Full Dominical n. 3516 - esglesiadetarragona.cat · full dominical ruesat e arrana n. 3.516 Pna e...

2
full dominical Arquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.516 Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn als 4 vents ......... 30 de juliol de 2017 Diumenge XVII durant l’any Lectures † Jaume Pujol Balcells Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat Tornar a la natura E n aquestes dates són moltes les persones que han fet vacances, però encara més les que estan a punt de fer-les. A elles em dirigeixo, sense oblidar els qui no poden fer-ne perquè no tenen mitjans econòmics o perquè no tenen feina, i qui no té feina no està de vacances tot l’any, sinó que es troba tot l’any angoixat buscant-ne. A més de desitjar que siguin dies de veritable descans familiar, us convido a tornar a la natura, redescobrir-la —si la tenim una mica oblidada, ficats com estem en una vida que es desenvolupa a l’asfalt. El papa Francesc, en la seva preciosa «encíclica ecològica» Laudato si’, afirma: «Qui ha crescut entre les muntanyes, o d’infant s’asseia al costat del rierol a beure, o qui jugava en una plaça del seu barri, quan torna a aquests llocs se sent cridat a recuperar la seva identat pròpia.» És una sensació comuna dels qui hem nascut en un poble, una bella experiència tornar a paratges que ens porten records llunyans. Com també ho és descobrir-ne de nous, que per a un crisà tenen un atracu especial ja que —com diu la mateixa encíclica— «tot l’univers material és un llenguatge de l’amor de Déu, del seu afecte desmesurat envers nosaltres». Pensem en alguns personatges que han gaudit del contacte amb la natura. Verdaguer va ser-ne un i la seva poesia està molt lligada a la bellesa que observa. Gaudí va prendre de la naturalesa la inspiració per al seu geni arquitectònic. Algú a qui mostrava la façana del Nadal va exclamar: «Això és un cant a la natura!», i el mestre el va corregir: «Sí, però… anomeneu-la Creació!» Se m’ocorre també la figura del beat Pere Tarrés, tan enamorat de les valls i les muntanyes, sobretot les de Núria i Montserrat, llocs en els quals va deixar empremta ensenyant molta gent a esmar el que considerava un llibre obert de l’amor de Déu per les seves criatures. O la figura de sant Joan Pau II, des de la seva joventut fins a la seva ancianitat desitjós de trobar la pau en els paratges polonesos primer i al final en els alpins. Qualsevol lloc és bo per elevar el cor, també el mar per als amants dels creuers o de banyar-se a les platges. El secret d’unes vacances crisanes està a sorr de nosaltres mateixos per buscar la felicitat en família o ajudant altres persones perquè gaudeixin d’aquestes sensacions que se’ns ofereixen a la vista com a veritables regals. El secret d’unes vacances crisanes està a sorr de nosaltres mateixos Lectura del primer llibre dels Reis (1Re 3,5.7-12) En aquells dies, el Senyor s’aparegué a Salomó en un somni durant la nit, en el santuari de Gabaon, i li digué: «Digue’m què vols que et doni.» Salomó li respongué: «Senyor, Déu meu, vós m’heu fet rei a mi, servent vostre, perquè ocupés el tron de David, el meu pare, però sóc encara un jove que no sé conduir la gent, i em trobo enmig del poble que vós heu elegit, un poble que ningú no és capaç de comptar, de tan nombrós com és. Feu al vostre servent la gràcia de saber escoltar, perquè pugui fer juscia al vostre poble i destriar el bé del mal. Sense això, qui seria capaç de governar aquest poble vostre tan considerable?» Al Senyor li agradà que Salomó li hagués demanat això, i li digué: «Ja que no demanes molts anys de vida, ni riquesa, ni la vida dels teus enemics, sinó discerniment per poder escoltar i fer juscia, jo et donaré això que demanes: et faré tan prudent i sagaç que ni abans de tu ni després ningú no se’t podrà comparar.» Salm responsorial [118,57.72.76-77.127-128.129-130 (R.: 97a)] El Senyor és la meva heretat; vull estar atent a les vostres paraules. M’esmo més la llei que surt dels vostres llavis que mil monedes d’or o de plata. R. Com esmo la vostra llei, Senyor! Que el vostre amor em confor, com vau prometre al vostre servent. Quan arribi la vostra pietat, jo ndré vida, la llei farà les meves delícies. R. Jo aprecio els vostres manaments més que l’or i més que tot, per això m’esmo els preceptes, i m’emparo dels camins enganyosos. R. És admirable el vostre pacte, per això el té present la meva ànima. La vostra paraula, explicada, dóna llum i l’entenen els senzills. R. Lectura de la carta de sant Pau als crisans de Roma (Rm 8,28-30) Germans, nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’esmen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que els coneixia d’abans que exisssin, els desnà a ser imatges vives del seu Fill, que ha estat així el primer d’una multud de germans. Ell, que els havia desnat, els crida, els fa justos i els glorifica. Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 13,44-52) En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp. L’home que el troba el deixa amagat i, content de la troballa, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp. »També passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava perles fines. El dia que en trobà una de molt preu, anà a vendre tot el que tenia i la comprà. »També passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes que, rades a l’aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s’asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent. Igualment passarà a la fi del món: Sorran els àngels, destriaran els dolents d’entre els justos i els llençaran al forn encès: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. »Ho heu entès, tot això?» Li responen: «Sí que ho hem entès.» Ell els digué: «Mireu, doncs: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i angues.» «He trobat l’Esperit Sant...» ...el tresor que em farà gran. Tresor que em dóna seguretat, gràcies a la llum de la fe, tènue, però viva com la d’aquella nit a Bukavu, a l’Àfrica, en què, sense veure on posava els peus, veia un vol de mosquits fluorescents entorn meu. L’he trobat dintre meu, dintre els ulls esbatanats d’aquells vellets de Riudoms d’aquell primer divendres de mes quan els duia la comunió. I dintre la Bíblia i en l’Església dels sants... I ara, enmig d’un món mancat de fe, em dic, com Sant Pau: «Tot ho puc amb Aquell que em dóna força. Quan sóc feble, és quan sóc realment fort, amb la força de Déu... Ell ho disposa tot en bé dels qui ha cridat». 5 DESTAQUEM... l’anàlisi Mirada endins per Ramon Blas Batet, pvre. Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents» (p.5) Diumenge XVII durant l’any —Exposició «Gaudí i la misericòrdia» a Tarragona A la secció Propostes (p.3) —La situació de la Catequesi a casa nostra (i II) Objecus per als propers anys La situació de la Catequesi a casa nostra (i II) L ’anàlisi de les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats del projecte catequèc a casa nostra seria estèril si no conduís a especificar uns objec- us per als propers anys que nguin un caràcter concret i avaluable. A tall de suggeriment, del treball con- clusiu fet en l’assemblea plenària del Secretariat Interdiocesà de Catequesi, celebrada del 19 al 21 de juny de 2017, es desprenen i s’assenyalen alguns ob- jecus importants. a) En el camp de la reflexió catequèca: Reflexió acurada sobre la relació entre primer anunci i catequesi Ho hem afirmat abans: la catequesi sen- se un interès personal previ per l’Evan- geli es mostra estèril, infecunda. Aquest interès s’ha de generar en l’etapa ano- menada del primer anunci a la qual se- gueix la catequesi. [...] Són moltes les preguntes a respon- dre’ns: si el món de la catequesi ha d’as- sumir aquesta etapa fonamentadora per poder aprofundir-la després, com ho ha de fer? Es tracta d’un «temari», d’una experiència «forta», d’un procés breu o dilatat...? Quines caracterís- ques ha de tenir en les diverses edats, des dels infants fins als adults? Quines caracterísques i quina formació han de tenir els agents pastorals que realitzin aquesta tasca? b) En el camp de la formació dels responsables i catequistes: Formació per a la personalització i l’acompanyament En totes les etapes de la catequesi es constata la diversitat dels punts de par- tença dels desnataris i la pluralitat de moments en les respostes. Ens cal una catequesi més flexible i més adaptada a la realitat de cadascú, acollint la perso- na i acompanyant-la parnt necessària- ment del moment vital, les necessitats i l’experiència de fe que cadascú té. [...] El catecumenat bapsmal i el treball amb els adults que retornen a la fe mos- tra la urgència i les intuïcions d’aquest treball a fer. Ens ho indica també la pos- sibilitat de fer un procés més persona- litzat amb les famílies que inscriuen els seus infants i adolescents a la catequesi, menys condicionats que en altres èpo- ques i amb una major llibertat d’esperit. c) En el camp de la realització de la catequesi en concret: Foment de la catequesi amb els adults En tots els àmbits catequècs ens cal tendir cap a una opció preferencial pel món adult. [...] Per assolir aquest objec- u, cal, en primer lloc, voluntat d’anar a l’encontre i l’acolliment dels adults, escoltant i acompanyant les seves in- quietuds, i imaginació i creavitat en la proposta d’ineraris personalitzats que els ajudin a descobrir personalment i vitalment l’alegria de la fe. Caldran propostes que concedeixin importàn- cia a l’intercanvi i a les relacions entre els parcipants; que ulitzin el mode narrau més que no pas l’esl demos- trau o argumentau i que se centrin en la Paraula de Déu, paraula oferta a cadascú i que demana una resposta de part de l’oient. Implementació d’un doble camí en la catequesi d’infants Sota diversos noms, són posives les iniciaves que en la catequesi d’infants plantegen una major parcipació de les famílies en el procés catequèc. I es considera molt assenyat que aquestes propostes no s’imposin com a sistema únic en una parròquia o centre cate- quèc sinó que cohabin en paral·lel. És, per una banda, el camí tradicional de la catequesi (aquell que avui és el majoritari en les nostres comunitats) i, per l’altra, el camí intergeneracional que inclou pares i mares, i en alguns casos avis i germans, en una catequesi feta per a tota la família, a la parròquia i, a vegades, en trobades o períodes més intensius. d) En el camp dels instruments catequècs: Reflexió i creació de recursos catequècs en suport digital [...] Som conscients que cap metodolo- gia o recurs no és una solució de caire «màgic» en l’acció catequèca. Amb tot, no podem passar per alt aquesta nova manera de ser de les noves gene- racions. Ens cal fer un esforç per dispo- sar de recursos catequècs en suport digital, que puguin ajudar tant a l’ac- ció catequèca en les parròquies com al treball necessari de desvetllament i acompanyament en el camí de la fe dels pares i mares en l’àmbit familiar. Caldrà vetllar per una formació adequa- da sobre l’ús i el valor d’aquests nous recursos. Responsables de catequesi i catequistes no podem perdre de vista el caràcter relacional, educau i comuni- cau de la catequesi: el contacte virtual no pot i no ha de substuir el contacte humà directe, en tots els aspectes de la nostra vida. Joan M. Amich, pvre, director del Secretariat Interdiocesà de Catequesi Llegir l’informe

Transcript of Full Dominical n. 3516 - esglesiadetarragona.cat · full dominical ruesat e arrana n. 3.516 Pna e...

fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.516

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

30 de juliol de 2017 Diumenge XVII durant l’any

Lectures

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Tornar a la natura

En aquestes dates són moltes les persones que han fet vacances, però encara més les que estan a punt de fer-les. A

elles em dirigeixo, sense oblidar els qui no poden fer-ne perquè no tenen mitjans econòmics o perquè no tenen feina, i qui no té feina no està de vacances tot l’any, sinó que es troba tot l’any angoixat buscant-ne.

A més de desitjar que siguin dies de veritable descans familiar, us convido a tornar a la natura, redescobrir-la —si la tenim una mica oblidada, ficats com estem en una vida que es desenvolupa a l’asfalt.

El papa Francesc, en la seva preciosa «encíclica ecològica» Laudato si’, afirma: «Qui ha crescut entre les muntanyes, o d’infant s’asseia al costat del rierol a beure, o qui jugava en una plaça del seu barri, quan torna a aquests llocs se sent cridat a recuperar la seva identitat pròpia.»

És una sensació comuna dels qui hem nascut en un poble, una bella experiència tornar a paratges que ens porten records llunyans. Com també ho és descobrir-ne de nous, que per a un cristià tenen un atractiu especial ja que —com diu la mateixa encíclica— «tot l’univers material és un llenguatge de l’amor de Déu, del seu afecte desmesurat envers nosaltres».

Pensem en alguns personatges que han gaudit del contacte amb la natura. Verdaguer va ser-ne un i la seva poesia està molt lligada a la bellesa que observa. Gaudí va prendre de la naturalesa la inspiració per al seu geni arquitectònic. Algú a qui

mostrava la façana del Nadal va exclamar: «Això és un cant a la natura!», i el mestre el va corregir: «Sí, però… anomeneu-la Creació!»

Se m’ocorre també la figura del beat Pere Tarrés, tan enamorat de les valls i les muntanyes, sobretot les de Núria i Montserrat, llocs en els quals va deixar empremta ensenyant molta gent a estimar el que considerava un llibre obert de l’amor de Déu per les seves criatures. O la figura de sant Joan Pau II, des de la seva joventut fins a la seva ancianitat desitjós de trobar la pau en els paratges polonesos primer i al final en els alpins.

Qualsevol lloc és bo per elevar el cor, també el mar per als amants dels creuers o de banyar-se a les platges. El secret d’unes vacances cristianes està a sortir de nosaltres mateixos per buscar la felicitat en família o ajudant altres persones perquè gaudeixin d’aquestes sensacions que se’ns ofereixen a la vista com a veritables regals.

‘ El secret d’unes vacances cristianes està a sortir de nosaltres mateixos

Lectura del primer llibre dels Reis (1Re 3,5.7-12)

En aquells dies, el Senyor s’aparegué a Salomó en un somni durant la nit, en el santuari de Gabaon, i li digué: «Digue’m què vols que et doni.» Salomó li respongué: «Senyor, Déu meu, vós m’heu fet rei a mi, servent vostre, perquè ocupés el tron de David, el meu pare, però sóc encara un jove que no sé conduir la gent, i em trobo enmig del poble que vós heu elegit, un poble que ningú no és capaç de comptar, de tan nombrós com és. Feu al vostre servent la gràcia de saber escoltar, perquè pugui fer justícia al vostre poble i destriar el bé del mal. Sense això, qui seria capaç de governar aquest poble vostre tan considerable?» Al Senyor li agradà que Salomó li hagués demanat això, i li digué: «Ja que no demanes molts anys de vida, ni riquesa, ni la vida dels teus enemics, sinó discerniment per poder escoltar i fer justícia, jo et donaré això que demanes: et faré tan prudent i sagaç que ni abans de tu ni després ningú no se’t podrà comparar.»

Salm responsorial [118,57.72.76-77.127-128.129-130 (R.: 97a)]

El Senyor és la meva heretat;vull estar atent a les vostres paraules.M’estimo més la llei que surt dels vostres llavisque mil monedes d’or o de plata.

R. Com estimo la vostra llei, Senyor!

Que el vostre amor em conforti,com vau prometre al vostre servent.Quan arribi la vostra pietat, jo tindré vida,la llei farà les meves delícies. R.

Jo aprecio els vostres manamentsmés que l’or i més que tot,

per això m’estimo els preceptes,i m’emparo dels camins enganyosos. R.

És admirable el vostre pacte,per això el té present la meva ànima.La vostra paraula, explicada, dóna llumi l’entenen els senzills. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 8,28-30)

Germans, nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que els coneixia d’abans que existissin, els destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha estat així el primer d’una multitud de germans. Ell, que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 13,44-52)

En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp. L’home que el troba el deixa amagat i, content de la troballa, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp. »També passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava perles fines. El dia que en trobà una de molt preu, anà a vendre tot el que tenia i la comprà. »També passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes que, tirades a l’aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s’asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent. Igualment passarà a la fi del món: Sortiran els àngels, destriaran els dolents d’entre els justos i els llençaran al forn encès: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. »Ho heu entès, tot això?» Li responen: «Sí que ho hem entès.» Ell els digué: «Mireu, doncs: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues.»

«He trobat l’Esperit Sant...»

...el tresor que em farà gran. Tresor que em dóna seguretat, gràcies a la llum de la fe, tènue, però viva com la d’aquella nit a Bukavu, a l’Àfrica, en què, sense veure on posava els peus, veia un vol de mosquits fluorescents entorn meu.

L’he trobat dintre meu, dintre els ulls esbatanats d’aquells vellets de Riudoms d’aquell primer divendres de mes quan els duia la comunió. I dintre la Bíblia i en l’Església dels sants...

I ara, enmig d’un món mancat de fe, em dic, com Sant Pau: «Tot ho puc amb Aquell que em dóna força. Quan sóc feble, és quan sóc realment fort, amb la força de Déu... Ell ho disposa tot en bé dels qui ha cridat».

5

DESTAQUEM...

l’anàlisi

Mirada endins per Ramon Blas Batet, pvre.

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

(p.5)

Diumenge XVIIdurant l’any

—Exposició «Gaudí i la misericòrdia» a TarragonaA la secció Propostes

(p.3)

—La situació de la Catequesi a casa nostra (i II)Objectius per als propers anys

La situació de la Catequesi a casa nostra (i II)

L’anàlisi de les debilitats, amenaces, fortaleses i

oportunitats del projecte catequètic a casa nostra seria estèril si no conduís a especificar uns objec-

tius per als propers anys que tinguin un caràcter concret i avaluable.

A tall de suggeriment, del treball con-clusiu fet en l’assemblea plenària del Secretariat Interdiocesà de Catequesi, celebrada del 19 al 21 de juny de 2017, es desprenen i s’assenyalen alguns ob-jectius importants.

a) En el camp de la reflexió catequètica:

Reflexió acurada sobre la relació entre primer anunci i catequesi

Ho hem afirmat abans: la catequesi sen-se un interès personal previ per l’Evan-geli es mostra estèril, infecunda. Aquest interès s’ha de generar en l’etapa ano-menada del primer anunci a la qual se-gueix la catequesi.

[...] Són moltes les preguntes a respon-dre’ns: si el món de la catequesi ha d’as-sumir aquesta etapa fonamentadora per poder aprofundir-la després, com ho ha de fer? Es tracta d’un «temari», d’una experiència «forta», d’un procés breu o dilatat...? Quines característi-ques ha de tenir en les diverses edats, des dels infants fins als adults? Quines característiques i quina formació han de tenir els agents pastorals que realitzin aquesta tasca?

b) En el camp de la formació dels responsables i catequistes:

Formació per a la personalització i l’acompanyament

En totes les etapes de la catequesi es constata la diversitat dels punts de par-tença dels destinataris i la pluralitat de moments en les respostes. Ens cal una catequesi més flexible i més adaptada a la realitat de cadascú, acollint la perso-na i acompanyant-la partint necessària-ment del moment vital, les necessitats i l’experiència de fe que cadascú té.

[...] El catecumenat baptismal i el treball amb els adults que retornen a la fe mos-tra la urgència i les intuïcions d’aquest treball a fer. Ens ho indica també la pos-sibilitat de fer un procés més persona-litzat amb les famílies que inscriuen els seus infants i adolescents a la catequesi, menys condicionats que en altres èpo-ques i amb una major llibertat d’esperit.

c) En el camp de la realització de la catequesi en concret:

Foment de la catequesi amb els adults

En tots els àmbits catequètics ens cal tendir cap a una opció preferencial pel món adult. [...] Per assolir aquest objec-tiu, cal, en primer lloc, voluntat d’anar a l’encontre i l’acolliment dels adults, escoltant i acompanyant les seves in-quietuds, i imaginació i creativitat en la proposta d’itineraris personalitzats que els ajudin a descobrir personalment i vitalment l’alegria de la fe. Caldran propostes que concedeixin importàn-cia a l’intercanvi i a les relacions entre els participants; que utilitzin el mode narratiu més que no pas l’estil demos-tratiu o argumentatiu i que se centrin en la Paraula de Déu, paraula oferta a cadascú i que demana una resposta de part de l’oient.

Implementació d’un doble camí en la catequesi d’infants

Sota diversos noms, són positives les iniciatives que en la catequesi d’infants plantegen una major participació de les famílies en el procés catequètic. I es considera molt assenyat que aquestes propostes no s’imposin com a sistema únic en una parròquia o centre cate-

quètic sinó que cohabitin en paral·lel. És, per una banda, el camí tradicional de la catequesi (aquell que avui és el majoritari en les nostres comunitats) i, per l’altra, el camí intergeneracional que inclou pares i mares, i en alguns casos avis i germans, en una catequesi feta per a tota la família, a la parròquia i, a vegades, en trobades o períodes més intensius.

d) En el camp dels instruments catequètics:

Reflexió i creació de recursos catequètics en suport digital

[...] Som conscients que cap metodolo-gia o recurs no és una solució de caire «màgic» en l’acció catequètica. Amb tot, no podem passar per alt aquesta nova manera de ser de les noves gene-racions. Ens cal fer un esforç per dispo-sar de recursos catequètics en suport digital, que puguin ajudar tant a l’ac-ció catequètica en les parròquies com al treball necessari de desvetllament i acompanyament en el camí de la fe dels pares i mares en l’àmbit familiar.

Caldrà vetllar per una formació adequa-da sobre l’ús i el valor d’aquests nous recursos. Responsables de catequesi i catequistes no podem perdre de vista el caràcter relacional, educatiu i comuni-catiu de la catequesi: el contacte virtual no pot i no ha de substituir el contacte humà directe, en tots els aspectes de la nostra vida.

Joan M. Amich, pvre, director del Secretariat Interdiocesà

de Catequesi

Llegir l’informe

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: [email protected] • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42

formació

Litúrgiade la setmana

tarraconense

publicació

en un minut

Cicle A / Litúrgia de les Hores: Setmana I

Diumenge, 30 de juliol: Diumenge XVII de durant l’any [1Re 3,5.7-12; Salm 118, 57 i 72.76-77.127-128.129-130; Rm 8,28-30; Mt 13,44-52, o bé més breu: Mt 13,44-46 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 31: Sant Ignasi de Loiola, prevere (MO) [Ex 32, 15-24.30-34; Salm 105, 19-20.21-22.23; Mt 13, 31-35]

Dimarts, 1 d’agost: Sant Alfons M. de Liguori, bisbe i doctor de l’Església (MO) [Ex 33, 7-11; 34, 4b-9.28; Salm 102, 6-7.8-9.10-11.12-13; Mt 13, 36-43]

Dimecres, 2: [Ex 34, 29-35; Salm 98, 5.6.7.9; Mt 13,44-46] Sant Eusebi de Vercel·li, bisbe (ML), o bé: Sant Pere Julià Eymard, prevere (ML). La Mare de Déu dels Àngels

Dijous, 3: [Ex 40, 14-19.32-36; Salm 83, 3.4.5-6.11; Mt 13, 47-53] Santa Lídia

Divendres, 4: Sant Joan Maria Vianney, prevere (MO) [Lv 23, 1.4-11.15-16.27.34b-37; Salm 80, 3-4.5-6ab.10-11ab; Mt 13, 54-58]

Dissabte, 5: [Lv 25, 1.8-17; Salm 66,2-3.5.7-8; Mt 14, 1-12] Dedicació de la basílica de Santa Maria (ML). La Mare de Déu de les Neus

Diumenge, 6: Transfiguració del Senyor (F) [Dn 7,9-10.13-14; Salm 96, 1-2.5-6.9; 2Pe 1,16-19; Mt 17, 1-9 (LE/LH pròpies)]

propostes

Montserrat acollirà el mes d’octubre el I Aplec de mestres i professors cristians

de Catalunya

Del 10 al 12 de juliol de 2017 va tenir lloc la reunió n. 223 de la Conferència Episcopal Tarraconense, a

Salardú, a la Vall d’Aran. La reunió va ser presidida per Mons. Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, i hi van assistir el Cardenal-Arquebisbe de Barcelona Mons. Joan Josep Omella, tots els bisbes de Catalunya, i al final de la reunió s’hi van unir els dos bisbes auxiliars electes de Barcelona, Mons. Sergi Gordo i Mons. Antoni Vadell.

Els bisbes van reflexionar sobre la pastoral en el temps lliure d’infants i joves, les colònies i els esplais, a partir de les explicacions que els van donar el Sr. Josep Oriol Pujol, director general de la Fundació Pere Tarrés i el Sr. Xavier Nus, president del Moviment de Centres d'Esplai Cristians Catalans.

Aquest moviment agrupa 182 centres d'esplai federats, vinculats a les parròquies o escoles cristianes, amb més de 20.000 infants i joves participants. Els bisbes es van interessar especialment pels Centres Socioeducatius que la Fundació Pere Tarrés gestiona. Aquests centres atenen més de 2.500 infants.

També van reflexionar i dialogar sobre l’acció de l’Església Catòlica en l’àmbit de l'ensenyament, a partir de l’exposició

feta pel secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, P. Enric Puig, el qual va exposar alguns dels reptes que es plantegen avui en el món de l'ensenyament en general i a l'escola cristiana en particular. Actualment, la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, guardonada recentment amb el premi Blanquerna Educació 2017, està formada per 434 escoles, en les quals s'eduquen 256.000 alumnes.

En el transcurs de la reunió els bisbes van reflexionar sobre diverses qüestions relatives a la pastoral vocacional i als seminaris, on es formen els futurs preveres de les Esglésies diocesanes de Catalunya. També van revisar diverses qüestions relatives als nous mètodes d'evangelització i de catequesi, la pastoral de joventut, els mitjans de comunicació de l'Església i la pastoral de la salut. Finalment van rebre informació del Primer Aplec de mestres i professors cristians que se celebrarà el dissabte dia 7 d'octubre a Montserrat.

Nous curs 2017-2018 de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós

de Tarragona

L’Institut de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF) obrirà el període de matrícula per a cursar

el Batxillerat i la Llicenciatura en Ciències Religioses, així com també els diferents cursos de la DECA —Declaració Eclesiàstica de Competència Acadèmica— per als docents, el dilluns dia 4 de setembre.

L’INSAF ofereix un ventall d’assignatures i cursos relacionats amb les religions, el cristianisme, la teologia, la Sagrada Escriptura o la moral, entre d’altres. També hi ha la possibilitat de matricular-se només d’algunes assignatures i fer-ho com a alumne ordinari, extraordinari, oient o invitat.

El període de matriculacions serà fins el dia 21 de setembre. Durant aquest període la Secretaria atendrà el públic els dimarts i dijous d’11.00 h a 13.00 h i de dilluns a dijous de 17.00 h a 20.00 h.

La matrícula també es pot tramitar per Internet —a partir del dia 28 d’agost—, a través del web de l’Institut www.insaf.cat, on s’hi pot trobar més informació.

-Visita l’exposició «Gaudí i la misericòrdia»

El Santuari de Nostra Sen-yora del Sagrat Cor, al

carrer Méndez Núñez de Tarragona, acull fins a fi-nals del mes de setembre l’exposició que porta per títol «Gaudí i la misericòr-dia» impulsada per l’As-sociació pro Beatificació d’Antoni Gaudí.

La mostra consta de dotze panells on hi figuren frases del Sant Pare extretes de la butlla de convocació del Jubileu extraordinari

de la Misericòrdia Misericordiæ Vultus, «El rostre de la misericòrdia», i del mateix arquitecte complementat amb diverses fotografies.

Aquest projecte presentat el desembre de 2015 al papa Francesc ha estat acollit amb èxit a diferents ciutats de l’estat com Barcelona o Madrid i també a diferents ciutats italianes i de l’Amèrica del Sud.

L’exposició es podrà visitar de dilluns a dissabte de les 11.00 a les 14.00 h i de les 16.00 a les 19.00 h i a l’agost també obrirà el diumenge.

-Misses en anglès

Des de fa diversos anys s’ha posat en marxa a l’arxidiòcesi el servei de misses en anglès, ja sigui per als estiuejants que

venen a passar un temps a casa nostra, per als residents de parla anglesa o bé per a persones que vulguin familiaritzar-se amb aquesta llengua.

A Salou, a la Parròquia de Sant Ramon Nonat, cada diumenge a les 10.30 h hi ha la possibilitat de participar en la missa internacional, que combina l’anglès, l’espanyol i el llatí. S’hi apleguen unes 300 persones procedents d’Anglaterra, Irlanda i els països nòrdics, i en acabar comparteixen una estona de diàleg i formació tot prenent un te. Aquest espai s’ha posat en marxa a principis d’aquest mes de maig i s’allargarà fins a mitjans de setembre.

També, a Tarragona ciutat, per tercer any consecutiu, l’església Mare de Déu del Carme de Tarragona (c. Assalt, 11), dels Pares Carmelites Descalços, ofereix la possibilitat de participar en la missa en anglès cada diumenge a les 10.30 h fins el dia 24 de setembre.

—Pelegrinatge a Lourdes. Més de tres-centes persones de l’arxidiòcesi han participat aquest estiu, del 8 al 12 de juliol, en el 45è pelegrinatge al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes, a França, organitzat per l’Hospitalitat diocesana de la Mare de Déu de Lourdes. Amb el lema «El Senyor ha fet en mi meravelles», ha estat presidit, com cada any, pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol. Durant aquests dies els pelegrins han participat en diferents actes com la missa a la Gruta, la missa internacional a la Basílica de Sant Pius X, el viacrucis, la processó de torxes o el bany a les

piscines habilitades per als malalts. Actualment són més de sis milions de persones les que cada any visiten el Santuari, lloc on l’any 1858, fins a divuit ocasions, es va aparèixer la Mare de Déu a una noia humil i senzilla de catorze anys, Bernadette Soubirous, en una cova natural a la vora del riu Gave, al cor dels Pirineus.

—Distinció a Stella Maris. El dia 7 de juliol es va celebrar, a la Marina Port Tàrraco, la segona edició del sopar de Les Quatre Marines: Mercant, Armada, Pesquera i Esportiva. En aquesta edició, la Junta organitzadora va voler distingir persones o entitats que treballen en el món marítim i per unanimitat va decidir premiar l’Apostolat del Mar Stella Maris per la seva tasca humanitària al Port de Tarragona en favor dels mariners mercants i pescadors, reconeixement que va recollir el seu delegat diocesà, Mn. Raimon Mateu. Un centenar de persones es van aplegar en aquest acte, patrocinat per l’Autoritat Portuària de Tarragona, la Comandància Naval, la Confraria de Pescadors, el Reial Club Nàutic i la Real Liga Naval Española, que també va comptar amb l’assistència del Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol.

—Trobada de batxillers dels Seminaris Menors. La ciutat de Lugo, a Galícia, va acollir del 9 al 13 de juliol la Trobada anual de seminaristes de Batxillerat dels Seminaris Menors d’Espanya entre els quals hi va haver representació de l’arxidiòcesi amb el seminarista Óscar de la Cruz i Mn. Jaume Gené, rector del Seminari Menor. Hi van participar prop d’una vuitantena de seminaristes i formadors de Seminari procedents de quinze diòcesis d’arreu de l’estat. En aquesta trobada, que es programa cada any durant l'estiu, els seminaristes gaudeixen d'uns dies de convivència visitant la diòcesi d'acollida i compartint moments de pregària, reflexió i recolliment espiritual.

agenda

14 d’agost

—Concert d’orgue a l’església parroquial de Sant Jaume Apòstol d’Ulldemolins, a les 18.30 h. Anirà a càrrec d’Izumi Kando amb obres de Reincken, Böhm, Cabo, Soler, Bach, Kando, entre d’altres.

15 d’agost—Nit de Maria a Vinyols i els Arcs. A les 18.00 hi haurà el Sant Rosari cantat, a les 20.00 h la missa dels malalts i a les 21.30 h la processó de torxes pel poble. Organitza l’Obra de la Immaculada amb la col·laboració de la Parròquia de Santa Caterina Verge i Màrtir de Vinyols.

PREGÀRIES PER A CASALSI ESPLAIS

Puigdollers, Rodolf. Ed. CPL, 2017. Col·lecció Celebrar n. 95. 78 p. PVP: 5,50 €.

Les colònies i campaments dels Casals i Esplais cristians tenen,

com en la vida diària dels creients, els seus moments de pregària. Aquest llibre vol ser un material d’ajuda per a aquests moments

que cadascú pot adaptar a les circumstàncies concretes dels nens i adolescents, i a les vivències d’aquells dies.

Aquesta publicació es pot trobar a la Llibreria de l’Arquebisbat (c. de Sant Pau 4, Tarragona. Edifici del Seminari).