Folder ciu català

32
P R O G R A M A M U N I C I P A L S 2 0 1 5

description

 

Transcript of Folder ciu català

P R O G R A M A M U N I C I P A L S 2 0 1 5

M. ANTÒNIA TRULLÀS POVEDANO

ARIADNARIU SÁIZ

JESÚS LÓPEZ HERRERA

MARIA MONTSERRAT GARCIA TORRA

TERESA GARROFÉ CASAMITJANA

MARIA TRINIDAD ROVIRA VILASECA

ANGEL SORIA FERNÁNDEZ

JUAN CABALLOL PÉREZ

JOSÉ MANUEL NAVARRO JACINTO

JOANRUBI BARTROLÍ

MARIA PILAR CARDONA JORQUES

MARIA MONTSERRAT BERTRAN RAMON

ANTONIOGUIX COLL

PEREGRAU MARIMÓN

1

5

9

13

3

7

11

2

6

10

14

4

8

12

Perquè vivim a Calaf i el que decidim ens afecta a tots al 100%

Perquè la nostra candidatura combina experiència i il·lusió al 100%

Perquè la nostra experiència i capacitat de treball per aconseguir recursos ens avala al 100%

Perquè les nostres propostes son realistes i solvents al 100%

Perquè som clars en els plantejaments i trans-parents en els interessos que defensem al 100%

Perquè per a nosaltres no hi ha cap altre interes més important que Calaf al 100%

Perquè fem i farem costat a les entitats calafines al 100%

Perquè fem una aposta decidia per la recuperació econòmica de calaf al 100%

Perquè lluitem i lluitarem per aconseguir més i millors serveis per a calaf al 100%

Perquè sabem treballar colze a colze amb les institucions en defensa de l’interes general al 100%

Hola Maria Antònia, gràci-es per avenir-te a fer aquest format d’entrevista, directa i sincera, en la que volem abordar els aspectes que en-volten la campanya que so-vint queden sense resposta però que entenem que també són d’interès per als electors.

Res a agrair, penso que és bo que la gent conegui tam-bé aquest aspectes per tal de que pugui tenir el màxim d’informació i pugui prendre una decisió informada alhora de fer confiança a la formació

que els ha de representar en els propers quatre anys que, de ben segur, seran decisius per al futur de Calaf i del nos-tre País.

Deixa’m començar pregun-tant-te per un sobrenom que sembla haver fet fortuna en-tre els teus companys de llis-ta i que m’ha cridat l’atenció; Alcaldessa de capçalera...

(...somriu) Bé, no em corres-pon a mi valorar si l’expres-sió és afortunada o no. Tot i que entenc que com que la

Maria Antònia Trullàs és diplomada en infermeria i especialista en infermeria del treball de professió, va treballar molts anys al servei de salut pública de Calaf i actualment desenvolupa la seva tasca professional a la Mútua Intercomarcal. Està casada i te un fill. Coompatibilitza la seva tasca professional amb la vessant política com a alcaldessa de Calaf, presidenta de la Mancomunitat Voluntària Segarrenca i Consellera Comarcal. Amb 12 anys d’experiència al capdavant del consistori, al servei dels calafins i les calafines, ha acumulat un bagatge que considera imprescindible per afrontar amb garanties el proper mandat. Enguany es presenta a la reelecció amb un equip format integrament per calafins i calafines provinents de diferents àmbits i que combinen diferents graus d’experiència i de sensibilitat amb grans dosis d’il·lusió i capacitat de treball amb el lema 100% Calaf.

M. ANTÒNIA TRULLÀS

Entrevista amb

A COR OBERT

meva tasca professional té molt a veure amb el món de la salut i per tant de resoldre problemes importants per a les persones i, en conse-qüència, es pot establir un cer paral·lelisme amb la tas-ca que desenvolupa un alcal-de o alcaldessa alhora d’es-coltar, donar resposta a les demandes ciutadanes i, en cas que no estigui a les nos-tres mans, poder-los derivar on sigui necessari. En amb-dós casos és important tenir la vocació de servei que ha inspirat la meva vida.

Hi ha gent que es pregunta perquè optes a la reelecció després de 3 legislatures al capdavant del consistori i si no havia arribat l’hora de fer canvis al capdavant de la llista després d’una legisla-tura especialment complexa en l’àmbit econòmic i també en el personal. Quina és la teva opinió al respecte?

Bé, com molt bé has dit, he tingut l’honor servir a la meva vila gràcies a la confi-ança que els calafins i cala-fines han dipositat en els di-ferents equips de CiU en les darreres legislatures. Aquest fet, per una banda, m’ha per-mès conèixer amb profun-ditat la nostra vila, les seves necessitats i els seus anhels i per l’altra ha fet possible adquirir molta experiència en el funcionament de les diferents administracions de les que depèn un ajunta-ment i teixir alhora aliances que facin possible aconse-guir els objectius necessaris per a fer de Calaf un munici-pi referent al nostre País. En aquest sentit he de dir que, com a persona responsable que em considero, he medi-tat molt la meva decisió –de fet és la vegada en que ho he fet més a consciència- avalu-ant tots els pros i els contres que calia tenir en compte i prioritzant el que considero millor per Calaf en aquests moments transcendentals, en els que les millors garan-ties per superar les incerte-ses actuals i les que vindran seran l’experiència, la capa-citat de treball i la vocació de servei.

Tanmateix crec que també cal dir que no ho hauria fet si no hagués comptat amb el suport explícit de la meva família, de les persones del meu entorn, el dels meus companys a l’Ajuntament,

els de Convergència i Unió i de molts calafins i calafines que m’han expressat el seu afecte i empatia. En qualse-vol cas sóc de les persones que creuen que de tot se’n aprèn i que la superació de les adversitats t’ajuda a créi-xer com a persona.

Continuant amb la comple-xitat a la que fèiem referèn-cia anteriorment. Hi ha hagut certa polèmica amb la impu-tació general dels membres del consell d’administració de Catalunya Caixa, del que en vas passar a formar part degut al procés de fusió de Caixa Catalunya, Caixa Tar-ragona i Caixa Manresa. Ens podries explicar una mica com va anar tot i quina és la situació actual?

Tot i l’elevat cost personal que m’ha suposat aquesta situació, m’agrada que em facis aquesta pregunta i po-der donar la meva opinió perquè, al meu entendre, s’ha fet molta demagògia amb aquest tema , massa so-vint sense coneixement de causa i la majoria de vegades amb males intencions.

Bé, molta gent no sap que en els moments anteriors a la crisi, els consells d’adminis-tració de les caixes estaven formats per persones pro-vinents de diferents àmbits de la societat; empreses, sin-dicats i representants muni-cipals entre d’altres.

En aquest sentit, aquests llocs eren proposats per la pròpia caixa, mitjançant un sorteig, després del qual es notificava a les persones es-collides.

En aquest sentit, quan vaig rebre la proposta de Caixa Manresa vaig creure adient d’acceptar-la perquè, al meu

entendre, que un agent eco-nòmic rellevant com CM ens tingués en compte era im-portant per Calaf , com així es va demostrar amb la pro-moció de 36 vivendes socials i un local municipal que ens ha permès ubicar-hi les ins-tal·lacions del CDIAP en les que es te cura, des de la pro-ximitat, de les necessitats especials molts infants que ho necessiten.

Crec que aquest s’ha conver-tit en un procés més mediàtic que real perquè s’ha posat a tots en el mateix sac –encara que no assistíssim a la vota-ció en que es va revisar el sou del Srs. Todó i Serra- com és el meu cas. Per això crec que, quan es celebri el judici seré exonerada totalment encara que, per desgràcia, m’haurà tocat viure una situació molt desagradable i angoixant.

Deixem ja l’àmbit més per-sonal i centrem-nos en la seva actuació al consistori. Sembla que algun grup de l’oposició es mostra contra-ri a que els regidors i regi-dores rebin retribucions per la seva dedicació al càrrec i proposen “altres sistemes”.

En aquest tema nosaltres apostem per la transparèn-cia i creiem que no hi ha res més transparent que publi-car el que els regidors reben com a compensació per les tasques que duen a terme. En el nostre cas, com que és un sou declarat i ens hem imposat l’obligació de fitxar com qualsevol treballador de l’ajuntament, és molt fàcil saber quina despesa repre-senta cada regidor/a i si com-pleix el seu compromís amb la vila. En la nostra opinió, el sistema de “dietes” i càrrecs de confiança proposat per al-gun altre grup, és clarament menys transparent i proba-

blement més costós que el que proposem nosaltres.

Tanmateix sembla que, de-magògia a banda, existeix un consens general en els principals grups que es pre-senten en el sentit de que la responsabilitat i la dedicació a l’ajuntament requereix de molt d’esforç ha de ser míni-mament compensada.

Un altre tema del que es par-la és el de les llistes fantas-ma de les que Calaf sembla que tampoc se’n escapa...

Doncs sí, sembla que malau-radament tampoc ens en lliurem....

Independentment de si és legal o no fer aquest tipus de llistes, crec que des dels par-tits s’haurien de preguntar si és ètic de fer-ho. En aquest sentit crec que aquestes co-ses contribueixen negativa-ment a la imatge dels partits i de la política en general que té la gent. Al meu en-tendre, pretendre que una persona aliena al municipi acabi prenent decisions que afectaran a les persones que hi viuen -mentre que a ella no- em sembla un despropò-sit. De fet aquesta legislatura hem pogut comprovar que en aquest tipus de llistes, sovint, s’anteposen els inte-ressos personals i el tacticis-me polític al interès general i que no tenen cap mena d’es-crúpol per aconseguir els seus objectius, encara que en surti perjudicada la imat-ge de Calaf.

... i les “marques blanques”?

Bé, potser no em pertoca a mi fer un judici de valor so-bre aquest tipus de llistes, en qualsevol cas, com en la pre-gunta anterior, la llei permet aquestes opcions i nosaltres

ho respectem. Dit això crec que és bo que la gent sàpiga les derivades del vot a aquest tipus de llistes, que incidei-xen de manera fonamental l’articulació d’administraci-ons com el Consell Comarcal o la Diputació i que enguany també tindran un aspec-te destacat en clau de País. En aquest sentit nosaltres creiem que s’ha de ser clar al respecte i pensem que la ciutadania ha de tenir el mà-xim d’informació per poder decidir amb coneixement de causa i, per aquest motiu, és bo que la gent tingui clar el que vota.

... parlant de votar, quins creus que són els motius fo-namentals perquè la gent us torni a fer confiança?

Crec sincerament que hi ha molts motius perquè la gent ens renovi el seu suport, co-mençant per la nostra im-plicació evident amb Calaf i que, crec que ningú posa en dubte. En aquest sentit puc assegurar-los que ens hi tor-narem a deixar la pell i que, com a calafins i calafines que som, no descansarem en la defensa dels interessos de la vila; ja sigui per aconse-guir la implantació de noves empreses al municipi –amb les que les negociacions es-tan bastant avançades-, per aconseguir els equipaments i serveis de qualitat que ens mereixem i fer que Calaf avanci cap a la prosperitat que tots desitgem.

Un altre aspecte important que podem aportar és el de la experiència i que, en uns temps incerts com els que ens ha tocat viure, serà fona-mental per garantir aquesta prosperitat a la que em re-feria i que siguin ateses les nostres reivindicacions, ja sigui en el reconeixement

de l’Alta Segarra, en la ins-tal·lació d’una comissaria dels Mossos d’Esquadra, el desenvolupament de les zo-nes industrials o la connexió a la Llosa del Cavall.

Per una altra banda crec que la nostra capacitat d’acon-seguir recursos per la nostra vila i saber-los gestionar ha estat una constant en el de-curs de totes les legislatures, com s’evidencia en l’elevat nombre de subvencions que hem aconseguit i que, tot i la crisi, només en aquest mandat ascendeixen a més de 3.100.000€ que, en la ma-joria dels casos, suposen el finançament del 100% dels projectes.

Finalment, tot i que crec que hi ha molts altres arguments per votar-nos, crec que tot això no tindria sentit si no mantinguéssim la mateixa il·lusió amb la que varem co-mençar i que s’ha anat reno-vant amb gent de Calaf que s’han anat incorporant al nostre projecte en el decurs del temps.

En definitiva els oferim; tre-ball, proximitat, experiència, confiança, il·lusió i tot això ho podem garantir al 100%

MARIAANTÒNIA TRULLÀS

Entrevista amb

A COR OBERT

DE LIDERATGE

Des del primer moment que varem assumir les tasques del Govern Municipal hem tin-gut molt clar que no podíem continuar amb l’aïllament institucional en el que es trobava Calaf i que era del tot necessari reconstruir les relacions amb els municipis veïns i també amb les institucions del País en benefici de la ciutadania.

Per quest motiu, ja en la primera legislatura varem apostar de manera decidida per la re-activació d’institucions –com la Mancomu-nitat Inter-municipal Voluntària Segarrenca o el Consorci de Promoció de l’Alta Anoia, en les que s’anteposessin els interessos ge-nerals als particulars com a pas previ al re-coneixement de la realitat de l’Alta Segarra.

En aquest sentit, hem fet nombroses ges-tions amb els diferents responsables de la Generalitat per informar-los de la nostra re-alitat i de la voluntat de ser reconeguts com a comarca; l’Alta Segarra.

Fruit d’aquestes gestions i de la millora de relació amb els municipis veïns, al 2010, tots els municipis de la Mancomunitat In-termunicipal Voluntària Segarrenca, vam signar un manifest en el que demanàvem a la Generalitat que es tingués en compte el caràcter diferencial dels municipis que l’in-tegrem i que es fes efectiu el reconeixement de la seva realitat amb la creació de la co-marca de l’Alta Segarra per donar resposta al sentiment de la població per aconseguir els serveis necessaris i els recursos adients per a poder tenir una administració més propera i eficaç.

Fa pocs mesos, després de varies reunions amb diverses formacions polítiques, el Par-lament recollint aquest esperit, el 30 de no-vembre de 2014 va aprovar una moció a tra-vés de la qual instava a l’executiu català a estudiar la creació de la comarca de l’Alta Segarra fet que s’ha vist reforçat per les re-cents declaracions del Conseller de Territori o de la diputada comarcal entre d’altres.

ESTEM EN CONTACTE PERMANENT AMB LES INSTITUCIONS DEL PAÍS. DEFENSEM L’ALTA SEGARRA I EL DRET A DECIDIR

Aquesta reclamació no és pas per caprici, ans al contrari, està fonamentada per la constatació d’una realitat cultural evident al nostre territori i alhora la necessitat d’apropar serveis fonamentals a la ciuta-dania com la comissaria del Mossos d’Es-quadra i la representació del diferents de-partaments de la Generalitat a casa nostra. Per això considerem important continuar reivindicant el reconeixement administra-tiu de la nostra co-marca que, tot i la lentitud amb la que es desenvolupen aquests processos, creiem que acabarà esdevenint una re-alitat.

Però el lideratge no s’exerceix solsa-ment reclamant, el lideratge s’exerceix treballant, impli-cant-se plenament a l’hora de soluci-onar problemes i oferint suport a les institucions i a les entitats que ho requereixin. En aquest sen-tit la nostra aposta per salvar el Consorci de promoció de l’Alta Anoia ha fet possi-ble recuperar una institució que treballa al

servei del territori, donant suport diferents iniciatives ja sigui en l’àmbit sector turís-tic, de la restauració, de la posada en valor del nostre patrimoni històric i natural, de la dinamització econòmica, esportiva o de l’obtenció de recursos econòmics per a la millora de serveis dels municipis que en formen part.

D’altra banda cal destacar l’excel·lent rela-ció que hem acon-seguit amb la resta d’institucions del nostre País. Ja sigui a nivell més proper –formant part del Consell Comarcal- o teixint aliances amb una institució cabdal per al finan-çament de projec-tes municipals com és la Diputació de Barcelona –que ha apostat de mane-ra decidida per els projectes que li hem presentat- o amb el Govern del

nostre País i del seu President, al que li hem fet costat –i seguirem fent-ho-, en uns moments especialment complicats, en de-fensa del dret a decidir el nostre futur.

AMB EL TERRITORI

Sens dubte aquests han estat uns anys difí-cils pel que respecta a la materialització de projectes, el context econòmic advers ha fet alentir –si no aturar- nombrosos projectes, fonamentals per a la nostra vila.

Tanmateix, des de CIU no ens hem resignat a quedar-nos amb els braços plegats i ens hem bolcat, per una banda, en la recerca de recur-sos econòmics per tirar endavant aquells que eren més necessaris i, per l’altra, agilitzar i preparar tots aquells susceptibles de ser acti-vats quan millorin les perspectives econòmi-ques i d’activitat.

Pel que fa als projectes realitzats, finançats al 100% per d’altres administracions després de molt esforç i insistència hem pogut inici-ar nombroses obres de millora, com son els vestidors de la piscina, la rehabilitació de les cases dels Mestres, la millora en l’eficiència de l’enllumenat públic, la plaça Alta Segar-ra, la plaça Pinós, els carrers del barri nou, la rotonda davant de la Renfe, el carrer cels Xaurador, la recuperació del pou d’enfes-ta, la instal·lació de calderes de biomassa al camp de futbol i a la sala d’actes municipal, la instal·laciçó de plaques fotovoltaiques al Centre de Dia, la construcció d’un local social a l’estadi de les Garrigues, la millora de l’ac-cessibilitat al Centre de Recursos per l’Ocu-pació, l’expropiació i enderroc dels coberts adossats al Castell, obertura de locals buits del Casc Antic o la restauració de portal del carrer Xuriguera entre d’altres.

Com dèiem abans, també ens hem esforçat en l’àmbit de preparació de nous projectes que considerem importants per Calaf a curt i

HEM SUPERAT ANyS DIFÍCILS I DE GRANS REPTES AUGMENTANT ELS SERVEIS. FER REALITAT LES NOSTRES PROPOSTES REQUEREIX D’EXPERIèNCIA, PERSISTèNCIA I MOLTA IL·LUSIÓ.

AMB EL TERRITORI

mig termini. En aquest sentit hem culminat la redacció del projecte de la nova residèn-cia per a la Gent Gran, redactat el projecte de construcció de la nova Biblioteca, redactat el projecte de reforma de la primera fase del Convent de Sant Francesc i l’estudi de pato-logies i proposta de reforma de l’ermita de Sant Sebastià a banda de diverses modificaci-ons urbanístiques que permetran l’ampliació de negocis existents, la instal·lació de noves empreses i la construcció del nou tanatori.

Tot el que us hem exposat abans ho hem fet, ho estem fent i ho farem perquè creiem fermament que Calaf té futur i per aquest motiu ens comprometem a continuar treba-llant al 100% per fer de Calaf una vila pròs-pera i amb serveis més propers a l’abast de la ciutadania. En aquest sentit, les nostres propostes de cara a la propera legislatura pretenen -a banda de fer realitat els pro-jectes que hem redactat com la Residència, la Biblioteca, el Tanatori, la primera fase de restauració del Convent i la reactivació de la Llei de Barris- desenvolupar el sòl industri-al disponible amb la implantació de noves empreses, materialitzar infraestructures de vital importància per al futur de la nostra vila, com la connexió amb la Llosa del Cavall o l’aparcador ferroviari, l’ampliació i refor-ma del cementiri municipal, la dels equipa-ments esportius i fomentar la rehabilitació d’edificis particulars.

Sabem que fer realitat les nostres propostes no serà fàcil i que caldran grans dosis d’ex-periència, persistència i d’il·lusió per fer-ho possible. Tanmateix creiem que els resultats ens avalen i que, si ens torneu a fer confian-ça, serem capaços de fer-ho.

AMB LA PROMOCIÓECONÒMICA I L’OCUPACIÓ

Ja en acabar la legislatura anterior varem detectar un alentiment de la nostra econo-mia amb les conseqüents repercussions al mercat laboral degut a l’arribada d’una crisi econòmica que s’ha demostrat devastadora. Fruit d’aquest diagnòstic varem creure ne-cessària –com així s’ha demostrat- la creació d’un servei global d’atenció a les empreses, treballadors, aturats i emprenedors que ens permetés fer front –en la mesura de les nos-tres possibilitats- al efectes d’aquesta situa-

LA VALORITZACIÓ DEL PATRIMONI I LA PROMOCIÓ DE FIRES, MERCATS TEMÀTICS I DE PROXIMITAT, AIXÍ COM EL NOU wEB MERCATDECALAF.CAT DINAMITZEN L’ECONOMIA DEL MUNICIPI

ció. En aquest sentit la creació del Centre de Recursos per l’Ocupació ha estat una eina fo-namental per pal·liar-ne els efectes i provar de donar una sortida a moltes persones de-socupades, mitjançant els plans d’ocupació i a d’altres amb ganes de millorar la seva for-mació per poder ampliar les seves aptituds i tenir millors perspectives a l’hora de cercar feina de manera que, a dia d’avui, l’atur a Ca-laf es situa per sota del 15%

Confirmat l’èxit d’aquesta iniciativa, la nos-tra intenció és potenciar-la encara més tenint en compte les necessitats del mercat laboral i l’ascens imparable de les noves tecnologi-es. Per aquest motiu volem oferir noves for-macions relacionades amb aquest sectors de creixement com la impressió 3D, les xarxes socials i la robòtica.

Pel que fa a les empreses existents, el CRO també ha tingut un aspecte destacat, ja si-gui a l’hora de facilitar espais i formació per als seus treballadors i treballadores com en l’oferiment d’una borsa de treball molt dinà-mica que pogués cobrir de manera immedia-ta les necessitat de les empreses.

D’altra banda, des de l’Ajuntament també hem fet costat a les empreses des de l’àmbit més institucional. En aquest sentit, l’aprova-ció de modificacions reglamentaries per fa-cilitar el seu creixement, l’acompanyament d’aquestes a les administracions superiors, l’aplicació d’una política fiscal molt avantat-josa per a les ampliacions d’empreses exis-tents i les de nova creació ja ha començat a donar el seus fruits de manera que, tot apun-ta, podrem acabar l’any amb l’anunci de la

AMB LA PROMOCIÓECONÒMICA I L’OCUPACIÓ

implantació d’una nova empresa que podria portar uns 150 llocs de treball a la zona.

L’altre aspecte fonamental a l’hora de definir políti-ques de promoció econòmica és el suport al comerç, que tradicionalment ha fet de Calaf punt de referència per als municipis de l’entorn i que s’ha vist afectat do-blement per la crisi i per el canvi de tendència en els hàbits de compra de la població. En aquest sentit, la valorització del patrimoni i la promoció de fires, mer-cats temàtics i de proximitat fa més atractiva la visita per a persones que venen de fora i que son potencials clients tant pel que fa al comerç com a la restauració.

Un altre aspecte en el que hem treballat és el d’obte-nir finançament per a l’obertura de locals al casc antic de manera que sigui més atractiu per a la instal·lació de petits negocis que a la vegada facin més dinàmic i atractiu el nostre centre històric. En aquest sentit, tot i la complexitat administrativa pròpia d’una iniciativa d’aquestes característique, ja estem rebent peticions concretes que, ben aviat, seran realitat.

Tanmateix creiem que cal redoblar els esforços en el suport al comerç raó per la qual a banda de do-nar suport a les iniciatives sorgides del propi sector, després d’una intensa i dilatada recerca de recursos econòmics d’altres administracions, hem pogut inici-ar el projecte pioner www.mercatdecalaf.cat que ha de permetre la modernització dels diferents agents econòmics del municipi; comerciants, restauradors, professionals i paradistes i obrir alhora un ventall de noves oportunitats.

AMB LES PERSONES

Des de benestar social, s’ha intentat mini-mitzar, dintre de les nostres possibilitats, les situacions complicades i/o de risc de totes les persones que s’han trobat amb alguna dificultat seriosa ja sigui en l’àmbit de la ve-llesa, la violència de gènere, la pobresa o les necessitats especials independentment de la seva procedència perquè, al nostre enten-dre, tots formem part d’un projecte comú.

Som un municipi que en el decurs de la seva història a acollit a moltes persones provinents d’altres indrets, i com a tal, hem treballat perquè la convivència al nostre mu-nicipi sigui una realitat. Continuarem tre-ballant perquè la integració real d’aquestes persones, es faci de manera integral i les di-ferents comunitats treballin conjuntament per a fer de Calaf un municipi divers i cohesi-onat alhora, on es respectin les persones i les normes. Tenint sempre present, que a part de conèixer els seus drets, també coneguin els seus deures envers la societat que els acull en general i la calafina en particular.

Un altre aspecte molt important pel que fa als serveis a les persones és el de l’atenció a la nostra Gent Gran. En aquest sentit hem treballat de valent per avançar en el pro-jecte de la construcció d’una residència per als avis i hem aconseguit el finançament per la redacció del projecte, fet que ens per-metrà cercar recursos econòmics per que, ben aviat, pugui esdevenir una realitat.

Tanmateix, tot i les nombroses gestions que hem realitzat amb el Departament de Benestar de la Generalitat i la bona pre-disposició que ens han mostrat al respec-

HEM TREBALLAT, I SEGUIREM, FENT-HO PERQUè NINGÚ QUEDI EXCLÒS

AMB LES PERSONES

te, creiem que serà necessari fomentar la col·laboració público-privada per tal de que aquest projecte, tant necessari, pugui es-devenir una realitat que, conjuntament amb el Centre de Dia, els habitatges per a la Gent Gran, el Servei d’Atenció Domiciliària i el Ser-vei de telealarma, permeti una atenció de qualitat en les di-ferents etapes de la vellesa.

D’altra banda també cal tenir ben pres-sent la millora de l’esperança de vida i conseqüentment de les condicions físiques amb les que s’arriba a la ju-bilació. Aquest fet possibilita la parti-cipació en un gran ventall d’activitats que s’ofereixen tant des de l’administració pú-blica com des de les diferents entitats de la vila com l’Esplai o l’Arca. En aquest sentit creiem que és del tot necessari augmentar el suport a aquests ens finançant programes d’activitats específics que facin més fàcil

l’accés als tallers i activitats que promouen de manera gratuïta.

D’altra banda, el crei-xement del nombre d’activitats també farà més necessari augmentar la coordi-nació entre els diver-sos agents del sec-tor; administracions, entitats, empreses i professionals. Per aquest motiu propo-sem crear el Consell de la gent Gran on es puguin abordar les diferents propostes i solucionar possibles problemes de mane-ra consensuada.

Finalment volem fer un esforç per arri-bar a totes aquelles persones que tenen

algun tipus de necessitat i que sovint, ja si-gui per timidesa o per desconeixement, no sol·liciten cap mena d’ajut per part de l’ad-ministració tot i tenir-hi dret. En aquest sentit creiem que és important reforçar els canals d’atenció i de comunicació per tal de que cap calafí o calafina es quedi sense atenció.

AMB L’ENSENyAMENT

En el decurs de les diferents legislatures, conscients de la seva importància, ens hem preocupat per la formació fent especial aten-ció als nostres joves i infants en l’àmbit de les nostres competències.

En aquest sentit l’ampliació de la llar d’in-fants, la remodelació i ampliació del CEIP, la construcció de la nova escola de música, la remodelació de l’edifici del IMFP o la posada en servei i posterior millora del CRO són fi-

CONSTRUIREM LA BIBLIOTECA, POTENCIAREM PROJECTES DE PARTICIPACIÓ COM EL CONSELL D’INFANTS I L’EXTENDREM A ALTRES ETAPES FORMATIVES

tes de les que estem especialment orgullosos. Tanmateix, gaudir d’uns bons equipaments sol ser condició necessària -però no suficient- per garantir una bona formació. Per fer això possible cal disposar de recursos suficients, d’uns bons professionals i un entorn famili-ar conscienciat i implicat en l’educació de les noves generacions.

Tanmateix, l’arribada de la crisi va ser espe-cialment dura amb aquests serveis, de ma-nera que tots els col·lectius implicats varen haver de fer grans esforços per poder garantir la continuïtat i la qualitat a la que estàvem acostumats. Afortunadament, des de CiU Calaf teníem molt clar que aquesta era una prioritat irrenunciable per a la nostra vila i, juntament amb els professors i les AMPAs –als que hem d’agrair la seva implicació- hem estat capaços de fer front a aquestes circums-tàncies i poder mantenir aquests serveis que, en bona mesura, determinaran el futur dels nostres infants.

En aquest sentit a part de mantenir l’aporta-ció de l’Ajuntament a les despeses corrents, de neteja i de manteniment dels propis cen-tres hem aconseguit del Departament d’En-senyament que no es redueixi la plantilla i que es mantingui el professor de reforç i que s’impliqui en el manteniment de l’edifici en-tre d’altres temes. Tot i això, creiem que enca-ra hi ha un important marge per a la millora, tant pel que respecta als recursos humans com en el suport a les activitats que es desen-volupen al centres. Per això creiem que caldrà incidir en la professionalització dels aspectes que depenguin del consistori per optimitzar i fer més eficaços els serveis que s’hi presten.

AMB L’ENSENyAMENT

Uns altres aspectes en la que s’ha tingut es-pecial cura son la millora de l’accessibilitat i la seguretat als edificis i al seu entorn amb actuacions com els accessos per minusvàlids a l’entorn del CEIP, la instal·lació d’una plata-forma salva escales al CRO o la col·locació de baranes de seguretat a les sortides de l’Escola.

A banda continuar treballant en les línies que hem esmentat, també volem potenci-ar, projectes de participació -com el Consell d’Infants- i extendre’l a altres etapes forma-tives, fomentar programes com el Projecte Educatiu d’Entorn i el suport a les activitats extraescolars que completin la formació de les noves generacions amb matèries com la salut, l’esport, la dieta, la cuina les relacions

amb la comunitat i projectes innovadors com els que les AMPAs acostuma a dur a terme.

Finalment fem una valoració molt positiva dels centres dependents de l’Ajuntament; Llar d’Infants, Escola de Música i Centre de Recursos per l’Ocupació, tant pel que fa als professors com per les matèries que s’hi im-parteixen. En aquest sentit volem millorar els seus horaris, potenciar els diferents pro-grames que s’hi estan duent a terme –especi-alment aquells que permeten els joves tornar al àmbit de l’aprenentatge- com les proves d’accés a cicles formatius de Grau Mig i Su-perior, o l’accés a les noves tecnologies –amb programes educatius específics d’impressió en 3D, xarxes socials o robótica.

AMB L’ESPORT

En iniciar la legislatura, degut a la crisi econò-mica, de l’àrea d’esports hem hagut de cercar solucions –sovint imaginatives- per continu-ar prestant els serveis que afortunadament tenim a la vila i alhora poder recolzar les nombroses entitats que treballen desinteres-sadament per acostar l’esport a la societat, ja sigui en el dia a dia o en la organització d’ac-tes específics com campionats d’alt nivell. En aquest sentit, tot i la dràstica reducció de les subvencions a la que ens varem veure obli-gats hem facilitat l’obtenció d’altres vies de finançament, com la concessió de les barres dels actes festius o la consecució d’ajuts d’al-tres administracions per finançar activitats que reportin ingressos a les entitats.

Un altre aspecte important ha estat el del reconeixement de les fites que els diferents clubs i esportistes han aconseguit, de les quals se’n ha fet un reconeixement instituci-onal i una amplia difusió com en el cas, entre d’altres, de la celebració dels premis Olímpia de la Diputació a la nostra vila.

D’altra banda, després d’una intensa recerca de finançament, s’han aconseguit recursos que ens han permès fer tasques de manteni-ment d’equipaments existents com les actu-acions als ràfecs del poliesportiu, la millora acústica del mateix, petites reparacions a les pistes de frontó i tennis o la millora de les instal·lacions del tennis taula, entre d’altres.

Tanmateix, aquesta tasca de recerca de finan-çament també ens ha permès fer actuacions d’una magnitud superior. Gràcies a això hem pogut instal·lar un desfibril·lador al polies-portiu, una caldera de biomassa al camp de

DESENVOLUPA-REM EL PROJECTE DE DINAMITZACIÓ ESPORTIVA DE CALAF I PODREM PROFESSIONALIT-ZAR ELS SERVEIS I EL SUPORT A LES ENTITATS

AMB L’ESPORT

futbol i construir-hi un nou local social amb servei de bar –que permetrà millorar l’autofi-nançament de l’entitat- i la construcció d’un espai saludable en el que la nostra gent gran podrà fer activitat esportiva amb seguretat.

També hem fet una aposta decidida – ja sigui directament o en col·laboració amb les enti-tats del municipi- per esports que no neces-siten infraestructures específiques i que es poden fer aprofitant l’entorn privilegiat que tenim com per exemple el traçat urbà del cir-cuït saludable o les nombroses caminades i sortides en BTT que ens ajuden a conèixer la natura que ens envolta mentre fem salut.

Dit això, la nostra voluntat és la de continuar fent costat a les entitats esportives que dina-mitzen la nostra vila per tal de que se sentin recolzades en tot allò que estigui al nostre abast o d’administracions superiors.

També volem continuar amb la modernit-zació dels nostres equipaments esportius, facilitant l’accessibilitat –amb la construc-ció de rampes i elevadors-, la sostenibilitat –amb la instal·lació d’equips més eficients i sostenibles-, la col·locació de desfibril·la-dors a la resta d’equipaments esportius i la capacitat- amb l’ampliació dels espais destinats a vestuaris.

Finalment, gràcies a la consecució d’un tècnic d’esports compartit mitjançant la col·laboració entre la Diputació de Barce-lona, el Consorci de l’Alta Anoia i els ajun-taments, desenvoluparem el Projecte de Dinamització Esportiva de Calaf i podrem professionalitzar els serveis que s’oferei-xen des de l’Ajuntament i el suport a les entitats que duen a terme aquesta gran tasca que és la universalització de l’activi-tat esportiva.

AMB LA JOVENTUT

El punt de partida en la relació amb els joves normalment és difícil, sovint degut a la in-determinació pròpia de l’edat, a la que s’ha d’afegir els efectes de la crisi econòmica, la dificultat per trobar la primera feina i les in-certeses pròpies de l’edat augmentades per una societat accelerada i canviant com en la que ens ha tocat viure.

AMB ELS JOVES, ABORDAREM EL NOU PLA LOCAL DE JOVENTUT, QUE CONTEMPLA I PRIORITZA ELS TEMES QUE ELS AFECTEN ELS PROPERS QUATRE ANyS

Per provar de revertir aquesta situació, en iniciar la legislatura, ens varem fixar com a objectiu prioritari incidir en els àmbits de formació i feina. En aquest sentit el canvi realitzat per tots els joves que han partici-pat en algun dels programes fets per aquest ajuntament els darrers 4 anys, es del tot en-coratjador. Tant pel que fa al nombre de joves que van entrar a les 2 Cases d’Oficis realitza-des fins ara com pels grans resultats obtin-guts en la 1ª, amb un 80% d’inserció laboral un cop finalitzada la Casa d’Oficis. Però no tan sols això, estem parlant de motivació, de sortir del pou on alguns joves que amb si-tuacions personals i familiars complexes es trobaven davant d’un carrer sense sortida. Aquests joves amb programes realitzats com el Cuida’m -on van poder treballar justament això, la motivació, la resolució de conflictes, la resiliència, la cura d’un mateix, van aga-far eines importantíssimes per la vida com la capacitat de comunicació, la empatia, el treball en equip, perdre la por a equivocar-se i aprendre dels errors,...

El CRO ha estat i continuarà sent importan-tíssim per els joves, allà se’ls obren portes, allà els ajudem -i continuarem fent-ho- a tro-bar quin camí podrien provar de seguir quan estan del tot perduts, els ajudem a descobrir les seves habilitats, a vegades amagades. El CRO es un gran cercador de programes de formació i treball, com els Plans d’Ocupació del Consell Comarcal, els programes de for-mació i aprenentatge del qual alguns joves de Calaf s’han beneficiat, l’Empodera’t un programa ideat per nosaltres per accedir al finançament de la Diputació de Barcelona i poder donar eines als joves que els ajudin a

AMB LA JOVENTUT

trobar feina i que, en contemplar pràctiques en empreses, ha facilitat que alguns joves ja hagin trobat el seu primer treball.

Volem reforçar aquest aspecte formatiu i d’accés al mercat de treball, per aquest mo-tiu proposem realitzar una nova Casa d’Oficis que formarà uns Monitors/Agents de Serveis, on aprendran i es trauran titulació de Monitor de Lleure, Director de Lleure, el CIATE (Moni-tor Esportiu), Monitor d’Esports d’Aventura, Agent cultural, dinamitzador i gestor cultural i festiu, agent Educatiu , des de menjador es-colar a classes de repàs a primària o dinamit-zació d’activitats extraescolars, Agent Social: des de mediació i resolució de conflictes entre diferents cultures, a agent dinamitzador d’ac-tivitats socio-culturals, Ofimàtica, certificat AcTic, bàsic de prevenció de riscos, i Socorris-me Bàsic.

D’altra banda també volem potenciar un as-pecte formatiu que cada vegada serà més important; el tecnològic, i ho volem fer amb l’execució de diferents programes de forma-ció i aprenentatge en l’àmbit de les noves tec-nologies com la impressió 3D, les xarxes soci-als o la robòtica.

Finalment, pel que fa a la formació proposem la presa de contacte en allò que és més quo-tidià i que sovint donem per sabut. En aquest sentit volem apostar per la realització de “pín-

ldoles formatives” com: aprendre a moure’s per l’administració, demanar beques, ajudes socials, fer instàncies, permisos per activitats lúdiques, com fer una declaració de renda senzilla, com funciona o com crear una asso-ciació i els passos bàsics a seguir.

Tampoc volem deixar de banda altres temes en els que la informació és bàsica i sovint costa de trobar fonts viables. En aquest sentit l’aposta pel tècnic de joventut i els programes de prevenció en matèria de sexualitat i drogo-dependències són i seran fonamentals.

Finalment abordarem el nou Pla Local de Jo-ventut, un Pla que contempla totes aquelles accions i prioritats que es volen desenvolupar els propers 4 anys al poble. Tornarem a insistir com es va fer l’ultima vegada per tal de que els joves participin en la seva redacció, amb il·lusió i compromís i impulsarem la creació d’una consell de joves que, des de dins, reculli totes les peticions de joves i serveixi de con-nexió entre els joves i l’ajuntament de mane-ra global, ja sigui per la seva formació, com per al lleure o altres temes d’interès.

AMB LA CULTURA, EL PATRIMONI I LES FESTES

La cerca de recursos es la clau per poder de-senvolupar accions culturals i festives al municipi, la gran feina realitzada per les en-titats i el suport i acompanyament constant de l’ajuntament, ha fet i farà que puguem continuar gaudint d’aquells esdeveniments que enriqueixen la nostra vila.: El Desfolca’t, el nostre i ja podem dir nostre desprès de 24 anys Festival de Música Tradicional, el Car-nestoltes, les Caramelles, Sant Joan, Unu du Mayu, la Polseguera, Xarxa, la Comissió Mil·le-nari, Sant Cristòfol, Casal de Calaf, Unió Cala-fina, el club de lectura... la llista és molt llarga i demanem disculpes si potser ens en deixem alguna.

Tanmateix, la vitalitat de la nostra vila ens fa molt actius en aquest àmbit i és molt probable que en sorgeixin de noves a les que, si prospe-renn donarem la benvinguda i el nostre su-port, com el dels castellers per exemple.

Hem de ser, no obstant autocrítics i, cal dir però que en la Festa Major, hem de trobar es-tratègies de participació ciutadana que acos-tin més als calafins a la preparació dels actes de la Festa Major.

OBRIREM ESPAIS DE PARTICIPACIÓ ON ELS VEïNS PUGUIN DIR LA SEVA I SENTIN MÉS A PROP CALAF DES DE LA IMPLICACIÓ I EL COMPROMÍS

AMB LA CULTURA, EL PATRIMONI I LES FESTES

El treball diari frec a frec amb les associacions és la clau i, amb el futur Consell de Joves, les associacions, l’ajuntament i tothom qui vul-gui, mirarem d’obrir espais de participació on els veïns puguin dir la seva i sentir la Festa Major des de la implicació i el compromís.

Un aspecte en el que estem especialment satisfets, sense en cap cas desmerèixer els altres, ha estat la celebració del Mil·lenari de la nostra vila. Els nombrosos esdeveni-ments, conferències, publicacions, debats i els espectaculars actes ens han fet ser més conscients encara de l’enorme potencial que té Calaf i el seu teixit associatiu i cultural i constatar alhora la voluntat de participació de la societat en les activitats que afecten transversalment al municipi.

És per aquest motiu que proposem la crea-ció d’una Taula de la Cultura on hi hagi un representant de cada Associació cultural, per tal de realitzar projectes conjunts i millorar la coordinació del calendari de programació d’actes per evitar duplicitats i fer més reei-xides les propostes que es fan en el decurs de l’any.

També creiem que cal impulsar i promoure la creació d’una entitat o un ens de coordinació i dinamització de la sortida del bestiari cala-fí: geganters, dracs, caps grossos,... i la mú-sica tradicional associada: gralles, tabals,... i

garantir d’aquesta manera el suficient nom-bre de participants per fer les sortides més lluïdes.

Finalment creiem que és important la recu-peració del nombrós patrimoni del que dis-posem, amb edificis històrics -als que ja ens hem referit en apartats anteriors- però tam-bé amb patrimoni artístic. Per aquest motiu creiem que val la pena donar suport a inici-atives que vagin en la línia de la seva recu-peració i difusió, com per exemple la cons-trucció del museu del patrimoni religiós -en la que ja s’ha iniciat la col·laboració amb la Parròquia- o la recuperació de patrimoni im-material basat en la història i les tradicions de la nostra vila.

ORGANITZATS

En iniciar la legislatura varem haver de fer front a una situació molt complicada, deri-vada de l’augment de la crisi i la situació financera de la majoria d’administracions, que ens va obligar a replantejar les prioritats econòmiques de l’Ajuntament per aconse-guir mantenir tots els serveis municipals i millorar alhora la situació financera de la corporació. En aquest sentit, després d’un esforç considerable de contenció de la des-pesa i d’augment dels ingressos corrents i dels provinents de subvencions d’altres ad-ministracions –s’han aconseguit subvenci-ons i ajuts per valor de 3.117.353,29€-, hem pogut millorar tots els indicadors econòmics de l’Ajuntament de manera que, per exem-ple, s’ha passat de pagar a 180 dies a fer-ho en 30 en 4 anys o també ser capaços de gene-rar estalvi net que ens permetrà millorar en-cara més els indicadors d’endeutament. En aquest sentit creiem que cal continuar tre-ballant amb rigor l’aspecte financer i de con-tenció de la despesa de l’Ajuntament i poder ampliar l’aplicació de polítiques fiscals favo-rables al creixement econòmic de la vila.

D’altra banda l’ordre no només és desitjable pel que fa a l’economia, tenim ben present que Calaf necessita dotar-se de mecanismes i recursos que per evitar que es transformi en una vila caòtica. Per aquest motiu hem aprovat diferents ordenances que han de fer possible una millora de la convivència i, so-bretot del civisme. En aquest sentit creiem del tot necessària la creació d’una regidoria específica de seguretat i civísme que entri a fons en aquests temes i que es tingui com a prioritat resoldre –si pot ser-de manera defi-nitiva els problemes de trànsit, d’incivisme i

HEM MILLORAT TOTS ELS INDICADORS ECONÒMICS DE L’AJUNTAMENT I, EN QUATRE ANyS, HEM PASSAT DE PAGAR A 180 DIES A NOMÉS 30

CREAREMUNA REGIDORIA ESPECÍFICA DE SEGURETAT I CIVISME

ORGANITZATS

de respecte als veïns i veïnes mitjançant acci-ons pedagògiques o sancionadores si s’escau.

També és important per l’organització de la comunitat el fet de que hi hagi uns canals de comunicació adequats. Per aquest motiu, en iniciar la legislatura varem apostar per la renovació de la pàgina web de l’Ajuntament i la introducció a les noves tecnologies. En aquest sentit la nostra aposta de cara al fu-tur és la d’ampliar els canals de comunicació municipals amb un pla de comunicació 2.0 que englobarà diferents accions, que van des de la recuperació de TV Calaf -aprofitant la possibilitat de crear canals de qualitat a la xarxa- o la millora de l’administració elec-trònica, fent-la més propera i accessible a la ciutadania. Finalment creiem que, per a fer tot això pos-

sible ens cal la implicació de tots plegats i que fer-ho és del tot necessari el desenvo-lupament d’eines de participació ciutada-na que, com en el cas de les comissions del Mil·lenàri- s’han demostrat efectives a l’hora d’implicar a la ciutadania en aquells projec-tes i temes que ens interessen a nivell de mu-nicipi. Tanmateix el món virtual cada vegada és més present a la nostra vida real i creiem que pot ser interessant la promoció d’espais seriosos de debat i d’opinió utilitzant les xar-xes. En aquest sentit la proposta d’E-Àgora creiem que pot ser una opció pionera i útil a la vegada per poder copsar la voluntat i l’opi-nió de la ciutadania.

AMB EL MEDI AMBIENTI ELS SERVEIS

Pel que fa a aquest àmbit hem de dir que encara tenim moltes coses a millorar, com per exemple el triatge que fem de les escom-braries; el rebuig -aquella part de les deixa-lles que es la més perjudicial pel medi i més costosa d’eliminar- no hem aconseguir fer-la disminuir. Els índex de recollida selecti-va s’han estancat i la fracció orgànica igual continua presentant molts impropis cosa que comporta a part d’un gran perjudici pel Medi Ambient i un notable increment de cos-tos -cada any pel preu d’entrada a abocador del rebuig s’incrementa-. Calaf disposa d’un servei de recollida particular, propi, diari, que molts altres ajuntaments voldrien, i tot i comptar amb contenidors per tot el poble a l’abast de les persones, sembla ser que no acabem de col·locar les deixalles al lloc que toquen. El camí es l’educació, la insistència, les campanyes que es fan temporalment, les fires al mercat, etc i sobretot el treball dels ciutadans a casa, amb els seus fills, les esco-les, les grans col·laboradores,etc. En aquest sentit tenim clar que hem d’aconseguir la manera de millorar els índex de reciclatge i, confiem en que a Calaf ho sabrem fer i que podrem posicionar-nos aviat dins dels parà-metres mitjans de Catalunya.

D’altra banda, en aquesta legislatura hem inclòs Calaf al programa europeu conegut com PAES -Pacte d’Alcaldes per la Eficiència i la Sostenibilitat- amb el ferm compromís de reduir les nostres emissions de CO2 i millorar en eficiència energètica. En aquest sentit ja s’han iniciat actuacions, com la substitució de calderes de gasoil per altres de biomassa, la substitució dels fanals per tecnologia led –que a banda d’evitar la contaminació lumí-

APOSTEM PER LA SOSTENIBILITAT: HEM INICIAT ACTUACIONS COM LA SUBSTITUCIÓ DE CALDERES DE GASOIL PER ALTRES DE BIOMASSA O ELS FANALS LED, AMB UN ESTALVI ANUAL DE 70.000 EUROS

AMB EL MEDI AMBIENTI ELS SERVEIS

nica suposen un estalvi d’uns 70.000€ anu-als- o la realització d’instal·lacions fotovol-taiques productores d’energia, entre d’altres per poder anar reduint la factura energètica del municipi i contribuir a la millora del Medi Ambient. Així doncs, continuarem desenvo-lupant les accions programades al PAES els propers anys, com l’estudi d’un projecte de crear un gran Central Heating amb biomas-sa que alimenti, la Llar d’Infants, l’Escola de Música, el IMFP, la Sala d’Actes, tirar enda-vant la 2ª fase de substitució de lluminàries per tecnologia led i el compromís d’impulsar la Fira de la Biomassa al municipi per tal de que Calaf i els pobles veïns se’n puguin be-neficiar i posicionem Calaf dins la llista de Fires de Biomassa importants de Catalunya alhora que creem sinèrgies que possibilitin el sorgiment de negocis vinculats a aquest sector.

D’altra banda, un dels compromisos que teníem en iniciar aquesta legislatura era el desenvolupament d’Horts Urbans. Aquest és un projecte que ha estat francament difícil de materialitzar, sobretot perquè cercàvem un espai amb unes condicions específiques que el fessin proper i segur alhora. En aquest sentit ja podem anunciar que hem procedit a la signatura d’un conveni amb els propi-etaris dels solars on s’ubicava l’antic “par-que” i ja hem començat a treballar en la seva construcció.

Pel que respecta als serveis hem pogut re-novar parcialment la flota de vehicles, amb l’adquisició d’un camió grua i un vehicle po-livalent del tipus pick-up. Aquest fet, junta-ment amb l’esforç dels treballadors, ens ha permès poder actuar amb més rapidesa a l’hora de donar resposta a les necessitats i als efectes de les inclemències meteorològi-ques augmentant l’eficàcia i més seguretat en el treball. Per aquest motiu creiem que és fonamental continuar amb la millora del parc de vehicles, l’adquisició de maquinària que ens ajudi a donar un millor servei a la ciutadania, i també fer una aposta decidida per la professionalització de l’equip humà que treballa al servei de la vila.

Finalment volem reforçar el servei de mante-niment de vies públiques, parcs i jardins als que, tot i que ens hi hem esforçat, per motius pressupostaris no hem pogut dedicar tots els recursos que voldríem. En aquest senti ja es-tem treballant en diversos projectes que ens ajudin a reduir-ne les despeses de manteni-ment i que a la vegada millorin la seva imat-ge i el seu confort.