Fonaments De L’Estat Social i Democràtic De Dret
13
Click here to load reader
Transcript of Fonaments De L’Estat Social i Democràtic De Dret
Fonaments de l’estat social
i democràtic de dret
El compromís dels ciutadans
ÍndexConcepte de llibertat
- Llibertat dels antics i llibertat dels moderns ………………….... 3
- Llibertat positiva i llibertat negativa ……………………..…….... 4
- L’individualisme possessiu…………………………………......... 5
De l’estat liberal de dret a l’estat democràtic de dret
- L’estat liberal………………………………………………………. 6
- L’herència republicana…………………………………………... 7
- La societat civil …………………………………………………… 8
Estat social i democràtic de dret
- La tradició socialista
- Dos socialismes
- L’estat social de dret
- L’estat social i democràtic de dret
La recuperació de la societat civil
- Els límits de l’estat
- Una nova societat civil
Concepte de llibertat*Llibertat dels antics i llibertat dels moderns
Benjamin Constant va separar el concepte de llibertat en dos
models diferents:
• Consistia a participar en els diversos assumptes públics. El ciutadá es considerava home lliure.
• Aquest concepte es restringia alsciutadans (no considerats com a tals les dones, els esclauts, els metecs i elsjoves).
La llibertat
dels antics
• Les teories del dret natural (dretd’expressar la pròpia opinió o la llibertatd’expressió, a professar el culte, a reunir-se…) desemboquen en el concepte de llibertat dels moderns.
• Una persona és més lliure quan es respecten els seus drets. Amb aixòneixen els governs representatius
La llibertat
delsmoderns
• (1909-1997)
• Va néixer a Letònia
IsaiahBerlin
*Llibertat positiva i llibertat negativa
Isaiah Berlin va proposar una altre distinció entre
dos conceptes de llibertat:
Llibertat “positva”:
Equival a ser un mateix el seu propi amo. Consisteix en
que l’individu tingui ell mateix el control sobre la
seva pròpia vida i decisions, sense dependre se
forçes exteriors.
Llibertat “negativa”:
Consisteix en no tenir impediments per part d’altres
persones per dur a terme els desitjos de l’individu.
Thomas Hobbes descriu la llibertat negativa com: “Un
home lliure és aquell que no té cap impediment per
fer el que vol fer”.
Sovint s’ha manipulat al llarg de la història en
concepte de la llibertat positiva per establir
retallades serioses de la llibertat negativa.
*L’individualisme possessiu
La llibertat moderna comporta una forta
exigència de preservar els drets
individuals, però té el perill de creure
que les persones “som illes”.
Crawford Macpherson creu que en el
naixament de l’edat moderna es va
obrir pas l’individualisme possessiu,
una concepció segons la qual
cadascú és l’únic propietari de la seva
pròpia persona, sense tenir cap deure
amb la societat.
La societat es considera una associació
d’individus propietaris amb una relació
mercantil en la qual es produeix un
intercanvi dels béns i els serveis per
buscar un benefici particular.
De l’estat liberal de dret a
l’estat democràtic de dret*L’estat liberal
- L’estat liberal com a estat de dret
La primera forma que va adoptar l’estat
modern va ser la monarquia absoluta de
l’Antic Règim.
Les revolucions de caràcter liberal han
donat lloc a una nova mentalitat on
entra en joc la sobirania popular, i s’obre
pas al concepte de l’imperi de la llei.
Kant formula tres principis coma base del
sistema jurídic:
* Principi de la llibertat de cada membre
* Prinicipi de la dependència respecte a
una única legislació comuna
* Principi de la igualtat de tots els súbdits.
- La tradició liberal
Els punt de partida del liberanisme és la
creença que tot individu constitueix el
nucli de l’actuació política.
Els individus poden perseguir els seus
interessos particulars d’acord amb les
regles de la competència econòmica i
del lliure intercanvi. La política es
concep com l’art d’equilibrar els
diferents interessos.
Funcions bàsiques de l’estat liberal
Protegir la vida dels
seusmembres
mantenint-nela seguretat.
Reduir la por i la incertesafomentant la
pau civil.
Assegurar el dret de
propietat i facilitar el comerç.
*L’herència republicana:
l’estat liberal com a estat democràtic
El liberanisme entén que l’estat ha de
ser constitucional (on existeixi un
sistema de regles, la constitució o
equivalents) per evitar abusos de
governants.
El liberanisme és hereu de la tradició
republicana. Tots els ciutadans
han de ser iguals davant la llei.
Per evitar abusos de poder, es
van establir diversos elements:
L’estat liberal de dret va donar pas a
l’estat liberal i democràtic de dret.
Es va anar establint el sufragi
universal, el sistema representatiu i
la regla de les majories per tal de
controlar el poder públic.
El constitucionalisme
La separació de poders
La participacióciutadana
*La societat civil
Societat civil com a societat comercial:
Adam Smith afirma que l’economia s’ha
convertit en el nucli motor de la vida
social. Es creu que l’estat ha de limitar
la seva actuació a facilitar la
producció, fer respetar les lleis i
l’ordre… i de la propensió a comerciar
deriva l’aparició del mercat per a
l’intercanvi de bens i serveis.
Societat civil com a sistema de
necessitats:
Hegel entén la societat com un espai
“on cadascú es fi per si mateix i tots els
altres no són res […]; els altres són, per
tant, mitjans per al fi d’un individu
particular”.
La societat civil és considerada com un
sistema de necessitats, estructurada per
una autoritat pública que n’asseguri el
funcionament.
Liberanisme polític i liberanisme
econòmic:
Va sorgir una defensa enfront de
l’absolutisme, on s’incolueren
dues direccions:
- Liberanisme polític: els éssers
humans han de ser lliures per
seguir les seves pròpies
preferències en els assumptes
religiosos, econòmics i polítics.
- Liberanisme econòmic: entén el
mercat com a mecanisme bàsic
de coordinació social.L’estat
facilita al mercat distribuir els
beneficis i determinar els preus.
L’estat social i democràtic de dret
*La tradició socialista *Dos socialismes
Estratègies per aconseguir aquesta
igualtat social:
- Socialisme científic o comunisme:
veu l’estat liberal com un instrument
al servei de la classe dominant. Els
seus objectius són la supressió del
mercat, l’abolició de la propietat
privada i la destrucció de l’estat.
- Socialisme reformista: proposa la
intervenció de l’estat, però sense
trencar-no les bases democràtiques i
liberals. Els seus objectius són
subordinar els mercats a les
necessitats socials, controlar
l’economia i intervenir-hi, i distribuir
socialment el poder polític.
Garantia de la igualtat social i econòmica
Suport a diferents formes
de propietatcol·lectiva
Importància de la planificaciópública econòmica
Planificacióestatal de la societat civil
Explicacióde l’acciódes de la solidaritat.
*L’estat social de dret
Inclou la preocupació per la igualtat
social. L’estat ha anat assumint un
paper actiu en la societat civil per
des raons:
- Com a resposta a les exigències
de la justícia social, per fer real
la oportunitat d’igualtats per
tothom.
- Com a resposta als problemes
pròpis del sistema econòmic, per
assegurar l’eficàcia i evitar les
tendències a la crisi.
L’estat social ha pres el nom d’estat
del benestar, intenta garantir la
satisfacció de certes necessitats
bàsiques.
*L’estat social i
democràtic de dret
Pretén establir un sistema política
capaç de conjuntar tres objectius:
Objectius
Un estat social que reconeixla igualtat i s’ocupa de garantir els
dretseconòmics,
socials i culturals de la
població
Un estatdemocràtic
com origen de tots els poders
públics a través de la
participació en eleccions
periòdiqueslliures.
Un estat de dret en el quales sotmetin a la Constitució, es respectinles garanties
jurídiquesfonamentals, la separació i l’equilibri de
poders…
La recuperació de la societat civil*Els límits de l’estat
L’estat de benestat ha acabat degenerant en
un estatbenefactor, reduïnt el protagonisme de la
iniciativa privada. Elsciutadans adopten una actitud de dependènciapassiva que els priva de
la llibertat i al responsabilitat.
L’augment de les competències de l’estatcomporta un creixement
de la burocràcia, un augment del poder
administratiu. Condueixa una separació cada
vegada més grans entre governants i governats.
La sobirania estatal ésinsuficient per fer front a
la globalització.
Els nostres estats socials i democràtics de dret s’enfronten a problemes com:
Per això existeix tant una opinió pública mundial
com també organitzacions supraestatals.
*Una nova societat civil
Societat civil és aquella dimensió
formada per una trama de relacions,
d’un conjunt de associacions que
abasten des de la família, esglésies,
grupos d’amics, fins organitzacions
humanitàries, ecologistes…
Element distintiu = no están sotmeses a
la coerció de l’estat.
Dues línies d’interpretació:
- Alguns l’ententn com la dimensió no
estatal de la societat en conjunt, que
inclou en poder econòmic al seu
funcionament.
- Altres creuen que la societat civil es
distingeix tant del poder estatal com
de l’econòmic. És un espai sense
coerció estatal ni interessos
econòmics, que es regeix pels llaços
de la solidaritat.
Un dels grans problemes és el
determinar les relacions de la
societat civil amb l’estat. Per
resoldre’l, han proposat:
- És la societat civil la que legitima
el poder polític.
- Li correspon controlar-lo
- Cal crear un espai públic de lliure
coerció estatal
- La societat civil ha de ser
autònoma
- Cal potenciar una opinió pública
- Ha d’assumir les seves
responsbilitats
- S’ha d’enfortir la ètica de la
societat civil.
Fonts consultades:
Llibre “Filosofia i ciutadania” 1r batxillerat.
Realitzar per: Judith Sánchez
