo sigue siendo.

No faltaban medios de transporte:metro, taxis, autobuses, funicular,cada uno con un espacio exclusivopara discapacitados. Cabían todos,no sobraban. Llegaban a Montjuïc,Valle Hebrón, Badalona, Mollet delVallés —zonas de competición— ydesaparecían entre la masa de gente,no sobresalían, sólo cuando entrabanlos primeros a cualquier sitio. ¡Quésuerte! Los demás hacíamos fila du-

rante dos horas si los queríamos veren acción. Es que el escenario para-límpico, fuera cual fuese estaba atope de gente. Muchos se quedaronsin ver nada por no tener cabida. In-cluso tuvieron que colocar una gradasupletoria para dos mil personas enlas Piscinas Picornell porque allíqueríamos entrar.

Yo verdaderamente me lo pasé engrande observando lo que ocurría—me encanta observar—. Todo meparecía un gran sueño, un cuento enel que hubiera disfrutado de ser pa-ralímpico. Y todavía no he dejado desoñar, pues creo y quiero que sigasiendo igual. Ahora toca copiar deBarcelona y de su gente, copiar elcomportamiento que hubo en Barce-lona '92 y de una vez por todasadaptar nuestra mentalidad a laspersonas disminuidas. La mismaque tenemos ahora pero con ellosdentro es suficiente.

El último párrafo me gustaría de-dicarlo a la gente discapacitada quefue a ver a sus compañeros compe-tir. Es posible que entre ellos hubieraalg-úién que le faltara la fuerza y elánimo suficiente para intentar poner-se a practicar deporte. Un toque paraestas personas y un aviso cordial deque ahora es el mejor momento, por-que el deporte ayuda a toda la per-sona en cualquiera de sus aspectos ypuede cambiar la vida.

¡Enhorabuena Barcelona y enhora-buena atletas paralímpicos!

La lección ha sido de aupa.

Enrique Bravo SainzProfesor de Educación Física

SA FONT / 11

(Devora el Convent)

cércolPAPERERIA •JUGUETERIA

Catalina sancho vives

C/. Orlandis, lbTel. 56 73 63

07500 Son Servera

DES DE LA MEVA TORRE DE VORÍ 1:19151n.'1"31:11:114:113:101W11 ***

Morir a l'estiu

Com sempre, t'hem dit, volunta-riós Tominxos, agafar vacances pre-suposa gairebé abandonar els afersquotidians; no voler saber dels pro-blemes profans que t'acudeixen undia sí i l'altre també per a endinsar-te en activitats prou alienes a aque-lles que, rutinàriament, van marcantels teus passos per aquesta vida. Defacto, en marxa, cerques allunyar-tedel teu present; fugeixes del teu egoamb el desig -potser només en al-guns casos- de familiaritzar-te ambel teu alter-ego. I, així, pots asseverarque has gaudit de les vacacionsquan, conscientment, ignores tot elque ha passat al teu entorn en tuafora. Es clar, emperò, que el tren noroman aturat i, en tornar al món delsvius, ràpidament et fas (o et fan) en-tenedor de tot alió que no has viscut,ja de les coses bones, ja-preferentment- de les no tant.

Durant les teves cinc setmanes al'Orient de ben poques coses te n'hasenterat. Des dels bungalows del Tos-hali Sands, a vuit kms. de Puri, aOrissa, saberes del darrer alè del mi-nistre (ex) Ordóñez; al Great EasternHotel de Calcutta llegires com l'O-límpic de Marseille es feia amb elsserveis d'en Rafa Martín Vázquez(que no Luengo!); just en tornar delRajasthan -la terra dels Reis- a la da-rrera plana del Herald Tribuno t'in-formaves del nom i llinatge de qui,sembla, amenaça la vida conjugal dela nostra máxima autoritat política.Res més. Ah, amb l'excepció, inevi-

table, quan fa l'alt nombre de meda-lles aconseguit pels espanyols alllarg dels jocs del cinqué centenari,d'impossible silenciament àdhuc a lamateixa premsa índia. Sobre Mallor-ca, sortossament, res de res: un picaquí, peró, t'informares (n) de les vi-sites a l'illa de dues personatges dereleváncia mundial: de la d'un plan-tador de cacauets que, a l'estil d'unJosé Luis de Carlos, comanda el móndes de la Casa Blanca amb més dig-nitat que no pas bit; i de la del teuadmirat Mijail Sergeivitx Gorvatxev,artífex d'inel.ludibles canvis i, segu-rament, i després de Vladimir Llich,el més gran soviètic del nostre frené-tic segle vint. També et digueren, i japel que fa l'univers serverí, de l'es-bortada «moció de censura» forjadarocambolescament durant unes ine-fables tertúlies cassolanes i que tand'emprenyos va causar als nostresreis del mambo!... En arribar de l'ín-dia contemples que la carretera novas'ha fet més gran i ens apropam ine-xorablement a robriment de la capsade Pandora de les nostres misèriespolítiques: els ports esportius quetantes conseqüències a hores d'aradepara.

Tot i l'escassessa de coses vertade-rament interessants, al teu viatgehom ha conegut de la dolor, prego-na, motivada per un nou adéu: loanRiutord. Asseguts al sofá de l'encarateu estudi, a la Bonanova, en CarlesManera t'anunciava la rápida desa-parició d'en Joan. Calfreds, rabia i

pena; aflicció i nu a la gola. Rebutja-res la notícia per impossible i l'assu-mires pel tó greu i sentit del relatant.

Et contà del vertigen i de la terriblepresió, del mal de cap i del fatídicdiagnòstic. De cop i per una naturalassociació de causes, recordares lamort del teu oncle, també vingudadurant l'estiu, en aquell agost del 76,quan tu feies la mili, després de migany de patiments i confusions a l'in-tel.ligencia. Fou, segurament, aque-lla la primera mort que l'impactá deveres. En advertir-la els especialistesi calcular els quatre mesos de vida, ala capella de Barajas pregares unpetit perllongament, petició que etfou concedida i per la qual guanya-res un preciós temps que t'ajudà aser al teu lloc. Ara, nogensmenys, elmal penetrat al cerebre del teu amict'ha agafat ben enfora.

Honestament, no puc dir que co-negués ben bé en Joan Riutord. Sí,tanmateix, he de dir que el poc quehe pogut saber d'ell me n'és prouper a considerar-lo com a unaexcel.lent, com a una inmillorablepersona. Amb la consciencia tran-quil.la per la seguretat de sentir-seestimat, Joan caminava reposada-ment cap el seu estudi del casc anticde Palma quan ens trobàrem al co-mençament d'aquest juliol. Com decostum, tu frissaves, però, -també,com de costum- sacrificares la fris-sança per a fer un café, a la placetadel «Rastrillo», al costat del carrer

PELUQUER1A

TONI...TU PELUQUERIA!!!C/ Sol

Son Servera Tel. 56 75 88

SA FONT/ 12

41441',

DES DE LA MEVA TORRE DE VORí MMW*19r... Salar -1 Mi§§~

Colom. Xarráreu llargament, amb todesmitificador; tu sobre les «penes»dels professors i investigadors uni-versitaris; ell, del seu món professio-nal, força susceptible a fàcils autofla-gelacions per mor de l'etérea aureolade l'art. De bell nou, et sorprengué it'agradà la seva capacitat d'autocríti-ca, la llucidessa i, sobretot, l'elegàn-cia en esmentar un comentan dursense ferir directament ningú. Que-dareu per tornar-vos a reunir al seulloc de feina, just després del teu pe-riple i ja reinstallat tu al teu indretd'infáncia.

Joan era pintor. Un dels bons. Tot iaixí, no professava de pintor. M'ex-plic. Hi ha professionals que sempreprecisen dir el que fan, que el prego-nen per tot arreu utilitzant qualsevolestratègia, generalment, poc relacio-nada estrictament amb llurs pròpiesfeines. El món de l'art és pletóric deprofessionals els quals, només donaramb ells, t'assebenten de les sevesocupacions. Els agrada l'estridència ila boutade, vestir-se i pentinar-se.Tenen, però, l'art com a una técnica

de fer diners, de viure millor. Peraqueixos, la seva pretensió ultrapas-sa els seus sentiments; s'estimen méspassar com a «artistes» que no pasllanament com a persones i així elmanifesten persistentment. Segura-ment adoren Dalí, personatge devida precisament no massa respecta-ble, mentre rebutjen la humilitatd'altres «col.legues» que eviten lafama sinó és sencillament per sobre-viure. Entre aquests darrers sitúes enJoan. Un pintor sobrí, amb vocaciósencera emperò sempre concluidaper la modesta condició de la perso-na. De bon segur Joan, fill del rellot-ger de la placa de Cort, no s'imagi-nava endinsat dins el dolce far nien-

te dels artistes triumfadors, condem-nats a produir bufonades per tald'ostentar una evolució estèril. No.Joan s'estimava més el silenci, l'ano-nimat, aqueixa senzillesa que depa-ren inquietuds no exclussivament ar-tístiques i el compromís social ambel seu entorn. Així el recordes des-prés d'un parell de trobades quananares a ca seva per enllà la plaga

Fleming o quan vingué en familia aSon Comparet ja fa uns quants es-tius.

Parlar de Joan Riutord et condueixinevitablement a pensar en Bernat, elseu germà bessó. Com, emocionat,t'ho explicava el teu relator, pare aixímateix de dues bessones, ens costarámolt imaginar l'un sense l'altre. Riu-tord 8.r Riutord, com t'agradava defi-nir aquells dos pensadors que cone-gueres al principi dels vuitanta ique, durant temps, confongueresamb la llur total i consentida aquies-cència.

Queda, si hom vol, un petit con-sol. El 7 de juliol de l'any 1956 modaa Berlín el poeta Gottfriend Benn.Guillem Nadal, traductor al catalàdels seus poemes i com ell com enJoan- desaparegut en aquesta esta-ció, destaca aquests versos del seupoema El que és dolent:

«El pitjorno morir a l'estiuquan tot es clari la terra lleugera per a la pala»

LEIEErt2Ed57!11.1uminació i Material Elértric

-Proyectos e instalacioneseléctricas-Electrificaciones rurales-Antenas TV-Música en viviendas ylocales-Alarmas

SON SERVERA Juana Roca, 41

Tel. 56 77 67

SA FONT / 13

1101.E011,014.11:1110.1501:1:11:11EIRENCERIMEMMMOINIXIIIIMICRONICAS DE LO COTIDIANO

La juventud y la muerteHan transcurrido ya semanas

cuando la prensa isleña daba la tristenoticia: en un mismo día y con la di-ferencia de unas horas, dos acciden-tes de carretera acababan con la vidade siete personas jóvenes. Hecho tanluctuoso me hizo recordar algunosaccidentes graves, mortales, de gentejoven, habidos en nuestro pueblo,accidentes que con regular frecuen-cia se repiten en cualquier peste.

No hace mucho tiempo leí en unarevista de ámbito nacional que sola-mente en Madrid, durante los finesde semana, entre las noches del sá-bado a la madrugada del lunes, seproducen una media semanal desiete accidentes mortales de jóvenescuya edad oscila entre los diez yocho y los veintidós arios. Sin contaraquellos jóvenes de igual edad querestarán gravemente marcados, e in-cluso inútiles algunos, para toda suvida. ¡Unos 350 jóvenes, chicos y chi-cas que todos los años, y solamenteen Madrid, estrenan su juventud enel cementerio! ¿Causas? Fácil decomprender: intensa vida nocturna,alcohol, velocidad excesiva, impru-dencias que la tribu celebra comotriunfos, prurito de causar admira-ción en el manejo del motor...

Nadie ignora —y menos que nadielos padres— que la mayoría de gentejoven —y no tan joven— su vidacomo la de los murciélagos, se de-senvuelve en la nocturnidad. A esode la media noche, sobre todo de lossábados y domingos, va animándosela fiesta en pubs, discotecas y simila-res. Estruendo de unos ruidos quenos empeñamos en llamar música,alcohol frecuentemente del barato,saltitos en la pista, gritos, ahora con-torsiones, más alcohol, cambios depareja, más alcohol, huída en es-truendosas motos a otro sitio de di-versión, otra vez alcohol y si se ter-cia algún porro, quizás droga fuerte,más carreras alocadas y al fin con elcuerpo extenudado, falto de reflejoso por simple imprudencia, el choquefatal... ¡Una media de siete muertospor semana de gente joven, y sólo en

Madrid!Hace años me decía un padre an-

gustiado: «Me he resistido hasta ellímite a comprarle una moto a mihijo, le he dado serios consejos, sumadre no se cansa de suplicarle pru-dencia... Sé que un día cualquiera, acualquier hora, me darán la fatal no-ticia. Para entonces ya estoy prepara-do ¡quiera Dios que la muerte le al-cance en el mejor momento!

La juventud de hoy está contra elejército, contra las guerras, contra elservicio militar, contra la pena capi-tal... Y no obstante jamás hubo unajuventud que amara tanto a la muer-te. Acaban muchos jóvenes de asistiral funeral de un compañero, de unaamiga que cayó destrozada al volan-te de un coche o al mando de unamoto, incluso han derramado unaslágrimas sinceras, se han puesto se-rios, tristes... y al día siguiente, sinoa la salida del funeral, vuelven aatronar con sus motos corriendo a

una velocidad suicida. Si parece quenuestra juventud tiene prisa, muchaprisa en morir, adicta como está a laterrible droga de la velocidad.

Fascinación de la velocidad! y ahíestán frias, implacables, las estadísti-cas, repetidas una y otra vez comollamadas de prudencia a una juven-tud ensordecida por el estruendo desus máquinas poderosas.. Un prome-dio de siete accidentes mortales se-manales entre jóvenes comprendidosentre los 18 y los 22 arios y sólo enMadrid. Y el escalofriante cuarenta ydos por ciento ¡casi la mitad! de acci-dentes mortales en todo el ámbitonacional provocados y sufridos porgente joven cuya edad oscila entrelos 18 y los 28 años.

Decididamente nuestra juventud,corno los legionarios, ha elegido pornovia a la muerte. Lástima ¡con lohermosa que es la vida!

Juan Servera, Pbro.

SA FONT / 14

MIL ` . <4101;4111,< , -,91:tm-lilk-s'.14.-1-4cmo-~,~41144m4L'ASSIGNATURA PENDENT

...dels mallorquins. La seva història (VI)Abans d'aquest paréntesis estival,

arribàrem fins al final de l'efímeraindependencia de l'Illa de Mallorca,amb monarques del Casal de Barce-lona que des de feia unes poques ge-neracions, també eren reis d'Aragó.No a l'inrevés com ens han volgutfer veure.

Segurament alguns dels lectorss'hauran extranyat en veure que enparlar dels reis Pere i Alfons posás-sim entre parèntesi el número co-rresponent a la cronologia dels reisd'Aragó, això es degut a que mai capd'ells es proclamà rei de Catalunya,seguiren essent Comtes de Barcelonaendemés de Reis d'Aragó. Sols a leshistóries «oficials», es trobaran sem-pre sols com a reis d'Aragó i ende-més en moltes d'ocasions amb unacàrrega molt grossa de mala inten-ció.

Pere III.- (1349-1387) Com vàremveure en el darrer article, el rei Pereconquerí tot el reialme de Mallor-ques entre els anys 1343 i 1344, apartir d'aquest moment ens desIligá-

rem bastant de la Catalunya ultrapi-ranenca amb la qual havíem formatel regne de Mallorca i a partir d'arael regne de Mallorca resta format persols les Illes. El rei Pere en conservàel títol de regne i l'organització prò-pia. Per tant En Pere III de Catalun-ya que era el IV d'Aragó, és En PereI de Mallorca.

L'astúcia del rei Pere, de deixarque Mallorca seguís essent un regneamb una autonomia gairebé igualque quan era independent, féu quemolt poca gent es preocupás de lespretencions del Casal Reial de Ma-llorca que inutilment reclamava laseva reinstauració des d'Itàlia.

La continua ajuda que s'hagué defer amb homes, doblers o vaixells alrei, per a les continues guerres quetenia amb Castella, Génova i Sarden-ya, féu que el comerç decaigués rapi -da men t.

Com vérem en anteriors capítolsels jurats i consellers del Gran i Ge-neral Consell eren elegits pels quesortien i a partir d'ara per privilegi

concedit pel- rei Pere seran elegits asort.

Joan 1.- (1387-1396) En heretá la co-rona per la mort de son pare, no es-pera que acabás l'any per a modifi-car l'elecció del jurats i consellers delGran i General Consell, com que elpartit que governava no li era favo-rable, per ordre reial foren nomenatsnous jurats i nous consellers.

Naixement dels gremis.- Degut ales creixents desevinences entre ca-vallers i mercaders per un costat ipagesos i menestrals per l'altre,aquest darrers començaren a organit-zar-se en gremis. El que avui diríemsindicats d'ofici.

Els menestrals es queixaven de lamala administració, que eren els quemés imposts pagaven, peró encaraque tenien desavinences amb els pa-gesos, els grans censals que cobra-ven els mercaders i cavallers, elsquals recaien sobre l'erari públic,féu-los oblidar les desavinences, elsuní el gran odi que sentien ambdóspels mercaders i pels cavallers.

CLINICA-DENTALHISPANO-NORDICA

en CALA MILLOR

PASTELERIA :_k 7 PANADERIA

SALON DE TÉ

r- da

ESPECIALISTAS EN:ORTODONCIA (Alineación de las piezas dentales)PERIODONCIA (Tratamiento de encías

y mobilidad dental)ODONTOPEDIATRIA (Niños)ENDODONCIAS (Desvitalizaciones)IMPLANTOLOGIAPROTETICA

Miembros del Colegio de Odontólogos deBarcelona, Baleares y Escandinavia

HORARIO DE VISITA:De lunes a sábado,

de 9 a 13 y de 16 a 20 h.

C/ Primavera n° 1-1°(frente Hotel Verónica)

Teléfono: 58 56 98

LA MEJOR ATENCION AL CLIENTE

C/. Elisa Servera, 2 - Son Servera - Tel. 56 73 55

ESPECIALIDAD EN BAUTIZOS,BODAS Y COMUNIONES

SA FONT / 15

EléctricaSon Servera

-Installacions elèctriques a tota classed'edificis-Electrificacions rurals.-Instal.lacions Antenes T.V.-Insta!lacions porters automàtics-Instal-lacions musical-Servei de 24 h. de reparacions-Canvis de corrent a 220 V.-Pressuposts sense compromís.

Tel. 81 70 46Fax 81 70 46 Man.Urgències: Tel. 56 80 03

C/ Presbítero Pentinat07550 SON SERVERA

L'ASSIGNATURA PENDENT „ 11...........

L'any 1391, uns predicadors caste-llans procedents de Sevilla, arribarena diferents ciutats catalanes convi-dant a la gent a saquejar les casesdels jueus i assassinar-los. No hemtrobat constància de que arribassin aMallorca però com veurem si hi arri-baren les seves < , cristianes» exhorta-cions.

Els mercaders i els cavallers de-vien molt als jueus, foren molt as-tuts, i en arribar a Mallorca les novesque hi havia hagut matances dejueus a Valencia, (9 de juliol), acusa-ren a aquests d'usurers i desviarenl'atenció de pagesos i menestrals en-vers els jueus i saquejaren el Call, (2d'agost), matant molts de jueus.Dins aquest mateix mes, també forensaquejats els calls de Barcelona, Gi-rona, Lleida, Perpinyà, etc.

El fet d'arrasar el Call, enlloc decalmar la part forana, encengué en-cara més l'odi dels pagesos envers cavallers i mercaders, contra la ciutat,i aquell mateix any diverses vegadesdavant les murades hi compareguéun exèrcit de pagesos, en pla amena-çador. Arribaren a un acord amb lesautoritats ciutadanes però mesosmés tard el rei Joan maná al gover-

nador que no es respectassin pactes,jutjás i castigás severament als revol-tosos, foren executats els caps de larevolta. Igualment es féu a les altresciutats catalanes.

Després d'aquesta destrucció no estornà refer el Call, per afegitó unsegle més tard i des d'allà mateix,arribà la «Santa Inquisició», de tantrist i deplorable record.

Sois quatre anys més tard, el 1395,pel Port de Sóller vengué a Mallorcael rei Joan que fugia de la pesta quefeia maig a la Peninsula i amb unaobstentació desmesurada s'instal•làal castell de Bellver, on durant qua-tre mesos fou una festa contínua detota la cort.

ULTIM REI DEL CASAL DEBARCELONA

Martí I.- (1396-1410) dit l'Humà.Succeí el seu germà Joan I per tanttambé era fill del rei Pere.

Durant el seu regnat el governa-dor Hug d'Anglosola va dictar uncomplicat sistema d'elecció de jurats

per així evitar les contínues discòr-dies, però el que es féu per que hihagués pau, teng-ué els efectes con-traris, essent el mòbil de més dispu-tes.

Mallorca fou visitada per l'hereu-de Martí I que també es deia Martí, iera rei de Sicilia per matrimoni. Elsaristòcrates mallorquins li prepara-ren unes grans festes, perque no ten-gués temps de posar remei a la malaadministració que es feia de la justi-cia i de l'erari public, però així i tot,se'n preocupà, va destituir el gover-nador i molts dels jurats que ho erenper amistat, rebaixà els impostos queha vien estat augmentats arbitraria-ment, però se'n tornà fora haveraconseguit la pau.

Moria 4 anys més tard a Sicilia, unany abans que son pare, deixant elCasal de Barcelona orfe d'hereu, perraons que veurem en el pròxim nú-mero amb el compromís de Casp.

Continuará

Tomito

AutoescolaCÀNOVES

• Serietat professional

• Resultats d'aprovats

d'exàmens dels millors

de Mallorca

C/ Joana Roca Tel. 56 79 90SON SERVERA

SA FONT/ 16

XERRIM XERRAM... BOCA DE PAM... TM- \1,4.1111111 -411$11**

Edició estentissa d'estiu...Cànoves-Barrientos-Gerardo-Baudil-B elServera-G.O.B., Amics de CalaBona-Psociolistos-Barco de Rejilla-Moció deCensura-Toni Llanut

... El darrer número de «SAFONT» va sortir a finals de Juliol.Des de llavors han passat moltescoses, algunes no gaire agradables...

El que més greu m'ha sabut haestat la dimissió d'En Toni Cànoves,un dels millors regidors de la histó-da de l'Ajuntament Serverí i que vaHangar la tovallola, cansat de rebrecritiques, amenaces, pressions... desde molts d'indrets: Companys dePacte, Companys de Grup, PSOEServerí, Forasteria, GOB, Amics deCala Bona... El més trist és que elsseus companys de grup, En Joan Pa-lerm i el Batle Eduard hagin consen-tit que En Toni aplegui, per moltirrevocable elle fos la seva dimissió.Abans d'això havien d'haver romputes PACTE VERGONYÓS amb elsEX-PEPEROS i EX-FRANQUISTA ihaver passat a l'oposició. El Crupd'Amics Ecologistes, abans tres i arasols dos, han perdut molta de la cre-dibilitat que abans tenien. En Lliroera una persona massa válida que noes podia perdre pel capritx d'un pa-rell de dotzenes d'enemics de la nos-tra llengua. És clar que no va dimitirsols pel problema dels programes encatalà. Tractar que els funcionariscomplissin amb l'horari que marcavael Conveni Laboral, donar poquesentrades per a les verbenes, ferpagar un poquet als de la TerceraEdat a la Comédia d'En Xesc, el «xi-ringuito» d'Esquerra Republicana, laReforma Circula tória, esser l'únic re-gidor del Pacte que cumplia amb elque va prometre, la poca Coordina-ció entre el Crup del PACTE, la pocacoordinació entre els Ex-Amics deCala Bona, el seu afany perfeccionis-ta... tot va contribuir a acel.lerar una

dimissió que feia estona es veiavenir, però que molts no desitjàvem.En Toni no era un polític, no teniafusta de polític, i l'ambient que en-volta va la política li va ser superior:Un món d'interessos creats, de pocaproductivitat, de poca professionali-tat, d'envejes, de travetes... I un es-portista com ell no va poder ambaquest ambient d'incompetències...Molts n'hauran estat contents de lle-var d'enmig a un normalitzador con-vençut, però a la llarga aquesta di-missió ferá molt de mal a un PACTEque está fent aigua per tots els cos-tats...

... En José Barrientos em diu que elproblema amb els programes en ca-talà no va ser l'únic motiu per dema-nar la dimissió d'en Cànoves. Que hihavia altres motius. Però a la premsael que més es va resaltar va esser ellingüístic i això li sap molt greu aEN BARRIENTOS.

Més greu li sabrá a En José Ba-rrientos haver demanat aquella di-missió, ja aconseguida, quan Ileges-qui els comentaris que li dediquen aell i al PSOE Serverí a la revista S'A-RENAL DE MALLORCA que pensreproduir al final d'aquesta secció,perquè tots vosaltres ho pogueu llegir.

També ens digué En Barrientosa n'En Sevillano i a mi (23-7-92) queintentada que el PSOE serverí fes unCOMUNICAT OFICIAL referent a ladimissió del Regidor de Cultura iPolicia. Si el partit no el volgués ferque ell mateix el faria a títol perso-nal. No he llegit cap comunicat ofi-cial ni particular enlloc Sr. BA-RRIENTOS, vostè no té paraula, si,té paraula de POLÍTIC... El millorque pot fer és DIMITIR. Com a Se-cretari d'Organització d'un partitque está governat a un dels poblesmés importants de Mallorca no dónala talla...

... I EL SEÑOR GERARDORUIZ?... ON S'HA AMAGAT QUENO LI HAN SENTIT SA VEU ENTOT AQUEST ALDARULI? Ell queés el principal culpable de la dimis-sió d'En Cànoves i de que les cosesno funcionin dins el Crup delPACTE. En teoria, ell havia d'esserl'encarregat de les relacions entre elPSOE Serverí i els Tres Amics deCala Bona i ha fracassat estrepitosa-

SA FONT / 17

XERRIM XERRAM... BOCA DE PAM...

ment. Si fotre fora de les llistes pso-cialistes En Juaquinete i En Tolo vaser un gran encert seu, perdre a unmembre del PACTE és una VER-GONYA, i més si es perd al regidorque més feia ha fet durant el primerany de Govern Psocialisto. Era ne-cessari donar la cara davant el poblei no amagar-se darrera els numerets,estudis comparatius de les puixadesd'impostos,... etc... Vostè pareix quenomés pensa en pujar, sous dels re-gidors, aigua: I tot el que es posa perdavant... peró a canvi el poble noveu que pugi la PROFESSIONALI-TAT DELS NOSTRES POLÍTICS. Decada vegada esteim més convençutsde que dels 13 regidors en sobren lameitat. Els que governen necessitenassessors per que els no saben deque va la cosa. Podríem quedar-nosamb els assessors i ens estalviaríemel sou de sis regidors.

... El PACTE ha tocat fons. És l'ho-ra de prendre decisions valentes, ésL'HORA DELS ADÉUS, és l'hora detrencar el PACTE i passar a l'oposi-ció, malgrat el PSOE DE CIUTAT novulguin perdre una altra batlia, des-prés d'haver perduda la de Manacori dan-erament la de Felanitx...

Amb aquest PACTE VER-GONYÓS els que realment governensón ES METGE SERRA, EN BAUDILI EN LLANUT: Sa Dreta Pura i con-servadora.

Diven que n'Eduard no amolla-rà es bastó de comandament per res,mentre el deixin SEMBRAR AR-BRES... o col.locar a S'Ajuntament alPresident dels Bonsais, que rega elsarbres fets sembrar pel Batle seguintles seves instruccions amb l'aiguameravellosa i desdorada del camióde Bombers, amb l'ajud d'En Marti-na en algunes ocasions.

... 1 En Joan Palerm? ...Aquest sique s'ha situat bé. Passar a l'oposicióno el motiva gaire. Fa temps ja hi vaestar i no li va agradar geaire s'expe-riencia. Ara cobra 100 billets men-suals per firmar quatre paperets iaixò el té enlluernat. Cases, casetes...se'n segueixen construint. Nomésaturen ses obres a segons quí, comsempre. Fins i tot cm conten queconcediren un VADO a un senyorque havia construit sa cotxeria a unsterrenys que no eren de sa seva pro-

pietat. En Joan Juanet ho sap i es fael sord.

... Seria trist que EN JOAN JOA-NET FES EN MIQUEL PISTOLABó... Molt trist!

I els del G.O.B. on són? ...Per quéno diuen la seva?... Qué o qui els téfermada la llengua?... Qui és el CAP-DAVANTER O CAPDAVANTERSDEL GOB SERVERÍ?... Molts pocs hosaben. Quan En Pep Alba era el «KE-FASSO» es sentia el paper dels eco-logistes sobre els temes més pun-tuals. En Pep es va saber col.locar ies va quedar mut. Les males llengües viperines del poble diuen queN'ALBA era el que estava rera EnCànoves, el que l'assessorava enqüestions lingüístiques i ecológi-ques. El promotor de la feta delsprogrames de les festes de SantJoan...

... 1 ELS AMICS DE CALA BONA?QUI SÓN ELS SEUS CAPDAVAN-TERS?... Perqué no es manifestendes de fa tant de temps?... El més cò-mode és callar. Durant la campanyaelectoral els ecologistes demanarenals partits polítics les seves opinions,publicaren informes... UN ANYDESPRÉS, ON SÓN?

I els nostros regidors que volen elmillor per nosaltres decidiren unir-sea la Campanya iniciada pel MinistreSolchaga al mes de Juliol i també enshan pujat el preu de l'aigua. Nomésen un 12%. Des de que governen elsPSOCIOL1STOS ja ha pujat dues ve-gades s'aigua. No es raro que En Ba-rrachina estigui tan satisfet d'ells.Entre els seus sous, s'aiglia, es«vados»,. contribucions, Cànons delGovern Balear, multes des radar d'esMetge Serra, Adquisició de Sa Grua,Obres des Poliesportiu no sé on arri-barem. I mentre PAGA POBLE i esque governen ESCAMPANTMURTA PER TOT ARREU I AVOLER. Si és doblers no basten Pu-jaran els impostos o en crearan denous i tot arreglat. De baixar els seussous segur que no en sentirem par-lar. Si l'economia serverina está tanmalament jo propés que fins que elpoble tengui deutes que els nostresregidors renunciin als seus sous, aixíens demostrarien que quan varendecidir presentar-se a les eleccionsno ho feren motivats per cap interéseconòmic. EN DEFENSA DEL NOS-TRO POBLE, com deia l'slogan delsd'UIM ja s'ha fet imprescindible queels regidors facin un esforç i renun-ciin a la seva paga mensual. Si totsells tenen una feina remunerada nonecessiten per a viure els diners delseu poble.

... I el Plenari del 29-7-92 també vacomptar amb la fuita de Quatre Pe-peros, que no estaven d'acord ambun nou Projecte del Polèmic Regidorde Turisme Sr. BAUDIL, els seusprojectes sempre envoltats de pole-mica...

... 1 molt se n'ha xerrat de sa fuitad'En Cànoves. 1 de la seva SUBSTI-TUTA?

Poc s'en ha xerrat. Poca gent laconeix. Pareix que li agrada poc sur-tir pels papers. I es que En Toni hiva sortir massa. Diven que n'Antó-nia es de pinyó fixo, que és molt ca-parruda. Això és el que necessitavenels del PACTE. Esperem que temescom la NORMALITZACIÓ i ELCANVI DE NOMS DE CARRERSAMB CONNOTACIONSPOLÍTIQUES s'agafin en serio i enganes de dur-ho endavant malgratalguns del PACTE n'estiguin en con-

SA FONT/ 18

tra.

... I per Cala Millor també hi vahaver FESTES. I un bon pregó d'EnJAUME SANTANDREU. I com éslògic ja que esteim a MALLORCA,els programes estaven integramenten MALLORQUÍ. I no ha passat res.Molt bé pel Sr. MARTÍN SAEZ i elseu petit grup de col.laboradors.

Em diu En Sevillano que el Sr.BAUDIL'S dels clauers, l'altre dia vaamenaçar als de SA FONT en dur-mos als Tribunals si no deixàvemd'aficar-nos amb ell i amb Na BelServera. El Sr. Baudil está molt ner-

viós, ja que fa un parell de mesosque surt per sa nostra Revista i totsón critiques negatives, i es que coma Regidor de TURISME FA PLORE-RA. Está fent bó En Pedro Servera,malgrat lo del Port Esportiu de CalaBona sigui mal d'oblidar. Ara que EnCànoves se n'ha anat u haurien d'ha-ver donat la Delegació de la Policia.Altra temps no ho va fer gens mala-ment.

Referent a Na Bel Servera fa es-tona que no ens aficam amb ella. Larevista que ella dirigeix no ens agra-da, per diferents motius: pertany auna empresa privada de fora poble,cerca una rendabilitat económica, nopot criticar directament a S'Ajunta-ment perquè ella és una funcionària,dóna una imatge distorsionada icursi de la societat serverina, s'apro-fita sovint d'escrits ja publicats a al-tres medis de comunicació, quasitota la revista está escrita en castellàse n'aprofita dels Actes Oficials perrepartir revistes (acte de les Bande-res Blaves a Cala Millor gravat per laTelevisió Serverina...). Fa molta pu-blicitat encuberta, a ses fotos sempresurten es mateixos qualsevol excusaés bona per donar plagues de VIPS,VIPS, VIPS... etc... etc... etc... Si ellavolgués és CALA MILLOR 7 podriacanviar radicalment. Na Bel té condi-cions innates per a treure endevantuna bona publicació. Però avui endia és molt difícil compaginar LAQUALITAT AMB L'ÉXITECONÒMIC almenys amb una pu-blicació local. El que més ven és l'ADULACIÓ, LA PUBLICITATIRREAL... LA VERITAT, L'OPINIÓIMPARCIAL NO AGRADA, NOVEN, NO FA AMICS...

... Ara que prensant-ho bé és ne-cessari que hi hagi revistes de tottipus. No a tothom li agrada l'estilde SA FONT, per sort...

... Ni a tothom li agrada l'estil delCALA MILLOR, per sort... TOTS ES-TEIM DE SORT, TOTS TENIM ELSNOSTRES FIDELS LECTORS... HAYGENTE PÁ TÓ -com diria el meucompany Toni trobat-. I malgrat alsque fcim una revista no ens agradi elque fa l'altre no deixam de llegir-la.Sigui per curiositat, sigui per riureuna estona... No deu voler el Sr.Baudil que nosaltres siguem con EnJaume Robí, o Robí de B. o JaumeRosselló que navega entre dues ai-gües i que quan no sap que ha de ferenvia cartes als Diaris de Ciutat ala-bant a Na Bel.

... A través de diferents persones-Manolo Santiago, José Barrientos,

Santiago Sevillano i d'altres, hepogut saber que alguns dels inte-grants d'aquelles dues dotzenes d'a-filiats al PSOE SERVERÍ, que vaigcriticar a l'anterior número de «SAFONT», estan preparant diferents co-municats per publicar a aquesta re-vista. També em diuen que EN GE-RARDO RUIZ vol xerrar amb EnGonçal de Son Comparct i ambTan mals de trobar som?...

... És molt curiós que els psocialis-tes no fessin cap comunicat desprésde la dimissió d'un regidor del sucgrup i ara s'hagin decidit a atacar.TAN IMPORTANTS SOM PER ELLSELS DE «SA FONT?»... Almanco lesnostres critiques els hauran tret elseu voluntari silenci sepulcral. Al-menys demostren que estan vius.Al.leluia... Al.leluia...

... I com vos deia al principi d'a-questa secció vull donar-vos a conèi-xer el que es deia a la revista S'ARE-NAL DE MALLORCA n° 247 corres-ponent al 15 de Juliol de 1992, a lasecció «BARCO DE REJILLA» dedi-cada a aquelles persones o institu-cions que destaquen per la seva pos-tura negativa contra la nostra llen-gua:

«BARCO DE REJILLA per als mili-tants de l'agrupació Socialista-PSOEde Son Cervera i en especial al seulíder JOSÉ BARRIENTOS. Aquestatropa de colonitzadors serbis s'hansulfurat contra els mallorquins del'Ajuntament perquè els programesde les festes s'han redactat enguanyen català i perquè han estat contrac-tats per a les actuacions musicals ElsPets, Tomeu Penya, Tomeu Matama-las, Orquestra Plateria, Ossifar...

Aquests forasterets igualment s'hanposat a mil per hora perquè hanesta t contractades actuacions teatralsde Xesc Forteza i el grup La Llunasobretot, perquè el partit indepen-dentista ERC va instal.lar una taulael dia del concert dels PETS. S'haposat en evidència que el Sr. Barrien-tos i companyia són una guarda decolonitzadors genocides que volenveure la llengua catalana extermina-da, Mallorca desinfectada d'aborí-gens mallorquins i convertida en ladesena provincia d'Andalusia. Queho són de curts aquesta geneta!

SA FONT /19

XERRIM XERRAM... BOCA DE PAM...

¿Quan se n'adonaran que amb laseva actitud agressiva i prepotentl'únic que aconseguiran és que totsels mallorquins en massa i fins i totles pedres de Mallorca s'aixequincom un fibló contra Espanya?

... I per si no n'hi hagués prou a lamateixa revista al n° 248 de 1 d'A-gost de 1992 a la secció de Xafarde-ries podem llegir el següent:

«En Miguel Jaume d'EspectaclesTRUI está desolat. Se sent culpablede la defenestració del regidor Cano-ves de Son Servera amb qui va pro-gramar les festes del poble. Mirauque enviar En Tomeu Penya, EnXesc Forteza, l'Orquestrina d'Algai-da i altres cantants i conjunts mallor-quins! On s'ha vist mai! Es diu que ales festes de l'any que ve hi aniran acantar forasters sevillans i gitanos deSon Banya. I que ningú no protesta-rá. La pau social passa per aquí. Queels mallorquins ens amaguem dinsca nostra i que els forasters i xorissosomplin els nostres carrers i places!».

... SI LES DUES O SIS DOTZENESD'AFILIATS AL PSOE SERVERÍ NOFAN CAP COMUNICAT CONTRAS'ARENAL NO SERAN CON-SEQÜENTS AMB ELS SEUS IDEALSDE DEFENSAR EL PARTIT DELSMALINTENCIONATS COMENTA-RIS DE LA CANALLESCA...

... I com que s'Estiu és un tempsmeravellós per xerrar de CRISI, vosdiré que he sentit xerrar molt de laCrisi, que envolta la Banda de Músi-ca: Com que jo no conec gaire eltema, m'estim més no xerrar-negaire. D'altres n'hi ha que n'estanmés assabentats i podrien contar saveritat de la situació actual de Crisi ino xafardejar tant que no du enlloc. Iformar una bona Junta Directivaamb ganes de fer feina i de posar«ses peres a quarto» a qui necessitaque els hi possin, que per qualquecosa cobra el que cobra...

Es conten pel poble un parell deversions d'una futura MOCIÓ DECENSURA contra l'EX-AMIC DECALA BONA EDUARD SERVERA.

... Primera versió... En Toni Llanutdonaria el seu vot al P.P. amb la co-municació de continuar essent Ti-nent de Batle i continuar amb la Bri-

gada d'Obres a més d'una situacióprivilegiada a la candidatura delsPeperos al 95.

Segona versió... En Toni Llanutretiraria el seu suport als Psocialistesa canvi de que els del P.P. el presen-tassen com a Candidat a Batle. I re-cuperaria sa vara, corn en FALERA...

Pareix esser que aquesta possi-bilitat és sa que menys agrada EnToni. Ell prefereix cobrar i no tenirresponsabilita ts.

... Tercera versió... En Toni Llanutdonaria el seu vot al P.P. amb la con-dició de que el candidat a BATLE fosn'Agustí VIVES i no EN BARRA-CHINA.

Les tres versions, i alguna més quese'n deu passetjar pel poble, passenp'EN TONI LLANUT, ja que ningús'imagina que els dos regidorsD'UIM, Es Metge Sena i el Sr. Baudiles pugin posar del costat dels Pepe-ros ells que mai han sentit simpatiespels populars, ells que són tan pro-gresistes i a més nacionalistes.

Malgrat a Felanitx la Moció deCensura hagi tingut èxit i es PP ambl'ajud de dos antics membres delCDS hagi recuperat sa batlia a SONSERVERA la cosa no será tan senzi-lla. Però de més verdes n'han madu-rades...

Lo lamentable d'aquest assumptede la moció de censura és que la ma-joria -per no dir totes- de les notíciespublicades als diferents mitjans decomunicació sobre les gestions entreels transfuga del Pacte de Govern ies mediador nombrat pel P.P. haginsortit de la “boquita de oro» o«pluma de oro» d'un funcionari deS'Ajuntament. Que pretenia aquestfuncionari? Crear un WatergateLocal on no hi havia res. Qui té da-rrera? Per qué es Batle no intervéd'una punyetera vegada i obliga aaquest funcionari a que almenys entemps del seu horari de feina fasique li correspon: FEINA PEL POBLEI NO PELS SEUS INTERESSOS PRI-VATS.

La meya intenció era xerrar tambéd'altres temes, però aquesta secció téun límit d'espai i em pareix que jal'he soprepassat. Deixarem pel mesvinent el xerrar-vos de SA GRUAD'ES METGE SERRA, D'ES RADAR,D'ES TORRENT D'ES RENTADORS,D'ES PREU DE SES AMETLES, DES'ESTAT DE SA PISTA POLIESPOR-TIVA DE SES ESCOLES VELLES, DE

SES OBRES DE S'ESTACIÓ; DE SAREFORMA CIRCULATORIA; DE SACRISI TURÍSTICA, DE SES OBRESD'ES POLIESPORTIU FARAÒNIC,DE SES AMOLLADES NOCTURNESDE COETS, DE CORREUS... DE TOTAIXÒ O PART D'AIXÒ el més quive. FINS LLAVORS....

Sebastià Vives«Perleta»

SA FONT / 20

EL MEU PUNT DE VISTA •"">1111:1(‹,>\."• 11:111:1~1:::;11101:011111::

«El deute econòmic actual a l'Ajuntament i lesresponsabilitats dels polítics que ens hanendeutat»

Antoni Cànoves (Lliro)

Normalment quan un equip de go-vern d'un Ajuntament vol actuaramb un mínim de serietat el que hade fer és dotar-lo dels serveis i in-fraestructures bàsiques que la Lleidiu que ha de tenir un poble com elde Son Servera (més de 5.000 habi-tants) i que són els següents: Enllt -

menat públic, cementiri, recollida defems, neteja viària, aigua potable alsdomicilis, clavegueram, accés als nu-clis urbans, pavimentació de les víespúbliques, control d'aliments i begu-des, parc públic, biblioteca pública,mercat i tractament de residuus.

Quan, després, es vulgui fer méscoses de ses que són obliga tóries ofer reformes de importància dins elpoble s'haurien de fer segons lespossibilitat econòmiques de les ar-ques municipals.

- Si a les arques municipals no hi hadoblers i es volen fer reformes deimportància o inversions dins elpoble hi ha una forma legal de fer-hoque són les contribucions especials,fórmula que s'utilitza per tot arreu.Contribucions que poden ser del 50,60, 70% o a vegades del 100% delcost d'una reforma; segons el cost del'obra a realitzar varia el percentatgeque els veïnats afectats han d'apor-tar.

El que resulta increible és que unaobra, no parlam de l'asfaltat d'un ca-rrer, si no una com la que s'ha feta aCala Millor amb un cost, pel poble,de gairebé 400 milions de pts., s'hagi

fet sense aplicar contribucions espe-cials, «se li diu Pla d'Embelliment».

El Pla d'Embelliment es va fer auna zona en concret i afavoreix so-bretot a uns ciutadans ben concrets id'una manera directa (molts sols nosón residents al nostre municipi nipaguen els impostos aquí), en canviper altres el Pla d'Embelliment supo-sa una despreciació del seu negoci ocomerç (tots els que no tenen el Pla adavant ca seva) i hauran de pagarigual que els altres, igual que haurande pagar els que viuen a Son Serverao a Son Comparet. Una obra comaquesta és l'exemple més clar de quedeterminades obres i reformes s'hande fer amb contribucions especials.

El Pla d'Embelliment s'ha fet entemps de crisi forta ja que la fontd'ingressos més important de l'Ajun-tament eren les llicències de lesconstruccions que es feien i darrera-ment no es contrueix quasi res. Si noentren «duros» com se poden pagarels préstecs bancaris i els interesssosdurant molts d'anys?

A la càrrega económica que supo-sa el Pla d'Embelliment s'hi ha d'afe-gir una altre obra faraónico i despro-

LIBRERIA SANTIAGOPRENSA, PAPALERIA Y LIBROSMATERIAL DE INFORMATICA

MATERIAL DE OFICINAPAPEL DE ORDENADOR Y FAX

SON SERVERA TL. 56 73 13

SA FONT /21

EL MEU PUNT DE VISTA ,

s;» : c3,*11,1‘skz1";zrwlsnitz-1 ,,-,

porcionada que és el poliesportiu.El cost una vegada obert (desem-

bre 92?) será de quasi 400 milions depts, a més del seu manteniment queserá molt car, i no ha rebut més que34 milions de pessetes de subvencióper part de institucions de fora delpoble.

400 milions del Poliesportiu i 400milions del Pla d'Embellimentsumen un total de 800 milions Sr.Barrachina i altres, jo u proposaria,damunt damunt, el que amb aquestsdoblers es podria haver fet:1. Un poliesportiu (com el

d'Artà) 100 milions2. Un Centre Cultural a les EscolesVelles 15 milions3. 30 carrers asfaltats a Son Servera ia Cala Millor 60 milions4. Una Biblioteca Municipal a SonServera 25 milions5. Una guarderia municipal a SonServera 60 milions6. Una guarderia municipal a CalaMillor 60 milions7. Un camp de futbol entre SonServera i Cala Millor 40 milions8. Un cinema o TeatreMunicipal 70 milions9. Un parc públic a SonServera 15 milions10. Un parc públic a CalaMillor 15 milions11. Un passeig per bicicletes de SonServera a Cala Millor 20 milions12. Un local per l'escola de

música ... 25 milions13. Un lloc per la tercera edat a CalaMillor 40 milions14. Un bon repetidor deT.V 25 milions15. Una escola de milloramentprofessional d'hosteleria a CalaMillor o Son Servera 40 milions16. 2 ambulànciesmunicipals 20 milions17. Un camió debombers 40 milions18. Ajuda per arreglar l'EsglésiaNova 15 milions19. Ajuda per T.V.Serverina 10 milions20. Ajuda per una RàdioMunicipal 10 milions21. Crear un lloc d'espai per

acampad es 50 milions22. Crear una Sala de Conferències iexposicions 45 milionsTOTAL 800 milions de pts.

Tot això seria possible i també elPla d'Embelliment (si s'hagués fetamb contribucions especials).

Sr. Barrachina ha Passat més d'unany i segur que vostè pensa queningú recorda l'herència que ha dei-xat, però per si algú s'ha oblidat nodubti que amb aquest escrit refresca-ré unes realitats que no es podenoblida r.

Sr. Barrachina quan s'administren

els doblers del poble es poden pegaralgunes «patinades» però el que noes acceptable és una inmoralitat polí-tica d'aquest tipus, embargant a totun poble i fent dificilíssim el normalfuncionament de l'Ajuntament jaque per molta imaginació i voluntatque es pugui posar no hi ha possibi-litats de dur a terme quasi cap pro-jecte per falta de duros.

Sr. Barrachina i companys seus: lameya opinió és que fereu tot aixòper motius clara ment electorals.

Això no és serio. Això és estimarnomés el Càrrec.

ATENCIONPor renovación de stockPRECIOS MAS BAJOSDE QUE DE FABRICA

(en todos nuestros artículos)

SOFAS 3 y 2 desde 60.000 pts.DORMITORIO MODERNO(sin armario) 130.000 pts.DORMITORIO CLASICOcalidad superior, completo 212.000 pts.

COLCHAS VERANOY COLCHAS EDREDONDESDE 2.000 pts.

MUEBLES ARANOC/ DES CAMPS S/N

TEL. 56 78 94 SON SERVERA

SA FONT / 22

QUINCALLA e7 4«..Y ;111.1110:W<M05,119MINWNW::::::01"5111411 .2 :ç

Y después del verano...

Como decía al comienzo de mi ar-tículo de entrada, muchos son lostemas que se pueden tratar despuésde dos meses de inactividad.

Temas que sin duda a más de unole afectan directamente y a la prácti-ca mayoría de una forma indirecta.

Tenemos el tema de la compra delcamión grua con fondos destinadosen principio al equipamiento del Po-lideportivo y que ahora se van a gas-tar en comprar un vehiculo que, sibien puede ser un arma eficaz paraluchar contra las infracciones, no esmenos cierto que podemos pasarperfectamente sin él, ya que el servi-cio de grua le ha venido dando hastala fecha, pienso que dignamente,Gnias Sangar. No se trata de criticarla adquisición como tal, sino másbien el momento económico en elque se efectua tal compra, y sobretodo a costa de la merma sustancialde los fondos de equipamiento delPolideportivo, tan necesario ahora

que comienzan las competiciones enlas que varios equipos de nuestropueblo han de competir en variasmodalidades y no hay un lugar ade-cuado, tanto en infraestructura,como en servicios sanitarios, asícomo en materia de dimensiones ofi-ciales.

No, repito, no creo que sea tan im-prescindible la grua, no veo yo, queestemos en la Ciudad sin ley. Piensoque entre el Radar, dichoso apara-to" y la grua, esto va a parecer uncampo de concentración, donde loprohibido va a resultar muy atracti-vo para quién más quien menos.

Otro, de los temas que ya es horade estudiar es el del mantenimientode las instalaciones escolares del Co-legio Jaume Fornaris. Como tantospadres, los primeros quince días decolegio he subido a la Escuela a reco-ger a mis hijos. El aspecto que tieneel edificio en cuestión es deplorable.

Pintura en mal estado, persiana;que ni se abren por mor de que co-rren el peligro de desplomarse, y unestado general que deja mucho quedesear, han sido tema habitual en lamedia hora diaria de espera de lospadres. Practicamente la coinciden-cia ha sido general. Nuestro Ayunta-miento no cuida lo más mínimo elhábitat donde nuestros hijos pasan lamayor parte del día. Hay malestar,no lo duden, tanto entre los padres,como, me consta, entre el equipo do-cente. El Ayuntamiento ha de corrercon el mantenimiento y es bien pocolo que en ello invierte. Es éste unproblema a tener en cuenta, Srs.Concejales, Sr. Alcalde.

Y hablando de la Escuela, se pres-ta bastante para comentar el tema dela Asociación de Padres de Alum-nos. El pasado ario, que yo recuerdono se convocó a los asociados a nin-guna reunión. Ya va siendo hora dehacerlo Sr. Martínez, los socios re-

SA FONT / 23

QUINCALLA 1.5.11.ffila.1" mmas-Nem- s"swagsasmaten.

querimos información de sus logros,de las dificultades y alegrías de laAsociación. No esperen a que hayaelecciones para reunirnos, hom-bre"

Después de ésta perorata, paraque no digan que no vemos las cosasque el Ayuntamiento hace bien, mienhorabuena por la decisión de em-plear la Estación como Escuela deMúsica. Es un edificio que perfecta-mente se adapta a las necesidades dela citada escuela de Música y que de-bido a la actividad que en ésta se de-sarrolla, podemos pensar que la Es-tación debidamente alumbrada y vi-gilada se convertirá en un centro demovimiento, tanto de chavales,como de padres. Es un buen punto yes un buena idea. Enhorabuena.

Tema preocupante es el del Verte-dero, que más que Vertedero pode-mos llamarlo «Cremadero». Ya vanuna veintena de veces que el Verte-dero se incendia, ¿pero quién y porqué? ¿qué se persigue con tales ac-ciones bárbaras?.

Justo al lado del Vertedero, comotodo el mundo sabe, está situada la

Escuela Pública. Pues bien, si no sepone manos a la obra, cualquier díanos encontramos con que han de de-salojar la misma por culpa de éstosactos vandálicos que comete no sesabe quién y que al parecer no sepuede poner traba. Esperemos quese llegue al fondo del asunto y poda-

mos saber quien o quienes son losresponsables.

Acabando, no puedo por menosque dedicar unas líneas para mibuen amigo Luis Baudil. No piensesque en mis «ataques», como definísmis artículos, hacia tí hay nada per-sonal. Nada más lejos. Es simple-mente que pienso que el cargo teviene grande y que no tienes lasideas necesarias, brillantes, para de-sempeñar tu papel. Mira, Pedro Ser-vera, con sus defectos, ideó, inició yvosotros acabasteis un Plan de Em-bellecimiento para Gala Millor. Fuecriticado, pero algo quedó de su fun-ción. Tu función, después de variosarios al frente de distintas áreas delAyto. mañana, pasado, o cuando tevayas pasará desapercibida por com-pleto.

Nada peor para un político quepor don de pase no se note en nadasu presencia. Esto es lo que opino,que quieres que te diga? Salve laspistolas de los Policias, los llaveros,mecheros, etc., y las cuatro papelerasque has mandado colocar, poco tehabremos de agradecer los ciudada-nos de éste pueblo. Una cosa si teagradezco, tengo que reconocerlo, loclaro que fuiste al amenazarme conel Juzgado. Ahora cada uno sabecual es su papel y el riesgo quecorre. Pienso que el tuyo es bastantemás grande, cuidate de los fallos entus actuaciones, que yo sabré demos-trar lo que escriba en el momento enque lo haga, no lo dudes. Ah, porcierto, para que no creas que es aguapasada, como ciudadano de Son Ser-vera te exijo la DIMISIÓN al frentede tu cartera, así como al frente delPatronato Turístico, por la ineptituddemostrada, no confundas las pala-bras cuando leas, inepto no es tonto,en el desarrollo de tus funciones.

LUIS BAUDIL, DIMISIÓN!!!

Santiago Sevillano

SA FONT / 24

• .1:II:::LA NOSTRA HISTORIA

Fonts públiques

LA FONT DE LA CANAL

«Es pública, y situada dins el fósd'un torrent que, quant no ratja, ser-veix de camí. Está dins la possesióde la Canal, y a un corneló del bellis-sim hort de taronges del Rvt. Barto-meu L'iteras, capellà metje.

La seva aygo casi, casi, surt a florde terra, y may se veu axuta».

ELS RENTADORS

No es muy explícito nuestro cro-nista al referirse a «la font de laCanal». No obstante, esta fuente fuetambién muy importante para el mu-nicipio debido precisamente a «elsRentadors». Estuvieron en servicio almenos siete u ocho décadas. Nopuedo dar la fecha de su construc-ción (D. Miguel no hace mención deellos). No obstante, cuando tomé po-sesión de Son Servera como vicario,ya estaban construidos. Lo podemosdar por seguro ya que «l'any de satorrentada», una de ses glosses quesobre ésta desgracia se hicieron dice:«Quant va esser a n'els Rentadorsque les mos volia tomarDéu va esser tan generósque no ho deixar comportar».

«Sa torrentada» ocurrió el 13 dejulio de 1.893 (hacía pocos meses queD. Miguel había tomado posesión desu cargo). «Els Rentadors» fueronconstruidos (aquí tengo que fiarmede muchas personas consultadas)

por encargo y a la vez regalo quehizo al pueblo el señor propietariode «Sa Punta», aunque esta «posse-sió» está, como es sabido, situada enel término de San Lorenzo, estuvodicho señor muy vinculado en SonServera.

A principios de los arios cuarenta«desapareció» como por arte demagia «se jassere d'es Rentadors»,que debía de ser de madera noble,siendo sustituida por vigas de ce-mento armado. Pronto circuló por elpueblo una «glosa» nacida quizás de

la sabiduría popular (esta vez delbuenhacer del «glossador» localJaime Calafat) la glossa dice así:«Son Servera no te moixes un poble abandonatses rates mos han menjatse jassere dels Rentadors».

Un lavadero público (en este casoels Rentadors), es lugar propicio eidóneo para el chismorreo, dimes ydiretes de toda índole y condición,trifulcas de enamorados, bodas, naci-mientos, la buena o mala cosechaque ya está al caer, las fiestas religio-

yn

BOWLING - CLUB - BARPaseo Marítimo, 16. CALA MILLOR

Dirección: Pepe BarrientosNUESTRA ESPECIALIDAD:NUESTROS SERVICIOS: Pistas bolos, mesas ping pong,Scalextric, billares y dardos.¡Como gran novedad ponemos a su disposición un areainfantil totalmente gratulta donde sus hijos se divertirán!

TAMBIEN HACEMOS PA AMB OLI

Abierto todos los días a partir de las 10 de la mañana

SA FONT / 25

Fontaneria

Muebles de baño y accesorios

Calefacción

Aire acondicionado

Energía SolarB. Sumergidas

Piscinas

,

111. i_a•••• 0.V.• AB Mil••...7412:11,Poine

RAFAEL MARTIN CALAFATCalle Lepanto, 43 - Tel. 56 75 59 SON SERVERA

FINANCIACIÓN DE SUINSTALACION DESDE

6 MESES HASTA 5 AÑOS* * * * * * * * *

El problema de la cal en

su agua, resuelto por

sólo 16.000 pts_

Instalacionesde gas:

Butano

Propano

Ciudad

MERCERIAA partir del 15 de OctubreSE DARAN CLASES GRATUITASde Punto de cruz, Punto yugoslavo,Punto mallorquín y Frivolité

Punt Ï JÌCItr 56 76 34

C/. Inmaculada, 4SON SERVERA

LA NOSTRA HISTORIA ,-1,1,,smum911141. 9~1*'

sas y también las profanas, lamoda... en suma, todo lo que, parabien o para mal, turbaba la paz coti-diana del pueblo. En alguna ocasión,se encendían los ánimos, la lenguamás viperina y los comentarios máshirientes. Pero sería excepción, lamayoría de las veces «se bugada» sehacía con paz y armonía. No hayduda de que «els Rentadors» fuerondurante mucho tiempo lugar ade-cuado para «hacer pueblo»; la genteera entonces más abierta, franca ycomunicativa.

Y si «els Rentadors» fueron muyútiles «per rentar» como su nombreindica; no menos útil fue «se pica ocantina» adherida a ellos. En verano,muchos arios había problemas deagua, y de esta «pica o cantina» seabastecía el pueblo, era muy habi-tual ver el carro «en se bote» que seencargaba de llenar las cisternas másbien vacías. E incluso los años de ex-trema sequía, a altas horas de lanoche se oía el deambular del carrotransportando el agua tan necesaria.

Hoy tenemos lavadoras y el agua

nos sale por el grifo; debido ello ytambién que, en más de un verano«la font de la Canal» se veu axuta»,«els Rentadors» han perdido surazón de ser. No obstante este mo-desto edificio tendría que ser conser-vado y adecentado.

Lo que pasa es que el horno noestá para bollos. De todos es sabido(y tendría que ser valorado con todasu dimensión) que tenemos las arcasmunicipales «plenas de tereñines»debido a la política ridícula y absur-da de delapidar de los pasados «in-quilinos» de «se Casa Gran». Susproyectos ambiciosos, mal concebi-dos y peor ejecutados, nos han hipo-tecado el pueblo.

El proyecto más ambicioso, esdecir, «se bejenada més grossa» estáfija en la mente de todos: el Polide-portivo. Fíjate amable lector si nohay más que motivo «per dir duesflestomíes» y a los «politiquillos dealdea», en lugar de adoptar estasposturas de «gallitos» entonar el«mes culpa». Según el periódico,sólo unos pocos pueblos de Mallor-

ca, el presupuesto del Polideportivorebasada los cien millones, teniendocasi todos estos pueblos, el doble devecinos. La verán aquí, a la chita chi-tando nos acercaremos a los cuatro-cientos.

Sí, estos «iluminados» han puestouna «argolla» al pueblo, que dichosea de paso, está la mayoría dema-siado «embedelit», y éste se verá in-capaz de desprenderse de ella. Enabandonarlo ven más de uno lamejor solución, y sería tirar por laborda a trescientos millones largos,pero si se pone en funcionamiento,anoten gastos de personal, electrici-dad, limpieza, butano, agua... Estoserá, no lo duden, una «sengonera»que, día a día, mes a mes, año enaño, chupará de las de ya por si de-pauperadas arcas municipales.

Vuelvo al redil, y lo hago con estasencilla pregunta, ¿se han dadocuenta del fresquito que hace en ve-rano debajo de este enorme plateroque está delante «dels Rentadors»?

Mateo Servera «Fena»

SA FONT / 26

ESTAMPAS BÍBLICAS

Encuentros de Dios con el hombre (VII)Continuando con los temas ya ex-

puestos vamos a concretar algunosaspectos esenciales de la Biblia.

Podemos definir la Biblia como «lacolección de libros que, escritos bajola inspiración del Espíritu Santo tie-nen a Dios como autor principal yhan sido entregados como tales a laIglesia» (Concilio Vaticano I).

Comprende la Biblia un total de 73libros, de los cuales 46 de ellos per-tenecen al Antiguo Testamento y 27al Nuevo Testamento. Los primerosfueron escritos antes del nacimientode Cristo y los segundos después desu nacimiento, a lo largo del sigloprimero. Para su redacción se usarontres lenguas: hebreo, crameo y grie-go.

La colección completa de dichos li-bros se conoce con el nombre de Sa-grada Escritura. Se le llama santa, sa-

grada o divina por razón de ser Diossu autor y escritura porque la volun-tad de Dios se expresó por medio depalabras y conceptos escritos. Tam-bién se da al libro sagrado el nombrede Biblia que significa libro (en estecaso libros) en griego.

La palabra Testamento significasencillamente pacto. En nuestro casola alianza que pactó Dios con el pue-blo hebreo por lo que será conocidocomo pueblo escogido (por Dios) ypueblo de la alianza.

Si estos libros sagrados expresanel pensamiento y la voluntad deDios sobre el hombre, si todos ellosson palabra divina, se comprende fá-cilmente la importancia de la Bibliapara el ser humano. Por lo tanto laEscritura Sagrada, por razón de suorigen- el mismo Dios - goza de una

excelencia única en el concierto detodos los libros escritos y que pue-den escribirse.

Por razón de su contenido encierrala Biblia en sus páginas la revelaciónsobrenatural y nos da a conocer laexistencia y naturaleza divina, el ori-gen del mundo por la creación, elorigen del hombre y su destino, elpecado y su correspondiente grave-dad, la libertad humana, las prome-sas repetidas a lo largo del A. Testa-mento de la venida de un futuro sal-vador, la realización de estas prome-sas en la persona de Jesucristo, la re-dención lograda por la muerte de

Jesús, cómo debe vivir el hombre.para alcanzar la eterna salvación, lafelicidad eterna del más allá, etc.También contiene la Biblia una seriede documentos históricos que nos

JOYERIA UNIVERSALSon Servera

Mes de Septiembre y Octubre

OFERTAS ESPECIALESSORTIJAS ORO a 5.900 pts

COLGANTES ORO a 3.900 pts

PENDIENTES LARGOS ORO a 5.500 pts

GARGANTILLAS ORO a 7.000 pts

SA FONT / 27

ESTAMPAS BÍBLICAS

ofrecen datos precisos y preciosossobre los tiempos primitivos y nosmuestran los caminos seguidos porDios para llevar a término nuestraredención. Claramente se manifiestala Providencia divina, sobre todo enel pueblo hebreo, hasta el cumpli-miento de la promesa de Dios deque nacería de este pueblo el Salva-dor del género humano, lo que secumple en la persona de Jesucristo.

Incluso bajo el punto de vista lite-rario e histórico contiene la Bibliamultitud de páginas de gran senci-llez y admirable naturalidad, muysuperiores a otros escritos profanosde su época.

En cuanto a la utilidad práctica dela Sagrada Escritura es conocida laafirmación de San Pablo en la carta asu discípulo Timoteo: «Toda la Escri-tura divinamente inspirada es útilpara enseñar, para seguir, para co-rregir, para formar en la justicia, afin de que el hombre sea perfecto»(II Tim., 3,16) El mismo Jesucristo,nos advierte el Papa León XIII, se

servía de la Sagrada Escritura conmucha frecuencia para formar e ins-truir a los Apóstoles, para rebatir yconvencer a los fariseos, etc.

Recordemos también que la Biblianos da resueltos los más graves y se-rios problemas que preocupan a loshombres de todos los tiempos y lati-tudes, como son el origen del uni-verso y del hombre, el por qué denuestra existencia, el final al que nosdirigimos, el sentido del sufrimiento,etc.

En cuanto a la vida espiritural, lasmejores y más profundas enseñanzaslas encontramos a lo largo de múlti-ples páginas desde el Génesis alApocalipsis. Por ello aconsejaba her-mosamente San Agustín: «Leed lasSantas Escrituras porque en ellas en-contrareis todo lo que debéis practi-car y todo lo que debéis evitar. Leedporque es más dulce que la miel ymás nutritiva que cualquier otro ali-mento». De San Jerónimo, el másprofundo conocedor de la Biblia, es

la siguiente expresión: «Ignorar las

Escrituras es ignorar a Cristo». Estaes quizá la principal razón del desco-nocimiento de Jesús incluso entre losmismos cristianos: porque la Bibliaes apenas leída, estudiada, amadapor quienes deberíamos conocerlamejor.

Vivimos unos tiempos en los que,sin negar bastantes aspectos positi-vos, pero la ligereza y superficiali-dad, el peor de los males según elcardenal Danielou, causan estragostanto en la vida social y familiarcomo en la particular. Para defender-nos de este cáncer de la ligereza am-biente, la lectura y meditación asi-duas de la Palabra de Dios, reveladay contenida en la Biblia, puede ser elmejor antídoto. Y si la mejor ocupa-ción de un cristiano reside en el es-tudio y meditación de la biblia, laprioridad de todo sacerdote estaráen el intento de dar a conocer, de pa-labra y por escrito, el maravillosocontenido encerrado en el Libro delos Libros.

Juan Servera, Pbro.

Rte. LA SANTA MARIADE CALA MILLOR

LES DESEA UNAS FELICESFIESTAS DE SAN JUAN

0000000000000000000000000000000000000000000000000000

... Patricio cocina para Usted...

Tel. 81 32 30 C/ Llum (Frente Hotel Vistamer)

SA FONT / 28

Carrer Ca s'Hereu(Junto Farmacia)

. • '+:.11,•=51.11:tri .r.:.L1:22:=.12.1111.›.1„.......021:C•-•CAMINO HACIA DIOS

La incredulidad de los hombres

Ciertamente es difícil ser creyente.Ya cuando yo era incrédulo no podíapor más que me lo propusiese, en-tender a los seguidores de Cristo.Para mí era incomprensible, ya queno podía entender el fanatismo deéstos, ni cual era su sentir porque yoaún no podía ver lo que ellos veían,ni sentir lo que ellos sentían. Diosaún no me había abierto los ojos. Yosiempre pensé que lo que les pasabaa esta gente era que alguien les habíacomido el coco.

El día que yo conocí al Señor elvelo de mis ojos me fue quitado. En-tonces yo pude ver la realidad deDios. Gracias a su unción Dios, pormedio de Jesucristo, Su Hijo, me hadado su Espíritu Santo y por mediode El todo me es revelado. Aunqueahora todo sea revelado, como a tra-vés de espejos, el Espíritu Santo melleva a toda la verdad, al gozo devivir con plenitud y vivir con muchapaz. Con amor, con firmeza en loque creemos desempeñamos nuestrotrabajo con mucho gozo en nuestroespíritu. No tenemos amargura nitampoco inquietud, sabiendo que loque hacemos para el Señor lo hace-mos no para nosotros porque el ver-dadero amor es dar y no recibir, oesperar algo a cambio. El verdaderogozo está en dar con alegría.

¡Qué difícil es ver la realidad deDios! Cuando hablo y digo 'realidadde Dios, no hablo de la realidad delos hombres. No tiene capacidad deentendimiento y menos alcanzar elentendimiento de Dios. Los hombresestán limitados en todos los senti-dos, por ejemplo en los años de vida,en la salud, etc. Sin embargo Dios noestá limitado por nadie y no hayquien lo limite.

El mundo se limitó cuando rompióla comunicón con Dios, buscando suvida y su propio camino desechandoa Dios en sus pensamientos. Diostuvo misericordia y mucho amor

para con los hombres sabiendo queel hombre no podía restaurar el ca-mino hacia Dios.

Dios en su inmenso amor se dio así mismo por medio de Jesucristo,para que el hombre se reconciliaracon Dios. Viviendo arrepentido desus propios caminos y pecados y en-tregándolos arrepentido a Jesucristo.

Jesucristo, por la sangre del calvario,te perdona tus iniquidades y restau-ra la comunión con Dios.

Jesucristo es el máximo puenteque nos lleva a Dios y no hay otronombre dado a los hombres en elcual haya salvación.

Cuando hablo y digo creyente oseguidor de Cristo, no estoy dicien-do que seamos beatos o de algúnmodo religiosos, de ninguna manera.Ser discípulo de Cristo implica unaentrega total. Una entrega total aCristo, no a una religión. Tampocoquiere decir que tengas que abando-nar tu forma de vida para lograresto, de ninguna manera.

Recuerdo que una vez, me invita-ron a una especie de mesa redonda.Esto era para la televisión de SonServera. El tema era sobre la Navi-dad. Recuerdo que uno de los temasfue el Belén y uno de los invitadosme dijo que nuestra vida tenía queser muy aburrida, ya que nosotrosno ponemos Belén. Nuestra vidacomo personas o como creyentes noes aburrida, sino todo lo contrario. Si

no tenemos belenes, es porque no losnecesitamos. Vivimos en plenitud,tampoco necesitamos de imágenes ofiguras, ni siguiera una foto de Dioso de algún santo. La razón de ello, es

que Dios nos da de su Espíritu Santoy a partir de ese momento Dios nosllena completamente de su plenitud.No hay lugar en nuestra vida quequede vacía o con alguna necesidad.

Dios ha provisto para mí cosasmaravillosas, y os digo la verdad, te-niendo la plenitud de Dios en mivida, sobran las demás cosas.

Si los hombres pudieran apercibir-se de lo que estoy diciendo, estemundo sería diferente. Pero, sé quemuchos de vosotros aunque seáisdoctos en letra, y no solo en letracomún, sinó también en teológica,no os acercáis ni siguiera un poquitoa lo que yo os digo. Tu que has leídomucho y has escudriñado tanto.

¿Has experimentado alguna vez el

gozo de Dios? Te digo esto para quesepas que también puedes experi-mentarlo y que esto no es una exclu-siva. El no sólo ha muerto por mí,sinó también por tí. Si escuchas hoysu voz no endurezcas tu corazón.

Amor y bendiciones a este pueblode Son Servera.

Francisco Pérez Herná ndez

CALZADOS

SA FONT / 29

C/. Molins, 24 - Tel. 58 59 89 - CALA MILLOR

ESCOLES VELLES (CENTRE D'ADULTS) «Ala WW22›,11011›•- \.1, 411.~1~

Comunicat de premsaEl Centre d'Educació d'Adults de

Son Servera inicia el curs 1992-93.Totes aquelles persones majors de 16anys que vulguin emprar els mesosd'hivern per obtenir una formació la-boral o, simplement, dedicar-los alseu enriquiment personal, podranvenir a les Escoles Vellos a realitzarels següents cursos:

* FORMACIÓ OCUPACIONAL

L'INEM en conveni amb l'Ajunta-ment de Son Servera organitza doscursos, dirigits a aquellos personesque vulguin aconseguir un títol perpoder accedir al lloc de feina.

-ALE MANY TURÍSTIC INEM-CUINA INEM.

* CURSETS ACADÈMICS

Dirigits a totes aquelles personesque vulguin ampliar els seus conei-xements culturals i obtenir un títol.

-ALFABETITZACIÓ-ORTOGRAFIA-CALCUL BASIC-CERTIFICAT D'ESCOLARITAT-GRADUAT ESCOLAR-F.P.-Tutories CENEBAD

* TALLERS I CURSETS NOC-TURNS

Aquests cursos es realitzen enhores d'horabaixa i vespre per a quehi puguin assistir totes aquelles per-sones que tenen altres ocupacions.

-ANGLÈS INICIACIÓ I PERFEC-CIONAMENT.

-ALEMANY INICIACIÓ I PER-FECCIONAMENT.

-CATALÀ PER A CATALANOPARLANTS I PER A CASTELLANOPARLANTS

-INFORMÁTICA BÁSICA IAVANÇADA I GESTIÓ ADMINIS-TRATIVA

-RECEPCIÓ INFORMATITZADA-CUINA-CERÁMICA-PUNT MALLORQUÍ-GIMNÀSTICA-10GA-TALL I CON FECCIÓ-DECORACIÓ-TAPISSOS-INICIACIÓ AL TEATRE-ESMALT-PATRÓ D'EMBARCACIONS

Per a la matrícula no és necessariestá inscrit a l'oficina de l'INEM.

El plaç de matrícula és:A partir de l'octubre per a tots elscursos i per als cursos acadèmics ialemany INEM ja está oberta la ma-trícula.

Horari de matriculació:-Matins de dilluns a divendres de

les 11'30 a les 14 hores-Capvespres: dimarts i dimecres

de les 18'30a les 21 hores.

ESCOLES VELLESC/ Sant Antoni, 23Tl: 56 79 51

El C.E.A. espera que continuï labona acollida que ha tengut el pro-grama en anys anteriors i la vostracol.laboració a les diverses activitats.

SA FONT / 30

COMUN1CAT . . . 'ffilmmsn241.111m09-#1:11~1:,"1"• a :P.

Sr. DirectorRevista «Sa Font»

Li agrairiem publicás el següentcomunicat, com a resposta a l'articledel seu col.laborador Sebastià Vives«Perleta», publicat al número 76 d'a-questa revista.

Sr. Vives:Després de llegir el seu article al

darrer número d'aquesta revista,aquesta Executiva desitja respondrea alguns punts concrets del mateix,per() abans u volem deixar constàn-cia del nostre astorament pel to ge-neral de l'article, especialment perl'ús repetit de l'expresió despectiva ixenófoba «forasters», paraula quecreiem patrimoni de persones allun-yades ideològicament de vosté que ales passades eleccions es va presen-tar a una llista d'esquerres.

1). En cap moment es va demanarla dimissió del regidor Antoni Càno-ves per part d'aquesta Executiva,

D'ES MUNICIPI '1"11:;

Como ayudar aLos españoles están respondiendo

con generosidad a luchar contra elhambre en Somalia. Varias organiza-ciones humanitarias han abiertocuentas bancarias para colaborar conla adquisición y en envío de medici-nas y alimentos. Publicamos unalista de organizaciones e institucio-nes que hacen llegar esa ayuda a So-malia.CARITAS

En todos los Bancos y Cajas deAhorro a nombre de: «Caritas Espa-ñola. Operación ayuda a Somalia».Para más información: (91) 445 53 00.

únicaúnica autoritzada per parlar en re-presentació el PS1B-PSOE a nivelllocal.

2). Posam a la seva disposiciótotes les resolucions dels nostresCongressos a on es pot verificar laconstant defensa de la cultura i lallengua catalana propia d'aquestesilles.

3). La majoria dels militans d'a-questa Agrupació ens sentim inte-grats dins la societat mallorquina iconsideram com nostres els seus va-lors culturals, tradicions i llengua.

A voste li consta que la majoriadels nostres militants entenen i/oparlen la llengua d'aquest poble, jaque normalment és la que vosté hautilitzat quan hi ha parlat amb al-guns d'ells.

Això és especialment cert en el casde Pep Barrientos, el nostre secretarid'organització que sempre ha em-prat, en la seva vida diaria, la llen-gua catalana, com podrá testimoniar

SomaliaCRUZ ROJA

Banco de Santander.C/c. n° 9292. Agencia 15.Almagro, 24 Madrid.Para más información: (91) 335 44 44.

MANOS UNIDAS

Banco Español de CréditoC/c. n° 865270-273. Agencia 1006.Barquillo, 49. 28004 Madrid.Para más información: (91) 308 20 20MEDICOS SIN FRONTERAS

Banco Bilbao Vizcaya

qualsevol persona que, com vostèmateix, el coneixi.

4). Creiem que no és funció d'unpartit estar demanant continuamentla dimisió dels regidors, ni dels pro-pis ni dels altres, per les actuacions oomisions que aquests puguin realit-zar. La valoració global de la sevagestió correspon als seus electorsque manifesten la seva opinió al mo-ment d'a nar a votar.

5). A n'Eduard Servera li constaqui té el nostre suport, que li feimcostat, i que desitjam que, molts denadals vinents, pugui menjar no solsel torró si no tot el que li faci mango-ra com a Batle de Son Servera.

6). Ens llamentam de la dimisiód'Antoni Cànoves i al mateix tempsrespectam la seva decisió que ell jaha justificat per motius personals.

AtentamentExecutiva Local

Partit Socialista de les Illes BalearsPartido Socialista Obrero Español

Son Servera, Setembre 1992

>43WASIMWOISZLI»1111.....,<Rne".::1:5

C/c. n° 74870-1. Agencia 1000.Plaza Cataluña, 5. 08002 Barcelona.Para más información: (93) 412 52 52

PADRES CAPUCHINOS

(Especificar para Somalia)Jesús de Medinaceli.Plaza de Jesús, 2. 28014, Madrid.Para más información:P. Manuel Muñoz (429 93 75).

Si lo prefieren póngase en contactocon Rosa Ballester en el Ayunta-miento de Son Servera que enviarásu donativo.

SA FONT / 31

Restaurante Bar

PORT VELLCruce Costa de los Pinos

Reservas al

Son Servera (Mallorca)

Tel. 56 79 02

UN BONMENJAR...

UN MILLORAMBIENT!!

D'ES MUNICIPI MarEn defensa de Cala Bona

vz111.11sidatligN- .................. •\nkra.1. 118~

D'èxit total es pot catalogar la convocatòria feta pelGOB i Amics de Cala Bona per a la tarda del diumengepassat, en defensa de la nostra costa. Amb un milenar depersones assistents moltes d'elles estrangeres, començàl'acte amb la lectura de la relació d'Associacions ques'adheriren al fet mitjançant la firma d'un document pre-parat a l'efecte pels organitzadors.

Acabada la lectura de la dita llista, en Miguel Vives,(A3 Capdepera), presentador de l'acte donà la paraula aen Miguel Morey, fill de Son Servera i autoritat en matè-ria ecológica, que amb paraules clares i molt sentidesparla de les excel.lències de la nostra costa en temps pas-sats, temps que si bé ningú en vol que tornin, sí és bennecessari aturar aquest desarrollisme que ha estat bande-ra a les darreres dècades. Donà les gràcies als presents,mallorquins i venguts de fora i demanà de tots el recol-zament per aconseguir la protecció de la nostra Badia ide totes les zones costaneres de les Balears, recordantque som molts els que hi lluitam pel mateix sentiment.

Fou en Miguel molt aplaudit en la seva intervenció,paraules que digué en nom del seu company en RamonBallester, fill d'una de les poques cases de Cala Bona queencara es conserven tal i com es feu ara fa un grapatd'anys. Demanà en Miguel Morey que tot aquell que essentís identificat amb les seves paraules, també les fesseves, perquè aquesta és una lluita de tots.

Per acabar la festa, en Tomeu Penya i el grup Géminis

.41

ens oferiren n grapat de les seves millors cançons qithforen coreades per a la gent i molt aplaudides. S'ha dedir que en Tomeu Penya i Géminis actuaren de formagratuita en senyal de recolzament a la defensa de CalaBona.

En resum un acte brillant que obrí una porta a la espe-ra nça.

El que ens estranyà a molts és el recolzament i l'adhe-sió del Partit Popular serverí a tot aquest trui.

Potser que el Conseller Sainz faci anques enrera i retiriaquesta lleu llei que a ningú agrada, ni tan sols als seus.

SA FONT / 32

G.A.T. 820 Telefax 586470Telex 69565 VGOR E

Calle Binicsnells, 12Tel..: (971) 585515- 585552

CALA MILLOR

Carretera Cela Agulla, 19Tele: (971) 584300 - 564017

CALA RATJADA

OFERTAPUENTE DEL PILAR

LONDRES 39.900 pts.Del 9 a 12 Octubre.Incl: Avión + traslados + Hotel A/D + seguro.

COMBINADO SALZBURGO -VIENA 54.900 pts.Del 22 a 26 Octubre.Incl: Avión desde Palma + Hotel*** A/D +traslados + seguro.

CUBA 139.900 pts.Salidas 27 Sept. y 11 Oct.CAYOLARGO + VARADERO (14 noches).

CANARIAS ENOCTUBRE 4 NOCHES 31.900 pts.

11 NOCHES 38.600 pts.

RECORRAMOSCUBA 125.000 pts.15 días pensión completa.Salidas 19 y 26 Sept. - 10-17 y 24 Oct.La Habana, Santiago, Guama, Cienfuegos,Trinidad y Varadero.

MENORCA 24.500 pts.Del 5 a 11 Octubre.Incl: Avión + traslados + Hotel P/C + excursiones+ seguro.

LONDRES (8-11 Oct.) 39.700 pts.

ANDORRA (10-12 Oct.) 28.500 pts.

A la Tercera EdatJa som belles flors marcides,del gran jardí del Senyor,ja hem dat de la nostra vida,el que teniem millor

No us dolgui el que hem dat,si fou donat amb amor,que sense res esperar,molt més ens dona el Senyor.

Dins un raconet del cor,vivencies ja tan llunyanes,tan dolces, tan entranyables,guardam tots com un tresor.

Son records que ens agombolen,quan lentes passen les hores,

Poesía¿Qué te pasa corazón?¿Por qué estás tan afligido?es porque ella se ha ido,sin motivo ni razón¿Por qué maldices tu suerte?si eres un incomprendidoque jamás ha conocido,

Juny de 1985Joana M Bordoy i Espina

en la nostra solitud,tenguem neta la consciéncia,i no ens falti la assistència,si un jorn ens falta salut.

Ara que ja poc ens basta,i s'està acursant la tascaqui ens doni la mà trobem,una irá amorosidai el crepuscle de la vida,en pau i sossec veurem.

nadie que sepa quererte.Deja ya de atormentarte,si fue estrella pasajeraque se alejó de tu vera,porque nunca supo amarte

J. Morales Arango

-‘17"4=1› X.."717 -ritc4 y

AGENCIA EN MANACOR Y COMARCAHERMANOS NADAL, S.A.CI Creuers, 30. Illanaed9r. reís. 55 21 77 - 55 13 02

ComercialEléctrica Fullana

INSTALACIONES ELECTRICAS

C/. Juana Roca, 22 - Tel. 56 73 45SON SERVERA

D'ES MUNICIPI .:111111111r•

SA FONT / 33

Una fotografia de tres col.laboradors

MOSTRA GASTRONÓMICA

»:*11111111111-‘1111~ M„,Ing

III Mostra Gastronómica exhibició de CalaMillor-Badia de Llevant

El passat diumenge 20 de setem-bre, com la majoria sabreu, (uns perhaver-la visitada i altres per solshaver vist els cartells anunciadors),es celebrà aquesta, de cada pic mésimportant mostra de cuina qué vaarrelant a poc a poc, grades a l'en-tussiasme i el saber fer dels seus or-ganitzadors, la majoria d'ells cuinersde la comarca i els que no ho són,també professionals del ram.

El seu mèrit no seria el mateix, sitenguessin l'ajuda monetaria i insti-tucional que té la ciutadana Mostrade Cuina Mallorquina, que començàessent modélica i que avui més sem-bla mostrador propagandístic d'al-guns restaurants, que una mostra dela nostra cuina.

El lleva t posa t, que está fent la so- Fotografia dels visitants d'esquerra a dreta. Drets: (Tófol) Moreno, losé Macías, Antoniolera d'aquest Mostra, tampoc no Ca/ea, Luis 'rizar, Manuel Serrano, Jaume Melis, losé M. Marín i Benjamín Urdiaín.seria el mateix si hi intervinguessin Asseguts: Sra. Irízar, Isabel Mijares, Torii Vicente, Mestre Tomeu Esteva i José A. Sáez.

directament els hotelers, ja queaquests está ben demostrat que solsels interessen els doblers, no pareixinteressar-los massa la bona cuina icom es diu en castellà «la excepciónconfirma la regla».

Fins i tot els grans professionahde tot l'Estat se n'han adonat i enlloc de cobrar com fan per tot arreu,aquí venen gratuïtament, sols elsviatges han hagut de pagar els orga-nitzadors, ja que els hotelers queconfirmen la regla, han regalat l'es-táncia.

Han honrat la Mostra amb sa pre-sencia, l'Honorable President delParlament Balear, D. Cristòfol Soler il'Honorable Conseller d'Agricultura,D. Pere J. Morey, els quals hi assisti-ren per inaugurar-la.

Del ram professional cal destacat

SA FONT / 34

MOSTRA GASTRONÓMICA n1111a1"15,

la presència de l'enòloga Isabel Mija-res, secretària de la Unió Internacio-nal d'Enòlegs, la gran cuinera galle-ga Toñi Vicente guanyadora del pri-mer premi del Campionat Gastronò-

mic de la CEE. Els mestres Luis Iri-zw, Jesús Oyarbide i Benjamín Ur-diaín, tots tres sortits de la gran:mina basca.

De la cuina mallorquina, s'ha dedestacar l'assistència del també granpersonatge culinari, Mestre TomeuEsteva.

La degustació fou feta amb pro-ductes fets a les Illes, o dins les ai-lúes que les enrevolten, gràcies a la:ollaboració dels productes en deno--ninació d'origen, com són els vins

Binissalem, el formatge de Maó i?Is productes de qualitat controlada,)mbotits de porc negre mallorquí, olile la Serra de Tramuntana, etc. etc.

Productes subvencionats per la2onselleria d'Agricultura.

Perú, com habitualment sol passar.empre que intervenen els poders)úblics, encara que hi hagi bona vo-untat, cosa que no dubtam gens, hilagué unes sèries mancances que

caldria esmenar per a la venideraMostra, estam segurs que la bonavoluntat del Sr. Conseller i el granesperit de superació dels organitza-dors, les esmeneran.

Els productes arribaren no ja ambel temps just, sinó fora de temps, laprimera carn que arribà fou el dime-cres i cal que sàpiguen aquest sen-yors que els cuiners ho havien depreparar després d'acabar la sevanormal tasca diària, per mor de, la jaanomenada manca de col.laboracióde la inmensa majoria d'empreseshoteleres. Les quals, sols hi exhibienalguna mostra artística.

Al programa hi figurava ‹<Porcella

negra farcida de Orada del Murte-rar», sembla, que no es pogué farcirla porcella per no haver arribat l'ora-da.

Sabem d'alguns dels proveedorsque no ho han de cobrar fins que elGovern Balear aprovi els presupostsdel 1993.. Per tant aquests provee-dors també hi han col.laborat, algunsd'ells anònimament. Els productesindustrialitzats anaven etiquetats,però no hi anaven els no elaborats.

No creim que hi hagués sobrat uncartell posat on es degustava, dientque la porcella que es provava erade RAÇA MALLORQUINA, nonegra com figura al programa, hi haaltres races de porcs que són de colo-ració negra. La inmensa majoria delsque la provaren no sabien si era deraça belga o sueca. Honorable Con-seller i respetables organitzadors,d'aquesta manera no es promocio-nen tots els productes mallorquins.

No creim que fos necessari ni tam-poc oportú fer propaganda d'un pro-ductor determinat, però si d'un pro-ducte escàs i molt nostre.

Endemés hi ha que afegir que alprograma també hi figurava «Vede-ha mallorquina al vi de Binissalem».A s'Albufera hi ha l'única Guarda deVaques de RAÇA MALLORQUINA,ens hem volgut informar i hi ha bousd'uns 200 quilos de carn. No hauriaestat millor que el bou també fósestat mallorquí dels quatre peus ique tots els que l'haguessin tastat hohaguessin sabut?

Abans d'acabar, cal fer una mencióespecial de l'empresa Gigante, que

'res fotog rapes de/a Mostra

mdemés de cedir la sala d'entradaiel seu supermercat, hi col.laborà denanera activa, ja que el seu directoroan Ripoll, ajudà activament des del:omenç fins a la fi. Els organitzadorsFue ens han informat ens demaneniue facem públic el seu agraïment.

Des d'aquestes pàgines de SA'ONT volem felicitar a tots quants hi

han col.laborat, a tots quants han fetpossible aquesta III MOSTRA i quel'any que vé entre tots, anem llimantles mancances que sempre hi haurà,perque és empresa d'humans, peraquesta raó és per la qual sempre éspot millorar, com que hi ha un yerta-der esperit de superació no cm dub-tam gens ni una mica. Hi ha una

vella dita mallorquina que diu, commés guapa és s'al.lota més defectesse li veuen.

La MOSTRA fou guapa, per aixòhi hem vist defectes.

Ànims i fins l'any que vé.

Tomito

SA FONT / 35

AGRUPACIÓ GASTRONÓMICA 111111512:0501911111140e1TIMICOMEWOMMINZIOr

La Asociación Gastronómica reune a mantelesal matrimonio Vives-Sard, pioneros delturismo en Cala Millor

por Jaume RobíEl pasado 20 de Agosto y en el in-

confundible marco del Restaurantede Son Floriana, la Agrupación Gas-tronómica de Cala Millor reunió amanteles a los medios de comunica-ción tanto locales como insulares,para darnos cuenta que el próximo20 de septiembre les serán entrega-das sendas medallas al matrimonioformado por Jaume Vives y Margali-da Sard, octogenarios los dos aunqueno se les note en absoluto, en laMuestra Gastronómica que van arealizar en el bello marco del Eurotelhabiendo invitado a todas las autori-dades representadas en estas islas.Estas fueron algunas de las palabrasque el portavoz de la Asociación Vi-cente Jiménez de «Ca's Torrador»realizó mientras duraba el almuerzo.

Referente a la comida ofrecida ex-quisitamente por el «Boss» del Res-taurante Sión y con el detalle de suSra. de entregar un precioso ramo deflores en nombre del Restaurante almatrimonio anfitrión, nos comenta-ron que el cocinero «Tófol», jefe decocina del Rte. Son Floriana, habíapreparado una serie de platos total-mente inhabituales en el quehacerdel Rte., siendo una auténtica delíciael saborear ese trampó con sus ingre-dientes marinos la «ratjada» y «je-rret» con calamar frito que hicieronlas delicias de todos los presentes,para continuar con un estupendoarroz «brut» repleto de carnes de lomás variadas y una variedad de «es-

clatasangs» que no me acuerdo delnombre, pero que hicieron repetir amás de un presente. Sobre todo conel buen «savoir faire» de Sión y suSra., terminando la exquisita comidacon una bandeja llena a más nopoder las exquisitas delicias del«huerto» de Sión, léase, el helado dealmendras casero, los higos confita-dos de la misma higuera del Rte.,como nos contó Sión y demás platosdulces que añadiendo los cafés y li-cores de rigor fue una comida de lomás suculenta.

En referencia a este matrimonioque fueron los pioneros del turismoen Cala Millor, sin ningún tipo deapoyo ya que, toda la gente les decíaque estaban locos por hacer lo quehacían, hay que ver la magnífica vi-sión de futuro que estos octogena-rios, tenían ya en aquel entonces.Hay que citar que el Sr. Jaume Vives«Pellonga» al comentarle y ofrecerleManolo Serrano en su calidad dePresidente de la Asociación Gastro-nómica de la imposición de la meda-lla de honor de la Asociación, elJaume Vives comentó: «No quieronada para mi sino es con mi señora».

Este pequeño detalle suma muchoen favor de este, tan bien avenidomatrimonio que han trabajado duropara y en favor del turismo «calami-llorer». Nos contó que en el año 32inicia su andadura por la zona deCala Millor, en primer lugar montóun quiosco y unos cuantos años mástarde iniciaron la andadura con el

hotel Eureka -siendo los primerosque pusieron el nombre de Cala Mi-llor en un letrero-. Ya en aquel en-tonces realizaron los primeros folle-tos de publicidad -el Sr. Vives trajouno para enseñar a las cámaras-,para una agencia de viajes. Era anec-dótico que se hacían la competenciacon el Hotel Felip de Porto Cristo,«si ellos subían los precios un duro,nosotros dos». Decía Margalida Sard.También sus inicios, como ya hedicho se les trataba de locos- «traba-jando contra viento y marea, ya queno teníamos nadie que nos apoyase»-decía el Sr. Vives-. En cuanto a losprecios dijeron que el solar de 400mts2, pagaron en aquel tiempo unas2.500 pts, que tardaron muchos añosen devolver, ya que era una auténti-ca fortuna en esos tiempos, y por elsolar del Osiris unos arios más tardeya pagaron 35.000.- pts.

A continuación los diferentes me-dios, les hicieron preguntas de suvida turística, sus inicios, etc. Y yapara terminar, desde aquí de «SaFont», decir que este matrimoniotiene todos los méritos para que laAsociación Gastronómica les de sumedalla de honor, en el próximomes de Septiembre en la IV Muestrade Gastronomía que se celebrará enEurotel Punta Rotja de Costa de losPinos. Enhorabuena por estas buenasiniciativas de la Asociación Gastro-nómica de Cala Millor desde «SaFont».

SA FONT / 36

'OJERIAS 410041:"ME-mw.-~11~1~-- • ••• .... .... ... : ...................... . ,

'

ay un cierto número de personajes en éste nuestrontamiento que están ocupados en una moción deura al alcalde electo alegando, según un dirigentearcal del P.P. que hubo una mayoría que en las pasa-elecciones votó por la opción de “Derechas», se olvi-se señor que la mayoría de la que habla no quiso alen el poder, y es que no se resignan, son como críos.señor Alcalde, Eduardo, quiero que sepa que aun-

desde esta sección de Rojerías le he criticado algunas;, le prefiero a él como ecologista que a los «otros») expoliadores de zonas verdes y terrenos comuna-

les quiero creer que otro gallo nos cantará si hubiésemostenido un alcalde ecologista hace muchos arios, a pesarde algunos concejales de corte saccista.

***

Puertos deportivos y campos de Golf vuelven a la pa-lestra, sería una pena que las fuerzas de Derechas fuerana unirse contra los ecologistas y el socialista para benefi-ciarse ellas y beneficiar a los promotores.

Rojo

SERVEIS INSULARS, S.L.

Estaln°5 su

servicio.Tel. 50 57 58 - 50 07 71

Obispo Llompart, 40INCA

SA FONT / 37

Ayudante:Delanteros: Miguel EstranyJosé Alfonso Vega CoboJOaquín Martínez S. Delegados:Angel Conesa Jiménez Juan ReynésAntonio Vadell Ortiz Francisco Domenge

Relación jugadoresPlantilla Infantil

..1111514114MeNr..:...i:........d1.111100110:021111:11:141:1111.1111311§Mirl". ESPORTS .111811

Plantilla jugadores Badia Cala Millor,temporada 1992-1993

Relaciones jugadoresEquipo Juvenil

Centrocampistas:Manuel Fernández G.Miguel A. Guerrero P.Carlos Estrany VivesJaime Reynés Sansó

Jaime Mayol King

Entrenador:Santiago Fernández

Defensas:Juan Domingo Lado Sán-chezJuan Manuel Marí CalvoMateo Julián AndreuNievesRamón Mendoza SánchezZaca rías Sanz CrucerasAlfonso Moncada Olivas

Medios:Obdulio Ramírez RomeroBmé. Magín Durán Alci-naMiguel Angel HerrerosRosadoVicente Corral GualdaSebastián Massanet LullJaime Christ. Richter Ser-veraManuel Cervantes Rodrí-guezSebastián Coto SardJuan Brunet Llull

Antonio Vives

Delanteros:Antonio Riera LlinásJaime Estrany VivesJ. Antonio JiménezJ. José Sánchez MuñozJosé Ruiz CastelloteSalvador Cervantes Ro-dríguezJosé Miguel Servera LenoDomingo Martínez Orte-ga

Porteros:Juan Riera LeónJuan Pedro Martínez

Entrenador:Magín Durán Nadal

Delegado:Vicente Corral Tomás

Relación jugadoresCategoría Cadetes

Defensas:Gabriel Domenge SalasJ. José Umbert GonzálezJerónimo Estany DiazJaime Calmes Aguiló

Alán LadoJulián AdroverJuan AlcoverAntonio AlfósRoberto MartínezFernando GonzálezDaniel DelgadoMiguel ServeraJuan GarcíaMatías DuránDavid Sastre

Miguel Angel RamírezAlberto SalcedoJosé MartínezCarlos Vico

Entrenadores:Juan NebotSebastián Nebot

Delegado:Andrés Alcover

Miguel A. Martínez Ruiz

Defensa:Francisco Alós ServeraPortero:

SA FONT / 38

Relación jugadores«Fútbol 7» (Benjamines)

ESPORTS •11111.:11 0:10.111,111.111~.1111:111:11111*M*1*M2.::1:1'11'111011~M...`• ••••••• • .&.,;111:~•.:" . •••

Relación jugadoresEquipo Alevin (1981)

Javier VarónDavid InfanteAntonio RipollVictor TrigueroMiguel Angel EstranyAntonio PozoMiguel BauzáAndrés ServeraJuan Francisco GilJuan MelisModesto MañasOscar Ruizfosé Antonio Macià

DiegoRoberto Fernández3antiago Sevillanouan Adroverklejandro Jaime Cons-anz)scar Morales Muñoz\ntonio Galletero

Paco SánchezGregorio SantiagoJosé Manuel Enrique

Entrenadores:Sebastián NebotJuan Nebot

Delegados:Rafael ServeraManuel TrigueroPedro Bauzá

Daniel RodríguezRafael DiazJosé Antonio CalderónJuan Carlos SierraKiko

Entrenador:Juan Rodríguez León

David Sánchez MaciasFco. Jesús Ruiz PérezJavier Morales CarrióSebastián Bauzá ServeraJuan José Servera BrunetC. Daniel Andrés ElmorDaniel López MoralesJames Jaume DallyGabriel Nebot MoreyM. Angel Corral GualdaRamón Escoto VivesJuan Riera Nebot

Sergio Infante GarridoJuan Moll ServeraLuis García BauzáSergio García OderoPedro Nebot SánchezJerónimo Andreu PirriMiguel Cortés AlánIvan González Martín

Entrenadores:Juan Brunet LlullNicolás Romà

Relación jugadoresEquipo Alevin (1982)

SA FONT / 39

_A14, •"""'"'""17°'

Hnos.PALLICER PONS S.A.

MATERIALES PARA LA CONSTRIJCCION

Juana Roca, 43- SON SERVERA ( Mallorca )Tels. Almacén: 56 70 82 - 56 74 78 - FAX N.": 56 74 58

'

ESPORTS . . ..... . . .s *

El Badia al díaPor fin comenzó la liga

92-93 en la que los másmadrugadores en comen-zar fueron los juveniles deMagin y los cadetes deSantiago Fernández, dosentrenadores de calidad yque para este fin de mescomenzarán los demásequipos de la canteracomo son los infantiles,alevines, benjamines y lanovedad de esta tempora-da el fútbol 7 o para losmás pequeñines, la 3 divi-sión con sus dos partidosdisputados contra el At.Baleares y en casa contra el-ecientemente ascendido

t. Ferrerias de Menorca,la sacado tres de los cua-ro puntos jugados, mues-ra de que este Badia de 3'los va a dejar muy buen.abor de boca para disfru-ar de ver buen fútbol, sin

duda el comienzo no ha)odido ser más brillante,°talmente diferente a lainterior temporada que)or otro lado ya está olvi-lada y en esta se va a de-nostrar que el Badia será

equipo puntero de su'ategoria, con el bloquelue ya disponia y con lasluevas incorporaciones seonseguirán muy buenosesultados dentro y fuera[e casa, las principales no-

vedades de este Badia 92-93 son las del portero Miki(Manacor), Carrió (Cardes-sar), Gabi (Mallorca At.),Brunet (Escolar), Colau yRosselló (juvenil), recordarla baja del anterior porterodel Porto Cristo, Jaime Ser-vera que no llegó a unacuerdo económico con elclub. De lo que no hayduda es corno se ha puestola 3' división con los cua-tro equipos de la comarcay de gran rivalidad comoson el Badia, el Porto Cris-to, el Cardessar y el Mana-cor, mejor imposible.

Y para terminar no nos

podemos olvidar de la afi-ción y del gran trabajo queestá realizando la nueva

Ana M.8 Cruz Fernández

José Macizo CañadasAgente ðe Seguros

BlarellostrumC/. Ne Llambles, 3 Tel. 58 62 24

dHJPOs r RtásrcuROS07560-CALA MILLOR

directiva bermellona que en el municipal de Calaestán devolviendo la ilu- Millor.sión perdida al aficionadoque en un considerable nú-mero se dió cita en el pri-mer envite liguero jugado

Suerte y a recuperar eltiempo perdido.

F. González

HERRERIAMARTINEZ

Forja y artesaníaSOMOS ESPECIALISTAS

CI San Antonio Tel. 56 75 16SON SERVERA

SA FONT / 41

ESPORTS

Suben y BajanSUBEN

La coordinación del fut-bol base que también estállevando las riendas delBadia y su cantera, (paramuestra un botón), loscoordinadores pusieron unanuncio buscando chicosque quisieran jugar al fút-bol y la respuesta no pudoser más brillante, ya quefué una gran cantidad dechicos que acudieron a lacita y recuperaron, tantoellos como sus padres lailusión por el fútbol que enlos últimos arios estaba decapa caída, nuevos chicosy nuevos aficionados, (dospájaros de un tiro), estonos demuestra que con unpoco de ganas de hacer eltrabajo en el que se hancomprometido a realizar,

pueden conseguir lo quese proponga, enhorabuenaal coordinador y a todoslos entrenadores de la can-tera porque ellos haránque el deporte rey en CalaMillor no muera nunca.

BAJAN

La primera vez que letengo que dar suspenso auna profesora, ojo (no porsu profesión) sino porhaber sido la nueva conce-jal de cultura (que en esoun notable) y deportes,que en este apartado uncero ya que pienso que noes que se esté equivocandodel sistema a aplicar en su

política deportiva, sinoque ni sabe ni entiende dedeporte y lo que ellopuede significar para loscientos de niños y niñasque desean realizar algunaactividad deportiva. ¿Unaprueba? ¿Como se ha dedi-cado una partida de 8 mi-llones para el polideporti-vo y se han sacado dos mi-llones ochocientas mil pts.para comprar una gruamunicipal? y ¿Como se leha antojado inaugurardicho monumento en navi-dad? seguramente sientealgo especial por las fechasnavideñas y por otro lado,lo que había construido elanterior edil Toni Cánovasella lo ha tirado a la basurae imponiendo su ley. Sin-ceramente lamentable.

1111,13 $01)11iYlleffl ZIOPEFta.tt,cial t,fl om.tAm.u.o

lAcilaioÁ de 4/19Relfi.ta1 ComÁtkinAjitA .iffiloRotaLicoÁ

(9Ácielna oe.4thaltdcia,/ dethl.diaLio de oPc.ima1 Jev.Áiudaci da eitui.po4

C/ MOLINS 7 CALA MILLOR TEL 814174,585989 FAX 585723

SUPERMERCADO zau.

GRUPO

IIFA

SON. SER.NTEIZAC/. Prebistero Pentinat, 3 - Tel. 56 71 76

ALIMENTOS CONGELADOS, CARNES FRESCASY FRUTERIA

SA FONT / 42

TÌGABRIEL BLANQUER BARCELO

Agerne de Seguros Colegiado n.° 22.775

Av. J. Servera C3mps, 46 07560 CALA MILLORTels 58 56 BO - 60 SON SERVERA (Mallorca)

¡SEGUROS

Operamos con cualquier compañía, de modo que las cuotas y las coberturas ofertadas sean siempre las másconvenientes para nuestros clientes.

DE FORMA HABITUAL, SE CONTRARAN LAS POLIZAS CON:* MUTUA GENERAL DE SEGUROS (todos los ramos)* MULTI NACIONAL ASEGURADORA (todos los ramos)* A.G.F. (todos los ramos)* LA PREVISION MALLORQUINA (Enfermedad y Acctes. Profes.)* SANITAS (Asistencia Sanitaria y Hospitalaria)* ALIANZA (Asistencia Sanitaria y Hospitalaria)* SEGURO DE «REEMBOLSO DE GASTOS HOSPITALARIOS Y EXTRA-HOSPITALARIOS»

RAMOS: Vehículos, Multirriesgos (Hogar, Industria y/o Comercio), Comunidades, Responsabilidad Civil Ge-neral, Asistencia Sanitaria, Vida y Combinados, Accidentes Individuales y Colectivos (Colegios),Planes de Jubilación y Planes de Pensiones, etc.

NUEVO ROVER SERIE 100

TODO EL PODERDE LOS GRANDES ROVER.

Admíralo. Es el nuevo ROVER Serie 100. Un pequeño con todo el poder de los grandes ROVER. Porque cuenta

con la más avanzada tecnología en su nuevo lllll tor Serie K — I6 V en el (;Ti— construido co .ulcac ligera. que le

proporc • hasta 95 CV de potencia. Para darte todo lo que le pidas.

Y lleva un equip cnt.., tan exclusivo conio tú.

Atrévete con él. Es un ROVER 1110 x 100. I /esde sólo 1.130.000 ptas.*

NUEVO ROVER SERIE 100

ROVER 100 x 100

ROVER

ROVERGERMANS ALCOVER, S.A.

• Precio final lid IVA y transporte incluidos.

C/. Capità Cortes, 69Tels. 55 24 38 - 55 04 94

07500 MANACOR

SROVER

40'...

t,t1 „4.421 4114%(44.-1

4( 4'1•

0346

. -20

MJER0111110 VIVES E HIJOS LA.

MATERIALES DE CONSTRUCCION

larOficinas, Almacen,Exposición y VentasPlaza General Goded, 2Tels. 56 71 95 - 56 81 43 - Fax 56 80 6207550 Son Servera - Mallorca

Exposición y VentaAvda. Juan Servera Camps, 33Tel. 58 63 6907560 Cala Millor - Mallorca

GARLES COSTA4(4

• PRINCESA, 24

07240 SANT JOAN

BALEARS

4: 1 7

SALOM

41Y2