1FÒRUM 2 � 2a Època � octubre 2007

Número 2 � 2a Època Octubre de 2007

DELEGACIÓD�APOSTOLAT SEGLAR

FÒRUM DE LES ORGANITZACIONSCATÒLIQUES D�ADULTSRivadeneyra, 6, 9è. 08002 Barcelonatel. 301 12 77, fax 317 17 99as-forumadults@arqbcn.cat

Una imatge de tardor, les blades s�esgrogueixen a Cabrera.[Foto © Josep Nuet Badia]

PORTADAEditorial

LA JUNTA INFORMARecés d�inici de cursLes tasques d�aquesttrimestre

ENTITATS DEL FÒRUMDirectori

NOTÍCIES D�ESGLÉSIAAtenció pastoral a lesfamíliesL�Assemblea EcumènicaEuropea de Sibiu (Roma-nia)

Cumbre ecuménicaeuropeaEcumenismo pacifica-dor

OPINIÓLa LOE. Aspectes nous dela Llei d�EducacióEl grup com a espaicomunitari

ESPAI CULTURALCinema: En Barcelona,este noviembre serà depelículaMúsica: Mientras hayavidaLlibres: El regalo de simismo

ESPAI OBERTCursets

ENLLAÇOS

EDITORIAL

El mes de setembre indica el començament d�un nou període vi-tal tant en l�àmbit personal com social. No solament la gent d�escola�alumnat i professorat� programa el nou curs i fa plans de futur acurt o a mitjà termini: tots vivim aquest mes amb consciència de nove-tat en la vida quotidiana. Però cal tenir en compte que la vida és pro-cés, itinerari, i que mai no es comença de zero. Cal fer el pas oportúperquè els plantejaments anteriors o les fites assolides no quedin enel buit.

Amb aquesta perspectiva d�itinerari recuperem una de les línies ober-tes a les diòcesis de la Tarraconense, el document dels bisbes Creureen l�Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor. En el punt 5 d�aquest docu-ment �«En estat de missió»� els bisbes constaten l�allunyament del�home d�avui del que suposa una antropologia cristiana nascuda de

2 FÒRUM 2 � 2a Època � octubre 2007

la fe: Estem �davant un allunya-ment cada vegada més radical de lafe i de l�antropologia cristiana. Mésaviat pensaríem en aquell gran in-terrogant amb el qual, als primersanys quaranta del segle vintè, els sa-cerdots Godin i Daniel van sacsejarl�opinió catòlica: La France, pays demission? Era, certament, la intuïcióprecoç d�un procés que no ha paratd�estendre�s a tots els poblesd�Europa, encara que de maneradesigual.

Fan una crida a viure la fe ambsentit de nova evangelització: ¿Noés aquesta també, amb totes lesmatisacions que calgui, la situacióreligiosa de la societat catalana? ¿Ino està demanant del conjunt detotes les nostres Esglésies particularsque orientin la seva acció amb sen-tit i visió de nova evangelització?

Però cal posar fil a l�agulla i con-cretar. Com aterrar aquesta crida ales esglésies particulars?

L�església és comunitat d�homesi dones batejats animats pel ma-

teix Esperit (1Co 12,7,13; Rm 8,9).Des del Concili Vaticà II l�Esglésiano és concebuda ja com a unapiràmide en la qual uns �els cler-gues� en són «responsables» i al-tres �els laics� som «col·la-boradors», sinó com una comunitat,una família, que es construeix desde la coresponsabilitat coresponsabilitat coresponsabilitat coresponsabilitat coresponsabilitat i l�espe-cificitat de carismes. Assumiraquesta coresponsabilitat/especifi-citat ens demana programar pas-ses concretes de diàleg i d�articu-lació.

Diàleg i articulació, d�una ban-da, entre les diferents entitats laï-cals diocesanes i/o interdiocesa-nes. Ens hem d�asseure a la ma-teixa taula, cal una coordinacióconvenient, tot conservant el ca-ràcter propi de cada entitat (CV II,AA, 23).

També amb els diferents refe-rents de la jerarquia cal obrir ca-mins vers una coresponsabilitatreal, no tan sols de col·laboració,pel que fa a la tasca d�evangelit-

zació, ja que es completen mútu-ament l�apostolat dels laics i elministeri pastoral (CV II, AA, 6).

Per a aprofundir en la consci-ència d�Església particular, dioce-sana, que assumeix els reptes queel nostre entorn ens presentaavui �ben diferents dels d�untemps no llunyà� i que comu-nitàriament i fraternalment espregunta com orientar l�accióamb sentit i visió de nova evan-gelització, cal un plantejamentdes de la unitat la unitat la unitat la unitat la unitat per a fer efecti-va la resposta �l�actuació� desde la diversitatla diversitatla diversitatla diversitatla diversitat.

Ens cal fer aquestes passes per-què les propostes dels bisbes de laTarraconense no es quedin en això,en propostes. Hi ha moltes perso-nes i molts grups amb voluntat defer camí en línia d�unitat corres-ponsable des de la pròpia especi-ficitat. ¿Sabrem fer, a temps, lespasses que responsablement enspertoca a cadascú?

C. G.C. G.C. G.C. G.C. G.

RECÉS D�INICIDE CURS

La Junta ha començat el curs2007-08, com cada any, amb unrecés. La novetat ha estat que, en-guany, les entitat del Fòrum hanestat convidades a participar-hi.Ens hem trobat 41 persones (dedisset entitats) i alguns més hanquedat sense poder-s�hi incorpo-rar tot i desitjar-ho. El límit de qua-ranta places ens ha estat donat perla capacitat del monestir deValldonzella, lloc on ens hem tro-bat.

La pregària, la reflexió conjun-ta i el fet de poder compartir entretots sobre la conferència del Dr.

Armando Pego: «El grup com aespai comunitari» ha estat una ex-periència valorada molt positiva-ment per tots.

LES TASQUESD�AQUEST TRIMES-TRE

Assemblea ordinàriaTenim a l�horitzó la propera as-

semblea i preparar-la serà la tascafonamental d�aquest trimestre.

Volem que sigui:� Participativa,Participativa,Participativa,Participativa,Participativa, o sigui, pre-

parada i viscuda per tots.� Vital i renovadoraVital i renovadoraVital i renovadoraVital i renovadoraVital i renovadora, és a

dir, que ens obri horitzons i

ens «remogui» una mica (omolt).

Aviat us comunicarem com fercamí de preparació conjunt.

EstatutsCom ja sabeu, estem elaborant

una proposta de revisió dels ac-tuals estatuts. El temps passa i enshem de posar al dia contínua-ment. En el seu moment us pre-sentarem l�esborrany per treballar-lo i debatre�l en una propera as-semblea extraordinària.

DirectoriEstem renovant el directori: hi

ha entitats noves que s�hi hand�afegir, alguna que ja no hi és,

3FÒRUM 2 � 2a Època � octubre 2007

altres que ara tenen web o adre-ça electrònica�; són novetatsque s�han de recollir i donar a co-nèixer.

Aquesta tasca ens està resul-tant una mica difícil. Comptemamb la col·laboració de tots per aavançar en aquesta tasca que re-dundarà en bé de tot el Fòrum.

Trobades amb lesentitats de les diòce-sis de Sant Feliu i deTerrassa

Tenim programades visites ales diòcesis de Terrassa i Sant Feliuamb les organitzacions catòliquesd�aquests bisbats.

FòrumContinuarem amb la publicació

del butlletí Fòrum. Aquest trimes-tre en sortiran dos números.

ATENCIÓ PASTORALA LES FAMÍLIES

El Pla Pastoral de l�Arxidiòceside Barcelona proposa com un dels

temes d�acció prioritària l�atenciópastoral a les famílies. El Sr. Arque-bisbe, en presentar l�esmentat Pla,exposa els motius d�aquest objec-tiu: La familia s�ha anat buidant del

contingut religiós i cristià que hatingut. Avui, freqüentment, la fa-mília no és una escola de fe sinóun lloc on es transmet de pares afills indiferència i silenci religiós. I

ENTITATS DEL FÒ-RUM DE LES ORGA-NITZACIONS CATÒLI-QUES D�ADULTS

Són finalitats del Fòrum respectea les entitats membres:� Promoure la participació de les

organitzacions catòl iquesd�adults en la pastoral de con-junt de la diòcesi.

� Procurar el coneixement mutu ila col·laboració entre elles.

� Informar-les i decidir possiblesactuacions comunes.Podeu consultar en el directori,

les organitzacions adherides.

El campanar de l�església deSanta Maria del conjunt de lesesglésies visigòticoromàniques

de Terrassa.[Foto © Josep Nuet Badia]

4 FÒRUM 2 � 2a Època � octubre 2007

continua més endavant: Avui ésmolt necessària l�atenció pastoralals matrimonis i a les famílies pertal que tots els seus membres vis-quin plenament la vocació d�espo-sos, de pares, de fills, de germansen un clima d�amor i d�harmonia.En el si del matrimoni i de la famí-lia es teixeix una xarxa de relaci-ons interpersonals mitjançant lesquals tota persona és introduïdaen la família humana i en la famí-lia de Déu que és l�Església.

Per aconseguir els objectius delPla Pastoral és necessari un pro-cés de mentalització i de reflexió.Mentalització perquè el Pla noconsisteix en l�aplicació d�un con-junt de fórmules màgiques;aquestes no existeixen en l�acciópastoral. Si els pastors de les co-munitats cristianes no creuen en elPla Pastoral, si no fan un procés decomprensió personal dels objec-tius, aquests poden restar lletramorta. En segon lloc cal fer un pro-cés de reflexió sobre els mitjans aemprar i en quines realitats con-cretes ha d�incidir perquè sigui unajut a les famílies, a la seva vida,il·lumini els seus problemes i reali-tats, perquè s�afermi la vida fami-liar i sigui transmissora de la fe.

L�aplicació del Pla Pastoral nopertany només als responsablesde les parròquies, proposa líniesd�acció, quins aspectes són mésnecessaris� Però és clar que lapastoral de la família no es faràsense les famílies, sense els seusdestinataris. Les famílies no sónsubjectes passius, sinó actius.

El primer any de treball d�apli-cació del Pla Pastoral s�ha centratespecialment en les orientacionsque fan referència a la necessitatd�oferir una preparació als jovesque volen contreure matrimoni.També en la necessitat de fomen-tar la creació de grups de matri-monis acollidors, és a dir, dels quiacullen els promesos tot establintamb ells un diàleg de preparacióal matrimoni. Un altre aspecte deltreball ha estat intentar potenciarels grups d�amistat amb la finali-tat que els sigui un ajut per a viu-re l�espiritualitat conjugal.

El Pla Pastoral recomana, per aaconseguir més eficaçment elsobjectius, que hi hagi una estretacol·laboració entre les diverses de-legacions diocesanes. Per aquestmotiu, s�ha establert una col·-laboració amb la Delegació deCatequesi, amb l�edició de diver-

sos materials per a fomentar el di-àleg entre pares i fills amb vista afacilitar la transmissió de la fe.

La Delegació de Pastoral Fami-liar ha editat també diversos ma-terials. Temes de catequesi famili-ar tals com La vida de família en-comana la fe. Fullets destinats alspromesos per a ajudar-los a pre-parar la celebració del matrimo-ni. L�edició d�un Full mensual ano-menat Problemàtica Viva que ofe-reix la possibilitat de reflexionar,des de la perspectiva cristiana, so-bre temes diversos de la vida decada dia. Aquesta publicació espot trobar a través d�Internet.

Els objectius prioritaris del PlaPastoral són un projecte d�una du-rada de tres anys. Resten encarados anys de treball per a anar sen-sibilitzant, aprofundint i actuanten camps potser difícils però ne-cessaris, com és el d�intentar unapastoral per a famílies emigrants.

L�acció pastoral és un treballlent, que implica esforços, imagi-nació, recerca de nous camins ques�adaptin a les mentalitats actuals,però que demanen també la pre-gària, tal com diu sant Pau: «Unsembra, un altre rega, però és Déuqui fa créixer» (cf. 1Co 3,6).

L�ASSEMBLEA ECU-MÈNICA EUROPEADE SIBIU (ROMANIA)

Oferim als nostres lectors dosarticles escrits per Mn. AntoniMatabosch i publicats al diaribarceloní La Vanguardia, els dies2 i 9 de setembre de 2007, sobreaquesta Assemblea EcumènicaEuropea celebrada a la ciutat ro-manesa de Sibiu.

El text està reproduit igual comva ser publicat a l�esmentat diarien llengua castellana.

Cumbre ecumenica europea

La cita es en Sibiu, la ciudad ru-mana con episcopados orto-doxo, católico y luterano.

Desde la Reforma protestantedel siglo XVI los cristianos de lasdiferentes confesiones de Europano se habían encontrado para dia-logar y trabajar a favor de la uni-dad hasta que se iniciaron lasAsambleas Ecuménicas Europeasen 1989. Durante más de 450años los cristianos europeos hemosvivido, en conjunto, de espaldas

unos a otros. El mérito delreencuentro debe atribuirse alempeño de la Conferencia de Igle-sias Europeas (que reúne 130 con-fesiones protestantes, anglicanas yortodoxas) y al Consejo de Confe-rencias Episcopales Europeas queagrupa 34 conferencias epis-copales. En aquel momento esta-ban presididas por el cardenalMartini y el actual Patriarca deMoscú, Alexis II. En la actualidadlos presidentes son el cardenalPeter Erdo, de Budapest, y el pas-tor Jean-Arnold de Clermont. LaIglesia católica participa plena-

5FÒRUM 2 � 2a Època � octubre 2007

alemán, húngaro, gitano y judío,como queda reflejado en el triplenombre de la ciudad: Sibiu(rumano), Hermannstadt (alemán)y Nagyszeben (húngaro). Una ciu-dad realmente ecuménica.

La asamblea de Sibiu ha sidopreparada concienzudamente enunos encuentros previos en Roma,en enero del 2006, en Wittenberg,en febrero del 2007 y en los últi-mos meses a nivel local. Esta vezel tema escogido es «La luz de Cris-to ilumina a todos los humanos.Esperanza de renovación y unidaden Europa». Con ello se pretendeun doble objetivo: reencontrar jun-tos en Cristo una nueva luz en elcamino de reconciliación entre loscristianos de Europa y redescubrirel don de la luz que es el Evange-lio de Cristo para la Europa de hoy.

Ecumenismo pacificador

Concluye el encuentro euro-peo entre cristianos de las diver-sas confesiones cristianas

Desde el pasado martes hastahoy domingo se ha celebrado enSibiu (Rumanía) la III AsambleaEcuménica Europea con más de2.500 participantes, de los cuales1500 son delegados oficiales detodos los países de Europa, y en-tre ellos unos cuarenta son espa-ñoles. Participan cristianos a todoslos niveles, desde el PatriarcaBartolomé de Constantinopla has-ta metropolitanos, obispos, teólo-gos, laicos y laicas. Forman un plu-ral y variopinto acontecimiento lle-no de viveza y color. La asambleaempezó con un acto de bienveni-

mente en las Asambleas Europeas.Las Asambleas del Consejo Mun-dial de Iglesias asisten solamentecomo observadoras.

La primera asamblea tuvo lugaren Basilea (Suiza) en 1989, pocosmeses antes de la caída del murode Berlín. Los 700 delegados ofi-ciales de las Iglesias aprobaron unmagnífico documento sobre justi-cia, paz y ecología, en el que serecogía una profunda reflexiónsobre estos temas y se proponíancompromisos prácticos para el fu-turo de Europa.

La segunda asamblea se cele-bró en Graz (Austria) en 1997 y sereflexionó sobre la reconciliación.Los delegados se propusieron daruna respuesta esperanzada a losdesafíos del final de siglo y demilenio. Se abogó por una recon-ciliación con Dios, entre las igle-sias, religiones y culturas, sectoressociales, pueblos y naciones deEuropa, con la naturaleza y conotros continentes del mundo. Sepusieron de manifiesto los proble-mas que la caída del comunismocreó o puso de manifiesto; no fueposible, por ejemplo, un encuen-tro de Juan Pablo II con los patriar-cas de Constantinopla y Moscú. Apartir del positivo clima creado porestas asambleas, las comunidadescristianas de Europa redactaronuna carta Ecuménica que queríaimpulsar y estrechar los lazos en-tre todos los cristianos de nuestrocontinente.

La tercera asamblea empezaráel martes en Sibiu (Rumanía). Laprimera asamblea tuvo lugar enuna ciudad de mayoría protestan-te, la segunda en una de mayoríacatólica y esta tercera en una demayoría ortodoxa, aunque tieneminorías católicas y protestantes.Sibiu es sede de tres obispados(ortodoxo, católico y luterano). Allado de la población rumana, tie-ne importantes grupos de origen

6 FÒRUM 2 � 2a Època � octubre 2007

da en la plaza Mayor en la que in-tervino de forma vibrante el carde-nal Kasper y en la que se leyó, en-tre otros, un positivo mensaje delPapa.

El país de acogida, Rumanía, seencuentra en un momento de granesfuerzo de desarrollo y cambio. Haentrado este año en la Unión Euro-pea y posee una gran tradición cul-tural, monumental y religiosa. Losmonasterios ortodoxos deMoldavia, declarados monumentosde la humanidad por la Unesco,expresan muy bien la fuerza cultu-ral y religiosa de este país, de ma-yoría ortodoxa, con fuertes mino-rías católicas y protestantes, muyreligioso a pesar de la fuerte perse-cución religiosa comunista. Su Igle-sia ortodoxa se encuentra en el de-licado momento de que el SantoSínodo elija a partir del próximo día12 al sucesor del Patriarca Teoctist.La ciudad de Sibiu, en Transilvania,capital de la Cultura Europea esteaño, con un espléndido casco me-dieval, es un buen lugar para ejer-cer el ecumenismo europeo.

El lema de la asamblea gira entorno a la creencia cristiana de queCristo, es, debe ser, la luz de todolo creado: de la Iglesia, de Europay del mundo entero. En la grantienda de circo donde se celebranlas plenarias, ha ido creciendo elclimax cristiano, espiritual y ecu-ménico. Destaca el testimonio per-sonal de un sacerdote armeniosobre su conversión a la luz de Cris-to y la alocución de AndreaRiccardi (Comunidad San Egidio)que de forma vibrante y clara (fueel más aplaudido de todos los ora-dores) exhortó a los europeos, enespecial a los cristianos, a asumirsu responsabilidad respecto delmundo entero. �Los estados euro-peos �dijo� se perderán si vivenaislados. La unificación europeano es una burocracia o una cons-trucción sin alma. Hay una relaciónprofunda, misteriosa, entre la pazy la unidad de los cristianos, la pazdel mundo y su unidad. Los cris-tianos europeos tienen una res-ponsabilidad sobre la paz en elmundo. Europa y África tienen un

destino común. Una Europa queno viva encerrada en sí misma nopuede olvidar África... Europa noes lo que fue, pero puede ser me-jor de aquélla que fue para sí mis-ma y para los demás�.

El ambiente ha sido de oración,de ricas relaciones personales, deinformación, discusión. El miérco-les se trató sobre �La luz de Cristoilumina a la Iglesia � (en la unidad,la espiritualidad y el testimonio).El jueves, sobre �Cristo iluminaEuropa�. El presidente de la Comi-sión Europea, José Manuel DurãoBarroso, afirmó la necesidad derestablecer la unidad cristiana a finde dar un alma a Europa.

También se insistió en trabajarconjuntamente y con más intensi-dad en el diálogo y la colaboracióncon otras religiones. En Sibiu nose ha tratado tanto de buscaracuerdos sobre cuestiones que di-viden como de reflexionar, rezar yactuar juntos ante los actuales de-safíos europeos.

Mn. Antoni MataboschMn. Antoni MataboschMn. Antoni MataboschMn. Antoni MataboschMn. Antoni Matabosch

LA LOE: ASPECTESNOUS DE LA LLEID�EDUCACIÓ

Als centres educatius es comen-çarà a aplicar la LOE (Llei d�Orde-nació de l�Ensenyament) a partirdel curs 2007-08 en el cicle inicialde l�educació primària i primer itercer cursos de l�educació secun-dària. Progressivament s�anirà im-plementant a tots els nivells en elspropers anys. Hi ha algunes nove-tats a destacar en aquesta nova llei.En termes generals es pot afirmarque hi ha un reforçament del con-

cepte d�educar, en sentit ampli, ésa dir, donar eines als alumnes pera créixer i poder desenvolupar-secom a persones, ciutadans i col·la-boradors en el progrés humà.

En el terreny més pràctic, algu-nes novetats són la implantació dela «tercera hora» de castellà a pri-mària, l�increment d�una horalectiva més a cada curs de secun-dària, on els alumnes assistiran aun total de 30 hores setmanals declasse, l�ús de la llengua estrange-ra en àrees no lingüístiques �perexemple, impartir les classes d�edu-cació física, socials o matemàtiquesen anglès segons les possibilitats

dels centres� i la creació d�unanova àrea d�educació per a la ciu-tadania, que s�impartirà en un delsdos cursos del cicle superior deprimària i en alguns cursos de se-cundària, segons la distribuciócurricular de cada centre.

Els eixos principals de la novallei d�educació són:

LLLLL�atenció a la diversitat.�atenció a la diversitat.�atenció a la diversitat.�atenció a la diversitat.�atenció a la diversitat. Da-vant la gran varietat de nivells, in-teressos, motivacions i capacitatsdels alumnes, es crea les USEE: Uni-tats de Suport a l�Educació Especi-al per a atendre les necessitats edu-

7FÒRUM 2 � 2a Època � octubre 2007

catives de tots els alumnes, inclo-ent-hi la realitat cada vegada mésfreqüent d�aquells alumnes d�in-corporació tardana per motius per-sonals i familiars.

LLLLL�autonomia dels centres.�autonomia dels centres.�autonomia dels centres.�autonomia dels centres.�autonomia dels centres.Pel que fa a l�organització internai curricular, es potencien els pro-jectes didàctics dels centres enl�àmbit pedagògic, curricular i unmarc d�experimentació dins delstermes fixats per l�administració.

Es fomenten els processos demediació escolarmediació escolarmediació escolarmediació escolarmediació escolar per implicardiferents agents en les diverses pro-blemàtiques socials i personals quevivim als centres escolars i que ex-cedeixen les possibilitats del do-cent i requereixen l�ajut d�especi-alistes psicopedagogs, assistentssocials, etc.

Una peça clau del nou sistemaeducatiu continua essent la forforforforfor-----mació del professorat i la parmació del professorat i la parmació del professorat i la parmació del professorat i la parmació del professorat i la par-----ticipació dels pares i mares aticipació dels pares i mares aticipació dels pares i mares aticipació dels pares i mares aticipació dels pares i mares através de l�AMPtravés de l�AMPtravés de l�AMPtravés de l�AMPtravés de l�AMPAAAAA. Es reforça elpoder i la col·legialitat de treballque es vehicula a través del Con-sell Escolar, amb representants delsdiversos àmbits de la comunitateducativa: alumnes, pares i maresi professors.

Els alumnes en acabar cada eta-pa educativa obligatòria han d�as-solir les competències bàsiquescompetències bàsiquescompetències bàsiquescompetències bàsiquescompetències bàsiquesi els objectius curricularsi els objectius curricularsi els objectius curricularsi els objectius curricularsi els objectius curriculars. És in-teressant destacar que les compe-tències bàsiques van orientades alcreixement harmònic i autònomdels alumnes en els següents eixos:comunicació lingüística,audiovisual, artística i cultural; ad-quisició de metodologia en el trac-tament de la informació i compe-tència digital, les matemàtiques ien tot moment aprendre a apren-dre; el desenvolupament personalamb autonomia i iniciativa; conviu-

re i habitar el món amb el conei-xement i interacció amb el món fí-sic, social i ciutadà.

� A l�etapa d�educació secun-dària s�introdueixen les matèriescomunes, optatives i específiques.A partir de 3r d�ESO hi ha la possi-bilitat de fer Programes de Diver-sificació Curricular per a atendrela diversitat de l�alumnat. El quartcurs de l�ESO té un caràcter orienta-dor cap a l�educació postobligatòria(batxillerat i cicles formatius) o laincorporació al món laboral. Es cre-en els Programes de Qualifica-Programes de Qualifica-Programes de Qualifica-Programes de Qualifica-Programes de Qualifica-ció Professional Inicialció Professional Inicialció Professional Inicialció Professional Inicialció Professional Inicial (PQP)dirigits a alumnes majors de setzeanys que no han obtingut el títolde Graduat d�Educació Secundà-ria (GES). Excepcionalment podran

accedir-hi els alumnes de quinzeanys que han repetit 2n d�ESO i nopoden accedir a 3r d�ESO. Es trac-ta d�uns mòduls d�ensenyamentespecífics de perfil professionalque donaran eines per a la intro-ducció en el món laboral delsalumnes segons les seves necessi-tats i capacitats personals.

� Es manté l�avaluació col·-manté l�avaluació col·-manté l�avaluació col·-manté l�avaluació col·-manté l�avaluació col·-legiadalegiadalegiadalegiadalegiada de tot l�equip docent i larepetició de curs amb més de duesmatèries suspeses. A cada etapa espodrà repetir com a màxim dosanys.

� LLLLL�àrea de religió�àrea de religió�àrea de religió�àrea de religió�àrea de religió seràd�oferta obligada per als centres id�opció voluntària per a aquellsalumnes que ho desitgin i serà ava-luable com les altres matèries. Nocomptarà en les puntuacions glo-bals en les convocatòries en quèhan d�entrar en concurrència elsexpedients acadèmics per tal degarantir el principi d�igualtat i delliure concurrència de tot l�alum-nat. A secundària els alumnes quehagin optat pels ensenyaments dereligió podran escollir entre religiócatòlica, confessions religioses quedisposen d�acords internacionalsen matèria educativa o l�ensenya-ment d�història i cultura de les re-ligions.

En els propers cursos s�aniranpublicant les noves disposicions enmatèria educativa. Cal que tots elscentres escolars, mestres i profes-sors, esmercem els millors esforçosper aconseguir bons resultats en lanova proposta de llei educativa.Com afirma Henry Adams, «unmestre tendeix a l�eternitat, ja queno sap mai quan s�aturarà la sevainfluència», quina responsabilitatmés gran!

Moviment Cristiàde Mestres i Professors

8 FÒRUM 2 � 2a Època � octubre 2007

EL GRUP COM A ES-PAI COMUNITARI

Una de les preguntes bàsiquesque contínuament ens plantegem,sense obtenir respostes gaire sa-tisfactòries, té relació amb les nos-tres actituds davant dels reptesque, com a cristians, ens proposaun model de societat pluricultural;és a dir, com poder viure alhoracom a ciutadà d�una democràciaoccidental i com a cristià europeudes de la seva experiència quoti-diana.

Vivim en un ambient que unsociòleg com Zygmunt Baumannha definit amb el terme de «mo-dernitat líquida». El nostre és untemps d�incerteses i, sobretot,d�acceleració dels canvis que hanconvertit les nostres relacions per-sonals i socials en lligams moltmenys estrets que abans. La neces-sitat de no quedar endarrerits, foradel mercat de consum que pertotarreu ens envolta, ha repercutitmolt negativament en la tasca notan sols de formar i mantenir unaidentitat sinó de ser respectats iestimats per ser com som i, mésencara, el que som.

Respondre a tots aquests inter-rogants derivats d�un model desocietat, en el qual potser no enssentim còmodes, tot i ser-ne mem-bres que volen responsabilitzar-se�n, ha de traduir-se �és el meuparer� no en l�acció per l�acciósinó en una proximitat, humana-ment càlida, amb les complexesrealitats en les quals, com a laics,estem cridats a participar, i no úni-cament a ser-hi o a deixar-nos de-vorar per elles.

És evident que sols i aïllats nopodem viure la nostra fe, ni tansols conservar-la, però també calinterrogar-se sobre els nostres ob-jectius i, també, sobre quina imat-ge d�Església donem, com a as-

semblea de persones transforma-des per la resurrecció de Crist. Nol�Església solament com a corpo-ració, com a grup, sinó com a llocdes del qual donem un testimonipersonal i singular de la nostra fe.L�experiència ens diu que molts denosaltres no volem que es com-prenguin i s�acompanyin els nos-tres dubtes sinó que, com que sommolt exigents, volem que els ques�apropen a nosaltres se�n facincàrrec i els visquin des de dins. Encomprendre�ns, assumeixen tambéla comprensió dels nostres parà-metres d�actuació.

En síntesi: Jesús de Natzaret co-mençava per mirar cada personaals ulls, per deixar-se interpel·lar perles seves necessitats i per allò queanava buscant. I en això ens tocaimitar-lo, tant enfora com endinsdels nostres grups, no en un sentitreflexiu (la meva «secta») sinó re-cíproc (els meus «germans»). Be-net XVI ha dit amb molt d�encertque els amics els escollim nosal-tres, però els germans ens els tro-bem donats per Déu mateix. Con-vé no oblidar-se�n, perquè moltsmalentesos en les comunitats ecle-sials i fins i tot en el conjunt de l�Es-glésia potser procedeix de no ac-ceptar la radical diversitat de grupsi persones, amb la consegüent con-fusió pel que fa a la font de la uni-tat.

Reptes i realitats deltestimoni cristià laic

M�agradaria treure�n algunesconclusions, des de les quals po-der obrir el diàleg:

A) Els nostres grups no ens do-nen respostes i, paradoxalment,estan contínuament produint oprocurant produir respostes, tot ique siguin parcials o humils. Pertant, crec que un primer pas seriapreguntar-se si ens sabem qüesti-

onar. I saber-se qüestionar vol dirsaber escoltar, estar disposat a es-coltar. No es tracta tant de recollirinformació per plantejar possibili-tats d�acció com preparar-se a ac-ceptar el que se�ns diu des de lesrealitats del qui parla. Mai l�inter-rogatori ni tampoc l�actitud con-descendent de «digues el quevulguis, que jo t�escolto, però tinctot això molt superat, perquè jo,jo, jo, ja havia fet, pensat, analit-zat o me n�havia adonat� Les co-ses es fan així i d�aquesta altramanera». Cal posar-se en la situa-ció de l�interlocutor.

Saber escoltar, doncs, no és so-lament deixar que l�altre s�expliquii se senti acollit. Saber escoltar su-posa començar un camí en com-panyia de l�altre. Escoltar i acom-panyar és un risc molt gran, per-què, a més d�una responsabilitat,compromet a un mateix. Obliga asortir amb l�altre i estar disposat adeixar-se interpel·lar, però tambéa ésser il·luminat per l�acompa-nyat.

Hem de substituir una relacióen certa mesura jeràrquica �el queja sap guia el que encara no sap�per una altra de més planera �amb-dues persones caminen juntes.Tampoc no vol dir, com per desgrà-cia ha succeït moltes vegades enels últims trenta anys, que dos cecscaminin junts o que el qui és cecguiï el que no ho és, destruint totsdos la possibilitat de portar a ter-me una relació autèntica.

Dues persones es posen en mar-xa i ningú no té cap seguretat: pri-

La necessitat de no quedarendarrerits, fora del mercat de

consum que pertot arreu ensenvolta, ha repercutit molt

negativament en la tasca notan sols de formar i manteniruna identitat sinó de ser res-

pectats i estimats per ser comsom i, més encara, el que som.

[Foto © Josep Nuet Badia]

9FÒRUM 2 � 2a Època � octubre 2007

10 FÒRUM 2 � 2a Època � octubre 2007

mer, sobre si la relació serà fecun-da (si no ho és, han d�evitar-se elssords empipaments i els retretsautojustificatoris); i segon, tampocno hi haurà seguretat sobre quèanirà sorgint en les successives fa-ses del procés.

Un diàleg autèntic no consisteixen pregunta-resposta o planteja-ment�suggeriment. No es tractatan sols de proporcionar un bagat-ge de doctrines o claus ideològi-ques que permetin tenir ben orga-nitzada la visió del món. És un di-àleg a la recerca de sentits que fa-cin possible les nostres eleccions.Es tracta de promoure no la sophíasinó la phronesis o saviesa pràcti-ca que, en paraules de PaulRicoeur, «és un treball incessantd�interpretació de l�acció i de simateix, en què es busca l�adequa-ció entre allò que ens sembla elmillor per al conjunt de la nostravida i les eleccions preferents queregeixen les nostres pràctiques».

B) Aquesta interpretació,aquesta «prudència» basa els seuscriteris en l�Evangeli. Això vol dirhomes i dones de pregària, obertsal misteri i atents a l�acció de l�Es-perit. Conrear una vida interior in-tensa. Buscar en si mateix no pres-suposa una mera subjectivitzacióde l�experiència de fe, basada enuna vivència de l�autenticitat des-connectada de la comunitat. Lestensions i els objectius, a vegadescontraposats, no poden ser mini-mitzats o simplement aparcats. Elscristians estan cridats a sortir de simateixos, sense per això renunci-ar a la seva autonomia. Ser com elsprimers cristians, ciutadans d�unmón que ha començat a ser trans-format. Com fer-ho? Això ja és unareflexió de llarg abast.

Això exigeix, al meu parer, duescondicions:

� Formació rigorosa doctri-Formació rigorosa doctri-Formació rigorosa doctri-Formació rigorosa doctri-Formació rigorosa doctri-nal:nal:nal:nal:nal: tenir les idees clares sobre la

pròpia fe. Hi ha moltes coses quesón discutibles, però els principishan d�ésser molt definits. Recordoquan rebia catequesi de confirma-ció a la parròquia amb quinzeanys. Moltes d�aquelles persones,molt vàlides, estaven molt confo-ses i projectaven sobre nosaltres elsseus dubtes amb temes i assump-tes que, en aquella situació, no ensinteressaven, excedien les nostrescapacitats intel·lectuals, etc. Elsresultats els coneixem tots, perquèha estat un problema general.

� Màxima flexibilitat en laMàxima flexibilitat en laMàxima flexibilitat en laMàxima flexibilitat en laMàxima flexibilitat en lapraxi:praxi:praxi:praxi:praxi: en aquesta societat la no-ció de pecat i de culpa ha desapa-regut, substituïda pel «em trobobé» � «em trobo malament», «emsatisfà» � «no em satisfà». El queno agrada se suprimeix, se silen-cia. Tenim un exemple molt clar:vivim en un país on hi ha un delsmillors serveis sanitaris del món,però els malalts mentals gairebéno reben altra atenció que la pal·-liativa. En l�Església hi ha hagutsectors que han preferit respondrea aquesta situació amb laculpabilització moral: sexual o so-cial. En una societat de rerefonsencara catòlic i nominalment d�es-querres, s�accepta millor la críticade la segona que la de la primera.En tot cas, el fet és que, tot i queuna hi tingui més virtualitats pràc-tiques, d�acord amb el seu com-ponent profètic, poca influènciareal hi acaben exercint ambdues.

C) Potser un dels grans reptesés convertir els nostres grups enespais comunitaris. És a dir, que notan sols hem de formar grups sinóque també hem d�establir lligamsde comunitat, en un sentit, és clar,més feble que el de les «comuni-tats cristianes» habituals. Què vulldir? Que els nostres grups han deser bàsicament oberts i acollidorsdels diversos nivells de compromísdels seus membres. Tenim una tra-

dició, que no criticaré perquè téelements molt positius, però queés obvi que continua essent, enmolts aspectes, massa uniformado-ra, massa «jeràrquica», amb unscriteris d�acceptació a vegades rí-gids, que no comprèn bé que elnostre teixit associatiu no respon acriteris preestablerts. Permeteu-meser provocatiu: els nostres grups nopoden semblar societats privadesamb uns requisits d�admissió. És fapalès que no poden ésser ni socie-tats anònimes �cosa en què tot-hom està d�acord� ni tan sols soci-etats limitades.

Això no obstant, el valor peda-gògic de la iniciació té encara i sem-pre tota la seva validesa, però el seusentit ha canviat molt. No vivim enel món compacte, tot i ple de con-tradiccions, de fa trenta anys. Te-nim bosses grans d�immigrants.Què han de fer? Formar els seusgrups a part? No volem la seva in-tegració? Tenim pocs joves, peròles seves sensibilitats són més ma-tisades d�allò que a primera vistapodem imaginar.

Una comunitat és un lloc de tro-bada més que d�intercanvi, on tot-hom pot sentir-se identificat. No unlloc per a oferir identitats, sinó unlloc per a construir una identitat decomunió. A vegades sembla que elsnostres grups, perquè ningú nos�enganyi, plantegen el que cadas-cú ha de complir per a formar-nepart: reunions, activitats, accionscol·lectives, etc. I que, a més a més,van proposant unes claus d�inter-pretació dels esdeveniments perso-nals i de grup mitjançant els qualscada membre pot saber si s�estàintegrant o no, adquirint els trets«fisonòmics» del grup.

Em recordo d�un grup en el qualvaig participar amb objectius d�ac-ció solidària. En conjunt érem sei-xanta o setanta persones, que ensrepartíem en grupets de reflexió desis a vuit membres. El primer dia ens

11FÒRUM 2 � 2a Època � octubre 2007

vam clavar un arrambatge. Un noi,ple de bones intencions ens va dei-xar clar a uns principiants que lasolidaritat començava per fer comell, perquè demanava amb la sevapromesa un crèdit per a comprarel pis a un banc solidari. El paioera economista d�una universitatprivada prestigiosa. N�hi havíem, simés no, dos en aquell temps perals quals el terme crèdit estava fóradel nostre diccionari. Sis mesosdesprés quedàvem nou persones iels responsables continuaven cul-pant-nos de la nostra insolidaritat.Finalment, tots els grups van tan-car i suposo que amb amargor perpart dels responsables per no sen-tir-se compresos.

Conclusió: un grup no és unaestructura sinó un conjunt de per-sones, que tenen unes capacitats iuns interessos comuns, però tam-bé una individualitat, unes limita-cions i, fins i tot, objectius i metesíntimes. S�ha de tenir una extraor-dinària prudència, a més de forma-ció, per a fer compatibles totesaquestes aspiracions amb l�idealcomú que les hi reuneix. Com que,vist així, pot fer por una responsa-bilitat tal, davant una realitat tanlíquida, acostumem a refugiar-nosen uns dissenys pastorals moltmacos que ens ajuden a mantenirla distància i a dissenyar prè-viament el món en el qual hem deviure i participar.

Els responsables del grup no sónel capità del vaixell que ha de man-tenir sempre la calma i la discipli-na. Tothom ajuda a fer grup. Elgrup es va creant entre tots plegats.Anem fent grup. L�aspecte comu-nitari es demostra caminant junts,no obeint unes regles o complintunes estratègies per més que esti-guin consensuades pel grup. Laparaula clau, crec, és aprendre aESCOLTAR.

Què implica això perals responsables?

Fugir d�extremismes que enco-breixen temptacions autoritàries. A«dreta» o a «esquerra», mai no se�n

El nostre és un temps d�incerteses i, sobretot, d�acceleració dels canvis que han convertit les nos-tres relacions personals i socials en lligams molt menys estrets que abans. [Foto © Josep Nuet Badia]

12 FÒRUM 2 � 2a Època � octubre 2007

poden treure totes les conseqüèn-cies, perquè no és possible ni tansols legítim. La radicalitat no ha deser pas extremista: anar a les arrelsés un programa de vida, no un pro-grama d�acció sense res més. Ca-dascú té tot el dret a pensar comvulgui sobre objectius i mitjans, ifins i tot a tenir les seves preocu-pacions, polítiques, socials i fins itot espirituals, però no potconduir la gent, en nom de la sevaresponsabilitat, per on no vol, sotal�amenaça latent que qui no se-gueix la línia «oficial» no hi té lloc.Seria tornar al pitjor clericalisme.

Acceptar que el grup no és unsagrament, és a dir, que té un ci-cle: neix, creix i pot morir. Viuresense angúnies la fi. Potser s�aca-ba perquè es trenca la convivèn-cia, perquè la gent deixa d�anar-hi o, en el millor dels casos, per-què una nova etapa en el procésdels seus membres aconsella dis-soldre el grup. No cal l�(auto)cul-pabilització. Qüestionar-se, inda-gar causes, proposar mesures pera reconstruir ponts, si cal i és pos-sible, sí.

Moltes vegades es parla de de-mocràcia al si de l�Església i depotenciar la coresponsabilitat. Po-tenciem-la, des d�un sentit demo-cràtic. A vegades, em sembla quela manca de credibilitat «política»que tenim els cristians té motiva-cions intel·lectuals: ens mancamaduresa teòrica. Confonem ambfacilitat democràcia, assemblea-risme, igualitarisme, etc., i igual-ment considerem sinònims ferme-sa amb duresa i uniformitat de cri-teris. Va molt relacionat amb lanostra pròpia història i també ambla del nostre entorn. En qualsevolcas, quan el grup pren una deci-sió, no cal discutir, cal actuar, peròamb mecanismes oberts a la críti-ca i la millora, no tan sols a l�alturadels dirigents. Si no, els nostresgrups es converteixen en sectes,

amb enfrontaments continus, nor-malment subterranis. I en ocasionscal prendre decisions amb respon-sabilitat, fins i tot quan no hi haconsens. La democràcia és el go-vern de les majories, perquè se sapque les relacions socials estan ba-sades en la legítima contraposiciód�opcions fins i tot irreconciliables.Això de la unitat és molt bonic,però unitat no vol dir centralitza-ció, sigui del tipus que sigui.

Què implica això peral grup?

Que aprenguin a escoltar-nossuposa que tenim alguna cosa adir, però que això que diem no ésuna veritat incontestable. Si par-lem és perquè estem buscant. I siestem buscant hem d�aprendretambé nosaltres a deixar-nos es-coltar. Busquem només respos-tes? Confirmacions a les nostresidees? Simplement que ens di-guin el que hem de fer? «Mestrebo, què he de fer per aconseguirla vida eterna?». Mediteu la res-posta de Jesús més enllà d�aque-lla que dirigeix al jove ric. A aquestli diu: «Apa, ven tot el que tinguis,dóna-ho als pobres i segueix-me».Aquesta frase ha servit per a treu-re conclusions molt ràpides. Perquè no pensem, com a grup, queel que Jesús ens diu és el que vadir als seus deixebles? Com deienels evangelistes, ells es van escan-dalitzar: «Si és així, qui es pot sal-var?». «Ningú; però el que és im-possible per a l�home no ho és pera Déu».

Un membre d�un grup hi viu ohi hauria de viure una experièn-cia de comunitat que és, alhora,una experiència que el mou a ac-tuar en el món i una experiènciaespiritual profunda. En aquestsentit, em sembla una intuïció llu-minosa del germà Roger de Taizé

la seva invitació als joves que visi-ten la comunitat �en la seva poè-tica definició, una paràbola de co-munió� a tornar als seus llocsd�origen i, des de dins de les se-ves realitats socials, econòmiquesi culturals, començar a construirun tipus de societat il·luminadapels valors de l�Evangeli. L�acom-panyat ha de sentir que la sevapertinença al grup no està vincu-lada a la seva capacitat de fer aixòo allò altre, sinó a la seva crida aviure dins el grup i «combregar»de la seva dinàmica vital. He co-negut persones que només voli-en enganxar cartells o dedicar-sea recollir-ho tot en acabar activi-tats (intendència) que eren moltmés valuoses per a la marxa delgrup que els que competien perveure qui hi aportava idees mésfresques i qui hi assolia més nivellsde lideratge. També n�he conegutque preferien no tenir problemesi no enfrontar-se amb ningú i li-mitar-se a fer el que els manaven.

En els grups s�ha de poder pre-gar amb tot el convenciment:«Pare nostre». Això que vivim enstransforma i ens mou a comuni-car-ho al món. Deien a la samari-tana: «Abans crèiem perquè tuens ho havies dit; ara creiem per-què l�hem vist». No som tant elsencarregats de transformar el móncom de col·laborar en aquestatransformació, esperant que elRegne que Jesús ha començat ar-ribi a la seva plenitud en tots.Aquest és un altre motiu perquè,sense perdre la nostra identitat,no ens tanquem en les nostrespetites parcel·les.

Tant de bo puguem mirar elmón amb els mateixos ulls amb elsquals ens mirem els uns als altresdins i entre les nostres comuni-tats.

Armando Pego PuigbóArmando Pego PuigbóArmando Pego PuigbóArmando Pego PuigbóArmando Pego Puigbó

13FÒRUM 2 � 2a Època � octubre 2007

CINEMA:En Barcelona,este noviembre seráde película

Nuevamente está en marcha,con importantes novedades, lacuarta edición de la Semana delCine Espiritual. Así este año, coor-dinadas a través de Signis (Asocia-ción Católica Mundial para la Co-municación), participarán docediócesis. En Barcelona, en concre-to, tendrá lugar durante el mes denoviembre y se organiza desde eldepartamento de Cine del Arzobis-

pado con el apoyo de la Delega-ción de Jóvenes, los Lluïsosd�Horta, la Fundació de l�EscolaCristiana y otras organizaciones.

La sección de jóvenes destinadaa centros educativos y durante elhorario escolar se extenderá del 5 al23 de noviembre. Las sesiones serándiarias y las películas que se presen-tan serán: El tigre y la nieve (2006)de Roberto Benigni, Disparando aperros (2007) de Michael Caton-Jones, Copying Beethoven (2006)de Agnieszka Holland, Teresa deCalcuta (2006) de Fabrizio Costa, yLa joven del agua (2006) de NightShyamalan. Como cada año se en-tregarán unas guías didácticas de

cada película y durante la proyecciónse realizará una presentación y uncomentario de análisis cinematográ-fico y de contenido. Los colegiospueden inscribirse y recibir informa-ción en la Delegació Pastoral deJoventud del Arzobispado de Barce-lona y en la página web.

Este año también introducimosla novedad del cine para niños yde carácter familiar. Así proyecta-remos Azur y Asmar (2006) deMichel Ocelot, en una sesión paralos esplais en coordinación MCECy en una sesión familiar el domin-go 18 de noviembre a las 17.00.

Las sesiones para público abier-to serán en la semana de 5 al 11 de

14 FÒRUM 2 � 2a Època � octubre 2007

noviembre. La programación, eneste momento, es provisional; yaque estamos pendientes de algu-nos preestrenos de interés. En cual-quier caso estarán presentes ade-más de algunas de las películas se-leccionadas para jóvenes películas,así como El final del espíritu (2007)de Jim Hanon, Hijos de los hom-bres (2006) de Alfonso Cuarón,Luces al atardecer (2006) de AkiKaurismäki. Como es habitual, to-das ellas se acompañarán de uncomentario-meditación. Esta ofer-ta cada vez está teniendo más am-plia aceptación porque no sólo per-mite ver la película sino desentra-ñar algunas de sus claves. Como decostumbre las sesiones serán en elcine de los Lluïsos d�Horta.

Este año, como otra de las nove-dades, se fallarán los premios delconcurso de cortometrajes patroci-nado por Càritas, Mans Unides,Salesians, Ediciones Casals, la

Fundació Missatge Humà i Cristià yel departamento de Cine del Arzo-bispado (Delegació de Mitjans deComunicació). El sábado día 10 denoviembre se proyectarán los cortospremiados y se entregarán los pre-mios Pelícano a la solidaridad, lacooperación al desarrollo, la realidadde los jóvenes y los valores espiritua-les. Hasta el día 7 de octubre es po-sible la presentación de los distintostrabajos. Para consultar las bases di-rigirse a la web de Curts amb fons.

La Semana del Cine Espiritual enesta edición se prolonga con la re-flexión a fondo sobre la relaciónentre teología y cine. Organizadapor la Facultat de Teología deCatalunya y con la colaboración dedistintas instituciones se celebrarádel 15 al 17 de noviembre el I Con-greso Internacional sobre Teologíay Cine en el que participarán espe-cialistas de distintos países y se pre-sentarán las obras de grandes di-

rectores como Dreyer, Tarkovski,Buñuel, Allen, Kieslowski o VonTrier. Asimismo tendremos oportu-nidad de ver películas como Allaluce del sole (2005) de RobertoFaenza, La settima stanza (1997)de Marta Meszaros y Centochiodi(2007) de Ermanno Olmi. Ademáscontaremos con la presencia de di-rectores de prestigio que nos ayu-darán a reflexionar sobre «Dios enel cine». Para más información y lainscripción puede consultarse laweb de Teocinema.

En resumen, que vamos a tenerun noviembre de película y Barce-lona se convierte en referencia parael diálogo entre la fe y el cine. Es-peramos vuestra participación.

Peio SánchezPeio SánchezPeio SánchezPeio SánchezPeio SánchezDepartament de Cinema

Delegació de Mitjansde Comunicació

Arquebisbat de Barcelona

MÚSICA:Mientras haya vidadel Grup Mambrédel Grup Mambrédel Grup Mambrédel Grup Mambrédel Grup Mambré

El grup Mambré neix de la mo-tivació de Montserrat Espanyol,Rafael Zamora i Mónica Contreras,que, provinents de diferents llocsd�origen coincideixen a la ciutat deBarcelona.

Ells, sintonitzant i compartint unprojecte personal que esdevécomú, decideixen integrar-se coma grup per crear i rescatar cançonsque tenen com a base el bé, la ve-ritat i la bellesa com a mitjà per aacostar-se al misteri de Déu.

És per això que el contingut deles cançons que interpreten ensparlen del valor de la vida, del�amistat, de la pau, de la nostrapròpia fragilitat, i ens animen acaminar plegats�

una alzina dreçada dóna ombra irepòs a Abraham, l�amic ancià deYahvè i a la seva esposa Sara, anci-ana i infecunda�

Mambré és l�espai de la troba-da, on sempre hi ha pa per a cal-mar la fam i aigua per a refrescar

Actualment col·laboren en elgrup Josué Morales (guitarra) iYoko Suzuki (piano).

El nom escollit pel grup ve delGènesis 18,1-15 (trobem l�explica-ció en un dels seus CD): «Mambréés un lloc perdut al desert en què

15FÒRUM 2 � 2a Època � octubre 2007

els peus fatigats i coberts per lapols dels camins�

Mambré és el lloc on s�invitaels pelegrins a quedar-se per des-cansar, encara que no se sàpigares de la seva identitat, de la sevaprocedència, de les seves intenci-ons�

Mambré és la terra aspra i calci-nada, en la qual la confiança i lafe d�un home fan possible el fe-cund miracle de la vida, i amb ell,la certesa de la seva descendènciavenidora, que serà incomptable,com les estrelles del cel�

Mambré és el silenci expectant

d�allò humà, que s�obre a la músi-ca transformadora de Déu.

Per això aquest nom: perquè vo-lem que les nostres cançons, coml�alzina aquella, regalin ombra querefresqui i facin possible la trobada il�amistosa conversa dels que espe-ren i dels que estan en camí�»

LLIBRES:El regalo de simismo.Educarnospara educarde José Ramón Urbietade José Ramón Urbietade José Ramón Urbietade José Ramón Urbietade José Ramón Urbieta

Els qui es dediquen a la tascad�educar saben que la vertaderaeducació es fa des del cor; per aixòsenten la necessitat de cultivar-loalimentant el seu interior com alloc privilegiat per a interpretar elmón exterior, doncs el que reflexi-onem sobre les nostres conviccionsi formes d�actuar.

Aquest llibre, a través de refle-xions, relats i contes, afavoreix eltreball d�interiorització i l�anàlisid�un mateix, per recobrar d�unaforma nova la il·lusió i el desigd�educar i d�aprendre.

D�una manera amena ofereixpreguntes i suggereix pistes per aajudar els educadors a educar elcor dels seus alumnes o fills. De lamateixa manera vol ser un llibreamic per als que es troben exhau-rits, deprimits o no es valoren prou,mostrant que el millor regal quepodem entregar som nosaltresmateixos. L�autor, combinant laseva experiència personal amb lapràctica educativa, basa les sevesafirmacions en la seva experiènciade treball amb comunitats educa-tives i famílies durant molts anys.

José Ramón Urbieta JócanoJosé Ramón Urbieta JócanoJosé Ramón Urbieta JócanoJosé Ramón Urbieta JócanoJosé Ramón Urbieta Jócano,llicenciat en teologia i pedago-

gia, orientador i especialista eneducació d�adults, ha dirigit di-verses escoles de pares i ha exer-cit càrrecs de direcció d�equips deformació de joves animadors i

com a coordinador de grups devoluntariat i cooperatius. És au-tor de diversos llibres i col·-laborador en revistes especialit-zades.

16 FÒRUM 2 � 2a Època � octubre 2007

En aquest número hem estruc-turat els enllaços en uns apartatsgenerals a fi que la seva consultasigui més ràpida.

També hem afegit les webs delsmonestirs catalans amb comunitatmonàstica.

Bíbl iaBíbl iaBíbl iaBíbl iaBíbl iaBíblia Catalana Interconfessio-

nal (BCI)

Ordes i congregacions religio-Ordes i congregacions religio-Ordes i congregacions religio-Ordes i congregacions religio-Ordes i congregacions religio-sessessessessesBenedictinesCaputxinsCarmelitesComunitat de TaizéJesuïtesSalesians

EsglésiaEsglésiaEsglésiaEsglésiaEsglésiaArquebisbat de BarcelonaConferència Episcopal Tarraco-

nenseConferència Episcopal Espa-

nyolaSanta Seu

MonestirsMonestirsMonestirsMonestirsMonestirsEl MiracleMontserratPobletPuiggraciósSant Benet de MontserratSant DanielSant Pere de les Puel·les D

isse

ny i

maq

ueta

ció:

Jose

p N

uet i

Bad

ia, A

/e.:

jose

pnue

t@ar

raki

s.es

/ w

eb: w

ww.

nuet

.arr

akis

.es /

Dip

òsit

lega

l: B.

30.

845

- 199

7.

Cursets

Preparar el Nadal avui. RecurPreparar el Nadal avui. RecurPreparar el Nadal avui. RecurPreparar el Nadal avui. RecurPreparar el Nadal avui. Recur-----sos per a un alumnat divers.sos per a un alumnat divers.sos per a un alumnat divers.sos per a un alumnat divers.sos per a un alumnat divers.

Dies: Dissabtes, 20 i 27 d�octubrei 10 de novembre de 2007.

Horari: matí.

Lloc: Rivadeneyra, 6 3a planta.Professors: Mn. Jaume Aymar,

Emma López i Joan Lorenzo.

Què és això d�enamorarQuè és això d�enamorarQuè és això d�enamorarQuè és això d�enamorarQuè és això d�enamorar-se?-se?-se?-se?-se?Webqüest: un recurs per edu-car l�afectivitat la sexualitat a

l�adolescència.Dies: Dissabtes, 12 i 16 d�abril i

10 de maig de 2008.Horari: matíLloc: Rivadeneyra, 6 3a planta.Professora: Mercè Lajara,organitzat pel MMPC.

SoliusVallbona de les Monges

NotíciesNotíciesNotíciesNotíciesNotíciesRevista Ecclesia digitalFlama, agència cristiana de no-

tícies

ZENIT, agència de notícies

SolidaritatSolidaritatSolidaritatSolidaritatSolidaritatComerç justIntermón-OxfamMans Unides