FOTOGRAFIA CIENTÍFICA 2012

Treballs de Fotografia científica (principalment de caire biològic) d'alumnes de 2n, de 3r i de 4t d'ESO, corresponents al treball d'estiu voluntari per les assignatures de Ciències Naturals (2n d'ESO) i de Biologia i Geologia (3r i 4t d'ESO).

Esporàdicament, alguns dels nostres alumnes tenen l'oportunitat de posar en pràctica els coneixements teòrics adquirits de fotografia per realitzar petits reportatges d'indrets especialment rellevants des del punt de vista biològic. Aquest any és el cas de Dídac Gascón (Patagònia argentina i xilena) i de Laia Battestini (sabana africana).

Les fotografies més rellevants es presentaran al concurs BIOIMATGES 2013 i també formaran part de la propera Exposició de fotografia de l'Escola Mestral.

Els treballs presentats s’acullen a la llicència by-nc-sa (Reconeixement - No comercial - Compartir igual) de Creative Commons, segons la qual es reconeix l'autoria, no es permet un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.

Paysandisia archon amb les ales plegades. La seva larva és l'eruga barrinadora de les palmeres, tan temuda com la del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus).

Paysandisia archon amb les ales parcialment desplegades, deixant entreveure la seva coloració advertidora (o potser de camuflatge amb els dàtils?) que, curiosament, és molt semblant a la de l'escarabat morrut de les palmeres.

Paysandisia archon en visió lateral.

Paysandisia archon a mínima distància. Es pot apreciar el detall dels ulls i de les antenes. Al tractar-se d'una espècie nocturna estava bastant quieta i va resultar fàcil fotografiar-la en el lloc on la vaig descobrir: a sobre d'aquest llampant fular vermell al jardí de la casa de l'Empordà).

Txell Bosch

 Vista des de sota (contrapicat) de l’Spire de Dublín.     

 Planeig  

   

 És una teranyina que fa contrast amb una catedral de Wicklow, Dublín.  

 

 Reineta al jardí de Vilacolum.  

 Libèl∙lula al jardí de Vilacolum (visió dorsal completa) 

  

  Libèl∙lula al jardí de Vilacolum (visió lateral completa) 

 

Libèl∙lula al jardí de Vilacolum (detall dels ulls)   

 Libèl∙lula al jardí de Vilacolum (detall del cos i les ales) 

  Sorra en moviment turbulent  

 Moviment turbulent per la sorra   

  Sorra en calma aparent   

  Camp de panical blau (Echinops ritro) amb les inflorescències esfèriques encara verdes.   

 Flors oportunistes (omplen l'espai mentre les vinyes estan sense fulla)          

 

  Túnel fotosintètic         

    

 Flotabilitat (el poder de la multitud)       

  

 Siluetes il∙luminades  

Júlia Alguacil  

    

 

Abellot xuclant nèctar d’una flor  

Lloc: Son 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Arbre marcant el camí 

Lloc: Son 

   

Ram de flors i de fons el poble de Son 

Lloc: Son

 

Flor detallada 

Lloc: Son 

 

Dent de lleó amb senyera de fons 

Lloc: Son 

 

Marc Olivella 

Fotografia biològica Dídac Gascón

El meu recull de fotografies, estan fetes aquest estiu, a la Patagònia argentina i xilena, majoritàriament. Es tracta d'un seguit de fotografies en les que es pretén recollir els paisatges d'aquesta terra, juntament amb la fauna aèria de la zona; altrament, no hi ha pas massa més fauna, ja que tot i estar al sud del continent sud-americà, es un paisatge semidesèrtic, cosa que fa que els animals que millor s'han adaptat al clima siguin els ocells.

Es presentaran tres tipus de reportatges, el de paisatge (inclou aspectes geològics i meteorològics), el de fauna (inclou una seqüència de vol) i un tercer en el que s'evidencia la importància del color vermell per destacar o poder ésser localitzat en aquesta immensitat.

Paisatges de la Patagònia

Fauna de la Patagònia

Vermell: el color de contrast a la Patagònia

Treball de Ciències de la Naturalesa

Fotografia científica Bernat Baleta

Plomes impermeables

Aquesta foto es veu un ànec amb gotes d'aigua a les plomes, això mostra que les plomes

són impermeables. El motiu pel que ho són és que contenen molècules de ceres que les

recobreixen exteriorment. Aquestes partícules són hidrofòbiques, gairebé impermeables.

Pol·linització entomòfila

Imatges que mostren part del procés de pol·linització. Els grans de pol·len queden

enganxats a l'abella, ja que aquesta s'alimenta de pol·len i nèctar. Aquest tipus de

pol·linització s'anomena entomòfila, ja que es realitza per mitjà d'insectes. Depenent del

tipus d'insecte que transporti els grans de pol·len es divideixen més subgrups, en aquest

cas, pol·linització per himenòpters o coneguda també com melitofília. Freqüentment, les

flors melitofílies són zigomorfes (de simetria bilateral) o actinomorfes (de simetria radial)

com aquesta, de colors vistos perquè les abelles els puguin veure bé.

Altres fotografiesPassiflora caerulea

Capbussada

           Concentració de marietes 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquestes dues fotografies les vaig fer a les Planes de Son, era el dia de l’excursió llarga, i havíem fet una parada per 

dinar. Al finalitzar el dinar, ens van deixar una estona de temps lliure, i molts de nosaltres vam escollir la fotografia. 

Per allà a prop hi havia uns exemplars joves de pi negre on hi havia unes vint‐i‐cinc marietes com aquestes. Em van 

fer gracia i li vaig fer unes quantes fotografies, aquestes són les millors! 

Blanca García 

 

Fotografia submarina 

En la meva estància a Menorca vaig tenir l'oportunitat de fer algunes fotografies aquàtiques, entre la d’aquesta anemone (fideus de mar) que he utilitzat com a treball de fotografia. He escollit aquesta foto perquè esta relacionat amb la fotografia científica i em va agradar de la manera que es movia amb les diferents corrents d'aigua.

 

Júlia Escudero 

 

   

Júlia Escudero 

 

LLUM A L’HORITZÓ  

 

QUIN SOL DE FLOR! 

 

 

ESTAMPAT DE TARDOR 

 

JA ETS MEU! 

 

EQUILIBRI 

 

 

 

PREGANT A DÉU 

 

ACOSAMENT 

 

 

 

VEUS L’INDI? 

 

S’HORA BAIXA 

 

 

 

 

 

 

  Júlia Rolduà 

Difusió de Rayleigh 

  

  

La difusió de Rayleigh és un fenomen de dispersió de la llum solar per efecte de les partícules que hi  ha  en  suspensió  a  l'aire  (pols,  gotes  d'aigua,...).  Si  la mida  de  les  partícules  que  estan  en suspensió és inferior a la longitud d'ona de la llum visible (de 0,4 a 0,7 micres és l'espectre visible) la llum visible blanca es descompon en algun dels seus colors (vermell, blau,...).  Per aquesta causa el cel durant el dia es veu blau i en la posta i sortida de sol es veu més vermell. En les fotografies la llum dispersada per les partícules que formen els núvols, es veu principalment blanca perquè la mida de les partícules dins dels núvols és més gran de 0,7 micres (longitud d'ona més gran de l'espectre visible) i la llum no es descompon, continua blanca.  A les imatges es pot veure també que els núvols tenen un color vermellós la qual cosa indica que hi ha també partícules de mida inferior a 0,4 micres (longitud d'ona més petita de l'espectre visible).  

Mar Prieto 

            Després de la pluja 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                   Marta Castellanos 

Fotografia biològica Laia Battestini He pogut aplicar alguns aspectes tècnics de fotografia biològica treballats a 3r d'ESO en un fantàstic viatge a l'Àfrica. Només presento aquí algunes de  les moltes fotografies que vaig fer; unes com a reportatge seqüencial, agrupades segons un punt de vista molt particular,  i algunes altres, de caire més  individual,  intentant ressaltar amb el títol el què veig jo a cada imatge.   El primer lloc on vaig començar a fer fotografia a la flora i a la fauna de Tanzània va ser en el llac manyara, un parc nacional important, el més vist va ser el papió comú un mico amb una mica de mala llet, i que la seva extensió era enorme  ja que estaven per  tot  arreu;  també  va  aparèixer el mico de  cara negre  i mico blau  aquests eren molts simpàtics i divertits, vam veure igual que en tots la resta del viatge moltes gaseles, tant de Thomson com de grant, i impales, antílops, antílops d’aigua, búfals, dic‐dic, facosers, zebres, nyus, tot i que aquests dos no gaires ja que estan el la seva època de migració en busca de l’aigua, girafes, elefants i una enorme llista d’aus, així doncs podem veure que en el primer parc no hi havia gaires carnívors, almenys que es deixessin veure.  El nostre segon parc nacional va ser el serengeti, d’aquest podem destacar que el gran naturalista George Schaller va dir que era el lloc d’Àfrica amb mes riquesa animal, a mi en valoració personal crec que l’ha encertat perquè em va agradar molt.  Allà va ser quan ens vam adonar que tot allò només havia fet que començar. En aquest meravellós parc vam poder tenir el privilegi de veure, uns lleopards en la copula, dos mascles d’elefants una mica desorientats fen‐se carícies, i uns estruços en el seu habitual ritual d’aparellament. Vam fer una mena de bitàcola on hi escrivíem el nombre de mamífers  que  havíem  vist  (bé  els  que  ens  agradaven  més  principalment  carnívors  perquè  de  molts  ens  vam descomptar),  i ens va sortir que: 7  lleopards, 5 guepards,  lleons tants que  incomptables  i el mateix amb hienes, 2 cervals, uns quants  írax,  i bé els herbívors  incomptables  també  (tot això en  tot el viatge aproximadament). Però encara ens en queda un de parc per explicar i el millor per el meu gust: El cràter d’Ngorongoro.   Jo crec que vam tenir molta sort en  l’últim parc nacional perquè només arribar a punta de matí   vam tenir  la sort d’enxampar just el final d’una caça d’una família de lleons on vam poder veure tota la seva jerarquia i funcionament de poders. Va ser impressionant!! en tot el dia les cries i les famelles si es que van tenir la sort de corre avanç que s’acabes l’àpat, que havia deixat el gran “simba” dominant o sigui les sobres allò que no li agradava o no li venia de gust. Era enorme  i tenia molta força, realment feia por, no m’agradaria gens ser la seva filla ni la seva dona. Desprès de passar‐nos tot el mati en espectacle vam seguir la nostre ruta quan sens van creuar una família de hienes seguint el seu caminet, totes en fila i ven ordenades. I a la llunyania vam veure: un rinoceront!! ens va fer molta il∙lusió a tots perquè ja havíem completat la llista dels 5 grans d’Àfrica! El dia a Ngorongoro va acabar genial.  La resta dels dies a Àfrica  la vam passar a relaxar‐nos per complet; 3 dies a la platja de la famosa illa Zanzíbar i 1 a l’illa, anomenada Chumbe iceland, per estudiants de biologia marina i totalment ecològica, de només 7 cabanyes per a l’estància, impressionant!  Allà es on hi vam veure els coconut crab, ostres enormes, tot tipus d’ermitans, i fent “snorkeling” mil i una espècies de corall i peixos però els més impressionants el peix agulla i l’escorpí negre.  

Intimitat d'acàcia 

 

 

 

 

 

Amb el menjar no es juga

 

 

 

 

 

  

Amor sense tabús 

 

 

 

   

  

Monarquia absoluta 

 

 

 

  

  

 

Estima'm 

  Amistat inseparable 

  

Bany de sorra 

 Badall matiner 

 

Blaugrana 

  Contrast duplicat 

 

Excel∙lència ocre  

 Perfecció 

 

Infinit 

 Fals Photoshop 

 

Lleona jove expectant  

 Oui, c'est moi! 

 

            COMO LA VIDA MISMA 

       Comencen a sortir les flors dels tomàquets 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

        

       Els tomàquets ja estan verds, però encara no es poden collir. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

       El tomàquet ha augmentat de mida però encara no és vermell. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

       El tomàquet ja és vermell i ja és pot collir. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquestes fotos  les he fet al meu hort; són tomàquets de Benach (o de Tarragona). També, al meu hort he conreat 

tomàquets cherry, enciams, pebrots, pastanagues (però no van créixer) i maduixes. 

Anna Badal 

 

CEL DE CENDRES 

 

 

Aquesta fotografia la vaig fer el dia que es va iniciar l'incendi de la Jonquera. Estava a la Costa Brava, i de cop i volta 

es va veure com si es fes de nit. Uns minuts després va començar a caure del cel un munt de cendra, el terra quedava 

cobert. Quan van passar unes hores vaig fer aquesta fotografia, va ser quan el cel ja s’estava aclarint.  

 

Ariadna Fernández 

     Top of the Rock 

 

Aquesta  fotografia  la  vaig  fer  quan  estava  a  dalt  del  ‘rockefeler’,  un  dels  edificis més  alts  de Nova  York. He  fet 

aquesta  fotografia  perquè  les  vistes  des  de  allà  eren  impressionants.  Em  sembla  que  la  fotografia  no  acaba  de 

mostrar el que els meus ulls van veure. 

 

Petits ciutadans de Nova York 

 

Aquesta fotografia la vaig fer a Nova York. Em va sorprendre molt que al mig de la ciutat estigues voltant aquest 

animaló. Em va costar fer la fotografia perquè estava en moviment, però al final vaig aconseguir capturarlo. 

Petits rastres 

 

 

Aquesta fotografia la vaig fer un matí que vaig anar a la platja. Es pot observar unes petjades d’algun animal, jo crec 

que es una gavina, encara que també podria ser d’un ànec perquè al costat d’on vaig fer la foto hi ha un rierol amb 

ànecs. Per fer la foto vaig intentar que es veies bé tot el camí de petjades, així que vaig baixar la càmera cap avall i 

vaig fer la foto. 

Ariadna Fernández 

REFLEX A LA PISCINA 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La primera i segona foto és una posta de 

sol en una piscina, on podem veure que 

l’aigua reflecteix el paisatge. Si donem la 

volta a la fotografia, podem veure que el 

reflex és molt idèntic al paisatge real. 

 

 

 

 

La tercera i la quarta foto podem veure‐hi el pol∙len i el pistil d’aquestes flors, les dues 

s’anomenen hibiscos. 

 

 

 

 

La  cinquena  foto  és  un  cactus.  Podem  veure  que  les  puntes  de  la  planta  surten 

exactament perpendiculars a la punta del mig i que les del voltant tenen un angle molt 

semblant  al  que  hi  ha  entre  totes.  Això  em  recorda  a  la  simetria  i  a  les  formes 

geomètriques, angles..., que en la natura també hi creix. 

La sisena també és un cactus (són dos en un: en barrejar‐se la saba es torna de color 

vermell. És molt vistós i d’un color molt viu.  

Èlia Fort 

Cadàver de Psammodromus algirus 

 

Aquestes fotos  les vaig fer després de destapar  la piscina pel matí  i veure  la sargantana cuallarga al 

fons de la piscina ofegada. Quan la vaig poder treure vaig observar que tenia els budells rebentats i 

com es veu a la foto els ulls tancats i amb la cua partida per la meitat.                                 Irene Encinas 

CARA… O MUNTANYA?

 

 

 

 

Aquesta foto la vaig fer des del Pont de Muntanyana (Lleida). Em va

sorprendre molt perquè a la muntanya de l’esquerre es troba el perfil

d’una persona, on clarament s’hi pot veure a dalt el seu front, més a baix

el seu nas i seguidament la forma dels llavis.

 

 

  Laia Ginestà

 

PETÚNIA BLANCA 

 

 

 

La petúnia blanca, és una planta original de l’Amèrica del Sud. El seu nom científic és Petunia x hybrida i pertany a la família de les Solanaceae. És una planta típica de Jardí, les flors tenen forma de trompeta i poden ser de molts colors diferents.

Laia Ginestà

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CAMUFLATGE PERSONAL 

Aquesta  imatge  li  vaig  fer a  la meva germana quan estava  fent un  circuit d’escalada,  la  imatge es  veu  fosca, però és 

perquè s’estava fent de nit.  La meva germana, a més a més d’estar fosca, anava vestida tota de color verd i feia que es 

camuflés amb l’arbre que tenia darrera. Jo he escollit aquesta imatge, perquè em va semblar divertida i vaig pensar que li 

podria trobar un bon títol. 

 

 

 

 

 

 

 

 

AMOR A PRIMERA VISTA 

Aquesta imatge li vaig fer a un gos d’una gossera, perquè estaven dient les característiques de cada gos per si algú els 

volia adoptar, i quan va sortir aquest van dir que era molt carinyós i que ho demostrava amb el cor dibuixat que tenia al 

cap. Jo he escollit aquest títol perquè quan el mires ja veus el amor del cor i és a primera vista. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

INICI D’UNA NOVA VIDA 

Aquesta  imatge, és una palmera que  tinc a  casa meva a dintre d’un dels meus patis. Es una  imatge que vaig  fer a  la 

palmera, perquè quan  vam  venir  de  vacances  vam  veure que  estaven  sortint nous  fills.  Tenia pensat  poder  seguir  el 

procediment i poder fer una foto cada dia, però vam haver de tornar a marxar de vacances i no ho vam poder veure. Jo he 

escollit aquest títol, perquè representa que és l’inici de la vida del que van arribar a ser vint‐i‐sis fills. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

EL CENTRE DE LA DIANA 

Aquesta imatge és el cactus de la meva germana, quan creixia una nova part amb les seves punxes. Les punxes noves, són 

les blanques i les de sota, que són les marrons, són les velles. Jo li he escollit aquest títol, perquè el test és un cercle i el 

cactus esta al mig i també és rodó així que sembla que hagin fet diana just al centre.  

Laia Juvanteny 

Cavallet del diable en repòs i Cavallets del diable fent figures  

Aquestes fotos les vaig fer a un riu de Galicia. 

Vaig fer aquestes fotos perquè veia que hi havia molts cavallets del diable i em semblaven molt macos, tot 

i que al principi em pensava que eren libèl∙lules al final investigant sobre aquests insectes  vaig saber que 

eren cavallets del diable, ja que es diferencien perquè aquests quan estan en repòs fiquen les ales juntes, a 

diferència de  les  libèl∙lules que  les tenen obertes horitzontalment. I  les  libèl∙lules tenen una ala mes gran 

que l’altre i els cavallets del diable no.  

La primera foto la vaig fer ja que els cavallets de mar em semblen bonics i el color aquest en especial té un 

color maco.  

A la segona foto sembla que estiguin fent un cor i al veure‐ho amb va semblar molt curiós.   

Lídia Martínez 

RECORREGUT DEL SOL

Per la part dels deures de fotografia científica d’aquest estiu, he triat fer una seqüència 

de fotos de la posta de sol. Aquestes fotos les vaig fer a l’agost, a Vic, entre tres quarts 

de  nou  i  les  nou,  quan  el  sol  va  començar  a  pondre’s.  Les  fotografies  demostra  el 

recorregut que fa el sol i el temps que triga en pondre’s. Aquest dia el sol es va pondre 

a les nou, però des del lloc on estàvem va semblar que es pongués més d’hora, perquè 

abans de les nou ja no es veia, a causa de les muntanyes que el tapaven. 

El sol es lleva per la part de llevant (est) i es pon per la part de ponent (l’oest). Cada dia 

la posta de sol s’avança uns segons, ja que la terra va girant, per tant el dia també es fa 

més curt. Però a partir del solstici d’hivern  (que és  la nit més  llarga),  la posta de sol 

començarà uns segons més tard i el dia s’allargarà una mica més fins el solstici d’estiu 

(que és la nit més curta). 

Mar Pons Cladés 

 

MASSA CALOR PER TANT DE PÈL 

CANADA: Jasper, Alberta 

Es una  cabra blanca (Oreamnos americanus), normalment es  troben en parets verticals on 

gràcies a  les seves peülles es desplacen per  les roques, però aquestes  les vaig trobar en una 

entrada al bosc; em vaig apropar, quasi les podia tocar.  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’ANIMAL MÉS MAJESTUÓS 

Canada: Atabasca national icefield, Alberta 

Vaig  parar  en  un  llac  i  vaig  veure  aquest  ós negre americà (Ursus americanus) que  tant majestuós  es  passejava  per  la  riba  del  llac,  es  de  les millors  coses  que m’han  passat.  Es 

impressionant com es mouen. Va ser brutal i vaig tenir la sort de veure’n tres més. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

SENSE PARAULES 

Canada: Jasper, Alberta 

Aquest és el Peyto Lake  i es el  llac que em va agradar més; el color de  l’aigua es degut a  la 

glacera d’on neix. Aquest llac et deixa bocabadat. 

Quim Agell 

FOTOGRAFIA CIENTÍFICA 

 

‘’ en un bar’’  

Vaig veure que hi havia contrallum i vaig pensar de fer una foto original. Crec que es una bona 

imatge perquè la visió es maca. 

‘’més lluny del que sembla’’ 

A diferència de l’altre imatge, en aquest cas es 

un punt de vista diferent, i vaig enfocar de 

manera que els gots es veiessin bé i la beguda  

de lluny. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

FOTOGRAFIA CIENTÍFICA 

‘’la flor de fusta’’ 

No vaig decidir quina de les dues imatges estaria millor posar, tot i que penso que es millor la 

segona imatge (la de la dreta), així que he pensat de ficar les dues. S’observa amb detall com 

es la fusta i s’enfoca en diferents punts.  

La vaig fer a casa d’una amiga que tenia moltes coses de fusta que hem van cridar l’atenció. 

 

‘’la flor lila’’  

No sabria dir‐te de quina flor es tracta, 

però la imatge esta feta a Mallorca. 

 

 

 

 

 

‘’sembla bona’’ 

Es tracta d’una flor tòxica, i la foto està 

feta al jardí de l'apartament de 

Mallorca. 

 

 

 

 

FOTOGRAFIA CIENTÍFICA 

‘’Seqüència dels vaixells’’ 

Aquesta imatge està feta a Mallorca (prop de 

Alcúdia platges), i la imatge la vaig fer 

desprevinguda, estava donant una volta per aquell 

poble i  de sobte vaig observar que el vaixell petit 

anava molt mes ràpid que l’altre de manera que al 

moment vaig encendre la càmera per poder fer la 

seqüència. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

He comprovat a quina hora vaig fer las fotos i a les 

4 imatges hem sortia que estaven fetes a la mateixa 

hora, a les 12:05. Surt així perquè en les dades de 

les imatges  la unitat de temps més petita és el 

segon, i les imatges estan agafades amb pocs 

segons de diferència.  

Raquel Ramírez