FORMACIO MULTINIVELL

of 41/41
Disseny de programacions múltiples Disseny de programacions múltiples i personalització de l’ensenyament i personalització de l’ensenyament Equip de treball: Robert Ruiz i Bel (coordinador) Manel Dionís Comas i Mongay Núria Batalla i Planàs Núria Padrós i Tuneu Olga Pedragosa i Xuclà Laura Solà i Tuneu
  • date post

    27-Apr-2015
  • Category

    Documents

  • view

    512
  • download

    1

Embed Size (px)

Transcript of FORMACIO MULTINIVELL

Disseny de programacions mltiples i personalitzaci de lensenyamentEquip de treball: Robert Ruiz i Bel (coordinador) Manel Dions Comas i Mongay Nria Batalla i Plans Nria Padrs i Tuneu Olga Pedragosa i Xucl Laura Sol i Tuneu

El nostre punt de partida... UNESCO I AGNCIA EUROPEA PER A LATENCI A LES NEE ENSENYAMENT MULTINIVELL DISSENY UNIVERSAL DE LAPRENENTATGE

UNESCO (2001) 9 regles dor per la inclusi escolar 1. Incloure en tots els/les alumnes 2. Comunicar-se eficament a laula. 3. Eliminar barreres daprenentatge i participaci a laula 4. Planificar les llions de manera que resultin ms efectives per a tots/es 5. Planificar individualitzadament laccs al currculum de laula (pla individualitzat) 6. Donar ajuda personal individualitzada a lalumne/a a laula 7. Utilitzar suports especfics (ajuts tcniques, etc.) i generals a laula 8. Controlar el comportament de tot lalumnat a laula 9. Treballar en collaboraci a laula

Agncia europea per atenci a les nee (2003, 2005): Orientacions per la inclusi escolar 1. Agrupaments heterogenis

2. Ensenyament efica i programaci individual

3. Aprenentatge cooperatiu 4. Resoluci cooperativa de problemes 5. Ensenyament cooperatiu

L Ensenyament multinivell (EM) s:a) Un conjunt de prctiques a les aules normals inclusives, de manera que tot lalumnat pot aprendre i participar

b) Una manera de planificar / preparar / programar aquests conjunt de prctiques

Una forma densenyar que implica compatibilitzar a laula inclusiva:Diferents opcions de treball per a lalumnat: activitats i materials(de diferents nivells de dificultat). Activitats que permeten diferents formes/nivells de participaci.

Diferents opcions davaluaci del progrs de lalumnat.

EM Enfocament sobre: sobre:Prctica a laula inclusiva Planificaci de la prctica a laula inclusiva

Schultz i Turnbull, ja al 1984, exposaven que:

L'Ensenyament multinivell es basa en la premissa que una lli ha de servir per a ensenyar a tot el conjunt d'alumnes de l'aula. LEnsenyament multinivell planificaci que assumeix: la individualitzaci, la flexibilitat i la inclusi de tots els alumnes a laula ordinria s un enfocament de

Fases de treball en planificaci multinivell (Collicott 1990, 2000)La programaci multinivell es desenvolupa en quatre fases: 1a fase: Determinaci dels continguts subjacents 2a fase: Determinaci dels mtodes o canals- de presentaci. Mtodes i canals diferents: mltiples 3a fase: Determinaci dels mtodes de prctica de l'alumnat: mltiples 4a fase: Determinaci dels mtodes d'avaluaci del progrs de l'alumnat: mltiples

Altres aspectes fonamentals per a treballar en ensenyament multinivell a) Tenir en compte: diferents estils d'aprenentatge. b) Implicar a l'alumnat (tasques i preguntes corresponents a diferents nivells de pensament). c) Tenir en compte que alguns/as alumnes/as poden necessitar un ajustament de les expectatives generals de progrs. d) Escoltar a l'alumnat: competncies. preferncies en mostrar les seves

e) Acceptar que les diferents maneres d'avaluar tenen un valor similar o igual. f) Avaluar als/les alumnes/as tenint en compte les seves diferncies individuals.

DISSENY UNIVERSAL DE LAPRENENTATGEWehmeyer (2002) exposa en els segents termes all que considera com la principal premissa del Disseny universal per a laprenentatge (DUA): La premissa fonamental del Disseny Universal per a l'Aprenentatge' s que el currculum ha d'incloure alternatives per a ser accessible i utilitzable per part d'alumnes, docents i famlies, amb diferents bagatges, estils d'aprenentatge, capacitats i discapacitats, i en una amplia varietat de contextos d'aprenentatge. All que entenem com universal' en el DUA, no ha d'implicar una nica soluci que pugui ser ptima per a tothom; per contra all que entenem com universal en el DUA radica en la necessitat de flexibilitat inherent, de lajustabilidad del contingut, de les comeses i de les activitats . (WEHMEYER, M.L., 2002, p. 22)

Com moltes altres bones idees lUDL s, dentrada, molt senzill: Es tracta de pensar en les necessitats de tot lalumnat que, hores dara, participa o podria ser que en un futur particips- a les aules normals. I es tracta de dissenyar el currculum, els materials, els mtodes i els entorns, considerant tot labast i les dimensions de les necessitats de tot aquest alumnat. De manera que es pugui proporcionar suport a cadascun/a dels/de les alumnes tant apropiadament i tant consistentment com sigui possible

(CAST, Inc., 2000; Meyer, Pisha y Rose, 1991; Meyer y Rose, 2000; Orkwis y McLane, 1998; Pisha y Meyer, 1998)

Des de lenfocament del DUA, Wehmeyer (2002) 2002) proposa que el currculum proporcioni: proporcioni:

Mltiples propostes de representaci - o de presentaci- de la informaci a l'alumnat Mltiples propostes d'expressi de l'alumnat: Diferents formes de desenvolupament de les tasques i diferents tasques que permetin que els alumnes responguin amb els mitjans d'expressi que prefereixen. Mltiples propostes d'implicaci de l'alumnat: Els alumnes es motiven ms quan es comprometen (es poden comprometre) amb all que aprenen.

Fases del Disseny Universal de lAprenentatge sn: Determinaci dels resultats desitjats: experincies que es pretn que comparteixin, i en les quals es pretn que participin, els alumnes de l'aula (en els nostres termes: tipus d'activitats d'ensenyament i d'aprenentatge i d'activitats d'avaluaci, amb els corresponents materials i formes de presentaci per part del professorat i de desenvolupament de tasques, per part de l'alumnat) Determinaci les evidncies de progrs: les evidncies que indicaran que els alumnes han arribat a els metes, els resultats esperats; en la nostres termes podrem convenir que es tractaria d'alguna cosa similar a all que denominem objectius didctics. Determinaci del pla d'experincies d'aprenentatge: un pla estructurat en sessions de treball de classe; en la nostres termes vindria a ser com una seqncia d'activitats i continguts distribuda en diferents sessions de classes i una descripci dels propsits corresponents a cadascuna dels classes (sessions de treball)

Disseny de materials a partir del DUA. Principis:1) S EQUITATIU 2) S FLEXIBLE 3) S SIMPLE-INTUITIU 4) INFORMACI BEN PERCEPTIBLE 5) TOLERNCIA DE LERROR 6) BAIX ESFOR (FSIC I COGNOSCITIU) 7) ESPAI I MIDES APROPIADES

Disseny de programacions mltiples i Plans Educatius Individualitzats DPM - PEI

El DPM PEI . Caracterstiques: Flexibilitat: pla general per a tots/es, modificable segons el curs dels esdeveniments a laula Fem un pla en termes generals, sinttics, que no ens fa mandra de retocar Podem fer fcilment diferents revisions progressives o versions del pla V1, V2.... Inclou, necessriament, un format i un procediment de verificaci personalitzada (PEI daula)

El DPM PEI . Permet usos : Permet usos diferents: 1) Multiplicaci dopcions en programacions ja fetes des daltres perspectives: ampliaci de la comprensivitat 2) Fer programacions noves Fer programacions a partir de diferents currculums generals oficials (tamb segons currculum i orientacions a Catalunya) Fer programacions per diferents etapes Fer programacions a persones amb molt diferents bagatges (coneixements, experincies, etc.)

Els plans per a tots i totes

Versi

Alumne/a:

Versi

1. Sentit general (competncies i objectius daprenentatge)

1. Centres de latenci educativa a lalumne/a

2. Continguts

2. Continguts

3. 1 Tipus dactivitats

A

3.1 Accs // Canvis a laula // sup.

A

3.2 Tipus de presentaci de la informaci

B

3.2. Tipus de presentaci

B

4. Activitats davaluaci

C

4. Activitats davaluaci

C

5. Evidncies de progrs (criteris davaluaci)

D

5. Evidncies de progrs

D

Un Procediment : el DPM - PEITot lalumnat de laula inclusiva 1. Determinaci del Sentit general de progrs

2. Determinaci de la Relaci de continguts 3. Determinaci de la Relaci dopcions mltiples de treball

4. Determinaci de la Relaci dopcions mltiples de avaulaci 5. Determinaci de la Relaci devidncies de progrs 6. Verificaci general de PM per a latenci a lalumnat amb majors dificultats daprenenatge i/o de participaci 7. Determinaci del PEI daula per lalumne/a amb majors dificultats

8: Millores en la PM: versi 2

El component de sentit general:

Ens referim a l'expressi sentit general a fites formulades en termes molt genrics i que es puguin interpretar com elements de direcci i sentit del procs densenyament i aprenentatge en el qual es pretn implicar a tot lalumnat, ms que no pas com a descripcions de punts d'arribada concrets i definits de forma molt especfica. Per tal de formular-ho ens podem basar en els objectius generals d'rea, en els objectius generals de letapa, relacions de competncies bsiques, o en elements del currculum del centre. En el component del sentit general es tracta, doncs, de formular fites generals que assenyalin, nicament, les direccions que es pretn que guin els esforos en l'ensenyament i l'aprenentatge de tot l'alumnat de l'aula, i que puguin servir per a concretar, posteriorment, opcions sobre activitats, continguts, etc. de manera ms detallada i concreta.

El component de continguts:Aquesta base o component de la PM comprn una enumeraci de continguts d'aprenentatge que es pretenen abordar en l'aula; els continguts o sabers sobre els quals pretenem que aprenguin tots els alumnes de l'aula en una o altra mesura, sempre al mxim de les seves possibilitats i posant en joc les seves habilitats, coneixements i aptituds, i procurant la seva mxima implicaci. La lgica del DPM s que, aprenent sobre aquests continguts, els i les alumnes progressen en amb relaci al sentit general descrit en el component anterior en termes de fites generals. La llista es pot fonamentar en una anlisi i concreci daspectes del mateix sentit general ja descrit a la PM, o b es pot generar per altres procediments com ara el de la selecci de continguts determinats en el desplegament del currculum efectuat en el centre docent.

Opcions mltiples de treball a laula:

Aquest component comprn una relaci dels tipus d'experincies d'aprenentatge que es pretn que comparteixin els alumnes en l'aula en forma de diferents opcions de presentaci, representaci, expressi i implicaci de tot l'alumnat en el currculum que, de fet, es desenvolupa a laula. En les tasques de planificaci de les experincies d'aprenentatge sempre ens em de plantejar-nos opcions sobre dos aspectes de l'acci educativa escolar a l'aula: La prctica del mestre/a o professor/a La prctica de l'alumnat

Referent a la prctica del professorat: professorat:Collicott (1990) exposava un conjunt de recomanacions per a dissenyar el que ell denominava mtodes de presentaci de les tasques per part del professorat : Triar o dissenyar activitats densenyament basades en: a) el descobriment per part de l'alumnat b) la formulaci de preguntes per part del mestre/a o professor/a. c) la referncia als entorns ms prxims (com la mateixa aula). Triar diferents activitats de presentaci de la informaci, tot tenint en compte les diferents maneres perceptives (visual, auditiu, ...) que empra cada alumne/a amb major eficcia. Preparar diferents activitats d'ensenyament que puguin proporcionar simultniament a cada alumne/a l'oportunitat de participar de situacions properes al seu propi nivell.

El mestre/a o el professor/a mostrar una mateixa valoraci, a ulls de l'alumnat, dels diferents tipus d'activitats d'aprenentatge que proposa, dels diferents canals d'expressi oral i escrita que utilitzaran els alumnes, etc. Utilitzar diferents vehicles de comunicaci en l'aula. D'aquesta manera no restar excls cap alumne/a de el conjunt de tasques que poden conduir-lo a la consecuci dels aprenentatges proposats. Preparar activitats d'ensenyament que permetin una participaci parcial de l'alumnat en activitats d'aprenentatge. posterior

Preparar activitats d'ensenyament que permetin tasques que es puguin desenvolupar en diferents ritmes per part de l'alumnat.

Referent a la prctica de lalumnat: lalumnat: Acceptar un ampli grau de capacitat d'elecci, per part de cada alumne/a, en relaci amb com prefereix treballar en l'aula i de quina forma cada alumne/a considera que pot mostrar millor el seu progrs en l'aprenentatge. Cal preparar diferents tasques de manera que presentin una gradaci de competncies sobre els continguts. D'aquesta manera, tot l'alumnat pot progressar en aprenentatges referits al currculum general, sense necessitat d'inventar altres currculums parallels, i sense necessitat que algun/a alumne/a hagi d'abandonar la classe per a "fer o aprendre altra cosa". Quan es presenten a l'alumnat un conjunt de tasques que cobreixen diferents nivells, cada alumne/a pot escollir les propostes d'activitat que ms s'avenen al seu propi nivell de coneixements i competncies previs.

L'ajuda del professorat en l'elecci de tasques per part de l'alumnat ha d'atendre, doncs, a la necessitat que tenen els/les alumnes de sentir que progressen reeixidament en all que es proposen, alhora que a la necessitat que tenen els/els alumnes d'avanar en l'adquisici de nous aprenentatges que els permetran, en el futur, arribar a nous xits. El professorat deu donar el mateix valor en els diferents activitats i les diferents formes de participaci de cada alumne/a en aquestes activitats. Mai ha de mostrar menys valor a cada tipus d'activitat i de participaci. Cada alumne/a ha d'aprendre a respectar i a valorar els esforos de cada company/a i les metes que cada company i companya arriben a. I, s ms, ha d'aprendre a collaborar amb tots i totes els companys i companyes en un procs collectiu de progrs cap a metes d'aprenentatge i de creixement personal.

Opcions mltiples dactivitats i materials davaluaci:

Es tracta de determinar i formular diferents opcions sobre tipus d'activitats d'avaluaci (exmens escrits, exmens orals, altres tipus de proves, avaluacions centrades en els treballs dels alumnes, amidades d'avaluaci formativa, etc.) que puguin servir per a avaluar els progressos en l'aprenentatge de l'alumnat de l'aula. Com a alternatives als exmens escrits la UNESCO (2002) proposa lavaluaci continua a travs de : a) Carpeta de treball b) Treball per projectes c) Observaci directa d) Avaluaci funcional e) Acte-avaluaci dels estudiants.

Criteris davaluaci/evidncies de progrs:

Consisteix a determinar i formular per escrit aquells fets, processos, resultats, indicadors, rendiments, etc., que entenem que ens poden servir com a proves, indicadors, per a estimar, justament, proporcionadament i objectivament, el progrs de lalumnat de l'aula en els seus aprenentatges amb relaci amb a la base de continguts de la PM i en el sentit general de la mateixa. El procs de formulaci d'evidncies d'aprenentatge en termes d' objectius didctics -o en altres termes i enunciats - que es considerin d'utilitat com criteris d'avaluaci sumativa, en el DPM pot desenvolupar-se a travs de diversos procediments com ara:1. Formular aquests enunciats a partir dels elements del component de sentit general de la PM. 2. Formular aquests enunciats a partir dels enunciats del component de continguts de la PM.

EL PLA EDUCATIU INDIVIDUALITZAT DAULA

El format DPM, per, no sacaba aqu, sin que tamb permet planificar individualitzadament per aquells alumnes que poden tenir majors dificultat per a aprendre i per a participar a laula ordinria. Aquest instrument est pensat perqu la planificaci individual parteixi de la planificaci general de laula. Malgrat tot tamb es pot utilitzar amb relaci a programacions que no han estat dissenyades amb el procediment de DPM, sempre amb mirant dinterpretar els components en els quals estigui estructurada i escrita la programaci general en les categories que sempren en el PEI daula.

Centres generals de latenci educativa:Aquest component representa una sntesi de tot all que coneixem com a necessitats de lalumne/a dordre molt general i que pot ser rellevant per a plantejar-se la personalitzaci del seu accs al currculum de laula concretat en la planificaci general per a tot lalumnat. De fet, aquest component s el punt de trobada i de soluci de les necessitats generals de lalumne/a i de lentorn en relaci a uns determinats continguts i experincies escolars a laula ordinria. Per tal de poder determinar aquest component ens pot ser til disposar dun pla ms general com pot ser lACI o altres Plans Individualitzats. Malgrat tot, si no es disposa daquests plans es pot partir del coneixement que tenim de lalumne/a sobre les seves necessitats, habilitats i interessos.

El component de continguts:Aquest component del PEI daula est pensat per a indicar propsits singulars per a lalumne/a sobre els continguts previstos a la PM. Segons quins siguin els centres generals datenci a lalumne descrits en el component anterior, s possible que a la relaci de continguts de la PM, per lalumne/a calgui afegir algun contingut no previst o suprimir-ne algun. De totes maneres, cal anar amb compte perqu laddici o la supressi dalguns continguts no ha dimpedir a lalumne/a progressar en relaci als continguts establerts per a tots. Sin que ser en els segents components del PEI on caldr determinar les formes datenci que es proporcionaran a lalumne/a tant per a facilitar el seu progrs en relaci als continguts de la PM com per a progressar en els continguts determinats en funci de les seves necessitats ms singulars.

Els canvis a laula:Aquest component del PEI daula est pensat pera descriure-hi els canvis que, en el cas que siguin necessaris, caldr fer a laula per tal de proporcionar a lalumne/a oportunitats daccs, progrs i participaci.

Els mitjans daccs:Aquest component est pensat per a reflectir-hi opcions sobre ajuts tcnics o canvis que haurem de fer a les activitats per tal de facilitar a lalumne/a laccs i progrs en relaci als continguts previstos.

Els ajuts a lalumne/a:Aquest component est pensat molt particularment per a indicar possibles necessitats que lalumne/a pugui tenir dajuts personals, professionals, de companys/es, etc. de forma singulars per a accedir, progressar i participar en el context de la PM.

Les activitats davaluaci:Aquest s el component del PEI daula que comprn les decisions que es prenen per a les formes destimar el progrs de lalumne/a tant en la seva dimensi davaluaci sumativa com en la seva dimensi davaluaci formativa.

Les evidncies de progrs:Aquest component permet disposar les mesures suficients per a estimar el progrs de lalumne/a que hem procurat de facilitar amb el conjunt de mesures descrites anteriorment en els altres components del PEI daula. s possible que puguem trobar en el conjunt d opcions mltiples devidncies per a lavaluaci de lalumnat de la mateixa PM, alguns elements que ens permetin assegurar una avaluaci adequada a les possibilitats de lalumne/a. Tamb es possible que haguem de dissenyar noves evidncies de progrs (en forma, per exemple, dobjectius didctics) que puguin servir per a estimar el seu progrs.

PM: Tipus: rea/es de cicle/curs: 1. Sentit general 2. Continguts

Versi :

Protocol per a conduir el PEI daula

Pla Educatiu Individualitzat (PEI) per lalumne/a:

Versi :

1. Centres generals de latenci educativa 1) Els continguts que ensenyem a laula sn prou adequats a les prioritats datenci a lalumne/a? S: Escrivim al PEI els continguts per a tots/es NO DEL TOT: Escrivim els continguts per lalumne/a a la columna del PEI NO CAL FER-NE: Ho fem constar a la columna del PEI S, CAL FER-NE: Ho indiquem a la columna del PEI i a la de la PM 3)Hem de proporcionar alguns mitjans (materials, etc.) diferents per a laccs als continguts? NO CAL: Ho fem constar a la columna PEI S: Els descrivim a la columna del PEI NO CAL: Ho indiquem a la columna del PEI S: escrivim els ajuts a la columna del PEI S: Les escrivim a la columna del PEI NO DEL TOT: dissenyem noves activitats i les escrivim les activitats a la columna del PEI S: descriurem aquests fets a la columna del PEI NO DEL TOT: determinarem altres fets que considerarem com a evidncies del progrs de lalumne/a i les escriurem a la columna del PEI 5. Evidncies de progrs 4. Activitats davaluaci 3.3. Ajuts a lalumne/a 3.2. Mitjans daccs 3.1. Canvis a laula 2. Continguts

A N C O R A T G E

3. Opcions (mltiples) de treball a laula

2)Hem de fer alguns canvis a laula o a lentorn escolar?

4) Cal que encoratgem o ajudem personalment lalumne/a a participar a laula? 4. Opcions (mltiples) dactivitats i materials davaluaci

5) Les activitats davaluaci sn adequades?

5. Opcions devidncies de progrs (criteris davaluaci) Opci 1 Opci 2 Opci 3

6)Els fets que considerem com a evidncies de progrs en els aprenentatges per a tot lalumnat, sn prou adequats per a identificar el progrs de lalumne/a?

Els plans per a tots i totesTtol i justificaci de la Unitat o Projecte: rea/es: Durada i distribuci temporal al llarg del cicle/curs: Versi:

PEI daulaAlumne/a:Versi:

1. Sentit general (competncies i objectius daprenentatge)

1. Centres de latenci educativa

2. Continguts

2. Continguts

3. Opcions mltiples de treball a laula (estratgies, situacions i activitats daprenentatge)

3.1. Canvis a laula

3.2. Mitjans daccs

3.3. Ajuts a lalumne/a

4. Opcions mltiples dactivitats i materials davaluaci (estratgies, situacions i activitats davaluaci)

4. Activitats davaluaci

5. Opcions mltiples devidncies de progrs (criteris davaluaci)

5. Evidncies de progrs

Millora de la PM

PM: Tipus: rea/es de cicle/curs: Ttol: Laigua. rea principal: Descoberta de lentorn .Curs: P5 (Educaci Infantil)1. Sentit general yConixer el Cicle de laigua . yDescobrir la presncia de laigua en les nostres activitats quotidianes. yPromoure un consum responsable daigua a partir dels hbits de cada dia. y- Interessar-se pel reciclatge dels objectes (ampolles, taps...) 2. Continguts 1.Qualitats/ propietats de laigua (incolora, inolora, gust...). 2.Utilitats de laigua (higiene, regar, beure i cuinar, divertir-se i jugar). 3.Identificaci de les diferents localitzacions de laigua (nvols, rius i mar, pluja). 4.Reconeixement dobjectes relacionats amb laigua. 3. Opcions (mltiples) de treball a laula

Versi:1

PEI aula per lalumne/a:

Versi:1

1. Prioritats generals de latenci educativa - Reconixer la importncia de laigua per les nostres vides. - Aprofitar aquest treball per aprendre bons hbits, actituds i nou vocabulari. 2. Continguts . Reconeixement de laigua davant daltres lquids. . Utilitats principals de laigua (usos quotidians infantils higiene, beure, jugar-). . Treball cooperatiu 3.1. Canvis a laula Cartells amb lletra de pal, per identificar tots els treballs de laula. 3.2. Mitjans daccs Suport visual per explicar el conte. Fotografies de revista on apareguin usos de laigua. Ampolles amb diferents lquids perqu S.O. pugui identificarlos i diferenciar-los de laigua. 3.3. Ajuts a lalumne/a Agrupaci amb companys que puguin motivar-lo. Mestra deducaci especial. 4. Activitats davaluaci . Activitat A. . Activitat B amb ajuda dalgun company (que li retalli all que ell cregui que s s de laigua. Desprs ell noms ho haur denganxar). . Activitat E amb atenci individualitzada de la mestra i amb el conte al davant. . Activitat F (resseguint una rodona o figura simple i amb ampolles en comptes de taps). Activitat G amb algun company. Activitat H amb qestions senzilles. 5. Evidncies personals de progrs . Saber senyalar sobre paper quin cam segueix l'aigua. . Ser capa de pronunciar el mot "aigua".

1.Audici del conte i dileg posterior. 2.Pluja didees sobre els usos de laigua. 3.Tallers per realitzar lambientaci de laula, segons els usos de laigua. 4.Experimentaci amb aigua i diferents elements. 5.Mural 6.Prctica psicomotriu fent reciclatge. 7.Activitats amb ordinador que la mestra presentar desprs amb el powerpoint. 8.Classificacions i ordenacions amb ampolles. 9.Construcci duna depuradora casolana.

4. Opcions (mltiples) dactivitats i materials davaluaci A.Avaluaci inicial: dileg (perqu usem laigua?) B.Escollir dentre diferents dibuixos, punxar-los i encolar en una fitxa els usos de laigua treballats. C.Determinar quins objectes suren i quins no, duna collecci. D.Esbrinar qu hi ha dins laigua (a partir del sentit del gust). E.Ordenar correctament el cicle de laigua (comenant pels nvols). F.Aconseguir resseguir la silueta dun company amb taps dampolles daigua. G.Saber dibuixar gotes daigua amb el PAINT, a lordinador. H.Respondre correctament a qestions com: quantes ampolles mitjanes hi ha?, continua la seriaci... I.Observaci

5. Opcions devidncies de progrs (criteris davaluaci) -Explicar el cicle de l'aigua. -Practicar dia a dia l'estalvi de l'aigua (rentar mans i dents, dutxar-se, beure aigua...)

LA WEB DEL DPM-PEIWWW.UVIC.CAT/WEMAC

A LA WEMAC HI TROBEM... QUI SOM. QUE FEM IDEES CLAU EINES EXEMPLES RECURSOS

Des de la UVic:1. Publicaci de procediment: Plans mltiples i personalitzats a laula inclusiva (EUMO 2008) 2. Treballem amb alguns professionals i amb alguns centres amb diferents nivells de compromisos. 3. Hem collaborat amb el Departament dEducaci en un web. 4. Tesis doctorals: sobre DPM PEI sobre UDL aplicat a la universitat.

El DPM PEI est pensat per a aules ordinries inclusivesEst pensat de manera que, per exemple: El mestre/a, professor/a condueix la PM en collaboraci amb el meee El PEI daula el condueix el meee en collaboraci amb el mestre/a, professor/a El meee condueix el PEI ampli en collaboraci amb lEAP, CREDA, etc. L'alumne/a s sempre a laula ordinria. La base dancoratge s el currculum de laula les programacions de laula

Per tot aix:Per alumnat que pot estar unes hores a una aula ordinria i altres hores aules no ordinries: Es pot emprar en part el DPM PEI (mai no ha fet mal) Per potser els formats i procediments han de ser altres: sha de fer a mida (mateixa lgica: claredat, senzillesa, ancoratge)

Per a professorat no especial pot ser bo formar-se en DPM PEI El professorat e les USEE pot fer suport tcnic a professorat no especial sobre DPM-PEI. Per aix caldria exemples i experincies concretes i amb suport.