FONTS I - mon.uvic.cat · destacar les fonts del barranc d'Algendar (Santa Galdana), i a l'illa...
166
FONTS I ULLALS 3
Transcript of FONTS I - mon.uvic.cat · destacar les fonts del barranc d'Algendar (Santa Galdana), i a l'illa...
FONTS I ULLALS
3
Beneïda l´horaQue m´han duit aquíLa font qui no vessa, la font qui no ploraMe fa plorar a mi
La Relíquia (fragment)Joan Alcover
Foto: R. M. Mateos
FONTS I ULLALS
91
L'aigua que veiem només és una petita part de la que existeix a la Terra. L'aigua dolça s'amaga
a les diferents capes de la litosfera i, encara que haguem convertit la superfície en repre-
sentant de tota la resta, la part més rellevant queda oculta davall de l'escorça de la Terra.
Veure brollar l'aigua que ha romàs oculta als nostres ulls, a l'interior dels aqüífers, és un
espectacle meravellós per als nostres sentits. Ningú no es pot mostrar indiferent tot contemplant
i sentint una font. Afloren sentiments que ens envolten i apropen a la natura. Veure brollar l'aigua
té quelcom de màgic, com tot el que neix. El nostre vocabulari és ric en verbs que fan referència
a aquest naixement. L'aigua brolla, sorgeix, neix, surt, aflora, raja… Fins i tot hi ha poetes que
diuen que plora.
Les fonts han estat, al llarg de tota la història de la humanitat, indrets de trobada i de vida.
Pobles i ciutats s'han establert devora seu. La ciutat de Palma probablement no existiria sense
la font de la Vila, que d'ençà temps immemorials ha proveït d'aigua Ciutat.
Davant de l'absència de rius, els pobles i ciutats de les Balears s'han desenvolupat a prop de
les fonts. És molt important el patrimoni de mines, aljubs, síquies, safareigs, etc., que s'han fet
servir per captar, emmagatzemar i transportar l'aigua de les fonts. A la cultura àrab és ben
palès.
En aquest capítol pretenem que el lector comprengui per què neix una font i quines condicions
del terreny determinen que es produeixi la sortida a la superfície de l'aigua dels nostres aqüífers.
Vos acompanyarem a conèixer una mica millor les nostres fonts més emblemàtiques, tot esperant
que gaudiu d'aquest passeig que, sense cap dubte, vos farà més entenedora la seva natura-
lesa.
¿Per què brolla una font?
FONTS I ULLALS
93
Una font és una sortida natural d'aigua subterrània a la superfície del terreny; per
tant, constitueix una zona de descàrrega preferencial de l'aigua de l'aqüífer.
El context geològic és determinant. Generalment, una font neix on aflora el con-
tacte entre els materials permeables de l'aqüífer (zona de recàrrega, a la part alta de
la muntanya), i els materials impermeables, a la zona baixa del massís. Aquests actuen
com una barrera que impedeix que l'aigua subterrània circuli a major fondària, i
s'emmagatzema, va omplint l'aqüífer, i quan el nivell d'aigua arriba fins a la super-
fície del terreny, l'aigua surt al punt de contacte (zona de descàrrega). Moltes vegades
La geologia determina la sortida de la font. L'aqüífer es drena a través del contacte entre els materials permeables que constitueixen
l'aqüífer i els materials impermeables que fan de barrera, impedint la circulació en profunditat del flux subterrani.
Quan el nivell freàtic de l'aqüífer baixa, la font es pot arribar a assecar.
FONTS I ULLALS
94
aquest contacte entre materials diferents és una falla, zona de fractura on el terreny
es pot trobar triturat i per tant l'aigua pot circular amb més facilitat, afavorint-ne la
sortida a la superfície.
Altres vegades, les fonts neixen quan la topografia del terreny talla el nivell freàtic
de l'aqüífer i dóna sortida a l'aigua subterrània. Aquesta situació es produeix a alguns
barrancs així com a zones baixes, de topografia deprimida, com ara moltes de les
zones humides del nostre territori. La paraula ullal —ull d'aigua— fa referència a
aquest tipus de surgències a zones d'aiguamoll.
FONTS I ULLALS
95
Canal de sortida de la Font de Son Sant Joan, un ullal nascut a la vora de S'Albufera de Mallorca.
El nivell freàtic de l'aqüífer aflora a la superfície del terreny en aquesta zona topogràficament deprimida i alimenta la zona humida.
Foto: M. Juncosa.
FONTS I ULLALS
96
La cultura àrab va deixar a les Balears una tècnica de captació per drenatge de les
aigües subterrànies anomenada qanat, present a altres països com l'Iran, el Pakistan,
l'Afganistan i el Marroc, entre d'altres. Un qanat és un tipus de captació que proporciona
l'aigua subterrània forçant la sortida d'aigua de l'aqüífer i, en certa manera, generant una
font. Això es fa mitjançant una tècnica minera que consisteix a foradar un pou mare a
un punt on es pressuposa l'existència d'aigua al subsòl. Quan s'ha arribat al nivell freàtic
de l'aqüífer, es traça una galeria des del pou mare fins a la superfície del terreny, on es
condueix l'aigua per gravetat. Aquestes galeries poden tenir centenars de metres de lon-
gitud i, al llarg del seu recorregut, es realitzen diversos pous d'aeració. A les Balears, entre
els qanats de major longitud cal esmentar el de Son Reus, a Llucmajor (299 m), el de la
Mare de Déu, a Biniaraix (300 m), i sobretot el de Crestatx, a Sa Pobla (540 m).
Els qanats - «fonts» amb mina
PERFIL ESQUEMÀTIC D’ UN
POU MARE
POUS D’ AERACIÓ
SORTIDA D’ AIGUA
CALCÀRIES(PERMEA LES)
MARGUES(IMPERMEA LES)
NIVELL FREÀTIC
Qanats, fonts amb mina,
molt característiques de
la cultura àrab. Es
construeix un pou mare
fins que es troba el nivell
freàtic de l'aqüífer i
posteriorment es
condueix l'aigua fins a la
superfície mitjançant
una galeria inclinada, de
baix pendent. Segons la
llargària de la galeria,
aquesta pot ésser
travessada per diversos
pous d'aeració.
FONTS I ULLALS
97
Pou medieval d'aeració al qanat de Crestatx (Sa Pobla, Mallorca).
Foto: R. M. Mateos
FONTS I ULLALS
98
Fonts significatives de les Illes Balears
Al nostre territori hi ha abundants fonts, sobretot a les serres i, principalment, a
la Serra de Tramuntana. A cada poble de muntanya hi ha una «font de la vila», que
capta una o de vegades més fontanelles, i que generalment ha estat el centre de
l'activitat a la vila.
Per a aquest llibre, hem tingut en compte vuit fonts del territori balear com a més
representatives del patrimoni hidrogeològic de les Illes, ja sigui pel seu cabal, pel seu
interès hidrogeològic o per la seva importància social. A l'illa de Mallorca s'han
seleccionat la Font de Sa Costera, ses Fonts Ufanes de Gabellí, la Font de la Vila, les
fonts de Sóller, la Font Santa de Sant Joan i la font de l'Almadrava; a Menorca cal
destacar les fonts del barranc d'Algendar (Santa Galdana), i a l'illa d'Eivissa, Es Broll
de Buscastell.
Gairebé totes les fonts seleccionades drenen aqüífers càrstics desenvolupats sobre
materials calcaris de permeabilitat elevada. Per això, aquestes fonts sovint presenten
importants variacions de cabal, resultat de la ràpida resposta a les precipitacions
caigudes sobre la zona.
FONTS I ULLALS
99
És una de les fonts més cabaloses del nostre territori. Neix als rostos vessants
litorals de la Serra de Tramuntana de Mallorca, al terme municipal d'Escorca, a pocs
metres de la mar.
Aquesta font drena un aqüífer càrstic format a les roques calcàries que constitueixen
els relleus de Montcaire, on s'observen espectaculars formes de rascler, dolines i avencs.
L'aigua de pluja s'infiltra amb gran facilitat a través d'aquests materials molt carsti-
ficats i, poc abans d'arribar a la mar, es troba amb una barrera impermeable formada
per argiles vermelles i guixos que afloren a la línia de costa. Aquest fet determina la
surgència d'aquesta font, que brolla pràcticament durant tot l'any, amb un cabal de
8 milions de metres cúbics anuals de mitjana i que, els anys plujosos, pot superar els
20 hectòmetres cúbics (20 milions de metres cúbics), gairebé el triple de la capacitat
de regulació dels embassaments de Cúber i del Gorg Blau.
Durant molts d'anys, aquesta surgència es va fer servir per a la generació d'energia
elèctrica. Encara s'hi poden veure «ses cases de sa llum», avui convertides en refugi
de muntanya. El gener de 2009 va començar a funcionar el transvasament de Sa
Costera, que condueix l'aigua d'aquesta font cap a la ciutat de Palma, en part per via
submarina, i en què es recolza també l'abastament dels pobles de l'entorn del trans-
vasament.
Sa Costera o Font del Verger (Escorca, Mallorca)
FONTS I ULLALS
100
Perfil esquemàtic de la Font de Sa Costera.
La font drena l'aqüífer càrstic desenvolupat a les muntanyes de Montcaire. La surgència es produeix quan els materials molt
permeables que constitueixen l'aqüífer (principalment calcàries) entren en contacte amb els materials impermeables formats per
argiles amb guixos, que afloren al marge litoral.
FONTS I ULLALS
101
Font de Sa Costera.
Punt de trobada d'excursionistes i d'amants de la muntanya. Els anys plujosos drena més de 20 milions de metres cúbics d'aigua, gairebé
el triple de la capacitat dels pantans de Cúber i del Gorg Blau. Avui dia, l'aigua es transporta mitjançant una canonada submarina fins al
Port de Sóller, des d'on és bombada i conduïda per al proveïment de Palma i de pobles del seu entorn.
Foto: R. M. Mateos
Sortida a la mar de la Font de Sa Costera, al vessant marí de la Serra de Tramuntana de Mallorca.
La font neix al peu dels relleus calcaris, on afloren uns materials de molt baixa permeabilitat, que barren el pas del
flux subterrani en profunditat.
Foto: R. M. Mateos
FONTS I ULLALS
104
Conten el més vells que, a la costa nord de MallorcaProp d´una zona pedregosa, hi havia una fonteta
d´aigua ben dolça que es trobava quasi al costat de la mar.
Prop d´allà hi vivia una al.lota molt bella i encisadoraque s’estimava molt la mar. Desitjava viure a la mar, però
No a la vorera, no, sinó dins la mar.Tots els dies baixava a un racó que nomésella coneixia i, aleshores, plorava en silenci.
Tant i tant va plorar, que en aquell racó nomésconegut per ella va brollar una font, les aigües
de la qual devallaren fins a la mar.
En aplegar les primeres gotes d´aigua a la mar,s´aparegué a la jove un nanet d´aigua salada, que li
preguntà la raó d´aquelles llàgrimes
Quan ella li ho explicà tot, el nanet marí li diguéNo ploris més, que el teu desig serà satisfet.
i aquell mag la va convertir en una sirena i la vadeixar al mig de la mar.
Ara viu feliç, al fons de la mar, Però, cada deu deJuliol, la sirena plora i plora perquè recorda el lloc on
va viure i que ja no podrà veure mai més i, per unsinstants, l´aigua de la mar es fa dolça.
Almenys, així ho conten els vells i així ens hocreim nosaltres.
Conte d'en Llorenç Giménez
sobre Sa Costera.
Dibuix: Guillermo Martín
FONTS I ULLALS
105
Fonts Ufanes de Gabellí (Campanet, Mallorca)
Constitueixen el conjunt de fonts més emblemàtic de les Illes Balears. Estan localitzades
al vessant meridional de la Serra de Tramuntana de Mallorca, al terme municipal de
Campanet, a prop de les coves del mateix nom. Són un conjunt de surgències més o menys
alineades al llarg d'una falla, que brollen sobtadament al bell mig d'un espès alzinar. El
conjunt va ser declarat fa pocs anys Monument Natural pel Govern de les Illes Balears.
Les Fonts Ufanes de Gabellí romanen seques durant la major part de l'any i només bro-
llen quan les pluges a la zona són intenses i continuades durant alguns dies. El cabal anual
d'aquestes fonts és de 15 milions de metres cúbics de mitjana, amb cabals punta de fins a
70.000 litres per segon; hi ha hagut anys molt secs en què les fonts no han brollat ni una
sola vegada i d'altres, de plujosos, en què han «rebentat» diverses vegades.
FONTS I ULLALS
106
De nou la geologia és la clau del funcionament d'aquest conjunt de fonts. Hi trobem
un aqüífer de naturalesa càrstica que té una major capacitat d'infiltració i d'emmagatzematge
a la seva part alta i superficial, i a la part més fonda, la carstificació de la roca disminueix,
i per tant la seva capacitat d'emmagatzemar aigua. A més, existeix una falla que posa en
contacte els materials permeables de l'aqüífer amb materials margosos, impermeables (argi-
les blanques molt riques en carbonats). Quan la pluja és molt intensa i permanent, l'aqüífer
no té prou capacitat per admetre tota l'aigua que s'hi infiltra. S'omple la zona menys cars-
tificada i puja ràpidament el nivell freàtic de l'aqüífer, ja que tota l'aigua infiltrada no es
pot emmagatzemar a causa de la baixa permeabilitat de les calcàries de la part més fonda
de l'aqüífer, i brolla per una sortida lateral —en aquest cas la falla—, estructura que con-
diciona la disposició del conjunt de fonts.
Aigües avall de les fonts, sortint de l'alzinar, hi ha una sèrie de pous surgents, fenomen
que sorprèn els visitants.
FONTS I ULLALS
107
Funcionament de les Fonts Ufanes de Gabellí. Quan les pluges són intenses, l'aigua acumulada a la zona més carstificada de
l'aqüífer es drena a través de la falla i origina el conjunt de fonts que caracteritzen aquest monument natural.
FONTS I ULLALS
108
Una de les surgències de les Fonts Ufanes
de Gabellí quan no brolla;
a la dreta, el mateix punt quan «rebenten» les fonts.
Alzinar on neixen les fonts. És un
paratge ple de màgia i de bellesa.
Fotos:R. M. Mateos
FONTS I ULLALS
109
Font de la Vila (Palma, Mallorca)
Aquesta font es troba al límit entre el vessant meridional de la Serra de Tramuntana
i el Pla de Palma, a uns 8 km de Ciutat, a prop del campus de la Universitat de les
Illes Balears.
Quan el rei en Jaume va conquerir Mallorca l'any 1229 ja existia una important
xarxa de canalitzacions, de la qual tenim referències des dels segles xi i xii, que trans-
portaven l'aigua d'aquesta font, aleshores coneguda com la Font de l'Emir (Ayn
al-amir), i de les fonts de Na Bastera i de Mestre Pere, per al reguiu dels horts de la
contrada, per moure més d'una desena de molins i per al proveïment de la ciutadella
de Madina Mayurka. Han passat deu segles i l'aigua d'aquesta font encara s'aprofita
per al proveïment de Ciutat.
La Font de la Vila brolla tot l'any, amb un cabal variable, molt important els mesos
plujosos i més baix a l'estiu. El volum anual també varia en funció de la pluviometria;
la font raja 1 hectòmetre cúbic (1 milió de metres cúbics) els anys més secs, i prop
de 8 els anys plujosos, amb una mitjana anual de gairebé 5 milions de metres cúbics
(la capacitat d'embassament de la presa de Cúber). De la mateixa manera que les
Fonts Ufanes, les fonts de la Vila, de Mestre Pere i de Na Bastera brollen per una falla
que posa en contacte els materials calcaris, permeables i per tant aqüífers que cons-
titueixen els relleus de la serra, amb materials margosos i margocalcaris de molt baixa
permeabilitat que ja formen part del Pla de Palma. La surgència es produeix de manera
difusa, formant-se un o diversos ullals, a través dels materials quaternaris de rebliment
que fossilitzen la falla.
FONTS I ULLALS
110
Entrada a la Font de Na Bastera (Esporles).
Des de fa deu segles aquesta font, amb la Font de la Vila i la Font de Mestre Pere, han abastat la ciutat de Palma i regat molts d'horts
del seu entorn.
Foto: J. M. López
FONTS I ULLALS
111
Perfil esquemàtic que explica la sortida de la font de la Vila (Palma).
L'aqüífer confinat format per les calcàries de la serra es drena per la falla, ja que les margues i margocalcàries de molt
baixa permeabilitat que es troben per davall del rebliment quaternari del pla de Palma barren el pas al flux subterrani.
A la banda meridional de la Vall de Sóller, en
el contacte entre els materials calcaris de la Serra
de Tramuntana i les margues i argiles impermeables
que formen el substrat de la vall, hi neixen una
sèrie de fonts que constitueixen el drenatge dels
aqüífers calcaris de la Serra d'Alfàbia. Les més
importants pel seu cabal són la Font de s'Olla i la
Font Lladonera, que es troben molt a prop de la
població de Sóller.
Aquestes fonts, juntament amb d'altres de la
Vall de Sóller, a l'època de dominació musulmana
ja regaven els horts (fonamentalment de cítrics)
mitjançant una notable xarxa de síquies i siquiols
que encara ara distribueixen l'aigua per gravetat
als fèrtils camps de la vall. Les fonts són la base del
proveïment urbà de Sóller i del seu Port.
El cabal d'aquestes fonts és molt variable, si bé
no s'aturen de rajar ni tan sols a l'estiu. En anys
molt plujosos, com ara el 2001-2002, s'hi han
arribat a registrar valors de gairebé 15 milions de
metres cúbics anuals, estimant-se els valors mitjans
en 6,5 milions de metres cúbics l'any.
Fonts de Sóller (Sóller, Mallorca)
FONTS I ULLALS
112
Sortida de la Font de s'Olla (Sóller).
Una de les poques fonts de Mallorca que brolla durant tot l'any.
Foto: J. M. López i A. Galmés
FONTS I ULLALS
113
100 m
S - N
SÓLLER (50 m)FONT
IMPERMEABLE
NIVELL FREÀTIC
CALCÀRIESPERMEABLES
SERRES D’ ALFÀBIA(1067 m)
AQÜÍFER DETRÍTICQUATERNARI
Les fonts de Sóller drenen l'aqüífer càrstic que constitueixen els relleus de la serra d'Alfàbia.
La impermeabilitat dels materials que configuren l'estructura de la Vall de Sóller determina la sortida d'aquestes fonts.
FONTS I ULLALS
114
Aigües termals. La Font Santa de Sant Joan (Campos, Mallorca)
L'existència de fonts termals constitueix una de les evidències més notables de
l'escalfor interna de la Terra. Aquest tipus de surgències no es troben només relacio-
nats amb zones de vulcanisme recent, sinó que també poden aparèixer en àrees amb
un gradient geotèrmic normal, com és el cas de les Balears. Si foradàssim un pou
profund i hi posàssim un termòmetre, es podria observar que la temperatura augmenta
a mesura que ens endinsem a raó de 3ºC cada 100 m. Aquest valor correspon a un
gradient geotèrmic normal. Per tot això, l'aigua subterrània que circula a grans fon-
dàries es trobarà a temperatures elevades a causa de l'escalfor interna de la Terra. Si
aquesta aigua calenta d'aqüífers profunds pogués pujar ràpidament fins a la superfí-
cie del terreny —per una falla per exemple— es produiria una surgència d'aigua
termal.
Tots els indicis d'anomalies geotèrmiques coneguts a les Balears es localitzen a
l'illa de Mallorca. Els més importants són una sèrie de pous que es troben al sud del
poble de Llucmajor i que treuen aigua a una temperatura màxima de 51ºC, així com
una sèrie de captacions d'aigua subterrània al centre de l'illa (Lloret i Costitx), amb
temperatures de l'aigua de fins a 41ºC. Tots aquests valors són molt superiors a la
temperatura mitjana de l'aigua subterrània a les Illes, que és de 18ºC.
La Font Santa de Sant Joan, a Campos, és l'única surgència natural d'aigua termal
a les Illes Balears. Per tal d'aprofitar les propietats minerals medicinals de les seves
aigües, a conseqüència de la seva temperatura i mineralització, adients per tractar
diversos mals de la pell, de l'aparell respiratori, reumàtics o d'artrosi, l'any 1844 es
va construir un balneari. Alguns historiadors asseguren que aquestes aigües ja eren
conegudes a l'època romana, encara que les primeres referències escrites del seu ús
daten de començaments del segle xvi. L'aigua raja a una temperatura de 38ºC. Aquesta
FONTS I ULLALS
115
L'aigua termal de la Font Santa (38ºC) té el seu origen a aqüífers molt profunds (més de 1.000 m), on l'aigua s'escalfa pel propi
gradient geotèrmic de la Terra. L'aigua calenta (que es troba a elevada pressió i fondària, en un aqüífer confinat) puja per la
falla, que constitueix una via permeable de circulació preferent; pujant, l'aigua calenta es barreja amb aigua salada, ja que la
interfície aigua dolça-aigua salada es troba en el seu recorregut, i s'origina aquesta surgència d'aigua termal i molt mineralitzada,
salabrosa.
elevada temperatura és conseqüència de l'ascens d'aigües molt profundes (i per tant
calentes) per una falla; pujant, l'aigua calenta es barreja amb aigua salada, ja que la
interfície aigua dolça-aigua salada es troba al seu recorregut, i s'origina la surgència
d'aigua termal i molt mineralitzada, salabrosa.
Fotos: J. M. López i A. Galmés
Balneari de la Font Santa de Sant Joan, Campos (Mallorca),
l'única font termal de les Balears.
Aquesta font està constituïda per una sèrie de surgències d'aigua conegudes com els Ulls del
Rec, associades a la llera del torrent del mateix nom. Es troba al terme municipal de Pollença, i
l'aigua que drenen origina l'aiguamoll costaner de l'Albufereta de Pollença. El cabal mitjà de la
font és d'uns 12,3 milions de metres cúbics anuals (molt superior a la capacitat dels pantans de
la serra), amb cabals punta que poden arribar a assolir els 8.500 litres per segon. Malgrat que es
troba a una cota de 8 metres damunt del nivell de la mar, d'aquesta font raja aigua salabrosa, amb
importants variacions de salinitat (la seva concentració en ió clorur pot variar entre 1.000 i
9.000 mg/L).
L'existència d'intrusió marina i els canvis estacionals que fan modificar la posició de la inter-
fície aigua dolça-aigua salada, condicionen les variacions de la salinitat de l'aigua que surt pels
Ulls del Rec. La font brolla a través d'una falla que travessa la interfície aigua dolça-aigua salada.
En èpoques de pluges es produeix més aportació d'aigua dolça de l'aqüífer, retrocedint de manera
natural la interfície i, per aquesta raó, brolla de les fonts una aigua amb menor salinitat. En èpo-
ques seques i d'estiatge, el flux subterrani d'aigua dolça és menor i la interfície avança terra endins,
augmentant la presència d'aigua salada a l'aqüífer, cosa que fa que pels ullals surti una aigua més
salabrosa.
Aquestes importants variacions de la salinitat de l'aigua de la font, amb canvis sobtats, fins i
tot d'un dia per l'altre, determinen la inviabilitat del seu aprofitament.
FONTS I ULLALS
118
L'Almadrava (Pollença, Mallorca)
FONTS I ULLALS
119
Sortida de la font de l'Almadrava, que origina el cabal gairebé permanent del torrent del Rec aigües avall dels ullals.
Foto: B. Martín
FONTS I ULLALS
120
AI UA DOL A
AI UA SALADA
FALLA ( ONA AMB PERMEABILITAT PREFERENCIAL)
INTERFÍCIE(CONTACTE AI UA DOL A-SALADA)N F NIVELL FREÀTIC
0 m
0
- 0
L’ ALMADRAVA AMB PLU ES INTENSES
FONT
MAR
1 000 m
MAR UES (IMPERM )
N F
AQÜÍFER
(AI UA M S DOL A)
CALCÀRIES (PERM )
0 m
0
- 0
- E
L’ ALMADRAVA
FONT
MAR
AQÜÍFER
MAR UES (IMPERM )
CALCÀRIES (PERM )
N F(AI UA SALABROSA)
Sortida de la font de l'Almadrava (Pollença) a
través d'una falla que travessa la interfície aigua
dolça-aigua salada. L'avanç i el retrocés de la
interfície, en aquest cas de manera natural a causa
del règim de pluges a la zona, determina les fortes
variacions de la salinitat de l'aigua de la font, cosa
que en fa inviable l'aprofitament.
FONTS I ULLALS
121
Fonts de Santa Galdana (Menorca)
Al barranc d'Algendar, partió dels termes municipals de Ciutadella i Ferreries, i que des-
guassa a la cala de Santa Galdana, hi neixen una sèrie de fonts que drenen l'aqüífer format
pels materials que constitueixen la plataforma del Migjorn menorquí, calcarenites i calcàries
esculloses del miocè superior (s'hi van dipositar fa uns 6 milions d'anys). Aquestes fonts neixen
quan la llera del torrent talla el nivell freàtic de l'aqüífer, alimentant d'aquesta manera les
aigües subterrànies al torrent i generant-se una zona humida a la seva desembocadura. A
l'actualitat, l'explotació de l'aqüífer mitjançant pous ha produït un notable descens del nivell
freàtic de l'aqüífer i, conseqüentment, una disminució dels cabals drenats per les fonts i
algunes fins i tot han arribat a desaparèixer. De la font de l'Eucaliptus, una de les més impor-
tants d'aquest grup de fonts, raja un cabal anual d'uns 35.000 m³ de mitjana.
TORRENTEIMPERMEABLE
50 m
0
0
0
10
0
- E FONTS DEL BARRANC D’AL ENDAR O SANTA ALDANA
FONTS
500 m
NIVELL FREÀTIC
CALCÀRIES I CALCARENITES
AI UA SUBTERRÀNIA
Cala Galdana
(Menorca).
Les fonts neixen
quan la llera del
torrent talla el
nivell freàtic de
l'aqüífer, constituït
per les calcàries i
calcarenites
esculloses de la
plataforma del
Migjorn menorquí.
FONTS I ULLALS
122
Cala Galdana (Menorca).
El torrent drena les aigües d'una sèrie de fonts que neixen aigües amunt de la seva
desembocadura, constituint un curs d'aigua gairebé permanent a totes les èpoques
de l'any.
Foto: J. J. Pons
Es Broll de Buscastell (Eivissa)
FONTS I ULLALS
123
Aquesta font neix al terme municipal de Sant Antoni, als voltants del poble de
Santa Agnès, i alimenta, encara ara, un sistema hidràulic d'origen àrab, totalment
adaptat a la morfologia de la vall i que, mitjançant una xarxa de síquies, transportava
l'aigua als horts i als molins de l'entorn. La surgència es produeix a través d'una falla
que posa en contacte els materials permeables del puig del Buscastell (calcàries) amb
les argiles poc o gens permeables que afloren a la vall.
El cabal del Broll és molt variable segons l'època de l'any i les pluges. Segons alguns
autors, aquest cabal és d'uns 12.000 litres per hora els mesos d'estiu, i de fins a 60.000
litres per hora un hivern plujós.
Esquema explicatiu de la sortida de la font del Broll de Buscastell (Sant Antoni, Eivissa).
L'aqüífer calcari es drena mitjançant una falla que posa en contacte els materials permeables
de l'aqüífer amb les margues, roques constituïdes per argila i carbonat, impermeables de la
vall.
Foto: O. Blasco
Vall de Es Broll de Buscastell.
La font surt al pou circular i l'aigua és conduïdaper una xarxa de síquies als horts de l'entorn.
Aquest sistema hidràulic té el seu origen a l'època de la dominació musulmana..
AQÜÍFERS I PROVEÏMENT URBÀ
4
A la vila hi ha una síquiaque vé d´una font preciosa,plena d´un aigua verdosaque mereix estar en relíquia;i per repartir la hi hapersones de molt «d´arraigo»que entenen això de «l´aigo»i el com l´han d´aprofitar
La font de la Vila
Foto: J.J. Pons
AQÜÍFERS I PROVEÏMENT URBÀ
129
Com a element bàsic, l'aigua és l'ànima de la Terra i de tots els éssers que l'habiten. Participa
en tots els processos de la vida. No només és present als nostres actes quotidians, com
el menjar, la neteja i la higiene, sinó que també forma part de gairebé totes les activitats pro-
ductives que realitzem.
Actualment les Balears destinen uns 156 milions de metres cúbics d'aigua a l'any per al
proveïment de la població, l'equivalent a unes 12 vegades la capacitat màxima dels embassa-
ments de Cúber i del Gorg Blau. De cada 100 litres d'aigua que es fan servir als nuclis urbans, 80
procedeixen dels aqüífers. A nombrosos pobles i ciutats de les Balears, aquesta dependència de
les aigües subterrànies encara és més gran, ja que l'aigua dels aqüífers hi és l'únic recurs dispo-
nible.
Des de mitjans del segle passat, coincidint amb l'arribada del turisme, la demanda d'aigua
per a ús urbà s'ha anat incrementant notablement. Un consum que, si es dividís pel nombre
d'habitants, donaria la xifra de 270 litres per persona i dia. Actualment l'abastament d'aigua
constitueix un dels principals problemes de la nostra societat. La qualitat de les aigües i les
reserves disponibles constitueixen una preocupació quotidiana per a la gran majoria de muni-
cipis insulars, que a l'estiu s'agreuja encara més.
Als països desenvolupats es consumeix entre un 15-30% més d'aigua de la que és necessària.
Fins fa poc temps, i erròniament, l'aigua s'ha considerat un recurs infinit, i s'han confós progrés
i malbaratament. Una societat mai no s'hauria de considerar avançada i culta si no utilitza els
seus recursos de manera racional. L'aigua és de tots en general i de ningú en particular. És un
recurs públic, cosa que ens obliga a reflexionar sobre la responsabilitat que tenim cadascun de
nosaltres sobre el seu bon ús i gestió.
AQÜÍFERS I PROVEÏMENT URBÀ
131
L'absència de rius a les Balears fa que els aqüífers tinguin una importància capital,
ja que constitueixen la principal font de recursos hídrics del nostre arxipèlag. Els
aqüífers actuen com a veritables dipòsits reguladors de les pluges i, per aquesta raó,
disposem d'aigua durant els mesos secs de l'estiu, període que coincideix amb la
temporada de major demanda d'aigua a causa de l'activitat turística.
L'ús de les aigües subterrànies per a l'abastament dels nuclis
de població és una part important de la nostra història. El con-
siderable llegat cultural d'obres de captació, de conducció i
d'emmagatzematge d'aigua, des de les primeres colonitzacions
de l'arxipèlag fins a l'actualitat, ens demostra que les Balears han
estat des de sempre un territori on s'ha sentit veneració per
l'aigua i on cada gota ha tingut un valor enorme.
En aquest capítol analitzarem l'evolució en el temps de
l'abastament d'aigua a les nostres principals ciutats, i destacarem
la importància que han tingut des de sempre les aigües subte-
rrànies en aquest procés.
El proveïment públic i les aigües subterrànies
Moltes dones africanes
recorren uns 10 km diaris
per anar a cercar aigua
potable, i transporten
damunt el cap el mateix pes
en aigua que el que ens
permeten facturar als
avions, 20 quilos.
Nosaltres sempre tenim
aigua disponible a casa,
les 24 hores del dia i
els 365 dies de l'any.
AQÜÍFERS I PROVEÏMENT URBÀ
132
Cisterna de les cases de Ca les Bales (Bàlitx, Sóller).
És una de les més antigues que es conserven a les Balears (possible origen àrab), amb una original cúpula
semiesfèrica. Les cisternes s'utilitzaven per a la recollida i l'emmagatzematge de l'aigua de pluja, que es
destinava a diversos usos domèstics.
Foto: J. Rodríguez
AQÜÍFERS I PROVEÏMENT URBÀ
133
Aljub públic de Santa Eugènia (Mallorca).
El seu origen es remunta al segle xiv, probablement construït a partir d'un altre de l'època islàmica, quan Santa
Eugènia era l'alqueria de Benibazari. L'aljub s'omplia amb l'aigua de pluja i d'escorriment superficial i es feia
servir per als usos domèstics de la població i per abeurar el bestiar.
Foto: R. M. Mateos
El proveïment a Palma
AQÜÍFERS I PROVEÏMENT URBÀ
134
Com ja s'ha comentat al capítol anterior, d'ençà de la fundació de la ciutat de
Palma i fins a mitjan segle xx, l'abastament de la capital balear s'ha anat realitzant
amb l'aigua procedent de la font de la Vila, situada a uns 8 km al nord de la ciutat.
Les aigües d'aquesta font i d'altres de properes (Na Bastera i la de Mestre Pere), es
distribuïen a tots els horts de l'entorn mitjançant una complexa xarxa de síquies, i
una part del cabal es transportava fins a Palma per la Síquia de la Vila, que un cop
travessada la murada repartia l'aigua per la xarxa de síquies de Ciutat. Així mateix,
cal esmentar que cada casa tenia el seu propi sistema de recollida i d'emmagatzematge
d'aigua de pluja. A les més antigues encara es conserven les cisternes i els aljubs on
s'emmagatzemava l'aigua de pluja recollida a les teulades per a diversos usos
domèstics.
A començaments del segle xx, l'any 1910, el proveïment urbà de Palma va
començar a ser important. Els 70.000 habitants de Ciutat demanaven més recursos
i va resultar necessària l'expropiació de tot el cabal de la font de la Vila per a
l'abastament de Ciutat. En els anys quaranta, aquest cabal es fa insuficient i el 1943
es crea el Servicio Municipal de Aguas y Alcantarillado (aleshores conegut com
SMAYA), que es comença a plantejar l'explotació de les aigües subterrànies dels
aqüífers del pla de Palma mitjançant una sèrie de pous i de sondeigs. Els pous del
Pont d'Inca i de Verge de Montserrat (1950-1956) són els primers sondeigs de
captació d'aigües subterrànies destinats a l'abastament de Palma. Proporcionen
entre 4,5 i 5,5 milions de metres cúbics l'any, respectivament. Comença així una
nova etapa que coincideix amb l'arribada del turisme, i en la qual l'aqüífer del Pla
de Palma passa a tenir una enorme importància per al desenvolupament econòmic
de la ciutat.
Síquia que uneix la Font
de Na Bastera amb la
Font de la Vila. L'aigua
de totes dues fonts va ser
conduïda cap a Palma
per la Síquia de la Vila
fins al primer terç del
segle xx. Avui dia encara
aporten uns recursos
hídrics que són vitals per
a la capital balear.
AQÜÍFERS I PROVEÏMENT URBÀ
135
Foto: R. M. Mateos
AQÜÍFERS I PROVEÏMENT URBÀ
136
A finals dels anys seixanta, l'augment de la demanda d'aigua a causa de l'increment
de la població i al desenvolupament turístic, fa que els volums d'aigua disponibles
tornin a esdevenir insuficients. Cal destacar que és en aquest moment, amb l'explotació
que es comença a fer intensiva, quan es detecten els primers indicis de salinització
dels pous del Pont d'Inca, cosa que obliga a la recerca de nous recursos. D'una banda,
l'any 1968 comença l'explotació de l'aqüífer de Na Burguesa, una serra calcària
situada a ponent de Ciutat, que aportarà uns 11 milions de metres cúbics addicionals
d'aigües subterrànies a l'abastament de Palma. En paral·lel, l'any 1969 es va autorit-
zar la construcció dels embassaments del Gorg Blau i de Cúber a la Serra de
Tramuntana, situats a la zona de major pluviometria de l'illa, i les primeres aigües
van arribar a Palma a mitjan 1971. Tots dos embassaments es troben connectats a
un únic sistema i aporten un cabal anual de 7 milions de metres cúbics de mitjana.
Els embassaments, emperò, no van ser les úniques infraestructures posades en
marxa per cobrir la demanda resultant del boom turístic. L'any 1973 va començar
l'explotació de l'aqüífer de S'Estremera, un aqüífer càrstic excel·lent situat davall del
puig del mateix nom, al Raiguer, entre els pobles de Bunyola i de Santa Maria. Aquest
aqüífer presenta la particularitat de trobar-se aïllat geològicament per una barrera
impermeable del Pla de Palma i, per tant, de la mar, per la qual cosa no presenta risc
d'intrusió marina amb el conseqüent empitjorament de la seva qualitat per salinit-
zació. S'Estremera és una «joia» natural que ha permès disposar de recursos hídrics
addicionals en èpoques de sequera i de manca de recursos, sense el risc de fer malbé
la qualitat de l'aqüífer, i que aporta uns 5 milions de metres cúbics d'aigua per a
l'abastament de la capital balear, quantitat que es pot duplicar en cas que sigui neces-
sari. Aquesta possibilitat d'explotació, tanmateix, comporta una baixada progressiva
i molt important del nivell piezomètric.
En els anys vuitanta, els aqüífers més propers a Palma ja es trobaven sotmesos a
una intensa explotació, amb un notable increment de la demanda, cosa que va
produir una sèrie d'efectes negatius: una progressió de la salinització als pous del
AQÜÍFERS I PROVEÏMENT URBÀ
137
Pont d'Inca, un brusc empitjorament de la qualitat de l'aigua de na Burguesa a
causa de l'avanç de la intrusió marina i, així mateix, una forta baixada del nivell
piezomètric de l'aqüífer de S'Estremera. Davant de la pèrdua de qualitat de l'aigua
de consum i de la reiterada manca de recursos, es van perforar noves captacions al
Raiguer, aquesta vegada als municipis d'Alaró (pous de Son Perot Fiol el 1984 i Can
Negret el 1987), i de Binissalem (pou de Borneta el 1990). Cal assenyalar que les
noves tècniques de perforació van permetre l'execució de pous cada vegada més
profunds. Els pous de Can Negret i de Borneta, per exemple, superen els 500 m de
fondària.
El període de sequera que va començar el 1993 i va acabar el 1995 posa de nou
de manifest la mancança d'aigua per al proveïment de Palma i de les zones turístiques
del seu entorn. L'anomenat «transvasament de Sa Marineta» va ser la primera solució
Evolució de la posició del nivell
piezomètric de l'aqüífer de
s'Estremera des de l'inici de la seva
explotació, l'any 1973.
S'hi observen dos moments crítics,
el 1995 i el 2001, que coincideixen
amb sengles períodes de sequera. En
aquells moments l'aqüífer va ser
intensament explotat per garantir el
proveïment de Palma.
Malgrat l'extracció de l'aigua de
l'aqüífer per davall del nivell de la
mar, l'aigua ha mantingut sempre
una bona qualitat, ja que l'aqüífer es
troba aïllat de la mar i no hi ha risc
que esdevingui salabrós.
AQÜÍFERS I PROVEÏMENT URBÀ
138
adoptada per resoldre aquest problema i, des de 1994, es condueix l'aigua procedent
de l'aqüífer de Llubí-Muro fins a la badia de Palma i Calvià. La polèmica social
originada per aquest projecte de transvasament va propiciar un exhaustiu control
tècnic de l'explotació prevista d'aquest aqüífer, amb l'objectiu d'extreure'n només
els recursos considerats excedentaris. D'aquesta manera, depenent del règim anual
de pluges i de l'estat de l'aqüífer (més o menys ple), se n'extreu una mitjana de 4,5
milions de metres cúbics d'aigua anuals. Ara bé, els anys més plujosos se n'han arri-
bat a treure fins a 7 milions de metres cúbics anuals, i els excedents fins i tot s'han
utilitzat per recarregar l'aqüífer de S'Estremera, per tal d'ajudar-lo a recuperar el
nivell després del mínim assolit durant els períodes de sequera.
Davant de la deficient qualitat de l'aigua que rebia Palma, principalment a causa
de la salinització dels aqüífers de Na Burguesa i del Pont d'Inca, l'abril de 1995 es
va construir la planta potabilitzadora de Son Tugores, que tracta les aigües dels aqüí-
fers abans esmentats. Aquesta planta subministra a la xarxa de la ciutat una mitjana
de 7,5 milions de metres cúbics anuals.
L'«Operació Vaixell», tercera de les mesures adoptades per lluitar contra la sequera,
i també polèmica, constitueix la primera «importació» de recursos hídrics externs a
l'arxipèlag. Entre el mes de juny de 1995 i el mes de desembre de 1997, cada tres
dies, el vaixell Móstoles va transportar a la seva bodega 63.000 m³ d'aigua procedent
del riu Ebre per abastar la ciutat de Palma.
Actualment s'obre un nou panorama per a la gestió dels recursos hídrics del pro-
veïment a Palma. L'any 1999 va començar la producció de la dessaladora d'aigua de
mar de la badia de Palma, que genera uns 45.000 metres cúbics diaris d'aigua pota-
ble, uns 16,5 milions de metres cúbics anuals, dels quals 8-10 es destinen a la xarxa
de Ciutat. Aquesta tecnologia suposa un major cost econòmic i mediambiental, ja
que per dessalar 1.000 litres d'aigua de mar es consumeix la mateixa electricitat que
per refrigerar durant dues hores una habitació de 30 m².
AQÜÍFERS I PROVEÏMENT URBÀ
139
FV
150
AP I
160
A NB
LLUBÍ
A SM
10
P ’A
PB m
FS C
Em m
00P VM
ORI EN DE L’ AI UA INICI E PLOTACIÓ
F V
P P IV M
A N B
Em m BC
P ’ AB m
A S M
D BP m
F’
1 50-1 56
1 6
1 71
1 -1 71 0
1
1
E TRACCIONS MIT ANES(m m )
7
-10
A S E m 1 7
F S C
5
00
5
5
5
PALMA
1 5-17
1
P ST (1 5)
7 5
PS T
1 5
DB P m
AS E m
El proveïment d'aigua a la
ciutat de Palma de
Mallorca.
Des que va començar
l'explotació dels aqüífers
del pla de Palma en els
anys cinquanta fins a
l'actualitat, la recerca de
recursos s'ha dut a terme
cada vegada més
allunyada del nucli urbà.
La dessaladora d'aigua de
mar i el transvasament de
sa Costera obren un nou
panorama per a la gestió
dels recursos hídrics per a
l'abastament de Ciutat.
AQÜÍFERS I PROVEÏMENT URBÀ
140
El transvasament d'aigua procedent de la font de Sa Costera va començar el mes
de gener de 2009. L'aigua de la font es transporta mitjançant una canonada subma-
rina fins al Port de Sóller, des del qual és bombada fins al túnel de Sóller. Posteriorment,
arriba per gravetat a Palma. Es preveu que Sa Costera pugui aportar uns 8 milions
de metres cúbics a l'any per a l'abastament d'aquests nuclis de població.
En resum, podem dir que la recerca de nous recursos d'aigua per al proveïment
de la capital balear ha evolucionat en paral·lel amb el desenvolupament turístic de
l'illa i amb la millora del nivell de vida de la població. Aquesta recerca s'ha realitzat
cada vegada més allunyada del nucli urbà, incorporant-se al proveïment de Palma
recursos d'aqüífers que es troben a més de 40 km de la ciutat, com és el cas de l'aqüífer
de Sa Marineta, o de fonts situades a llocs inaccessibles de la Serra de Tramuntana,
com la font de Sa Costera. Aquestes noves fonts de recursos, a més de la tecnologia
de dessalatge d'aigua de mar, pretenen substituir progressivament els aqüífers en mal
estat a causa del règim d'explotació intensa a què han estat sotmesos. En el futur es
preveu el tancament dels pous tradicionalment utilitzats dels aqüífers del Pont d'Inca,
Na Burguesa i Verge de Montserrat, amb un elevat grau de salinització per intrusió
marina, esperant així recuperar la qualitat de les seves aigües. Així mateix, és de gran
importància el paper reservat a l'aqüífer de S'Estremera, que es recarregarà amb les
aigües excedentàries de la resta de les fonts d'abastament, sobretot quan la demanda
sigui baixa. S'Estremera serà «l'aljub» de Palma per a les èpoques de mancança de
recursos.
L'illa de Menorca es l'única del conjunt balear que s'abasta en la seva totalitat de
les aigües subterrànies. Actualment, s'ha iniciat la construcció d'una planta dessali-
nitzadora d'aigua de mar que reforçarà el proveïment a Ciutadella, però fins ara els
aqüífers han jugat un paper fonamental en l'abastament dels principals nuclis de
població de la més oriental de les Illes Balears.
La geologia determina que la meitat septentrional de l'illa sigui pobra en recursos
subterranis. Efectivament, a la regió de Tramuntana predominen els materials de
naturalesa molt poc permeable (esquists, fil·lites, arenoses molt cimentades, etc.), per
la qual cosa constitueixen aqüífers de poca importància. Ben al contrari, la meitat
meridional de l'illa, el Migjorn, està constituïda principalment per calcàries i calca-
renites, materials molt permeables i que constitueixen excel·lents aqüífers. Els aqüífers
del Migjorn han estat un element fonamental per al desenvolupament econòmic de
l'illa; de fet, són la seva font principal de recursos hídrics. El 90% dels pous de
Menorca exploten aquests aqüífers desenvolupats als sediments carbonatats del miocè
superior (6,5 milions d'anys).
Menorca: el proveïment a les ciutats de Maó i Ciutadella
AQÜÍFERS I PROVEÏMENT URBÀ
141
AQÜÍFERS I PROVEÏMENT URBÀ
142
Antigament la ciutat de Maó, al llevant de l'illa de Menorca, s'abastava d'una sèrie de
fonts i de pous de gran diàmetre, picats a mà, que es trobaven a la colàrsega del port. A la
primera meitat del segle xx s'instal·la la primera xarxa de distribució d'aigua potable a la
ciutat.
Com a la resta de les Balears, l'arribada del turisme a la dècada dels cinquanta porta com
a conseqüència una major demanda d'aigua. El desenvolupament de les màquines de per-
foració en aquesta època permet la construcció dels primers pous d'explotació d'aigües
subterrànies per a l'abastament de la ciutat. D'aquesta manera, es realitzen una sèrie de
pous a la zona de Malbúger, localitzada entre el nucli urbà de Maó i l'antic aeròdrom, així
com els pous situats a l'actual polígon industrial.
A la dècada dels seixanta i dels setanta, l'augment de la població resident i turística
demanda cabals més grans i es realitzen una sèrie de captacions a la zona del turó Amagat
i de Llucmaçanes. Tots aquests pous d'abastament exploten l'aqüífer format per les calcàries
i calcarenites de miocè.
Actualment la ciutat de Maó, amb 30.000 habitants censats, es proveeix de 22 pous que
proporcionen un volum anual d'aigua d'uns 2 milions de m³.
Maó
La ciutat de Maó es proveeix únicament i exclusivament d'aigües subterrànies.
Una munió de pous als voltants de la ciutat proporcionen un volum anual de 2 milions de metres cúbics d'aigua.
Foto: J. J. Pons
AQÜÍFERS I PROVEÏMENT URBÀ
144
Pou de captació d'aigües subterrànies a Menorca.
Foto: J. L. Cantón
Ciutadella
AQÜÍFERS I PROVEÏMENT URBÀ
145
Ciutadella, al ponent de l'illa de Menorca, ha estat des de la prehistòria lloc de
pas de nombroses civilitzacions per la seva situació estratègica a la Mediterrània
occidental. Actualment, a més de la indústria del calçat i de la bijuteria, el turisme
és la principal font d'ingressos per a la majoria dels seus habitants, fet que ha condi-
cionat, com a la resta de les ciutats de les Balears, una incessant recerca de recursos
hídrics per cobrir la demanda de la població.
Inicialment Ciutadella s'abastava d'un antic pou de marès, de gran diàmetre i
excavat a mà, situat al port, a la zona coneguda com Tres Alqueries. Aquest pou tallava
el nivell freàtic d'un aqüífer superficial constituït per les calcàries i calcarenites del
miocè superior, els materials geològics característics del Migjorn menorquí. Cal recor-
dar que, com a tots els territoris insulars, a Menorca hi ha hagut una gran cultura de
l'ús de l'aigua, ben palesa amb l'aprofitament de l'aigua de pluja que es fa a totes les
cases mitjançant la construcció d'aljubs i de cisternes.
L'increment de la demanda a la dècada dels setanta fa necessària la perforació dels
primers sondeigs per a l'abastament a la ciutat, que es construeixen al sector del
Caragolí (a l'est de Ciutadella). S'hi van realitzar un total de 9 pous, que exploten
un aqüífer format per les calcàries i calcarenites del miocè. La connexió hidràulica
d'aquest aqüífer amb la mar i la seva explotació intensiva durant els darrers 35 anys,
ha condicionat un procés d'intrusió marina a l'aqüífer, amb una notable pèrdua de
qualitat per salinització (fins a 4.700 mg/L de clorur). Aquest fet va determinar la
recerca de nous recursos, per a la qual cosa l'any 2000 es van perforar dos pous a la
zona de ses Arenetes, situats més cap a l'interior que els de Caragolí.
Dipòsit regulador del
Caragolí (Ciutadella).
Des de 1973 els pous del
Caragolí abasten Ciutadella.
Actualment, la salinització
d'aquest sector de l'aqüífer
miocè a causa de la intrusió
d'aigua de mar ha determinat
l'abandonament d'alguns
d'aquests pous, així com la
recerca de nous recursos
hídrics
AQÜÍFERS I PROVEÏMENT URBÀ
146
Actualment Ciutadella disposa de 12 pous d'abastament que proporcionen un
volum anual d'uns 2 milions de metres cúbics. A causa de la manca de recursos i
davant de la mala qualitat de l'aigua dels aqüífers, afectats per intrusió marina, es
troba en construcció una planta dessalinitzadora d'aigua de mar que abastarà no
només Ciutadella, sinó també la seva costa sud, on es troben la majoria de nuclis
turístics del terme municipal.
Foto: J. L. Cantón
L'efecte de la intrusió salina en un aqüífer es pot avaluar controlant el contingut en ió clorur de l'aigua.
Per a aigües potables es recomana que aquest contingut no superi els 250 mil·ligrams per litre.
Concentracions de clorur superiors a 1.000 mil·ligrams per litre ens indiquen una salinització força
important de l'aqüífer.
La ciutat d'Eivissa, Vila per als eivissencs, va ser fundada l'any 654 a.C. pels feni-
cis. Més endavant s'hi van instal·lar diferents cultures, com els púnics, els romans,
els vàndals, els àrabs i, finalment, els cristians. L'elecció de la zona de l'assentament
de la ciutat es pot atribuir a diversos factors, però sens dubte va ser determinant
l'existència de fonts d'aigua a poca distància. La presència de les zones humides del
Prat de la Vila (al costat del port d'Eivissa) i del Prat de ses Monges (a la zona de
Talamanca), així com l'existència de la Font del Gorg, al nord del nucli urbà, han
condicionat, de ben segur, el desenvolupament social i econòmic de la ciutat.
A la dècada dels anys quaranta del segle xx, quan la ciutat d'Eivissa va superar els
10.000 habitants, s'hi va establir la primera xarxa d'abastament públic. Aquesta xarxa
es nodria bàsicament de les aigües que rajaven de la Font del Gorg i de diversos pous
de gran diàmetre, sínies, excavats a les zones humides abans esmentades.
En els anys seixanta, quan va començar l'arribada del turisme, amb el volum
subministrat per aquestes fonts no n'hi havia prou i va ser necessari cercar nous
recursos. A més d'enfondir la font del Gorg, es van perforar una sèrie de pous al
torrent de Llavanera i al Prat de la Vila. Aquests pous aprofitaven les aigües d'un
aqüífer molt superficial, connectat amb la mar, cosa que va fer que aviat la intrusió
marina afectés l'aqüífer, i així es van salinitzar bona part de les feixes (zones humides)
que envolten la ciutat.
L'abastament a la ciutat d'Eivissa
AQÜÍFERS I PROVEÏMENT URBÀ
147
AQÜÍFERS I PROVEÏMENT URBÀ
148
A causa de l'empitjorament de la qualitat de l'aigua i davant de la necessitat de
més recursos, es va optar per l'explotació de l'aqüífer de la Serra Grossa d'Eivissa, al
nord de la ciutat. A la dècada dels setanta es van perforar nombrosos pous als vessants
de la muntanya, alguns amb més de 200 m de fondària. De nou, la intensa explota-
ció d'aquest aqüífer càrstic, que
així mateix es troba connectat
hidràulicament amb la mar, va
produir la salinització de bona
part dels pous d'explotació. Per
això les aigües de la Serra
Grossa, que a mitjans dels anys
setanta no superaven els
200 mg/L de ió clorur, a finals
dels vuitanta van arribar als
1.000 mg/L. Aquesta situació
va anar empitjorant progressi-
vament i per això, el 1994, es
va instal·lar a Eivissa la primera
planta dessalinitzadora d'aigua
de mar de les Balears, curiosa-
ment a la mateixa finca on
aleshores brollaven les aigües
de la font del Gorg. Aquesta
planta genera uns 2,5 milions
de metres cúbics d'aigua pota-
ble a l'any.
Pou molt antic, de gran diàmetre i picat a mà, a les
zones humides (feixes) que envolten la ciutat d'Eivissa
Foto: O. Blasco
Actualment la població de Vila
supera els 44.000 residents,
que consumeixen un mínim
de 3,2 milions de metres cúbics
l'any. Gairebé el 80% de l'aigua
d'abastament a la ciutat prové de la
planta dessalinitzadora i la resta, de
les extraccions dels pous de la Serra
Grossa.
AQÜÍFERS I PROVEÏMENT URBÀ
149
Fotos: O. Blasco
Curiositat eivissenca.
El pou de Can Guasch és un
«autoservei» d'aigua potable.
Per 1 euro, l'usuari disposa de
190 segons d'aigua per omplir
barrals o d'altres recipients.
AQÜÍFERS I PROVEÏMENT URBÀ
150
A Formentera l'aigua ocupa sens dubte un lloc preferent en la història. És un recurs escàs
i molt preuat, per això els seus habitants, des de temps immemorials, han aprofitat cada
gota d'aigua dolça. Gairebé a totes les cases de fora vila hi ha una cisterna «d'aigua del cel».
L'ús conjunt d'aigua subterrània i de pluja, que encara es fa al camp, constitueix un exem-
ple admirable de gestió d'un recurs tan fràgil.
L'illa de Formentera constitueix en si mateixa un únic aqüífer. Formada per materials
permeables d'edat recent, podríem dir que és com una «esponja al bell mig de la mar». Per
aquesta raó, a prop de la costa, l'aigua salada penetra de manera natural i origina llacunes
d'aigua salabrosa, com l'Estany Pudent. Al centre de l'illa existeix un aqüífer superficial del
qual es pot extreure aigua dolça. Antigament els pous, o «sínies», eren de gran diàmetre i
picats a mà. Avui dia, les perforades es realitzen amb les màquines de perforació modernes,
cosa que ha permès foradar el marès i trobar aigua a indrets més elevats, als extrems de
l'illa.
L'execució dels pous ha de ser acurada per tal d'arribar a tallar el nivell freàtic de l'aqüífer,
però sense enfondir massa, ja que es podria rompre l'equilibri i forçar l'avanç de la intrusió.
L'aïllament i la necessitat de supervivència van fer unir els esforços als veïns de Formentera.
Així, molts pous antics eren comunitaris, com el pou de ses Illetes o el pou del Verro, en
una cultura que ara es reconeix com de protecció i bon ús de l'aigua.
L'arribada del turisme modifica aquest panorama rural i, des de l'any 1995, la font
principal d'abastament de la població de Formentera prové de dues plantes dessalinitzado-
res d'aigua de mar: una de propietat pública i una altra de privada. Durant els mesos estivals
s'incrementa notablement la demanda. Es calcula un consum anual d'un milió de metres
cúbics de mitjana.
Formentera
AQÜÍFERS I PROVEÏMENT URBÀ
151
Pou antic per a ús domèstic a l'illa de
Formentera.
Foto: O. Blasco
L’AIGUA SUBTERRÀNIA I L’AGRICULTURA
5
El siquier, bona feina,bona feina es la que té,sempre donant aigua frescaa l´horta i al moliner,per regar bé la verdescadel cortó i el sementer
Cançó popularFoto: R. M. Mateos
L’AIGUA SUBTERRÀNIA I L’AGRICULTURA
155
Fins a mitjan segle , l'agricultura i la ramaderia van constituir la principal activitat de la
població balear, arribant a ocupar el 70% de la població activa. Com a herència de les villae
romanes, les possessions, casaments, llocs i estances, eren el centre econòmic i social del món
rural, al voltant de la producció agrària. Les tècniques tradicionals per aprofitar-hi l'aigua al
màxim han originat un important patrimoni cultural, amb nombrosíssims elements de l'enginyeria
hidràulica de les Balears, entre els quals molins, sínies, síquies, basses, aljubs i safareigs, amb
un paper fonamental en el passat del camp balear, i que encara es conserven i molts són utilit-
zats.
Avui dia l'agricultura té un pes residual a l'economia balear, en què representa només l'1%
del PIB. L'enorme desenvolupament del turisme i la creixent urbanització del territori han estat
les principals causes de l'abandonament progressiu del camp. Actualment es conreen unes
120.000 hectàrees de terreny, un 15% de les quals són de regadiu.
Les Balears destinen cada any uns 116 milions de metres cúbics d'aigua per a ús agrícola, el
83% dels quals prové dels aqüífers. El camp balear presenta el major nombre de pous per unitat
de superfície del país, essent l'aigua subterrània el recurs més valorat pels pagesos.
El binomi aigua i agricultura és indissoluble i forma part indiscutible de la cultura i del paisatge
balears.
L’AIGUA SUBTERRÀNIA I L’AGRICULTURA
157
Avui dia l'agricultura constitueix una activitat minoritària al nostre territori. En
els darrers quaranta anys s'han abandonat una mitjana de 2.000 hectàrees de terra
de conreu cada any. La regressió més important es produeix a l'agricultura de secà
(olivar, garroverar, vinya i ametllerar, principalment), predominant a les Balears i que
tradicionalment s'ha conreat fins i tot als costers de muntanya. Així mateix, el rega-
diu es troba en recessió, ocupant actualment una superfície de 18.500 hectàrees al
conjunt de les illes, de les quals Mallorca és la de major producció agrícola.
Històricament, el regadiu s'ha localitzat a les zones on hi havia una bona dispo-
nibilitat d'aigua. Durant la dominació musulmana es van establir horts i alqueries
devora de gairebé totes les fonts més importants. És el cas de la Vall de Sóller i dels
horts de Banyalbufar a l'illa de Mallorca, o del Broll del Buscastell a l'illa d'Eivissa.
L'aigua de les fonts es repartia mitjançant una complexa xarxa de síquies i impulsava
al seu pas els molins d'aigua.
Així mateix, l'agricultura s'ha desenvolupat a les comarques amb una topografia
suau i a llocs on hi ha aqüífers superficials. En aquests indrets, l'extracció de l'aigua
subterrània amb pous excavats de poca fondària es feia amb facilitat, ja que el nivell
freàtic de l'aqüífer es trobava molt a prop de la superfície del terreny (a menys de
10 m de fondària). El Pla de Sa Pobla, el Pla de Campos i el Pla de Sant Jordi, a
Mallorca, així com el Pla d'Eivissa, són excel·lents exemples de zones agrícoles con-
reades mitjançant l'explotació d'aqüífers superficials.
L'aigua i l'agricultura
L’AIGUA SUBTERRÀNIA I L’AGRICULTURA
158
Sínia de Son Catlar (Campos,
Mallorca).
Rehabilitació d'una antiga sínia de
tracció animal que treia l'aigua de
l'aqüífer superficial quaternari de
Campos, de nivell freàtic molt proper
a la superfície del terreny.
Foto: R. M. Mateos
L’AIGUA SUBTERRÀNIA I L’AGRICULTURA
159
Els avenços tècnics en la tasca de perforació de pous han ajudat a modificar el
panorama rural. La possibilitat de captar aigua d'aqüífers profunds ha permès el
desenvolupament de noves zones de conreu a àrees on abans no hi havia possibilitat
de captar recursos.
La ramaderia sempre havia tingut la seva importància a la ruralia de les Illes,
especialment a Mallorca i a Menorca. Això no obstant, en els darrers anys s'han anat
abandonant moltes explotacions a causa de la seva baixa rendibilitat i a la manca de
relleu generacional a la població rural. A Mallorca es concentra un 67% de la pro-
ducció ramadera de les Illes Balears, un 32% a Menorca, i només un 1% a Eivissa i
Formentera.
Les reduïdes dimensions de les explotacions agrícoles de les Balears —gairebé dos
terços tenen menys de 5 hectàrees— és un factor que ha contribuït a la proliferació
de pous d'ús privat. El Pla de Sa Pobla, el Pla de Sant Jordi i el Pla de Campos, tots
a Mallorca, constitueixen algunes de les zones amb major densitat de pous de tot el
territori nacional. Avui, l'agricultura i la ramaderia demanden un 43% dels recursos
hídrics disponibles, davant del 57% que es destina a l'abastament urbà. La reutilit-
zació d'aigües urbanes depurades per al reguiu dels nostres camps, que ja suposa un
10% de la demanda agrícola, obre una nova perspectiva per a l'aprofitament de
recursos no convencionals fora vila.
L’AIGUA SUBTERRÀNIA I L’AGRICULTURA
160
El Pla de Sa Pobla està situat al NE de l'illa de Mallorca. Envoltada de muntanyes,
la vorera septentrional d'aquesta plana es troba protegida per les elevacions del sector
nord-oriental de la serra de Tramuntana, i s'obre a la mar a través de l'aiguamoll més
extens de les Balears, s'Albufera de Mallorca.
Actualment el Pla de Sa Pobla, que inclou part dels termes municipals de Sa Pobla,
Muro, Santa Margalida, Llubí i Búger, presenta una de les productivitats agrícoles
més altes de tot Balears, predominant el conreu de regadiu —principalment horta-
lisses i patata. La superfície regada en aquesta zona ha baixat de 5.400 hectàrees en
els anys setanta (època daurada de l'exportació de patata a Anglaterra) a les 3.660 hec-
tàrees actuals.
L'existència d'un aqüífer de naturalesa detrítica, molt extens i superficial, ha deter-
minat, sens dubte, el desenvolupament agrícola del pla de Sa Pobla. La presència del
nivell freàtic de l'aqüífer molt a prop —de vegades a menys de 5 m— de la superfí-
cie del terreny, pla i amb pendents suaus, ha permès disposar de l'aigua subterrània
i fer-la arribar als sementers de manera senzilla.
Així mateix, s'han guanyat terrenys a S'Albufera per al desenvolupament de
l'agricultura. Diversos intents de dessecació, tant per motius sanitaris (eliminació de
possibles focus de paludisme) com per augmentar la superfície de conreu, duts a
terme en el segle xix, van modificar l'estat natural de s'Albufera i en van fer minvar
la part inundada. Sa Marjal, terme que prové de l'àrab almarjo (prat de pastures), és
el nom que reben les terres guanyades a S'Albufera, conreades amb el sistema tradi-
cional de veles, on es produïen hortalisses i arròs a les zones més inundades. S'Albufera
mai no es va poder dessecar del tot a causa de la quantitat d'aigua que constantment
El pla de sa Pobla: una cultura de l'aprofitament de l'aigua
L’AIGUA SUBTERRÀNIA I L’AGRICULTURA
161
Esquema hidrogeològic del Pla de Sa Pobla. L'agricultura de reguiu s'ha desenvolupat per l'existència d'un aqüífer superficial, el nivell
freàtic del qual es troba a escassa fondària (menys de 10 m). Gran quantitat de molins i de sínies que sempre han emprat aquest aqüífer,
han substituït el vent i les bèsties per modernes bombes d'extracció. Actualment hi ha, a més, una munió de pous fets a màquina arreu
del pla.
L’AIGUA SUBTERRÀNIA I L’AGRICULTURA
162
es va drenant. Com a record d'aquests intents ha quedat l'actual xarxa de canals i de
comportes que permeten el drenatge, l'evacuació de l'aigua dels torrents quan hi ha
grans avingudes i el manteniment d'un nivell de làmina d'aigua adient per a la fauna
que viu a la zona.
L'aigua subterrània es va extreure inicialment mitjançant pous excavats de gran
diàmetre, folrats amb peces de marès; o bé amb sínies de tracció animal i molins de
vent, dels quals es conserven només les construccions, ja abandonades les maquinàries
tradicionals a molts dels sementers de la zona. Una important xarxa de síquies dis-
tribuïa l'aigua a tots els sectors de l'hort. A principis del segle xx ja es van instal·lar
els primers motors d'explosió adossats a una bomba hidràulica i, durant les darreres
dècades, els sondistes de Sa Pobla han dominat el mercat de l'execució i perforació
de pous a l'illa, essent ells els inventors de les màquines de perforació mallorquines
que extreien el testimoni continu (cilindres de roca) del material travessat.
La tecnificació del camp també ha arribat al Pla de Sa Pobla. Del tradicional
reguiu «a manta», a través d'una extensa xarxa de síquies, s'ha passat al reg per «asper-
sió» i al «gota a gota», que minimitzen el consum d'aigua. Tanmateix, les noves
pràctiques agràries també han tingut com a conseqüència efectes negatius sobre
l'aqüífer. L'ús excessiu d'adobs nitrogenats ha provocat una elevada concentració de
nitrats a l'aigua subterrània, amb la qual cosa s'ha produït la contaminació de molts
de pous i, especialment, els que proveeixen el nucli urbà de Sa Pobla.
La contaminació d'un aqüífer es detecta pel
contingut en ió nitrat (NO3-) que presenta l'aigua.
de 50 mg/L en ió nitrat.
L’AIGUA SUBTERRÀNIA I L’AGRICULTURA
163
Conreu de patata al Pla de Sa Pobla. Milers de pous extreuen l'aigua subterrània de l'aqüífer superficial del pla.
L'ús excessiu d'adobs nitrogenats ha provocat la contaminació de l'aqüífer per nitrats.
Foto: J.M. López i A. Galmés
L’AIGUA SUBTERRÀNIA I L’AGRICULTURA
164
La Vall de Sóller està situada al nord de l'illa de Mallorca, al bell mig de la serra
de Tramuntana, envoltada de muntanyes, entre les quals les de la serra d'Alfàbia al
vessant sud, amb cimals de més de mil metres d'alçària. Al vessant nord, la Vall de
Sóller baixa amb un pendent suau cap a la mar, on s'obre un dels ports més bonics
de l'illa, el Port de Sóller.
El districte àrab de Shulyar ja constituïa el nucli de població més important de la
vall a l'època islàmica i, sens dubte, la localització d'aquest assentament manté una
estreta relació amb l'existència d'una munió de fonts a l'entorn, entre les quals destaca
la Font de S'Olla i la Font de s'Ullet. D'ambdues fonts naixia una xarxa de síquies
medievals que regaven els horts de moltes alqueries, entre les quals destacava l'alqueria
del Comte, amb un dels horts de cítrics més extensos de la vall. El perímetre global
de l'àrea regada de la Vall de Sóller es trobava ja consolidat en el segle xiv. La vinya
va tenir un pes important al municipi, juntament amb els horts de cítrics i l'olivar,
conreat a les marjades dels costers de la serra.
L'horta medieval de Sóller
Lo rossinyol refila
i en el silenci escolta
com l´acompanya l´aigua
que fil a fil degota
ben haja l´ombra quieta
dels taronjers de Sóller
Los tarongers de Sóller Josep L. Pons i Gallarza
Foto: R. M. Mateos
La Vall de Sóller des del poble de
Fornalutx.
Al fons, els imponents relleus de la
Serra d'Alfàbia, que tanquen la vora
meridional de la vall.
Foto:R. M. Mateos
L’AIGUA SUBTERRÀNIA I L’AGRICULTURA
168
Síquia de la Font de
s'Olla. Distribueix
l'aigua de la font tant al
nucli urbà de Sóller,
com als horts de cítrics
conreats a la vall.
Foto: A. Galmés i J.M. López
L’AIGUA SUBTERRÀNIA I L’AGRICULTURA
169
Potser Sóller és el millor exemple que coneixem de localització de molins d'aigua
medievals, tant agrupats a les principals síquies, com dispersos, aprofitant les petites
fonts de les antigues alqueries. A la síquia de la Font de s'Olla hi havia el nombre
més elevat de molins, gran part dels quals d'origen andalusí. Eren molins fariners i
tèxtils que, malgrat que van ser transformats en els segles xviii i xix, van funcionar
fins ben avançat el segle passat. També en relació amb el desenvolupament dels horts,
es van instal·lar sínies que feien pujar l'aigua cap als horts i parcel·les on no arribava
l'aigua de les síquies. El patrimoni hidràulic de la Vall de Sóller és un dels més rics
de tot Balears i un exemple magistral d'horta medieval.
El període més important d'expansió de l'agricultura de regadiu a la Vall de Sóller
comença en el segle xix amb l'exportació de cítrics des del Port de Sóller cap a França.
Per tal d'augmentar el seu rendiment, s'obren galeries (mines) a les fonts i comença
l'explotació de l'aqüífer superficial de la vall. Aquest aqüífer està format pels sediments
detrítics procedents de l'erosió de les serres —graves, arenes i llims—, quaternaris,
dipositats sobre els materials argilosos del triàsic superior, que són el substrat geolò-
gic de la vall i formen la base impermeable de l'aqüífer quaternari. Avui dia centenars
de pous exploten aquest aqüífer i, conjuntament amb la xarxa de síquies que es
conserva, encara reguen els nombrosos horts de cítrics que fan d'aquesta vall, un dels
llocs de major interès paisatgístic de tota l'illa.
L’AIGUA SUBTERRÀNIA I L’AGRICULTURA
170
Un dels elements més característics del paisatge mallorquí són els molins de vent.
A l'illa trobem dues castes de molins de vent: els fariners i els emprats per a l'extracció
d'aigua. Els primers, documentats ja a les darreries del segle xiii, van desenvolupar
una important tasca a l'agricultura insular i són molt abundants a partir del segle xv
a totes les illes de l'arxipèlag. Pel que fa als molins de vent destinats a l'extracció
d'aigua, la seva introducció va ser més tardana. Entre 1845 i 1850 es van dur a terme
les tasques de dessecació del Prat de Sant Jordi, actualment Pla de Sant Jordi, situat
dins del terme municipal de Palma, a la zona on avui es troba l'aeroport de Son Sant
Joan. L'enginyer holandès Paul Bouvij va projectar la dessecació d'aquest antic aigua-
moll i hi va introduir el primer molí de vent per a l'extracció i l'elevació d'aigua. A
partir d'aquest moment, la presència i generalització d'aquests molins va ser espec-
tacular fins a l'any 1960, època en què els motors de gasoil i elèctrics substitueixen
la força del vent, comença la seva decadència i progressivament es van abandonant.
L'illa de Mallorca té catalogats poc més de 2.500 molins d'extracció d'aigua,
un 93% dels quals es troba als municipis de Palma, Campos, Sa Pobla, Muro i ses
Salines. Aquesta distribució està directament relacionada amb l'existència d'un aqüí-
fer superficial on l'aigua subterrània es troba a poca fondària i es pot extreure amb
facilitat.
El Pla de Sant Jordi:dels molins de vent a la reutilització d'aigües regenerades
L’AIGUA SUBTERRÀNIA I L’AGRICULTURA
171
Molí de vent per a
l'extracció d'aigua
subterrània al Pla de Sant
Jordi.
Foto: J.M. López
L’AIGUA SUBTERRÀNIA I L’AGRICULTURA
172
Al Pla de Sant Jordi aquest aqüífer superficial està constituït per sediments granu-
lars, quaternaris, en superfície, i per unes calcarenites molt poroses, pliocenes,
subjacents. La seva base impermeable està formada per argiles carbonatades (margues),
datades al pliocè inferior, fa uns 3 milions d'anys, gràcies a la presència d'un bivalve
característic, del gènere Amussium. El nivell freàtic de l'aqüífer es troba a menys de
10 m de fondària, sobretot a la zona del pla de topografia més baixa, situada més a
prop de la costa.
Arran de la seva dessecació, el Pla de Sant Jordi va esdevenir una de les zones
agrícoles més productives de l'illa. Hi predomina el conreu de reguiu, principalment
farratges —alfals— i cereals. L'augment d'explotacions ramaderes de vaqueria va
tenir com a conseqüència una extracció intensiva per regar més hectàrees d'alfals, i
per tant un augment de la salinització de l'aqüífer a causa de l'avanç de la intrusió
marina, essent el contingut en ió clorur de les aigües de fins a 4.000 mg/L durant la
dècada dels vuitanta. L'elevat contingut en sal de l'aigua de reg va començar a produir
greus problemes a la qualitat del sòl, així com a la producció agrària. Per aquesta raó,
a mitjans de la dècada dels setanta feia les seves primeres passes el primer projecte de
reutilització d'aigües depurades urbanes per a ús agrícola a l'arxipèlag balear i,
d'aleshores ençà, l'aigua regenerada a les plantes de depuració de l'aigua urbana de
Palma s'utilitza per regar nombroses hectàrees de conreu del Pla de Sant Jordi.
Actualment es reutilitzen uns 10 milions de m³ d'aigua depurada per al reguiu d'unes
1.500 hectàrees en aquesta zona. El projecte ha aconseguit reduir considerablement
els efectes de la intrusió marina a l'aqüífer i ha estat un exemple a seguir a altres zones
agrícoles de l'arxipèlag.
L’AIGUA SUBTERRÀNIA I L’AGRICULTURA
173
Esquema hidrogeològic del Pla de Sant Jordi.
L'aqüífer està constituït per sediments granulars, quaternaris, en superfície, i per calcarenites pliocenes, poroses, subjacents (aqüífer
plioquaternari). La base impermeable de l'aqüífer està formada per margues caracteritzades per contenir el bivalve fòssil Amussium,
que ha permès datar-les en fa 3 milions d'anys. El nivell freàtic de l'aqüífer es troba molt a prop de la superfície del terreny, raó
per la qual s'hi han excavat una gran quantitat de molins i de pous.
L’AIGUA SUBTERRÀNIA I L’AGRICULTURA
174
La ciutat d'Eivissa es va establir a l'oest de dos importants aiguamolls que actual-
ment es troben força urbanitzats i degradats: el Prat de Vila, situat a l'est de la ciutat,
i el Prat de ses Monges, a la zona de Talamanca. Les zones humides s'han considerat
des de sempre llocs insalubres, ja que constitueixen vertaders focus de transmissió de
malalties a causa de la proliferació d'insectes. Per aquesta raó l'home n'ha intentat el
sanejament mitjançant la seva dessecació, sempre que s'ha pogut realitzar. El saneja-
ment dels aiguamolls de Vila i ses Monges és un exemple gairebé únic. Els àrabs, que
eren un poble coneixedor de l'aigua i el seu aprofitament, van desenvolupar un sistema
que els va permetre, alhora que sanejaven la zona, utilitzar-la per al conreu. D'aquesta
manera, els pobladors d'Eivissa de l'edat mitjana van excavar un sistema de canals
d'un a dos metres d'amplària, principalment perpendiculars a la costa, que separaven
porcions de terra de forma allargada per al conreu. Aquestes parcel·les de terra es van
anomenar feixes. Les feixes s'aixecaven un mig metre per damunt del terreny original
gràcies al material sobrant de l'excavació dels canals, cosa que n'evitava la inundació
en èpoques de crescuda. Els canals transportaven l'aigua a les diferents feixes i, mit-
jançant un sistema de comportes, era possible evacuar el sobrant en èpoques de
pluges o retenir l'aigua a les èpoques estivals. A més, els canals que limitaven cadascuna
de les feixes es comunicaven per fibles que anaven enterrades per davall de la feixa.
La fibla era un petit canal subterrani que es tapava amb branques i pedres abans de
ser enterrat. D'aquesta manera no era necessari regar la feixa perquè l'aigua pujava
per capil·laritat i era aprofitada per als conreus. Encara que el manteniment de les
fibles i canals era costós perquè s'obturaven amb freqüència, aquest sistema de conreu
no es va abandonar fins ben avançat el segle xx, quan l'agricultura va passar a ser una
activitat residual davant de l'arribada del turisme.
Les planes d'Eivissa. Ses Feixes
L’AIGUA SUBTERRÀNIA I L’AGRICULTURA
175
Actualment l'agricultura de les planes d'Eivissa està directament relacionada amb l'explotació de l'aqüífer
detrític quaternari que cobreix el pla. De la mateixa manera que al Pla de Sant Jordi, s'hi van aixecar
nombrosos molins de vent que treien l'aigua subterrània d'aquest aqüífer superficial. Les noves tecnologies
van obrir pas a una considerable proliferació de pous a la zona per al reguiu de les aproximadament
500 hectàrees que es conreen avui dia, principalment petites parcel·les sembrades d'hortalisses. Així mateix,
aquesta explotació va originar la pèrdua de la qualitat de l'aigua de l'aqüífer ja que es va salinitzar a causa de
l'entrada d'aigua marina. Dades actuals reflecteixen continguts en ió clorur a l'aqüífer superiors a
2.000 mg/L. Per intentar resoldre aquests problemes s'ha projectat la reutilització d'aigües residuals
regenerades per al seu ús agrícola, cosa que permetria la substitució progressiva de les aigües subterrànies.
Perfil hidrogeològic del Pla d'Eivissa.
L'aqüífer està constituït pels sediments granulars resultat de l'erosió de la Serra Grossa. És un aqüífer detrític, amb el nivell
freàtic molt a prop de la superfície del terreny. La intensa explotació de l'aqüífer ha generat un avanç de la intrusió marina
que deteriora la qualitat de les seves aigües.
L’AIGUA SUBTERRÀNIA I L’AGRICULTURA
176
Ses Feixes d'Eivissa.
Zones humides a l'entorn de Vila que
en temps passats van ser zones agríco-
les d'una gran importància.
Foto: O. Blasco
L’AIGUA SUBTERRÀNIA I L’AGRICULTURA
177
A les Balears existeixen dues zones on l'agricultura de reguiu es troba directament
relacionada amb l'activitat ramadera, especialment amb el ramat boví. Aquestes zones
són el Pla de Campos, a l'illa de Mallorca, i la regió del Migjorn de Menorca. A totes
dues zones l'explotació dels aqüífers ha servit per al reguiu de farratges que serveixen
d'aliment als animals.
L'activitat ramadera pot arribar a constituir un impor-
tant focus de contaminació de les aigües subterrànies.
La producció de fems per quilogram de pes viu és molt
més alta en els herbívors que no pas en l'ésser humà.
L'evolució de la ramaderia, d'explotacions extensives
en què el ramat deixa escampats els seus fems, a les
explotacions intensives en què els excrements s'acumulen
al femer, ha donat lloc a la deposició concentrada de
fems i de purins. Aquests residus, si no són tractats,
presenten un elevat risc d'arribar a l'aqüífer en cas de
trobar-se ubicats sobre un terreny permeable.
A l'aqüífer, la contaminació ramadera es detecta per
una elevada concentració de compostos nitrogenats
—amoni, nitrits i nitrats—, així com de fosfats, clorurs
i metalls pesants. També es pot detectar una contaminació microbiològica,
sobretot bacteriana.
La ramaderia
Els purins són els excrements
líquids del porc. Són molt
contaminants. El seu control
és obligat per la legislació
espanyola.
L’AIGUA SUBTERRÀNIA I L’AGRICULTURA
178
Ramat boví a una granja de Campos (Mallorca).
Foto: R. M. Mateos
Es Migjorn de Menorca. Del prat a la granja
Així com la resta de les illes de l'arxipèlag han centrat la seva economia bàsicament
en el turisme, l'illa de Menorca encara manté una activitat relativament important
en el sector primari. La fabricació tradicional de formatge ha mantingut una cabanya
ramadera que actualment supera els 21.500 caps de boví.
La pluviometria de Menorca (600 L/m² de mitjana) ha permès el manteniment
més o menys continu de pastures al camp menorquí, afavorint el desenvolupament
d'una ramaderia extensiva fins ben avançada la dècada dels setanta. L'aqüífer de
Migjorn pràcticament no s'explotava perquè el nivell freàtic de l'aqüífer es trobava a
una considerable fondària (a alguns punts a més de 80 m). Amb la generalització de
les modernes tècniques de perforació de pous, es va produir un increment notable de
l'explotació de les aigües subterrànies i es va implantar una agricultura de reguiu
intensiva, que va motivar un augment considerable de la cabanya ramadera. Les
darreres dades del cens agrari (2007) revelen l'existència de 150 granges de ramat
boví a Menorca, directament relacionades amb el regadiu d'unes 1.000 hectàrees
destinades al conreu de farratges.
Però el problema més recent relacionat amb l'activitat agrícola de Menorca és la
contaminació d'alguns sectors de l'aqüífer de Migjorn a causa del tractament inade-
quat dels residus ramaders. Els elevats continguts en ió nitrat que es detecten en alguns
punts de l'aqüífer (al voltant de 120 mg/L) es deuen a la contaminació produïda per
la mala gestió d'aquests residus que, de vegades, romanen molt de temps en contacte
directe amb el terreny permeable.
L’AIGUA SUBTERRÀNIA I L’AGRICULTURA
179
L’AIGUA SUBTERRÀNIA I L’AGRICULTURA
180
Al paisatge rural menorquí encara són freqüents els camps on les vaques pasturen a lloure.
Foto: J. J. Pons
L’AIGUA SUBTERRÀNIA I L’AGRICULTURA
181
El tractament i l'emmagatzematge dels residus ramaders en algunes granges («llocs») del Migjorn menorquí és deficient i, de vegades,
pot contaminar greument l'aqüífer damunt del qual es troben.
Foto: C. González
Formentera i el vi
L’AIGUA SUBTERRÀNIA I L’AGRICULTURA
182
A Formentera l'aigua ocupa, sens dubte, un lloc preferent en la història de l'illa i
de la seva població. És un recurs escàs i la necessitat ha fet que els seus habitants hagin
après a sobreviure de manera sostenible amb el medi hídric. La utilització conjunta
d'aigua subterrània i de pluja que encara es practica a les tasques del camp, és un
exemple admirable de la gestió d'aquest recurs tan fràgil.
Els grecs van batejar l'illa amb el nom d'Ophiusa —illa de les serps—, i posterior-
ment els romans li van donar el nom de Frumentaria —terra de blat—, fent ja
referència a la seva producció agrària. L'agricultura i la ramaderia a Formentera han
estat sempre una activitat de subsistència i de supervivència per a la seva població.
L'aridesa del clima ha determinat un clar predomini de l'agricultura de secà. Són
vertaders monuments naturals les figueres de Formentera, sostingudes amb els esta-
lons, estaques bifurcades als extrems que aixequen les branques de l'arbre perquè les
cabres i ovelles no es mengin la fruita i, alhora, l'arbre estengui la seva ombra, davall
de la qual s'aixopluguen els animals a l'estiu.
L’AIGUA SUBTERRÀNIA I L’AGRICULTURA
183
Foto: O. Blasco
Casa de fora vila a Formentera, amb el seu pou.
L'agricultura d'aquesta petita illa balear era de subsistència; la població va gestionar amb saviesa els seus escassos
recursos d'aigua dolça, mitjançant l'ús conjunt de l'aigua de pluja i dels aqüífers.
L’AIGUA SUBTERRÀNIA I L’AGRICULTURA
184
Una de les activitats agràries amb més tradició a l'illa de Formentera és la viticul-
tura. Ja en el segle xiii es troben referències que demostren l'existència d'aquesta
activitat, concretament a les vinyes de sa Mola. El conreu de la vinya va continuar
fins al segle xiv, moment en què l'illa de Formentera es va despoblar a causa de la
pesta negra. En el segle xviii s'inicia un moviment migratori d'eivissencs cap a
Formentera, cosa que dóna lloc a la segona i definitiva repoblació. D'aleshores ençà,
el conreu de la vinya a Formentera va progressar i, a finals del segle xviii, s'inaugura
el celler de Can Marroig, amb una capacitat de producció de 50.000 litres, i s'inicia
així una important activitat de comerç marítim amb el vi d'aquesta petita illa
balear.
Actualment la fabricació de vi és la principal activitat agrícola de Formentera. Hi
ha més de 60 hectàrees de vinya conreades, especialment de la varietat tradicional
anomenada monastrell, raïm negre amb què s'elaboren vins negres i rosats, molt
elogiats pels enòlegs.
El conreu de vinya a l'illa de Formentera ha estat tradicionalment de secà, adap-
tant-se perfectament a les condicions àrides del clima insular i als sòls arenosos de
l'illa. Recentment la vinya s'ha començat a regar per aconseguir una producció
superior de raïm. Per això s'està a punt d'aprovar un ambiciós pla de reutilització
d'aigües regenerades que permetrà el reguiu d'unes 115 hectàrees, tant de vinya com
d'altres conreus, en parcel·les agrícoles situades al llevant i al sud de l'estany
Pudent.
ELS PAISATGES DE L’AIGUA: EL CARST
6
Per avencs, fondals i coves,la terra les va a engolir,
l´abisme feren florir.Dins aquell fosc captiveriferen palaus de mistericambres i banys de platxericom cap reina en pot tenir
Les Dones d´Aigua(Costa i Llobera)
Foto:T. Merino
ELS PAISATGES DE L’AIGUA: EL CARST
189
L'aigua és el millor escultor de la natura. Excava valls, enfondeix barrancs, dissol les roques,
arrossega la terra i penetra a l'interior de l'escorça terrestre, on continua la seva tasca.
El predomini de roques carbonatades al substrat balear, unit a les característiques climàtiques
i biològiques de l'arxipèlag, determina l'existència d'un paisatge molt singular que s'anomena
carst. El modelat càrstic és resultat dels processos de dissolució que tenen lloc a les roques
carbonatades, originant una gran diversitat de formes, tant a la superfície del terreny com a
l'interior del massís rocós.
A l'exterior podem visualitzar camps de rascler, dolines, grans depressions anomenades pòlies
i altres formes capricioses a les roques calcàries, fruit de la pausada tasca de l'aigua que, durant
milers d'anys, ha obrat aquest singular paisatge.
El treball de l'aigua continua a l'interior. Les aigües subterrànies eixamplen les esquerdes de
la roca i van generant enormes espais subterranis, buidant muntanyes i traçant un enigmàtic i
laberíntic paisatge interior. La riquesa geològica de les coves de les Balears és espectacular i
constitueix un dels principals reclams turístics de l'arxipèlag. Les coves d'Artà, les del Drac, les
dels Hams o fins i tot les de Campanet, conegudes arreu, es troben relativament a prop d'altres
de gairebé inaccessibles i encara per explorar, com és el cas de la cova del Pas de Vallgornera, a
Llucmajor, o la cova de Sa Gleda, a Manacor. La seva bellesa continua oculta, només visible per
als pocs aventurers que, fent ús de moderns equips d'immersió, s'atreveixen a explorar-les.
L'extensió regional del carst a les Balears, la diversitat i la singularitat de les seves formes,
així com l'enorme bellesa d'aquest modelat, determinen un dels patrimonis naturals més rics i
més importants del nostre país.
En aquest capítol pretenem obrir una finestra al desconegut i interessant món del carst balear,
així com donar les claus necessàries perquè el lector pugui conèixer millor i comprendre aquest
meravellós paisatge de l'aigua.
ELS PAISATGES DE L’AIGUA: EL CARST
191
Quan l'aigua de pluja interacciona amb el diòxid de carboni de l'aire i la matèria
orgànica que hi ha al sòl, es forma un àcid dèbil (l'àcid carbònic) que és capaç de
dissoldre lentament les roques calcàries. Aquesta dissolució, que va desfent la roca de
mica en mica i al llarg de milers d'anys, va configurant unes morfologies força sin-
gulars, tant a la superfície del terreny —originant les formes —, com
a l'interior del massís rocós -les misterioses coves i conductes subterranis- que carac-
teritzen l'endocarst.
Aquest viatge de l'aigua a través del massís rocós és lent però molt efectiu. Les
roques calcàries que afloren al terreny es dissolen lentament a causa de l'acció de
l'aigua. Es formen camps de rascler, dolines, pòlies i encaixats barrancs i gorges. A
l'interior, l'aigua subterrània va treballant la roca, ampliant conductes i obrint grans
cavitats. Majoritàriament, les coves es formen a la zona de saturació de l'aqüífer, molt
a prop de la posició del nivell freàtic. Quan aquest nivell de l'aqüífer baixa, cosa que
pot passar quan davalla el nivell de la mar, que sol ésser el nivell de base d'aquests
aqüífers illencs, la cambra s'omple d'aire i es creen les condicions físiques i químiques
adequades perquè comenci la fase decorativa de la cova. De fet, l'aspecte que crida
més l'atenció dels visitants de les grutes són aquestes meravelloses formes de deposi-
ció anomenades espeleotemes: estalactites, estalagmites, gorgs, banderes, etc.,
morfologies de calcita i aragonita creades pel degoteig constant del sostre de la
cova.
La creació d'aquest bell paisatge evoluciona cap a un final que pot ser o bé un
col·lapse, que n'originaria la destrucció i desaparició, o bé es conserven i queden com
a formes relictes que ens transporten a un passat més gloriós.
El viatge de l'aigua
ELS PAISATGES DE L’AIGUA: EL CARST
192
El modelat càrstic i la seva evolució.
1.- Inici de la dissolució de les
roques calcàries. El nivell freàtic
de l'aqüífer es troba a poca
fondària.
2.- Formació a l'exterior de camps
de rascler, dolines, avencs, etc.
El torrent es va encaixant.
A l'interior es formen les coves i
conductes subterranis, al voltant
del nivell freàtic de l'aqüífer.
3.- El nivell freàtic de l'aqüífer
baixa. Entra l'aire a les coves i
comença la fase decorativa, amb la
formació dels espeleotemes.
A l'exterior, les formes de
dissolució s'accentuen i el torrent
s'encaixa encara més, tot formant-
se un barranc.
ELS PAISATGES DE L’AIGUA: EL CARST
193
Els terrenys càrstics són zones amb un elevat risc geològic, ja que són freqüents
els col·lapses i esfondraments, fruit de la dinàmica que modela el substrat rocós. De
vegades, les cavitats que hi ha al subsòl s'eixamplen i el sostre de la cova col·lapsa,
amb la qual cosa de sobte apareix un gran buit en superfície. Tanmateix, és més fre-
qüent l'esfondrament per dissolució de les roques calcàries situades a major fondària,
produint-se moviments en vertical més o menys continus.
Col·lapse càrstic al Migjorn Gran (Menorca). El terreny pateix
un sobtat enfonsament a causa de l'existència de cavitats al
subsòl. Els terrenys càrstics constitueixen zones d'elevat risc
geològic.Foto: R. M. Mateos
ELS PAISATGES DE L’AIGUA: EL CARST
194
El procés de dissolució superficial de la roca calcària que aflora al terreny li produeix un
modelat que s'anomena rascler, cisellant la roca pelada formant estries, solcs i d'altres
figures suggeridores, que semblen obra d'un escultor i que de sempre han rebut noms sor-
tits de la imaginació popular. Els camps de rascler són molt abundants a les Balears,
especialment a l'illa de Mallorca, on reben el nom d'esquetjars o rellars. Aquestes formes
i microformes del terreny poden ocupar superfícies molt extenses, de topografia escarpada
i intransitable, ja que els caires de la roca, esmolats, tallen com un ganivet. Un dels rasclers
més espectaculars de les Balears està situat als voltants del monestir de Lluc, a Mallorca, on
la natura ens mostra un ampli catàleg de formes, algunes tan conegudes com la del Camell.
Ben a prop, l'alzinar dels Pixarells amaga al seu interior un rascler de gran bellesa: la roca
tallada i el bosc ens fan sentir dins un lloc ple de màgia. A la Serra de Tramuntana mallor-
quina hi ha altres camps de rascler: al coster de Bàlitx, a Montcaire i a la capçalera de la vall
de Son Marc, indrets on a més d'aflorar extensament les roques calcàries, es registren les
quantitats de pluja més elevades de l'illa.
Morfologies de superfície: l'exocarst
ELS PAISATGES DE L’AIGUA: EL CARST
195
Rascler a la serra de Tramuntana de Mallorca. Pinacles esculpits sobre la roca,
suggeridores formes que fan d'aquest paratge un indret pràcticament intransitable. Foto: R. M. Mateos
ELS PAISATGES DE L’AIGUA: EL CARST
196
Formes i microformes del rascler.
Estries originades per l'escorriment de l'aigua de la pluja i el lent procés de dissolució de la roca calcària.
Foto: J. Rodríguez
ELS PAISATGES DE L’AIGUA: EL CARST
197
L'erosió, a major escala, forma altres morfologies molt característiques del relleu
càrstic. Criden la nostra atenció unes depressions arrodonides, d'uns quants metres
de diàmetre, envoltades pels relleus. Aquestes depressions són les dolines, «clots» en
la terminologia popular, i constitueixen zones preferents d'absorció de l'aigua super-
ficial, actuant de la mateixa manera que un embut. La serra de Tramuntana de
Mallorca ens presenta alguns exemples molt notables de camps de dolines, especial-
ment al municipi d'Escorca. La toponímia ens n'indica l'origen; és el cas dels Clots
Carbons, el Clot de Femenia, el Clot de Mortitx i la Terra de ses Olles, als voltants
del monestir de Lluc.
Dolines a la serra de
Tramuntana de
Mallorca.
La dissolució de les
calcàries origina
aquestes depressions
circulars on s'acumula,
infiltrant-se, l'aigua de
pluja.
Foto: R. M. Mateos
ELS PAISATGES DE L’AIGUA: EL CARST
198
Així mateix, existeixen d'altres depressions càrstiques, els pòlies, de caràcter regio-
nal i que formen valls tancades on no hi ha drenatge superficial de l'aigua. Normalment
la seva forma és allargada —el·lipsoïdal, seguint les principals directrius estructurals
de la zona. L'eix major d'aquestes depressions no acostuma a superar els 20 km i el
seu fons pla i rebliment argilós han afavorit tradicionalment les tasques agrícoles,
vitals per a aquestes zones aïllades de muntanya. L'aigua superficial, com que no troba
sortida, s'infiltra al subsòl a través d'engolidors i d'avencs, tot incorporant-se a les
aigües subterrànies i continuant el seu procés de dissolució. Són exemples de pòlies
la coma de Son Torrella i la de Mortitx, a la part septentrional de la Serra de Tramuntana
de Mallorca, així com els de Sant Mateu i Santa Agnès, a l'illa d'Eivissa. Tanmateix,
la major part de grans depressions càrstiques de les Balears no es troben del tot tan-
cades, ja que generalment són capturades per un torrent. Els exemples més
representatius d'aquests pòlies oberts podrien ser el Clot d'Aubarca, a Lluc, i la vall
d'Almallutx, a la Serra de Tramuntana mallorquina.
Altres morfologies característiques del carst són els barrancs o gorges, formats
pels torrents en encaixar-se a la formació rocallosa, amb parets gairebé verticals de
fins a centenes de metres d'alçada. Aquests barrancs, de fondària considerable,
s'originen per l'acció erosiva de l'aigua a través de zones de debilitat que acostumen
a ser accidents tectònics, grans fractures (falles). Constitueixen valls molt encaixades,
pràcticament rectilínies i de curt recorregut. Els exemples més espectaculars són el
torrent de Pareis i del Gorg Blau, així com els de na Mora, Mortitx i Coa Negra que,
tot i ser de menor escala, també representen destacats exemples de gorges excavades
a la roca calcària que predomina a la Serra de Tramuntana de Mallorca.
ELS PAISATGES DE L’AIGUA: EL CARST
199
Depressió càrstica amb el torrent de Pareis al fons (Serra de Tramuntana de Mallorca).
S'hi pot observar l'enorme incisió del torrent a la roca calcària.
Foto: R. M. Mateos
ELS PAISATGES DE L’AIGUA: EL CARST
200
Torrent de Coa Negra travessant els darrers relleus de la Tramuntana mallorquina cap al municipi de Santa Maria.
Constitueix un exemple de gorja càrstica que, en èpoques d'intenses pluges,
ens mostra uns salts d'aigua de gran bellesa coneguts com els Freus.
Foto: R. M. Mateos
ELS PAISATGES DE L’AIGUA: EL CARST
201
Així mateix, cal destacar els barrancs que travessen
tota la plataforma del Migjorn, a Menorca. L'origen
d'aquests cursos torrencials, molt encaixats i sinuosos,
es deu fonamentalment a la combinació de dos pro-
cessos: l'acció erosiva del torrent i la conseqüent
dissolució de la plataforma carbonatada, i les varia-
cions del nivell del Mediterrani durant els 2 darrers
milions d'anys.
Fa només 23.000 anys, el nivell de la mar es tro-
bava fins a 100 m per davall de la seva posició actual,
la qual cosa va originar un descens significatiu del
nivell de base dels torrents i, com a conseqüència, un
augment de la seva capacitat erosiva, accelerant-ne
l'encaixament. Els barrancs d'Algendar i de Trebalúger
són exemples molt representatius d'aquesta mena de
cursos superficials al carst menorquí.
La major part de les cales del sud de Menorca, així
com les del sud i del llevant de Mallorca, es formen
a la desembocadura d'aquests petits barrancs càrstics.
L'excavació de la llera del torrent en el seu tram final
origina la formació d'aiguamolls i de zones deprimi-
des, constituint llocs de gran interès faunístic.
Desembocadura del torrent de Trebalúger a Menorca.
Els torrents del Migjorn menorquí s'encaixen a la plataforma carbonatada i el seu origen està
relacionat amb els canvis del nivell de la mar a la Mediterrània durant els 2 darrers milions d'anys.
Foto: J.J.Pons
ELS PAISATGES DE L’AIGUA: EL CARST
202
Morfologies subterrànies —L'endocarstL'aigua superficial segueix el seu camí subterrani endinsant-se a través de les esquerdes
i fissures de la roca calcària, moltes de vegades ben visibles, com ara en el cas dels avencs i
dels engolidors que constitueixen les vies d'enllaç entre el carst superficial i el subterrani.
A l'interior del massís rocós, el procés de dissolució continua, s'eixamplen les fractures de
la roca i es formen galeries per on l'aigua raja amb més facilitat, així com les grans cavitats.
Després d'aquesta primera fase en què predomina la dissolució, l'aigua forma noves galeries,
abandonant les ja existents, i comença una segona fase en què predomina la precipitació,
ja que l'aire pot entrar a les cavitats. Llavors s'inicia la formació d'espeleotemes, merave-
lloses formes de precipitació de carbonat càlcic i d'altres minerals que tots coneixem amb
el nom d'estalactites, estalagmites, perles de les coves, gorgs, etc. Aquestes morfologies
de precipitació adornen amb delicadesa les sales i les galeries de les cavitats, tot constituint
un dels sistemes més fràgils i sensibles que podem trobar a la natura.
A les Balears podem classificar les coves en dos tipus principals: les que han quedat a la
zona no saturada d'un aqüífer càrstic i que podem trobar a gran alçada respecte del nivell
de la mar actual, i les coves litorals, la gènesi de les quals es troba directament relacionada
amb les fluctuacions recents del nivell marí.
Al primer grup tenim les cavitats que es troben a zones de muntanya o de penya-segats,
com és el cas de la Cova de Campanet, de l'Avenc de Son Pou a Santa Maria i de les coves
d'Artà, totes a l'illa de Mallorca. A Eivissa, cal esmentar la Cova de Can Marçà, al municipi
de Sant Joan de Labritja, que va ser refugi i amagatall a l'època dels contrabandistes. La
Cova d'en Xoroi, penjada al penya-segat de Cala en Porter i que avui dia acull una famosa
discoteca, encara conserva al seu interior la famosa llegenda menorquina del Moro Xoroi.
Una enorme riquesa d'espeleotemes adornen aquestes cavitats vadoses, formats per la
precipitació de calcita a partir de l'aigua saturada d'aquest mineral que s'infiltra a la
cova.
Precipitació d'espeleotemes
a la cova del Pas de
Vallgornera.
Grup de banderes de
diferent color i aspecte
semblant a la cera, sobre
estalagmites.
ELS PAISATGES DE L’AIGUA: EL CARST
203
Foto: T. Merino
ELS PAISATGES DE L’AIGUA: EL CARST
204
Avenc del Meandre al municipi d'Escorca,
a la Serra de Tramuntana mallorquina.
Exemple d'engolidor a la zona vadosa.
Els avencs són cavitats verticals connectades
amb l'exterior i generades per dissolució
quan penetra l'aigua de pluja a través d'una
via preferencial, generalment una fractura,
a la roca.
Foto: T. Merino
ELS PAISATGES DE L’AIGUA: EL CARST
205
A les Balears, el seu caràcter insular i la seva naturalesa predominantment calcària deter-
minen l'existència d'un patrimoni espectacular de coves litorals. Aquestes s'han desenvolupat
principalment a l'interior de les plataformes carbonatades del miocè superior (fa entre 10 i 5
milions d'anys), constituïdes per calcàries esculloses i calcarenites de gran porositat. La mar
pren part en el desenvolupament d'aquestes cavitats i les fluctuacions del nivell del Mediterrani
durant el quaternari (darrers 2 milions d'anys), condicionen tant la formació i eixamplament
de les coves i galeries, com la precipitació d'espeleotemes anomenats freàtics, de gran valor
geocronològic i paleoclimàtic, ja que mitjançant el seu estudi es poden conèixer la posició del
nivell de la mar en el passat i la seva relació amb els grans cicles glacials i interglacials. La
posició actual del nivell de la mar en aquestes cavitats determina la presència de llacs subte-
rranis d'aigües salabroses, que fan augmentar la bellesa i l'atractiu d'aquestes formes
endocàrstiques.
L'exemple més representatiu de coves litorals són les coves del Drac, obertes al públic l'any
1878. Es tracta de la cavitat més vista d'Europa, visitades per més d'un milió i mig de perso-
nes l'any. A la bellesa innegable de les seves espectaculars sales, s'afegeix l'al·licient dels seus
llacs, entre els quals destaca el llac Martel, batejat així en honor de l'espeleòleg francès que el
va descobrir l'any 1896.
De vegades les cavitats litorals es troben parcialment o totalment inundades per les aigües
freàtiques, i la seva investigació és duta a terme per especialistes en espeleobusseig. La Cova
de sa Gleda, al litoral de Manacor, constitueix la cavitat subaquàtica de recorregut més llarg
d'Europa, i la Cova del Pas de Vallgornera, al municipi de Llucmajor, ens presenta una xarxa
força complicada de sales i de galeries de més de 60 quilòmetres recorreguts, i encara no se
n'ha finalitzat l'exploració.
Per a la formació del paisatge càrstic han hagut de passar milions o milers d'anys; per això
és especial i únic, cosa que en fa imprescindible la valoració i protecció. Actualment moltes
figures legals de protecció, tant autonòmiques com nacionals o internacionals, han començat
a incloure les morfologies del carst. A les Balears, el torrent de Pareis va ser declarat Monument
Natural l'any 2003, i 31 cavitats càrstiques constitueixen ara mateix Llocs d'Interès
Comunitari (LIC).
Cova del Pas de Vallgornera, al municipi de Llucmajor.
Es tracta d'una cavitat litoral parcialment inundada per aigua salabrosa.
Descoberta el 1968, encara hi continuen les tasques d'exploració. Fins ara
s'han cartografiat més de 60 km de galeries i de cavitats. La bellesa dels
seus espeleotemes i cristal·litzacions, fan de Vallgornera un lloc únic i
singular en el món de l'espeleologia balear.
Foto: T. Merino
ELS AIGUAMOLLS I LES AIGÜES SUBTERRÀNIES
7
Foto: R. M. Mateos
Ara és l´època de l´anyque ve la grua. A l´estanypren de mitja pota un bany.
L´oliva es presta a l´assaltdels homes i els estornells
esperen nòrdics vaixells
Apunts de ses Salines -
ELS AIGUAMOLLS I LES AIGÜES SUBTERRÀNIES
211
L'any 1971 es va signar a la ciutat iraniana de Ramsar un conveni internacional, segons el qual els
països signants (actualment 154 estats) es comprometien a la protecció i conservació dels aiguamolls
com a contribució al repte d'assolir el desenvolupament sostenible en el món. Espanya va signar aquest
conveni l'any 1982 i des d'aleshores 63 aiguamolls del territori nacional (unes 300.000 hectàrees) han estat
incorporats a la Llista Ramsar.
En el territori de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, sis aiguamolls es troben sota aquesta
protecció especial. El principal és el Parc Natural de S'Albufera de Mallorca, una zona humida de 1.710 hec-
tàrees de superfície, que constitueix un important ecosistema de la Mediterrània occidental. S'Albufereta
de Pollença, el Salobrar de Campos, l'Estany de Ses Gambes (al terme municipal de Ses Salines, a Mallorca),
les Salines d'Eivissa, i l'Estany Pudent i les Salines de Formentera, constitueixen la resta d'aiguamolls de
les Balears inscrits a la Llista Ramsar. La resta de zones humides, nombroses però més petites que aques-
tes, amplien aquest patrimoni natural, que en total representa l'1% de la superfície total de les Illes.
Encara que a altres regions els aiguamolls es puguin trobar relacionats exclusivament amb les aigües
superficials, a les Balears les zones humides naturals més importants es troben molt relacionades amb la
dinàmica litoral i amb les aigües subterrànies. S'ubiquen a zones topogràficament deprimides, molt a prop
de la línia de la costa. La interacció entre la descàrrega de l'aigua dolça i la intrusió marina als aqüífers i,
d'altra banda, en alguns casos, l'entrada directa de l'aigua de mar, sobretot amb les tempestes, originen
aquests singulars ecosistemes d'aigües salabroses, on es desenvolupen una gran diversitat d'espècies
animals i vegetals.
Durant molts d'anys, les zones humides van ser considerades improductives, focus infecciosos on es
reproduïen insectes transmissors de malalties. Ses Feixes a Eivissa, s'Albufera i el Pla de Sant Jordi a Mallorca,
són exemples de la dessecació d'antics aiguamolls per tal que aquestes zones insalubres esdevinguessin
terrenys productius.
Actualment, l'empenta de les actuacions mediambientals conservacionistes i proteccionistes ha fet que
aquests indrets es considerin llocs privilegiats. La protecció dels aiguamolls ajuda a preservar la vida sal-
vatge, a conservar la diversitat biològica i el patrimoni paisatgístic, i a conservar elements i tradicions que
formen part del nostre patrimoni cultural.
ELS AIGUAMOLLS I LES AIGÜES SUBTERRÀNIES
213
A les Balears predominen els aiguamolls de tipus litoral. Es formen a àrees de
topografia deprimida o enfonsada molt properes a la costa, on la superfície del terreny
talla el nivell freàtic d'un aqüífer i l'aigua subterrània aflora. Aquestes zones inunda-
des queden separades de la mar mitjançant una barra litoral, un cordó de dunes o
una platja, que permet la retenció i l'acumulació d'aigua. El nivell freàtic de l'aqüífer
es troba gairebé al mateix nivell de la mar, amb la qual cosa es produeix, davall de la
superfície del terreny, un tascó d'aigua salada, més densa, que es barreja amb l'aigua
dolça de l'aqüífer i a l'aiguamoll aflora aigua salabrosa.
Un altre tipus freqüent d'aiguamoll a les Balears, de menor extensió que els ante-
riors, s'origina a la desembocadura d'alguns torrents. Això succeeix quan el torrent
excava el seu tram final, tot formant una zona deprimida, de cota més baixa que el
nivell de la mar, on és afavorida la sortida de l'aigua de l'aqüífer i l'entrada de l'aigua
marina. Bona part de les cales del Migjorn de Menorca, així com les de la Marina de
Llevant mallorquina, tenen associades petites zones humides de gran valor mediam-
biental.
Els aiguamolls i les aigües subterrànies
ELS AIGUAMOLLS I LES AIGÜES SUBTERRÀNIES
214
Esquema hidrogeològic d'un aiguamoll mediterrani.
La zona humida, topogràficament deprimida, queda aïllada de la mar per una barra litoral que actua com una barrera per al flux
superficial. L'aigua subterrània brolla a la superfície quan la topografia talla el nivell freàtic de l'aqüífer. L'aigua salada de la mar
penetra de manera natural a l'aqüífer, amb la qual cosa dóna lloc a un ambient d'aigües amb diferent salinitat que afavoreix el
desenvolupament d'ecosistemes molt característics.
Cortesia de Bruno Ballesteros
ELS AIGUAMOLLS I LES AIGÜES SUBTERRÀNIES
215
Cala en Porter (Menorca).
Podem endevinar una zona humida, amb vegetació, al fons de la cala, on desemboca el torrent.
Es troba separada de la mar per la platja i l'aigua surt a la mar per un canal.
Foto: J. J. Pons
ELS AIGUAMOLLS I LES AIGÜES SUBTERRÀNIES
216
Als aiguamolls trobem una vegetació característica que rep el nom de freatofítica,
és a dir, que es troba arrelada i obté l'aigua de la zona freàtica o saturada del sòl. El
seu nom prové del grec i significa «plantes pou», ja que actuen com autèntiques
bombes que pugen l'aigua des de l'aqüífer fins a l'atmosfera. A les Balears la vegeta-
ció típica dels aiguamolls inclou herbes gegants, com ara el càrritx, el canyet i la bova,
pròpies de terrenys inundats, així com espècies adaptades a medis salabrosos, com
les jonqueres i la salicòrnia. Gràcies a l'evapotranspiració de la vegetació, els aigua-
molls mantenen un microclima menys càlid i més humit que el que l'envolta,
contribuint així al desenvolupament d'una gran diversitat biològica que viu a costa
d'aquesta atapeïda cobertora vegetal.
En aquest capítol s'exposarà el funcionament hidrogeològic d'una sèrie d'aiguamolls,
en la formació dels quals prenen part les aigües subterrànies. S'han seleccionat
S'Albufera de Mallorca, l'aiguamoll més gran de les Balears; el Prat de Son Bou, al
litoral meridional de l'illa de Menorca; ses Feixes d'Eivissa, molt a prop de la capital,
i el torrent de Canyamel, al Llevant mallorquí i representatiu dels torrents amb zones
humides a la desembocadura. Altres aiguamolls valuosos mediambientalment parlant,
com ara l'albufera del Grau (Menorca), les Salines d'Eivissa i el Salobrar de Campos
(Mallorca), no es tractaran en aquest llibre perquè són zones humides en què la
dinàmica dels aqüífers té poca o nul·la rellevància.
ELS AIGUAMOLLS I LES AIGÜES SUBTERRÀNIES
217
És l'aiguamoll més important i extens de les Illes Balears i des de 1988 és un espai
protegit com a parc natural. Amb 1.710 hectàrees de superfície, aquesta zona humida
es troba al sector nord-oriental de l'illa de Mallorca i comprèn part dels municipis
de Muro, Sa Pobla, Alcúdia i Santa Margalida.
S'Albufera és una antiga llacuna separada de la mar per un cordó de dunes (res-
tinga) de més de 8 quilòmetres de longitud i algunes centenes de metres d'amplada,
i que durant molts de segles —especialment els dos darrers per la influència humana—
s'ha anat reblint de sediments fins evolucionar cap a una plana inundable, força
extensa. S'Albufera forma una zona deprimida a la badia d'Alcúdia, que constitueix
la zona de descàrrega natural de les aigües superficials i subterrànies que es drenen
cap a aquest sector de l'illa.
Els torrents de Muro i de Sant Miquel, que recullen les aigües superficials del
vessant meridional de la Serra de Tramuntana, aporten una mitjana anual de
20-24 milions de metres cúbics d'aigua dolça que, en el seu camí cap a la mar, s'infiltra
en part contribuint d'aquesta manera a la recàrrega dels aqüífers superficials del pla
d'Inca i del pla de Sa Pobla, i la resta surt cap a la mar a través de S'Albufera.
L'aportació d'aquests torrents és estacional, tot depenent del règim de precipitacions.
És molt important el cabal del torrent de Sant Miquel quan rebenten ses Fonts Ufanes
de Gabellí.
S'Albufera de Mallorca
ELS AIGUAMOLLS I LES AIGÜES SUBTERRÀNIES
218
L'aqüífer del Pla de Sa Pobla es drena en part a través d'un conjunt de surgències
(ullals) i fonts situades a les vores de S'Albufera. D'aquesta manera s'originen zones
permanentment embassades, algunes de les quals, en èpoques d'estiatge, es poden
arribar a assecar a causa del descens del nivell freàtic. Les aigües de S'Albufera són
salabroses a causa de l'entrada d'aigua de mar directament pels canals o subterrània-
ment per la intrusió, i a l'existència d'aigües relictes (antiga aigua de mar atrapada
entre els sediments, molt més salada). Les aportacions hídriques de les aigües subte-
rrànies a S'Albufera s'han avaluat en 25-35 milions de metres cúbics anuals.
0 m
6 m
0
-
-
-6
E
ALBUFERA
N
A(C )
A(m ) m m
B ’( ) P
I
Im m
Esquema hidrogeològic de S'Albufera de Mallorca.
El nivell freàtic de l'aqüífer talla la superfície del terreny i origina les basses.
L'aiguamoll es troba aïllat de la mar per un cordó de dunes.
ELS AIGUAMOLLS I LES AIGÜES SUBTERRÀNIES
219
Des de temps històrics, S'Albufera ha patit canvis significatius a causa de l'acció
de l'home. A finals del segle xvii van començar els primers intents de dessecació
d'aquest aiguamoll, especialment en els sectors meridional i occidental, i la població
rural va guanyar terres per al conreu. Aquest fet va determinar la construcció de
canals i de sistemes de drenatge artificials, i va modificar del tot el funcionament
natural de S'Albufera. A mitjan segle xix, enginyers anglesos sota la direcció de
John F.L. Bateman van dissenyar el sistema de drenatge actual, que porta les aigües
dels diferents canals de S'Albufera cap el Gran Canal, que desguassa a la mar per
l'anomenat pont dels Anglesos. Van ser dessecades més de 2.000 hectàrees de zones
humides (superfície equivalent a la de l'aiguamoll actual), amb la qual cosa els page-
sos van guanyar uns terrenys de conreu coneguts com Sa Marjal. Tanmateix, la
importància del flux subterrani drenat cap a S'Albufera va fer impossible la seva
dessecació total i va quedar el sistema de canals que es conserva actualment.
La base de la riquesa ecològica de S'Albufera és l'aigua. La situació d'inundació
gairebé permanent de bona part de la superfície del parc natural condiciona i afavo-
reix el creixement d'una gran diversitat d'espècies vegetals i animals. D'aquesta
biodiversitat cal remarcar l'existència de nombroses espècies de peixos, amfibis, bolets,
plantes, mamífers i, sobretot, aus. Es comptabilitzen més de 60 espècies d'aus que
es reprodueixen a S'Albufera, entre les quals destaquen les que vénen del nord per
passar els mesos més freds de l'hivern, com les ànneres i les garses.
ELS AIGUAMOLLS I LES AIGÜES SUBTERRÀNIES
220
El Gran Canal de S'Albufera, amb la Serra de Tramuntana al fons.
Foto: R. M. Mateos
ELS AIGUAMOLLS I LES AIGÜES SUBTERRÀNIES
221
Foto: R. M. Mateos
Foto: B. Martín
Llacuna de S'Albufera.
Les basses constitueixen l'aflorament en superfície del nivell
freàtic, a una zona topogràficament deprimida. Gairebé tot
l'any romanen inundades.
Pont dels Anglesos.
Desembocadura de les aigües del Gran
Canal de S'Albufera a la mar.
ELS AIGUAMOLLS I LES AIGÜES SUBTERRÀNIES
222
El Prat de Son Bou està situat al Migjorn de l'illa de Menorca, a redós del sistema
dunar i de la platja més llarga de la costa menorquina. És considerada una plana
litoral semipermanent, alimentada per les aigües dolces dels torrents de Son Boter i
del Bec (a llevant), i de Son Bou (a ponent), que desguassen a la platja.
El funcionament hidrogeològic del Prat de Son Bou és similar al de S'Albufera de
Mallorca: una franja de costa amb un cordó de dunes i arenes de platja separa de la
mar una zona interior relativament deprimida, que rep les aigües dels torrents en
època de pluges i alhora esdevé la sortida natural de les aigües de l'aqüífer de la zona,
que brollen pels ullals i fonts dels voltants, com la font de Torresolí. Les oscil·lacions
estacionals del nivell de l'aqüífer determinen l'extensió i la permanència de les dife-
rents zones humides al llarg de l'any.
Aquest aiguamoll presenta un rebliment avançat a causa de l'aportació de sediments
que hi arrosseguen les aigües dels barrancs i de la creixent urbanització de la zona, la
qual cosa ha produït una reducció gradual de la seva extensió, ja que el 1991 el prat
ocupava 104 hectàrees i ara només n'ocupa 80.
Son Bou de Menorca
ELS AIGUAMOLLS I LES AIGÜES SUBTERRÀNIES
223
Esquema del funcionament hidrogeològic del Prat de Son Bou (Menorca).
L'aqüífer es drena a l'exterior mitjançant fonts i ullals que brollen quan el nivell freàtic talla la superfície del terreny.
La barra litoral del sistema platja-dunes tanca parcialment el flux de les basses cap a la mar.
ELS AIGUAMOLLS I LES AIGÜES SUBTERRÀNIES
224
Vista aèria del Prat de Son Bou
(Menorca), al darrere de la platja i del
cordó dunar.
Constitueix una zona embassada
gairebé tot l'any a causa del drenatge
de l'aqüífer cap a aquesta zona
deprimida, així com a l'aportació dels
torrents que desguassen a la platja de
Son Bou.
Foto: J. J. Pons
ELS AIGUAMOLLS I LES AIGÜES SUBTERRÀNIES
225
Una de les goles de sortida de les aigües
del prat, que trenca el cordó dunar i
travessa la platja.
Son Bou (Menorca).
Bassa al Prat de Son Bou.
Zones gairebé sempre
inundades que afavoreixen el
desenvolupament d'un
ecosistema mediterrani, ple
de vida salvatge.
Fotos: J. J. Pons
ELS AIGUAMOLLS I LES AIGÜES SUBTERRÀNIES
226
La xarxa superficial de drenatge de les serres de Llevant de Mallorca està formada
per petits torrents de muntanya que, quan arriben a les planes (Marina de Llevant i
Marineta), formen traçats sinuosos i força encaixats abans de desguassar a la mar.
El torrent de Canyamel és un curs d'aigua peculiar del Llevant mallorquí. Neix a
les muntanyes d'Artà, a cotes al voltant de 200 m. Més endavant entra dins del
municipi de Capdepera, on fa gairebé tot el seu recorregut. La major part del seu
traçat es desenvolupa sobre els materials que constitueixen els principals aqüífers de
la zona, calcàries i dolomies del juràssic inferior. Aquest aqüífer, de tipus càrstic,
s'explota per a regadiu i per a l'abastament dels nuclis d'aquesta zona, sobretot en
aquest primer recorregut dins de Capdepera, i es drena cap al tram baix d'aquest curs
d'aigua, essent un dels pocs torrents «guanyadors» d'aigua subterrània que hi ha a
l'illa de Mallorca i pel qual circula aigua durant gran part de l'any. Per això en aquest
paratge són nombroses les tradicionals construccions de captació i de conducció de
l'aigua del torrent, entre les quals destaca el molí de sa Farinera, del qual tenim
referències, pel cap baix, des del segle xvii, amb una espectacular síquia elevada que
proveïa el molí d'aigua del torrent.
Als voltants del molí de sa Farinera, a la llera del torrent es formen gorgs de fon-
dària considerable, amb formes circulars, així com salts d'aigua d'alguns metres
d'alçada. S'han originat a partir d'un conjunt de dolines desenvolupades a la llera del
torrent en una zona molt carstificada, on afloren les calcàries de l'aqüífer. Aquest
conjunt de gorgs enllaçats per salts d'aigua, molt bonic, dóna pas a un curs més ample
i tranquil fins a la desembocadura del torrent a la mar.
El torrent de Canyamel
ELS AIGUAMOLLS I LES AIGÜES SUBTERRÀNIES
227
Esquema del funcionament hidrogeològic de l'estany de Canyamel.
L'erosió del torrent en el seu tram final genera una zona topogràficament deprimida, on aflora el nivell freàtic de l'aqüífer. La platja de
Canyamel constitueix una barrera física per al flux superficial de l'aigua de l'estany cap a la mar.
El tram final de la desembocadura és una zona humida protegida (Àrea Natural
d'Especial Interès), de 3,9 hectàrees de superfície i que s'anomena estany de Canyamel.
Es tracta d'una bassa litoral de desembocadura que s'ha format per l'excavació del
propi torrent, tancada per la barra litoral que forma la platja. L'estany de Canyamel
es manté tot l'any amb aigua i constitueix un ecosistema únic a la costa de llevant
de l'illa de Mallorca.
ELS AIGUAMOLLS I LES AIGÜES SUBTERRÀNIES
228
Gorgs i salts d'aigua al torrent de Canyamel
(Capdepera) quan travessa una zona molt
carstificada. Els gorgs són circulars,
desenvolupats a partir de dolines formades a
la llera del torrent.
Foto: R. M. Mateos
ELS AIGUAMOLLS I LES AIGÜES SUBTERRÀNIES
229
Estany de Canyamel.
Aiguamoll desenvolupat a la desembocadura del torrent.
Foto: R. M. Mateos
ELS AIGUAMOLLS I LES AIGÜES SUBTERRÀNIES
230
Ses Feixes d'EivissaL'aiguamoll de Ses Feixes d'Eivissa es troba situat al sud-est de l'illa, entre els muni-
cipis d'Eivissa i de Santa Eulària del Riu. Presenta una extensió total propera a les
50 hectàrees i es descriu com un prat litoral alimentat originalment per surgències
d'aigua dolça de l'aqüífer i per l'entrada d'aigua de mar, cosa que afavoreix la prolife-
ració de comunitats vegetals molt variades i adaptades a graus de salinitat de l'aigua
força variables. En les darreres dècades, la intensa explotació de l'aqüífer de la zona per
a l'abastament urbà ha fet baixar notablement les aportacions d'aigua dolça a l'aiguamoll,
cosa que ha fet avançar la intrusió marina i ha augmentat de manera considerable la
salinitat de les basses.
La zona humida es divideix en tres sectors que envolten la ciutat d'Eivissa: el Prat
de Ses Monges, a llevant, limitant amb la platja de Talamanca; el Prat de la Vila, a
ponent, a la badia d'Eivissa i, en darrer lloc, el Prat, que uneix els dos anteriors i que
constitueix una àrea actualment totalment urbanitzada.
Com ja hem vist al capítol 5, Les aigües subterrànies i l'agricultura, l'aiguamoll de
Ses Feixes és una zona modificada per l'home des de fa molt de temps. Els àrabs ja
conreaven aquesta contrada, on van crear un complex sistema de canals per drenar
l'aigua i van establir un sistema de parcel·lació que ha perdurat fins ben avançat el
segle xx.
Malgrat trobar-se protegit sota la figura de Bé d'Interès Cultural, actualment
l'aiguamoll de Ses Feixes està molt deteriorat a causa de l'expansió urbanística de la
ciutat d'Eivissa, situada molt a prop seu. El sistema hidrològic natural es troba com-
pletament alterat i la mala qualitat de l'aigua de les basses dificulta el desenvolupament
d'algunes comunitats vegetals i animals que caracteritzen la biodiversitat dels ecosiste-
mes humits.
ELS AIGUAMOLLS I LES AIGÜES SUBTERRÀNIES
231
N F
N SE
PL5 m
’5
0
- ’5
-5
-7’5
LL
SES FEI ES DE TALAMANCA
A(L m m )
B ’
0 00 m
I
N
Esquema explicatiu de l'aiguamoll de Ses Feixes, al sector de la platja de Talamanca. Conjunt de petites basses que representen la
sortida del nivell freàtic de l'aqüífer a la superfície. Les arenes de la platja de Talamanca tanquen l'aiguamoll i n'impedeixen el
drenatge superficial cap a la mar.
El Prat de Ses
Feixes, al costat de
la ciutat d'Eivissa.
Es veuen els relleus
de la Serra Grossa
al fons, d'on
provenen part de
les aigües
subterrànies que
alimenten
l'aiguamoll.
Foto: O. Blasco
PERSPECTIVES FUTURES DE L’AIGUA A LES BALEARS
8
Obres per al transvasament de Sa Costera. Foto: R. M. Mateos
Cierta vez, el agua pura de la vida brotó de la tierra para ofrecerse generosamente a los hombres. No pasó mucho tiempo para que algunos cercaran la fuente y la sintieran de su propiedad exclusiva. Entonces el agua, ofendida, optó por brotar en un lugar desconocido…
Cuentos… de Enrique Mariscal
A les Balears es consumeixen 273 milions de metres cúbics d'aigua anuals, un 80% dels quals
s'extreu dels aqüífers. L'increment de la demanda durant les darreres dècades, a causa
del desenvolupament turístic de l'arxipèlag, ha obligat a la recerca, com alternativa, de recursos
hídrics aliens als seus propis recursos naturals. La construcció de plantes dessaladores d'aigua
de la mar com a suport a l'abastament urbà ha estat la principal solució plantejada. Avui dia es
generen 25 milions de metres cúbics d'aigua dolça a partir del dessalatge de l'aigua marina,
quantitat que cobreix gairebé el 17% de la demanda total per a ús urbà.
La intensa explotació dels aqüífers, que va començar a mitjans de la dècada dels cinquanta,
ha tingut com a conseqüència una enorme proliferació de pous i de captacions d'aigües subte-
rrànies al nostre territori, on hi ha censats més de cinquanta mil pous. La utilització excessiva
d'aquest recurs natural ha suposat l'empitjorament de la qualitat de l'aigua d'alguns aqüífers,
especialment dels costaners, on s'ha produït l'avanç de la intrusió marina cap a l'interior.
Davant d'aquesta situació i mirant cap al futur, es presenten una sèrie de projectes que
garanteixin el proveïment d'aigua de qualitat a la població i que permetin una recuperació pro-
gressiva dels aqüífers. La utilització eficient dels recursos naturals, juntament amb l'aplicació de
noves tecnologies i procediments, obre un panorama molt interessant per a la gestió futura de
l'aigua a les Balears.
La societat balear també ha de col·laborar a la millora de la gestió fent un consum respon-
sable de l'aigua. La disponibilitat permanent d'aigua és un privilegi que no acostumem a valorar,
però un tall del subministrament, per petit que sigui, és suficient per fer-nos prendre conscièn-
cia del seu valor. Nosaltres podem col·laborar a aconseguir la recuperació dels aqüífers, la
conservació dels aiguamolls i la permanència de fonts i de deus.
PERSPECTIVES FUTURES DE L’AIGUA A LES BALEARS
237
A les Illes Balears l'absència de rius ha determinat que els embassaments no hi
hagin tingut el pes en l'abastament que tenen a l'Espanya peninsular, cosa que ha
causat una dependència gairebé absoluta de les aigües subterrànies i, per tant, s'ha
fet un ús excessiu d'aquest recurs natural.
Avui dia les societats modernes avancen cap a una utilització conjunta de diferents
recursos hídrics, és a dir, la utilització de diferents fonts d'aigua per cobrir la demanda
i així evitar la dependència exclusiva de només una. Com a recursos d'aigua dispo-
nibles podem utilitzar els naturals: aigües superficials (embassaments) i subterrànies
(fonts i pous); i els que pot «produir» l'home: aigües residuals tractades i aigua des-
salada. La utilització conjunta pretén jugar amb tots els recursos disponibles, donant
més pes a l'un o l'altre segons la demanda, la climatologia, el volum disponible de
cadascun i un seguit de factors que ens ofereixen diverses possibilitats molt interes-
sants per a la gestió hídrica.
Avanç cap a la utilització conjunta
PERSPECTIVES FUTURES DE L’AIGUA A LES BALEARS
239
D'altra banda, l'any 2000 la Unió Europea va establir un marc comunitari per a
la protecció i la gestió de les aigües, tenint molt en compte el valor mediambiental
del recurs aigua. Els objectius previstos per la Directiva Marc d'Aigües són els
següents:
Prevenir el deteriorament, i millorar i restaurar l'estat de les aigües
superficials, per tal que arribin a assolir un bon estat químic i
ecològic, així com reduir-ne la contaminació causada per aboca-
ments i emissions de substàncies perilloses.
Protegir, millorar i restaurar les aigües subterrànies, prevenir-ne
la contaminació i garantir un equilibri entre la seva captació i
renovació.
Preservar els ecosistemes aquàtics.
Així doncs, ens trobem davant de la necessitat i de l'obligació de recuperar la bona
salut ambiental dels aqüífers, i d'impulsar nous projectes que ens ajudin a assolir l'ús
eficient i racional dels diferents recursos hídrics disponibles a les Balears.
Entre els projectes a potenciar de cara al futur més proper es plantegen els
següents:
Recàrrega artificial d'aqüífers
Dessalatge d'aigua de la mar
Reutilització d'aigües residuals
Interconnexió de les diferents fonts de proveïment
Campanyes d'estalvi
PERSPECTIVES FUTURES DE L’AIGUA A LES BALEARS
240
La recàrrega artificial d'aqüífers constitueix una tècnica en què tant les aigües
superficials com els recursos no convencionals, i fins i tot les aigües subterrànies,
s'emmagatzemen en aqüífers que funcionen com a embassaments subterranis per tal
d'incrementar-ne els recursos i així poder-ne disposar en el moment en què siguin
necessaris.
La recàrrega artificial es pot dur a terme de manera superficial, mitjançant basses
d'infiltració, o de manera subterrània, amb sondeigs d'injecció. En qualsevol cas, el
procediment és força complex i requereix un coneixement excel·lent de les caracte-
rístiques geològiques i hidràuliques de l'aqüífer receptor, així com d'una qualitat
determinada de l'aigua que s'infiltra.
La badia de Palma és la zona de les Illes Balears amb més necessitat de recursos
per al seu proveïment. La interconnexió dels diferents centres d'abastament: embas-
saments, Font de la Vila, pous de S'Estremera i de la Serra Nord, pous de Llubí,
plantes dessaladores i el transvasament d'aigua des de Sa Costera, permet que cada
centre es pugui utilitzar de manera complementària i alternativa. El nucli i l'eix cen-
tral d'aquest sistema només pot ésser l'aqüífer de S'Estremera, un vertader
embassament subterrani desconnectat de la mar. Aquest aqüífer, amb recursos reno-
vables d'uns 8 milions de metres cúbics però molt castigat per les extraccions, que
l'havien deixat a nivells mínims, pot augmentar les seves reserves mitjançant la recà-
rrega artificial amb els recursos excedentaris d'altres fonts de proveïment, especialment
en èpoques humides, i utilitzar-se per substituir o completar aquestes fonts, que no
es poden forçar durant els períodes de sequera -per manca de cabal o risc d'intrusió-
per al proveïment de Ciutat.
Recàrrega artificial
PERSPECTIVES FUTURES DE L’AIGUA A LES BALEARS
241
D'ençà del començament del transvasament de Sa Costera, el gener de 2009, gran
part d'aquest cabal s'injecta dins l'aqüífer de s'Estremera. El mateix es fa, des de l'any
1999, amb els excedents dels embassaments de la serra i de les altres fonts d'abastament.
El control que es fa dels nivells piezomètrics de l'aqüífer indica que han anat pujant,
recuperant-se, i això demostra que «l'embassament subterrani» s'està omplint.
Les actuacions de recàrrega artificial a altres aqüífers, com el de Crestatx (Sa Pobla)
o el de Santa Eulària (Eivissa), encara estan en estudi i s'han d'avaluar amb més
cura.
IMPERMEABLE
Piezòmetres de control
SONDEIGDE RECÀRREGA
FONT D’ALIMENTACIÓ
AQÜÍFER DETRÍTIC
Esquema de recàrrega artificial mitjançant pous d'injecció. L'aigua excedentària d'altres fonts d'abastament s'injecta dins un aqüífer
lliure per tal de poder-la extreure posteriorment, quan hi hagi demanda. L'aqüífer actua com un embassament subterrani.
Cortesia de J. M. Murillo
PERSPECTIVES FUTURES DE L’AIGUA A LES BALEARS
242
La dessalinització o dessalatge és el procés d'eliminar sals de l'aigua de la mar per
obtenir aigua dolça. Les plantes dessaladores són les instal·lacions industrials on es
duu a terme aquesta tasca i, actualment, contribueixen al proveïment de més de 100
milions de persones arreu del món. Al nostre país, la instal·lació d'aquestes plantes
s'ha anat generalitzant en les darreres dècades. La primera planta dessalinitzadora
espanyola es va fer a Lanzarote el 1965 i actualment n'existeixen més de 700 a tot
l'Estat.
La primera planta dessaladora de les Balears es va instal·lar a Eivissa l'any 1994 i,
d'aleshores ençà, sis plantes noves distribuïdes per tot el territori insular generen uns
25 milions de metres cúbics d'aigua dolça a l'any, amb la qual cosa ja cobreixen el
17% de la demanda urbana. Actualment es troben en fase de construcció quatre noves
plantes dessaladores, amb l'objectiu de reforçar el proveïment urbà de municipis amb
nuclis turístics.
A l'illa de Mallorca començaran a funcionar les plantes d'Andratx i de la badia
d'Alcúdia. Amb una producció diària de 21.000 metres cúbics totes dues, podran
reforçar el subministrament de dues zones amb una gran demanda d'aigua durant la
temporada turística. A Menorca s'està construint la dessaladora de Ciutadella, amb
una producció diària prevista de fins a 15.000 metres cúbics i que donarà servei a
una població de 54.000 habitants, inclosos els nuclis turístics del municipi.
A Eivissa la forta explotació dels pous d'abastament, amb la conseqüent salinitza-
ció d'alguns d'ells, ha impulsat la propera construcció de la dessaladora de Santa
Eulària, amb una producció diària prevista de fins a 15.000 metres cúbics.
Dessalatge d'aigua de la mar
PERSPECTIVES FUTURES DE L’AIGUA A LES BALEARS
243
Malgrat que les plantes dessaladores actuals ja fan servir una tecnologia força
eficient, cal tenir en compte alguns aspectes negatius sobre la seva implantació:
El consum energètic de la planta és molt elevat i per això el cost
final del dessalatge és fins a quatre vegades superior al d'altres fonts
d'abastament. Tanmateix, ja existeixen plantes experimentals que
utilitzen energies renovables, com la solar, que podrien resoldre
aquest problema ben aviat.
El procés d'extracció de la sal de l'aigua de mar produeix un residu
concentrat -la salmorra-, l'abocament a la mar del qual pot causar
efectes negatius als ecosistemes marins.
L'eficiència de la planta és més gran quan hi ha una continuïtat
de la producció i es genera un cabal constant. L'estacionalitat de
la demanda d'aigua a les Balears a causa de l'activitat turística no
ajuda a mantenir-ne l'eficiència.
No afavoreixen l'estalvi d'aigua, ja que es pot transmetre a la socie-
tat la sensació que el problema de l'aigua està resolt i que es disposa
d'un recurs infinit.
PERSPECTIVES FUTURES DE L’AIGUA A LES BALEARS
244
Planta dessaladora d'aigua de mar de la Badia de Palma.
La seva producció va començar el 1999 i genera uns 45.000 m³ diaris d'aigua potable per proveir la capital balear i zones turístiques del
seu entorn.
Foto: R.M. Mateos
PERSPECTIVES FUTURES DE L’AIGUA A LES BALEARS
245
La reutilització d'aigües residuals urbanes depurades és una pràctica habitual a
molts països. Es considera un recurs hídric alternatiu de gran rellevància. Els avenços
tècnics en la depuració d'aquestes aigües, especialment en el tractament terciari, han
millorat de manera notable la seva qualitat, amb la qual cosa s'han ampliat les pos-
sibilitats de la seva utilització.
Són nombrosos els usos que es poden donar a les aigües residuals tractades, però
només en remarcarem els següents:
Reg agrícola.
Usos urbans no potables: reg de zones verdes (parcs i jardins), lluita
contra incendis, rentat de cotxes, neteja de carrers, etc.
Industrial: refrigeració, alimentació de calderes.
Reg de camps de golf.
D'altres: aqüicultura, construcció, neteja ramadera, etc.
La reutilització pretén substituir els recursos convencionals en aquells sectors en què no
es requereix una qualitat potable de l'aigua, a més d'evitar-ne l'abocament directe a torrents
o a la mar, on podria provocar efectes nocius sobre el medi ambient.
Reutilització d'aigües residuals
PERSPECTIVES FUTURES DE L’AIGUA A LES BALEARS
246
Bassa d'emmagatzematge d'aigües residuals depurades per a la seva reutilització en el reguiu d'unes 150 hectàrees de conreu.
Inca (Mallorca).
Foto: R. M. Mateos
PERSPECTIVES FUTURES DE L’AIGUA A LES BALEARS
247
El volum anual d'aigües residuals tractades a les Balears és d'uns 98 milions de metres
cúbics, és a dir que gairebé el 100% de l'aigua residual que es produeix als nuclis urbans
passa per les depuradores. Prop d'un 50% de les aigües residuals depurades reben tractament
terciari, amb el qual s'obté un efluent de prou qualitat com per emprar-lo per als usos abans
esmentats. Això no obstant, menys del 30% de l'aigua residual amb tractament terciari
s'arriba a utilitzar per a reg agrícola i d'altres usos minoritaris.
L'illa de Mallorca ha estat pionera a tot l'Estat en depuració, i per tant, en reutilització.
A mitjans de la dècada dels setanta es va tirar endavant el primer projecte de reutilització
d'aigües depurades urbanes per al regadiu del pla de Sant Jordi, on actualment es reutilit-
zen uns 10 milions de metres cúbics d'aigua regenerada per al regadiu d'unes 1.500 hectàrees
de conreu. Posteriorment, s'han posat en marxa per tot el territori insular alguns projectes
de reutilització per a ús agrícola, com ara els d'Algaida, de Vilafranca i d'Inca, a Mallorca;
de Santa Eulària a Eivissa, i de Sant Lluís a Menorca, aquest per al reg de jardins en els
nuclis turístics.
El tractament primari de les aigües residuals es caracteritza per la separació
inicial de sòlids del flux d'aigües domèstiques o industrials. El tractament
secundari inclou, a més, un tractament biològic que afavoreix la descomposició
terciari implica un procés
més avançat de depuració en què, un cop realitzats els processos primari i
secundari, s'apliquen a l'efluent tècniques com la decantació, la filtració i la
desinfecció, amb la qual cosa la qualitat de l'aigua depurada millora
significativament.
PERSPECTIVES FUTURES DE L’AIGUA A LES BALEARS
248
El 1998 l'empresa municipal que gestiona les aigües residuals de Palma (EMAYA) va
afegir tractament terciari a les dues plantes de depuració de les aigües residuals de la capi-
tal, procés amb el qual s'obtenia aigua de prou qualitat com per poder-la utilitzar en el reg
de parcs i jardins, en la neteja de carrers, als golfs, a la jardineria privada, etc., i que ens
obre noves perspectives per a l'ús d'aquest recurs hídric no convencional.
El 1988 el Govern de les Balears promulga una llei relativa als camps de golf, en què
figura l'obligació explícita de la reutilització d'aigües regenerades per al seu reg i es prohi-
beix de manera expressa l'ús d'aigua de pou per a aquesta finalitat. Actualment, 20 camps
de golf es reguen amb aigües residuals depurades, cosa que suposa un consum anual de
gairebé 5 milions de metres cúbics.
La reutilització d'aigües residuals s'enfronta a l'acceptació social d'aquest recurs ja que,
de vegades, pot generar efectes no desitjats sobre el medi ambient, els conreus i, fins i tot,
sobre alguns aspectes relacionats amb la salut pública. El repte és aconseguir una aigua de
bona qualitat amb l'optimització dels processos de depuració i amb la substitució progres-
siva del reg agrícola amb aigües subterrànies pel reguiu amb aigües regenerades.
Actualment, un 16% de l'aigua destinada a reg agrícola prové de la depuració, percen-
tatge que s'haurà d'incrementar en un futur immediat per tal d'aconseguir la recuperació
del bon estat dels aqüífers de l'arxipèlag.
PERSPECTIVES FUTURES DE L’AIGUA A LES BALEARS
249
La incorporació de nous recursos no convencionals al cicle hidrològic de les Illes Balears
ens facilita el camí cap a la gestió dels recursos hídrics fent-ne una utilització conjunta. Per
això és necessària una interconnexió de tots els centres de producció d'aigua, que permeti
garantir, en qualsevol situació, el proveïment de la població amb aigua de bona qualitat.
A l'illa de Mallorca, les diverses fonts d'abastament de la ciutat de Palma estaran inter-
connectades i permetran l'emmagatzematge d'excedents a l'aqüífer de s'Estremera. A tot
això s'afegirà la planta dessaladora que es troba en procés de construcció a la badia d'Alcúdia,
i tot el conjunt servirà per poder millorar les garanties de subministrament a la zona orien-
tal de l'illa, on d'altra banda s'està avaluant la possibilitat d'aixecar una nova planta
dessaladora situada a la Marina de Llevant. L'objectiu és garantir el proveïment de tots els
nuclis de població i poder transportar l'aigua cap a un lloc o un altre, segons la demanda.
A l'illa de Menorca s'ha previst la interconnexió dels dos centres principals d'abastament,
Ciutadella i Maó, amb la possibilitat d'incrementar el volum d'aigua dessalada amb la
construcció d'una nova planta a Maó.
A l'illa d'Eivissa ja s'han interconnectat les dessaladores d'Eivissa i de Sant Antoni, i es
troba en fase de projecte una nova planta a Santa Eulària, que s'afegirà a les dues ja existents
a través del dipòsit regulador de Sant Rafel, amb l'objectiu de garantir el subministrament
d'aigua a tota l'illa.
Interconnexions
PERSPECTIVES FUTURES DE L’AIGUA A LES BALEARS
250
El respecte i la reverència que totes les cultures precedents sentien per l'aigua s'ha perdut i ara
només se la considera un bé de consum, que es pot comprar i vendre. Conscienciar de nou la ciu-
tadania sobre l'ús responsable de l'aigua és una tasca imprescindible. Les campanyes de l'Administració
sobre l'estalvi d'aigua no s'haurien d'aturar en tot l'any, ja que cada ciutadà pot contribuir de manera
individual i conjunta a una reducció significativa de la demanda, no només a l'estiu i en períodes
de sequera.
L'aigua més barata i ecològica és aquella que no es consumeix. No cal extreure-la, ni fer-li cap
tractament posterior.
La societat ha de canviar els hàbits de malbaratament d'aigua. A més de les mesures dirigides a
evitar que es perdin grans quantitats d'aigua abans no arriba als consumidors, de vegades més del
50% de la que s'obté dels pous, i que s'haurien d'adoptar per part de l'Administració i de les empre-
ses subministradores, esmentem a continuació uns quants consells, bons d'aplicar a ca nostra, que
ens permetran d'estalviar fins a un 30% d'aquest recurs:
Dutxar-se en lloc de banyar-se. Omplir una banyera equival a 10 dutxes.
No fer bugades amb la rentadora a mitja càrrega. Omplir sempre la rentadora i
el rentaplats al màxim de la seva capacitat.
No deixar córrer l'aigua, especialment quan ens fem netes les dents o ens afai-
tem.
Reparar les avaries dels aparells sanitaris. Gota a gota es tuden molts de litres
d'aigua.
Sembrar plantes autòctones als jardins. Són les que presenten consums més baixos
d'aigua. Instal·lar-hi reg per degoteig.
PERSPECTIVES FUTURES DE L’AIGUA A LES BALEARS
251
Campanyes d'estalvi
És imprescindible dur a terme campanyes d'estalvi d'aigua. La societat té el deure de tornar a valorar aquest recurs
i de fer-ne un consum responsable.
Gota a gota s'omple un aqüífer, i la nostra també compta!
Foto: J.M. López i A. Galmés
PERSPECTIVES FUTURES DE L’AIGUA A LES BALEARS
252
La recuperació dels aqüífers
És evident que l'aigua constitueix no només la base de la vida, sinó també el motor
del desenvolupament econòmic d'una regió. L'enorme increment de la demanda,
lligat al creixement de l'activitat turística a les Balears, ha provocat que els recursos
naturals disponibles siguin insuficients. Els projectes de futur plantejats en aquest
capítol tenen com a finalitat garantir el subministrament d'aigua de qualitat per a
l'abastament de la població insular, així com suplir la demanda de les activitats agrí-
coles, ramaderes, industrials i d'altres sectors productius, per aquelles en què no cal
fer servir aigua potable, amb recursos regenerats. Però no hem d'oblidar que alguns
aqüífers de les Balears es troben greument afectats, fruit de l'explotació intensa a què
s'han vist sotmesos durant les darreres dècades. El segle xxi és el moment de recu-
perar la quantitat i la qualitat originals dels recursos hídrics subterranis i de
reivindicar-ne el valor mediambiental, per tal que l'aigua continuï essent protagonista
de la bellesa del nostre territori.
PERSPECTIVES FUTURES DE L’AIGUA A LES BALEARS
253
Torrent des Puntarró (Menorca).
El crit de l´aigua
Entre alzines i roures, entre llunes
sense rius, sense pous, sense ones altes
II Rosa Secreta de Bartomeu Rosselló
Foto: J.J Pons
RECULL DE DEFINICIONS HIDROGEOLÒGIQUES
257
Aiguamoll: Superfície plana temporalment o permanentment inundada, generada per aportacions d’aigües superficials
i/o subterrànies i en constant interrelació amb la flora i la fauna associada.
Aigua subterrània: Aigua que flueix davall de la superfície del terreny.
Al·luvial (material): Dipòsit detrític no consolidat, de gènesi fluvial o torrencial. Per la seva elevada porositat i permeabilitat
presenta un gran interès hidrogeològic.
Aqüífer: Material o formació geològica permeable capaç d’emmagatzemar i de transmetre aigua amb facilitat.
Aqüífer confinat: Formació aqüífera, l’aigua de la qual està a una pressió superior a l’atmosfèrica perquè es troba segellada
per una capa superior de material impermeable. En perforar aquesta capa, l’aigua puja i fins i tot pot arribar a sortir a la superfície a pressió, cas en què parlaríem d’aigües artesianes o surgents.
Aqüífer lliure: És aquell l’aigua del qual es troba en equilibri amb la pressió atmosfèrica a tota la seva superfície.
Àrea de recàrrega (d’un aqüífer): Superfície permeable a través de la qual es produeix la infiltració d’aigua que alimenta l’aqüífer.
Avenc: Cavitat natural del terreny de desenvolupament eminentment vertical oberta a l’exterior.
Cabal: Volum d’aigua per unitat de temps que circula per un ullal, font, riu, torrent, etc.
Recull de definicions hidrogeològiques
RECULL DE DEFINICIONS HIDROGEOLÒGIQUES
258
Captació (d’un aqüífer): Qualsevol tipus d’obra realitzada per tal d’extreure o de drenar l’aigua subterrània. Les més habituals són els
pous i els sondeigs, però també són abundants les galeries, les rases, els drens, etc.
Carbonatat (aflorament, material, aqüífer, etc.): Es refereix a la naturalesa de les roques, constituïdes essencialment per minerals del grup dels carbonats (prin-
cipalment calcita i dolomita). Entre les roques sedimentàries que pertanyen a aquest grup destaquen les calcàries i les dolomies. Per la seva alta porositat i permeabilitat, deguda a processos càrstics, aquest tipus de materials presenten un gran interès hidrogeològic.
Càrstic (roca, serra, massís, paisatge, etc.): Es diu d’aquelles morfologies que tenen relació amb la dissolució de roques relativament solubles (carbona-
tades i evaporítiques). La carstificació és el procés de fracturació i posterior dissolució d’aquestes roques, el qual origina morfologies externes (exocarst) i internes (endocarst) molt peculiars i característiques del paisatge càrstic.
Cicle de l’aigua (hidrològic, hídric): Successió d’estats i de fases per les quals passa l’aigua en el seu moviment des de l’atmosfera a la terra i als
oceans, i a la inversa.
Col·luvial: Dipòsit de base de pendent, els elements del qual han patit un transport escàs. Per la seva porositat i permeabi-
litat, constitueixen materials d’interès hidrogeològic.
Composició (de l’aigua subterrània): Conjunt de substàncies químiques que incorpora l’aigua, en gran part adquirides en la seva circulació per
l’interior de la Terra.
Con de bombament (d’un pou): Depressió de la superfície piezomètrica en forma de con o d’embut, causada pel bombament des d’una o més
captacions.
Conca (hidrogràfica, receptora, fluvial, de drenatge): Unitat territorial caracteritzada perquè drena superficialment un mateix curs. És la unitat bàsica o elemental de gestió de l’aigua.
RECULL DE DEFINICIONS HIDROGEOLÒGIQUES
259
Contaminació (d’aigües): Afecció causada de manera directa o indirecta per l’home, i que modifica les característiques físiques, quími-
ques i/o biològiques de l’aigua fins fer-la parcialment o totalment inadequada per a l’ús a què estava destinada.
Cova: Cavitat natural del terreny amb un desenvolupament bàsicament horitzontal. Habitualment es formen en
roques solubles (carbonatades i evaporítiques). Segons la seva morfologia i dimensions s’anomenen corredors, quan són llargues i estretes; galeries, quan són molt altes, i sales quan són molt àmplies.
Detrític (aflorament, material, aqüífer, etc.): Es refereix a la naturalesa de les roques, constituïdes per fragments de diversa naturalesa i mida. Segons la
mida poden ser argiles, llims, sorres o graves. Per la seva alta a mitjana porositat i permeabilitat (excepte les argiles i llims fins) són materials que presenten un gran interès hidrogeològic.
Embassament subterrani: Massa d’aigua considerable continguda en una formació geològica permeable (aqüífer). Equival a aqüífer
saturat.
Escorriment: Fracció de l’aigua de precipitació que s’escola o flueix per la superfície del terreny.
Espeleotemes: Dipòsits, generalment de naturalesa carbonatada, sobre les parets de les cavitats i conductes subterranis. Les
més habituals són les estalactites (arrelades des del sostre), les estalagmites (al damunt del terra), les columnes (la unió d’estalactites i d’estalagmites) i els gorgs (preses semicirculars, de vegades formant cascades), entre d’altres.
Evapotranspiració: Fracció de l’aigua de precipitació que s’evapora directament des del terreny o és transpirada pels éssers vius
(sobretot la vegetació).
Falla: Fractura del terreny amb desplaçament relatiu de les parts separades. Segons el desplaçament poden ser: normals o distensives, inverses o compressives, i direccionals.
RECULL DE DEFINICIONS HIDROGEOLÒGIQUES
260
Font (1): Qualsevol tipus de manifestació externa d’aigua subterrània. Té infinitat de sinònims locals, com naixement,
surgència, ullal o albelló, entre d’altres.
Font (2): Terme summament freqüent que indica certa actuació humana, bé sigui per captar aigua per gravetat (a través
de mines, galeries, qanats o drens), bé per arreglar la surgència amb canonades o obres de fàbrica, o fins i tot per conduir l’aigua a zones més accessibles.
Font termal: Surgència d’aigua subterrània amb una temperatura que ultrapassa almenys els 4ºC, la temperatura mitjana
anual de l’aigua subterrània del lloc.
Gradient geotèrmic: Augment de la temperatura de la Terra (i de les aigües subterrànies) amb la profunditat (aproximadament
1 ºC cada 33 m).
Hidrogeologia: Ciència que estudia les aigües subterrànies. Es considera una branca de la geologia.
Infiltració: Fracció de l’aigua de precipitació que s’introdueix al terreny a través de materials més o menys permeables.
Intrusió marina: Procés pel qual l’aigua de mar envaeix un aqüífer costaner perquè el nivell piezomètric descendeix per bom-
baments per davall de la cota de la mar.
Nivell o cota piezomètrica: És el nivell que assoleix l’aigua subterrània a la zona saturada del terreny. Es mesura en metres damunt del
nivell de la mar (msnm). Quan es tracta d’un aqüífer lliure també s’anomena nivell freàtic.
Permeabilitat: Facilitat d’un material per permetre o no el pas de l’aigua (o un altre fluid) a través dels seus porus i discon-
tinuïtats.
RECULL DE DEFINICIONS HIDROGEOLÒGIQUES
261
Piezòmetre: Sondeig de diàmetre petit (o un altre tipus d’obra o captació) utilitzat per mesurar la cota de l’aigua subterrà-
nia. En sondeigs de gran diàmetre aquesta operació es pot realitzar a través de tubs de diàmetre petit (tubs piezomètrics).
Porositat (eficaç): Relació entre el volum de buits interconnectats i el volum total de roca o sediment (s’expressa en %). Bàsicament
hi ha dos tipus de porositat, segons la naturalesa dels buits: la intergranular (aqüífers detrítics), i la deguda a fracturació i dissolució (aqüífers càrstics).
Precipitació: Qualsevol tipus d’aportació d’aigua al sòl des de l’atmosfera, habitualment pluja, neu i calabruix.
Qualitat (de les aigües): Conjunt de paràmetres físics, químics i biològics que caracteritzen l’aigua i la fan més o menys idònia per als
seus diferents usos, inclòs l’ambiental.
Recàrrega artificial: Acció planificada per introduir aigua al terreny, normalment a partir d’excedents de superfície (rius, torrents,
fonts i ullals).
Recursos (subterranis): Volum d’aigua continguda als diferents aqüífers. Generalment procedeix d’infiltració d’aigües de precipitació
(recursos propis), però també de torrents, retorns de regadiu, etc.
Ullal efímer: Es diu d’aquell que només roman actiu després d’èpoques de precipitació.
Ullal permanent: Es diu d’aquell que mai no s’arriba a esgotar del tot en tot l’any.
ÍNDEX
263
PRESENTACIÓ DEL CONSELLER DE MEDI AMBIENT DEL GONVERN DE LES ILLES BALEARS . . . . . . . . VI
PRESENTACIÓ DEL DIRECTOR DEL INSTITUTO GEOLÓGICO Y MINERO DE ESPAÑA . . . . . . . . . . . . VIII
PRÒLEG DE ALFREDO BARÓN PÉRIZ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .X
1.-LES ILLES BALLEARS: MEDI FÍSIC I HUMÀ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
Les Illes Balears. Generalitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
La població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
L'economia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
El clima . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Temperatures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22
Precipitacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23
Els vents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26
Vegetació i usos del sòl. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
La hidrografia i la hidrologia superficial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
La geologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
El carst: característiques i distribució a les Balears . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
Índex
ÍNDEX
264
2.-LES AIGÜES SUBTERRÀNIES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
El cicle hidrològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
Aigües subterrànies i aqüífers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
Tipus d'aqüífers a les Balears . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
Aqüífers segons la seva naturalesa geològica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .59
Aqüífers segons la pressió a què es troba l'aigua que contenen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .61
Composició natural de les aigües subterrànies a les Balears . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
Mètodes d'extracció de les aigües subterrànies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
¿Què és un assaig de bombament? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .72
Principals afeccions a les aigües subterrànies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75
Intrusió marina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .75
Adobament agrícola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .77
Altres tipus de contaminació de les aigües subterrànies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .79
Usos de l'aigua subterrània a les Balears . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
Situació actual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .84
ÍNDEX
265
3.-FONTS I ULLALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
¿Per què brolla una font? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93
Els qanats - «fonts» amb mina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96
Fonts significatives de les Illes Balears . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Sa Costera o Font del Verger (Escorca, Mallorca) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .99
Fonts Ufanes de Gabellí (Campanet, Mallorca) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .105
Font de la Vila (Palma, Mallorca) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .109
Fonts de Sóller (Sóller, Mallorca) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .112
Aigües termals. La Font Santa de Sant Joan (Campos, Mallorca) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .114
L'Almadrava (Pollença, Mallorca) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .118
Fonts de Santa Galdana (Menorca) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .121
Es Broll de Buscastell (Eivissa) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .123
4.-AQÜÍFERS I PROVEÏMENT URBÀ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126
El proveïment públic i les aigües subterrànies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131
El proveïment a Palma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134
Menorca: el proveïment a les ciutats de Maó i Ciutadella. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141
Maó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .142
Ciutadella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .145
L'abastament a la ciutat d'Eivissa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147
Formentera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150
ÍNDEX
266
5.-L’AIGUA SUBTERRÀNIA I L’AGRICULTURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152
Les planes d'Eivissa. Ses Feixes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174
La ramaderia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 177
Formentera i el vi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182
6.-ELS PAISATGES DE L’AIGUA: EL CARST . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186
El viatge de l'aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191
Morfologies de superfície: l'exocarst. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 194
Morfologies subterrànies —L'endocarst . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 202
ÍNDEX
267
7.-ELS AIGUAMOLLS I LES AIGÜES SUBTERRÀNIES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 208
Els aiguamolls i les aigües subterrànies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 213
S'Albufera de Mallorca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217
Son Bou de Menorca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 222
El torrent de Canyamel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 226
Ses Feixes de Ibiza . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 230
8.-PERSPECTIVES FUTURES DE L’AIGUA A LES BALEARS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 234
Avanç cap a la utilització conjunta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 239
Recàrrega artificial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 241
Dessalatge d'aigua de la mar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 243
Reutilització d'aigües residuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 246
Interconnexions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 250
Campanyes d'estalvi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 251
La recuperació dels aqüífers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .253
RECULL DE DEFINICIONS HIDROGEÒLOGIQUES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 257
