Te m e s

49

Josep RoviraEl pri m erdels grans fo t ò gra fsde barri ,per ord re cron o l ò gic, és Jo s ep Rovi ra .Tenia l’estudi, a principis del segle XX ,i molt prob a bl em ent l’habi t a t ge alsb a i xos del carrer de Sant Pere, 100( avui, Ma rià Aguiló). Des dels inicisva tenir diverses su c u rsals als barris deSant An d reu i el Clot. L’ a ny 1918, sem-bla que va tra s ll adar l’estudi al passei gdel Tri omf (ra m bla del Pobl enou), onva coi n c i d i r, almenys en la seva situ a-ció, amb l’estudi Ra ph ael. En aqu e s t aè poca, les po s s i bilitats de reprodu cc i óque oferia eren moltes i ben va ri ade s— bromu r, sèpia, a l’oli, pastel, aqu a-rel·les i esmalts— i s’ a nu n c i ava sen s ecap pudor com: “Casa exclu s iva paraa m p l i ac i ones de todos los tamaños – lamás import a n te de España”. Per a uncon c u rs fo togràfic or ganitzat el 1919per l’Aten eu Dem oc r à tic Regi on a l i s t adel Pobl enou del carrer de Wad - ra s ,208 (avui, Doctor Tru eta), sabem qu eJo s ep Rovi ra era soci de l’Aten eu im em bre del ju rat del con c u rs. Ta m b él ’ h em trobat en una llista de socis de

l ’ Aliança del Pobl enou de l’any 1912,on figura amb el número 60 en l’apar-tat dels casats. Aqu e s tes dades en sdon en pistes sobre el seu tarannà i las eva integració al barri. En una datas ense determinar po s teri or a l’any1918, torna a tra s ll adar l’estudi alc a rrer de Sant Pau, 20-22, de Ba rce-l ona, fora del barri, i en un pri m erm om ent manté com a su c u rsals l’es-

tudi del carrer de Ma rià Aguiló, 100, idel carrer de Sant An d reu, 207.

L’ a ny 1932, amb el nom de Fo to - ArtRovi ra, el trobem def i n i tiva m ent ins-tal·lat al carrer de Sant Pau, 8, i ja nof i g u ra en el revers de les seves fo togra-fies cap altra su c u rsal. D’ a questa èpoc aés el famós eslògan publ i c i t a ri: “Seretrata de s de las 8 de la mañana hastalas 2 de la mad ru gad a”.

Jo s ep Rovi ra va ser el fo t ò graf del se s deven i m ents familiars dels pobl en o-vins. Seves són la majoria de fo togra-fies que es con s erven del barri de pri n-cipis del segle XX, en especial comu-n i ons i casaments; to tes eren fo to sd ’ e s tudi. La seva especialitat van ser el sretrats. A Ca t a lu nya, a finals del segl eXIX, la paraula fot ò gra f era sinònim deretra ti s t a. Sem bla que gràcies a la fo to-grafia va fer fortuna, ja que dues de less eves de s cen dents, les germanes Ro s i t ai Ca rm en Rovi ra, van participar encom peti c i ons de tir amb arc als anysc i n quanta, quan aquest esport estavare s tri n git a les classes més adinerades.

Jo sep Rovi ra va ser el fot ò graf dels esd even i m ents familiarsd els pobl en ovins. Seves són la majo ria de foto grafies que es co n servend el ba rri de pri n cipis del segle XX, en espe cial co munions i casaments;totes eren fotos d’estudi. A la foto grafia l’estudi al carrer de Sant Pere, 100( avui Ma rià Aguilò), l’any 1920

Te m e s

48

Els fo t ò gra fs de barri han estat i són elcom p l em ent ideal dels fo t ò gra fs reco-n eg uts i d’aqu ells que es ded i qu ena lapremsa gràfica i al peri odisme i qu erec u ll enla imatge dels grans pers on a t-ges i dels esdeven i m ents que són notí-cia més en llà dels límits del barri .Sense la seva feina no hauria estat po s-s i ble con è i xer com eren i com vivi enels nostres veïns. Les seves fo togra f i e sde “bodas, bauti zos y comu n i on e s” itambé de fàbri ques, treb a ll adors igrups esco l a rs són un material gr à f i cde pri m era magn i tud que posa de ma-n i fest usos i co s tums d’una èpoc a .

Aquest arti cle és un petit hom en a t-ge als fo t ò gra fs del barri del Pobl en o u ,que, des de finals del segle XIX, qu a nla fo tografia es va convertir en un ne-goci, fins als anys vuitanta del segl eXX, amb la seva feina diària —segon sa nuncis de l’època: des de les vuit delmatí fins a les dues de la mati n ada— ila seva profe s s i onalitat ens han dei x a tun te s ti m oni gràfic del dia a dia.

Les dades que tenim de la seva vidai de la seva feina són molt minses i s’-han ex tret en bona part dels grava t sque du i en al dors les seves fo togra f i e si dels anuncis publicats a les revi s te sdel barri, els but ll etins d’assoc i ac i on si els programes de festa major. Hemd ’ a grair també la sen s i bilitat de lesgermanes prop i et à ries de la bo ti ga LaForm i ga, de Bellver de Cerd a nya, qu ehan guardat amb cura —quan el mésfàcil hauria estat ll en ç a r-les a les es-com bra ries— i du rant molt de tem p suna gran qu a n titat de fo tografies fa-miliars del fotògraf Rovira que haviena rribat a les seves mans casu a l m en t ,s ense tenir cap rel ació de paren tiuamb la família Rovi ra, i que, de s pr é sde moltes vo l tes, han tornat al barridel Poblenou.

Fotògrafs de barri“Se retrata desde las 8 de la mañanahasta las 2 de la madrugada”

Arxiu Historic del Poblenou

Icaria 9, 2003

Te m e s

51

J ú p i ter, situat al carrer de Lope deVega, 52, i a càrrec de José Consuegra.La casa oferia als seus cl i ents unam oderníssima instal·lació per a to t am ena de revel a t ges i —el que és méss orpren ent per a l’època— “pel í c u l a sde afilmar [s i c] cine amateu r ”, i s’ a-nu n c i ava com “fo t ó gra fo paten t adoen cerem onias y otros actos, etc., entoda la localidad del Pueblo Nuevo”.

L’ a ny 1970 figura a la matei x aad reça amb un nou nom, Report a j e sJ ú p i ter, i un nou re s pon s a ble, J.Escala, que va portar l’estudi fins als eu tancament def i n i tiu. Du rant lad è c ada dels anys setanta s’ a nu n c i avareg u l a rm ent a la revista pobl en ovi n aQuatre Cantons.

El gruix de les fo tografies re a l i t z a-des per l’estudi Júpiter corre s pon aactes oficials, partits de futbol i activi-tats incloses en la festa major del barri ,a banda de les típiques instantànies debateigs, comunions i casaments.

Al tres fo t ò gra fs del barri han estatFo to Rad ium, a la ra m bla del Pobl e-nou, 9-11; el fo t ò graf de la revi s t aPobl en ou, Albalat —tots dos a lad è c ada dels anys vint—; Fo tos Espe s ,al passatge d’Alsina, 17; J. Ni eto, alc a rrer de Lope de Vega, 30, espec i a l i s t aen noces, batei gs i comu n i ons, i Ro u ra ,con eg ut pop u l a rm ent com “l ’ Ac a rava”,s i tuat a la ra m bla del Pobl enou, 18, ie s pecialitzat en fo tos carn et, a lad è c ada dels anys cinquanta i sei x a n t a .

Te m e s

50

amb su c u rsals al carrer d’Aragó i l’a-vinguda Meridiana, al barri del Cl o t .La seva proximitat a la com i s s a ria depolicia situ ada al número 51 de laRambla va fer que ostentés gairebé elm on opoli de les fo tos carn et, comqueda palès en un anunci publicat enel butlletí del Club del Jubilado TaulatPoble Nou de l’any 1978, on oferia lapo s s i bilitat de fer tota classe de carn et samb ll iu ra m ent en 15 minuts. Enaquesta època, el nom havia perdut lahac i era Fotografia Rafael.

J ú p i t e rLa primera notícia que tenim de l’es-tudi de fotografia Júpiter és un anuncip u blicat en el programa de la Fe s t aMa j or de l’any 1956, on el seu nomoficial era Labora torio Fo togr á f i co

R a p h a e lÉs sens du bte el fo t ò graf que ha ti n-g ut més presència al barri, des de lesprimeres notícies que en tenim, l’any1920, per mitjà del revers d’una de less eves fo tografies on s’ a nu n c i ava com acasa espec i a l i t z ada en ampliac i ons iretrats de nuvis, fins al seu tancamentdefinitiu l’any 1990. Per tant, ha estatun ref l ex de molts dels canvis sofert spel barri i els seus habitants i abastamés de la meitat del segle XX, ambpresència des d’abans de l’Ex po s i c i óIn tern ac i onaldel 1929 fins pocs abansde la celebració dels Jocs Olímpics.

L’ e s tudi principal va estar situ a tsempre en els baixos d’un edifici pro-j ectat per l’arqu i tecte modern i s t aJosep Puig i Cadafalch, a la rambla delPobl enou, prop del carrer de Llu ll ,

S en se la seva feina dels fot ò gra fs de ba rri no hau-ria estat po s s i ble co n è i x er com eren i com vivi en el sn o s tres veïns. Les seves foto grafies de “b odas, ba u-ti zos y co mu n i o n e s” i també de fàbriques, treba ll a-d o rs i grups escol a rs són un material gràfic de pri-m era magn i tud que posa de manifest usos ico s tums d’una èpo c a . JORDI FOSSAS BO N J OC H

Arxiu Historic del Poblenou

Icaria 9, 2003