El centre històric de Manresa en el punt de miraLes associacions de veïns del Barri Antic i les Escodines es mostren preocupades pel moment actual d’inseguretat que es viu en aquest sector i que afecta ciutadans i botiguers

Pilarín BayésDibuixar ha estat la seva vida i la seva professió sempre amb el lema de ‘tot es pot dibuixar’

Les mares jovesCom afronten la maternitat i com la viuen quan tenen el primer fill amb només 15 anys

FREQÜÈNCIAMagazín Febrer 2020 ● Número 330 ● 11.000 exemplars

A més a més AGENDA REPORTATGE TEcNOlOGiA AcTuAliTAT ENTREvisTA

L’Ajuntament de Manresa impulsa el procés participatiu del nou Pla d’Actuació Municipal (PAM), el full de ruta que guiarà l’actuació del govern municipal en el període 2020-2023.Pots participar-hi per Internet, a la web www.manresa.cat/pam, o presencialment en les quatre sessions participatives que hem planificat:

Manresa, ciutat verda i sostenible Dimarts, 4 de febrer, 18 h. Centre Cultural El Casino

Manresa, ciutat dinàmica i d’oportunitats Dijous, 6 de febrer, 18 h. Centre Cultural El Casino

Manresa, ciutat de trobada i acollidora Dimarts, 11 de febrer. 18 h. Casal de les Escodines

Manresa, ciutat cívica, propera i compromesa Dijous, 13 de febrer. 18 h. Casal de les Escodines

Manresa: capital, el cinquè eix S’abordarà transversalment a totes les sessions

DIRECCIÓ: Pilar Goñi • PUBLICITAT: Tere Solé • MÀRQUETING: Susana Teixidó • CooRDINACIÓ: Òscar Bolancell • PRoJECTE GRÀFIC i MAQUETACIÓ: Montserrat Figueras • REDACCIÓ: Eli Pagán, Eduard Font, Laia Cererols, Sergi Lladó, Tània Rodríguez • CorreCCió LINGÜÍSTICA: Judit Feliu • EMPRESA EDIToRA: Taelus, SL, Manresa. Tel. 93 872 02 05 • IMPRESSIÓ: Gest XXI. Tel. 93 877.62.18 • Núm. de dipòsit: L-561-1998. Freqüència és una publicació plural que no ha de compartir necessàriament les opinions dels seus col·laboradors ni dels seus anunciants, atribuïbles només als sotasignats.

La deessa del teatre, Talia, crec fermament

que està enamorada de Manresa. Aquesta

ciutat, capital del Bages, té una de les progra-

macions estables teatrals més consolidades

de Catalunya. I no fa pas tants anys que el

Kursaal torna a estar en auge, però les dades

canten i veiem com, any rere any, les funcions

estan plenes i se n’han de fer més. Als artis-

tes els encanta venir i veure com, en moltes

ocasions, les ovacions són sonades i es repe-

teixen. No fa gaire, Sílvia Munt va estrenar

amb Emma Vilarasau l’obra dedicada a Eva,

un personatge que es mou entre bambolines.

Des de sempre que a la ciutat hi ha hagut

afició a anar a veure teatre, i també a fer-ne.

Aquest gener, per exemple, ha tornat la ‘In-

nocentada’, i ja fa 63 anys que, d’una forma

gairebé miraculosa, torna aquest espectacle.

I dic ‘torna’, quan hauria de dir que ‘s’estre-

na’, perquè cada any és una obra diferent i

renovada.

No cal dir que gaudim de bona salut quant

a grups anomenats ‘amateurs’. Pensem, per

exemple, en la gent del Poble Nou que han

portat una ‘Flor de nit’ de luxe o les més de

500 persones que a finals de febrer ompli-

ran els carrers amb les seves ‘performances’

de l’edat mitjana a la Fira de L’Aixada. Llarga

vida al teatre!

OH, TU, TALIA

Pilar Goñi

FEBRER 2020 · FREQüèncIA · EDITORIAL

Publicació mensual de distribució gratuïta a les llars de Manresa. Informació pràctica i de proximitat.Es pot consultar a www.canaltaronja.cat

//// En AquEst núMEro ////

4 rEportAtgE HI HA SEGURETAT AL BARRI ANTIC DE MANRESA?

8 AgEnDA

14 EL tEMA DEL MEs LA MATERNITAT JUVENIL, UN SACRIFICI O UN DESIG?

16 EntrEvistA JUAN JOSÉ TORRES, DIRECTOR GENERAL DEL CIRE

18 HA PAssAT I PAssARà

24 pErfiL LA IL·LUSTRADORA PILARÍN BAYÉS

26 EspECiALs EL RECICLATGE DELS RESIDUS

D’APARELLS ELÈCTRICS I ELECTRÒNICS

28 CiÈnCiA i tECnoLogiA LA IMPLANTACIÓ DE LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL EN ELS PROCESSOS DE PRODUCCIÓ

30 EntrEtEniMEnt i inforMACiÓ

L’Ajuntament de Manresa impulsa el procés participatiu del nou Pla d’Actuació Municipal (PAM), el full de ruta que guiarà l’actuació del govern municipal en el període 2020-2023.Pots participar-hi per Internet, a la web www.manresa.cat/pam, o presencialment en les quatre sessions participatives que hem planificat:

Manresa, ciutat verda i sostenible Dimarts, 4 de febrer, 18 h. Centre Cultural El Casino

Manresa, ciutat dinàmica i d’oportunitats Dijous, 6 de febrer, 18 h. Centre Cultural El Casino

Manresa, ciutat de trobada i acollidora Dimarts, 11 de febrer. 18 h. Casal de les Escodines

Manresa, ciutat cívica, propera i compromesa Dijous, 13 de febrer. 18 h. Casal de les Escodines

Manresa: capital, el cinquè eix S’abordarà transversalment a totes les sessions

938 720 205 · publi@els40.com

FREQÜÈNCIAAnuncia’t al nou

4

El RepoRtatge · FREQüència · FeBReR 2020

4

Per: Eli Pagán Fotos: Eduard Font, ACN, Alex Popa i Núria Roig

» Onada de robatoris als comerços del casc antic

Manresa, el centre i també el casc antic, ha estat escenari en els darrers mesos de petits furts i robatoris, i també agressions, que han posat la ciutat en primera plana informativa. Aquests delictes s’han produït, especialment, entre novembre i desembre. Amb l’inici d’any i amb les darreres detencions fetes per part dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Local de Manresa la situació, de moment, s’ha revertit. A hores d’ara, l’Ajuntament de Manresa no disposa del nombre concret de robatoris que s’han produït aquests darrers mesos perquè s’estan tancant les dades de tot el 2019. Des de Mossos d’Esquadra apunten a 22 robatoris consumats amb força, la

majoria dels quals ja s’han resolt o bé amb les detencions que es van fer al moment, o bé amb les investigacions posteriors. Aquestes mateixes fonts han explicat que els autors eren molt actius però poc especialitzats, per això alguns han estat en grau de temptativa. Des del cos també assenyalen que es van produir diverses detencions “in fraganti”, fet que va produir que alguns dels robatoris no s’arribessin a consumar. Els lladres entraven als establiments aixecant persianes o trencant els vidres dels aparadors. Quasi tots es van produir de nit però alguns van ser també a primera hora del matí.El Regidor de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Manresa, Joan Calmet, reconeix aquest increment de delictes en els darrers mesos, especialment a finals d’any però assenyala que

Més inversions i més seguretat. Això és el que demanen els veïns del Barri Antic i les Es-codines de Manresa després de l’onada de robatoris i agressions sexuals que hi ha hagut en aquesta zona de la ciutat. Cada cop són més les veus que exigeixen solucions ràpides i efectives per a aquesta problemàtica.

La delinqüència posa Manresa en primer pla

5

FEBRER 2020 · FREQüència · El REpoRtatgE

5

es ve “d’uns registres absolutament inèdits però per baixos”. Calmet assenyala que en aquests moments la situació “està controlada” però que “s’està en alerta permanent”, i afegeix que “que no es pot abaixar la guàrdia”, cosa que, recorda, no s’ha fet mai. El que sí que ha volgut deixar clar Calmet és que Manresa és una ciutat “segura” però “sense menystenir gens ni mica que els darrers mesos hi ha hagut un augment evident de les accions de perfil delictiu. Una cosa no treu l’altra, i per tant estem atents a tot allò que passa als nostres carrers, als barris, als comerços... Dia i nit, 24 hores al dia, 365 dies l’any”.Els intents i els robatoris han estat concentrats, majoritàriament, al centre de Manresa, molts van ser al passeig de Pere III, però també al casc antic, al carrer Sant Miquel, i als carrers Nou, Born, Urgell o Sobrerroca, entre d’altres. Aquest fet va posar en alerta els comerciants de tot aquest sector. De fet, alguns establiments de la ciutat van posar cartells als seus aparadors reclamant molta més seguretat. És per això que botiguers del centre històric i representants de l’Ajuntament de Manresa es van reunir el passat 18 de desembre. També el 8 de gener va haver-hi una altra trobada similar però amb representants del món veïnal de la ciutat. Joan Calmet ha explicat que van ser trobades on es va compartir informació, però també “d’estat d’ànim, preocupacions”. Així mateix, es van donar alguns consells de seguretat com, per exemple, la recomanació d’instal·lar càmeres de seguretat als establiments. Joan Calmet, però, reconeix que és “molt important esbrinar i definir les causes d’aquest augment de la inseguretat, tant objectiva com subjectiva, explicar les actuacions realitzades, analitzar possibles accions futures, desfer rumors sense fonament i proposar mesures per millorar la situació”.

Pel que fa a les actuacions que s’han fet, Joan Calmet recorda que l’Ajuntament de Manresa actua “en la mesura de les seves possibilitats, sempre en absoluta coordinació amb el cos de Mossos d’Esquadra (que és qui ostenta la plena competència sobre la seguretat a la ciutat)”. El Regidor ha explicat que s’han destinat més efectius a aquesta qüestió, procurant en la mesura del possible no desatendre altres funcions pròpies de la Policia Local (trànsit, mobilitat, civisme, ajuda domiciliaria, violència de gènere, animals de companyia, etc.). Altres àmbits relacionats col·lateralment amb la problemàtica com poden ser l’Acció Social o l’Habitatge també, assenyala, “estan actius i treballant en la resposta municipal a aquest augment de la inseguretat”.Pel que fa a les possibles causes d’aquest augment de robatoris, segons el Regidor, són múltiples. Aquest Regidor ho contextualitza en el marc d’una crisi econòmica “brutal” que ens

ha afectat els darrers 10 anys. “No entendre això és no entendre el fons del problema”, diu Calmet. Segons el Regidor aquest context explica molts dels dèficits actuals del nostre país i de la nostra ciutat. “Pobresa, marginalitat, exclusió del sistema laboral, migracions descontrolades, deshumanització, desertització de barris sencers, canvis en els models productius, canvis en els hàbits de consum, augment de les desigualtats socials, empobriments de sectors socials sencers... tot plegat, sumat, explica el perquè s’acaba generant un ecosistema que facilita el desenvolupament d’actituds i activitats de caire delictiu”, diu el Regidor. A tots aquests fets se’ls ha d’afegir fets concret i puntuals com, per exemple, un augment important de la pressió policial a Barcelona: “ens trobem amb una centrifugació evident de persones amb un alt risc d’esdevenir conflictives, si no directament delinqüents. I nosaltres som molt a prop de Barcelona”, diu Calmet. Mossos d’Esquadra apunta com a causa el fet que s’ajuntés a la ciutat de Manresa aquest grup de persones responsables d’aquests delictes. Fonts d’aquest cos policial expliquen que es va donar resposta a aquest augment de robatoris mitjançant un dispositiu conjunt entre Mossos i Policia Local de Manresa, augmentant la presència tant de patrulles uniformades com de paisà. Molts dels detinguts per aquests fets ja havien delinquit a la ciutat de Barcelona, i part d’aquest grup també ja havia estat detingut a Manresa per altres fets.

» El cas concret de les Escodines, reclamen un pla de xocMalgrat les darreres actuacions i reunions que hi ha hagut entre l’Associació de Veïns de les Escodines i l’Ajuntament de Manresa, els veïns

6

El RepoRtatge · FREQüència · FeBReR 2020

6

continuen reclamant un pla de xoc per al barri, unes mesures que fa més d’una dècada que demanen. La gota que va fer vessar el got és la violació múltiple del juliol de l’any passat en un pis ocupat del carrer Aiguader, un dels més degradats de les Escodines. Carme Carrió, Presidenta de l’Associació de Veïns de les Escodines, recorda encara la trucada del juliol del 2019 per mitjà de la qual l’Ajuntament els comunica “l’arribada d’un grup de delinqüents en un casa del barri”, i afegeix “i al cap dels dos dies es produeix la violació”. Aquesta Presidenta es pregunta com és possible que “s’enviïn” grups de delinqüents a “ocupar cases que estan totalment devastades”. L’Associació de Veïns de les Escodines ha fet un diagnòstic que ha entregat a l’Ajuntament de Manresa explicant quina és la greu situació que viu el barri. Carme Carrió destaca el fet que les ocupacions que han tingut no han sigut de famílies de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca: “nosaltres el que hem tingut fins ara són ocupacions de grups desestructurats”, i pregunta: “per què no les hem tingut? doncs perquè els pisos són insalubres. Perquè estan a punt de caure. Molts s’haurien d’enderrocar.” I és que en molts d’aquests immobles no s’hi ha fet cap actuació en els darrers 20 i 30 anys. A més, molts són en mans de bancs. Per això, des de l’entitat veïnal, demanen l’enderroc de tots els edificis que estan en mal estat, i la rehabilitació d’altres. Carme Carrió demana també “esponjar el barri i fer-hi espais col·lectius”.Aquesta entitat veïnal i l’Ajuntament de Manresa ja van firmar un pla de xoc l’any 2007. Per tant, afirma Carrió “estem parlant de 12 anys d’inacció total. S’ha deixat morir el barri”. La Presidenta recorda que després de la violació múltiple es va tornar a redactar un altre pla de xoc per al barri. Un document de

“tan sols dues pàgines” que no soluciona els problemes actuals. En aquesta diagnosi que s’ha entregat a l’Ajuntament de Manresa estan identificats, per exemple, els pisos de Santa Clara en què, segons els veïns, hi ha tràfic de drogues o quines són les cases ocupades. També s’hi expliquen totes les problemàtiques que afecten el carrer Aiguader o Sant Bartomeu... Des de l’entitat veïnal denuncien també que molts grup desestructurats han vingut a viure al barri provinents de Barcelona i de l’àrea metropolitana. Segons Carrió el consistori coneix les dificultats que viu el barri i el que reclamen ells són actuacions immediates. “Em sap greu dir-ho”, diu Carme Carrió, però “les reunions del pla de xoc les he hagut de convocar jo. No ha estat l’Ajuntament qui les ha convocat. Jo he hagut d’enviar correus als regidors perquè convoquin

aquestes trobades”. També denuncien que no hi ha un calendari de reunions marcat, ni tampoc hi ha previst cap mena de pressupost. En aquest sentit el Regidor de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament, Joan Calmet, explica que l’important és que hi hagi un “bon mecanisme de relació entre els barris i el govern municipal”. Calmet recorda que en el seu moment ja es va crear una regidoria específica per “assolir aquest nivell de relació”, i afegeix que “mai els barris havien tingut un/a regidor/a i un equip tècnic específics per atendre les seves demandes, compartir problemàtiques, debatre solucions”. Calmet diu “no poder entendre” que des de l’entitat veïnal es digui que no hi ha reunions conjuntes quan els darrers mesos aquestes s’han intensificat de forma important.El primer que demanen els veïns és una inspecció dels habitatges que han d’anar a terra o que es

/// Jon Calmet: ‘El Govern municipal estaria encantat de rebre la injecció econòmica

del Pla de Barris ///

poden rehabilitar. També que s’actuï de forma ràpida quan des de l’Associació de Veïns s’avisa que ens venen grups problemàtics a viure i ocupar pisos al barri. I és que les Escodines està ara completament organitzat i molt alerta. A hores d’ara, hi ha tres grups de treball formats per una setantena de persones que treballen i vetllen pel barri. En definitiva, el que demanen els veïns “és un barri digne. Volem viure amb comunitat amb les diferents cultures que hi ha, i el que no volem és delinqüència que ve a traficar i que ve a malmetre les Escodines o qualsevol altre barri de Manresa”, diu Carme Carrió. És per això que esperen una resposta valenta per part de l’Ajuntament de Manresa. “Que no hi ha recursos, doncs que els busquin”, subratlla la Presidenta veïnal, “si no que busquin fer un altre Pla de Barris, o que busquin un altre projecte que el pugui substituir i que pugi canviar la dinàmica que a hores d’ara viu les Escodines”. “Jo soc totalment conscient de les limitacions que tenen els Ajuntaments però també sóc conscient que es pot fer alguna cosa més del que estan fent en aquests moments”, diu Carme Carrió. En aquest sentit; Joan Calmet recorda que s’ha activat un pla de xoc multidisciplinari “per entomar de forma integral i complementària els

problemes de seguretat (en un primer moment) i d’urbanisme, habitatge, mobilitat i acció social en una segona fase (l’actual)”. Segons Calmet “la combinació de totes aquestes mesures, que s’ha de visibilitzar de forma notable aquest any 2020, ens ha de portar a un barri més atractiu, més tranquil i amb una millor qualitat de vida des de tots els punts de vista”. No tot són queixes, però, i des de l’Associació de Veïns feliciten el consistori manresà per tapiar ràpidament el número 15 de Sant Clara “i evitar, així, una nova tempesta forta al barri”. L’Ajuntament de Manresa reconeix que el barri de les Escodines de Manresa ha sofert el darrer any algunes situacions conflictives que han fet augmentar de forma important la sensació d’inseguretat. “Malauradament” diu el Regidor de seguretat ciutadana de l’Ajuntament de Manresa, Joan Calmet “això també està passant en altres barris de la ciutat”. Segons aquest Regidor, “les darreres actuacions policials, sumades i coordinades amb altres de tipus urbanístic i social, han temperat la situació, que continua sent d’alerta permanent com en la resta de la ciutat”. Des del consistori també reconeixen “problemàtiques socials” al barri “enquistades”, però també en d’altres zones de les ciutats “fruit

com deia abans d’una crisi gens resolta, i que es concreta en totes aquestes situacions tan ben definides per la Presidenta”. Des de l’Ajuntament de Manresa es reconeixen situacions de pobresa, marginalitat, delinqüència... però aclareix “posar els tres conceptes a la mateixa frase és injust, simplista i demagògic”. Per a Joan Calmet “cal atendre i donar resposta a cada problemàtica en el terreny i amb les eines pròpies de la mateixa, i massa sovint es fa un barreja (interessada o no) que l’únic que fa es confondre i complicar la sortida dels problemes”. Pel que fa al pla de xoc que es reclama des de l’Associació de Veïns de Manresa, Joan Calmet reconeix que “el govern municipal estaria absolutament encantat de rebre novament la injecció econòmica que va suposar en el seu moment el Pla de Barris”. Per al consistori manresà disposar de més recursos seria “sens dubte una eina important per atacar amb més rotunditat la majoria de les problemàtiques esmentades”. Des de l’Ajuntament de Manresa es recorda que el Pla de Barris es va desenvolupar amb recursos aliens, i que malgrat la seva importància (en milions d’euros) no va evitar arribar a la situació actual. Segons Calmet “no hi solucions senzilles a problemes complexos”. ●

Entra al web

Introdueix la teva matrícula a la plataforma

Descobriràs si el teu vehicle està afectat per la ZBE

Et proposem la millor alternativa en transport públic!

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

8

Aquest mes no et pots perdre...A

gen

dA

gen

erA

gen

dA

gen

erO

N C

P S

T D

4 FEBRER - MúSICADAvID ALEgRET & ALBERT gUInOvART20 h - Petit Palau. Palau de la música catalana125è aniversari d’Eduard Toldrà

4 FEBRER - MúSICAHOmEnATgE A PAcO DE LUcíA21 h - Palau de la música catalanaBarcelona Guitar Trio & Dance. Obres d’Albéniz, Manuel de Falla i Paco de Lucía. Tres guitarristes de gran prestigi internacional, els mestres Manuel González, Xavier Coll i Luis Robisco s’uneixen a una de les parelles de ballarins més brillants d’Espanya per oferir un homenatge emocionant a Paco de Lucía fusionant els sons de les guitarres espanyola i flamenca. 5 FEBRER - MúSICA25 Anys DE RUmBA21 h - Palau de la música catalanaSabor de Gràcia. Aquest any 2020, el grup de Rumba Catalana Sabor de Gràcia arriba al seu 25è aniversari i ho vol celebrar amb un gran concert a Palau de la Música amb amics convidats com el Cor Infantil de l’Orfeó Català, La Pegatina, Txarango, Els Catarres, Macedònia, Dj Panko i els rapers Moncho Chavea & Original Elias, entre d’altres.

6 DE FEBRER - TEATREFUgA20 h - KURSAAL - Sala PetitaEn acabar la jornada laboral, l’Eduard s’assabenta que el seu avi ha desaparegut de la residència. El noi corre cap a casa dels seus pares, on es queda mentre ells surten a la recerca de l’avi, amb l’ajuda de voluntaris organitzats per protecció civil.

6 DE FEBREREL TRIPLE cOncERT. FEsTIvAL BEETHOvEn250 III20 h - Auditor de BarcelonaRepertori: MAURICIO SOTELO: “L’angelo necessario”. Obra encàrrec de La Monnaie. Estrena nacionalBEETHOVEN: Simfonia núm. 4 en Si

bemoll, op. BEETHOVEN: Concert per a violí, violoncel, piano i orquestra en Do major, op. 56.

7 DE FEBRER - TEATRE MUSICALPER sI nO Ens TORnEm A vEURE21 h - Centre Cívic de PorqueresEmmarcat en la 5a edició del cicle Rere el Teló, teatre musical ‘Per si no ens tornem a veure’, de Marc Sambola i Alícia Serrat, la història de dues persones que no són el que diuen ser.

7 DE FEBRER - TEATRELA RAmBLA DE LEs FLORIsTEs21h - Teatre Municipal El Jardí, FigueresA la Rambla de les Flors, s’hi passegen amb tota promiscuïtat les múltiples facetes de la calidoscòpica realitat barcelonina. Testimoni d’excepció de les agitacions polítiques, la parada de l’Antònia ofereix perfums i colors a tothom que s’hi vol acostar, mentre resta fidel al passeig que l’ha vist créixer.

7 DE FEBRER - TEATREROJO EsTÁnDAR20:30 h - Teatre Conservatori, Manresa. Platea JoveDos éssers oposats es troben en un marc escènic en què els colors marquen el ritme i la peça clau és l’amor. ‘Rojo estándar’ és un viatge a través de les emocions, ventures i desventures de l’amor. Una barreja excel·lent entre dues disciplines: el circ i la dansa. Lanördika és una companyia andalusa que aposta per una línia pròpia de treball.

8 DE FEBRER - TEATRELA nETA DEL sR. LInH20:30 h - Conservatori, Manresa ‘La neta del senyor Linh’ és una obra dirigida pel director belga Guy Cassiers a partir de la novel·la homònima de Philippe Claudel i amb Lluís Homar com a protagonista. Dalt de l’escenari, Homar, com ja vam veure a ‘Terra Baixa’, interpreta tots els papers del muntatge (el narrador, el senyor Linh i el senyor Bark) i juga amb tots els recursos escènics: acció dramàtica, paraules, imatges, música, so, projeccions...

8 DE FEBRER - TEATREEL PETIT PRíncEP12 h i 17 h - KURSAALEl musical d’El Petit Príncep torna a Manresa! Una història que coneixes des de sempre explicada d’una manera que no mai has vist abans. L’espectacle que presenten Àngel Llàcer, Manu Guix i La Perla 29 combina música, cançons d’estils diversos, intèrprets, so de 360º i una escenografia visual espectacular (‘mappings’,projeccions, animacions, etc.), creada amb tots els detalls, que transporta l’espectador des del desert fins a l’herba, passant per l’asteroide B 612, el planeta del rei o el món del geògraf.

8 FEBREREL BARRIO21:30 h - Palau Sant Jordi, BarcelonaLes seves inspiracions han estat Triana, Medina Azahara, Albereda i Manolo Caracol, i ha sentit sempre una gran devoció per Paco de Lucía. En la seva música es barregen components purament pop amb el flamenc i el rock andalús dels anys 70 i 80.

DEL 8 AL 12 DE FEBRERFEsTEs DE sAnTA EULàLIABarcelonaLes festes de Santa Eulàlia són unes festes patronals en honor a Eulàlia de Barcelona, celebrades a l’entorn del 12 de febrer, data de Santa Eulàlia. Les festes de Santa Eulàlia es consideren les festes d’hivern de Barcelona tot i que, en essència, es desenvolupen al districte de Ciutat Vella.

9 DE FEBRER - MúSICAgUsT DE JAZZ20 h - KURSAAL - ManresaEn els últims anys Chino Swingslide i Víctor Puertas s’han convertit en dos músics de referència en el panorama del blues a Barcelona, i reconeguts i premiats en l’àmbit internacional. Ara Chino i Víctor han decidit unir forces per a interpretar els blues braç a braç, i fer-te vibrar i sentir l’essència d’aquesta música.

FEBRER 2020 · FREQüència · agEnda

9

O N C P S T D

9 DE FEBRERELs PAsTORETs DEL vEnDRELL17 h - Teatre Àngel Guimerà, El VendrellEls Pastorets del Vendrell, amb 54 anys d’escenificacions ininterrompudes, i amb una història de Pastorets al Vendrell de més de 130 anys, posen en escena ‘El primer Nadal dels pastors’ (adaptació lliure), dirigida per Jordi Urgell.

9 DE FEBRERscALEXTRIc gEgAnT11 h - ViladecansSent l’adrenalina amb el circuit gegant de quatre pistes que trobaràs a la plaça Europa. L’activitat forma part del programa Parcs Plens de Plans. Podreu participar en una competició de velocitat i trams de rally, on els pilots tindreu la possibilitat d’anar millorant els temps en cada volta.

9 DE FEBRERgALA DE L’EsPORT20 h - CreixellEl Casal Municipal de Creixell acull la primera Gala al Reconeixement Esportiu del poble. L’objectiu és fer un reconeixement a totes aquelles persones i entitats que fomenten la pràctica de l’esport a Creixell.També es lliuraran guardons als esportistes que les entitats han cregut que mereixien una distinció.

9 FEBRER JAmEs RHODEs20 h - Gran Teatre del LiceuEl programa celebrarà el 250è aniversari del naixement de Beethoven

El pianista i escriptor James Rhodes tornarà a Barcelona el 9 de febrer de 2020, per debutar al Gran Teatre del Liceu després d’haver penjat el cartell de ‘sold-out’ dues vegades al Palau de la Música Catalana.

10 DE FEBRERTREs TOmBs9 h - Santpedor

Torna la Festa dels Tres Tombs a Santpedor per la celebració de Sant Antoni Abat, patró dels traginers. De cara a aquesta edició, està previst que hi participi prop d’un centenar d’animals de càrrega, dels quals els protagonistes són els cavalls, així com més de 30 carruatges i una cinquantena de genets.

10 DE FEBRERFEsTA DE L’ARRÒsBagàEnguany el 10 de febrer és la data assenyalada, per donar continuïtat a una de les festivitats més antigues del municipi, que es troba descrita a l’arxiu de Bagà des dels inicis de la fundació del poble, al segle XIII, quan els Cònsols (els antic regidors) recaptaven donatius per oferir un àpat a la gent més necessitada.

En l’actualitat, la Festa de l’Arròs reuneix els vilatans i persones de fora del poble, per menjar una gran paella a la Plaça Porxada. Es reparteixen més de 2.500 racions del plat, que es cuina amb l’ajuda de diversos baganesos i inclou gairebé 250 quilos d’arròs o 20 pollastres, en una paella de 2,8 metres de diàmetre.Mentre es cuina el tradicional arròs els presents poden gaudir del típic Ball Cerdà, una dansa realitzada per l’esbart Cadí, i que antigament havia de començar aquella parella que es casava en un temps molt proper a la festa. En l’actualitat, l’esbart fa una primera “passada” i després la gent del poble s’afegeix a la dansa.

12 DE FEBRER - TEATRELA PLAÇA DEL DIAmAnT18 h - SALA GRAN KURSAAL. ManresaAmb el rerefons de l’arribada de la República i de la guerra civil, aquesta novel·la se centra en el personatge de la Natàlia, la Colometa, una dona jove que en representa moltes d’altres a qui va tocar viure un període de la història especialment cruel. La Natàlia accepta sense rondinar tot allò que la vida, i el seu marit Quimet, li imposen. Arriba a acceptar que li canviï el nom pel de Colometa. Com moltes dones de l’època, veurà anar-se’n i morir els seus estimats, passarà gana i tindrà dificultats per tirar endavant els fills.

13 DE FEBRER - MúSICATOTI sOLER I gEmmA HUmET‘PETITA FEsTA’20 h - KURSAAL - SALA PETITA. ManresaToti Soler i Gemma Humet presenten ‘Petita

Agenda · FREQüènciA · FeBReR 2020

10

O N C P S T D

Festa’: música i poesia en la seva màxima expressió fruit de 8 anys de col·laboració artística contínua. Una forma personal sensible i profunda de compondre, interpretar i posar veu als poetes a través del seu univers de guitarra i cançó: Papasseit, Ovidi Montllor, Ma. Mercè Marçal, Vinyoli, Vian & Vence, Brel, Léo Ferré, Brassens, entre d’altres.

DEL 13 AL 18 DE FEBREREL FEsTIvAL DEL cIRcGironaEl Festival Internacional del Circ Elefant d’Or a Girona amb una edició plena de sorpreses i emoció, amb una selecció d’artistes de fins a vuit festivals a Ucraïna, Kazakhstan, Rússia, Xina, Bielorússia o Israel. Amb diferents actuacions mai vistes a Europa amb artistes provinents de 18 països diferents el festival promet grans emocions.

15 DE FEBRER - CONCERTEL cOR cAnTA: POEsIA cATALAnA20:30 h - Espai Ter, Torroella de MontgríEl Cor Canta, compromès amb la cultura catalana, estrena dues obres: ‘Camí del sol’, basada en poemes de Joan Salvat Papasseit i ‘Visions i cants’, basada en textos de Joan Maragall. 15 DE FEBRER - TEATRELA TERcERA JUvEnTUD17:30 h - Teatre Municipal de PalafrugellUna residència on els residents no són de la tercera edat –estan vivint la seva tercera joventut. Gaudirem amb les seves ocurrències en el seu dia a dia, mentre busquen parella–.

Retorn als escenaris de Justo Molinero i Els Descastaos amb un nou espectable escrit per José Cedena.

15 DE FEBRER - ESPECTACLE FAMILIARADéU PETER PAn18 h - La Lira Ampostina, AmpostaEn el marc de la programació de Xarxa Amposta, espectacle familiar ‘Adéu Peter Pan’ a càrrec de la companyia Festuc Teatre, una història que parla del vincle entre els infants i els seus avis, i de com els pares gestionen aquestes noves relacions familiars.

15 AL 17 DE FEBRERTORTOsAnTIc, FIRA DEscARREgADA D’AnTIgUITATsTortosaArriba la V Fira Descarregada d’Antiguitats de Tortosa al Pavelló Firal. Un certamen ja consolidat al calendari firal de la ciutat i de les Terres de l’Ebre.

16 DE FEBRERFIRA DE LA PAssIóEsparregueraLa Fira de Festa Major d’Hivern d’Esparreguera esdevé la primera Fira de la Passió de Catalunya amb l’objectiu de potenciar el comerç local, augmentar el vincle amb les entitats de cultura popular de la vila i, al mateix temps, divulgar el patrimoni teatral i cultural d’Esparreguera.

17 FEBRER - MúSICAmORRIcOnE y EL mEJOR cInE ITALIAnO20:30 h - Palau de la música catalana

Delica Chamber Orchestra. Podrem escoltar peces d’’El Padrino - Tarantela napolitana’, ‘Erase una vez en America’, ‘La Misión’, ‘Amarcord’, ‘La vida es bella’ o ‘La strada’.

17 DE FEBRERJOnAs BROTHERs. HAPPInEss BEgIns TOUR21h - Palau Sant Jordi, Barcelona

Jonas Brothers és un grup americà de música rock, 6 pop punk 7 i pop, 8 9 10 compost per tres germans: Kevin Jonas (Paul Kevin Jonas II, n. 1987), Joe Jonas (Joseph Adam Jonas, n. 1989) i Nick Jonas (Nicholas Jerry Jonas, n. 1992), originaris de Wyckoff, Nova Jersey.

19 DE FEBRERLA cLEmEnZA DI TITOWOLFgAng AmADEUs mOZART20 h - Gran Teatre del LiceuLa passió amorosa i els odis marquen la complexa relació entre Vitellia i Sesto, amb la figura central de l’emperador Tito com a vèrtex de la trama. Per tot això, Mozart es rendeix a les convencions de l’òpera seriosa però amb aires nous i amb voluntat regeneradora del gènere.

FEBRER 2020 · FREQüència · agEnda

11

20 FEBRER - MúSICALEs QUATRE EsTAcIOns DE vIvALDI20 h - Palau de la música catalanaOrquestra Barroca de BarcelonaAdolf Gassol, director artístico

21 FEBRERFEsTA DE LA mIsTERIOsA LLUmManresa

Segons la tradició, el 21 de febrer de 1345 es va arribar a un acord entre la ciutat i el bisbe per la construcció de la Séquia.Amb la festa de la Llum

es commemora un fet que avui en dia té repercussió en la vida diària i que diu molt de la valentia i capacitat de treball dels nostres avantpassats. L’associació “La Misteriosa Llum” vol donar a conèixer aquests fets a tothom, d’una manera creativa i entretinguda. Més informació a: www.festadelallum.cat

21 FEBRER - MúSICAPAsIón vEgA21 h - Palau de la música catalana‘Todo Lo Que Tengo’ és el nou treball que es compon d’un total de 13 cançons en què l’artista ha volgut fer el seu propi homenatge a la música i el folklore llatinoamericans a través

d’un repertori escrit per diferents compositors d’ambdós costats de l’Atlàntic.

21 DE FEBRER - CONCERTmARIA RODés22 h - La Cate, FigueresEls camins que transita la polifacètica Maria Rodés (Barcelona, 1986) són difícils de traçar però plaents de descobrir. Si, com deia el poeta, un és de la grandària del que veu, Rodés és molt gran, i molt gran es mostra per a qui la sàpiga veure.

21 DE FEBRER - MúSICAvEUs DE LLUm21 h - KURSAAL - SALA PETITA. ManresaL’Orfeó Manresà, dirigit per Xavier Pagès, presenta el seu darrer espectacle, ‘Veus de llum’, a la sala petita. Hi veurem una nova forma d’entendre i d’interpretar el repertori coral, amb coreografies, poemes i un repertori variat que va de les danses del Llibre Vermell fins a les darreres tendències del segle XXI. L’entitat coral manresana ens oferirà un espectacle innovador que transforma el so i la poesia en ‘Veus de llum’.

21 DE FEBRERnIT DEL TURIsmECardonaLa Nit del Turisme de Cardona és una cita que reuneix els agents turístics del municipi en una vetllada que serveix per fer un balanç i valoració d’aquest últim any, posar en comú l’evolució del sector al municipi, i avançar algunes de les propostes que es plantegen de cara els propers mesos.

21 DE FEBRERTEQUILA sUITE FEsTIvAL21 h - Gran Teatre del LiceuTorna la reconeguda banda dels anys 70 amb els seus èxits. Des de 2008, any en què van tornar als escenaris, no havien tornat de gira.

DEL 22 AL 23 DE FEBRERFEsTA DELs TRAgInERsBalsarenyLa Festa dels Traginers ha fet popular Balsareny arreu de Catalunya. Declarada Festa d’Interès Turístic el 1970 i Festa Tradicional d’Interès Nacional a Catalunya el 1999, cada any ha seguit una trajectòria constant de millora. Se celebra sempre el diumenge de sexagèsima, la setmana abans de carnaval. El traginer, que transportava les mercaderies d’un lloc a un altre, tingué un paper molt important com a element de relació de poblacions sovint aïllades, petits comerciants, difusor de notícies, etc. Antigament, cada gremi escollia un sant patró per celebrar una festa i buscar-hi protecció. Així, tots els qui feien servir animals com a eina de treball sembla que s’acolliren a Sant Antoni Abat, dit “del porquet” perquè aquest animal figura sempre al seu costat en la iconografia.

22 DE FEBRER‘sHOWROOm’ mALgRAT OUTLET HIvERn A mALgRAT DE mAR15 h - Malgrat de MarL’Outlet Malgrat d’hivern pren format de

O N C P S T D

Agenda · FREQüènciA · FeBReR 2020

12

O N C P S T D

‘showroom’ i té la Torre de la Vídua de Can Sala a Malgrat de Mar com a escenari. Hi participen una desena de comerços locals de moda i complements. Hi trobaràs tot allò que busques al millor preu!

22 FEBRER - MúSICAnIñOs cAnTOREs DE vIEnA20 h - Palau de la música catalana

23 DE FEBRER ‘cARmInA BURAnA’ DE cARL ORFF20 h - Auditori de BarcelonaBanda Municipal de Barcelona. Ulrike Haller, soprano. Jordi Domènech, contratenor. Toni Marsol, baríton. Coral Cantiga. Coral Sinera. Coral Jove de Cantiga. Coral Sant Jordi.

24 DE FEBRERFEsTA D’HIvERn AL cAU DE LA mARmOTA DE LA vALL DE nÚRIA10.30 h - QueralbsGaudeix amb tota la família de la festa familiar d’hivern al Cau de la Marmota de Queralbs! Concurs de dibuix infantil, maquillatge i gimcana i xocolata desfeta per a tothom!

26 DE FEBRER - ÒPERALA TRAvIATA DE gIUsEPPE vERDI20 h - KURSAAL - SALA GRANManresa

26 DE FEBRERvAnEsA mARTín. 21 FEsTIvAL mIL·LEnnI21 h - Gran Teatre del Liceu‘Todas las mujeres que habitan en mí’

Vanesa Martín realitzarà dins de la seva gira “Totes les dones que habiten en mi” quatre concerts especials en quatre recintes únics a Espanya. Un d’ells serà el 26 febrer 2020.En ells, Vanesa es retrobarà amb el seu públic d’una forma molt més propera i íntima. En aquesta ocasió, Vanesa Martín arriba al Gran Teatre de Liceu per oferir de nou la força i la màgia del seu directe.

28 DE FEBRER‘PER LA BOnA gEnT’. mAnEL20:30 h - KURSAAL - SALA GRANDesprés que el novembre del 2017 va tancar la gira més llarga i exitosa de la seva carrera, la de ‘Jo competeixo’ (2016), Manel va decidir posar en marxa el seu propi segell discogràfic, Ceràmiques Guzmán, i reeditar en vinil d’’Els millors professors europeus’ (2008) i ‘10 milles per veure una bona armadura’ (2011). Això va ser el pròleg perfecte per al llançament del seu nou àlbum: ‘Per la bona gent’, el 4 d’octubre passat.

29 DE FEBRERIZAL. FEsTIvAL mIL.LEnI21 h - Palau Sant Jordi, BarcelonaIZAL és un grup de música ‘indie pop’ que va sorgir a Madrid. Actualment està format per Mikel Izal (vocalista i compositor), Alejandro Jordá (bateria), Emanuel Pérez “Gato” (baix), Alberto Pérez (guitarres) i Iván Mella (teclats). Tots ells venien d’anteriors projectes musicals i compten amb més de deu anys d’experiència musical. El 2010 van treure el seu EP “Teletransporte” amb

el qual van començar a girar per Espanya, oferint més de 60 concerts, incloent-hi un en el Festival Sonorama.

29 DE FEBRER I 1 DE MARçFIRA DE L’AIXADAManresa

Mercat medieval de Manresa. Una fira que vol commemorar el misteri segons el qual, ara fa uns 650 anys, una llum provinent de Montserrat va entrar a l’església

del Carme. Aquest fet, suposadament, resolia el conflicte de la Séquia de Manresa. El febrer, Manresa ens vol transportar al segle XIV, per a redescobrir els espais i personatges del moment.Per a més informació: www.aixada.cat

1 MARç - MúSICALA FLAUTA mÁgIcA18:30 h - Palau de la música catalanaW. A. Mozart. Orquestra Terrassa 48 1 DE MARç‘REsURREccIón’ DE mAHLER, sInFOníA n. 217 h - Gran Teatre del LiceuEstrenada el 1885 a Berlín i dirigida pel propi Mahler, la segona simfonia del catàleg del músic bohemi és la primera que incorpora la veu solista (soprano i contralt) i el cor.

El tema del mes · FREQüència · FeBReR 2020

14

Text: Sergio LópezFotos: Sergio López, Pixabay n

o és gaire habitual, però existeix. Ser mare a edats molt primerenques existeix i, de fet, no és gaire acceptat a la

societat, en alguns casos, possiblement per desconeixença. Molts estudis coincideixen en el fet que a Espanya un 24% de les noies i el 27% dels nois tenen relacions sexuals abans dels 15 anys. A això se li suma la ignorància, pròpia de l’edat, pel fet de no tenir gaire informació sobre mètodes anticonceptius a l’hora de mantenir una relació sexual.

Mare als quinze, maduracióinstantània

La Mimi Gil és natal de Castellbell i el Vilar i va ser mare quan va complir els 15 anys. Encara era adolescent i va ser un sacrifici per a ella però també un motiu per madurar, i precisament així ens ho explica ella. Va començar a agafar ús de raó però amb una ‘‘panxa’’. Actualment, la Mimi té una altra filla de 3 anys i diu portar-ho totalment diferent. ‘‘Amb el meu primer fill vaig aprendre a ser mare i amb la segona filla

he estat mare’’, afegeix. Pel que fa al suport familiar, per a ella ha estat molt fàcil. ‘‘Va ser dur explicar que seria mare amb quinze anys però em van recolzar i no em van posar cap obstacle, mai’’, explica. D’altra banda, Mimi Gil té una botiga on fomenta la superació i el creixement personal, lloc on aplica tots els coneixements que, segons diu, la vida li ha ensenyat.

Quan “ser mare no deixa de ser, ser mare”

Un altre perfil que coneixem és el de la Miriam Oró. Va néixer i va estudiar a Sant Vicenç de Castellet. Oró va ‘entrar’ dins del món de la maternitat juvenil als dinou anys i considera que ser mare amb una edat tan primerenca no deixa de ser precisament això, ser mare. Ens explica que no ha estat fàcil portar aquest tema amb tanta normalitat a causa del poc bon tracte de la gent envers la maternitat juvenil però que gràcies al suport familiar, que considera essencial en aquesta etapa, ho ha portat molt bé. Els estudis són

La maternitat juvenil, un sacrifici o un desig?L’OMS qualifica de problema ‘culturalment complex’ ser mare en l’adolescència

FEBRER 2020 · FREQüència · El tEma dEl mEs

15

crucials per a una jove que comença amb 19 anys a encarar el seu futur, però això creua en direcció contrària amb ser mare. Per a la Miriam ha estat un tema força fàcil de portar. Justament quan va quedar-se embarassada estava estudiant un Grau de Formació Professional, i explica que va veure’s obligada a demanar poder seguir les classes des de casa, una ‘‘adaptació’’ que l’escola va oferir-li amb facilitat. Ara estudia un grau universitari, i com és normal ha de compaginar la feina, els estudis i fer-se càrrec del seu fill. Una etapa que va ser difícil per a Oró i que possiblement ho és per a tots aquells joves que són mares i pares són els canvis de les amistats, el patiment de perdre-les per haver de madurar de cop, ja que acabes de rebre una responsabilitat molt gran, tenir un bebè. La Miriam ens explica que ‘‘si les amistats no estan al teu costat quan et quedes embarassada, estàs realment sola’’. La sort que va tenir Oró, malgrat que va patir al principi, és que les seves amistats van seguir fent-li costat i ajudant-la fins i tot a l’inici de tenir el seu fill. Ara, amb vint-i-un

anys gaudeix de ser mare, cada minut a prop de qui més l’ha ajudat: la seva família.

Els serveis mèdics públics, al servei dels joves

Els equips de l’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) de l’ICS Catalunya Central dona assistència d’atenció primària a 404.245 habitants, és a dir, al 79% del total de la població dels tres serveis d’atenció primària que els formen: Anoia, Bages-Berguedà-Solsonès i Osona. Un dels serveis que ofereixen és ajuda a mares i pares joves, tot i que la majoria d’usuaris que són atesos per aquest servei solen ser dones. Malgrat això, no hi ha gaires casos de maternitat juvenil. Una de les pors que hi havia a la societat va aparèixer quan el govern espanyol va “gratuitzar” l’avortament al país, ja que podria haver ascendit el nombre d’embarassos en joves, o podria haver-se utilitzat aquesta interrupció de l’embaràs com a mètode anticonceptiu. Però diem ‘haver-hi’ i ‘podria’ perquè no va ser

així, i aquesta mesura va ajudar a conscienciar més els joves a l’hora de mantenir relacions sexuals, segons expliquen els professionals de l’ASSIR. A més, la psicologia és una part bàsica per a mares i pares joves i per aquest motiu l’ASSIR de l’ICS, posa aquesta opció a disposició dels usuaris i de les usuàries. La psicòloga Gemma Torra, del Servei de Salut Mental d’Althaia, ens explica que molts casos, no tots, de maternitat juvenil són a causa que els joves se senten sols, tant per problemes familiars com per la mateixa autoestima, i per això necessiten alguna persona a qui estimar i que els estimin. Torra afegeix que normalment els pares es desentenen del fill i també de la parella en l’època de criança, cosa que segons explica la psicòloga és el més dur. I llavors volen tornar per fer-se’n càrrec quan tenen de quatre a cinc anys, i poder ensenyar-los a jugar, o també quan comencen a parlar, però amb les seves condicions. Torra descriu aquesta situació com un problema heteropatriarcal i masclista. ●

Miriam Oró Mimi Gil Gemma Torra. Psicòloga

Entrevista · FREQüència · FeBrer 2020

16

Juan José Torres

Director General del Centre d’Iniciatives per a la

Reinserció (CIRE)

“A Catalunya 7 de cada 10 persones

que entren a la presó no tornen a

delinquir”

Què és el Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE)?Bàsicament és un organisme depenent del Departament de Justícia que té naturalesa d’empresa pública. Tenim un únic objectiu: aconseguir que les persones que compleixen una condemna de privació de la llibertat quan surtin tinguin una oportunitat d’incorporar-se al mercat laboral. Aquest és el nostre objectiu fonamental. El CIRE té naturalesa jurídica d’empresa pública. Això també ens permet interactuar amb el mercat privat. Però depenem del Departament de Justícia.Quins són els eixos en què es basa el CIRE?El nostre model es basa en tres vessants: Formació, ocupació i Inserció (FoI). Es tracta d’un model singular, fins i tot si el comparem amb altres models que hi ha a Europa, i també arreu del món. Perquè engloba tots els aspectes que necessita una persona des del punt de vista laboral per a reincorporar-se al mercat. Primer, una formació que en el nostre cas està homologada pel Servei

d’ocupació de Catalunya. Per tant, amb una titulació i un contingut exactament igual que el que es podria obtenir en qualsevol altre centre d’ocupació del país. El segon element és l’ocupació. oferim treball dins i fora de la presó per a les persones que estan complint una pena. Un treball molt específic que està vinculat sobretot a la formació, a l’entrenament d’habilitats, a la recuperació dels hàbits laborals (estar concentrat, treball en equip, compliment d’un horari...). Però que també, alhora, els permet cotitzar en la Seguretat Social; i obtenir una retribució econòmica que els permet també disposar de diners i, així, complir amb les obligacions familiars, i també amb les responsabilitats civils que puguin tenir. I a més a més els col.loca en una posició molt més avantatjosa abans d’arribar a la Reinserció.Una reinserció que està gestionada fonamentalment per una borsa de treball, l’única borsa del sector públic dirigida específicament a aquest sector de la població que està complint condemna.

Per Laia CererolsFoto: Canal Taronja

FEBRER 2020 · FREQüència · EntREvista

17

//// Treballem amb més de 250 empreses del sector públici privat que encarreguen serveis al CIRE ////

Parlem de la formació i l’ocupació a dins la presó. Per exemple quin tipus d’ocupació s’ofereix dins els centres penitenciaris? Es fa, per exemple, a través de tallers? Gairebé tot el treball que es fa dins les presons està concebut com un gran taller ocupacional. D’una banda, hi ha els serveis penitenciaris: la cuina, la fleca, la bugaderia... Són tallers ocupacionals que tenen persones internes contractades pel propi CIRE. Aquestes reben una formació específica pel lloc que han de desenvolupar. I fan la seva feina com la farien en qualsevol centre de treball. Una segona ocupació important és la del dia a dia del manteniment dels mòduls de vida i dels espais comuns. La llei orgànica penitenciària regula tot un seguit d’obligacions que tenen les persones internes de mantenir en bon estat el que hi ha allà on viuen: els mòduls, les cel·les. En aquests moments treballem amb més de 250 empreses del sector públic i privat, que encarreguen serveis al CIRE i que es realitzen dins d’aquests tallers. Aquestes feines van des dels manipulats, al muntatge de peces simples, confecció, tallers amb normativa ISo, entre d’altres.Així doncs, hi ha diverses tasques a realitzar totes amb formació prèvia. Però quin és el dia a dia laboral? Qui pot participar-hi? Ja hem dit que el model és singular perquè engloba tot l’espectre de necessitats d’una persona en relació a la seva reinserció (la formació, l’ocupació i la reinserció). És singular perquè és un model universal. Està adreçat a qualsevol persona que està sotmesa a una mesura de privació de llibertat. En aquest sentit hem de dir que en el Sistema Penitenciari de Catalunya i Espanya a tota persona que entra a presó per qualsevol circumstància, el primer que se li fa és determinar quin ha de ser el seu itinerari de vida durant el compliment de la condemna. En aquests moments estem ocupant, aproximadament, el 70% de la població activa. L’objectiu final és entrar al món laboral en sortir de la presó?Sí, aquest és el principal objectiu. No és que treballin dintre de la presó. L’objectiu bàsic i fonamental del model és que aconsegueixin un treball quan surtin al carrer. L’Administració pública no pot garantir que una persona quan

surt de la presó tingui feina. Però el què sí que hem de garantir, i és on fem tots els esforços, és que aquestes persones tinguin les eines necessàries per a accedir al mercat laboral amb les mateixes condicions que la resta de persones. Quin és el paper de les empreses en els tallers ocupacionals que es fan dins de la presó?El seu paper és fonamental. Hi ha altres tipus de models més mercantilistes o punitius en què el treball forma part de la pena. Però en el nostre model l’objectiu és tot el contrari: és aconseguir una feina que els permeti normalitzar la seva vida quan surten en llibertat. El paper de l’empresa privada, doncs, es fonamental. Perquè nosaltres volem que aquestes persones tinguin una oportunitat de veritat i puguin treballar quan surtin amb empreses de veritat. Per tant, hem d’ocupar-nos d’aconseguir que durant el compliment de la seva condemna tinguin contacte al més directe possible amb el mercat real. Tampoc serveix de res ensenyar un ofici que ja no existeix. Per tant, el paper de l’empresa és doble, d’una banda primer oferir feina. Podríem dir que els interns estan al dia?Exactament. El fet d’estar a presó és un aïllament de la societat. El permetre de realitzar aquestes tasques els dona un contacte amb la realitat, amb el mercat, amb la societat. Evitar que aquestes persones quedin fora de l’evolució que fa la societat. Hem de trencar la bretxa social que significa està tancat a la presó. Una reinserció que es fa a través d’una borsa de treball? Com s’organitzen en aquest darrer eix d’aquest model?Aquí tenim un model de borsa de treball en coordinació amb el Servei d’ocupació de Catalunya. Durant aquest procés de reinserció, professionals especialitzats en el compliment de penes de privació de llibertat acompanyen aquestes persones que ja estan a la part final de la seva pena (règim obert, permisos o en llibertat). I llavors arriba el moment més delicat: la transició de presó a comunitat. Quines preguntes els fan les empreses quan comencen a treballar amb vostès?Primer incredulitat. Una empresa que no ha treballat mai a dins de la presó el que

no s’imagina és que s’hi facin les feines que es fan. Se sorprenen del nivell de tecnificació i del nivell de qualitat, entre d’altres. I és que, per exemple, tenim un gran nombre de tallers amb normativa ISo. Després les empreses tenen dubtes: si la qualitat d’aquell producte és adequada, si el producte arribarà sencer... Però quan comencen a treballar amb nosaltres tot els dubtes s’esvaeixen. Aquest model del CIRE és força desconegut encara?Un dels grans reptes del model penitenciari, no solament a Catalunya sinó en general, és la seva obertura. Tradicionalment són sistemes tancats, no només físicament. Les societats tampoc no mostren gaire interès en saber què és el que es fa dins de les presons. Nosaltres el que intentem és ser transparents. No tan sols per captar més negoci, sinó que entenem que és una obligació de l’Administració explicar què és el que passa amb aquelles persones que entren a presó, com s’actua sobre aquestes persones per a transformar la seva vida i, sobretot per a transformar la societat en la qual s’han d’incorporar.Es un model que s’està aplicant a tots els centre penitenciaris de Catalunya?Sí, sí. El CIRE fa més de 30 anys que existeix. I el model actual en té més de 15. I com deia és un model universal que es posa a la pràctica en qualsevol persona de qualsevol centre penitenciari a Catalunya, i també en els centres educatius de Justícia Juvenil, els centres de menors. Sense excepció. Un model que va per molt bon camí?Sí. La dada més significativa és l’èxit de la reinserció. I com baixa també, progressivament, el nivell de reincidència. A Catalunya podem dir que 7 de cada 10 persones que entren a la presó no tornen a delinquir. Un 70%. És un índex molt elevat que està molt per sobre de la mitjana europea. Hores d’ara en règim ordinari de presó a Catalunya hi ha al voltant de les 6.000 persones. Nosaltres cada dia que aixequem la persiana hi ha 4.000 persones internes que treballen en els nostres tallers. Durant el 2019 més de 3.000 persones han rebut formació ocupacional. I més de 1.400 persones han obtingut un contracte de treball quan han sortit de la presó durant el 2019. ●

Ha passat i passarà · FREQüència · FEBrEr 2020

18

Manresa es prepara per viure un any més la Festa de la Llum, la festa manresana més tradicional que se celebra a l’entorn del dia 21 de febrer. Com ja és tradició, dies abans de la Festa es presenten les imatges que faran de capçalera de la programació de la Festa de la Llum i els seus dos actes principals: La Fira de l’Aixada i la Transèquia. L’autora de la imatge de la Festa de la Llum per al 21 de febrer de 2020 és Anna Milla Gascón, estudiant del grau de Disseny a Eina, centre adscrit a la UAB. L’autora plasma el misteri de la Llum en la imatge del cartell d’enguany, on s’hi pot veure la muntanya de Montserrat, el rosetó de l’església del Carme,

l’aigua i els braços d’una dona, en referència a l’entitat administradora d’aquest 2020.La Fira de l’Aixada se celebrarà a la capital del Bages del 29 de febrer

a l’1 de març. La imatge de la 23a edició és obra del manresà Dani Hernàndez Massegú, il·lustrador gràfic i llicenciat en Belles Arts per la UB. L’artista ha escollit com

a element protagonista per al seu cartell les banderes que decoren el centre històric de Manresa mentre se celebra la fira.Clourà les festes de la Llum la Transèquia, organitzada per la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia. Una celebració esportiva, cultural i festiva que arriba a la 36a edició i que se celebrarà el 8 de març. Bernadette Cuxart i Picart, mestra i il·lustradora, és l’autora de la imatge del cartell de la Transèquia.Dones Emprenedores Innovadores de Manresa són les administradores i la celebració començarà el 14 de febrer amb el pregó infantil i el pregó institucional. ●

El misteri de la Llum, imatge d’enguany per promocionar la festa medieval de Manresa

La regidora Anna Crespo amb administradores i premiats

Imatge de la presentació dels projectes industrials que finalitzaran aquest any

AJ

MA

NR

ESA

ICL

IBER

IA

La nova terminal portuària i la rampa de Cabanasses són dos dels pilars bàsics del projecte industrial que ha comptat amb una inversió de més de 400 milions d’euros en els darrers anys. ICL Iberia ha presentat dos dels gran projectes industrials que finalitzaran al llarg d’aquest 2020: la nova terminal portuària i la rampa de Cabanasses. El President d’ICL Iberia, Carles Aleman, ha agraït tant al grup

com a les autoritats el seu continu suport al projecte i ha explicat que el que havia nascut amb l’objectiu de fer una mineria eficient “ha evolucionat per a tenir una mineria del segle XXI, és a dir, aconseguir una mineria sostenible”.La nova terminal portuària d’ICL Iberia al Port de Barcelona està previst que entri en funcionament durant aquesta primavera. ●

ICL Iberia presenta dos grans projectes

CURS HORES INICI MANIPULACIÓ D´ALIMENTS 10 4 FEBRERMARQUETING 25 17 FEBRERMICROSOFT EXCEL AVANÇAT 30 5 MARÇNEUROLIDERATGE 30 14 ABRILNOMINES I SEGURETAT SOCIAL I 30 16 MARÇOPERACIÓ DE CARRETONS Norma UNE 58451 24 5 MAIGRESOLUCIÓ DE CONFLICTES 30 20 MAIGSALUT LABORAL I MALALTIES PROFESSIONALS 20 PENDENTGESTIÓ DEL TEMPS 20 20 ABRILLIDERATGE D´EQUIPS 30 21 MAIG

Posa´t en contacte amb nosaltres a:formacio@gctplus.com - 93 836 2966

O a través de la nostra web: https://gctplus.com

CURSOS gRatIS pER a tREballadORS, atURatS I aUtòNOmS

Troba la formació 100% subvencionada que t’ajudarà a millorar la teva empleabilitat i el teu futur.

Cursos subvencionats i promoguts pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya, amb el cofinançament del Fons Social Europeu.

Des del departament de Formació de GCT PLUS CONSULTORIA I FORMACIÓ, S.L. PIMEC impartim formació específica d’alt nivell dirigida

a treballadors en actiu, aturats i autònoms.

En la nostra oferta de cursos podràs trobar formació específica en:

Ha passat i passarà · FREQüència · FEBrEr 2020

20

El Servei d’Acompanyament en el Dol de la Catalunya Central va rebre aquest 12 de gener el Premi Simeó Selga del Rotary Club Manresa-Bages. Un guardó que es va lliurar en el decurs d’una Gala que va omplir la Sala Gran del Teatre Kursaal de Manresa. La presidenta de l’entitat, Isabel

Sanceledonio, i el terapeuta de l’entitat, Carles Perarnau, van rebre els 6.000 euros del Premi de mans del president del Rotary de Manresa-Bages, Albert Blancafort, i de l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent. Els sis mil euros es destinaran a la creació d’un servei d’ajuda

per a infants i adolescents que han perdut els familiars d’una manera traumàtica. A continuació va tenir lloc

l’espectacle ‘Dolce Vita’, del Mag Lari, que va omplir de màgia i del seu humor particular tot el teatre. ●

Premi Simeó Selgaal Servei de Dol

Perarnau i Sanceledonio reben el premi de 6.000 euros

Cat

pres

s

L’empresari igualadí, Ramon Felip, es va acomiadar aquest gener del programa ‘Anem per feina’ de Canal Taronja de Televisió després de 5 anys de

fer-lo i presentar-lo, no només pel canal anoienc sinó per a totes les televisions locals catalanes, que és per on s’emet.Al llarg d’aquests més de 40

programes, Felip ha dialogat amb l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas; amb l’exconseller d’Interior, Felip Puig; amb l’alcalde d’Igualada, Marc Castells i amb Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball, entre altres dirigents i amb un gran nombre d’empresaris de la Catalunya central. S’ha parlat de temàtiques de l’economia que van des de la pagesia fins a la tecnologia 4.0.En el decurs del sopar celebrat després del darrer programa emès de la mà de Ramon Felip, i amb la presència com a convidat

del president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Ricard Font, el realitzador i presentador va rebre de mans del president del Grup Taelus de Comunicació, Ferran Debant, un obsequi de reconeixement a la tasca duta a terme durant tots aquests anys.A partir del mes de febrer, el presentador i realitzador serà el també empresari de l’Anoia, Blai Paco, qui entoma aquest repte amb il·lusió i amb ganes de seguir informant sobre el món empresarial i econòmic d’aquesta comarca anoienca i de Catalunya. ●

Canal Taronja reconeix la tasca de Ramon Felip al programa ‘Anem x feina’

Ramon Felip rep de mans de Ferran Debant un record del seu pas al programa

Ha passat i passarà · FREQüència · FEBrEr 2020

22

CLÍNICA UNIVERSITÀRIA Especialistes que treballen en equip per a la teva salut

UNITAT DE LA VEUTractament i reeducació de la veu parlada i cantada. Millora de la tècnica vocal. Per a persones que fan un ús intensiu de la seva veu, sigui com a professional o com a amateur. Equip multidisciplinari de logopedes, otorinolaringòleg i fisioterapeutes.

UNITAT DE SALUT I ESPORTAssessorament per a la millora del rendiment esportiu i la pràctica saludable de l’esport. Prevenció i tractament de lesions.Equip multidisciplinari de fisioterapeutes, podòlegs, psicòleg i nutricionista.Exploració biomecànica conjunta d’un podòleg i un fisioterapeuta.

UNITAT DE CIRURGIA PODOLÒGICACirurgia de mínimament invasiva del peu. Tractament quirúrgic d’ungles encarnades, dits en martell, galindons, metatarsàlgies, esperó de calcani o neuroma de Morton.Equip multidisciplinari de podòlegs i anestesista.

SERVEI DE FISIOTERÀPIA

SERVEI DE LOGOPÈDIA

SERVEI DE PODOLOGIA

SERVEI DE DIETÈTICA I NUTRICIÓ

SERVEI D’ATENCIÓ PSICOLÒGICA

SERVEI D’ASSESSORAMENT PSICOPEDAGÒGIC

SERVEI DE NEUROREHABILITACIÓ

GRUPS D’ACTIVITAT FÍSICA SALUDABLE

Atenció privada o concertada amb mútues, associacions, institucions i entitats.

Av. Universitària, 8-10 08242 Manresa clinicauniversitaria@umanresa.cat

www.clinicauniversitaria.cat

PER DEMANAR HORA DE VISITA TRUQUEU AL 93 875 73 10

El 2019 ha estat un any de rècord per al teatre Kursaal de Manresa. El nombre d’espectadors s’ha disparat fins als 90.192, la xifra més alta dels dotze anys d’història de l’equipament. Aquesta és la primera vegada que se supera la forquilla de públic que, en els darrers sis anys, ha oscil·lat entre els 80.000 i els 85.000 espectadors.Això s’explica per un increment dels espectacles programats, que han passat dels 147 l’any 2018 als 171, el 2019. D’aquests, un total de 60 han exhaurit les entrades, un nou rècord del teatre. El gerent del Kursaal, Jordi Basomba, ha celebrat l’èxit, però ha subratllat que és possible gràcies a tot l’equip. A banda, i per primera vegada, s’ha fet una petita enquesta per a conèixer la procedència dels espectadors, i s’ha comprovat que el 59% són de fora de Manresa i que el 66% són dones.El Kursaal de Manresa, tot un referent a nivell català, ha batut el seu propi rècord. Segons Basomba, el fet d’haver superat els 90.000 espectadors és quelcom “excepcional i molt

difícil de repetir”. El gerent de l’equipament manresà ha volgut treure importància als números, però el cert és que aquesta xifra situa el Kursaal a molta distància d’altres teatres comarcals. El secret, segons ha desvetllat, és la feina de programació que fa tot l’equip, la seva situació geogràfica i el públic. “El gran avantatge que té el Kursaal és el cas que ens fa la gent”, ha assegurat.Pel que fa a l’ocupació, la xifra s’ha reduït lleugerament i ha passat del 80,60% al 78,55%. El motiu, segons ha explicat Basomba, és que s’ha permès una programació més arriscada en espais com la Sala Petita o el Teatre Conservatori. Una altra xifra rècord és el total de funcions exhaurides, que aquest 2019 s’ha enfilat fins a 60. Pel que fa als gèneres, el teatre segueix sent el que atreu més públic, seguit de la música i, de més lluny, de la dansa, l’òpera i els musicals.La programació del Kursaal 2020 ja està en marxa i, de moment, continua la tònica del 2019 amb un bon ritme de venda. ●

El teatre Kursaal bat records el 2019 amb 90.192 espectadors

El Parc de la Sèquia es presenta a la fira FITuR de Madrid

Basomba, Crespo i Morros presentant els excel·lents resultats del 2019

kursaal

El 24 de gener s’ha presentat el canal medieval de la Sèquia (i el Parc de la Sèquia com a entitat que en gestiona la part turística i didàctica), a la fira FITUR de Ma-drid. La presentació ha estat a càr-rec de Laia Muns, Directora de la Fundació Aigües de Manresa–Jun-ta de la Sèquia (el nom comercial

de la qual és Parc de la Sèquia), juntament amb Eudald Serra, Di-rector del Museu de la Tècnica de Manresa. La presentació ha tingut lloc dins de l’estand de Caminos Naturales, un programa del Minis-terio de Agricultura, del qual for-ma part el camí de la Sèquia i que treballa per aconseguir l’apropa-ment de la població al medi natu-ral mitjançant el coneixement de la natura i els paisatges, així com el desenvolupament rural.La fira FITUR rep cada any més de 142.642 professionals i 110.848 visitants de públic general, i és considerada el punt de trobada global per als professionals del turisme, així com la fira líder per als mercats receptors i emissors d’Iberoamèrica. ●

Parc

de

la S

èqui

a

Acomiadem-la com es mereix.A Mémora ens encarreguem de totper convertir els comiats en homenatgesa la vida.

Mira l’espot

Perfil · FREQüència · feBrer 2020

24

Pilarín BayésIl·lustradora

“Tot es pot dibuixar, fins i tot l’horror més gran”

Per Montse CostaFotos: Pilarín Bayés Nascuda a Vic l’any 1941, en ple franquisme, va estudiar a la Facultat de Belles Arts de

Barcelona. L’any 1964 va publicar el seu primer conte per a nens, “El meu pardal” i va començar a col·laborar amb la revista Cavall Fort.Activa, alegre i treballadora incansable, la Pilarín ha acompanyat moltes generacions

en el seu aprenentatge del català i de la història de Catalunya. Ha publicat prop d’un miler de llibres, alguns traduïts a vuit idiomes, i ha col·laborat en moltíssimes publicacions. És una artista compromesa amb el seu país, i la seva qualitat artística i humana li ha permès il·lustrar qualsevol escenari, indret o personatge de tot el món i de totes les èpoques. L’any 1991, la Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi i actualment s’està construint una biblioteca a Vic que portarà el seu nom per votació popular. Ha compaginat la seva tasca com a mare de quatre fills amb la feina i amb el seu compromís social, polític i religiós.

FEBRER 2020 · FREQüència · PERFil

25

Pilarín, com et sents sabent que generacions de nens i nenes han crescut amb els teus dibuixos?Com que he treballat molt per als llibres de text per a l’escola sí que em trobo molta gent que em diu que va estudiar amb els meus llibres. Fa molta il·lusió perquè és la meva passió i perquè hi dedico moltes hores al dia i porto més de 60 anys fent-ho. Tinc la gran sort que per mi el treball és un ‘hobbie’.

Quan vas començar a dibuixar? A mi m’agradava dibuixar, però sempre estava malalta quan era petita perquè tenia acetona. Això em feia estar molt al llit i com que no hi havia televisió, i amb prou feines podia escoltar la ràdio, vaig dibuixar molt. El meu besavi era el pintor Joaquim Vayreda i les primeres lliçons de perspectiva me les va donar la meva àvia. Ella em va fer descobrir el món: era com màgia. Vaig aprendre que en un paper blanc pots donar una sensació de profunditat formidable, només jugant amb la mida dels diferents elements. Sempre estava dibuixant. De fet, els meus llibres de text estaven plens de gargots i dibuixos i devia tenir alguna influència egípcia perquè sempre dibuixava a tothom de perfil. Ha estat com una expressió de vida: igual que les aranyes fan els fils jo vaig traient dibuixos sempre que en tinc l’oportunitat. A més, el que jo dibuixava quan tenia sis anys era igual que el que dibuixo ara. He canviat una mica l’estil, he après una mica més de perspectiva... però no ha canviat tant.

Vas tenir el suport familiar per dedicar-te al dibuix?Una professió com la meva és, segons com, insegura, però recomano a qui tingui vocació que la desenvolupi. Un nen a qui agradi dibuixar té un camp per córrer que moltes altres carreres no tenen. Jo, per exemple, vaig ser la primera persona de la meva família que va estudiar Belles Arts, però també la primera a estudiar una carrera i els meus pares em van donar tot el suport. En aquell temps el tema era caçar un marit i a viure del marit. Però jo ja vaig formar part de la primera generació per la qual treballar era normal i per la qual tenir nens i treballar no era incompatible.

Hem estat molts els qui hem après la història de Catalunya amb els teus dibuixos i has ajudat a la normalització del catalàEl meu besavi Vayreda va defensar sempre l’arrelament a la terra i la cultura catalana que encara que sigui petita és la que ens ha marcat.

També m’ha influït molt viure a Vic: el castellà és formidable però té molta gent que lluita per ell. Nosaltres hem de lluitar per la nostra cultura i la nostra llengua. Pensa que jo soc de l’època del franquisme, que era duríssima. Però ja intuíem que aquella grisor no podia ser natural, que algun element es ficava pel mig, tot i que en aquell temps no parlàvem gaire d’aquest tema. Els nens de la postguerra havíem après que amb el to amb què es deien les coses s’intuïen deu mil embolics i històries.

L’any 1964 vas publicar el teu primer conte per a nens, a l’Editorial la Galera, El meu pardalAixò va ser gràcies a la Marta Mata, que era com la Rosalía de les pedagogues. Ella deia que no era bo que els nens veiessin en els contes que llegien una panotxa de blat de moro per esmorzar, és a dir, un referent americà. Va venir a Belles Arts i va escollir tres noies dels 200 alumnes que érem, una d’elles era jo. Vaig fer els primers dibuixos i em van dir que sí. Des d’aleshores no he parat mai. Un altre moment molt important va ser començar a col·laborar amb la revista Cavall Fort, després que em rebutgessin inicialment perquè “havia de pentinar els personatges”. Inicialment no feia portades, però al final em van donar portades senceres. És una publicació que m’estimo molt.

Del teu estil diuen que és aparentment infantil i candorós però amb detalls molt barrocsSí, intento ajudar el nen a ficar-se en aquella història i ho faig amb aquesta estilització de la realitat una mica expressionista. Té una certa simplificació perquè vull que la gent entengui què passa. Per això soc una ninotaire i no una pintora. El tema dels detalls, de sobrecarregar les escenes, penso que són part de la meva herència andalusa perquè la meva mare era mig argentina mig andalusa. A més, a Vic el barroc va tenir un gran esplendor. Té tanta vida...

Hi ha alguna cosa que no es pugui dibuixar?Ho dubto perquè, per exemple, em van demanar de dibuixar el Llibre d’Hiroshima quan van portar a Barcelona l’exposició sobre aquesta ciutat. I vaig pensar: Déu meu, no! Com ho podré fer això? Però amb molt més tacte i més feinada que habitualment ho vaig fer. Alguna vegada he fet recordatoris de morts: de gent gran i de nens, que fa molta impressió. Quan ha tocat ho he fet i ja està. Tot es pot dibuixar, fins i tot l’horror més gran.●

Un dels seus fills, quan era petit, va preguntar a la Pilarín Bayés: hi ha mares que no dibuixen? Somriu quan ho recorda i diu que encara li queden moltes coses per fer, moltes pel·lícules per veure i molts països per poder visitar. Amb 78 anys continua dibuixant una mitjana de 10 hores al dia i diu que encara li queden moltes històries per il·lustrar. “Per molt que hagis dibuixat una cosa sempre es pot fer d’una altra manera”, conclou.

Especials · FREQüència · FeBReR 2020

26

Un altre any l’Agència de Residus de Catalunya posa en marxa una campanya per fomentar la recollida de residus d’aparells elèctrics i

electrònics (RAEE). Ha fet coincidir l’inici de la campanya amb el Black Friday. Aquest cop, amb el lema “Canvia el xip. Recicla’ls”, l’objectiu és aprofundir en la idea d’allargar la vida útil d’aquests aparells, promovent-ne la reparació i la reutilització, així com animar la ciutadania a dipositar aquests objectes en els punts de venda específics. Aquesta campanya s’estendrà al llarg del 2020 amb diferents accions.Aquestes actuacions de comunicació, d’aquest format i característiques, s’estan duent a terme des de l’any 2016. Aquell any es va dur a terme la campanya “Com més punts de recollida, més aparells reciclats” i es va fer per donar publicitat la normativa Reial decret 110/2015 que establia que els punts de venda han de contribuir també a la recollida selectiva d’aquesta mena d’aparells.L’objectiu era implicar els punts de venda en la recollida d’aquests residus i donar a conèixer entre els ciutadans que, a més dels punts verds i deixalleries, els distribuïdors són també punt de recollida d’aquests residus. Es va lliurar material de comunicació a les botigues, se’ls va facilitar un distintiu verd que indicava que eren punt de recollida i se’ls va lliurar igualment un contenidor per a dipositar-hi els aparells.Al voltant de 600 punts de venda van participar en aquesta campanya, això vol dir que es va visitar tots aquests establiments. Aquestes campanyes de RAEE han tingut sempre una

part molt important de “carrer”, en aquest sentit, ‘off line’, per bé que no s’ha oblidat mai el suport ‘on line’.L’any 2017 va tenir una segona part (onada) d’aquesta campanya repassant la tasca iniciada l’any 2016. Es va fer campanya també l’any 2018 i ens situem ara a finals de l’any 2019, principis del 2020, amb la campanya que estem duent a terme. En aquesta ocasió la nova campanya posa l’accent en una qüestió que s’havia detectat que calia treballar que és la compra ‘on line’. La normativa, Reial decret, estableix quan hi hagi compra per mitjans telemàtics el portal de compra ha d’indicar al consumidor si vol que en el moment del lliurament del producte elèctric o electrònic se li reculli el vell. Fabricants i distribuïdors han d’habilitar aquesta opció però és necessari que la ciutadania n’estigui al corrent. D’igual manera, no es deixa d’insistir en la idea d’allargar la vida útil d’aquests aparells, promovent-ne la reparació i la reutilització, que en la jerarquia de la gestió dels residus és sempre el primer pas. La voluntat és corresponsabilitzar i implicar la societat en la reducció de residus, i en el canvi de sistema cap a una economia cada cop més circular, que prioritzi el reaprofitament i la valorització dels residus com a productes nous.La manera com els ciutadans poden fer recollida selectiva d’aquests residus davant d’un punt de venda és la següent: es pot dipositar en el punt de venda l’aparell vell, amb la compra d’un de nou; i, durant el mes següent a l’adquisició, es poden dipositar els aparells petits en botigues

de més de 400m2, encara que no comprem cap altre aparell nou o sol·licitar, en la compra ‘on-line’ d’aparells elèctrics i electrònics, la recollida de l’aparell antic al moment en què se’ns lliura el nou.La campanya que ara comença inclou un conjunt d’accions de difusió i sensibilització en diversos canals i indrets, per diversificar el missatge arreu del territori.D’una banda, es col·locaran punts d’informació a quatre centres comercials de gran afluència, amb jocs, activitats amb contes, mags, exposicions i tallers durant tot el cap de setmana, adreçats a tota la família. De l’altra, s’instal·larà un punt d’informació per centralitzar la difusió de la campanya, i s’organitzaran concursos de reciclatge amb la possibilitat de guanyar premis valorats en 250 euros.També organitzaran accions d’aquest tipus 20 botigues d’electrodomèstics a tot Catalunya, sobretot a Barcelona (7), i la seva àrea metropolitana (L’Hospitalet de Llobregat 3, Terrassa 2, Badalona 2), així com a Girona (2), Tarragona (2) i Lleida (2).Així mateix, la campanya arribarà a les places de 16 municipis de Catalunya amb més de 50.000 habitants, on un equip informador convidarà la ciutadania a participar en jocs sobre el reciclatge.Les biblioteques seran un altre dels punts forts. Acolliran tallers, exposicions, vídeo fòrums, contacontes, punts de llibre i altres accions de conscienciació, per difondre la importància de gestionar correctament els residus. A més, s’instal·laran nous punts verds de recollida d’aquests aparells a les 120 biblioteques implicades.Pel que fa a la compra ‘on-line’, s’ha previst impactar a través de tecnologies específiques a l’espai de comerç digital quan l’usuari hi interactuï, per tal que rebi informació sobre la possibilitat de retornar l’aparell vell quan en compri un de nou.Amb l’objectiu d’arribar al màxim nombre de persones, la campanya es difondrà també aprofitant els suports web i les xarxes socials de l’Agència de Residus de Catalunya i la Generalitat. La campanya “Canvia el xip. Recicla’ls” de foment de la recollida selectiva de RAEE està finançada pels Sistemes Col·lectius

“Canviem el xip: reciclem els residus d’aparells elèctrics i electrònics” Per Josep Maria Tost, Director de l’Agència de Residus de Catalunya

FEBRER 2020 · FREQüència · EspEcials

27

de Responsabilitat Ampliada del Productor (SCRAP): Ecolec, Ecotic, Ecoasimelec, ERP, REINICIA, Eco-RAEE’s, Ecofimatica, Ecolum i Ambilamp.A tall de resum, si bé les anteriors campanyes de foment de la recollida selectiva havien tingut una comunicació centrada en els punts de venda i els centres comercials, la campanya actual focalitza la comunicació en els centres comercials, i també en les places dels municipis de més de 50.000 habitants (ja que s’havia detectat que en aquests nuclis hi havia poca recollida selectiva de RAEE) i en biblioteques. A més, els esforços se centren també en la comunicació ‘on-line’.

147.476 tones recollides en els últims 4 anys

A Catalunya, l’any 2018 es van recollir un total de 44.822,17 tones d’aparells provinents de les aportacions ciutadanes. El total de 2018 suposa un augment de l’11,16% respecte de l’any anterior. Les xifres de recollida selectiva de RAEE no han deixat de créixer en els últims anys, tal com demostren les dades que recull l’ARC. L’any 2017 es van recollir 39.820 tones.En aquell moment, gairebé es complia l’objectiu de recollida selectiva segons el Reial decret 110/2015 que en valors absoluts era de 40.696 tones. El Reial decret establia que s’havia d’assolir un 50% de recollida selectiva respecte els aparells elèctrics i electrònics

introduïts al mercat en els 3 anys precedents. Es va assolir un 49%, quasi el 50% establert per normativa.Els aparells elèctrics i electrònics recollits selectivament són tractats per gestors autoritzats, els qual duen a terme la reparació de tots aquells aparells que són aptes per a la reutilització. Aquells que no poden ser reparats són tractats per recuperar els materials que els componen, especialment aquells de més valor.Pel que fa als residus d’aparells elèctrics i electrònics d’origen professional, les dades no són tant positives. L’any 2017 es va assolir un 22% de recollida, per sota del 50% exigit.A data actual, la recollida selectiva de RAEE a Catalunya té com a marc referencial l’objectiu fixat pel Reial decret 110/2015 que estableix que a partir de l’1 de gener de 2019 s’havia d’assolir un 65% de recollida selectiva respecte als aparells elèctrics i electrònics introduïts al mercat en els 3 anys precedents.Aquest decret també és molt clar en termes de sostenibilitat i preservació del medi ambient. Diu així en el text inicial: “Els residus procedents dels aparells elèctrics i electrònics han continuat incrementant-se, els cicles d’innovació són cada vegada més breus i la substitució dels aparells s’accelera, convertint els AEE en una font creixent de residus”. No és per menys. Els nostres fills tenen dret a heretar un medi ambient com cal i hem de posar, de part nostra, tant com puguem en aquest sentit ●

Materials recuperats d’un telèfon Mòbil

D’un telèfon intel·ligent se’n recuperen diferents materials. De mitjana té un 29% de plàstic procedent de la carcassa, té un 16% d’elements ceràmics, un 10% de metalls no fèrrics (per exemple, l’alumini o el coltan), un 10% de silici i plàstic procedent d’altres parts del telèfon, un 3% d’acer, un 15% de coure i altres components i un 9% de resina.

La recuperació d’aquests materials estalvia l’extracció de minerals del medi ambient amb la qual cosa disminueix l’impacte ambiental associat a la fabricació d’aquests productes.

De fet, es diu que les ciutats constitueixen una veritable “mina urbana” en haver-hi una gran quantitat de materials, procedents d’AEE, que podrien constituir noves matèries primeres per fabricar nous productes i estalviar recórrer a les mines tradicionals.

CIèncIa i TecnologIa · FREQüènCia · FeBReR 2020

28

La implantació de la intel·ligència artificial en els processos de producció per poder prendre decisions en temps real i els avenços en tecnologies de micro i

nanoestructuració per a la funcionalització superficial de materials, així com les noves tecnologies i materials per afrontar els reptes de fabricació lleugera són innovacions industrials en auge, que es traduiran en productes i processos de producció més competitius.Així ho exposa el Director Científic de Tecnologies Industrials del centre tecnològic Eurecat (membre de Tecnio), Ricard Jiménez, qui subratlla que “la intel·ligència artificial no només és una nova prestació en els productes que adquirirem”, sinó que “també és un nou paradigma en els processos que els fabriquen”.Segons explica, amb l’anomenada Indústria 4.0 “les tecnologies de manufactura estan cada vegada dotades de més sensors i és possible disposar de més dades per conèixer l’estat dels processos, millorar l’eficiència i assegurar la qualitat i la personalització dels productes”.Tota aquesta informació flueix per xarxes amb gran ample de banda i és processada a molta més velocitat que fa uns anys, de manera que la intel·ligència artificial “ja podria donar suport a l’estat complet d’una planta de producció i permetre la presa de decisions òptimes en

temps real”, remarca.En la seva opinió, aquesta evolució “fa possible albirar ja en alguns sectors industrials el paradigma de la ‘cibermanufactura’, plantes de producció amb processos que anticipen i corregeixen errors productius i que aprenen autònomament a mesura que solucionen noves situacions”.“Aquest gran pas endavant és fruit no només dels avenços en tecnologies concretes, sinó de la convergència de totes elles per a un mateix propòsit”, indica Jiménez, que posa en relleu que el ventall de tecnologies ‘hardware’, com ara sensors, actuadors, xarxes de comunicació, microprocessadors, mecatrònica i robòtica, “permeten desplegar l’equivalent al sistema

nerviós i neuromuscular de les plantes de producció”.A més, apunta, la bateria de tecnologies ‘software’, com la intel·ligència artificial, la ciència de dades i l’enginyeria del coneixement, “ens permet dotar de cervell tot aquest entorn, un cervell centralitzat, com és el de la computació en el núvol, i multitud de cervells distribuïts, en el cas de la computació ubiqua”. Tot això cal dotar-ho, “d’un robust sistema immunològic, que seria la comesa dels sistemes de ciberseguretat”, afegeix.Per a Jiménez, amb plantes de producció funcionant així, “serà molt més fàcil afrontar reptes globals com el de l’economia circular i la responsabilitat social corporativa”. ●

Millorem i incrementem la competitivitat, el progrés i la capacitació tecnològica

d’empreses i altres organismes, mitjançant projectes conjunts,

serveis tecnològics avançats i la transferència

de tecnologia.

Plaça de la Ciència, 2 · 08243 Manresa (BCN) · Tel. 93 877 73 73 · www.eurecat.org

anunci Festa major 05 190 x 60 mm.indd 1 16/9/19 13:30

Intel·ligència artificial, superfícies funcionals i productes més lleugers, tendències en auge a la indústria

No cal anar lluny per trobar els millors

C/ Caputxins, 16. Manresa ˜ T. 93 874 40 50 ˜ Consultoris: T. 93 874 42 98 ˜ www.clinicasantjosep.cat

URGÈNCIES

A la Clínica Sant Josep fem un pas endavant per refermar el nostre compromís per oferir-te una atenció de qualitat i totalment personalitzada. I ho fem en un moment de transformació i en el marc d’un entorn hospitalari amb una renovació d’espais i serveis.

T’oferim més de 40 especialitats mèdiques i un servei d’urgències 24 hores, els 365 dies l’any, en medicina interna, traumatologia general i esportiva, pediatria, ginecologia i obstetrícia.

Som un referent de l’activitat mutual i privada amb més de 100.000 consultes i 35.000 urgències ateses cada any.

ASSISTÈNCIA MUTUAL I PRIVADA

Entreteniment i Informació · FREQüèncIa · feBrer 2020

30

/// ESTRENES dE CINEMA ///

El escándalo

7 de febrer

Direcció:Jay Roach

Actors:Charlize Theron, Nicole Kidman, Margot Robbie, John Lithgow, Alice Eve, Kate McKinnon...

‘El escándalo (Bombshell)’ es una mirada reveladora cap a l’imperi mediàtic més poderós i controvertit de tots els temps i l’explosiva història de les dones que van en-derrocar l’home que ho va crear. Basada en fets reals.

El plan

21 de febrer

Direcció:Polo Menárguez

Actors:Antonio De La Torre, Raúl Aré-valo, Chema Del Barco, Tema: Drama

‘El plan’ és la història de tres perdedors, Pa-co, Ramon i Andrade, tres amics que porten a l’atur des que va tancar l’empresa de segu-retat en la qual treballaven. Són les nou del matí i han quedat per executar un pla.

El hombre invisible

28 de febrer

Direcció:Leigh Whannell

Actors:Oliver Jack-son-Cohen, Elisabeth Moss, Michael Dor-man, Storm Reid...

El seu argument segueix a Cecilia Kass, una dona que està atrapada en una relació con-troladora i violenta amb un científic brillant i ric. Una nit decideix escapar-se i amagar-se amb l’ajuda de la seva germana, un amic de la infància i la filla adolescent d’aquest.

Consulti la cartellera a www.cinesbagescentre.com

HORA DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

7.00 NEX NEX NEX NEX NEX

10.00

Ben Trobats Ben Trobats Ben Trobats Ben Trobats Ben Trobats11.00

11.30

12.00Anem per Feina

Cuina per Sorpresa Tot RecordantMolt Personal

Cap i Casal

12.30 Targeta Taronja Teló de Fons Fem Territori

13.00Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure

13.30

14.00 AL DIA Catalunya Central AL DIA Catalunya Central AL DIA Catalunya Central AL DIA Catalunya Central AL DIA Catalunya Central

14.30La Porteria La Porteria La Porteria La Porteria La Porteria

15.00

15.30 AL DIA Catalunya Central AL DIA Catalunya Central AL DIA Catalunya Central AL DIA Catalunya Central AL DIA Catalunya Central

16.00Barra Lliure Barra Lliure Molt Personal Barra Lliure Barra Lliure

16.30

17.00 AL DIA Catalunya Central AL DIA Catalunya Central AL DIA Catalunya Central AL DIA Catalunya Central AL DIA Catalunya Central

17.30 Gaudeix la FestaCoses de Casa Molt Personal

Fet al PaísCap i Casal18.00 Caminant Per Catalunya Sempre Amunt! /

Cuina per Sorpresa

18.30 En Joc Objectiu Bages Savis Aula Taronja Fem Territori

19.00Connecti.cat Estiu Connecti.cat Estiu Connecti.cat Estiu Connecti.cat Estiu Connecti.cat Estiu

19.30

20.00 Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja/Pensat per a tu

20.30 Sert d’art Aula Taronja Fet al País Cap i CasalDe tot i +21.00 Targeta Taronja Savis

Sempre Amunt! / Cuina per Sorpresa

Fem Territori

21.30 Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja/Pensat per a tu

22.00Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure Barra Lliure

22.30

23.00 Cuina per Sorpresa Set d’artMolt Personal

Cap i CasalAnem per feina

23.30 Targeta Taronja Objectiu Bages Fem Territori

00.00 Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja

FEBRER 2020 · FREQüència · EntREtEnimEnt i inFoRmació

31

/// FARMÀCIA dE GUÀRdIA ///

URgèncIEsTot tipus d’urgències 112Bombers i Ambulàncies 112Urg. Primària Bages 93 875 79 67Mossos Bages 93 875 98 00Policia L. Manresa 93 875 29 99HOsPITALsSant Joan de Déu 93 874 21 12Centre Hospitalri 93 873 25 50Clínica Sant Josep 93 874 40 50sERvEIsInformació Municipal - 010

Renfe - 902 24 02 02FGC - 93 205 15 15Julià - 93 431 11 00Alsina Graells - 902 42 22 42Castellà - 93 874 68 00Eix Bus - 93 874 66 66Costa Calsina - 93 873 84 54Igualadina - 902 44 77 26Masats - 93 804 12 13Radio Taxi - 93 874 40 00Taxis Manresa - 93 877 08 77Ajunt. Manresa - 93 878 23 00

FEBRER3 Dilluns 4 Dimarts GRAU Ctra. de Vic, 59 9387729874 Dimarts 5 Dimecres MASSANEDA Sant Cristòfol, 37 9387734945 Dimecres 6 Dijous MAYOR Carrasco i Formiguera, 25 9387301546 Dijous 7 Divendres MIRÓ Ctra. del Pont de Vilomara, 104 9387301927 Divendres 8 Dissabte NOGUERAS Jacint Verdaguer, 40 9387334478 Dissabte 9 Diumenge OLTRA, ASSUMPTA Muralla del Carme, 16 9387227719 Diumenge 10 Dilluns OLTRA, MIQUEL A. Ctra. de Santpedor, 110 93877653610 Dilluns 11 Dimarts PAVIA Crtra. de Cardona, 19 93872551711 Dimarts 12 Dimecres PLANAS Guimerà, 23 93872150512 Dimecres 13 Dijous BUXÓ Passeig Pere III, 55 93877308013 Dijous 14 Divendres PRADELL, JORDI Sant Josep, 54 93877001814 Divendres 15 Dissabte ROS Passeig Pere III, 73 93873015715 Dissabte 16 Diumenge SOLÉ Plaça Major, 12 93872074216 Diumenge 17 Dilluns SALA Sant Miquel, 10 93872176717 Dilluns 18 Dimarts SERAROLS, Mª DOLORS Gr. La Balconada, local 15 93874395718 Dimarts 19 Dimecres SERAROLS, SÍLVIA Sant Maurici, 53 (cantonada Oms i de Prat) 93877661819 Dimecres 20 Dijous SUBIRATS Saclosa, 31 93875016020 Dijous 21 Divendres TRAPÉ Sobrerroca, 40 93872218021 Divendres 22 Dissabte TRUJILLO Av. Bases de Manresa, 66 93874655522 Dissabte 23 Diumenge VINTRÓ Ferrer Vidal bloc E (Avecrem) 93875059823 Diumenge 24 Dilluns ALEMANY Ctra. de Santpedor, 228 (La Parada) 93878404024 Dilluns 25 Dimarts ALIER Infants, 2 93872198425 Dimarts 26 Dimecres ARROYO Plaça Sant Ignasi, 13 (Escodines) 93872138926 Dimecres 27 Dijous GARZON Font dels Capellans, torre 10 93874780027 Dijous 28 Divendres BONSFILLS Balmes, 41 (cantonada Abat Oliba) 93873013328 Divendres 29 Dissabte COGUL Av. Joncadella, s/n 93876267929 Dissabte 1 Diumenge RIU Born, 30 938721359

mARÇ1 Diumenge 2 Dilluns COMAS, TERESA Plaça Clavé, 1 9387213232 Dilluns 3 Dimarts CUCURULL-ANGUERA Passeig Pere III, 1 9387680293 Dimarts 4 Dimecres ESTEVE Plana de l’Om, 4 938720509