UNITAT DIDACTICA 9

Àrea de finançament i inversió.

Introducció

El departament financer s’encarrega d’obtenir els recursos que necessita per a dur a terme l’activitat productiva, projectes d’ innovació i creixement per part de l’empresa.Es preocupa d’obtenir el finançament necessari, tenint en compte el costos d’aquest recursos aliens i la rentabilidad que s’espera obtenir. S’analitzen els diferents projectes possibles i es seleccionen aquells que reuneixen les millors condiciones tant tècniques com financeres.

Fonts de finançament de l’empresa.

Son els recursos líquids o els mitjans de pagament de que disposa la empresa per fer front a les seves necessitats de diners destinades a la inversió.

Classificació de les fonts de finançament.

Segons el termini de devolució

A curt termini: s’han de tornar abans d’un any

Crèdit comercialPréstec bancari a c/t

A llarg termini: període superior a un any.

Préstec a ll/tEmprèstit

Segons la procedència Finançament intern: Son els recursos que es generen en la empresa com a conseqüència de la seva activitat econòmica.

ReservesFondos d’amortitzacióProvisions.

Finançament extern: Son recursos que no s’han generat en la empresa , sinó que provenen de fora de la empresa.

CapitalPréstecs Crèdits.

Segons la propietat Finançament propi: Son els recursos que pertanyen als propietaris de l’empresa.

Capital Reserves.

Finançament aliè: Son recursos que l’empresa deu tornar a c/t o ll/t.

PréstecsCrèditsEmprèstits

Recursos propis o finançament propi:

Capital: Format per les aportacions dels socis quant es constitueix la societat així com per les successives ampliacions que es puguin produir.

Reserves: provenen de beneficis no distribuïts per la empresa i formen part de la seva autofinanciació interna. També reben el nom de autofinançament d’enriquiment.Amortitzacions: Estan formades per el valor que va perdent l’immobilitzat en el procés de producció. A mesura que passen els anys el fons d’amortització va augmentant en el valor que s’han anat depreciant els actius (maquinària, vehicles etc..), per tant, al final de la vida econòmica d’aquests, l’empresa podrà substituir-los fent us dels diners acumulats en aquest fons.

Provisions: Son fons que crea l’empresa per fer front a pèrdues que encara no s’han produït o be per preveure despeses futures. (Per exemple una provisió per un crèdit a un client que preveu que no cobrarà).

Esquemàticament:

Recursos propis Capital (aportacions dels socis)

Finançament extern

Beneficis retinguts Reserves ( impulsen el creixement de la empresa)

Autofinançament d’enriquiment

Fons estalviats Amortitzacions i provisions (permeten mantenir la capacitat productiva de l’empresa

Autofinançament de manteniment.

Recursos financers aliens a mitjà i llarg termini.

Préstecs a m/t i ll/t : Es una quantitat de diners que la empresa demana a una institució de crèdit (banc, caixa d’estalvi, cooperativa de crèdit) per poder finançar-se. Quan siguin acceptades les condicions i aprovades tant per la empresa com el banc es disposarà dels diners de manera immediata. L’empresa els s’haurà de tornar amb interessos i dins el termini pactat.

Emprèstit: Son títols de crèdit ( obligacions, bonos pagares...) emesos per les empreses i que compren els particulars i altres empreses a canvi d’un interès.

Leasing o arrendament financer: Es un sistema de finançament mitjançant el qual la empresa incorpora algun element d’actiu fix a canvi d’una quota de arrendament. Quan s’acaba el termini de lloguer es pot tornar el bé a la empresa de leasing o comprar-lo segons el preu fixat al contracte. Les quotes de leasing suposen una despesa per a l’empresa i el resultat econòmic serà més baix, la qual cosa suposarà pagar menys impostos. Son deduïbles fiscalment els interessos i una part del cost del bé.

Renting: modalitat que consisteix en el lloguer de bens mobles a mitjà o llarg termini. A diferencia del leasing, en el renting l’arrendatari no té opció de compra al finalitzar el contracte. Deduïble fiscalment el 100% .

Recursos aliens a curt termini:

Préstecs a curt termini: la empresa demana diners a una entitat financera per cobrir les seves necessitats a curt termini.

Compte de crèdit: consisteix a que l’entitat financera posa a disposició de la empresa una compte corrent amb un límit. La empresa podrà disposar dels diner de aquesta compte mitjançant xecs. Es paguen interessos per la quantitat disposada mes unes comissions de disponibilitat per les quantitats no disposades.

Descompte de efectes: La empresa pot dur a descomptar les lletres de clients i rebuts normalitzats abans dels seus venciments als bancs. Es paguen uns interessos i comissions per aquests bestretes de diners, compten els dies que van des de la data de descompte fins el seu venciment.

Factoring Es una altre forma de finançament que consisteix en la venda de tos els drets de cobro de clients (factures, lletres) a una empresa denominada factor, la qual proporciona a la empresa una liquidés immediata i li evita el problema dels impagats i morosos. Inconvenient , es el cost elevat d’interès i comissions.

Fons espontanis de finançament Quantitats degudes als organismes públics, SS, Hisenda , Nòmines devengades. Les nòmines es paguen cada mes i les quantitats retingudes als treballadors en concepte de SS i Irpf, al mes següent o cada tres mesos respectivament. Aquestes son partides pendents de pagament.

Cost d’una font de finançament: La majoria dels recursos que utilitza la empresa li comporten un cost. La empresa sempre intentarà aconseguir aquella font de finançament que suposi el cost mitjà mes baix possible, ja que d’aquesta forma el benefici que aconseguirà amb la inversió realitzada serà mes gran.Cost dels recursos financers propis: Cost d’oportunitat,. Politica de dividends.

Cost dels recursos aliens a mitjà i llarg termini . Interes a pagar.Cost dels recursos aliens a curt termini. Interes, comissions,. Els fons espontanis tenen cost zero.Cost mitja ponderat del recursos financers. (exemple 5 pàgina 202 llibre).