Girona ha dit que no!

Visca la Revolució!

El davantal del FrontEra cert que milers de gironins havíem sortit al carrer aquell 19 de juliol. I que ho havíem fet empesosper la ràbia, però també pel temor a un futur més que negre. De retorn a casa, després de suar reivin-dicació i solidaritat, vam poder donar un cop d’ull als diaris: “Després de la reforma laboral, més atur”,“Les retallades de Rajoy provoquen més recessió”, “Les mesures del govern accentuen la crisi”, etc.Tranquils, però, que el rei va parlar. Aquella mateixa tarda el Borbó va dir que “las medidas de Rajoypronto darán sus frutos”. Ja ho veieu: se’ns pixa a sobre i diu que plou.

Salut i República

II ÉPOCA AGOST 2012 N. 680PORTAVEU DEL PSUC VIU - COMARQUES GIRONINESwww.psuc.org / psucviucc.gg@gmail.

2

editorial

El passat 25 de juliol es va constituir a Ma-drid la “Cimera Social”, nom provisional

de la plataforma que integra els sindicats imés de 150 organitzacions socials unidespel rebuig a les mesures econòmiques i ales retallades del govern del PP. Aquestaplataforma ha decidit recolzar la propostade CC.OO i UGT de convocar una marxa aMadrid el dissabte 15 de setembre i de pro-moure un referèndum per tal que la ciutada-nia es pugui pronunciar sobre la política delgovern. Tenim, doncs, damunt la taula unaproposta i un repte, ambdós de gran calat

Una proposta de mobilització sense prece-dents, en el camí de la vaga general, contrauna política social i econòmica que ve resu-mida en el freudià “que se jodan!” excre-mentat per la inefable Fabra.

Un repte: donar la paraula al poble. El ca-pitalisme, que tanta ostentació ha fet de sersinònim de democràcia, avui s’ha tret la ca-reta i apareix en la seva versió més cruel,però també més real, de imposició de la de-sigualtat encara que sigui a garrotades.

Davant d’això el poble ha de parlar. I tambéens hem de posar en marxa des de les co-marques gironines, on per cert hem batut elrècord d’atur i de desnonaments. Vam con-cloure la manifestació del 19 de juliol a Gi-rona cantant allò de “la gallina ha dit que no,visca la revolució!”, tornada que pressuposaque el gran canvi és possible. De tots i decadascun de nosaltres depèn que es faci re-alitat.

Posem-nos, doncs, en marxa.

En marxa!

La dita: “Crèiem (santa innocència) que les conquestes socials i els drets hu-

mans eren –manés qui manés- conquestes per sempre, irreversibles…” Rafael Pradas

indignats?

Els qui portem anys lluitant, organitzats en el sin-dicat i en el partit, lluitant per una societat més

justa, igualitària i solidària, hem vist amb por i joiael moviment dels INDIGNATS. Jo, tot primer, vaigentreveure un moviment assemblat al maig del 68a França: ple d’ imaginació i d’ inconformisme real,activista i molt agermanador, que volia canviar lamanera de fer política, de fer país.

Però, tot seguit, vaig veure que la gent “indignada”de certa edat que jo coneixia no havien viscut uncompromís d’esquerres en un sindicat o partit polí-tic. Era gent més aviat al•lèrgica a aquest tipus delligam, que t’obliga a una conducta de lluita organit-zada; amb compromisos a llarg termini i concrets,tant de dedicació de temps personal, com de di-ners...La meva alegria inicial es va frenar: ja no hiveia una possibilitat de canvi real, (i permeteu-me laparaula gruixuda) de revolució política i social...

Sí, veig que hi ha uns moviments amb organització:els que hi estan lluitant seriosament per tal que elsafectats per una execució de un deute hipotecari, noquedin sense casa i que la “dació” (entrega de la vi-venda) sigui la fi del seu deute hipotecari amb elbanc. Aquesta gent està acompanyant els afectats imanifestant-se i recollint signatures per a una Inicia-tiva Legislativa , que proposa una “Llei de dació enpagament, de paralització dels desnonaments i delloguer social”. Hi ha molta altra gent que lluita pera l’escola pública i de qualitat catalana; per una sa-nitat pública i digna per a tothom, contra la granapujada de les medecines, etc.

Sí, hi ha moviments reivindicatius a la nostra socie-tat, però essent realista, continuo no veient el futurd’aquests moviments perquè els trobo temporals,mancats d’estructura organitzativa. La immensa ma-joria dels manifestants del maig francès ara són “acasa” sense cap més militància política que triar aqui votaran la propera legislatura. Sols han continuatal peu del canó els que s’afiliaren a un partit políticseriós i revolucionari.

Companys, nosaltres com a partit de l’esquerratransformadora hem d’oferir-nos com a eina políticade lluita i organització, donant la perspectiva que cala la seva lluita per a aconseguir les fites socials i po-lítiques d’aquesta gent indignada amb raó. Salut.

Joan Fsc. Pascual

“El huracán neoliberal”, una lectura necesaria

Cuando discuto con alguien sobre derecho deltrebajo, siempre me gusta introducir la conver-

sación recordando su origen: el sistema capitalistadecide autolimitarse para sobrevivir.

A finales del siglo XIX, la amenaza de una revoluciónobrera que termine con el sistema de explotación yel trabajo asalariado, provoca que la clase burguesase otorgue a sí misma normas que regulen su poder.Así nace esta rama del derecho.

La Revolución Rusa, la II Guerra Mundial…obligana desarrollar cada vez más el equilibrio entre capitaly trabajo en Europa, alcanzando el derecho laboralsus cotas más altas de desarrollo en los 70. Pero apartir de ahí, la desaparición de la URSS, el pensa-miento único y la tercera vía socialdemócrata co-mienzan a socavarlo.

Y en este libro, Héctor Illueca y Adoración Guamánexplican como la crisis ha servido a PSOE y PP paradinamitar todos los principios en que se basa el de-recho social. Un riguroso y a la vez divulgativo trabajoque analiza lo que puede ser, si no lo detenemos atiempo, el final de lo que tanto esfuerzo colectivo hacostado construir.

Jorge Rodríguez

http://www.ceps.es/images/pdf/huracanneoliberal.pdf

La tribuna del Front

3

Secretaria Política del PSUC viu

Barcelona, 25 de juliol de 2012

El PSUC Viu critica el rescat de Catalunya i s'oposa a un model de pacte fiscal

que no inclogui el pacte social

El PSUC Viu considera que la petició de rescat per part de Catalunya demostra que les polítiques de reta-llades del govern han fracassat. La política de CiU ha consistit en perdonar impostos als més rics (quehan provocat la crisi) i retallar la despesa social. Això ha enfonsat l'ocupació, el consum, la demanda i elconjunt de l'economia.

L'alternativa consisteix en incrementar els ingressos (de manera progressiva), la inversió pública i la des-pesa social, per a estimular l'economia, com ho demostren les experiències econòmiques del segle passat.S'ha de perseguir el frau fiscal, gravar molt més les grans fortunes, prohibir les SICAV, i recuperar plena-ment l 'impost de successions i el del patrimoni.

El PSUC Viu considera que Catalunya té, entre d'altres, dos dèficits molt importants:

•El dèficit fiscal, degut a un model de finançament insuficient. •El dèficit social, que no només es deu al punt anterior, sinó a una política econòmica i fiscal

que ens situa molt per sota de la mitjana europea en impostos i despesa social.

Atribuir les mancances socials de Catalunya en exclusiva al dèficit fiscal, com està fent CiU, és fals i suposauna maniobra de distracció que intenta amagar la reaccionària política social que practica l'executiu d'ArturMas. Es més, sense dèficit fiscal continuaríem per sota de la despesa social europea, degut a les polítiquesde dretes del govern.

No és casualitat que els que mes èmfasi han posat en el pacte fiscal són, alhora, els que s'estan aprofitantde la crisi i de l'empobriment de la majoria de catalans i catalanes. CiU vol eliminar la possibilitat d'unareforma fiscal progressista i progressiva a Catalunya i Espanya, que faci pagar a qui mes té, que és el quevolem nosaltres i el que verdaderament ens ajudaria a afrontar una política econòmica justa que creésocupació i, contribuís a una sortida justa de la crisi.

Per tot això el PSUC Viu es manifesta en contra de la proposta de pacte fiscal aprovada avui pel Parlamentde Catalunya, ja que no incorpora la demanda de pacte social. Des del nostre punt de vista, ambdós ele-ments són indestriables, i no es pot validar un règim fiscal que no garanteix les polítiques socials.Finalment, considerem equivocada i confusa la mecànica de votacions parcials realitzada al Parlament,ja que entenem que el conjunt de la proposta ha de ser considerada globalment. Si hagués estat aixíestem convençuts de que el vot d'EUiA hagués estat negatiu que és tal com es valora globalment.

Tot està vinculat. Creiem que Catalunya ha d'incrementar els ingressos i la despesa social, de manera queel rescat no seria necessari. Alhora, apostem per un pacte fiscal de base federalitzant i descentralitzadaque inclogui la redistribució de competències i de recursos per tal de garantir un finançament suficientper a Catalunya i el conjunt dels pobles de l'estat espanyol. Per tant, un pacte fiscal entre les parts, justi solidari que garanteixi substancialment els drets socials del conjunt dels treballadors i treballadores iles classes populars.

Finalment, fem una crida a la mobilització per tal d'aturar les polítiques de retallades i el deterioramentdels drets de les persones i de la mateixa democràcia. Les protestes unitàries han de ser una via cabdalper a aconseguir plantejar alternatives justes i d'esquerres.

4

5

“Front” i “Nou Treball”,

als carrers de Girona

Coincidint amb la manifestació del 19 de juliol, va sortir als carrers de Girona per primera vegada desdel 1939 el portaveu del PSUC gironí, “Front”. En efecte, el número extraordinari de dues pàgines va

ser profusament difós, juntament amb el nostre germà gran, “Nou Treball”, i val a dir que l’acollida perpart dels nombrosos manifestants no va poder ser millor. Endavant, doncs, amb la difusió de la premsacomunista. Que no ens facin callar!

El número extra

de “Front” del 19 de juliol “Nou Treball” es va fer ressó de la reaparició de “Front”

76 aniversari del PSUC

Una festa amb regust d’unitat

Unitat comunista i unitatde l’esquerra. Aquest va

ser l’esperit que va presidir lacelebració del 76 anivesaride la fundació del partit.L’acte, que es va celebrar aCornellà i que va durar tot eldia, va concloure amb elsparlaments d’en Benjamí

Moles, l’Amparo Ardanuy, enJosé Luís Centella, l’AlfredClemente i en Joan JosepNuet. Va estar a l’alçada deles exigències del momentpolític i social: mobilització,canvi de règim (III República)i unitat, començant pels co-munistes.

19 de juliol a Girona

O referèndum o dimissióMés de 10.000 persones es van mani-

festar pels carrers de Girona per pro-testar contra la pujada de l’IVA i les novesretallades del govern espanyol, que signifi-quen el cop de destral més greu de la his-tòria de la democràcia i l’expressió viva del“feu-vos fotre” del govern del PP recolzatper CiU. La manifestació anava encapça-lada per una pancarta negra en senyal dedol per les noves retallades del govern.

Tothom és conscient que la lluita contrales retallades i per la defensa de l’estat delbenestar ha de tenir continuïtat. La marxaa Madrid del 15 de setembre i la probableconvocatòria de vaga general a la tardor enseran les properes fites.

En definitiva el PP abandona el programa,no la ideologia. El President diu somicantque no té cap altra alternativa, i es conver-teix per tant en un president que no presi-deix, sinó que executa cegament allò que lidiuen els mercats. Ha de plegar, perquè perdamunt de tot menteix. D’alternativa n’hiha, però no la vol aplicar perquè en Rajoy

és el president delspoderosos. Per això,o referèndum, per-què la política queaplica és la nega-ció del programaelectoral amb quèva ser escollit, odimissió.

6

7

Comarques gironinesIncendi a l’Alt Empordà

Un mal previst és un mal menor o de com el govern

de CiU juga amb foc

14.000 hectàrees cremades i quatre persones mortes és el balanç de l’incendi que des del 22 de juliolva afectar l’Alt Empordà. Hi va haver prevenció suficient? Vegem-ne algunes dades i que cadascú en facibalanç:

• La campanya d’estiu s’ha planificat entre els dies 8 i 12 de juliol. “És evident que s’hi ha anat tardi malament”, opinen des de l’Agrupació de bombers de la Generalitat, i més tenint en compte que aquestés un estiu extremadament sec, i que, en al.lusió a la prevenció, diu la màxima que “els focs de l’estius’apaguen a l’hivern (anterior)”. • Pressupostos baixistes. La despesa en prevenció d'incendis i en el cos de bombers en els últims

pressupostos de la Generalitat ha patit importants descensos. La despesa en personal de bombers hapassat de 141,3 milions d'euros el 2011 a 138,7 al 2012. I el manteniment i obres en edificis i parcs debombers ha caigut de 5,2 milions a 4,1. Encara ha baixat més la partida destinada al transport de ca-mions i vehicles, de 25,6 milions a 11,5. També han caigut a menys de la meitat les inversions en immo-bilitzat material, d'11,8 a 5,2 milions d'euros. La precarització també afecta als vehicles del cos d'AgentsForestals: “Tenim vehicles aturats per avaries que no es reparen per mala gestió”. A més, critiquen queel departament d'Agricultura no ha fet cas de les seves reivindicacions.• Els boscos s’han convertit en enormes dipòsits de material combustible. I l’esforç de l’administració

per evitar que això sigui així és pràcticament nul. Els efectes de la nevada del 2010 encara no s’hanpal.liat. Cal recordar també que correspon a la Generalitat la neteja dels marges de les carreteres quesón de la seva titularitat.

Significativament fins i tot el diari francès Le Monde mencionava uns “incendis agreujats per l’austeritat”i apuntava a “les carències de prevenció”. El conseller Puig en cada compareixença ha subratllat duesidees: els boscos catalans són altament inflamables i les causes són negligències humanes. Però en Puigno ha parlat d’un factor bàsic: les tasques de prevenció. Com diuen els Agents Forestals, aquest risc eraprevisible, i reduir recursos i efectius no és la millor manera de fer-li front. La pregunta és: les retalladeshan compensat el dany causat o aquest dany cal afegir-lo als efectes de les retallades? La pregunta esrespon per si mateixa. I en Puig treu pit, però nega l’evidència. Al conseller Puig li pot passar com la gra-nota que volia ser bou, que de tant inflar-se va explotar.

8

Contra l’espoli del Ter

Promouen mocions municipalscontra la privatització d’ATLDiverses entitas ecologistes, emparades sota la plataformaAigua és vida, promouen una moció conjunta als ajunta-

ments de les conques del Ter i del Fluvià per tal ser debatudai aprovada en els respectius plens municipals abans de la li-citació d'ATL (Aigües Ter-Llobregat) prevista a la pròxima tar-dor. És una moció paral.lela a la que ja s’ha presentat alsmunicipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, 18 dels qualsja s’hi han adherit

Les entitats ecologistes consideren que “la privatització dela gestió de l’aigua no té cap justificació tècnica, econò-mica, social ni ambiental”. Des de l’any 1962 el riu Ter ésobjecte d’una captació desmesurada destinada a l’àrea metropolitana, accentuada en els darrers 12anys, amb un transvasament mitjà d’un 75% del seu cabal, la qual cosa suposa un impacte ambiental,social i econòmic brutal. Tot això entra en contradicció amb la Directiva Europea Marc de l’Aigua, que ex-igeix als estats el bon estat de les masses d’aigua per al 2015

Les mocions demanen el compliment dels cabals legalsde manteniment del riu Ter i una aposta clara per la gestiópública i racional de l’aigua, per tal d’assegurar el drethumà bàsic d’accés a l’aigua potable i al sanejament re-conegut per les Nacions Unides al 2010.

D’altra banda diputat d'ICV-EUiA Joan Boada ha afirmatque la privatització d'Aigües del Ter-Llobregat (ATLL) "im-plicarà la mort del riu Ter, perquè el compte de resultatsde la nova empresa gestora dependrà en gran mesura delcost de captació de l'aigua i de les inversions a fer”. A més,

en Joan Boada ha afegit que aquesta gestió privada "suposarà una pèrdua de control per garantir unservei públic d'aigua i de qualitat a quasi 5 milions de catalans i catalanes".

Més de 100 voluntaris al Chiriguito de Blanes

Bona prova del poder de convocatòria del Chiringuito de Blanes,que any rere any es celebra a aquesta població durant la sevafesta major, al mes de juliol, ha estat la més que notable parti-cipació de voluntaris i voluntàries que enguany ha estat de mésde 100 persones.Afiliats i simpatitzants d'EUiA, el PSUC Viu, la JCE, ICV i inde-

pendents, un equip que ha treballat sense defallir més de 15dies a les taules iels fogons del Chi-ringuito. Un puntde trobada perpassar-ho be, peróque també és unlloc de reivindica-ció i lluita. Gràcies a tothom.

9

Responsable del moviment obrer del Comitè

Intercomarcal del PSUC VIU i membre

del Comitè Intercomarcal de CC.OO.1.- Como estimas los efectos

de la política económica i social

del gobierno del PP sobre

el movimiento obrero?

En primer lugar quiero destacar que el sistemapolítico español basado en el bipartidismoPP/PSOE tiene muy poco de democrático: los dosgrandes partidos que se han turnado en el gobiernode España no han sido partidos democráticos en elsentido que todos los ciudadanos desearían, suslideres ni son elegidos en listas abiertas ni son vota-dos por las bases, sinó que, una vez elegidos, diri-gen el partido de forma personalista por cuanto elamiguismo predomina sobre el debate y la dis-cusión. Dicho esto, es la evidencia misma que estegobierno ha hecho caer todo el peso de la crisis enla clase obrera, es decir, en los asalariados,autónomos y pequeñas empresas. Ha dejado al país sin crédito financiero prote-

giendo a los culpables de todo el desaguisado. Noha pedido responsabilidad alguna ni a los bancosni al Banco de España, hemos visto como los con-sejos de administración escapaban con los bolsillosllenos sin que la policía les hiciera ninguna pre-gunta. Sin lugar a dudas este gobierno de la derecha ha

sido con mucha diferencia el peor gobierno de lademocracia, que ha hundido el poco equilibrio queexistía entre la clase trabajadora y la clase domi-nante del poder del dinero. Esta crisis producida porel capital ha servido de excusa para robar a los tra-bajadores derechos que han costado muchos añosde lucha. Todos sabemos y el gobierno también,

que los recortessociales y la re-forma laboral noha producido niun solo puestode trabajo, masbien todo lo con-trario. Ha des-truido el tejido

industrial con la explosión de la burbuja inmobiliariay ninguno de los dos partidos supo ver el precipicioa que nos llevaba la especulación inmobiliaria lide-rada por los bancos.

2.- Como valoras

el movimiento

reivindicativo que

se ha venido

desarrollando hasta

el momento?

El movimiento 15-M hasido una bocanada deaire puro entre tanta po-dredumbre, pero desgraci-adamente su final aca-bará mas pronto que tarde, por una sencilla razón,no están organizados. Cualquier movimiento surgido de la desesperación

pero que no se organice lleva a la desaparición enmuy poco tiempo. Los sindicatos somos un movi-miento obrero, organizado en la defensa de los in-tereses con el patrón, pero también en defensa delos derechos sociales que nuestro padres y abuelosconquistaron para nosotros, por eso en estos mo-mentos debemos ser una punta de lanza que enunión a otras fuerzas progresistas organizadas, nosmarquemos unos objetivos a corto y medio plazo,estos deben ser claros, sin engaños utópicos, perocontundentes. El objetivo debe ser lo primordial,quien luche pensando en el beneficio propio nodebe tener cabida. También es verdad que los sindicatos, sobre todo

los dos grandes, han sido colaboradores necesariospara que con una paz social “comprada” mediantesubvenciones y dinero venido de Europa, hayan sidoacalladas las voces críticas que pudieran salir de laizquierda verdadera y de los propios sindicatos. De-bemos recordar que el PSOE de Felipe y Zapatero yel PP de Aznar también hicieron recortes socialesmuy importantes que se saldaron con 3 huelgas ge-nerales, pero en las que perdimos derechos labo-rales muy importantes. Me duele decir que los que hemos dirigido en

algún momento un sindicato, no hemos hecho todolo posible por concienciar a los trabajadores de queel camino que llevábamos era muy malo. Por eso

L’entrevista: Antonio Sànchez

Esta crisis producida

por el capital ha servido

de excusa para robar a

los trabajadores derechos

que han costado muchos

años de lucha.

Continua en la página siguiente

10

Activitat sindical

Vagues al sector de la neteja

CESPA i ECOMED

Per Sírius AP el 25.7.12.-

Els treballadors de CESPA porten més d’una setmana envaga per reivindicar millores en la negociació del seu con-veni col·lectiu.Unes milloresque els perme-tin una certaestabilitat enles seves con-dicions de vidai de treball,després d’ha-ver acceptat jauna congelaciósalarial. La res-posta de l’empresa ha estat la intransigència total i no volernegociar res, mentre que des de l’Ajuntament de Sant Feliude Guíxols no s’està fent més que obstaculitzar la negocia-ció i desacreditar als treballadors en vaga. a part de la pu-jada pactada per conveni.

Manifestació a Lloret

Per un conveni d’hosteleria digne

Treballadors i treballadores del sector de l’hostaleria es vanmanifestar el dia 20 a Lloret de Mar, protesta organitzadades dels sindicats de CCOO i la UGT amb l’objectiu de de-mostrar el descontent del col·lectiu.

Antonio Ferro, el representant de Comissions Obreres, haexplicat que per una banda el que demanen és que no hihagi una amputació del conveni i que aquest tingui una du-rada de 2 anys per donar tranquil·litat al mercat.

Manifestació a Lloret de Mar el 20/7/2012

debemos hacer un examen de concienciay reconocer nuestros errores para des-pués, iniciar una lucha que será muy durapero a la que estamos abocados sin reme-dio.

3.- Cómo piensas que deben

responder los sindicatos

a la nueva situació creada?

En primer lugar señalar un par de cosasque no me gustan en absoluto: hemossabido estos días ( no por los lideres sindi-cales) que éstos han tenido una reuniónsemi-clandestina con la canciller alemana,pero aún estamos esperando los traba-jadores una sola palabra de lo que se hahablado. ¿Han ido para ser aleccionados?.¿Acaso están intentando parar elmovimiento obrero? Si es así, ¿a cambiode que?. Los verdaderos demócratas y todos los

trabajadores siempre hemos pedido luz ytaquígrafos. No me gustan nada este tipode reuniones ni cuando los recibe el reycon corbata incluida. Lo dicho, no megusta nada y tengo la mosca en la oreja. Los trabajadores no tenemos posibilida-

des de salir adelante en los próximos 3años si seguimos por el camino que ha ele-gido este gobierno. Debemos hacer algo ypronto. Lo primero que hay que poner en-cima de la mesa es la legitimidad de estegobierno para dirigir el país. Todos sabe-mos cual era el programa electoral del PPy cual ha sido el camino elegido hasta hoy,han hecho todo lo contrario de lo que pro-metían. No sirve la excusa de que el PSOE es el

culpable, ya que el ladrillazo ha sido pro-movido por los dos partidos y ninguno hasabido controlar a los banqueros. Efectiva-mente, esta crisis es muy profunda perotodo el peso cae en la clase trabajadora yel día que comiencen a verse los “brotesverdes” éstos no iran acompañados delrestablecimiento de los derechos laboralesy sociales usurpados en todos estos años. Siempre ha sido así y no cambiará. SOLO

LA LUCHA decidida y sin descanso nos lle-vará a reconquistar todo lo perdido. Quenadie espere un regalo de la Merkel, Botíno Rajoy, porque todos los trabajadores sa-bemos que los derechos se conquistan,nunca los regalan.

Tribuna sindicalUna aportación al debate sindical (2)Personas sin empleo

El sindicalismo debe implicarse y dar respuesta alas personas sin empleo en sus problemas cotidi-anos: comida, casa, salario.

PROPUESTAS- Asambleas mensuales de personas sin empleo

agrupadas por zonas o localidades.- Lucha por una mayor y mejor cobertura de las

personas en paro. Nuevo derecho de una presta-ción de renta mínima vital.- Apoyo a la propuesta de IU de un Plan de forma-

ción/empleo para atender la situación de las per-sonas que hayan agotado sus prestaciones. Encolaboración con los Ayuntamientos y combinandotrabajo y formación.- Lucha contra los desahucios, participando codo

con codo con las asociaciones de afectados. De-fensa sindical de los contenidos de la ILP.- Participación en la recogida y distribución de ali-

mentos.- Preparación y realización de acciones y moviliza-

ciones para conseguir estos objetivos (concentra-ciones, marchas, encierros, cortes de vías públicas,conciertos, …)

La asambleaEl tratamiento represivo de los gobiernos del PP y deCiU tiene que ver con su preocupación de un proceso

de movilización cre-ciente frente a lasagresiones de laspolíticas neolib-erales, de losrecortes.

A este paso se puede llegar a limitar el derecho dehuelga, pretensión declarada de CiU, y se puede lle-gar a la restricción de la libertad de reunión.Hay condiciones necesarias para la acción sindi-

cal: libertad de asociación, derecho de reunión, de-recho de huelga. Estas tres nos llevan a la cuarta:el derecho a la negociación colectiva.Los derechos que no se ejercen se nos vuelven

precarios. La democracia participativa debe ser una realidad

cotidiana en el sindicalismo. La unión hace la fu-erza. El plano deigualdad realentre los partici-pantes de laasamblea paradebatir y decidirjuntos.

PROPUESTAS- Recuperar la

asamblea comoun elemento fundamental de la democracia obrera,con el derecho de decidir.- Asambleas de diversos formatos: de centro de

trabajo, de sector, de localidad, según sea el temade que se trate.- Asambleas de delgados/as para la aprobación

de las plataformas reivindicativas, el seguimiento yla firma del convenio. Igualmente para convocarmovilizaciones, concentraciones, encierros, paros,asambleas en los centros de rabajo, huelgas.

Albert Miralles i Güell

11

Atur: Sense millora

Amb un total de 101.600 aturats i una taxa de desocupació del 25’78, la demarcacióde Girona lidera a Catalunya el percentatge d’aturats, segons l’última Enquesta de Po-blació Activa. Davant aquest escenari, CCOO “reitera que les polítiques errònies i erràti-ques del Govern Central i de Catalunya que només persegueixen la reducció del dèficiti que no inclouen estímuls per a l'economia, dificulten la sortida de la crisi i posen enrisc d'exclusió social i econòmica la ciutadania”.

La democracia

participativa debe ser

una realidad cotidiana

en el sindicalismo.

A este paso se puede

llegar a limitar el

derecho de huelga,

pretensión declarada

de CiU, y se puede llegar

a la restricción de

la libertad de reunión.

15 de setembre

També des de les comarques

gironines, anem a Madrid!

21-22 i 23

de setembre

Festa del PCE 2012

Un setembre amb dues cites importants: