Delegació de missions: Barcelona – St. Feliu nº23 Maig Maig 2014

1

Vocacions Natives: Gra cies

a Jornada de

Vocacions

Natives és un

dia especial dedicat

a la oració i la

cooperació

econòmica amb els

joves que són

cridats a la vocació

sacerdotal o

religiosa en els

territoris de missió.

L

Full Blau

Thangaray, es un seminarista del Seminario Christ Hall en India

"Salutacions de tot cor, gràcies a la vostra ajuda som més conscients de l'amor de Déu i de com ens cuida"

Osuji Daniel, es un seminarista del Seminario Seat of Wisdom en Nigeria

"Vull expressar la meva profunda gratitud per la vostra generositat i l'ajuda per a la formació dels sacerdots de tot el món. El vostre gest

arriba molt lluny i ajuda a promoure les vocacions en països on la situació econòmica és molt pobre i l'educació és només per a les

persones amb diners”

Luis Eduardo Guzmán acaba de ser ordenado sacerdote. Se formó en el Seminario Mayor San Luis Beltrán de Bogotá, Colombia “Com no agrair tots i cadascun dels seus continus esforços, com no agrair a Déu el seu afecte i amistat, la seva constant oració!”

Delegació de missions: Barcelona – St. Feliu nº23 Maig Maig 2014

2

En una solemne cerimònia, 23 persones van ser guardonades amb la “Orden al mérito ciudadano” que atorga el Consell Municipal de Calama. L'acte es va desenvolupar al Teatre Municipal d’aquesta població.

Entre aquets ciutadans hi havia Mossèn Jordi Jorba Navarro, rector de la parròquia de la

“Asunción de la Virgen” i Delegat de Catequesi. Se li va concedir en reconeixement al servei comunitari i espiritual que desenvolupa a la ciutat de Calama.

Va arribar a Chile l’any 1964. Va estar de vice-rector, i després de rector en el 1965, a l'Institut Bisbe Silva Lezaeta fins a la seva sortida de Xile

el 21 d'agost de 1973. Des de 1974 fins a la tornada a Xile el 2001, va exercir com a Director Diocesà de Missions de l’Arquebisbat de Barcelona.

Mor a Nicaragua el missioner José Díaz Pérez

El 22 març moria a Casares, Nicaragua, el missioner Combonià José Díaz Pérez per un atac d'abelles africanes. Segons el seu company de parròquia

Carlos Romero un eixam d’aquestes abelles, que estan considerades com les més perilloses, van atacar a aquest missioner després que ruixés amb insecticida una bresca que penjava d'un arbre al centre de la parròquia.

José Díaz tenia 67 anys i feia dos mesos que havia arribat a Nicaragua. Fa uns anys havia estat destinat a Barcelona. En aquest temps va

col·laborar activament amb la Delegació de Missions i l’SCAM en l’animació missionera a Catalunya.

Fou enterrat a la comunitat de Casares, a uns 72 quilòmetres al sud de Managua

MOSSÈN JORDI JORBA REP LA DISTINCIÓ DE LA “ORDEN AL

MÉRITO CIUDADANO”

Delegació de missions: Barcelona – St. Feliu nº23 Maig Maig 2014

3

La XI Trobada Missionera de Joves, que organitza cada any la Direcció nacional d'OMP a Espanya,

es va celebrar de nou el cap de setmana del 22 al 23 de març. Amb el lema, "Ajuda'ns", es van citar a Madrid uns 150 joves vinguts de 22 diòcesis de

tota Espanya, vinculats a Delegacions de Missions i de Pastoral juvenil, així com grups i associacions missioneres.

La trobada tenia com a objectiu mostrar

la situació dels cristians de l’Església perseguida; de les persones que demanen ser tingudes en consideració,

d’aquells que demanen ajuda. Només començar, un seminarista xinès deia "val la pena viure la fe encara que et persegueixin.

Crist és més important que qualsevol cosa". Íñigo, de Pamplona, ha hagut de tornar del Sudan del Sud on col·laborava amb els salesians a causa

de la guerra que viu el país. Afirmava que "cal conèixer la realitat com és, no com la penso". Kenneth, d'origen

nigerià, deia: "Un jove sense futur es llança a buscar-lo, la pobresa t'obliga a sobreviure. Ho sé per experiència". Ell,

en el moment de naufragar en la pastera en què viatjava, va oferir la seva vida a Déu i avui és sacerdot

a Múrcia. Amb aquests testimonis tan provocatius, la resta va venir rodat: un moment de pregària en silenci, una reflexió sobre el tema "els joves i la

missió", la "gimcana de la crida” i la celebració de l'

Eucaristia, presidida per D. Anastasio Gil, Director Nacional de les OMP.

Tot això va contribuir a afermar el convenciment que els joves poden i han de ser protagonistes de la missió, la qual cosa coincideix amb la intenció

missionera del Papa per aquest mes de març.

Només faltava ensenyar les vies per a

la resposta: el dissabte a la nit, Maite Oiartzun, vicepresidenta del SCAM, va

presentar amb una exposició de cartells les diferents congregacions missioneres que hi ha. Diumenge al matí, amb la

taula rodona "la certesa de la crida", es van presentar les diverses formes que

ofereix l'Església per realitzar la vocació

missionera. En ella van intervenir Alberto Lamana, germà missioner combonià, Auxi Neus, laica

missionera Javeriana i Amadeo

Puebla, sacerdot del IEME. Per concloure, el xaverià Carlos Collantes, va parlar de la necessitat

de formar-se bé: "Per molt preparats que pensem que estem, quan arribes a la missió t'adones que tota formació

és poca". Ja de tornada a casa, els joves que han participat

comparteixen a les xarxes socials: "Quina gran trobada. Gràcies! , " Sento el cor inquiet ... què ens depararà el futur?", "Tant de bo que li fem cas!". El

fruit de la provocació s'ha donat en aquests joves, ara cal seguir pregant a " l’amo dels sembrats per a que enviï més segadors”.

150 JOVES EN LA TROBADA MISSIONERA A MADRID

: "Per molt preparats que pensem que estem, quan

arribes a la missió

t'adones que tota formació és poca"

“Els joves poden i han de ser protagonistes de

la missió”

Delegació de missions: Barcelona – St. Feliu nº23 Maig Maig 2014

4

NA FULLA DE RUTA Josep Frigola

Aquesta vegada toca obrir calaixets de vida més personal o més interior

si voleu. Sento que s’està llescant l’última etapa de la meva presència a l’Àfrica. Els indicis en són ben palesos: l’edat, la salut, menys capacitat i possibilitat de treball en determinades circumstàncies i el tomb que cal fer per

deixar que les noves generacions siguin i actuïn com Déu mana.

Aquesta recta final demana una certa previsió, una fulla de ruta que se’n diu. Cal doncs preveure, discernir i decidir. Segur també que cal fer-ho en comunitat. I al mateix temps, hem de mirar d’evitar engabiar l’Esperit o tallar-li les ales. Tota una

proesa a la que sou tots, ja des d’ara, convidats a participar.

Si a Déu plau, durant les vacances d’estiu del 2015, a finals de juny més concretament, celebrarem junts una missa d’acció de gràcies pel 50è aniversari de la meva ordenació sacerdotal i missionera. Crec que

val la pena, però desitjo que es faci amb la màxima senzillesa. Després dels tres mesos de vacances habituals, penso tornar a Níger per un temps breu. Serà qüestió de celebrar-hi també els 50 anys de vida en terres africanes i d’agrair-hi tot el bé de Déu que hi he rebut.

Ho aprofitaré per acabar de transmetre les activitats pastorals i socials que tinc encarregades. Caldrà veure com es fa el relleu en les millors condicions, facilitant la represa de responsabilitats i una nova embranzida amb autonomia. El que depèn de la nostra vida d’equips missioners i de la institució eclesial

no em preocupa massa; justament, la institució vetlla amb prou zel i habilitat per a ella mateixa. Penso, més aviat, en el projecte d’alfabetització de joves i adults. Aquesta activitat suposa preocupar -se cada any d’un miler i mig d’aprenents i de prop d’un centenar d’educadors; es troben escampats en sis

comunitats, a molts quilòmetres de distància les unes de les altres. En quant a la feina a la que m’he

compromès fins ara de traducció i d’edició de textos -un veritable mai acabar- penso deixar-la força ben

aposentada. Intento igualment descobrir els llocs més adequats

on s’haurà de depositar la important documentació sobre el país que he anat “atresorant” i una

grossa quantitat de material didàctic que tenim en reserva. Llavors, fer les maletes per a un

retorn definitiu només serà bufar i fer ampolles.

I després de tot això, què?,

preguntareu. És certament el punt que resta més indecís. Si fos per

mi, m’agradaria poder oferir uns anys de servei pastoral a la diòcesi de Girona. Retrobar les arrels

d’enviament a la Missió, agrair tant i tant com dec a molta gent de casa nostra i cloure així el cicle de les forces apostòliques que em restin. Però ja ho sabem: l’home proposa i Déu disposa.

U

CALAIXETS DE VIDA INTERIOR

Delegació de missions: Barcelona – St. Feliu nº23 Maig Maig 2014

5

Mossèn Manel Roig, delegat de missions de les diòcesis de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat, va visitar durant el mes de novembre el missioners que es troben a Xile i Bolívia

Tres setmanes de suplència del rector veí em permetien viatjar per visitar als missioners diocesans, laics i preveres que tenim a Bolívia i Xile, en una cooperació entre les esglésies d’aquelles terres i les diòcesis de Sant Feliu i Barcelona. El camí seguit fou de Barcelona a Cochabamba i Calama. Anant i tornant en avions i autobusos. Amb una parada interessada a Copiapò, on vaig col·laborar l’última dècada del segle passat. Vaig compartir dos dies a la capital amb el seu bisbe, preveres, diaques, laics i religioses.

"La col·laboració presbiteral i laïcal amb Sudamèrica em sembla,

qualitativament, positiva per a els germans llatinoamericans i, no caldria

dir-ho, també pels enviats de les nostres diòcesis, i encara més per

ampliar l'horitzó creient de les nostres comunitats envellides".

De la visita a Bolívia a la família laïcal de Torrelles de Llobregat, puc ressaltar que es troba des de l’agost passat al poble andí de Tiraque, 70 Km de Cochabamba a 3.300 msnm. Compateixen la missió de les religioses amb una filla de Barcelona, Missionera de Jesús. La parròquia està, des de sempre, encarregada a la Companyia de Jesús, amb presència de Jesuïtes catalans durant alguns anys.

La seva tasca és la tercera etapa i segona a la mateixa parròquia en distinta comunitat. Població

VISITA MISSIONERA A SUD-AMÈRICA

Delegació de missions: Barcelona – St. Feliu nº23 Maig Maig 2014

6

pagesa de llengua quèchua, no llunyana a la zona de la coca. La família del David i la Cristina, amb

cura dels nens Damià i Cèlia, col·laboren en l’educació dels nens i nenes pagesos. Amb bona comunicació amb la seva parròquia de Torrelles de Llobregat i la seva diòcesi de Sant Feliu.

La situació social boliviana em sembla de progrés econòmic i polític, però amb contradiccions i fragilitats en tots els camps, també en el moral i religiós.

CALAMA

La visita a Calama (Xile), més breu, em permeté compartir el cap de setmana d’advent amb els mossens Barcelonins, Jorba i Olivé i la germana d’aquest, ben integrats en la ciutat i la diòcesi jove de Calama, filla d’Antofagasta, al desert d’Atacama. És el que trepitja el Dakar en el més de gener. Un d’ells hi treballa des del 1961. La ciutat ha crescut amb molta rapidesa i dona feina a immigrants bolivians, peruans, Colombians, ...Sofreix una certa bombolla de sobre-construcció.

La col·laboració presbiteral i laïcal amb Sudamèrica em sembla, qualitativament, positiva per a els germans llatinoamericans i, no caldria dir-ho, també pels enviats de les nostres diòcesis, i encara més per ampliar l’horitzó creient de les nostres comunitats envellides.

Delegació de missions: Barcelona – St. Feliu nº23 Maig Maig 2014

7

A l’entrada anterior us explicàvem el perquè

d’Aventura, quin horari seguíem els que vivim aquí,

qui composa aquesta “família”, … avui us expliquem quelcom del nostre paper i del que anem fent.

De tot i res. No som professors, però estes setmanes ha

faltat algun professor i hem donat classes d’anglès, matemàtiques, llengua espanyola, formació humana i

religiosa, hort, … No som cuiners, però si fa falta ajudem a la cuina i treballem en les mares cuidant que

el menú sigui equilibrat i que no es llencin aliments.

Roger ha dedicat estes setmanes, bastant de temps a dibuixar uns plànols que li van demanar des del bisbat

i Maria passa el temps d’estudi ajudant-los a fer els deures i a que estimin i practiquin un cert silenci i

quietud mentre van fent “la tarea”.

Diríem que fem una mica de profes, una mica de papà i mamà, una mica de cuiners, una mica de “poli malo”,

una mica de “personal d’ordre i neteja”, … ho podríem

resumir en CONVIURE. VIURE JUNTS. I anar coneixent, estimant, acompanyant, …

I conèixer, ja sé sap, implica escoltar. I quan escoltes,

sents històries boniques i altres bastant dures. Històries que et fan pensar. Que et fan pregar. Que fan

apropar-te a la gent. Tant de bo, històries que ens ajudin a ser aquells peus del missatger que anuncia

sperança, companyia, consol, …

Com la història esperançadora de Jei. És un dels

actuals professors i l’altre dia, mentre “armaven” un

puzle de 500 peces – com els que muntàvem quan érem petits- , li explicava a Roger la seva història.

Vivia a La Lima, una d’aquestes comunitats de la loma tan humils. Es veu que era aplicat i obedient i en

l’escassa educació que anava rebent, responia molt bé. Uns missioners van fer-li saber que els salesians

donaven beques per a estudiar en un institut qualificat de la zona nord del país. Es va decidir a sol·licitar

aquesta beca i li la van concedir. Amb només 14 anys, va fer les maletes i va iniciar la seva particular

aventura.

Diu que ho passava mal, perquè estava lluny de la seva

família i només podia tornar per Nadal i Pasqua malgrat estar a uns escassos 300 kms. Però allí que va

estar quatre anys i va treure’s el títol. I d’allí va aconseguir una altra beca per estudiar als Estats Units

i treure’s una capacitació més alta en tema d’agronomia. Ara ja ha acabat, ben format, en el títol

baix del braç i amb un contracte de treball com a

professor al Centre Aventura. Està content i viu agraït per les oportunitats que se li han presentat. I perquè ha

tingut coratge d’anar fent passes. Encoratja sentir aquesta història i veure que hi ha motius per a

l’esperança. I ens agrada contar-la perquè, vista la realitat, són aquells petits miracles que es van obrint

pas.

QUÉ FA ALGÚ COM NOSALTRES, EN UN LLOC COM AQUEST?

Delegació de missions: Barcelona – St. Feliu nº23 Maig Maig 2014

8

Històries, moltes històries anem coneixent … que et fan ser conscients dels reptes que hi ha. Tres anys per

endavant, que treballant colze a colze, ajudin a que el somni ja mig fet realitat d’Aventura, sigui encara més

real. Que els estudiants tinguin una formació integral i

de qualitat, que els professors valorin més la seva feina i es prenguin la feina en responsabilitat, que la cuina

sigui un lloc digne, que la gent de les comunitats

pugui assumir el funcionament del Centre, que el foc de les comunitats eclesials que tot just comencem a

conèixer, no s’apagui i junts el puguem revifar…

I tot això, mentre anem vivint el dia a dia. Avui,

dissabte vespra de rams, calia aconseguir un ram per a demà. Uis…. i on l’aconseguim? No serà per

palmeres… i damunt, si els veïnets ja et visiten de bon matí tot és molt més senzill, … aquí teniu el resultat

d’un matí de manualitats.

Bona Setmana Santa, preparació de Pasqua.

Delegació de missions: Barcelona – St. Feliu nº23 Maig Maig 2014

9

Delegació Diocesana de Missions

Barcelona i St. Feliu

C/.Bisbe 5- 08002// C/:Armenteres, 35 – 08980 Sant Feliu de Llobregat ddmissions5112@arqbcn.org;missions@bisbatsantfeliu.cat;

http://delegacionsbarcelonastfeliu.blogspot.com.es/

Recollim segells usats, per ajudar a les missions Recollim antigues pessetes

PER A COL·LABORAR AMB LES MISSIONS DIOCESANES Sr./Sra......................................................................................................................NIF:............................................................. Domicili: ........................................................... nº ..... pis ......... CP ............. Localitat: .......................................................

Amb una aportació de ...................... € Per aquesta intenció, Amb una periodicitat: ____ mensual ____ trimestral ____ semestral ____ anyal.

Si ho vol ingressar a: la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona “La Caixa”, Núm. 2100 3000 16 2201726819, que té per titu lar la Delegació de Missions.

"Potser la nostra contribució no pugui ser gran; el que importa és que sigui un testimoni visible d'una consciència missionera viva ".

(Joan XXIII)